El Cuele nº 48

EL EL CUELE
CUELE CATALUNYA
48
• Junta General
• Visita a la Garrotxa
• Modificació Reglament
Explosius
• Entrevista Josep Arola
• Sepiolita
• Importància econòmica del
sector de la Pedra
numero
I BALEARS
abril
2º ÈPOCA maig
juny2005

09
10
04
18
Portada 1r Premi Concurs Fotografia -
Títol: Càrrega d’interior.
I N D E X
03 Editorial
04 Junta General
05 Qui és Qui? Santiago Filló Farreras
06 Concurs Fotografia
07 Curs Manteniment - Ajuntament de Cardona -
Muntanya Sal
08 Jornada Girona - Avanç Cursos
09 Visita al Costa Fortuna
10 Viatge turístic per la zona volcànica de la Garrotxa i
la Fageda d’en Jordà.
12 Modificació del reglament d’explosius.
13 L’ús d’explosius
14 Cessament d’Activitats en la Mina de Súria de
Iberpotash S.A.
16 Entrevista a Josep Arola i Sierra.
17 Targetes. Pagament segur a internet
18 Sepiolita
20 Importància econòmica del sector de la pedra.
22 La Creosota
24 Publicacions - Riacó d’Internet
25 Novel.la d’Entreteniment
26 Legislació
28 Federació Pedra Natural
30 Mots Encreuats - Sopa de lletres - Topo Chicho
Edita: Àrea de Comunicació del Col . legi
Rosselló, 214. 6º 1a - Tel. 93 215 13 59 - 08008 BARCELONA - D.L. T-795-94
Disseny i maquetació: Graficas 94 - Materials d’Edició.
Preimpressió: Materials d’Edició. Tel. 93 736 22 52
Impressió: Graficas 94. Tel. 93 721 54 58
- Distribució gratuïta entre col . legiats.
- Aquesta publicació es financia en part amb la publicitat i la resta amb càrrec al capítol
Revista del Pressupost d’aquesta corporació. La seva finalitat és informar i potenciar la imatge
corporativa del Col . legi Oficial de l’Ingeniería Técnica Minera.
- El col . legi no es fa responsable de l’opinió expressada ni del contingut de la publicitat.

E D I T O R I A L
EL FUTUR DE
L’ENGINYERIA TÈCNICA DE MINES
El futur, per definició, es caracteritza per tenir un elevat grau d’incertesa que va
desapareixent a mesura que el convertim en present, i que esdevé completament
diàfan quan el podem estudiar com a passat. Per aquest motiu, qualsevol intent de
definir el futur de la nostra professió serà una activitat ociosa si l’intentem realitzar
des de pensaments empírics, allunyats de la realitat present i sense tenir en compte
tota la tradició que l’acompanya.
Des dels primers capatassos de mines fins als actuals enginyers tècnics de Mines,
passant pels facultatius i pèrits, la nostra professió –sempre àgil i activa– ha sabut
adaptar-se a les necessitats que la societat ens ha anat exigint. Tots coneixem
múltiples exemples de professions que desapareixen per no evolucionar conjuntament
amb les societats a què serveixen.
Els canvis són constants, i potser en l’actualitat més accelerats. La societat en què
vivim és cada dia més global, més universal. Les fronteres han perdut, almenys en
una gran part d’Europa, el significat que havien tingut fins a gran part de la segona
meitat del segle passat. El trànsit de mercaderies ha augmentat de forma
espectacular i cada vegada són menys les persones que busquen un producte
d’una procedència determinada –excepte quan aquesta procedència és un símbol
clar i inequívoc de qualitat.
En canvi, el trànsit de professionals qualificats encara no està resolt en aquesta
societat global europea. En aquest sentit, tots sabem que un ET de Mines, amb el
seu títol de l’Escola de Manresa, pot anar a treballar a qualsevol indret d’Espanya
sense més problemes, però la situació canvia de forma radical quan aquest mateix
company vol anar a Itàlia, Alemanya, Grècia o Polònia (per posar alguns exemples),
o a la inversa –que sigui algun titulat d’aquests països que vingui al nostre.
No sembla lògic que els “enginys” que dissenyen els enginyers puguin traspassar
fronteres amb molta més facilitat que els mateixos enginyers.
Per aquesta i d’altres raons, el 19 de juny de 1999 trenta països europeus van signar
la Declaració de Bolonya, en un intent d’establir les bases del futur Espai
Europeu d’Educació Superior (EEES). Els seus dos objectius fonamentals van ser
incrementar i fomentar l’ocupació i la mobilitat dels titulats universitaris a Europa, i
aconseguir atraure a Europa estudiants i professors que en l’actualitat opten majoritàriament
per altres destins –primordialment els EUA.
El llarg camí que es va iniciar en aquell moment –i com gairebé tot a Europa– es va
recorrent amb lentitud. Posteriorment s’ha anat realitzant un seguiment de la
Declaració confirmant-ne els objectius a Praga (2001), Berlín (2003) i Bergen (2005).
L’aposta clara de la Declaració de Bolonya és l’estructura d’uns estudis universitaris
de grau –amb una durada d’entre 180 i 240 crèdits en funció de les característiques
de cada professió– que habilitin els estudiants per a la pràctica professional
i que siguin fàcilment homologables a tot Europa, i d’uns estudis de postgrau
d’especialització de durada inferior –de 60 a 120 crèdits– que permetin una
major adaptació a les innovacions que es vagin produint en el món tan canviant en
què ens ha tocat viure.
Al nostre Col·legi, juntament amb la resta de col·legis d’enginyers tècnics de Mines
i a través del Consell General i les escoles de Mines de tot Espanya, hem fet els
deures contribuint a l’elaboració del Llibre Blanc del Títol de Grau de l’Enginyeria
de Mines. Ha estat un esforç important en què s’ha procurat plasmar la direcció de
futur que hauria de tenir la nostra professió, a partir del coneixement que en tenim
i de les demandes que la societat ens va plantejant. Al Llibre Blanc, a mode de
resum, es proposa una titulació de grau de 240 crèdits, dels quals en queden exclosos
els necessaris per a l’elaboració del projecte final de carrera, i com a denominació
es proposa la d’enginyer de Mines i Energia –un títol que donaria competències
plenes per a la pràctica professional.
Aquesta proposta està realitzada amb absoluta conformitat al que disposa el Reial
Decret 55/2005 d’estudis de grau pel que fa a la durada i l’habilitació professional,
aspectes regulats respectivament als articles 10 i 9. Aquest RD estableix que el
catàleg de noves titulacions s’haurà finalitzat abans de l’1 d’octubre del 2007, i
estableix que una vegada publicat el RD del títol de grau el termini d’implantació
per part de les universitats haurà de ser d’un màxim de tres anys. La disposició
transitòria tercera estableix el manteniment i la competència de les titulacions universitàries
actuals –totes. A la disposició transitòria primera s’especifica que els criteris
de convalidació i adaptació de títols hauran d’ésser regulats pel Consell de
Coordinació Universitària. Serà llavors quan coneguem els passos a seguir per
adaptar les titulacions actuals als títols de grau.
Una redacció no massa afortunada –al nostre entendre– de l’article 8.3 del Reial
Decret 56/2005 està essent utilitzada per alguns grups per crear confusió, ja que
es pretén mantenir un sistema universitari aliè al camí marcat per la Declaració de
Bolonya que doni competències professionals tant als estudis de grau com de postgrau.
Aquesta és una visió allunyada de la realitat europea, que pensa en un passat
cada vegada més caduc i no en les necessitats de futur de la societat, que vol
més claredat, simplicitat i una reducció significativa del catàleg amplíssim i caòtic
de títols universitaris actual.
L’article 8.3 esmentat no està concebut, segons el nostre parer, perquè un titulat en
un màster en Microeconomia tingui més competències que un titulat de grau en
Economia. Aquest apartat està redactat per permetre que els màsters incloguin les
necessitats futures –com ja succeeix actualment– en camps nous complementaris
dels títols de grau. D’aquesta manera, un arquitecte, després de realitzar un màster
en Prevenció de Riscos Laborals, tindria les competències professionals establertes
per la legislació laboral per als tècnics de nivell superior, a més de mantenir
íntegrament les corresponents a la seva titulació universitària en Arquitectura.
Així doncs, a nosaltres ens toca seguir treballant en el present per definir què
volem ser en el futur, sabent que les nostres propostes, juntament amb les d’altres,
serviran de base per establir els estudis de grau de la nostra professió. I un cop
aquests s’hagin establert, seguirem treballant perquè la convalidació i l’adaptació
de les titulacions actuals siguin al màxim de justes.
I que ningú no pensi que aquesta és una tasca del Consell General de Col·legis
d’Enginyers Tècnics de Mines, ni que és una tasca de la Junta de Govern del nostre
Col·legi, ni dels companys professors universitaris; aquesta és una tasca de tots
els enginyers tècnics de Mines. Independentment d’on ens trobem i del lloc de treball
que estiguem ocupant, tant si som treballadors del sector públic com del privat,
tant si tenim més experiència com si som titulats recents, el futur de l’enginyeria
tècnica de Mines el construirem entre tots i serà més brillant com més esforç i dedicació
hi posem, com més idees aportem, com més nostre el fem.
3

4
SECCIÓ INFORMATIVA
JUNTA GENERAL
El passat 28 de maig va tenir lloc la celebració de la reglamentada Junta General de primavera,
que, com sabeu, és preceptiva perquè la Junta de Govern mostri en assemblea el balanç,
els comptes de resultats i la memòria anual de l'exercici anterior. No obstant això, sempre
s’aprofita per tractar altres temes que mereixen atenció general a aquestes alçades del curs.
L'ordre del dia es va iniciar amb unes paraules de salutació i benvinguda
del nostre degà president, Jacinto López, als assistents.
Després va passar la paraula al secretari, qui va llegir l'acta de la
Junta General de 13 de novembre de 2004, la qual una vegada llegida
es va aprovar.
- Respecte del balanç i comptes de resultats 2004, cal comentar que tots
els companys presents van seguir amb atenció les explicacions que, de
forma detallada, va facilitar el tresorer, Paulino Hernández, aclarint dubtes
i desglossant partides fins que van ser enteses, ajustades i aprovades
amb el vot favorable de tots. Val a dir que per a Paulino aquesta
exposició no comporta gaire dificultat, ja que és conseqüència natural
d'un coneixement provat per una dedicació i un seguiment exhaustiu de
les arques del Col·legi.
- La memòria d'activitats corresponent a l'any 2004 que es va presentar
també va gaudir de la conformitat de tots. Aquesta memòria està a la vostra
disposició per poder-la jutjar.
- Es va prorrogar, durant un any, l'ajuda al pagament de l’assegurança de
responsabilitat civil, en les mateixes condicions que fins ara hi havia
establertes:
a) Un màxim de 900E
b) Un màxim del 80% de l'import de la prima.
c) Un màxim del 30% de l'import total del cànon de visat en l'exercici
anterior per al sol·licitant.
d) Els col·legiats de primera pòlissa es consideraran a compte del 50%
–aquestes quantitats sense tenir en compte la condició c).
e) Sol·licitar l'ajuda en un termini màxim de 3 mesos des de la data d'haver-la
pagat.
- En cas d'hospitalització, als 30,05 E/dia que ara abona l'asseguradora
Alico, el Col·legi hi afegirà 6 E/dia complementaris. El nombre de dies
serà el mateix que determini Alico. Aquesta proposta, que també va ser
aprovada, tindrà un any de vigència; és a dir, no tindrà caràcter vinculant
per als propers exercicis.
- Es va acordar que, si sol·licites per escrit que tota la correspondència
derivada de la comunicació del Col·legi se’t trameti per via electrònica, la
teva quota col·legial es reduirà en un 10%.
Independentment d’això, rebràs la revista El Cuele com fins ara; és a dir,
en paper i per Internet.
- En aquesta Junta General també es va aprovar la normativa electoral que
regirà el procés electoral que se celebrarà l'últim trimestre d'aquest any.
- La Comissió electoral 2005 va ser elegida per insaculació. La componen
els companys següents:
184, President, Segundo Rodríguez García.
1110, Secretari, David Sabater Salas.
873, Vocal, Marina M. Mas Araya.
Suplents:
617, President, Joan Perramon Baltierrez.
1111, Secretària, Laura Rodas Fuentes.
1112. Vocal, Antonio Escudero Lara.
- El degà ens va fer una explicació de temes molt variats i d'interès
actual. Entre d’altres:
- Consell Assessor d’Àrids de Catalunya
- Sobre decrets que regulen futurs estudis de Grau i Postgrau.
- Actuacions davant l'Administració per recordar les nostres competències
en obres subterrànies.
- Actualitat derivada de la modificació del Reglament d'explosius. Creació
de la Comissió de Treball.
- Enviament de 42 currículums de companys a l'Administració autonòmica i
local.
- Possible col·laboració en jornades al setembre que SEDPGYM realitzarà
a Manresa.
- Nou Màster en Prevenció de Riscos Laborals, especialitat ERGONOMIA,
per al pròxim curs.
- Curs sobre normativa contra incendis de l'1 al 30 de juliol de 2005.
Bombers.
- Possible viatge tècnicocultural a Huelva, a la tardor.
- Es va lliurar la insígnia de mines als companys donats d’alta des de 13
de novembre de 2004.
- Es va acabar amb l’entrega de premis del segon concurs fotogràfic
patrocinat pel nostre Col·legi.
Color
1r. Premi Luis J. García-Muñoz Miras (colg. 962)
2n. Premi Belén Prado Rionda (colg. 940)
Blanc/Negre
1r. Premi Mª Angels Farre Busquets (colg. 892)
2n. Premi Segundo Rodríguez García (colg. 184)
- També es va lliurar el diploma a Claudia Mesa perquè havia guanyat el
segon premi de fi de carrera i no havia pogut assistir al sopar de Santa
Bárbara.
Rafael Mayoral - Secretari

1. Nom i cognoms
Santiago Filló Farreras.
2. Lloc i data de naixement
28 d’abril del 1954 a Monistrol de Montserrat
3. On vius actualment.
A Súria
4. Escola on vas estudiar i any de promoció
Vaig estudiar a la politècnica de Manresa .Vaig acabar l’any 75,
havia començat l’any 72.
5. Perquè vas estudiar enginyeria tècnica de mines?
Jo tenia ganes de fer una carrera i tenia molt més a prop
Manresa que cap altre facultat, en un principi el tema de mines
no era per mi una vocació, però com que a Manresa feien
mines i metal·lúrgia em vaig decantar per una d’aquestes dues
especialitats. Vaig triar la mineria perquè em va semblar més
atractiva, i era una cosa nova per mi i un mon nou per descobrir.
Al llarg dels anys ha acomplert les expectatives que en un
principi tenia.
6. Data de col·legiació.
Em vaig col·legiar l’any 2000.
7. Perquè et vas col·legiar? Que n’esperaves?
Em vaig col·legiar per raons professionals, a l’assumir la direcció
facultativa de la planta de tractament va ser necessari per
mi col·legiar-me.
8. Antecedents miners
A la família no hi tinc antecedents miners.
9. Treballs que has realitzat en la teva activitat professional
Sempre he estat al mon de la mineria, a les mines de Súria concretament,
he sigut Cap de relleu, Cap d’explotació d’una de les
mines, després vaig ser cap de topografia de les mines. I també
Cap d’explotació de la mina “cabanassas”, després vaig anar de
Director Facultatiu de la planta de tractament de mineral.
10. Treball actual
Actualment soc Director Facultatiu i Cap de Mineria de la mina
“Súria”.
¿Qui es qui?
Santiago Filló Farreras
EL CUELE
abril - maig - juny 05
11. Que fas en el teu temps lliure? Quins son els teus hobbies?
El temps lliure el dedico a la família, i m’agrada també la política
i el futbol
12. Quin és el lloc que t’ha agradat més de tots els que has
estat?
Nova York
13. Quina és la teva pel·lícula preferida
Casablanca i “el silencio de los corderos”
14. Creus que han canviat molt les coses des dels inicis a la
professió,…
I tant, no té res a veure la mineria, en el cas de Súria ha evolucionat
tant des del punt de vista humà com des del tecnològic.
Humà referit a que la gent cada vegada està més ben formada,
i les tecnologies que s’utilitzen actualment no tenen res a veure
amb les que hi havia fa 28 anys quan jo vaig entrar a treballar a
la mina.
15. Quina impressió tens del cuele, que t’agrada i que creus
que es podria millorar.
M’agrada el format i les col·laboracions les trobo molt interessants,
n’hi han que tenen un fons molt interessant.
16. Pots fer-nos algun comentari sobre com veus tu al
col·legi, la seva vinculació amb els col·legiats, les activitats
socials, els cursos tècnics, les assegurances, etc.?
He tingut poca relació professional amb el col·legi i no he tingut
ocasió de treballar-hi gaire, sempre que n’he necessitat alguna
cosa se’m ha atès molt correctament. He anat a dues excursions
i m’hi he sentit molt bé.
Si que demanaria que hi hagués més presència del català en el dia
a dia del col·legi. També proposo, que es facin cursets de català per
als col·legiats que puguin tenir dificultats amb l’idioma.
17. Hi ha alguna cosa que t’agradaria dir als col·legiats.
M’agradaria dir als joves que no segueixin el meu exemple i que
mirin de col·legiar-se, ja que és bo humanament i professionalment.
També d’aquesta manera contribuïm a tenir un col·legi
cada vegada més fort per tal que pugui defensar millor els nostres
interessos. Cal vigilar, donat els canvis actuals, el perill de la
pèrdua d’atribucions que s’han atorgat i s’han aconseguit al llarg
de tants anys.
5

6
SECCIÓ INFORMATIVA
CONCURS DE FOTOGRAFIA
Amb només dos anys d’existència, el Concurs de Fotografia evoluciona i augmenta tant en la participació com en l’import dels premis atorgats.
El 19 d’abril del 2005 el jurat va decidir donar sengles primers i segons premis en color i blanc i negre, i la decisió es va desvelar a la cerimònia de
lliurament de premis inclosa dins els actes de la Junta General de col·legiats.
Simultàniament al transcurs de la Junta General de col·legiats es va realitzar l’exposició de les fotografies presentades a concurs.
Una observació que cal fer és el poc lluïment de la cerimònia de lliurament de premis, ja que bona part dels guardonats no va poder recollir el seu
premi perquè no va assistir-hi.
1r. Premi Color
Luis J. García-Muñoz Miras (Colg.962)
Títol: Càrrega en interior
Descripció: Treballs en mineria d’interior.
Primer premi atorgat pel bon control de la llum en l’exposició i el
joc amb l’enquadrament i amb la tècnica d’enfocament i desenfocament
als plans.
1r. Blanc i Negre
Mª Angels Farré (Colg.892)
Títol: Cadenes del primari
Descripció: Detall de les cadenes del primari d’una explotació
minera
Primer premi atorgat per la composició del tema i la llum, l’ús
adequat de la il·luminació natural i l’originalitat de l’enquadrament
d’una actuació preventiva tradicional a les explotacions
mineres.
2n. Premi Color
Belen Prado Rionda (Colg.940)
Títol: Salines de muntanyes pre-inques a Maras, Valle Sagrado (Perú)
Descripció: Antiga explotació minera a la població de Maras (Perú)
Segon premi atorgat pel contrast de colors entre el primer pla i
el fons, i el bon ús de la perspectiva.
2n. Premi Blanc i Negre
Segundo Rodríguez García (Colg.184)
Títol: Obra de construcció del dic est per al Port de Barcelona (any
1961)
Descripció: Fase de càrrega d’escullera a la plataforma de la pedrera
Aiguaviva de Castelldefels. Pala realitzant treballs de càrrega als anys
seixanta.
Segon premi atorgat per la importància història del motiu i el testimoni
que aporta la pala fuel-oil Skoda tipus RY1, en comparació
amb la maquinària que s’utilitza en l’actualitat.

EL CUELE
abril - maig - juny 05
INTRODUCCIÓ AL MANTENIMENT INTEGRAL
La jornada va començar amb la ponència del nostre company,
Josep Anton Mor Iglesias, Tècnic en Disseny de Maquinària i
automatismes, el qual va introduir els conceptes de manteniment
i automanteniment, sent una feina que avarca tota la
jerarquia laboral. També es va donar un repàs al Manteniment
de la Producció Total, destacant l’aplicació de les “5 S” en el
lloc de treball.
1. Seiri: ORGANITZACIÓ I SELECCIÓ.
2. Seiton: ORDRE.
3. Seiso: NETEJA I ENGREIX.
4. Seiketsu: MANTENIR LA NETEJA I L’ENGREIX.
5. Shukan: RIGOR EN L’APLICACIÓ DE
CONSIGNES I FEINES
Gregorio Rodríguez, Director Facultatiu de la Pedrera “Cal
Tita”, va exposar fonamentalment el manteniment en la maquinaria,
que es pot dividir en:
Manteniment preventiu, sent aquell que es realitza sense
haver-se produït aturada en la màquina i contempla una
sèrie d’operacions a realitzar en la mateixa, en base a una
freqüència ja sigui diària, setmanal, ...
Manteniment correctiu, com el que es realitza com a conseqüència
d’una avaria, a màquina aturada, ja sigui por personal
intern o per tallers especialitzats.
La importància d’un pla de manteniment, en base al manteniment
preventiu, ens farà reduir en la mesura de lo possible els
costos, a més de permetre’ns analitzar-los mitjançant estadístiques.
D’això se’n deriva les fitxes tècniques de cada màquina.
En últim lloc, el Sr. Esteban Cabrera, Dtor. Comercial de WGM,
consultora de manteniment, va exposar la gestió del manteniment
assistit per ordinador, incloent a més del pla de manteniment,
la seva programació, fitxes de màquines, auditories internes,
detalls de costos i gestió de recursos, una forma més integrada
de la gestió del manteniment.
Agraïm a tots aquells assistentes, entre col·legiats, encarregats
i mecànics, el seu gran interès per la jornada així mateix als
organitzadors de la mateixa per la documentació i la seva programació.
Marina Mas - Eng. Tèc. Mines
PARC CULTURAL DE LA MUNTANYA
DE SAL DE CARDONA
Fem constar alguns dels ajuts que el nostre Col·legi ofereix al Parc Cultural de la Muntanya
de Sal de Cardona, d’acord amb el Conveni que hi tenim firmat:
- Cascs per a les visites (adults i nens)
- Cascs especials per a guies
- Dossiers educatius de primària i secundària
Respecte dels dos nous vehicles adquirits (Mitsubishi 4x4), en un dels laterals de cadascun
—tal com pot veure’s a la fotografia— s’ha afegit el logotip del Col·legi, amb càrrec a aquest.
És una forma més de promocionar la nostra professió i, per descomptat, el nostre Col·legi.
De la mateixa manera, col·laborarem en altres activitats que s’ofereixen als visitants, com
nous dossiers, etc.
La pàgina web del Parc Cultural (www.salcardona.com) s’ha renovat i, a l’apartat del Parc,
dins la categoria d’enllaços, s’ha inclòs un apartat que dirigeix a la pàgina del Col·legi.
Recordem que al conveni existent s’estableix l’entrada gratuïta de tots els nostres col·legiats
a les instal·lacions del Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona (prèvia presentació
del carnet corresponent).
7

8
SECCIÓ INFORMATIVA
Jornada a Girona
La Delegació de Girona del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears
el passat 6 de maig va organitzar a la seva seu una jornada amb el tema:
“La Responsabilitat Jurídica dels Enginyers Tècnics de Mines en els Accidents Laborals”
El ponent va ser-ne el senyor Antonio Escudero Lara, enginyer
tècnic de Mines i advocat.
Hi van assistir dotze col·legiats, i també vam comptar amb la
presència del degà del Col·legi, el senyor Jacinto López
Pérez, que va inaugurar la jornada, i del delegat de Girona,
el senyor Eduard Felix. Amb aquesta audiència poc nombrosa
—però molt interessada— va començar la jornada, que
es va centrar en el tractament i l’anàlisi d’un tema que considerem
preocupant per als enginyers tècnics de Mines: el
de les possibles responsabilitats en què poden incórrer
tenint en compte que el sector dels accidents laborals i la
seva prevenció cada vegada és més creixent i rellevant.
En el transcurs de la jornada es van aportar una sèrie de
sentències procedents de diferents audiències i amb diferents
dictàmens —ja fossin absolutoris o veredictes condemnatoris
a l’empresari, al tècnic o a ambdós a la vegada.
Avanç Curs
A partir d’aquest punt va iniciar-se un col·loqui animat entre
els assistents i el ponent, en què cadascú va exposar el seu
punt de vista sobre les sentències, i també es van fer aclariments
sobre casos coneguts. El ponent va expressar la seva
opinió sobre com cal actuar en una situació d’aquest tipus.
El ponent també va fer referència a la responsabilitat civil i
va explicar l’evolució del tractament dels accidents laborals
en els darrers anys –per fer-ho es va recolzar en diferents
sentències. Va finalitzar la seva exposició responent als dubtes
i consultes que els assistents li van formular.
A l’acte de cloenda el delegat de Girona, el senyor Eduard
Felix, va lliurar un diploma d’assistència als participants a la
jornada.
José Antonio Mor Iglesias - Eng. Tèc. de Mines
ELABORACIÓ DE PROJECTES CONSTRUCTIUS I
D’ACTIVITATS, CONTROL I INSPECCIÓ,
APLICANT LA NORMATIVA CONTRA INCENDIS
(permet presentar-se a les proves de l’Escola de Bombers de la Generalitat per acreditar-se en el nivell I, segons la IT
–003 de la Direcció General de Qualitat Industrial)
Previst del 19 de setembre al 19 d’octubre 40 hores.
PROJECTE I DISSENY DE PEDRERES
Previst del 21 d’octubre al 11 de novembre, 44 hores.

Visita al
COSTA FORTUNA
Una brisa tèbia ens acariciava suaument a mesura que
ens aproximàvem al moll adossat del Port de Barcelona,
on la presència del Costa Fortuna —tot i que llunyana—
no deixava dubte de la seva majestuositat i bellesa.
Gairebé una vintena de companys i els seus acompanyants
estàvem disposats a fer una visita a la nau estrella
de la companyia Costa Cruceros.
Vam ésser rebuts al moll amb molta amabilitat pel senyor
Manuel Colmenero Larriba, director de l’Àrea Emissora
de l’empresa Ocio Vital, que anava acompanyat d’una
guia que ens va descriure detalladament totes les característiques
singulars d’aquest vaixell, així com cadascun
dels serveis exquisits que ofereix.
Una vegada passats diversos controls —que tenen com a
objectiu garantir la seguretat del vaixell i dels passatgers—
vam iniciar la visita per l’interior. Era sorprenent tot
el que s’hi guardava, els espais amplis per on ens movíem,
la decoració a l’estil de Las Vegas, amb fustes
nobles, marbres, granits i altres materials de qualitat que
formaven un conjunt harmònic i difícil d’imaginar a l’interior
d’un vaixell. Com a complement, a les parets hi lluïen
nombroses obres d’art, de les quals més de tres-centes
eren originals.
Vam recórrer les cafeteries, els restaurants i el casino, i
vam veure l’equipament confortable de les cabines, a
més, des de la terrassa d’una d’elles vam tenir l’oportunitat
de gaudir d’una vista panoràmica del Port de
Barcelona i de part de la ciutat. Al Teatre Rex, amb capacitat
per a unes mil cinc-centes persones, cada nit s’hi pot
veure un espectacle de molta qualitat artística. Les piscines,
els jacuzzis, la sala de gimnàs i altres instal·lacions
esportives situades en una terrassa enorme s’aprofiten
per prendre el sol, banyar-se o mantenir-se en forma.
En un dels restaurants ens van convidar a un àpat exquisit,
i vam poder comprovar l’amabilitat i professionalitat de
la tripulació, composada per unes mil set-centes persones
(un tripulant per cada dos viatgers).
El Costa Fortuna és un hotel flotant que permet viatjar de
nit per despertar-se cada dia en una ciutat diferent del
Mediterrani sense haver de renunciar al confort i el servei
de qualsevol hotel de luxe.
J. S. - Eng. Tèc. Mines.
EL CUELE
abril - maig - juny 05
9

10
SECCIÓ INFORMATIVA
VIATGE TURÍSTIC PER LA ZONA VOLCÀNICA
DE LA GARROTXA I LA FAGEDA D’EN JORDÀ
Tal com estava previst al programa de viatges del Col·legi, el dia 15 de maig del 2005
es va realitzar la visita a la Garrotxa PARC NATURAL
Què és el Parc Natural?
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un
espai protegit que coneixem bàsicament per la bellesa incalculable
del seu entorn.
Però el Parc Natural és molt més...
Un espai natural protegit
Compta amb un territori extens:
120 quilòmetres quadrats.
11 municipis.
26 reserves naturals per fer compatible la conservació amb
el desenvolupament econòmic.
Disposa d’un règim de protecció a causa dels impactes de
les extraccions mineres.
Uns valors naturals excepcionals
És la regió volcànica més ben conservada de la Península
Ibèrica.
Té més de 40 volcans i 20 colades de lava.
Té una vegetació variada: alzinars, rouredes i fagedes amb
1.273 espècies de plantes de flors.
Té 251 espècies d’animals vertebrats.
Una economia activa i variada
Té un PIB de 4% per sobre la mitjana catalana.
Té una taxa d’atur de 3,5% por sota la mitjana de Catalunya.
És dinàmica i diversificada (agricultura: 4%; indústria i construcció:
55%; serveis: 41%).
La seva indústria és equilibrada i té una forta tradició.
Un territori humanitzat
Compta amb 40.000 habitants.
El 98% del territori és de propietat privada.
Desenvolupa una activitat humana harmònica amb l’entorn.
Té una bona cuina, amb un rebost de qualitat.
UNA VEGADA CONEGUT L’ENTORN
EN QUÈ ENS VAM MOURE,
PASSEM A LA VISITA PROGRAMADA
• A les 8.00 h del matí del dia 15 de maig vam sortir amb autocar
de la porta del Col·legi (un total de 30 col·legiats i els seus
acompanyants).
• A les 9.00 h vam parar per agafar forces amb un bon
esmorzar.
• A les 11.00 h vam arribar al Càmping La Lava. Amb quatre
carruatges portats per cavalls perxerons formidables vam
recórrer la Reserva Natural de la Fageda d’en Jordà, una de
les 26 reserves naturals del Parc Natural, que creix sobre la
colada de lava del volcà Croscat i s’estén pels municipis de
Santa Pau, Olot i Les Preses.
A l’equador de l’excursió el guia ens va explicar els detalls de
les riques floracions i les incomptables fagedes (fagu sylvatica)
que creixen sobre la colada del volcà en una planícia de
turons suaus (tossols) a una altitud de 550 metres. L’aspecte
del bosc és molt diferent segons l’època de l’any. El guia ens
va explicar que el bosc és font d’inspiració de molts artistes,
com Joan Maragall, que va escriure el poema que el va fer
famós, La Fageda d’en Jordà.

• A les 12,30 h vam anar amb autocar a visitar la població de
Santa Pau, declarada conjunt històrico-artístic l’any 1970, i on
es poden observar edificis singulars. Des del sector est es
tenen unes vistes panoràmiques esplèndides sobre la vall del
Ser, i com que vam gaudir d’un dia clar vam poder veure el
golf de Roses i el mar a l’horitzó. També vam apreciar el castell
construït als segles XIII i XIV, la seva plaça amb pòrtics i
la seva església gòtica de Santa Maria (d’una sola nau). El
guia que ens va acompanyar era un noi jove però molt bon
coneixedor de Santa Pau..
• A les 14.30 h vam anar amb autocar fins al restaurant La
Deu, situat al paratge de La Deu (al terme d’Olot), un indret
privilegiat i enclavat en una zona on la naturalesa el dota de
molta màgia. El dinar es va dur a terme en un menjador
excel·lent i, com sempre, amb camaraderia entre els companys
i els seus acompanyants. Tots vam gaudir d’un àpat
de germanor.
• A les 17.00 h vam marxar per acabar la visita programada:
ens vam dirigir amb autocar al centre Tour Turístic
on vam agafar el Carrilet, una reproducció de l’antic tren que
feia el recorregut entre Olot i Girona. D’aquesta
forma tan peculiar i silenciosa vam poder veure els volcans
Puig de Martinyà, el Torn, el Pomareda i el Croscat
(que és el volcà més jove de la Península Ibèrica amb
11.500 anys).
Es tracta d’un con volcànic totalment cobert de vegetació
excepte a les pedreres (antigues zones
d’extracció minera), i amb un tall de més de 100 metres
d’alçada que permet veure l’estructura del
volcà. L’impacte de les extraccions mineres va provocar
mobilitzacions socials a l’any 1975 i la posterior protecció de
les zones volcàniques convertint-les en Parc Natural l’any
1982.
La restauració de les pedreres va guanyar el premi FAD de
disseny d’arts decoratives l’any 1975.
• A les 18.30 h va finalitzar la nostra visita al Parc Natural de
la Garrotxa i vam tornar feliços a Barcelona.
J.M. - M.G. - Àrea Social.
EL CUELE
abril - maig - juny 05
11

12
SECCIÓ INFORMATIVA
MODIFICACIÓ
DEL REGLAMENT
D’EXPLOSIUS
El RD 277/2005, d’11 de març, publicat al BOE de 12 de març de 2005,
ha modificat el Reglament d’explosius vigent aprovat
pel RD 230/1998 de 16 de febrer.
Les modificacions introduïdes fan referència
als articles 1, 8, 10, 92, 185, 190, 195, 203,
204, 205, 208 i 211, així com a les Instruccions
Tècniques Complementàries (ITC) número 1,
18 i 20. De la mateixa manera, s’afegeixen dos
annexos: l’annex I inclou els articles considerats
pirotècnics a les recomanacions pertinents
de les Nacions Unides, i l’annex II, els articles
per als quals és necessària una especificació
segons si es tracta d’articles pirotècnics o d’explosius.
L’objectiu és transposar la Directiva
2004/57/CE de la Comissió, de 23 d’abril de
2004, relativa a la identificació d’articles
pirotècnics i de determinats tipus de munició a
efectes de la Directiva 93/15/CEE del Consell,
relativa a l’harmonització de les disposicions
sobre la introducció al mercat i el control dels
explosius amb finalitat civil. Finalment, també
fan referència al contingut de l’Ordre
PRE/2426/2004, de 21 de juliol, que estableix
el contingut, el format i la gestió dels llibres
registre de moviments i consum d’explosius.
La publicació finalitza amb una sèrie de disposicions:
addicional única, transitòries, derogatòria
única i finals.
De la lectura del preàmbul d’aquest RD
277/2005 se’n desprèn que el principal objectiu
de la modificació està vinculat al manteniment
de la seguretat ciutadana. I en aquesta
línia discorren els textos que van modificant
cadascun dels articles i ITC esmentats, amb
les següents excepcions:
1. La modificació de l’article 10 està relacionada
amb la inserció dels dos annexos esmentats
(I i II) relatius a la transposició d’una directiva
comunitària.
2. La modificació de l’article 190 fa referència,
entre altres coses, a les característiques constructives
de les caixes dels dipòsits auxiliars
d’explosius (minipolvorins), d’acord amb una
ITC que definirà aquestes característiques –si
bé la ITC encara s’ha de concretar.
3. La modificació de l’article 211 introdueix una
novetat respecte del que s’havia regulat amb
l’Ordre PRE/2426/2004, de 21 de juliol, i al nou
apartat (número 3) que afegeix a aquest article
estableix que els llibres de registre de consum
i les actes d’utilització d’explosius s’hauran de
remetre mensualment tant a la Intervenció
d’Armes i Explosius de la localitat com a l’Àrea
Funcional d’Indústria i Energia de la Delegació
del Govern.
4. La modificació de la ITC número 20 estableix
que, mitjançant una futura ordre ministerial,
tant la gestió com la remissió de les dades contingudes
als llibres de registre es podrà realitzar
per mitjans electrònics, informàtics o
telemàtics, sense perjudici de l’obligació d’emplenar
i signar les preceptives actes d’utilització
d’explosius.
Com a conclusió, podem afirmar que la publicació
d’aquest reial decret de modificació del
Reglament d’explosius vigent es completarà
amb la publicació d’una ITC que definirà les
característiques constructives dels cofres destinats
als minipolvorins, i d’una ordre ministerial
que establirà quins llibres podran informatitzarse
i transmetre’s per mitjans electrònics,
informàtics o telemàtics.
Fernando Salaya
Delegació del Govern de Catalunya
Àrea d’Indústria i Energia

L’ÚS D’EXPLOSIUS
Quan estudiava a l’escola d’Enginyers Tècnics de Mines de
Manresa, els companys i jo mateix esperàvem l’assignatura
d’explosius per poder-ne saber alguna cosa. Així podríem
explicar-ho als familiars i als amics, la nostra sí seria una carrera
amb matèries importants!!
L’any 1992 vaig accedir a ser Director Facultatiu d’una pedrera
amb consum d’explosius. Recordo molt gratament l’ajuda d’en
Manuel Godoy ja que va ser la persona que em va iniciar en les
feines relacionades amb les voladures i des d’aquí aprofito per
donar-li les gràcies. També recordo que llavors la Guàrdia Civil
estaba present en el dia de voladura per vigilar que l’ús de l’explosiu
fós l’adequat.
Actualment a Catalunya, la Guàrdia Civil és responsable de
tans sols dues competències: vigilància de fronteres i vigilància
d’armes i explosius. Molts dels seus efectius han hagut de marxar
a altres zones d’Espanya o bé s’han quedat havent-se de
recolocar en d’altres ocupacions. Personalment, crec que han
realitzat un bon paper en la vigilància de l’explosiu. Han estat
una força pública professional, qualificada i és d’agraïr l’esforç
que han hagut de fer per superar les dificultats que han tingut,
tot i la manca de mitjans.
En aquests moments, i possiblement arran dels atemptats del
dia 11 de març del 2004 a Madrid, el govern amb el ministre
José Antonio Alonso al capdavant està dirigint un seguit de
reformes legislatives i de gestió encarades a millorar la seguretat
en l’ús de l’explosiu:
- Es preveu reformar el Codi Penal. S’augmentaran les penes
a aquelles persones que per negligència posin en perill la
seguretat d’altres persones.
EL CUELE
abril - maig - juny 05
- S’ha publicat en el BOE 176 de data 22-7-2004 l’ordre presidencial
2426/2004 de 21 de juliol en la que es determina el contingut
i format dels llibres registre de moviments i consum d’explosiu.
En aquests llibres es determina el consum d’explosiu, el lot
de fabricació, el número de guia de circulació i d’altres dades que
serveixen per depurar responsabilitats. També és obligatori realitzar
un acta a cada voladura i fer-la arribar a la Intervenció d’Armes
de la Guàrdia Civil i a la Delegació del Govern.
- Es preveu reformar i desenvolupar el reglament d’explosius i les
Normes Bàsiques de Seguretat Mineres. Actualment el Ministeri
de l’Interior està fent difusió del nou reglament a través d’entitats
com Anefa, per tal que es realitzi el tràmit d’audència preceptiu
previ a l’aprovació.
- Les renovacions que periòdicament concedeix la Delegació del
Govern a les empreses dedicades a la mineria com a consumidores
habituals d’explosius, s’acompanyen amb l’obligatorietat de
contractar guardes de seguretat especialitzats en explosius i que
substitueixen als Guàrdies Civils. Això representa un increment
important en els costs d’explotació de qualsevol pedrera, mina o
obra civil i resulta ser un servei que s’estalvia el govern.
- S’observa un increment de les inspeccions per part de la
Guàrdia Civil i per part de la Delegació del Govern a aquelles
empreses que utilitzen explosius.
Tot i les molèsties que ens provoquen aquests controls, hem de
ser conscients que aquestes mesures són necessàries per a la
seguretat dels ciutadans, evitant així que els terroristes puguin
tenir accés a aquests materials i tornin a succeïr atemptats com el
que va ocórrer el dia 11M.
Carles Ventura Nieto - Eng. Tèc. Mines
13

14
SECCIÓ INFORMATIVA
CESSAMENT DE LES ACTIVITATS
PRODUCTIVES A LA MINA DE
SÚRIA D'IBERPOTASH, S.A.
HISTÒRIA DE LA MINA.
A continuació, es destaquen, sintèticament, les fites més rellevants que
han configurat el desenvolupament d’aquesta mina al llarg dels anys.
CRONOLOGIA
1912-17: Els senyors Macary i Viader treballen al pou SALI per
explotar sal gemma. El pou va arriba a tenir 68 metres de profunditat
i es va obrir fins a 30 metres de galeria, i tallant-se accidentalment
la potassa, la qual cosa va comportar commoció en els mitjans
industrials afins i, per descomptat, a la regió. Tot seguit, amb
la intervenció de Solvay et cia. es van realitzar 17 sondejos, amb
una longitud total de 16 quilòmetres que fixen els primers perfils de
la Conca Potàssica Catalana.
1915: El 10 de juliol de 1915 s'aprova un Reial decret pel qual el
govern manifesta la seva voluntat de veure explotar les potasses
espanyoles i que aquestes potasses deixin de ser una riquesa improductiva.
També es va esmenar una possible influència en els mercats
exteriors.
1918: Al juliol, sent ministre de Foment el senyor Cambó, s'aprova
una llei especial que regula l'explotació i la comercialització de les
sals potàssiques, tenint en compte la situació mundial de gairebé
monopoli, les condicions lliures ja atorgades i les reserves a favor
de l'estat. Els concessionaris més importants van ser: MINAS DE
POTASAS DE SÚRIA (MPS), SOCIEDAD GENERAL PARA
INDUSTRIA Y COMERCIO, SOCIEDAD FODINA Y SOCIEDAD
MINERA, a més d'una dotzena d'entitats de poca importància. Per
aquesta època, el grup que després va ser MPS ja té onze sondejos
a la regió de Súria, que li permeten un bon coneixement de 10
km2, que inclou una capa rica de bona potència i explotable a no
gaire profunditat. En aquest mateix any es comença l'aprofundiment
del pou mestre núm. I de 340 m. .
1931: Fins aquell moment, la societat només presenta pèrdues que
ascendeixen a 11,2 milions de pessetes i un endeutament de 24,3
milions de pessetes, per la qual cosa es dissenya un pla de sanejament.
1932: M. Ernest J. Solvay pansa a ocupar el càrrec de conseller
delegat.
1933: Fins llavors la producció va ser de carnalita, havent-se aconseguit
un total de 140 kt K2O obtingudes per dissolució. El creixent
cost va fer plantejar-se la substitució per silvinita.
1935: Finalitza la producció de carnalita.
1936: L'esclat de la guerra civil paralitza la producció durant tres
anys. La mina i les instal·lacions van patir danys importants.
(Part II)
1940: : En finalitzar la guerra l'empresa es troba en un autèntic
col·lapse, no sols pels danys materials, sinó per la seva situació
econòmica i financera. Es reprèn la producció i la mina dóna
203.800 t brutes, equivalents a 29.600 t de K2O.
1943: S'aconsegueixen beneficis.
1944: Se supera la decaiguda de la guerra civil i comença un període
ininterromput de resultats positius que perdura amb un parèntesi
important i negatiu entre els anys 1974 i 1979.
1947: Els beneficis permeten reposar les pèrdues acumulades,
inclòs el compte especial de pèrdues originades per la guerra. Es
reparteixen per primera vegada dividends. Aquesta pràctica no s'interromprà
ja fins a l'any 1972.
1953: Es canvien els estatuts per adaptar-se a la llei de societats anònimes.
1954: S'inicia l'aprofundiment dels pous II –Santa Bárbara– i III
–Ana María– com a primer pas per a la posada en explotació de la
mina Cabanasas.
1955: Es comencen els estudis de tractament del mineral per flotació,
i es construeix una planta pilot.
1960: Comença la producció de la Mina II-Cabanasas amb 16.400 t.

1963: Entra en servei la planta de flotació actual, tot i que encara es
manté durant un temps la fabricació per dissolució.
1966: La marxa de l'explotació de la Mina I (Súria) exigeix un nou
pou d'extracció, el IV (FUSTERET), l'aprofundiment del qual es
comença aquest any. Es posa en servei la nova subestació de
FABRICA-SÚRIA. Es posa en servei la planta per produir els productes
coarse i semicoarse"
1969: Se celebra el 50 aniversari de l'empresa. Es forma la societat
TRAMER, que explotarà les concessions i les instal·lacions d'emmagatzematge
i càrrega a la Dàrsena del Morrot, al port de Barcelona.
1971: Comença la producció de sal surada, amb destí, fonamentalment,
a l'electròlisi de Martorell. En aquest primer any, la producció
aconsegueix una xifra d'11.976 t. Al mes d'abril es crea la Comercial
de Potasas (COPOSA), que agrupa als tres productors nacionals de
potassa: MPS, ERT (EXPLOSIVOS RIOTINTO) i PDN (POTASAS DE
NAVARRA). Es tracta en realitat d'unificar els serveis comercials de
PDN amb la ja existent PESA, formada per les altres dues empreses.
1972: S'inicia el pla de mecanització total a la mina Súria, basat
sobre la capacitat d'extracció futura del Pozo IV de 550 t/h i la nova
infraestructura de gairebé 10 quilòmetres de galeria. Es comença a
comercialitzar sal gemma, amb una xifra de vendes un xic superiors
a les 2.000 t. Al mateix temps es va consolidant la producció de sal
surada, i llavors es marca com a objectiu enviar a Martorell 200.000
t/any.
1974: Després de molts anys de beneficis es produeixen unes pèrdues
de 16,1 milions de pessetes. S'inicia aquí un període de pèrdues
que dura fins al 1980 i que arriba a acumular fins a 502 milions
de pessetes. Com a causes principals podrien invocar-se una certa
atonia de preus i els efectes de l'assimilació del canvi de mètode
d'explotació i mecanització intensiva.
1977: L'explotació de Súria queda totalment mecanitzada a base de
minador continu i del sistema LHD, sempre Pel mètode de cambres
i pilars.
1980: Es comença la mecanització de Cabanasas amb el sistema
LHD.
1981: Es produeix l'actualització d'actius, d'acord amb la llei de 1981.
Es produeixen beneficis, que units als romanents i a part de les
reserves disponibles, permeten eixugar les pèrdues acumulades,
que havien arribat a 502 milions de pessetes podent-se donar, a més
a més, un dividend a compte de 200 Milions de pessetes.
1982: Es completa el dividend, que és el màxim en la història de la
Sociedad, fins a 350 milions de pessetes. Es modifiquen els estatuts
per adaptar-se al protocol MITOSA-FODINA. El 18 de novembre se
signa el protocol MITOSA-FODINA que, després de llargues negociacions,
transfereix a FODINA el 51 % de MPS durant un període
transitori que finalitza el 31 de desembre de 1986, data en què FODI-
NA es fa amb el 100 % de l'empresa. El protocol estableix que SOL-
VAY es queda amb tots els actius no miners o vinculats totalment
amb l'explotació minera. El 18 de novembre es renova totalment el
Consell, i hi entren els representants de FODINA, que té per accionista
únic l'Institut Nacional d'Indústria.
1992: El dia 18 de desembre, la Junta General Extraordinària de
l'Institut Nacional d'Indústria va acordar l'ampliació del capital social
de l'empresa en 9.000 milions de pessetes, que van ser totalment
desemborsats. El dia 28, el Consell d'Administració de l'INI va acor-
EL CUELE
abril - maig - juny 05
dar aportar la totalitat de les accions de Suria K, S.A. al Grup
TENEO, l'únic accionista del qual és l'Institut Nacional d'Indústria.
1993: S'aplica un pla de reestructuració dissenyat el 1992 i així l’empresa
aconsegueix situar-se en una posició de competitivitat.
1994: L'èxit del pla de viabilitat ha permès aconseguir importants
beneficis i una rendibilitat mínima adequada dels seus fons propis.
Suria K, S.A. aconsegueix situar-se entre els centres productius més
competitius de la Unió Europea.
1996: La totalitat d'accions del Grup Potasas [o no si deixar Grupo
també en castellà], Propietat de TENEO, SA, són transmeses a favor
de la nova societat de capçalera anomenada SEPI (Societat Estatal
de Participacions Industrials).
1997: Es manté el nivell de productivitat i benefici obtingut arran de
les inversions dels últims anys.
1998: Després de dos anys d'un procés de privatització iniciat en el
segon trimestre de 1997, Suria K, S.A., juntament amb les altres
societats del denominat, en argot intern, “Grup Potasas” (Potasas del
Llobregat, S.A., Comercial de Potasas, S.A., Tráfico de Mercancías,
S.A. i la societat francesa Société General des Sels et Potases,
SARL), és adjudicada per la SEPI a un consorci liderat en un 60%
per la societat de capital israelià explotadora de les instal·lacions productores
de potassa i sals del mar mort Dead Sea Works, Limited. Al
final de l'exercici, el 22 de desembre, se signa l'instrument públic de
l'efectiva compravenda de les participacions socials, adquirint la
societat espanyola Iberpotash, S.A., constituïda a Espanya a fi de
materialitzar la compra. La resta de socis són La Seda de Barcelona,
S.A. i Tolsa, S.A. La participació de Dead Sea Works es produeix a
través de la societat tenidora d'accions holandesa Ashli Chemicals
(Holland), BV.
Dead Sea Works, Limited és filial, al seu torn, d'un grup major, multinacional
del sector químic, de nacionalitat israeliana, anomenat
Israel Chemicals, Limited (ICL), que cotitza a la borsa de Tel-Aviv.
2000: La matriu del Grup Iberpotash, S.A. es fusiona per absorció
amb Suria K, S.A. La Sociéte General des Sels et Potases, SARL, és
dissolta.
2001: La matriu del Grup Iberpotash, S.A es fusiona per absorció
amb Potasas del Llobregat, S.A. i Comercial de Potasas, S.A. Es presenta
el Pla estratègic 2001-2005 que comporta, entre d'altres mesures,
la previsió del cessament de l'explotació de la mina Súria (Pozos
I i IV), concentrant els treballs a la mina Cabanasas, amb un mineral
de major llei, que haurà d'absorbir la producció de la mina Súria.
2002-2004: Fruit del Pla estratègic 2001-2005, es dota a la mina
Cabanasas de nous mitjans de producció, minadors i camions, així
com d'un nou pou d'extracció per substitució de les instal·lacions de
l'anterior Pozo III –Ana María– destinat únicament a la sortida de
ventilació, i dotat només d'un cabrestant per a l'accés a l'interior. La
capacitat nominal del nou Pozo III se situa a unes 10.000 tones d'extracció
per dia, basant-se en 17 hores d'extracció.
2003-2004: La casa matriu israeliana del Grup, que s'ha fet amb el
100 % del capital social en els anys 2000 i 2001, amplia el capital i
reestructura el patrimoni de la societat per un import de 108,4 milions
d'euros en tres operacions: agost 2003, febrer 2004 i setembre 2004.
Al juliol de 2004, el domicili social se situa per primera vegada en la
història de l'explotació al municipi de Súria.
Santiago Filló i Farreras - Cap Mineria Grup Súria. Director Facultatiu.
15

16
SECCIÓ PROFESSIONAL
- D’on són les teves arrels?
De Manresa. Curiosament, i sense que jo ho sabés abans, el meu
besavi, va ser cap de bombers de Manresa “primer Director de la
Compañia de Bomberos de esta Ciudad” l’any 1877.
- Com s’arriba a ser Cap dels Bombers de la Generalitat a la
Regió Central?
Jo vaig passar un concurs durant l’any 1982 i vaig començar a treballar
com a tècnic el febrer de 1983. He passat per diverses etapes
de comandament de la DGESC: cap de mitjans aeris, cap de
zona, cap de l’escola de bombers de Catalunya i ara cap de la
regió d’emergències centre des de que es va formar, ara fa tres
anys.
Ara, surten concursos per a inspector i sots-inspector. Cal fer una
oposició com la de qualsevol funcionari, amb la singularitat de les
proves, especialment les físiques.
- Has fet servei de l’Enginyeria Tècnica de Mines pel teu
desenvolupament professional?
És la titulació que més servei m’ha fet, ja que la llicenciatura en
geografia que posteriorment vaig fer, legalment no m’ha servit per
cap escala professional
- Què destacaries del Pla Director de Bombers?
Que és una referència més per l’organització del cos de bombers
de la Generalitat.
- Saps que a Xile el cos de bombers no reben cap remuneració
econòmica? És podria dir que és per “amor al arte”. És un
sistema similar al voluntariat d’aquí?.
A Catalunya tenim dos tipus de bombers: els funcionaris, que
cobrem per la nostra feina i els voluntaris, que ho fan per proïsme
i afecció. A la REC (regió d’emergències centre) tenim 10 parcs de
funcionaris i 11 de voluntaris. Aquests darrers són: Montserrat,
Castellfollit del Boix, Sallent, Puig-reig, Gironella, Pinòs, Sant
Llorenç de Morunys, Llívia, Puigcerdà, Bellver de Cerdanya i Alp.
- Com es coordina l’actuació davant un incendi, des de que es
detecta fins que us arriba l’alarma?
Això és molt llarg d’explicar. A Catalunya hi ha 6 regions de bombers
(a més dels bombers de Barcelona, que són municipals i funcionen
a part). Cada regió te un control central. És un espai de
comunicacions i informàtica on un grup d’operadors, 24 hores, tots
els dies de l’any, passen informació dels sinistres a la resta de
membres de l’equip de guàrdia, del que destaquem el cap de guàrdia,
que és un tècnic titulat que està igualment les 24 hores al CC.
Quan hi ha sinistres, des de CC es fa fer la sortida a un o diversos
vehicles del parc més proper o de diversos parcs, a fi de donar resposta
a l’emergència. Si el tema és important, el cap de guàrdia
també va al sinistre, amb cotxe o H/C. Quan el cap de guàrdia
marxa del CC s’avisa a un segon cap de guàrdia a fi de que es faci
Entrevista a
JOSEP AROLA I SIERRA
Cap dels Bombers de la Generalitat
a la Regió Central
càrrec del comandament del CC. També s’avisa al cap de regió que
decideix si es persona al CC o al sinistre directament.
Les 6 regions d’emergències estan coordinades pel CECAT, que és
un control situat a Bellaterra on el cap de divisió operativa, el director
general, el secretari de seguretat pública o la consellera són
informats. Aquest directius poden establir les accions estratègiques
que el cos de bombers ha de prendre.
- Els mitjans actuals de detecció han sofert un desenvolupament
tecnològic important, quines novetats ens destacaries?
Hi ha sistemes de detecció d’incendis de fums, de inèrcia tèrmica,
de temperatura.... que donen molta confiança en cas d’incendis en
edificis, indústries.....Pel que fa a la detecció d’incèndis forestals,
del que coneixem, encara la detecció humana és superior a les
altres.
- A la revetlla de St. Joan, quines mesures preventives havíeu
pres com a primordials?.
Reforçar els torns dels parcs. Allargar les jornades dels que treballen
de dia, donar consells a traves dels mitjans de comunicació...Reforçar
el comandament
- Sobre la Campanya contra Incendis per a l’estiu d’enguany,
quins efectius s’han disposat? Són suficients?
Un cap de bombers mai troba suficient el nombre de recursos que
te. Nogensmenys, la potencia d’extinció d’enguany és la més
important que mai hem tingut. Però, el nostre enemic, l’incendi
forestal, és més potent cada any, ja que el creixement en densitat i
superfície de la massa de bosc és un fet amb una gran inèrcia.
- El tema del Pla d’Autoprotecció d’Incendis, és un requeriment
“sinequanon” en les activitats extractives noves? I en les
actuals?
Les activitats extractives estan especialment excloses del decret
d’indústries del 2004. Poden estar afectades pel decret 241/94, en
alguns dels seus articles: separació de la massa forestal, hidrant o
dipòsit d’aigua... i de segur que estan afectades per la Llei 31/95 de
prevenció de riscos laborals
- Quins consells ens donaries de les mesures de prevenció
d’incendis forestals que hem de tenir en compte com a ciutadans?
Vigilar molt a l’hora d’estar en un bosc o en un espai rural en general.
El creixement d’un focus de foc en la massa vegetal, en alguns
casos: sequera acumulada, humitat relativa baixa....és espectacularment
ràpid i fora de l’abast dels mitjans d’extinció d’un o un grup
de ciutadans. No ho sembla, però és així!
- Deus ser l’ídol de tots els nens que t’envolten ?
Tinc dues netes molt petites, que suposo que m’admiren com a tots
els avis.
Marina Mas - Eng. Tèc. de Mines

TARGETES
EL CUELE
abril - maig - juny 05
PAGAMENT SEGUR A INTERNET
En què consisteix BS Pagament Segur?
BS Pagament Segur és un servei que garanteix la màxima
seguretat quan es realitzen compres a Internet amb les targetes
del SabadellAtlántico. En el moment de pagar ha d’indicar
una clau personal que només vostè coneix, el sistema autentificarà
que és vostè i no una altra persona qui desitja fer l’operació.
Amb aquest servei evitarà l’ús fraudulent de la seva targeta i
podrà comprar a Internet amb la màxima seguretat.
Com enregistrar les targetes al servei BS Pagament
Segur?
Per enregistrar les targetes del SabadellAtlántico al servei
BS Pagament Segur cal que tingui contractat el servei BS
Online, el servei de banca a distància del SabadellAtlántico.
Ha d’accedir a www.sabadellatlantico.com i a continuació,
dins l’opció de targetes BS Online, escollir l’opció
"Activació/modificació Comerç Electrònic Segur CES" i seguir
les instruccions que hi apareixeran.
Com funciona el servei BS Pagament Segur?
Per tal que el sistema funcioni, el comerç on fa la compra
també ha de tenir activat aquest servei de compra segura.
Per comprovar-ho, només s’ha d’assegurar que exhibeixi
el distintiu "Verify by Visa" per a les targetes Visa, o bé
"Secure Pay Enabled" per a les targetes MasterCard:
Per poder comprar en aquests establiment la seva targeta ha
de tenir activat el servei BS Compra Segura. En cas contrari,
se li indicarà que primer cal que enregistri la targeta al
servei BS Pagament Segur.
Per a la seva informació, li confirmem que tots els comerços
del centre comercial virtual del SabadellAtlántico, accessibles
a través de BSshopping.com, tenen activat el servei
BS Pagament Segur.
Per comprar en un comerç que tingui activat el servei
de compra segura ha de:
- Seleccionar "Fer el pagament amb targeta"
- Indicar-ne el número i la data de caducitat de la targeta.
Enviar les dades.
- Introduir la clau d’accés personal (que prèviament haurà
obtingut en donar-se d’alta en aquest servei).
- Si la clau introduïda és correcta, la compra es farà amb
càrrec a la seva targeta.
Té cap cost aquest servei?
Ara pot contractar aquest servei de manera gratuïta.
Quines targetes s’hi poden enregistrar?
S’hi poden enregistrar les targetes Visa, BS Card MasterCard
i BS Card Maestro del SabadellAtlántico.
17

18
SECCIÓ PROFESSIONAL
SEPIOLITA
Aplicació d’una argila especial en el camp
de l’alimentació animal
Des de fa més de vint anys, l’ús
de la sepiolita com a additiu tecnològic
en l’alimentació animal
és una pràctica freqüent en la
indústria de la fabricació de pinsos
i premescles.
Durant aquest període s’han
consumit més de dos milions de
tones mètriques de sepiolita,
que s’ha incorporat principalment
en dietes per a animals
productors d’aliments gràcies a
les seves aplicacions nutricionals,
tecnològiques i mediambientals.
HISTÒRIA
La sepiolita és una argila especial per
les seves característiques peculiars i
pel nombre limitat de jaciments coneguts
on es troba. Entre aquests jaciments
destaquen els de Madrid —per
la seva extensió i puresa—, Nevada
(EUA), Eskisehir (Turquia), Hunan
(Xina), Amboseli (Tanzània-Kenya),
Ampandrandava (Madagascar), i
alguns de puntuals a França i
Anglaterra. El nom de sepiolita té la
seva arrel etimològica en la paraula
grega sepia —per la semblança entre
el pseudoesquelet d’aquest cefalòpodes
i la sepiolita. Històricament, els
francesos la van denominar escuma de
mar, i els egipcis, pedra boja, ja que la
seva lleugeresa i porositat elevada la
fan flotar a l’aigua.
Durant segles, la sepiolita s’ha emprat
per a múltiples aplicacions. Gràcies a
les seves propietats absorbents s’ha
utilitzat per purificar el vi barrejada amb
calcita. Des del segle XVIII també són
conegudes les pipes treballades amb
sepiolita a Turquia, Hongria i
Alemanya. A Espanya es va utilitzar per
a la fabricació de la famosa porcellana
del Buen Retiro.
L’explotació industrial dels jaciments
de sepiolita de Madrid va iniciar-se cap
al 1950 per utilitzar-la com a estrat
higiènic per a gats —que, encara avui,
és una de les seves aplicacions principals.
A més, actualment la sepiolita té
multitud d’aplicacions industrials derivades
de les seves propietats absorbents
i col·loïdals. Val la pena esmentar
els absorbents industrials, els
suports d’herbicides i insecticides, els
agents decolorants, els additius reològics
per a pintures i betums, i els additius
per a l’alimentació animal.
Recentment s’ha descobert el paper de
la sepiolita com a component essencial
de nous materials com els nanocompostos
i, més concretament, les nanopartícules
metàl·liques de coure i plata
amb un ús potencial com a biocida a
concentracions molt baixes.
ORIGEN I GÈNESI DE
LA SEPIOLITA
L’origen de la sepiolita i dels jaciments
de la Conca del Tajo correspon al període
mesozoic-cenozoic —els processos
de sedimentació van iniciar-se gairebé
al mateix temps que la formació, ja que
existia una gran continuïtat en la sedimentació.
El procés va començar fa vint
milions d’anys i va evolucionar de forma
discontínua durant almenys deu milions
d’anys, fins al miocè superior.
Els jaciments de sepiolita de Madrid
pertanyen geogràficament a la Conca
del Tajo.
La gènesi de la sepiolita (silicat magnètic
hidratat) requereix un medi alcalí, un
clima semiàrid amb grans contrastos
entre períodes de sequedat intensa i
períodes d’inundació, i una calma
tectònica durant períodes llargs. A més,
són necessàries altes concentracions
de magnesi i l’absència de fases alumíniques
reactives, que originarien aluminosilicats
magnèsics de tipus
esmèctic en comptes de silicats magnesians
purs com la sepiolita.
Els processos de dissolució-precipitació
demanen l’exposició subaèrea d’argiles
magnèsiques en un clima de
grans contrastos i zones amb poc drenatge.
Això fa que durant estadis
humits (condicions oxidants) es produeixi
un rentatge d’aquestes argiles,
principalment de Mg i Si, que després
precipiten com a sepiolita en pors i
esquerdes durant l’etapa seca. Per
tant, és imprescindible que hi hagi un
pH igual o superior a 8,2 i altes concentracions
de Mg2+ respecte de
SiO2..
En el desenvolupament del jaciment de
Vicálvaro, a Madrid, és on apareixen
espessors majors en la formació de
sepiolita, que poden arribar fins a 5-6
m. Aquest procés es va produir a una
taxa de sedimentació d’entre 0,02 i
0,04 mm/any al llarg d’un període prolongat
de calma tectònica, per permetre
que els processos diagenètics descrits
tinguessin lloc. Van haver de pas-

sar almenys cent mil anys per poder
arribar a les espessors de sepiolita
esmentades.
ESTRUCTURA I
PROPIETATS DE LA
SEPIOLITA
La sepiolita correspon químicament a
un silicat magnètic hidratat que mineralògicament
pertany al grup dels
fil·losilicats, la fórmula del qual —
segons Brauner i Preisinger— és
Si12Mg8O4 (OH)4 (HO2)4.8H20.
L’estructura peculiar de la sepiolita és
la responsable de les seves propietats
absorbents i reològiques, i, en gran
part, de les seves aplicacions tecnològiques
i nutricionals —com s’especifica
més endavant.
D’acord amb la seva rellevància en l’alimentació
animal, les propietats principals
de la sepiolita són: la capacitat
d’intercanvi catiònic, la superfície específica,
la capacitat d’absorció, la reologia
i la inflabilitat.
LA SEPIOLITA EN
L’ALIMENTACIÓ ANIMAL
Actualment resulta difícil emmarcar la
sepiolita dins un únic grup d’additius.
D’altra banda, la pressió dels consumidors
—que demanen aliments més
segurs, més sans i més naturals— ha
fet que després de tant de temps la
sepiolita segueixi ocupant un lloc
important com a additiu natural per a
l’alimentació animal. Tenint en compte
les raons del seu ús, la sepiolita podria
classificar-se dins els grups següents:
Additiu tecnològic: La sepiolita està
registrada a la UE amb el núm. E-562
des del 1989 com a additiu tecnològic
per les seves propietats aglomerants,
fluïdificants i antiaglutinants, i es recomana
per a totes les espècies animals
fins a un màxim de 2% d’incorporació
a la dieta.
Additiu fisiològic: La sepiolita de la
dieta permet reduir la velocitat del
trànsit intestinal, augmentar la repleció
intestinal i millorar la utilització digestiva
dels nutrients.
PROPIETAT
Additiu digestiu: La millora de la
digestibilitat pot ser derivada,
d’una part, per la reducció del
trànsit i, d’una altra, per un efecte
sobre les condicions físico-químiques
de la digesta, en què es produeix
la hidròlisi enzimàtica dels
principis nutritius.
És important recordar que la
sepiolita no es digereix ni s’absorbeix,
sinó que roman fonamentalment
inalterada al llarg del tub
digestiu i es recupera en més del
90% als excrements.
Additiu metabòlic: El 1995 es va
realitzar la primera experiència de
balanç nitrogenat en porcs que
van consumir pinsos amb un 2%
de sepiolita. Els resultats van indicar
una disminució important de
l’emissió d’urea, amb una millora
en la retenció proteica propera al
8%.
Additiu mediambiental: El 1996
Canh i col. van observar una disminució
del 7% en les emissions
d’amoníac a l’ambient procedent
de porcs d’engreix procedents
dels purins dels animals que van
consumir el pinso amb sepiolita.
Aquestes diferències no són significatives
per l’escàs nombre d’animals
controlats, però són indicatives
de la possibilitat de reduir l’impacte
mediambiental.
EL CUELE
abril - maig - juny 05
APLICACIÓ
NUTRICIONAL TECNOLÒGICA SANITÀRIA I
MEDIAMBIENTAL
Reologia Velocitat de trànsit Aglomerant Menor lixiviació
Digestibilitat Suspensionant
Fluïdificant
Maneig de purins
Absorció Retenció d’aigua Flexibilitat en la Ous bruts
i nitrogen formulació:
Addició de líquids
Jaços secs
Superfície Emulsió de greixos Suport de
Protecció intestinal
específica
correctors i
premescles
Estabilitat Interferència escassa Suport de
estructural i
inèrcia química
amb nutrients medicaments
Les propietats de la sepiolita i les
seves aplicacions en l’alimentació animal
es resumeixen a la taula.
SEGURETAT
ALIMENTÀRIA DE
LA SEPIOLITA
La sepiolita és un silicat de magnesi
hidratat l’origen i gènesi del qual va
tenir lloc fa uns quinze milions d’anys a
la zona nord-est de Madrid, en un
ambient geològic de calma tectònica i
evaporació forta que va permetre la
sedimentació geoquímica de la sepiolita.
El sistema de mineria selectiva, el
mostreig extens i la gestió de la qualitat
certificada sota:
1.- Normativa de qualitat (ISO 9001
des de 1996)
2.- Bones pràctiques de fabricació
(GMP des de 2003)
3.- Anàlisi de perills i control de punts
crítics (HACCP des de 2003)
Això permet garantir una traçabilitat
correcta dels productes des de la seva
extracció a la mina, durant el procés de
fabricació i comercialització, i fins a la
seva venda a la indústria de l’alimentació
animal.
Laura Rodas - Eng. Tèc. Mines.
19

20
SECCIÓ PROFESSIONAL
LA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA
DEL SECTOR DE LA PEDRA
II FIRA DE LA PEDRA DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
El diari Regió 7 (diari de la Catalunya central) va publicar
un article en què parlava de la importància econòmica del
sector de la pedra i anunciava la II Fira de la Pedra de la
població de Sant Vicenç de Castellet, al Bages, que es
va celebrar els dies 9, 11 i 12 d’aquest mes de juny. És el
segon any en què la pedra, un element tan arrelat a la nostra
vida professional, veu reconeguda la seva importància
en aquesta Fira.
Dins dels actes de la II Fira de la Pedra, el dijous 9 de juny
es va celebrar una taula rodona formada pel subdirector
general de Mines de la Generalitat de Catalunya, Francesc
Sabio, la directora general de Qualitat Ambiental, Maria
Comellas, dos representants de la Federació Catalana de
la Pedra, Jordi Castell i Salvador Moratonas, el geòleg
Josep Maria Mata, el biòleg Florenci Vallès, i representants
dels afectats de les pedreres de Castellbell i el Vilar i altres
zones. La taula va ser moderada per l’alcalde de
Castellgalí i president del Consorci del Bages Sud, el senyor
Cristòfol Gimeno.
Els representants de les organitzacions empresarials
del sector de la pedra de Catalunya es van queixar de
les dificultats que posen les administracions per obrir
noves pedreres –malgrat que les empreses compleixen
de forma generalitzada les exigències de recuperació
ambiental. En canvi, el subdirector general de Mines va
responsabilitzar-ne el mateix sector per no haver sabut
millorar la seva imatge. La directora general de Qualitat
Ambiental, la senyora Maria Comellas, va manifestar:
“hem de defensar la pedra natural” perquè el seu
impacte ambiental és menor que el dels àrids. El geòleg
i el biòleg van defensar la necessitat de fer compatible
el respecte ambiental i la conservació dels llocs de
treball, així com el fet que la legislació ambiental sobre
restauració de pedreres no sempre es compleix.
Evidentment, no hi van faltar les queixes de veïns afectats
per algunes pedreres.
Utillatge de la pedrera Cañadas, 1919 Maquinària de tall, 2005

EL CUELE
abril - maig - juny 05
Gàrgoles per a aigua de la Seu de Manresa Façana de la Seu de Manresa
La conclusió de la taula va ser la següent: “Encara
queda molt de camí per recórrer per millorar la imatge
d’aquesta activitat, tot i reconèixer que en els
últims vint anys s’han produït avenços importants. (...)
Tots hi hem de posar el nostre petit gra de sorra.”
Avui dia el Bages compta amb vint pedreres dedicades
a l’extracció de roca ornamental, sis fàbriques de
transformació, cinc magatzems de distribució, i trenta
tallers d’elaboració o de marbristes que, en conjunt,
han creat set-cents llocs de treball directes.
Per raons d’espai i per no establir comparacions
entre unes i altres, gairebé no faré esment de la vintena
d’empreses relacionades amb l’extracció, la
maquinària, el tractament i la comercialització d’aquest
material que van exposar els productes obtinguts
als seus respectius estands. Només vull fer
referència –com a dada curiosa que queda reflectida
al següent reportatge fotogràfic– a la comparació
entre el cas dels utillatges que s’empraven antigament,
com a la pedrera de Cañadas, amb les seves
buixardes, martells picapedrers, cisells, etcètera (que
utilitzava l’avi d’un dels exposants, i que el seu nét ja
jubilat ha sabut guardar per a les generacions futures
i per als estudiosos de la matèria), i el cas de l’exposició
de la casa Grumac en què es podien veure els
avenços de la maquinària de tall de marbre, amb un
disc pont DP-800, programació automàtica, disc de
treball de 300 a 800 mm, una inclinació de 90º i un
equipament de sèrie en què cal destacar un làser
marcador de tall, una taula giratòria i una pantalla
tàctil, entre d’altres.
Entre les empreses dedicades a les pedres ornamentals
o a la restauració d’edificis singulars –entre
els que cal esmentar la restauració de la Casa, La
Pedrera, el Monestir de Pedralbes, la Seu de Lleida
(amb la pertinent restauració de les famoses gàrgoles
de la sortida d’aigües)–, trobem Motllures i Pedra,
SL, així com empreses dedicades a l’arrencada de
grans blocs, com Maderas y Rocas Ornamentales,
SL, empreses d’aplacats i altres, com Sandoval, i de
maquinària, com Abrasivos Solá, SA. Totes elles
composaven els estands d’aquesta II Fira de la
Pedra.
A la presentació de la segona edició d’aquest certamen
l’alcalde de la població bagenca de Sant Vicenç
de Castellet va manifestar el següent: “Una fira de
pedra natural al Bages només es podria fer a Sant
Vicenç de Castellet, perquè és el punt de partida de
la comarca d’una activitat centenària que aprofita
aquest recurs natural, i que passeja el nom del nostre
poble arreu del món: ‘la pedra de Sant Vicenç’.”
ZEUGIRDOR - Eng. Tèc. de Mines
21

22
SECCIÓ PROFESSIONAL
LA CREOSOTA
La creosota és el nom usat per descriure
una barreja d'uns dos-cents compostos químics,
la majoria dels quals són hidrocarburs aromàtics.
Amb el terme creosota es fa referència a la creosota de
fusta, a la creosota del quitrà de carbó, al quitrà de carbó, i
a la brea del quitrà de carbó.
Durant anys aquesta substància ha estat utilitzada com agent
d'impermeabilització en llars, travesses de ferrocarril, pals de
la línia elèctrica i telefònica, tanques, ponts, etc. Però des que
va entrar en vigor la Directiva 2001/90/CE, la creosota no pot
usar-se en el tractament de la fusta, i la fusta tractada amb
aquest component no pot comercialitzar-se.
La causa és que els principals components de la creosota
són hidrocarburs aromàtics policíclics (AHP) derivats del
benzè, i com que el principal compost d’aquest és el
benzo(a)pirè –un producte que està catalogat com a perillós
i cancerigen–, la creosota també s'inclou dins d'aquest tipus
de productes. Els seus efectes sobre la salut humana van
des de la irritació de la pell, els ulls i les membranes mucoses,
fins al risc de càncer de pell. En individus sotmesos a
dosis severes pot produir salivació, vòmits, cianosi, hipotèrmies,
coma i fins i tot pot arribar a provocar la mort de l'individu
a causa d'una aturada multiorgànica.
A més, alguns dels components de la creosota resulten
nocius per al medi ambient perquè no es degraden amb facilitat.
D'acord amb l'article 2 de la Decisió de la Comissió
2001/532/EC referent a les llistes de residus, qualsevol residu
que contingui una o més substàncies classificades com a
cancerígenes de categoria 2 en una concentració igual o
superior a 0,1% es considera un residu perillós. Per tant,
qualsevol fusta tractada que contingui més d'un 0,1% de creosota
serà un residu perillós i haurà de ser manipulada d'acord
amb la Directiva 91/689/CEE sobre residus perillosos, i
segons l'article 2, paràgraf 2 de la Directiva 75/442/CEE relativa
als residus.
D’ençà de l'entrada en vigor de la Directiva 2001/90/CE la
creosota no pot usar-se en el tractament de la fusta i tampoc
no pot comercialitzar-se la fusta tractada amb aquest component,
encara que sí que es permet l'ús de la creosota en
unes determinades condicions.
La Directiva 2001/90/CE –molt més restrictiva que la
94/607CE– va establir la prohibició de vendre i utilitzar de creosota
i de productes tractats amb aquest component (mentre
que la fusta tractada a partir del 30 de juny de 2003 conté més
de 50 ppm –parts per milió– de benzopirè i més d'un 3% de
contingut en massa de FEA –fenols extraïbles en aigua–).
La directiva esmentada permet la comercialització de
fusta creosotada de segona mà excepte en els següents
casos:
- A l'interior d'edificis, independentment de la seva finalitat
- En joguines
- En terrenys de joc
- En parcs, jardins i instal·lacions recreatives i d'oci a l'aire
lliure en què hi hagi risc d’un contacte freqüent amb la pell, i
en la fabricació de mobles de jardí, com taules d'acampada.

De la mateixa manera, en queda prohibit l’ús per a la fabricació i el retractament
de:
- Contenidors per a cultius,
- Envasos que puguin estar en contacte amb matèries primeres, productes
intermedis o productes acabats destinats al consum humà o animal,
- Altres materials que puguin contaminar els productes esmentats anteriorment.
Els riscos d'exposició a la creosota depenen de la durada i la intensitat de
l'exposició, com també de l'edat i l’historial mèdic de cada persona.
Els riscos per a la salut que comporta l'exposició a la creosota van des d'irritacions
als ulls i a la pell fins al càncer, passant per altres efectes en el sistema
digestiu i/o respiratori, els ronyons, el fetge i el cervell.
Els éssers humans podem estar exposats a la creosota si utilitzem fusta creosotada,
si vivim en una casa on n’hi hagi, o si en respirem els vapors quan
està en combustió. L'ambigüitat sorgeix a l’hora d'interpretar què entenem
per contacte freqüent amb la pell, i aquest és l’argument principal que s'esgrimeix
per limitar-ne l’ús.
En teoria, es pot considerar contacte freqüent amb la pell el fet de seure
habitualment sobre fusta creosotada, de tombar-s’hi, de caminar-hi o el fet
de manipular-la –sempre que no hi hagi una barrera entre la pell i la fusta.
Altres consideracions sanitàries
La creosota és de caràcter soluble quan es troba en un medi aquàtic, i la
seva degradació és lenta però persistent. La seva toxicitat és elevada i la
seva vida mitjana supera les tres-centes setmanes.
El benzo(a)pirè és particularment nociu per als humans. A dia d’avui s'han
demostrat els seus efectes cancerígens en animals de laboratori.
Exemples d'aplicacions urbanístiques i ambientals de la fusta tractada amb
creosota
Possibles reutilitzacions de travesses de ferrocarril:
- Elements constructius i ornamentals de jardineria, pel seu aspecte rústic i natural
enfront del formigó i el plàstic;
- Elements de subjecció i retenció de terres, per evitar escorrenties;
- Pals de tancat per a tancaments;
- Escales i pedrissos;
- Delimitació de camps de bitlles, petanca, etc.;
- Tancaments elegants i fites;
- Delimitació de cursos d'aigua;
- Pantalles anti-soroll;
- Base o material per a obres d'art;
- Mobles.
La fusta creosotada té una resistència mecànica molt bona, així com una
homogeneïtat en les dimensions (cosa que en facilita la logística i la importació).
A més, en disposem de grans reserves. Si no pot instal·lar-se en
indrets on hi hagi risc d’un contacte freqüent amb la pell, algú hauria de dirnos
quines alternatives tenim.
José Antonio Mor - Eng. Tèc. de Mines
EL CUELE
abril - maig - juny 05
23

PUBLICACIONS
24
SECCIÓ DIVULGATIVA
EL CENTENILLO
Luis García Sánchez-Bervel
El Centenillo
El 1993, ara fa deu anys, Luis García Sánchez-Berbel va publicar
El Centenillo. Un pueblo andaluz y minero, i al juliol del 2000 va
presentar El Centenillo. Historia de las explotaciones mineras a La
Carolina. En ambdues obres, amb un estil certament peculiar,
l’autor ens condueix amb destresa per tot el que per a ell significa
El Centenillo. Sentim l’ofec i l’opressió de les intenses tasques
mineres del pou Mirador i coneixem fins a l’últim detall les grans
produccions de mineral que van sortir d’aquesta mina. L’autor ens
delecta amb la descripció del paisatge serrà -_camp de les seves
aventures infantils_ alhora que ens dóna a conèixer les singularitats
del poble miner, la seva gent, els seus personatges i la seva
vida social. Amb la mateixa minuciositat i coneixement també
detalla les societats que van explotar i els seus components, fa
una ressenya geològico-minera d’El Centenillo i relata les munteries
de les finques de la zona.
RaCÓ
D’INTERNET
HISTORIA DE LA EMPRESA SANTANA
Salvador Aznar Sampedro
HISTORIA DE LA EMPRESA SANTANA, és una obra escrita pel nostre company i
amic Salvador Aznar Sampedro, enginyer tècnic de Mines, doctor en Ciències
Econòmiques i Empresarials, catedràtic d’institut, vicedirector de l’IES Reyes de
España de Linares, i vicedegà del Col·legi de Linares (Jaén, Granada i Màlaga).
Es tracta d’un llibre en què es pot valorar l’impressionant treball que va realitzar el nostre
company Salvador a la seva tesi doctoral i que va ser reconegut pel tribunal que la
va jutjar, que va concedir-li per unanimitat la qualificació d’excel·lent cum laude.
El llibre repassa la història d’aquesta empresa que va néixer ara fa quaranta anys amb
el nom de Metalúrgica de Santa Ana, SA, i que ha contribuït molt positivament a millorar
el nivell de vida i a oferir una alternativa industrial a la zona de Linares i la seva
comarca. També detalla els diferents avatars pels quals ha passat l’empresa, amb els
canvis i vicissituds que s’han produït al llarg de la seva història, i que encara no han
finalitzat.
En paraules de l’autor del pròleg del llibre, el professor Luis Garrido Conzález : “El lector
d’aquest llibre pot estar segur que, quan l’acabi, s’haurà enriquit com a persona.”
El llibre es pot sol·licitar a l’Instituto de Estudios Giennenses, organisme que depèn de
la Diputació Provincial de Jaén.
www.tecniberia-asince.es TECNIBERIA-ASINCE (Patronal del sector d’enginyeries Espanyoles)
www.adecagua.org ADECAGUA (Associació per la defensa de la qualitat de les aigües)
www.uv.es/ael AEL (Associació Espanyola de Limnologia)
www.aeas.es AEAS (Associació Espanyola d’Abastiments i Sanejament)
www.wef.org WEF (Water Environment Federation)
www.eia.es EIA (Associació Espanyola d’Eval uació d’Impacte Ambiental)
www.cig.ensmp.fr/~iahs/ IAHS (International Association of Hydrological Sciences)
www.iahr.net IAHR (International Association of Hydraulic Engineering and Research)

NOVEL.LA D’ENTRETENIMENT
Des d’aquest racó de novel·la, una salutació a tots els col·legiats i desitjar-vos que gaudiu d’unes merescudes vacances en companyia
d’un bon llibre.
Com homenatge als nostres col·legues de l’altre costat de l’Atlàntic, El tugsteno de Cesar Vallejo, publicada en 1931, ens relata la
situació dels miners indígenes en una explotació Peruana en mans d’empresaris estrangers.
En aquest número estem obligats a repetir autor, ja que la novel·la que us introduiré a continuació engloba amb mestria l’art narratiu
amb la descripció del tema miner. Molt aconsellable.
Un lugar llamado libertad de Ken Follet és una novel·la inexcusable del tractament literari del tema miner. Parteix del present d’un
narrador actual que, al comprar una vella casa, descobreix utensilis que pertanyen a algú dels seus anteriors amos. De tot lo trobat,
es fixa en un grillet collarí de ferro rovellat que porta una inscripció antiga: “Aquest home és propietat d’en sir George Jamisson de
Fife...”. Una novel·la amb un protagonista eixit de les profunditats d’un pou miner.
UN LUGAR LLAMADO LIBERTAD - Ken Follet
Ken Follet va néixer a Cardiff, Gran Bretanya, en 1949 i va estudiar en la
University College a Londres. Un cop acabat els seus estudis, va iniciar la seva
carrera professional com a periodista. En 1978 va publicar la seva primera
novel·la, El ojo de la aguja, que es va convertir ràpidament en un èxit professional.
Un cop aconseguit el seu primer triomf va demostrar que era més que una
promesa, obtenint el favor del públic de la crítica especialitzada en cada una de
les seves novel·les. Entre la seva prolífica obra destaca: Los pilares de la tierra,
Noche sobre las aguas, Una fortuna peligrosa, Un lugar llamado libertad, El tercer
gemelo, En la boca del dragón, Doble juego, Alto riesgo y Vuelo final.
Ésser miner del carbó en l’Escòcia del segle XVIII significava servitud i sofriment.
Per això Mack McAsh es va enfrontar al seu amo, el que li va obligar a fugir. Pel
jove va començar una odissea, que li va portar a Londres i després a les colònies
d’Amèrica del Nord, transformades més que mai en l’esperança de llibertat. Sota
la trama d’una trepidant novel·la d’acció que la afloren els millors sentiments- l’amor,
la generositat, l’entrega als altres -, Un lugar llamado libertad és una obra
apassionant on brilla el talent narratiu d’uns dels autors més reconeguts en el
nostre temps.
EL TUNGSTENO - Cesar Vallejo
EL CUELE
abril - maig - juny 05
Cesar Vallejo, neix a Santiago de Chuco, departament de La Libertad, al nord de
Perú, en 1892.
Va iniciar els seus estudis secundaris en el Colegio Nacional de San Nicolás, a
Huamachuco, on va conèixer les mines de Quiruvilca, que apareixeran com
“Quivilca” al Tugsteno.
Obté el grau de batxiller a la Facultat de Filosofia i Lletres amb la seva tesis El
romanticisme en la novel·la castellana. Mor en 1938 a París.
Entre les seves obres destacarem contes com Una crónica incaica, La danza del
Situa; poemes com Los heraldos negros, Poemas en Prosa, Hacia el reino de los
Sciris i obres de crítica social.
Publicada a Madrid, en març de 1931, El tugsteno, malgrat no es descriu directament
la vida minera, Vallejo explota altre temes annexos com el problema de
l’esclavitud de l’enganxada, l’extorsió dels indígenes pels empresaris estrangers,
els col·laboracionistes nacionals i la sanguinolenta intervenció militar contra el
poble i els miners aixecats; tot això amb l’objecte de reflectir com els productors
de minerals peruans veuen subordinat el seu mercat exterior a una entitat que
procedeix de fora d’on igualment surten les comandes i els preus.
Efectivament la novel·la no pren l’explotació de les mines com a tema nuclear,
profunditza en el tractament dels indis Soras i Yanacones i la seva relació amb
els empresaris.
*Agraïm la col . laboració de “El Cau Ple de Lletres”
25

26
SECCIÓ DIVULGATIVA
SELECCIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS PUBLICADES EN EL BOE I DOGC (del 16-28 de febrer de 2005)
PRESSUPOSTOS CATALUNYA LLEI 11/2004, de 27 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
MIDES FINANCERES CAT. LLEI 12/2004, de 27 de desembre, de Mides Finaceres,
BOE 41, de 17/02/2005
NORMALITZACIÓ RESOLUCIÓ 25/01/2005, de la D.G.D. Industrial. Publica la relació de les normes UNE
Normes UNE anul . lades anul.lades durant el mes de desembre de 2004
Normes UNE aprovades R. 25/01/2005, de la D.G.D.I. per la que es publica la relació de normes aprovades per AENOR
Durant el mes de desembre de 2004.
Normes europees R. 25/01/2005, de la D.G.D.I. per la que es publica la relació de normes UNE ratificades com
Normes europees
R. 1/02/2005, de la D.G.D.I. Amplia els anexes I, II i III de l’Ordre 29/11/01, per la que publica les referències
a les normes UNE que són transposició de
BOE 43, de 19/02/2005 Normes harmonitzades.
AJUDES I SUBVENCIONS
SEGURETAT MINERA ORDRE TIC 427/2005, de 21 de febrer, per la que es modifiquen parcialment les bases reguladores
de la concessió de subvencions derivades del Pla de Seguretat Minera aprovades per
Ordre ECO 1985/2003, de 30 de juliol.
SELECCIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS PUBLICADES EN EL BOE I DOGC (de l’1-15 de març de 2005)
SEGURETAT INDUSTRIAL CORRECCIÓ D’ERRORS i errates del R.D. 2267/2004, de 3 de desembre, que aprova
BOE 55, de 5/03/2005. el Reglament de seguretat industrial contra incendis en establiments industrials.
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA LLEI 1/2005, de 9 de març. Regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos
BOE 59, de 10/03/2005 d’efecte hivernacle.
EXPLOSIUS R.D. 277/2005, de 11 de març. Modifica el Reglament d’Explosius aprovat per Reial De-
BOE 61, de 12/03/2005 cret 230/1998, de 16 de febrer.
ESTUDIS UNIVERSITARIS ACORD 25/10/2004, del Consell de Coordinació Universitària, per el que s’estableixen criteris generals
a que hauran d’ajustar-se les Universitats en matèria de convalidació i adaptació d’estudis cur-
BOE 63, de 15/03/2005 sats en centres acadèmics espanyols o estrangers.
CONVENI COL.LECTIU RESOLUCIÓ TRI 674/2005, de 21 de febrer, per el que es disposa l’inscripció i publica-
Revisió salarial ció de l’acord de revisió salarial per a l’any 2005, del Conveni col.lectiu de treball del Sec-
DOGC 4343, de 17/03/2005 tor d’oficines i despatxos (Còdi de conveni núm. 7900375)
RESOLUCIONS I SENTÈNCIES
RGTO. DOMINI P. HIDRÀULIC SENTÈNCIA T.S. DE 28/09/2004, de la Sala Tercera del T.S. per la que es desestima la qüestió
d’il.legalitat plantejada i es declara la validesa dels artícles 310 i 311 del Reglament del
BOE 51, de 1/03/2005 Domini Públic Hidràulic aprobat per R.D. 849/1986, d’11 d’abril.
AJUDES I SUBVENCIONS
INDUSTRIA DEL CARBÓ ORDRE ITC 626/2005, de 9 de març, per el que es regula i convoque les ajudes a la indústria
minera del carbó per l’exercici 2005, corresponents a les previstes als arts. 4 i 5.3 del
Reglament (CE) nº. 1407/2002, del Consell de 23/07/2002, sobre ajudes estatals a la industria
BOE 63, de 15/03/2005 del carbó.
SELECCIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS PUBLICADES EN EL BOE I DOGC (del 16-31 de març de 2005)
NORMALIZTACIÓ RESOLUCIÓ 9/03/2005, de la D.G.D. Industrial. Publica la relació de normes europees ratifi-
Normas europees/espanyoles cades durant el mes de febrer de 2005 com normes espanyoles
BOE 65, de 17/03/2005
Normes UNE anul . lades R. 9/02/2005, de la D.G.D.I.. Publica la relació de normes UNE anul . lades durant el mes de
gener de 2005.
TÍTOLS ESTRANGERS R.D. 309/2005, de 18 de març, per el que es modifica el R.D. 285/2004, de 30 de març, pel
que es regulen les condicions d’homologació i convalidació de títols i estudis estrangers
BOE 67, DE 19/03/2005 de educació superior.

NOMANAMENTS
EL CUELE
abril - maig - juny 05
SUBDIRECTOR G. INDÚSTRIA RESOLUCIÓ TRI 737/2005, de 14 de febrer, de nombrament del Sr. Narcís Mir Soler com
CATALUNYA. subdirector general d’Industria, adscrit a la Secretaria d’Industria i Energia, de la Generalitat deCatalunya.
SELECCIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS PUBLICADES EN EL BOE I DOGC (de l’1-15 d’abril de 2005)
CALENDARI DE FESTES ORDRE TRI 113/2005, de 2 de març, per la que Es modifica l’Ordre TRI 381/2004, de 22 d’octubre,
LOCALS (CAT) pel que s’estableix el calendari de festes locals per l’any 2005, publicat en el
DOGC 4354, DE 1/04/2005 DOGC 4250, de 29 d’octubre de 2004.
NORMALITZACIÓ RESOLUCIÓ 9/03/2005, de la D.G.D. Industrial. Publica la relació de normes europees ratifi-
Normes europees/espanyoles
BOE 81, DE 5/04/2005
cades durant el mes de febrer de 2005 com normes espanyoles
Normes UNE anul . lades R. 9/03/2005, de la D.G.D.I.. Publica la relació de normes UNE anul . lades durant el mes de
BOE febrer de 2005.
SELECCIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS PUBLICADES EN EL BOE I DOGC (del 16-30 d’abril de 2005)
ITC MI-IPO5 R.D. 365/2005, de 8 de abril, pel que s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària
MI-IPO5 “Instal . ladors o reparadors i empreses instal . ladores o reparadores de productes pe-
BOE 100, de 27/04/2005 trolífers líquids.
AJUDES I SUBVENCIONS
CARBÓ AUTÒCTON ORDRE ITC 1156/2005, per la que es regule les ajudes de transport de carbó autòcton
BOE 102, 29/04/2005 d’entre conques mineres
AJUDES Mº. ITCI ORDRE ITC 1169/2005, de 14 d’abril, sobre aplicació a les mitjanes i grans empreses,
BOE 103, DE 30/04/2005 durant el seu període de reestructuració, de les ajudes del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.
SELECCIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS PUBLICADES EN EL BOE I DOGC (de l’1-15 de maig de 2005)
ILLES BALEARS CORRECCIÓ D’ERRORS de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, de Mesures tributàries,
MEDIDAS TRIBUTÀRIES
BOE 117, de 17/05/20065
administratives i de la funció pública.
NORMALITZACIÓ RESOLUCIÓ 21/O4/2005, de la D.G.D.I. per la que s’autoritza a l’ Associació Espanyola de
Normalizació i Certificació (AENOR) per assumir les funcions de normalització en
BOE 125, de 26/05/2005 l’àmbit de la gestió de coneixements.
AJUDES I SUBVENCIONS
CARBÓ CORRECCIÓ D’ERRORS de l’ORDRE ITC 626/2005, de 9 de març, per la que és regu-
BOE 111, de 10/05/2005 leni i convoquen ajudes a la indústria del carbró per a l’exercici 2005.
SELECCIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS PUBLICADES EN EL BOE I DOGC (del 16-31 de maig de 2005)
NORMALIZTACIÓ RESOLUCIÓ 11/04/2005, de la D.G. Desenvolupament Industrial, per la que es publica la relació
Normes UNE aprovades de normes UNE aprovades per AENOR durant el mes de març de 2005
BOE 105, de 3/05/2005
Normes europees/espanyoles R. 11/04/2005 de la D.G.D.I. per la que es publica la relació de normes europees ratificades
durant el mes de març de 2005 com normes espanyoles.
Normes UNE anul . lades R. 11/04/2005, de la D.G.D.I. per la que és publica la relació de normes UNE anul . lades durant
BOE 106/05/2005 el mes de març de 2005.
FESTES LABORALS 2006 ORDRE TRI 238/2005, de 11 de maig, per la que estableix el calendari oficial de festes
DOGC 4394, de 30/05/2005 laborals per l’any 2005.
27

28
SECCIÓ DIVULGATIVA
AJUDES I SUBVENCIONS
PLA SEGURETAT MINERA ORDRE ITC 1514/2005, de 12 de maig, per la que s’efectua la convocatòria per l’any
2005, de las subvencions derivades del Pla de Seguretat Minera
SELECCIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS PUBLICADES EN EL BOE I DOGC (de l’1-15 de juny de 2005)
NORMALIZTACIÓ RESOLUCIÓ 11/05//2005, de la D.G.D.I. Publica la relació d’aprovacions europees de
materiales en l’àmbit del R.D. 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions
BOE 131, de 2/06/2005 d’aplicació de la Directiva 97/23/CE.
Normes europees/espanyoles R. 11/05/2005, de la D.G.D.I. Publica la relació de normes europees ratificades durant el mes
d’abril de 2005 com normes espanyoles.
Normes UNE anul . lades R. 11/05/2005, de la D.G.D.I. Publica la relació de normes UNE anul . lades durant el mes
d’abril de 2005.
Normes AENOR aprobades R. 11/05/2005, de la D.G.D.I. Publica la relació de normes UNE aprovades por AENOR durant
el mes d’abril de 2005
AJUDES I SUBVENCIONS
Carbó ORDRE ITC 1632/2005, de 31 de maig. Regula les ajudes destinades al finançament
d’existències de carbó en les centrals tèrmiques superiors a les quanties necessàries per cobrir
BOE 132, de 3/06/2005 set-centes vint hores de funcionament
SENTÈNCIES I RESOLUCIONS
R.D.P. HIDRÀULIC. Sala Tercera del TS de 26/01/2005. Declara la nul . la l’expressió’ “provisionalment i a compte”
figura en el paràgraf 2n dels artícules 303 i 310 del Reglament del Domini Públic Hidrológic
aprovat per R.D. 849/1986, d’abril.
DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA Sala Tercera del TS de 19/04/2004. Declara la nul . litat de ple dret dels Anexes IV i VI del R.D. 774/2002, de
26 de juliol, en quant permet en les àrees de coneixement que enumera les
BOE 132, de 3/06/2005 de “Explotació de Mines” i “Prospecció e investigació Minera”.
NOMENAMENTS
GIRONA RESOLUCIÓ TRI (CAT) de 31/05/2005, de nomenament de Núria Arnay Bosch, com a
DOGC 4398, de 3/06/2005 Directora dels Serveis Territorials de Treball i Indústria a Girona
SELECCIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS PUBLICADES EN EL BOE I DOGC (del 16-30 de juny de 2005)
PAISATGE LLEI (CAT) 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.
DOGC 4407, de 16/06/2005
MEDI AMBIENT LLEI 5/2005, de 26 de juny, de conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).
BOE 155, de 30/06/2005
NOMENAMENTS
Departament TRI (CAT) RESOLUCIÓ TRI 1883/2005, de 27 de maig, de nomenament de la senyora Núria Ramón
Suriña, como secretària de la Directora de Serveis del Departament de Treball i Indústria.
RESOLUCIÓ TRI 1884/2005, de 27 de maig, de nomenament de la senyora Núria Giró Lecina
i del senyor Lluís Martín León, com a secretaris del Secretari General del Departament de Tre-
DOGC 4412, de 23/06/2005 ball i Indústria.

gremis i associacions
Història de la Federació Catalana de la Pedra
L’any 1999 es va crear la Federació Catalana de
la Pedra, que als seus inicis englobava
l’Associació Catalana de la Pedra Natural, el
Club d’Exportadors de Pedra Natural i l’associació
cultural Amics de la Pedra. El president fundador
de la Federació va ser el senyor Eugeni
Estupinyà i Fernández.
L’any 2002 es va incorporar una nova associació a la
Federació: l’Associació Catalana de Marbristes. El 2003
van passar a formar part de la Federació l’Associació
Catalana de Magatzems de Pedra i l’Associació Catalana
de Representants de la Pedra. Així doncs, en aquell
moment eren sis les associacions membres de la
Federació Catalana de la Pedra. D’altra banda, el senyor
Estupinyà va deixar el càrrec, es va nomenar nou president
el senyor Jordi Castell i Castell _de la zona extractiva
d’Ulldecona_, i es va produir un canvi a la gerència de
la Federació amb la incorporació del senyor Carles
Moreno Segura
Evolució i projectes en curs
Actualment, i després de l’última Assemblea General de
socis celebrada el passat 16 de juny, la presidència de la
Federació ha passat a mans del senyor Salvador
Moratonas i Ponsa, de la zona extractiva de Sant Vicenç
de Castellet. El mateix dia també es va presentar als
associats el projecte d’actuacions de la Federació per a
l’any 2005, l’estratègia de les quals està basada en els
eixos següents:
1. Promoure l’ús de la pedra natural a tots els nivells
2. Contribuir activament a l’augment de la competitivitat
de les empreses del sector.
3. Augmentar el nombre d’empreses associades
EL CUELE
abril - maig - juny 05
A escala europea s’ha creat una marca de pedra natural
per defensar i promoure’n l’ús, i per diferenciar-la d’altres
productes substitutius com pot ser la ceràmica, la fusta,
els aglomerats silícics, etc.
Durant l’any 2005 es farà èmfasi en la formació dels
empresaris associats i en la creació de programes de
desenvolupament tecnològic harmonitzats pels associats
per tal d’augmentar la competitivitat de les seves empreses.
Avui dia la Federació compta amb cent empreses associades,
però s’ha iniciat una campanya per difondre la
tasca realitzada i els objectius de la Federació Catalana
de la Pedra entre les empreses del sector, amb la finalitat
d’augmentar el nombre d’empreses associades i poder
crear una comunitat dins de la Federació tan representativa
com sigui possible
D’altra banda, la Federació realitza les funcions bàsiques
següents:
- Actuar com a interlocutor del sector de la pedra davant
les administracions.
- Defensar els interessos comuns del sector davant les
administracions i governs.
- Proporcionar assessorament laboral i fiscal.
- Realitzar peritatges sobre pedra natural
Federació Catalana de la Pedra
C/ Muntaner, 479, 2º 5ª - 08021 - Barcelona
Tel.: 93 253 03 13 - Fax: 93 253 06 35
www.pedracat.com
29

30
HUMOR - PASSATEMPS
MOTS ENCREUATS
SOLUCIONS CUELE Nº 47
K I E V J E R U S A L E M S
A N T I M O N I T A Z U D O L A
R I U A D A R C A R O L I N A R
O C R L T N S R H I T A S A R C
L I N R A P A P R T E R O L S A
WE I ZMANRAARANOAR
O N A N I U A T N E O S E R C M
J R C A E S T A T U T A O C R E
T P R R E E I X I R I E S N A L
Y E N R E G R A N A T R R A T R
L R A L B O D L A N T A R T I C
A L R L A N O R T O R C N I S A
A M I C U P I U L A R E E S E
ADORRAOGR I MA L D I R
C A M I L L A A A T R M I A M I
O N A S S I S D L S C R A J A M
HORIZONTALS
1.Tema estatutari conflictiu. El riu català més gran. 2.- Figura gramatical sense cap. Matrícula de Tarragona. Del revés, poble històric de la Costa Brava.
Contracció. 3.- Del revés, mar gran. Nom exagerat d’una cupletista espanyola. 4.- Festival barceloní estiuenc. A Galícia imiten aquesta forma de govern
català. Símbol del sofre. 5.- Primera lletra. Mineral present a Poblet relacionat amb l’arsènic. Del revés, mentida sense peu. 6.- Metall bàsic per a molts
esmalts. Inici de París. Xinès mític. Amnistia Internacional. 7.- Mascle amb banyes. Risc sense cap ni peus. Matrícula de Barcelona. Està i camina del revés.
8.- Del revés, canal estret al cos humà. Nom de dona que cantava el Nino. Del revés, moneda asiàtica. Localitat alacantina que recorda en Gil i Gil. Grup
econòmic de pressió. 10.- Cadena nord-americana de TV. Ú. Divinitat. Vocal repetida. 11.- Símbol anarquista. Tribunal Constitucional. Estrany. Esport aquàtic
olímpic. Segona lletra. Final de tant. 12.- Del revés, aquests cavalls valencians cridaven. A vegades cal fer-ho contra corrent. 13.- Prefix que indica rectitud.
Malaltia bastant superada. Empresa del ram del gas. 14.- Del revés, barri barceloní amb antic olor a periquito. D’aquí no es passa. Símbol del iode. 15.-
Repetit, fa dormir. Símbol de l’oxigen. La posen per aparcar els vaixells. Deessa egípcia. 16.- Renega de la seva fe. Inici de l’inici. Marxa. Nota musical.
VERTICALS
1.- Polític que finalment es jubila. Poble gironí famós elèctricament. 2.- Projecte científic immens. Del revés, mira com treballen. Del revés, trauré aigua del
pou. 3.- Antic nom del credo que ha perdut una ena i els peus. 4.- Del revés, ganga. Antic do musical. Fa olor sufocant però neteja les piscines. Inici del
sol. 5.- Matrícula dels Països Baixos. Grup terrorista a escala mundial. Cinquanta. Es fa dir: bon profit. 6.- S’ha esgarriat les lletres d’aquesta sèrie d’ordenadors
que treballen en paral·lel. Sulfur de ferro. Símbol anarquista. 7.- Primer romà. Poeta satíric italià. Aromatitzat amb anís. 8.- Faristol. Ciutat europea
que ha tocat el cel i l’infern. Símbol del sodi. 9.- Cent. Del revés, excreció del cos humà. Empresa de Serveis Especials. Perill. 10.- Terminació comú dels
noms de repúbliques asiàtiques centrals. Polític europeu molt apreciat. Anima del pa amb tomàquet. 11.- Del revés, nom femení abreviat. Principi de l’instant.
Santa castellana. 12.-Pollastres a l’abast. Sotmetiment. Cinc. 13.- Lletra grega. Ràdio Tarragona. Fa el sant el 15 d’Agost. 14.- Principi del bé. Jugador
de l’Espanyol. Del revés, la primera hora. Comarca catalana dissortada amb els incendis. 15.- Mercat vigatà. Cosa estranya. Déu egipci. Del revés, símbol
del liti. 16.- Els gasos la tenen en alt grau. Cantant català revifat.

SOPA DE LLETRES
BUSCA EL NOM DE DEU DEUS ROMANS I AMB LES LLETRES QUE QUEDEN DESPRÉS DE DESCOBRIR ÁQUESTS,
TROBARÀS UNA FRASE I EL NOM DEL PERSONATGE QUE LA PRONUNCIAR.
SOLUCIONS CUELE Nº47:
DEU RIUS DE CATALUNYA: ANOIA, BESOS, CARDENER, FLUVIA, FRANCOLÍ, LLOBREGAT, MUGA, ONYAR, SEGRE, TER
FRASE I AUTOR: COM MÉS PETIT ÉS EL COR MÉS ODI ALLOTJA. VICTOR HUGO.
TOPO - CHICHO
EL CUELE
abril - maig - juny 05
31

Como la copa de la arcilla era
la raza mineral, el hombre
hecho de piedras y de atmósfera,
limpio como los cántaros, sonoro.
Pablo NERUDA, del “Canto General”