Els espais de la nostalgia - Ara Lleida

ELS ESPAIS DE LA
NOSTÀLGIA
Botiga d’ultramarins
de Salàs de Pallars
20

Text: Rosa Matas Fotos: Jordi V. Pou, O.T.S.
Salàs de Pallars, Senterada, Llardecans, Arbeca i Castellar de la Ribera són alguns dels pobles
de Lleida que han fet un lloc a la nostàlgia col·lectiva. Visitar-los és retrobar-se, durant uns
instants, amb els anys de la postguerra, iniciar un viatge turístic pels records a través de
botigues, farmàcies o escoles de la dècada de 1940. Allí sembla que el temps s’ha aturat.
21

Barberia de Salàs de Pallars.
A sota, Centre
d’interpretació del petit
comerç, farmàcia i botiga
d’ultramarins.
S
alàs de Pallars, al Pallars Jussà, s’està
convertint en un museu urbà per
l’obstinació d’un particular. Cisco Farràs
ha ambientat una botiga, una barberia, una farmàcia
i un bar a la postguerra. Ha recuperat la botiga
dels seus pares, tancada a la dècada de 1980, i, a
poc a poc, comportant-se com un antic proveïdor,
ha anar adquirint en petits mercats molts dels
productes que es venien en aquest establiment.
Entrar a la botiga Ultramarins i Colonials és mirar
amb els ulls de la gent del Pallars Jussà en els anys
durs de la dictadura.
Farràs, professor en un institut de Tremp, ha
convertit la botiga també en aula per als seus
alumnes. Allí aprofita una capsa de galetes de la
marca Fontaneda per explicar que aquesta empresa
va utilitzar els bidons carregats d’aliments enviats
pels Estats Units durant el pla Marshall per fer les
seves capses. Els conta que la dècada de 1950 van
ser anys de misèria a Espanya. Per a això li serveixen
alguns documents, com ara la cartilla de racionament
d’una clienta de la fleca del pare de Josep
Borrell, l’expresident del Parlament Europeu, que
va néixer a la Pobla de Segur.
La botiga ofereix un munt d’articles sense codi
de barres, xiclets americans a deu cèntims d’euro,
pots de Colacao o paper higiènic El Elefante.
A pocs metres de la botiga, Farràs ha ambientat
una antiga barberia i un bar, i ja està treballant en
la recuperació d’un antic estanc.
La recreació de la botiga, la barberia, la farmacia
i el bar ha animat l’Ajuntament a crear un centre
d’interpretació del petit comerç del poble a les
antigues escoles, que inclou una sala d’exposicions
que estarà oberta des de Setmana Santa fins a
Nadal. “Te’n recordes?”, que aplegava més de 400
peces de llauna del fons del Museu de Badalona,
a més de les peces de Cisco Farràs, ha estat la
mostra inaugural del centre.
La pròxima exposició temporal, “Zoo
publicitari”, arribarà a la Setmana Santa del 2008.
Ensenyarà d’una manera didàctica i atractiva com
l’ús de la imatge dels animals com a reclam publicitari
ha estat una constant al llarg de la història
22

de la publicitat comercial catalana, espanyola i
mundial. També la publicitat de postguerra protagonitzarà
la tercera exposició temporal, prevista
ja per a la Setmana Santa del 2010. L’exposició
s’articula a partir de 7 personatges publicitaris,
dissenyats al llarg de la dècada de 1920, que han
esdevingut clàssics en la història del comerç i del
disseny gràfic espanyol. Alguns dels més coneguts
són el majordom que anunciava els netejametalls
Netol, el noi de les galetes Chiquilín, la nena de
Tintes Iberia, el nen de sabons Barangué, el famós
vailet del cava Freixenet, el nadó que anunciava
la llet condensada El Niño i la nena de les galetes
Nèlia.
Senterada conserva un grafit del 1939
Sense sortir del Pallars Jussà, a només 16 quilòmetres
de Salàs de Pallars, a Senterada, hi ha una
altra botiga d’antany: Casa Leonardo, on, com a
Ultramarins i Colonials de Cisco Farràs, sembla que
el temps s’ha adormit. L’establiment, fundat per
l’avi de l’actual propietària, Mireia Font, està exactament
com era l’any 1975, quan va morir la padrina.
Casa Leonardo, ara convertida en una casa de
turisme rural, va néixer l’any 1914 com molts
establiments de carretera en els quals una mateixa
persona s’encarregava de la botiga, el bar i la
posada. L’avi de la Mireia, que era traginer i duia
gènere per vendre als treballadors de la central
hidroelèctrica de Cabdella, va instal·lar un mostrador
modernista que encara es conserva. Entre les
curiositats que s’hi aprecien destaca un grafit,
probablement d’algú que escoltava la ràdio mig
any abans que acabés la guerra: “El 26 de gener
de 1939 entren a Barcelona els nacionals a les
quatre de la tarda i a les sis estan a la Plaça
Catalunya”.
Envasos de productes d’antany a Arbeca
A les Garrigues hi ha una altra botiga de la
mateixa època, en la qual els envasos, la majoria
buits, ocupen el lloc on eren quan el seu propietari,
Amadeu Gras, la regentava. Es va jubilar l’any
1988. Per acomiadar-se del negoci, va avisar tot
Casa Leonardo,
a Senterada, abans era la
botiga, el bar i la
posada. Ara és una casa
de turisme rural.
Dues imatges de com s’ha conservat la botiga d’ultramarins Casa Leonardo, de Senterada,
creada el 1914 i tancada al públic l’any 1975.
24

Amadeu Gras explica que l’envàs més antic que conserva a la botiga és un de cartró de formatge La Lechera, de Nestlé, de l’any 1930.
25
el poble amb un pregó. Els últims mesos, empès
per la nostàlgia, va començar a col·locar als prestatges
alguns envasos dels productes que venia.
“L’envàs més antic –explica Gras– és un de cartró
de formatge La Lechera de Nestlé, de quan jo era
un nen, de l’any 1930.”
Gras explica que tenia la intenció de llogar la
botiga però, finalment, no ho va fer perquè la
A Arbeca, Amadeu Gras ha
conservat la seva
botiga tal com era
quan es va jubilar
l’any 1988.

Cal Potacari, a Llardecans, era una de les farmàcies més antigues de Catalunya. Conserva les substàncies en un 99% dels pots de ceràmica originals.
seva filla el va animar a gaudir-ne d’una altra manera.
Des de llavors, l’ensenya a tothom qui vulgui
veure-la. Diu que hi han arribat autocars de Terrassa
i Reus. Al marge de les visites programades, la botiga
està oberta durant la festa major d’Arbeca, a
l’agost i durant la fira de novembre.
Una farmàcia única a Llardecans
Gras va tancar l’establiment el mes de gener del
1988. Aquell mateix any, a Llardecans, al Segrià, es
jubilava el farmacèutic Tomàs Pinyol i tancava també
una de les farmàcies més antigues de tot Catalunya,
Cal Potacari. Fundada el 1846, tres generacions
de farmacèutics han contribuït a fer-ne un conjunt
únic pel seu mobiliari i per la documentació que
s’hi conserva. Tot el mobiliari, la biblioteca
farmacològica, el mostrador i els armaris, originals
del 1846, els va fer un fuster del poble. Els armaris
i les vitrines, amb forma d’absis, són decorats amb
motius vegetals que envolten els frescos del sostre.
A diferència dels envasos de la botiga
d’Arbeca, un 99% dels pots de ceràmica en forma
de copa conserven les substàncies d’apotecaria
que van guarir tres generacions, abans que els
medicaments es fabriquessin en sèrie. Banya calcinada
o mirra en són algunes mostres.
Llibres de farmàcia, pintures amb motius
al·legòrics a la salut d’un monjo de Poblet del qual
ningú no recorda ja el nom, l’envàs de la primera
aspirina alemanya que va començar a comercialitzar-se
a granel o el llibre de registre de la Guerra
Civil són algunes de les curiositats que ofereix la
farmàcia, que ja ha estat catalogada com a bé
cultural d’interès local i que a la llarga es convertirà
en un espai de museu.
Material escolar de postguerra
L’escola de Castellar de la Ribera, a 15
quilòmetres de Solsona, feia més temps que era
tancada que la farmàcia. Es conserva com era
27

Salàs de Pallars
– Ajuntament
C/ Bon Jesús, 47 Tel. 973 67 60 03
– Botiga Ultramarins i Colonials
C/ Sant Pere, 34
– Barberia, farmàcia i bar
Pl. del Mercat, s/n
– Centre d’interpretació del petit comerç
Antigues escoles Tel. 973 67 62 66
quan va tancar, l’any 1973. Una trobada
d’antics alumnes va animar l’Ajuntament a
mostrar com era l’escola rural en temps de la
postguerra, una proposta que ha emocionat
molts dels qui van compartir-hi pupitre i alguns
mestres, com Manola Gasset, filla del
poble, que hi va fer classes a les primeries de
la dècada de 1950 i que ha participat en
l’audiovisual que presenta als turistes com era
l’ensenyament d’aquells anys.
En presentar la vella escola, el Consell Comarcal
del Solsonès assegura que els qui ja
tenen una certa edat hi poden veure moltes
coses que els seran familiars. Els més joves
probablement se sorprendran per algunes circumstàncies
de llavors, com ara que els alumnes
fessin una hora o més de camí a peu per
venir a l’escola, o bé que s’escalfessin el dinar
amb una carmanyola damunt l’estufa, que no
assistissin a classe si a casa hi havia feines
D’INTERÈS
Botiga antiga de Senterada
Casa Leonardo
C/ la Bedoga, 2
Tel. 973 66 17 87
Botiga d’Arbeca
Amadeu Gras
Av. Portals, 12
Tel. 973 16 05 74 / 973 14 91 77
29
Escola de Castellar de la Ribera.
que apressaven, o que al mestre se li regalés
ous o algun conill.
“Tot això forma part d’una època en la
qual tot era molt difícil i es passaven moltes
penúries, i l’ensenyament també se’n ressentia.
Els mestres havien de posar-hi molt
d’esforç i voluntat, i malgrat les consignes del
règim franquista, aquí alguns fins i tot s’havien
atrevit a ensenyar el català”, conten les tècniques
de turisme que han treballat en la recuperació
de l’escola.
Conserva la foto del dictador Francisco
Franco i el quadre de la Immaculada de Murillo.
També queden els mapes de llavors i llibres,
a més de l’estufa que va escalfar tantes
hores d’aprenentatge d’ortografia i de taules
de multiplicar. L’Ajuntament pretén ara incorporar
més material escolar de l’època i, fins
i tot, una petita mostra de joguines d’aquells
temps. ●
Farmàcia de Llardecans
C/ del Vall, 12
Ajuntament de Llardecans
Tel. 973 13 02 01
Escola de Castellar de la Ribera
Turisme del Consell Comarcal del Solsonès
C/ Dominics, s/n
Tel. 973 48 23 10

Salàs de Pallars, Senterada, Llardecans, Arbeca
y Castellar de la Ribera son algunos de los
pueblos de Lleida que han hecho un hueco a
la nostalgia colectiva. Visitarlos es encontrarse,
durante unos instantes, en los años de la
postguerra, iniciar un viaje turístico por los
recuerdos a través de tiendas, farmacias o escuelas
de la década de 1940. Allí parece que el tiempo
se ha detenido.
Salàs de Pallars, en el Pallars Jusssà, se está
convirtiendo en un museo urbano por el empeño
de un particular. Cisco Farràs ha ambientado
una tienda, una barbería, una farmacia y un
bar en la postguerra. Ha recuperado la tienda
de sus padres, cerrada en la década de 1980 y
ha ido adquiriendo en pequeños mercados
muchos de los productos que se vendían en el
establecimiento. Entrar en la tienda Ultramarinos
y Coloniales es mirar con los ojos de la gente
del Pallars Jussà en los años duros de la dictadura.
A pocos metros de la tienda, Farràs ha ambientado
una antigua barbería y un bar y ya está trabajando
en la recuperación de un antiguo estanco.
La recreación de la tienda, la barbería, la farmacia
y el bar ha animado al Ayuntamiento a crear
un centro de interpretación del pequeño comercio
del pueblo en las antiguas escuelas que incluye
una sala de exposiciones que estará abierta
desde Semana Santa hasta Navidad. “¿Te
acuerdas?”, que reunía más de 400 piezas de
Los espacios de la nostalgia
lata del fondo del Museo de Badalona además
de las piezas de Cisco Farràs, ha sido la muestra
inaugural del centro. La próxima exposición
temporal, “Zoo publicitario”, llegará en Semana
Santa de 2008. También la publicidad de
postguerra protagonizará la tercera exposición
temporal prevista ya para la Semana Santa de
2010.
A sólo 16 kilómetros de Salàs de Pallars, en
Senterada, hay otra tienda de antaño, Casa
Leonardo, en la que parece que el tiempo se
ha dormido. El establecimiento, fundado por
el abuelo de la actual propietaria, Mireia Font,
está tal y como era en 1975, cuando murió la
abuela. Entre las curiosidades que se aprecian
destaca un graffiti probablemente de alguien
que escuchaba la radio medio año antes de
que acabara la guerra civil: “El 26 de enero
de 1939 entran en Barcelona los nacionales a
las cuatro de la tarde y a las seis están en la
Plaza Cataluña”.
En las Garrigues, hay otra tienda de la misma
época en la que los envases, la mayoría vacíos,
ocupan el lugar en el que estaban cuando su
propietario, Amadeu Gras, la regentaba. “El
envase más antiguo –cuenta Gras– es uno de
cartón de queso La Lechera de Nestlé de cuando
yo era un crío, de 1930.” Al margen de las visitas
programadas, la tienda está abierta durante la
fiesta mayor de Arbeca, en agosto y durante la
30
feria de noviembre. En el año 1988 en Llardecans,
en el Segrià, se jubilaba el farmacéutico Tomàs
Piñol y cerraba también una de las farmacias
más antiguas de Cataluña, Cal Potacari. Fundada
en 1846, tres generaciones de farmacéuticos
han contribuido a hacer de ella un conjunto
único por su mobiliario y por la documentación
que conserva. Un 99% de los botes de cerámica
en forma de copa conservan las sustancias de
botica que curaron a tres generaciones antes
de que los medicamentos se fabricaran en serie.
Cuerno calcinado o mirra son algunas de las
muestras.
Finalmente, otro espacio singular que se ha
recuperado es la escuela de Castellar de la
Ribera, a 15 kilómetros de Solsona. Se conserva
tal y como era cuando cerró en 1973. Un
encuentro de antiguos alumnos animó al
Ayuntamiento a mostrar cómo era la escuela
rural en tiempos de postguerra, una propuesta
que ha emocionado a muchos de los que
compartieron pupitre y a algunos maestros,
como Manola Gasset, hija del pueblo, que dio
clases a principios de la década de 1950 y que
ha participado en el audiovisual que presenta
a los turistas cómo era la enseñanza de aquellos
años. El Ayuntamiento de la población pretende
ahora incorporar más material escolar de la
época e incluso una pequeña muestra de juguetes
de entonces. ●

Salas de Pallars, Senterada,
Llardecans, Arbeca and Castellar
de la Ribera are just a few of the
villages of the Lands of Lleida that
have left their mark on people and
aroused collective nostalgia.
Visiting them allows tourists to
take a short trip back in time, to
just after the Spanish Civil War,
and embark on a journey through
the memories that these shops,
chemist’s shops and schools from
the 1940s help to reawaken.
Visiting them gives the impression
that time has somehow stood still.
Cisco Farràs, who is from Salàs
de Pallars, has recaptured the
atmosphere of the post-war period
in his restored general store,
barber’s shop, chemist’s shop and
bar. He started by restoring his
parents’ shop, which originally
Places for nostalgia
closed in the 1980s, and has
continued to collect some of the
products that it used to sell from
local markets. Just a few metres
away, Farràs has also restored
what used to be a barber’s shop
and a former bar and he is
currently working on the recovery
of what used to be a tobacconist’s.
The local council has also
established a centre for
interpreting the village’s smallscale
commerce. This initiative
includes an exhibition hall, which
will remain open from Easter to
Christmas, which already has
three interesting exhibitions
programmed for the coming years.
Just 16 kilometres from Salas de
Pallars, in Senterada, there is an
old shop in which time seems to
have stood still; Casa Leonardo.
This establishment, which was
founded by the grandfather of the
present owner, Mireia Font,
remains just as it was back in
1975. Its curious contents include
a piece of graffiti, probably written
by someone who had been
listening to the radio six months
before the end of the Spanish Civil
War finished. The inscription
reads: “On 26th January 1939,
the nationalist troops enter
Barcelona at four o’clock in the
afternoon and at six o’clock they
are in Plaça Catalunya”.
There is another interesting shop
dating from the same period in
Les Garrigues. The establishment
exhibits numerous packets and
containers, the majority of which
are now empty, that stand in the
same places that they occupied
31
when the shop was run by
Amadeu Gras. According to Gras:
“the oldest package is a carton of
Nestlé, La Lechera cheese, which
dates from 1930, when I was just
a child”. In 1988, the pharmacist
Tomás Piñol retired in Llardecans,
El Segrià, which signified the
closure of Cal Potacari, one of the
oldest chemist’s shops in
Catalonia. The business, which
was founded in 1846 and run by
three generations of pharmacists,
is a truly unique centre. Of
particular note are its unique
furnishings and original
documents. Furthermore, 99% of
its cup-shaped ceramic jars still
contain the remains of the
pharmacy products that cured
three generations of patients
before the arrival of mass
produced modern medicines. ●