En el segle XX - Revista Eina

revistaeina.net

En el segle XX - Revista Eina

# 12

WWW.REVISTAEINA.NET CULTURA ECOLÒGICA


PERSONES

4 Fruita i verdura

6 Alimentació

8 Salut

ENTORNS

18 Transgènics

20 Flora autòctona

22 Territori

c

LLARS

10 Salut

12 Biocnostrucció

14 Consum conscient

CULTURES

24 Ecodisseny

26 Cinema

28 Arbres

LA CULTURA ECOLÒGICA

A LA TEUA BÚSTIA

REVISTA EINA #12

ÍNDEX

PAPER: RECICLAT 100% POST-CONSUM PER CADA NÚMERO PLANTEM UN ARBRE

TINTES: BASE VEGETAL REPENSEM LA NOSTRA DISTRIBUCIÓ

3,00 € WWW.REVISTAEINA.NET

Ecoaldees i pobles amb menys de 2.000 habitants: subscripció gratuïta

EINA 2010: JULIOL # 13 + SEPTEMBRE #14 + NOVEMBRE #15

SUBSCRIPCIÓ

3


PERSONES

ALIMENTACIÓ

4

Mg Jn FRUITA AIGUA (%) VITAMINES MINERALS

X X Poma 86 C, E K, Mg

X X Pera 85 A, B, C, D K, Cu, Mg, I

X X Bresquilla 86 ß caroté, B9, C K, Mg, I, Ca, P

X Cirera 84 C, ß caroté K, Mg, Ca

X X Mora 98 ß caroté, B3, B9, C Na, Ca, Mg, P, Fe

X X Pruna 87 ß caroté, E K

X X Raïm 82 B6, B9 Fe, Zn, I, K, P, Mg

X Meló 84 C, ß caroté, B1 Mg, K, Na, Ca, P

X Meló d’Alger 93 ß caroté, B1, B6 K, Mg, Ca, Fe

X Codony 85 ß caroté, B1, B2 Ca, Mg, K, P

(1)

(2)

(3)


PERSONES

FRUITES I VERDURES DE TEMPORADA

Mg Jn VERDURA AIGUA (%) VITAMINES MINERALS

X X Bajoqueta 90 ß caroté, B3, B9, C Ca, Na, P, Fe

X X Tomata 93 ß caroté, B9, C K, Na, P, Mg, Fe

X X Pimentó 95 ß caroté, B9, C K, Ca, P, Mg

X X Cogombre 96 ß caroté, B9, C P, Mg, K

X X Albergina 93 B1, B2, C K, Mg, Ca, P, Fe

X Carabassa 91 ß caroté, C K, Mg, Ca

X X Carabasseta 93 B3, B9, C Ca, Mg, K, P

X X Remolatxa 86 ß caroté, B1, B2, C Fe, Mg, K

X X Enciam 94 ß caroté, C, E, B9 K, Mg, Ca

X Col-i-flor 91 C, B9 K, Mg

X X Carlota 92 ß caroté, C, E, B9 K, Fe, Ca, I, P

X Nap 90 C, B9 K, I, P

X Espinac 92 ß caroté, C, E, B6 K, Mg, C

(4)

(5): Cirera

(4): Meló (3): Tomata

(2): Mora (1): Enciam

(K): Potassi

(P): Fòsfor (Mg): Magnesi

(Zn): Zinc (I): Iode (Na): Sodi

(Ca): Calci (Fe): Ferro

(Mn): Manganés

(ß caroté): Pro-vitamina A

5


PERSONES

ALIMENTACIÓ

L’ÀNIMA DE LA CASA ÉS LA CUINA,

NO EL TELEVISOR

La Qüestió. Les paraules de Roy Littlesun

pareixen tindre sempre un eco de temps

passats, i no és d’estranyar, les ensenyances

que transmet les va rebre des de

el coneixement mil·lenàri del poble hopi.

Si “un gra d’arròs conté tota la saviesa

necessària per a fer créixer deu mil grans

més”, si té eixa intel·ligència intrínseca,

Quina inspiració rebem quan assimilem la

seua memòria viva i entra a formar part

de nosaltres?

El Drama. Qui controla el menjar, controla

el món. “El menjar és la principal forma per

la qual som manipulats. El més perniciós

ha sigut la introducció en la nostra dieta

de sucres, aliments refinats, no locals i

fora de temporada”. Des de les fogueres

de la Inquisició fins a l’èxtasi estructural de

les grans corporacions internacionals s’ha

degradat l’alimentació fins a convertir-la

en fem, s’ha contaminat l’aigua i l’aire per

a produir-la, processar-la, transportar-la

6

i comercialitzar-la. En nom del progrés

s’ha posat en perill la salut humana i del

planeta. El resultat és la perduda del sentit,

el benestar significa la pobresa de les

dos terceres parts de les persones que

habitem este xicotet punt blau pàl·lid.

La Resposta. Una revolució sagnant, però

a diferència de totes les que han succeït

en la història recent de la humanitat, no

es tracta de vessar, sinó de millorar.

Les úniques armes d’esta revolució són

l’alimentació i la consciència, i el pitjor

enemic serem nosaltres mateixos. Este agitador

de formiguers (1), amb arguments

d’alt contingut simbòlic, el costat màgic

més lògic de la realitat, ens dóna algunes

claus: omplir les nostres casseroles cada

dia d’aliments biològics, frescos, locals i

de temporada procedents de comerç just i

responsable. La mitat dels quals haurien de

ser cereals sencers integrals.

REDACCIÓ EINA


PERSONES

LLAURADORES

Richi esta compromés al cuidat de la

terra, la coneix bé, respecta els seus

cicles i les seues condicions, s’alia amb

bestiolets del seu entorn en compte de

amb pesticides produïts a milers de quilòmetres

de distància. Per que no hi ha

pitjor plaga que no ajudar-se mútuament.


PERSONES

SALUT

TERAPIA VISUAL:

QUÉ PUEDES HACER POR TUS OJOS

Tener buena vista en un momento

dado no significa que estemos usando

los ojos de forma eficiente y confortable.

Se ha comprobado que la mayoría de

síntomas de malestar ocular relacionados

con el trabajo con el ordenador o la lectura

continuada, suelen darse cuando a los ojos

les cuesta mucho permanecer en una posición

de convergencia, es decir, más juntos;

o bien, les cuesta mantener el enfoque en

esa posición.

Síntomas. Para detectarlos hay que acudir

a optometristas especializados. Además

de valorar la cantidad de visión, valoran la

calidad y eficacia de la misma. A partir de

su conocimiento de la fisiología y funcionalidad

ocular, diagnostican las posibles

disfunciones y proponen varias soluciones,

dando prioridad a la rehabilitación del

sistema visual, ofreciendo un tratamiento

específico para solventarlas. Tras la

re-educación visual, serán los mismos

ojos los que resuelvan la situación total o

parcialmente.

8

Terapia visual. El proceso se basa en

pasar de una situación de incapacidad

visual inconsciente (algo se hace mal) a

la incapacidad consciente (se pone de

manifiesto lo que se hace mal); de ahí a la

capacidad consciente (con los ejercicios se

trabaja aquello por resolver) y con la repetición

se adquiere, finalmente, la capacidad

inconsciente ¡Fin del problema!

Los ejercicios son muy sencillos de

realizar. Se utilizan cambios rápidos en el

punto de enfoque, gafas rojo/verde que

nos obligan a simular situaciones de mirar

de lejos y de cerca, láminas que cada vez

acercamos más para desarrollar el enfoque

de cerca. El programa es específico

para cada persona, aprendiendo desde el

primer día la enorme capacidad de mejora

de nuestras habilidades visuales.

¿Quién necesita muletas cuando puede

andar sólo? A veces también es necesaria

la ayuda de gafas. Pero no todo empieza y

acaba de ellas. En la medida de lo posible,

seamos independiente de ellas. Depende

de nosotros.

MARI CARMEN ALCOCER


LLARS

SALUT

VIURE EN UNA CASA SALUDABLE

L’habitatge, i en concret els espais

interiors, juguen un paper important

en la salut de les persones. Conèixer

els factors de salut i els factors de risc

a considerar en l’entorn més proper, és

apostar per la salut de tota la família;

passem pràcticament el 90% de la vida

en el interior dels espais interiors i per

tant, qualsevol factor de risc present en

ell, pot acabar produint un desequilibri de

l’organisme.

De la mateixa manera que hem après a

tenir cura de l’alimentació, de fer exercici,

de potenciar les relacions favorables i

els pensaments positius, hem de prendre

consciència que el medi ambient més

immediat, la casa, pot ser font de salut o

ben al contrari convertir-se en un cúmul

de factors que desequilibren l’organisme i

per tant l’aparició de símptomes i malalties

diverses.

10

Factors de salut i factors de risc. La

ubicació de la vivenda, l’orientació, la distribució

dels espais interiors, els sistemes

constructius, els materials de construcció,

les instal·lacions elèctriques, els acabats

de interior, les pintures, el mobiliari, els

equips electrònics, els productes de neteja

de la casa i del cos,... formen part dels

factors a considerar a fi de potenciar la

salut a la llar. Triar unes opcions o unes

altres serà el que finalment marcarà la

qualitat biòtica de l’espai, la sensació de

benestar i la contribució a un estat de salut

global més òptim.

Molts dels factors a tenir en compte,

a priori no es consideren, principalment per

que no es veuen, no s’oloren, no es senten

i no es toquen, però la realitat és que estan

ben presents en la vida quotidiana. Parlem

d’electricitat, ones electromagnètiques,

substàncies químiques, radioactivitat,

radiacions naturals de la terra. I de la mateixa

manera que ens hem educat per


tenir cura d’altres agents invisibles com

son els bacteris o els virus, i malgrat no

els veiem, prenem mesures de higiene

biològica i evitar conseqüències en la salut,

cada vegada més es fa necessari prendre

consciència del impacte de les radiacions

prenent mesures de higiene energètica, i

de les substàncies químics en la salut.

impulso

galatea

La medicina de l’hàbitat. Cansament,

esgotament, mal de cap, dolor muscular,

problemes de son, nens que ploren habitualment

al vespre, problemes de salut que

no remeten desprès d’haver anat al metge

i prendre els remeis receptats, poden tenir

el seu origen en els factors ambientals, i

eliminant-los es pot recuperar l’equilibri de

l’organisme i la salut.

especialistas

Un espai saludable. Petits canvis poden

comportar grans beneficis. Ela hàbits de

vida saludables constitueixen una base

sòlida per potenciar l’organisme. Canviar el

radiodespertador elèctric de la tauleta de

nit per un de piles, és un gest que elimina

el camp electromagnètic derivat del seu

funcionament, i pot ajudar a començar a

gaudir d’un descans nocturn reparador per

a l’organisme; de la mateixa manera que

reubicar el llit a la vertical d’una zona lliure

de radiacions intenses de la terra, o pintar

amb unes pintures ecològiques –lliures de

substàncies químiques tòxiques-.

Tots els gests que emprenem per aconseguir

una casa més saludable, reverteixen

també en un entorn més saludable, en un

planeta més saludable.

ELISABET SILVESTRE

Salud del

Hábitat

geobiología

geo.puntura

radiestesia

feng shui

WWW.IMPULSOGALATEA.ES

info@impulsogalatea.es / 654 071 365


LLARS

BIOCONSTRUCCIÓ

TITULAR

El cost futur. Observem com en matèria

de construcció el reflex de la nostra

societat propugna com a valors màxims:

la immediatesa i la minimització del cost.

Això sí, aquests sols tindran validesa en el

moment present, tancant els ulls i derivant

gran part del cost al futur. Ja vindran les

neteges i els treballs costosos com a

conseqüència d’allò que fem avui. Exemples

d’aquest pervers sistema comencen

a manifestar-se per onsevol: aluminosi i

degradació per carbonatació de les estructures

amb ciments Pórtland, toxicitat en

uralites per amiant o l’alta concentració

de plom en l’aigua potable i en els nostres

organismes, malgrat d’haver estat prohibit

el seu ús fa més de trenta anys.

L’escuma de poliuretà. És el paradigma

estrela de la construcció convencional,

tan nociva como ineficaç. La usen inclús

per fabricar botiges, però és un element

12

que embruta tot allò que toca, molt

difícil d’eliminar, totalment estanc, que es

degrada molt ràpidament, contaminador i

molt car.

Alternatives. Molts professionals pensaran

que és insustituïble, però hi ha d´altres

possibilitats, és moment de solucions

sostenibles, pràctiques i versàtils que ens

ofereix el món de la bioconstrucció, te

proposem:

Flexim. Resol problemes en cobertes,

entrades d’aigua i humitats, ideal per

executar punts característics com cimeres

i careners. El fabrica Kraff, és tan

fàcil d’ aplicar i tan idoni que en altres

llocs finalitzen las cobertes amb ell. El

recomane per arreglar eixos clevills i

fissures per on es filtra l’aigua després

de diverses “reparacions”.

Cànem, algeps i oli de llinosa. Per

reomplir buits o col.locar finestres i portes,

es prepara una barreja d’aquests

materials. El cànem es pot substituir per

serradura (per cobrir clavills de la fusta)

i l’algeps per cal hidràulica en exteriors.

Cal hidráulica. És la base per a reparacions

o construccions amb criteris “bio”.

Si se li afegeix cànem al morter de cal

hidràulica (3’5NHL) s’aconsegueix una

major plasticitat i una millora de la seua

capacitat aïlladora que la fan molt adequada

per a la reparació o construcció

de cases de fusta. Aquesta argamassa

interacciona molt bé amb la fusta i els

seus moviments naturals.

VICENT PEIRÓ


2º encuentro internacional

amigos de los árboles [2eiaa]

4,5 y6 de junio, 2010

Institución Cultural El Broncense, Cáceres

más árboles ante el cambio climático

www.2eiaa.org


LLARS

CONSUMIR MENYS, VIURE MILLOR

EL FREGAR ES VA A ACABAR?

CONSELLS PER A ESCURAR ELS PLATS CUIDANT L’ENTORN (II)

El sabó “de pastilla” és un producte

concentrat, els gels són un poc de sabó

dissolt en prou aigua. Per això, usant

pastilles estalviem transport i envasos. Si

usem llavaplats líquid, barrejar una part en

una altra botella amb tres o quatre d’aigua

ens ajuda a què ens dure més.

No és difícil fer sabó a casa. Requerix

un poc de temps, però es pot fer molta

quantitat d’una vegada i és una experiència

interessant. Pot ser una activitat lúdica per

a fer amb col·legues o amb les peques (2).

Entre els sabons a la venda podem

trobar pastilles fetes a partir d’oli usat

en algunes fires d’artesania o contactant

directament amb les artesanes (3).

Entre els més accessibles, pastilles de

sabó tipus “Marsella”, “Lagarto”, “Chimbo”,

etc. Solen ser fórmules senzilles basades

en greixos i normalment amb pocs ingredients

sintètics (petroderivats) superflus.

A les ecotendes i cooperatives de

consumidores podem trobar llavaplats de

14

marques amb compromís social i ambiental

com Ecover i Solyeco (4). Solyeco és una

empresa interessant a pesar que el seu

model de producció és més convencional

(usa també ingredients sintètics).

Vinagre, llima i carbonats són alternatives

d’origen natural per a brutícies difícils,

sobre les quals es poden aplicar directament,

per a ablanir-les. El carbonat (un

poc més fort) i el bicarbonat fan el paper

(abrasiu) del lleixiu però, per ser productes

concentrats, usant-los estalviem diners,

transport i envasos.

Els tradicionals fregalls d’espart (a la

venda en algunes ferreteries) tenen un

tacte agradable quan estan un poc usats, i

són una bona alternativa als convencionals,

de fibres sintètiques (petroderivades). Per

a estalviar-nos la duresa de les primeres

setmanes d’ús podem ablanir-los bullint-los

uns minuts en aigua amb vinagre. Una altra

opció són els fregalls a base de carabasses

dessecades (5).

TONI LODEIRO


LLARS

REFLEXIONS

16

x4

8.000.000

+25

600.000

-90%

En el segle XX -entre

1900 i 1999- la població

humana s’ha multiplicat

per quatre (passant de un

milió sis-cents mil a sis mil

milions de sers humans).

La població urbana mundial

es va multiplicar per tretze;

el nombre de megalòpolis

(entenent per tals les

ciutats de més de huit

milions d’habitants) va

passar de només dues a

vint-i-cinc.

Simultàniament el nombre

d’elefants es va delmar

(passant de més de sis

milions de paquiderms a

menys de sis-cents mil).

I la població de balenes

blaves es va reduir en més

del noranta-nou per cent.

“No busques que altres canvien, c

Els governs no poden fer-ho, les m

Així que el que hem de fer és asse

i preguntar-nos ¿què puc fer jo?”


L’activitat econòmica es

va multiplicar per dèsset

(es van superar els trentanou

bilions de dòlars de

PIB mundial en 1998), la

producció industrial per

quaranta. L’ús d’energia

per tretze.

La contaminació atmosfèrica

per cinc; les emissions

de diòxid de carboni

per dèsset, les de diòxid de

sofre per tretze, les emissions

de plom a l’atmosfera

per huit.

L’ús humà d’aigua es va

multiplicar per nou, els regadius

per cinc. Les captures

marines per trenta-cinc,

la població porcina per

nou”. J. M.

omença per canviar tu mateix.

ultinacionals no ho faran.

nyalar-nos a nosaltres mateixos

J. D.

(6)

x13

x17

CO 2


ENTORNS

REALITATS

x13

SO 2

x5

x9

x40

x8

Pb

e

x5 x9

x35

$

x17

17


ENTORNS

TRANSGÈNICS

BREVE HISTORIA DE

LA AGRICULTURA, LA REVOLUCIÓN

VERDE Y MONSANTO (I)

Los origenes. Desde los albores de la historia

el hombre siempre ha dependido de

lo que la naturaleza le entrega. Los primeros

cazadores y recolectores aprendieron

que plantando las mejores semillas de los

frutos que encontraban se aseguraban una

nueva cosecha al volver al mismo lugar,

pacientemente fueron seleccionando las

distintas semillas de plantas comestibles

y medicinales hasta que les fue posible

obtener suficiente alimento para poder

quedarse a pasar el invierno cuidando de

los animales. Los mismos animales que

solía cazar fueron domesticándolos para

labrar el campo, y su estiércol, usado

como abono, le aseguraba abundantes

cosechas y un existir benigno en armonía

con la naturaleza. Lentamente las técnicas

se fueron perfeccionando generación tras

generación de cultivos adaptados a las

18

características y necesidades de cada

zona del mundo. Así, mientras en América

cultivaban el maíz, en medio oriente era el

trigo y en Asia el arroz.

Las posibilidades de cultivo limitaban el

crecimiento de la población, pero aun así

grandes imperios fueron sustentados por

este tipo de agricultura. El “descubrimiento”

de América puso sobre la mesa nuevas

semillas y principalmente un tubérculo

insípido pero muy nutritivo:

La patata. De fácil cultivo y producción

cuantiosa alimentó la masa trabajadora de

las nuevas fabricas que trajo consigo la

revolución industrial. Ya no se hacían las

cosas artesanalmente como antaño, ahora

era todo producción en serie y alienación.

En Inglaterra, después de la primera

guerra mundial, surgieron las primeras

granjas agrícolas mecanizadas. La misma

tecnología utilizada en los tanques se uso

para producir maquinaria para el campo.

Se cultivaban sobre todo cereales para

fabricar pan y cerveza, y patatas y coles

para vender en las pujantes ciudades. Desde

un comienzo el monocultivo demostró

tener un inconveniente: una vez que una

enfermedad se asentaba en el terreno era

muy difícil deshacerse de ella. Eso trajo

consigo grandes tragedias, como la hambruna

irlandesa. Otra desventaja principal

de este nuevo modo de agricultura era que

al prescindir del abono orgánico propio del

laboreo con animales, la fertilidad de la tierra

disminuía alarmantemente y en pocos

años lo que era terreno fértil se convertía

en un yermo donde nada crecía.

WALTER POPOFF


Ciutat Vella

TRIODOS BANK

Palacio de Justicia, 1 · 96 352 66 11

CERAI

Palacio de Justicia, 1, Entlo. 8

96 352 18 78 · cerai.es

LIBRERÍA AURALIA

Nave, 6 · 96 394 43 48

KIMPIRA

Juristas, 12

96 392 34 22 · kimpira.com

INTERMON-OXFAM

Marqués de Dos Aguas, 5

96 352 41 93

BIOCE

Lliria, 14 b-esq

96 392 49 92 · bioce.org

ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRÓ

Portal de la Valldigna, 15

96 352 28 51

VALÈNCIA EN BICI

Portal de la Valldigna, 15

96 352 28 51

CENTRE EXCURSIONISTA

Tavernes de Valldigna, 4

96 391 16 43

LA LLUNA

San Ramón, 23 · 96 392 21 46

LA TASTAOLLETES

Salvador Giner, 6 · 96 392 18 62

ARRELS DE LA TERRA

Horno del Hospital, 5 · 96 391 57 74

SETEM

Pintor Domingo, 3 - 2ª

96 315 35 05 · setemcv.org

SO DE PAU

Carnicers, 8 · 96 391 76 94

LA MORHADA

Mercado Central, p. 225 - 227

96 382 91 34

ESENCIAL

Calabazas, 21 · 96 394 44 34

LIBRERÍA ASOCIATIVA SAHIRI

Danzas, 5 · 96 392 48 72

OCTUBRE CCC

Sant Ferràn, 12

96 3315 77 99 · octubre.cat

ORANGE BIKE

Editor Manuel Aguilar, 1

96 391 75 51 · orangebike.net

ABACUS

Don Juan de Austria, 4 · 96 380 16 55

FIL-PER-RANDA

Periodista Azzati, 5 - 2º - 3B

96 351 12 74 · fil-per-randa.com

J. NAVARRO

Arzobispo Mayoral, 20

96 352 28 51 · terraverda.com

CIM FORMACIÓN

Arzobispo Mayoral, 11 Entrlo

96 cimformacion.es

L’Eixample

BICI TALLER

Sevilla, 22 · 96 325 09 78

ADSUD-LAS SEGOVIAS

Puerto Rico, 28 - 2

96 380 64 82 · acsud.org

HERBORISTERIA RUSSAFA

Russafa, 34 · 96 373 42 58

L’HORTET

Cádiz, 38 · 96 312 63 72

NUTRA CENTER

Cirilo Amorós, 11 - 2º

96 353 69 61 · nutracenter.es

Extramurs

ECOGUIA

VALÈNCIA

JARDÍ BOTÀNIC

Quart, 80

96 315 68 00 · jardibotanic.org

NATURAL

Ángel Guimerá, 16

96 384 34 41 · biomercado.org

QUINOA

Pere Bonfill, 6 · 96 391 86 89

ANA EVA

Turia, 49 · 96 391 53 69

SOCIEDAD VEGETARIANA

Guillem de Castro, 53

96 351 97 97 · sovenava.org

GOOD BIKE

Guillem de Castro, 64

96 391 02 95 · goodbikevalencia.com

SINTAGMA

Padre Rico, 8, 10, 11

96 385 94 44 · escuelasintagma.com

CENTRO YOGA DINÁMICO

Mossén Jacinto Verdaguer, 9

96 385 66 98

ECOLIDER

Regeneración Consumibles Impresoras

Alzira, 4 · 96 382 41 35

KI PUNTO

Mercado de Jerusalén p 44-46

618 25 93 66 · kipuntoecotienda.com

CENTRO YAM

Marqués de Zenete, 10 - 3

centroyam.org

La Saïdia

BICICLETAS BELGA

Llano de Zaidia, 17 · 96 349 54 10

19


ENTORNS

FLORA AUTÒCTONA

Nom comú: Sarsaparrella, Arítjol

Nom científic: Smilax aspera

Liana espinescent que podem trobar

fàcilment als alzinars, màquies, garrigues

i bardisses de tota la zona mediterrània.

Les seues fulles amb forma de cor i un tija

flexible amb espines i multitud de circells,

caracteritzen a aquesta planta enfiladissa,

que roman verd tot l’any.

La combinació d’elements de l’albarzer

(Rubus ulmifolius) i la parra (Vitis vinifera)

és probablement l’origen del nom de la

sarsaparrella. Mentres que el nom d’arítjol

ve de l’àrab arix, que significa parra.

A finals d’estiu, presenta unes xicotetes

flors de color groc suau, reunides en

raïms d’olor dolç i penetrant. Els fruits,

que apareixen al novembre, són baies ro-

20

genques que tradicionalment s’utilitzaven

per a preparar la beguda refrescant

coneguda com a “sarsaparrella”, i que hui

en dia ha sigut substituïda pels populars

refrescos de cola.

Durant molt de temps, es va pensar que

aquesta beguda servia per tractar la sífili.

De fet, el mateix Al Capone (cap de la màfia

de Chicago) que patia aquesta malaltia,

feia que li portaren diàriament aquest suc a

la presó. Però en realitat, són les arrels les

que presenten propietats terapèutiques pel

seu caràcter diürètic i sudorífic.

JARDÍ BOTÀNIC DE LA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Gabinet de Cultura i Comunicació


La Saïdia

LA LLAVORETA

Orihuela,14

96 347 01 49 · lallavoreta.com

YOCOMOTUARTE

Pepita, 11 · 653 530 309

COSNATURA

Platero Suarez, 16

963668130 · cosnatura.net

LA MASIA

Alboraya, 50

96 338 76 58 · lamasia.info

El Pla del Real

ECORGANIC

Blasco Ibáñez, 66

96 389 20 03 · ecorganicweb.com

LIBRERÍA PRIMADO

Primado Reig, 102 · 96 361 60 64

Patraix

ANIS VERDE

Torrente, 4

96 357 51 98 · visacb@hotmail.com

IMPULSO GALATEA

Archiduque Carlos, 10

impulsogalatea.es

Jesús

LA ESENCIA DE LA TIERRA

Jesús, 88 · 96 380 03 25

MIEL DE CAÑA

Carteros, 4 · 96 378 15 28

Poblats Marítims

MIOBIO TAKEWAY

Taronjers, s/n. Edif. G. Galilei - UPV

96 338 79 98 · miobio.es

LES HERBETES

Vidal de Canelles, 4 · 96 381 18 03

TERRA VERDA SERRERÍA

Serrería, 34 · 96 355 24 69

STUDIO199

Eugenia Viñes, 199

96 372 90 55 · studio199.com

REFLEXIONS

Rio Tajo, 1 · 96 335 25 15

Camins al Grau

DHARANI

Av Baleares, 73 · 96 330 26 99

CLÍNICA ACUARIO

Doctor Manuel Candela, 11

96 361 93 15

TODO BICI

Serrería, 5 · 96 330 20 49

Algirós

LES MADUIXES

Daoiz i Velarde, 4 · 96 369 45 96

BICIUTAT

Serpis, 32

96 372 28 77 · biciutat.es

CONSELL JUVENTUT

Josep Mª. Haro, 9-11 baix

96 344 32 86 · cjvalencia.org

LLIBRERIA BERNAT FENOLLAR

Bernat Fenollar, 10 · 96 360 88 57

Benimaclet

L´ALTERNATIVA

Poeta Altet, 11

96 369 23 67 · botigalternativa.cat

SALVIA

Valladolid, 27 · 96 362 73 11

Rascanya

HERBORISTERÍA AZAHAR

San Juan Bosco, 48 · 96 365 36 86

ECOGUIA

VALÈNCIA

TERRA VERDA ORRIOLS

Valladolid, 5 · 96 369 62 92

VITAL

Domingo Gómez, 4 · 96 366 16 29

Web

LLAVORS D’ACÍ

Conservació Biodiversitat Agrària

llavorsdaci.org

SALIMENT

Alimentación, salud y bienestar

saliment.net

ECOCESTA

Productos Ecológicos a Domicilio

96 353 54 54 · ecocesta.es

PROPOSTES PARTICIPATIVES

Agenda d’Activitats

propostesparticipatives.info

RED SOSTENIBLE Y CREATIVA

sostenibleycreativa.es

Comarques

L’ALQUERIA DE VICENT MARTÍ

96 185 69 19

(Alboraia)

EL CUC

Santa Maria del puig, 10

96 159 14 48 · elcuc.org

(Picanya)

SOCYR

Pol. Ind. Enchilabar del Rullo, P17

96 271 24 23 · socyr.com

(Villamarxant)

LA TENDA DE TOT EL MÓN

Pasaje Vicente Moliner, 4

96 267 90 26 · la-tenda.org

(Port de Sagunt)

AIGUA CLARA

Ramón y Cajal, 91

96 244 24 93 · aiguaclara.org

(Alberic)

21


ENTORNS

TERRITORI

EL PAISATGE DE L’ESPECULACIÓ

Tan sols cal observar el territori per

entendre que als terrenys on s’ha especulat

quasi sempre hi havia un ús del sòl

agrícola. Entre altres coses, l’agricultura

es manté als paisatges valencians gràcies

a moltíssimes persones que hi treballen a

temps parcial, perquè a temps complet hi

ha molt poca gent, i menys encara jove,

que s’atrevisca amb tants factors com

n’hi ha en contra. Tot i les complicacions

de la situació, per sort hi ha persones

valentes i compromeses que hi continuen, i

xarxes de distribució directa que sembren

l’esperança als nostres camps.

En aquest context, quan un especulador

ha adquirit un terreny no ho fa precisament

per a seguir cultivant, és més, no té cap

interés en continuar-hi l’ús agrícola. La

conseqüència més visible d’una compravenda

especulativa és l’abandonament del

conreu, cosa que contribueix a disminuir

la qualitat d’uns paisatges ja de per si amb

moltes dificultats, alhora que s’elimina un

ús més sostenible que el generat per la

construcció.

Els bancals abandonats proliferen allà

on s’han planejat desenvolupaments que

gràcies a alguna xamba no han arribat a

realitzar-se. Ha passat més a sovint del

que pensem, les presses per presentar

plans i projectes duien els equips redactors

a tallar i enganxar moltes coses, fet que en

alguns casos facilitava enormement la feina

de presentar-hi al·legacions i ralentitzar

el procés. Processos lents per si mateixos

que amb una mica d’ajuda han quedat

atrapats en les teranyines de la crisi.

22

També ha succeït que s’han desenvolupat

grans àrees de sòl i una vegada

urbanitzades no hi ha hagut qui edifique

ni construïsca res de res, com al voltant

de l’autovia d’Ademús. O s’han deixat

les obres a la meitat, com esquelets de

ciment. La crisi, malaguanyada per a

tants, ha estat afortunada per un territori

valencià molt malbaratat, que ha vist com

en menys de 20 anys la seua superfície

artificial es duplicava, són dades oficials de

l’Observatori de la Sostenibilitat.


El cas és que els nostres sòls sovint són

fèrtils i rics en humitat allà on l’especulació

ha fet més mal, a les terres de cultiu de les

planures litorals. I qualsevol llaurador sap

que si no es cuida un camp en aquestes

condicions, en poc temps és envaït pels

esbarzers. En un escàs període aquestos

formen uns cúmuls immensos que es

traguen literalment els tarongers. Una altra

de les plantes que envaeix els camps abandonats

és l’exòtica herba de la Pampa, o

Cortaderia selloana, una espècie invasora

que per cada tija que li floreix genera un

milió de llavors, sí, un milió, no hi ha qui

ature la seua dispersió anemòfila, és incontrolable.

A altres zones de la península està

fent malbé molts ecosistemes.

Un bon exemple de territori ampli afectat

per aquestos fenòmens el trobarem a Cullera,

a les hortes que hi ha al voltant de la

desembocadura del Xúquer, a la zona coneguda

com la Bega, curiosament escrita

amb “b”. Allà trobarem camps d’esbarzers

i herba de la Pampa suficients per ocupar

tota la nostra visual, imagineu-se. I això no

és casualitat. En aquella zona l’Ajuntament

de Cullera va aprovar un desenvolupament

urbanístic (PAI) consistent en 35 gratacels,

conegut com el “Manhattan” de Cullera,

on es volia reproduir el model Benidorm, i

on finalment tan sols en trobem construïts

un parell, acompanyats d’altres incentius

costaners com el port de la desembocadura

del Xúquer, que s’anava a transformar

en un gran port esportiu. Hi trobarem el

paisatge de l’especulació.

ROGER CREMADES

LA PRIMAVERA

MÉS NATURAL

descobrix-la amb nosaltres

www.biomercado.org

96 384 34 41


CULTURES

ECODISSENY

TUPPERWARE COMPOST

La naturalesa en la nostra casa. En les

nostres cuines podem donar “un gran pas

per a la humanitat” sense haver d’anar a

la lluna, reaprofitant les restes orgàniques

del menjar que preparem; perquè a més

d’alleujar l’activitat en els congestionats

abocadors, esta pràctica, prompte o tard,

ens invitarà a cultivar part dels nostres

aliments en qualsevol recipient imaginable.

Aire, aigua i temps. Son les úniques

coses que necessitem per a romandre en

contacte amb el cicle de la vida. El dissenyador

industrial Ken Jasinski, homenatjant

a “els tuppers” vuitantès, va crear esta

original compostador per a ajudar-nos a

dur a terme esta labor. El joc es compon

d’un poal d’arreplega per a la cuina i un

gran contenidor per a l’exterior.

Grandària. Encara que té un grandària

ideal per a una casa de camp, no resol el

problema de les persones més urbanites

24

sense accés a un espai més gran a l’aire

lliure. L’alternativa al compostatge clàssic

és el vermicompostatge. On una “granja”

de cucs ens faciliten la transformació del

fem en aliment per a les plantes.

Materials. També cal tindre en compte

que cap disseny alié ens recompensarà

tant com una creació pròpia. El disseny

professional tothora ens hi hauria d’oferir

bellesa, funcionalitat i temps per a fer

altres coses. Si afegim el respecte cap

al planeta a esta triada, per exemple,

amb la selecció de materials reciclats i

reciclables, quelcom que Janiski ha tingut

molt en compte fabricant la seua creació

amb polietilé, alumini i fusta de castany. Si

bé, els dos primers no són massa amics

del medi ambient, si són extremadament

reciclables per la indústria, i tots són molt

resistents i duradors.

REDACCIÓ EINA


CULTURES

TUPPERWARE COMPOST

25


CULTURES

CINEMA

NO IMPACT MAN

El documental que va sorprendre. Un

poc abans o un poc després de l’estrena

de “L’Era de l’Estupidesa”, va sorprendre

com les vivències del blogger Colin Beavan

i la seua família s’anaven fent lloc en les

pantalles i els tabloides del món sencer.

Pantalles i paper que ells durant tot un any

van deixar d’utilitzar voluntàriament.

El seu repte era simple: no exercir cap

impacte ecològic durant tot un any. Però

gens senzill: es van quedar a dos velas,

sense llum elèctrica, nevera, llavadora,

cotxe; sense paper higiènic, ni bolquers

d’usar i tirar per a la seua filla i café de

Starbucks per a la seua dona, i objectant

concientment de l’ús de l’ascensor. El que

en principi pareixia un exercici de negació

amb el temps es va revelar una gran font

d’oportunitats. Viure sense nevera va significar

menjar aliments frescos i locals, la

26

bicicleta va passar a ser el mitjà de transport

familiar, i el fem va ser aliment per a

la terra transformat en vermicompost.

Però el realment sorprenent era fer-ho

on ho van fer, i on encara viuen. En Nova

York. Enmig de la Gran Poma van viure i

varen consumir com uns congolesos. Però

per a alguns Colin era un congolés “progre

i amb complex de culpa”.

Sense complexos van estalviar, 1.248

portaviandes de plàstic de menjar per a

portar, 2.190 gots de paper i plàstic, 572

bosses de plàstic, 16.580 quilos de fem i

2.184 bolquers, als contenidors i al medi

ambient. Esta és, si fa no fa, la història

d’estos tres-cents seixanta-cinc dies contats

en noranta minuts de metratge.

REDACCIÓ EINA


CULTURES

ARBRES

II TROBADA INTERNACIONAL

AMICS DELS ARBRES

El primer pas serveix per a començar

a caminar. Fa tres anys es va celebrar a

Barcelona el primer Encuentro Internacional

Amigos de los Árboles (eiaa), el pròxim brollarà

molt prompte, el 4 de juny, a Càceres.

Amb el segon es pren impuls. A Càceres

s’espera la participació de destacades

personalitats de relleu mundial com Robert

Kennedy Jr, Vandana Shiva, Joaquín Araujo,

José Bové o la Nobel de la Pau, Wangari

Maathai, entre moltes altres. Durant tres

dies se somiaran realitats per a continuar

canviant la percepció cultural, ecològica i

econòmica de l’arbre.

Els nostres germans verds desapareixen.

Cada any es cremen “2.400 anys

de treball creatiu de la naturalesa” deia

Vandana Shiva durant el primer eiaa (7),

Javier Sánchez , president de la Fundación

Más Árboles, asseverava: “els essers

humans som responsables d’haver talat en

les últimes dècades la mitat dels arbres

28

que hi havia sobre La Terra, provocant

amb això un desarreglament que ha deixat

grans superfícies erosionades i desertitzades

i hi ha originat importants alteracions

en els règims de pluges. Els boscos, que

protegixen la vida del nostre planeta aportant

oxigene i capturant carboni, mantenint

el cicle hidrològic i creant les condicions

favorables per a la vida a xicoteta i gran

escala s’han vist reduïts a la mitat”.

Som milions, som un. Plantar 100

milions d’arbres en la Península Ibèrica

és el repte de la Fundación Más Árboles,

organitzadora d’este esdeveniment:, “una

de les propostes més honestes per a

ajudar a la societat a prendre consciència

de la importància del medi ambient per al

futur de la humanitat”. 100 milions d’arbres

per a crear una barrera natural contra la

desertització i el canvi climàtic, que seran

capaços d’absorbir més de 100 milions de

tones de CO 2 en 20 anys, una gran ajuda

per a un futur sostenible.

REDACCIÓ EINA


FÓRMATE EN:

QUIROMASAJ E

REFLEXOL OGÍA

DRENAJE LINF ÁTICO

CURSOS DE ESPECIALIZACIÓ N

y llévate esta camilla ple gable

*Promoción válida para el

curso de quiromasaje

Arzobispo Mayoral, 11 - 46002 Valencia

Tel. 96 394 09 46 - Tel. móvil 645 754 060

valencia@cimformacion.es

www.cimformacion.es


REVERS / ENVÉS

NOTES I CREDITS

(1) La página web de Roy Littlesun:

www.shaketheanthill.net

(2) Hi ha moltes receptes en la xarxa.

Dos senzilles i ben explicades en www.

enbuenasmanos.com/articulos/muestra.

asp?art=1581 i www.pinsapo.com/

modules.php?name=News&file=article&s

id=302

(3) Una experiència de producció especialitzada

en oli usat és Ahimsa (Vélez-Màlaga):

www.ahimsav.com/6046/6073.html

(4) www.detergentessolyeco.com/ i

www.consumoresponsable.org/destacados/ecover.asp

(5) www.infojardin.com/foro/showthread.

php?t=6085

(6) (J.M) John McNeill i (J.D) Jules Dervaes.

(7) Videos de les intervencions durant el

primer eiaa: www.vimeo.com/fmasarboles

30

Av. Baró de Càrcer, 48 - 7K · 46001 València

96 323 83 11 · INFO@REVISTAEINA.NET

REVISTA EINA # 12 (Maig-Juny 2010)

En aquest número han colabororat:

Elisa Caballer, Elisabet Silvestre, Mari

Carmen Alcocer, Roger Cremades, Toni

Lodeiro, Jardí Botànic UV, Vicent Peiró,

Walter Popoff. Fotografia: CodePoet, Elisa

Caballer, Jeremy Levine, Joelle Johnson,

Kaktuslampan, Rachel Sian, Richard Taylor,

Salva Matíes, Sophie Biscotte, Timothy

Takamoto (portada). Coordinació: Salva

Matíes. Maquetació: Eina. Logotip Eina:

Javier La Casta. Impresió: Impresum.

Edita: Eina Projectes Sostenibles S.L.

Gràcies a totes les persones que han

fet possible esta dozena experiència.

Revista Eina, encara que la compartisca,

no es fa responsable de les

opinions dels seus colaboradors.

Dipòsit Legal: V-1913-2007 ISSN: 1887-9357


www.ecorganicweb.com

VIU

ecologic

CONSUM

Responsable

Av. Blasco Ibañez 66, Valencia

Pans i cereals · llegums

fruites i verdures ecològiques

herbes · llavors

làctis vegetals i animals

cosmètica natural

macrobiòtica · algues

alimentació infantil

complements vitamínics

alimentació sense gluten tes

ecològics · remeis naturals

aliments sense sucre

llibres i revistes comerç just i

molt més…

31


“¿QUÈ PUC FER JO?”

RETROBANT-NOS AMB LA IMAGINACIÓ

WWW.REVISTAEINA.NET

More magazines by this user
Similar magazines