Lo Rat 5 - Lo Rat Penat
Lo Rat 5 - Lo Rat Penat
Lo Rat 5 - Lo Rat Penat
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......1
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
D esgraciadament una vegada mes<br />
hem de denunciar l'acossament i<br />
fustigacio de grups intolerants<br />
que creuen que en les seues<br />
intimidacions conseguiran els seus<br />
objectius. Son d'eixos estupits socials que<br />
creuen que les idees substancials, cultes i<br />
reflexionades es canvien a colp<br />
d'amenaça. Ens trobem sense dubte,<br />
davant dels primers escalons d'una<br />
historia coneguda, la d'un tipo de<br />
nacionalisme fanatic, fascistoide i radical.<br />
Sofrim l'amenaça continua d'estos<br />
illetrats, que en les seues mentires i la<br />
seua actitut ressentida pretenen doblegar<br />
la nostra voluntat valencianista. Es per<br />
aixo, que no conseguim entendre, cóm<br />
poden ser amparades estes actituts per<br />
persones o grups als que es supon<br />
democrates.<br />
Afortunadament en la Comunitat<br />
Valenciana, el rebuig ad estes actituts<br />
radicals es clar encara que<br />
lamentablement presente les seues<br />
fissures i ens faça en particular a nosatres,<br />
victimes de la seua violencia.<br />
No entenem, cóm algunes entitats<br />
culturals o el partit Unio Valenciana, que<br />
presumix de valencianiste, amparen en el<br />
seu si a personages que utilisen la<br />
violencia i l'insult com a arma politica.<br />
Des de fa anys sofrim continus atacs. En<br />
particular, estos es produixen, des de que<br />
el nostre Honorable President N’Enric<br />
Esteve abandonà Unio Valenciana,<br />
Editorial<br />
El radicalisme<br />
"valencianiste"<br />
avergonyit i desilusionat per l'actitut<br />
lamentable de la seua directiva.<br />
Des de llavors, en estos ultims anys han<br />
sigut multiples les amenaces i agressions<br />
de tota classe a les persones i a les coses<br />
vinculades <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. El nostre unic<br />
pecat es, entendre d'una forma diferent<br />
un valencianisme cultural independent,<br />
tolerant i cult. Molts d'ells han sigut<br />
protagonisats, presuntament, per alguns<br />
membres actius d'Unio Valenciana, i no<br />
hi ha mes que remetre's a la informacio<br />
recent dels mijos de comunicacio. El<br />
president d'este partit, no hauria de<br />
convertir-se en compliç d'estos atacs i<br />
hauria de pronunciar-se publicament en<br />
contra, cosa que encara no ha fet.<br />
D'una atra forma li sera molt dificil<br />
explicar quín es el seu presumit<br />
valencianisme si encobrix en el seu partit<br />
a personages que han protagonisat els<br />
pijors atacs a la Societat Cultural <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>, entitat senyera del valencianisme<br />
cultural.<br />
El nostre President i la seua Junta de<br />
Govern, per actuar com honradament<br />
creuen que es millor per als interessos i<br />
l'objecte de la nostra entitat, no poden<br />
estar sofrint continuament insults i<br />
amenaces. Atacs vandalics a la nostra seu,<br />
coaccions personals i improperis al<br />
nostre President i a la Junta de Govern,<br />
en definitiva, pressions de tota classe al<br />
mes pur estil feixiste, que han d'acabar,<br />
pel be de l’image social i la credibilitat del<br />
valencianisme cultural.<br />
¿Com pot desenrollar-se lliurement<br />
l'esperit creador i artistic, i les idees?<br />
¿com pot desenrollar-se i donar fruits un<br />
Josep Vicent Navarro i Raga<br />
moviment cultural que viu en continua<br />
amenaça? Nomes ments incults i<br />
irresponsables poden ser les responsables<br />
d'este lamentable clima social.<br />
Una de les ultimes mostres d'este<br />
desproposit la va protagonisar una<br />
representacio de personages aberrants,<br />
que esperant la reunio de la Junta de<br />
Govern, en la porta de la seu de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>, intentaven pressionar sobre les<br />
decisions d'esta. Una cosa pareguda va<br />
ocorrer tambe quan, la Real Academia de<br />
Cultura Valenciana, intentava debatre la<br />
conveniencia o no de mantindre la<br />
norma de l’accentuacio.<br />
Finalment, tampoc entenem cóm algun<br />
mig de comunicacio dona cobertura a les<br />
accions d'estos descerebrats. Persones<br />
que han sigut testimonis en multitut<br />
d'ocasions d'estos atacs, no entenem cóm<br />
es fan reso, sense denunciar la seua<br />
antidemocratica i visceral actitut,<br />
donant-los ales i alimentant les seues<br />
malevoles intencions. Esperem que algun<br />
dia no hagen de lamentar haver<br />
contribuit al cultiu de l'abus d'estos<br />
germens de la societat valenciana, i que<br />
l’intimidacio que ara descarreguen sobre<br />
nosatres no s'estenga als atres.<br />
En Unio Valenciana, haurien de<br />
desmarcar-se clarament d'esta espiral de<br />
radicalisme d'un sector marginal del<br />
valencianisme. La seua actitut, i la<br />
d'alguns membres del seu grup<br />
extraparlamentari, nomes reflectix<br />
revengisme, frustracio i escassa capacitat<br />
politica. Unio Valenciana no ens pot fer<br />
eternament responsable de la seua<br />
incapacitat i falta de recolzament social.<br />
Lamentable.<br />
LR.......1
LR.......2
LR.......3
Pel fil trauren lo capdell<br />
.....................................................................................<br />
LR.......4<br />
Sopar de<br />
Sant Donis8 d’octubre de 2002<br />
Discurs de l’Honorable<br />
Sr. President de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
Enguany, quan es complixen 20<br />
anys des de l’aprovacio de l’Estatut<br />
d’Atonomia dels valencians,<br />
podem mirar arrere i afirmar sense<br />
por que la nostra calitat de vida ha<br />
millorat molt en estes dos<br />
decades. Els jovens cada volta mes<br />
van prenint consciencia de poble i<br />
es senten mes orgullosos del seu<br />
passat, volen, estimen i utilisen<br />
una llengua ben diferent a la del<br />
sistema educatiu<br />
Ha plogut molt des d’aquells dies<br />
en que lluitavem per les senyes del<br />
nostre poble: senyera, llengua i<br />
himne. Es hora de fer balanç i, des<br />
de la distancia en el temps, vore si<br />
s’han conseguit els objectius que<br />
es marcaren.<br />
Enric Esteve i Mollà<br />
Hui, afortunadament, junt ad este marc i referent<br />
importantissim com es el Monasteri d’El Puig, ens trobem un<br />
any mes celebrant el Dia de la nostra Patria. I esta es la manera<br />
de fer-ho, entre amics, fent fluir les nostres relacions mes<br />
afectives i personals per a treballar tots junts per esta terra.<br />
S’han conseguit moltes coses, pero<br />
encara ne queden moltes per les<br />
que lluitar.<br />
Per aixo rotundament cal exigir<br />
respecte i proteccio a la nostra<br />
llengua valenciana, reconeguda<br />
oficialment en el nostre Estatut<br />
d’Autonomia i demanar als poders<br />
publics que tinguen la valentia
Pel fil trauren lo capdell<br />
.....................................................................................<br />
Per aixo<br />
rotundament cal<br />
exigir respecte i<br />
proteccio a la nostra<br />
llengua valenciana,<br />
reconeguda<br />
oficialment en<br />
el nostre Estatut<br />
d’Autonomia<br />
i demanar als<br />
poders publics que<br />
tinguen la valentia<br />
necessaria per a<br />
redreçar la situacio<br />
i reconeixer que es el<br />
poble el qui en<br />
la seua evolucio<br />
historica dona forma<br />
i elegix la seua<br />
manera d’expressio<br />
oral i escrita, perque,<br />
lamentablement, els<br />
valencians continuem<br />
patint dia a dia<br />
les actuacions d’una<br />
minoria<br />
–per desgracia<br />
influyent- que qüestiona<br />
la personalitat<br />
propia i diferenciada<br />
del nostre idioma<br />
valencià.<br />
necessaria per a redreçar la<br />
situacio i reconeixer que es el<br />
poble el qui en la seua evolucio<br />
historica dona forma i elegix la<br />
seua manera d’expressio oral i<br />
escrita, perque, lamentablement,<br />
els valencians continuem patint<br />
dia a dia les actuacions d’una<br />
minoria –per desgracia influyentque<br />
qüestiona la personalitat<br />
propia i diferenciada del nostre<br />
idioma valencià.<br />
El moviment valencianiste ha<br />
d’estar unit, fent coses en trellat,<br />
en accions positives que sumen i<br />
no resten, perque tots – des de<br />
qualsevol ideologia politica o<br />
qualsevol creença- podem donar<br />
coses a un valencianisme fort en<br />
les seues conviccions pero tolerant<br />
i respectuos en les atres formes de<br />
pensar o sentir.<br />
Hem de tindre present que hui en dia<br />
els radicalismes queden apartats per<br />
la societat i tenen tendencia a ser<br />
exclosos. La tolerancia, la moderacio,<br />
la serietat, el treball ben fet i les<br />
accions coordinades han de ser la<br />
senyera del valencianisme. Totes<br />
estes qualitats no signifiquen, per<br />
contra, que s’haja de renunciar a res.<br />
I eixa es la llinea que des de la<br />
Junta de Govern de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
nos hem marcat: -sense renunciar<br />
a res- treballar en positiu, no<br />
entrar en descalificacions, sumar i<br />
no restar.<br />
I els fets estan ahí: la llabor de totes<br />
i cada una de les Seccions de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>, i en el tema que nos ocupa la<br />
gran llabor d’ensenyança, promocio<br />
i difusio de la llengua valenciana<br />
que es realisa dels dels Cursos de<br />
Llengua i Cultura Valencianes, on<br />
poden acodir els que realment<br />
desigen dependre la nostra llengua<br />
en la normativa de la Real<br />
Academia de Cultura Valenciana.<br />
Permeteu-me que vos diga que<br />
esta Junta de Govern i este<br />
President -que estem aci pel<br />
recolzament dels socis de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>- treballem activament en<br />
eixe cami d’esperança d’un futur<br />
millor per a la nostra Patria.<br />
I eixe es el nostre quefer diari, el<br />
anar conseguint coses que fa poc<br />
nos pareixien inalcançables:<br />
–S’han firmat convenis de<br />
colaboracio cultural en la<br />
Conselleria de Cultura i Educacio,<br />
en la Diputacio de Valencia i en<br />
l’Ajuntament de Valencia.<br />
–Si Deu vol, pronte podrem<br />
inaugurar la nova seu de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>, i per primera vegada en<br />
l’historia d’esta societat, podrem<br />
tindre una infraestructura digna<br />
que nos permeta des de la nostra<br />
independencia poder treballar<br />
per i per a Valencia en els mijos<br />
necessaris.<br />
–Estem editant una Revista d’una<br />
gran calitat de contingut i de<br />
forma per la que hem rebut<br />
numeroses felicitacions i que<br />
estem fent arribar a molts circuls<br />
de la societat valenciana.<br />
–Hem apostat per les noves<br />
tecnologies i hui vos anem a<br />
presentar la nova web de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> en Internet, una clara aposta<br />
de cóm es pot fer valencianisme i<br />
exportar-lo, sense cap frontera, a<br />
tot lo mon.<br />
Este es el mensage que vos vullc<br />
transmetre en esta nit, vespra de<br />
Sant Donis: un mensage d’unio i<br />
d’esperança.<br />
Que la Mare de Deu d’El Puig,<br />
Patrona del Regne de Valencia,<br />
intercedixca per nosatres els<br />
valencians i nos ajude a seguir el<br />
millor cami.<br />
Unicament aixina podrem<br />
acariciar un poc mes el somi de<br />
Patria i Llibertat que perseguien<br />
els nostres antepassats.<br />
LR.......5
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
NO ME TANQUEU EL CAMI<br />
Tinc els braços oberts com una creu;<br />
com l'esperança<br />
possible d'abraçar a tot el mon<br />
o encara com un signe<br />
que creix des de la terra cap amunt.<br />
Tinc els braços oberts de primaveres<br />
que quallen en silenci les paraules<br />
del lliri i de la rosa.<br />
Pero, me falta temps per a la crida.<br />
la meua creu es curta<br />
de sets i de dolors entre les pedres;<br />
es un desig que naix en cada branca<br />
distinta de memories<br />
o un despertar sembrat d'epifanies<br />
portant delers de calmes i ventures ...<br />
Tinc els braços oberts com una creu<br />
¡i no puc perdre el temps de l'esperança!<br />
Ara, a pesar dels homens<br />
que ya no saben naixer sense guerra;<br />
a pesar de tants que volen viure<br />
guardant els seus tesors dins d'una gerra;<br />
a pesar dels odis que ens embruten<br />
les mans de sanc germana;<br />
a pesar dels fills de la discordia<br />
i del desert resec de raça humana,<br />
un raig de llum clareja<br />
allumenant per dins les criatures:<br />
les que eleven els braços<br />
esperant el perdo de les altures ...<br />
I es que a pesar dels homens,<br />
alla en Belem hi ha cant d'epifania<br />
Acaba de parir-nos l'esperança<br />
el ventre pur i verge de Maria.<br />
Ens ha naixcut un Rei, un Salvador,<br />
en el pesebre vell de tebea palla.<br />
El Redentor del mon,<br />
es el fruit esperat que en l'arbre qualla.<br />
Derramarà la pau que no s'oblida<br />
i matarà a l'amort donant la vida ...<br />
¡Aleluya! ¡Aleluya!<br />
Anfos Ramon i Garcia<br />
LR.......7
Lliteratura Valenciana<br />
.....................................................................................<br />
Es ben sabut que Nadal<br />
es temps propici per als<br />
regals i tambe que estos<br />
obsequis/oferiments<br />
tenen uns trets<br />
certament distints dels<br />
que solen fer-se en atres<br />
ocasions. D’ahi que<br />
prenguen un nom propi<br />
especific: Asguinaldo<br />
(corrupcio castellana del<br />
terme aguinaldo que es<br />
mante viva en alguns<br />
pobles), arguilando<br />
(forma igualment<br />
popular que arreplega<br />
Escrig en el seu<br />
diccionari), estrena<br />
(en singular, que sol<br />
apareixer com a terme<br />
"normatiu") i estrenes<br />
(com he dit yo tota la<br />
vida i ve arreplegat en el<br />
diccionari de la RACV)<br />
encara que l'accepcio te,<br />
preferentment, un<br />
caracter pecunià.<br />
LR.......8<br />
Alfons Vila Moreno<br />
Estrenes<br />
L'ambit de les estrenes es llarc,<br />
extens i complex i no tinc la<br />
gosadia d'entrar en tan<br />
dificultosa casuistica en la que<br />
l'articul bibliografic te una parcela<br />
especifica (la dels llibres/obsequi tant<br />
personals com escrits per encarrec).<br />
Em conforme en insistir en la subtil<br />
tematica iniciada l'any passat en esta<br />
mateixa publicacio al recordar una de<br />
les genuïnes formes de felicitar els<br />
Nadals que empraven/empren certs<br />
escritors valencianistes de la posguerra<br />
i llibres<br />
en mig de postals o chrismes, donant<br />
a coneixer en la present ocasio les<br />
felicitacions i estrenes que mantenien<br />
com a soport el llibre, tant en lo que fa<br />
referencia als afegitons manuscrits<br />
com en el cas, menys usual es ben<br />
cert, de ser este l'objecte propi de<br />
l'estrena.<br />
I es que, ademes de les numeroses<br />
composicions referides al fet religios<br />
del naiximent de Jesus en Belem, es<br />
troben a sovint colofons d'obres que
Lliteratura Valenciana<br />
.....................................................................................<br />
ens relacionen el seu acabament en les<br />
referides festes i, mes en concret, en la<br />
vigilia de Nadal. Tal volta no passe de<br />
ser una pura coincidencia cronologica,<br />
pero tenim el dret a plantejar tal<br />
hipotesis al constatar que no es una<br />
circumstancia purament aleatoria,<br />
puix que mentres en l'editorial " Lletres<br />
valencianes" no es dona cap cas, ni<br />
utilisa la concordancia un lletraferit tan<br />
donat a regalar llibres propis com ho es<br />
l'ex-regidor de la Capital E. Duran i<br />
Tortajada, i tan sols apareix<br />
excepcionalment en les publicacions<br />
de "Alfons el Magnanim"/ Diputacio<br />
Provincial (p.e. en el llibre de J. Fuster<br />
“Escrit per al silenci” acabat en la<br />
Vigilia de l'any 1953 i datat en la<br />
portada en 1954), es pot testificar, per<br />
contra, la reiteracio en que es dona la<br />
referida coincidencia en els tests de la<br />
coleccio "L'Espiga" de la coneguda<br />
editorial Torre, al trobar els següents<br />
llibres acabats en la dita vespra o<br />
antevespra (en l'ultim cas aportat):<br />
-Fuster, J: "Ales o mans", Imp. Vt.<br />
Cortell, 1949<br />
-García Rigal, J: "L'estel a l'aigüa",<br />
Imp. Vª M. Zamit, 1951<br />
-Martínez Ferrando, J. Ernest: "El<br />
nostre Sant Vicent Ferrer", Imp. Vª M.<br />
Zamit, 1952<br />
-Sanç Moia, J: "Els pells-roges", Imp<br />
Vª M. Zamit, 1954<br />
-Verdeguer, A.: "Viage a Ausias<br />
March", Imp Vª M. Zamit, 1961<br />
Quedem-nos si acas en el dubte; pero<br />
rebugem-lo totalment en lo que<br />
repecta a les dedicatories que fan<br />
palesa referencia al fet nadalenc i que,<br />
en definitiva, no es res mes que el<br />
trasllat a les planes vergens d'un llibre<br />
de les expressions dels millors desijos<br />
de felicitat propis d'este temps:<br />
"Per a XXX en la meua felicitacio<br />
nadalenca...", "En el desig d'un feliç<br />
Nadal i Ninou", etc, etc. Naturalment<br />
en este cas es imprescindible l'unicitat<br />
d'autor i dedicatoria; pero no requerix<br />
en canvi la convergencia tematica.<br />
Aixina el poemari de R. Santmartí que<br />
tancaria la llista de les obres editades<br />
per "Lletres valencianes" i porta per<br />
titul "La mel i la tardor" i com a<br />
subtitul "Versos senzillament senzills",<br />
no du cap referencia a les festes<br />
comentades, mes en acabar-se a finals<br />
d'any, porta dedicatories com la<br />
següent: "Al gran valencià de tota una<br />
vida XXX en el bon desig que passe les<br />
millors festes i un bon i feliç any 1963.<br />
Coralment. Valencia i Nadal 1962".<br />
Segurament tambe tenien el caracter<br />
d'estrenes una serie de "regals"<br />
d'eixemplars que van dedicats en dates<br />
del mes de decembre, encara que en els<br />
llibres consultats, no trobem atre<br />
testimoni documental que reafirme el<br />
nostre presentiment. Este es el cas d'un<br />
dels primers llibres del poeta Anfos<br />
Ramon- "A tres carrers", premi "Valencia"<br />
de poesia de la Diputacio Provincial en<br />
1963; pero que s'edità fins a 1968-.<br />
Naturalment tambe es dona el cas de<br />
tractar-se, aixina mateix, d'una tematica<br />
nadalenca com es el cas de l'entranyable<br />
obreta "Nadal, flor cordial", que va<br />
traure al carrer -en 1943- C. Salvador o<br />
les obres de Sanchis Guarner: "El cant de<br />
la Sibil.la" (de l'institucio "Alfons el<br />
Magnanim") i "Cançoneret valencià de<br />
Nadal" (Ed. Torre). En estes<br />
circumstancies no era convenient una<br />
dedicatoria excessivament carregada i la<br />
felicitacio ben be podria quedar-se, en<br />
un cordial "Per a... en la meua felicitacio<br />
nadalenca (1960)" que porta l'eixemplar<br />
del "Cançoneret" que pertany al llegat<br />
d'E. Beüt.<br />
es pot testificar, per contra, la reiteracio en que es dona<br />
la referida coincidencia en els tests de la coleccio<br />
"L'Espiga" de la coneguda editorial Torre, al trobar els<br />
següents llibres acabats en la dita vespra o antevespra<br />
Una nova situacio que sol donar-se es,<br />
darrerament, la d'editar una obreta en<br />
la finalitat especifica de fer-la servir<br />
d'obsequi nadalenc per a complir en<br />
amics i coneguts. Es, i tornem en certa<br />
manera al principi, la superacio de la<br />
postal lliteraria de la que parlavem en<br />
el nº 3 de l'any passat. Si en aquella el<br />
contingut poetic superava graficament<br />
el component plastic (com en les<br />
felicitacions de Pere Delmonte, per<br />
LR.......9
Lliteratura Valenciana<br />
.....................................................................................<br />
eixemple), ara l'obra lliteraria ha vingut<br />
a substituir totalment qualsevol<br />
representacio artistica de la portada.<br />
En el nostre escorcoll nomes hem<br />
trobat treballs de continguts al<br />
marge de la tematica benevolent i<br />
dolça del canvi d'any; pero es molt<br />
provable que existixquen un grapat<br />
de texts que presenten atres<br />
caracteristiques. Per lo demes, la<br />
practica pot ser personal i tambe<br />
formar part del marketing comercial<br />
de les editorials. En el primer cas cal<br />
mencionar alguns dels volums que<br />
poden servir de model, podent<br />
aduir-ne el plec de Jaume Bru Vidal<br />
titulat "Crit esperançat"-de 1986-,<br />
dedicat inicialment als promotors<br />
d'un aplec local (de Sagunt) i fet<br />
extensible a diversos amics i<br />
companyers en tasques culturals i,<br />
especialment, la continuada<br />
dedicacio a este quefer del poeta<br />
"jocfloralesc" Joaquim Sendra<br />
Navarro, que comença en 1965 o a<br />
l'any següent, encara que ya havia<br />
publicat diversos poemes des de<br />
1957 ("Solitud", que havia conseguit<br />
la Flor Natural de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> en la<br />
convocatoria d'aquell any).<br />
Encara en 1964, havent guanyat de<br />
nou la Flor Natural, Sendra seguia<br />
dedicant el poema guardonat (un<br />
fulletet de huit pagines) usant una<br />
formula autografa estandart. A partir<br />
de 1966 (no coneixem l'eixemplar de<br />
1965), les successives estrenes<br />
porten impresa en la contraportada<br />
la següent dedicatoria: "Molts anys i<br />
felicitats vos desija", acompanyada la<br />
firma manuscrita. D'esta manera va<br />
LR.......10<br />
anar donant a coneixer els poemes<br />
premiats en englantines, violes, flors<br />
naturals i atres guardons en els Jocs<br />
Florals de la Ciutat i Regne de<br />
Valencia, Port de Sagunt i Paterna<br />
en les successives convocatories<br />
que arriben, per lo manco, fins a<br />
l'any 1973.<br />
En relacio a l'iniciativa editorial, la<br />
mes cridanera es, sense dubte,<br />
l'obsequi d'estrenes preparat per<br />
Sicania en 1961, consistent en un<br />
llibret de la serie "Sicània popular"<br />
que recull tres narracions (dos<br />
d'elles nadalenques) de l'escritor<br />
riberenc E. Soleriestruch,<br />
compreses baix el titul "Contes<br />
sense fel" i en la declaracio- en la<br />
contraportada- del desig editorial<br />
de "Bons Nadals i Ninou i alensems<br />
vos diu que treballeu per la<br />
Renaixença de la VALENCIANITAT<br />
i de la LLENGUA VALENCIANA";<br />
pero tampoc deuriem deixar passar<br />
per alt l'actuacio del Secretariat (en<br />
Barcelona) de l'Obra del Diccionari<br />
(el DCVB d'Alcover i Moll) pels anys<br />
50 i 60, oferint als "subscritors i<br />
amics", entre els que hi havia un<br />
grapat de valencians, diversos<br />
discursos de tematica lliteraria<br />
pronunciats en dates anteriors per<br />
l'artifex de la represa editorial:<br />
Francesc de B. Moll.
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......11
Reflexions<br />
.....................................................................................<br />
INSTITUCIONALISACIO DEL<br />
REGNE DE<br />
VALENCIA<br />
LR.......12<br />
El rei Jaume I entrà oficialment en la<br />
ciutat de Valencia, cap i casal del Regne,<br />
el 9 d’octubre de 1238 i institucionalisarà<br />
una Monarquia Patrimonial en la<br />
qual es plasmarà l’impronta del Sobira<br />
llegilador en la configuracio de l'estructura<br />
juridica del nou Regne.<br />
Josep Vicent Gómez Bayarri<br />
C<br />
aracteristiques peculiars<br />
del Regne de Valencia<br />
seran l’immediata concessio<br />
de “Furs” i la seua<br />
estructuracio politica.<br />
El Monarca tindra com a base un<br />
“Corpus llegislatiu” constituit arran<br />
de la conquista de Valencia i es<br />
desenrollarà en posterioritat en el<br />
transcurs dels acontenyiments politics<br />
a través dels “Quaderns de Corts” i<br />
dels “Privilegis Reals”. Rendida la<br />
ciutat, el Sobira haura d'anar<br />
substituint el regim juridic musulma<br />
per un atre que havia d'adaptar-se a<br />
l'esperit dels nous repobladors.<br />
Jaume I centrà la seua activitat<br />
llegislativa, l'any immediatament<br />
posterior a la conquista de la capital,<br />
en organisar juridicament la ciutat<br />
mediant la concessio de privilegis. En<br />
1239, el Rei reflexa en un privilegi<br />
l’institucio juridica de la “Curia”,<br />
orgue encarregat d'administrar la<br />
justicia municipal. En 1240 promulgà<br />
un conjunt de disposicions llegals que<br />
R. Chabás en “Génesis del Derecho<br />
Foral de Valencia” qualifica de “fur<br />
municipal en proposit de fer-lo<br />
extensiu a tot el Regne”, al qual se li<br />
concedix com subrallà M. Dualde<br />
Serrano en el “Prólogo” dels “Fori<br />
Antiqui Valentiae”, el nom de<br />
“Costum” en conte de denominar-lo<br />
“Fuero” com en Arago, o “Usatges”<br />
com en Catalunya.<br />
La “Costum” fon decretada per En<br />
Jaime en una “Curia general” reunida<br />
en Valencia, a la que assistiren prelats,<br />
nobles i prohoms “hereus en el terme<br />
de la ciutat”. Va ser establida per la<br />
sola voluntat real, sense l'existencia de<br />
pactes. El caracter marcadament
Reflexions<br />
.....................................................................................<br />
municipaliste es manifesta, en un<br />
principi, en que s'otorgaren privilegis<br />
nomes aplicables a la ciutat i no al<br />
Regne. Fet que va quedar testimoniat<br />
en el “fur” intitulat: “De els limits del<br />
Regne i de la ciutat de Valencia”, en el<br />
que s'especifica i diferencia els confins<br />
del Regne dels de la ciutat al senyalar<br />
“Els limits de la ciutat son: fins al<br />
terme de Morvedre, que limita en<br />
Puçol; i fins al terme d'Olocau, i de<br />
Chiva, i de Buñol i de Turis; i fins a<br />
Montserrat; i fins al terme d'Alzira i<br />
de Cullera, i des de la vora del mar<br />
siga i arribe al limit fins a cent milles<br />
mar a dins”.<br />
En 1251 es canvia el nom de “Curia” pel<br />
de “Justicia” i s'ordena jujar segons els<br />
“furs” de la ciutat.<br />
Nous privilegis aniran configurant<br />
l'organisacio juridica del Regne. Un<br />
privilegi de 11 d'abril de 1261 arreplega<br />
que, el 7 del mateix mes, el rei Jaume I<br />
havia jurat els furs i costums de Valencia,<br />
i expressa el seu desig que els seus<br />
successors els juraren tambe en les Corts<br />
Generals de Valencia en el mes següent a<br />
la seua coronacio, com ell els havia jurat<br />
a tots els habitants de la ciutat i Regne. I<br />
en una “Carta” o “Cedula Real” del 13<br />
d'abril ratifica el nou caracter que<br />
desijava impregnar a l'organisacio<br />
juridica de Valencia, en el compromis de<br />
jurar els furs; fet que suponia, en algun<br />
modo, llimitar la potestat llegislativa, ya<br />
que la modificacio de “furs” hauria de<br />
fer-se d'acort en les Corts. D’esta<br />
manera, el primitiu caracter de graciosa<br />
concessio real anira substituint el seu<br />
concepte contractual i enfrontaria, en el<br />
transcurs del temps, als monarques en<br />
els seus subdits quan contravenien el<br />
fur.<br />
Segons R. Chabás i M. Dualde<br />
Serrano noves disposicions<br />
corresponents a 1271 confirmen<br />
plenament el nou caracter de la<br />
llegislacio foral. La situacio<br />
sociopolitica del Regne, conseqüencia<br />
dels avanços reconquistadors,<br />
l’impulsaren a variar lleis<br />
musulmanes vigents i a promulgar<br />
furs nous, distints dels primitius de<br />
1240 i dels posteriors de 1251 i 1261.<br />
Quan en les Corts de 1330, convocades<br />
per Alfons II de Valencia (1327-1336) -<br />
IV de la Corona d'Arago - dictamina<br />
l’unificacio dels furs en tot el Regne,<br />
diferencia entre els “furs antichs” que<br />
foren els otorgats per Jaume I i els “furs<br />
nous” que eren els donats per ell mateix<br />
i que constituien la nomenada<br />
“llegislacio alfonsina”. La resta de furs<br />
porten el nom del Rei que els va dictar.<br />
El Monarca otorgà a<br />
les terres valencianes<br />
la categoria de Regne i<br />
els va concedir baix la<br />
seua Corona<br />
l’independencia<br />
d'atres Estats, donantli<br />
lleis propies que<br />
reflectien l'esperit de<br />
En Jaume.<br />
Tot este “Corpus llegislatiu” va ser<br />
transcendental per a l'organisacio del<br />
Regne. “Corpus” que fon configurant i<br />
modificant-se segons les necessitats del<br />
moment. El mateix rei Jaume I reconeix<br />
que els temps imponen variacions en les<br />
lleis segons fa constar en privilegi de<br />
1271 i propon rectificacions, esmenes,<br />
aclariments o ratificacions en alguns<br />
furs, sense fer grans modificacions en el<br />
contingut primigeneu o en la filosofia<br />
del fur per a no tindre necessitat de<br />
convocar els estaments que componien<br />
les Corts, perque tenia consciencia que<br />
havia jurat els “Furs” i “Costums” de<br />
Valencia “per omnia et in omnibus”.<br />
Les “Consuetudines” promulgades,<br />
redactades en primera instancia en llati i<br />
traduides a “romanç valencià” en 1261<br />
constituiren un “Corpus llegislatiu” que<br />
regularia les institucions creades i foren<br />
un compendi de mides adaptades a les<br />
necessitats de l'epoca. La primera<br />
“Costum” va ser otorgada entre la segona<br />
mitat de 1239 i la primera mitat de<br />
1240. Estes disposicions van rebre el<br />
nom de “Costums” fins a 1251,<br />
posteriorment reberen la denominacio<br />
de “Furs”. A esta llegislacio s’anaren<br />
agregant noves disposicions dictades<br />
pels monarques donant orige al<br />
“Aureum opus”.<br />
El Monarca otorgà a les terres<br />
valencianes la categoria de Regne i els<br />
va concedir baix la seua Corona<br />
l’independencia d'atres Estats,<br />
donant-li lleis propies que reflectien<br />
l'esperit d’En Jaume. Conseqüentment<br />
hem d'entendre que el Regne de<br />
Valencia es una fundacio creada per<br />
voluntat propia d'este Sobira i<br />
instituit com a plasmacio del seu<br />
pensament politic.<br />
LR.......13
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
BON NADAL<br />
LR.......14<br />
El calendari de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>, un any mes,<br />
torna a entrar en les<br />
vostres cases, per tal<br />
d’acompanyar-vos en<br />
estes entranyables<br />
festes nadalenques i<br />
durant tot l’any 2003,<br />
any que vos desigem<br />
ple d’amor, de<br />
felicitat i ple de pau i<br />
d’esperança.<br />
Marivi Ferrandis<br />
0<br />
i un nou any 2003<br />
reblit de Pau,<br />
Felicitat i Germanor<br />
0
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
0<br />
E<br />
s per a nosatres una gran<br />
alegria presentar-vos el<br />
calendari de l’any 2003, un<br />
calendari que ya forma part de<br />
l’historia de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
perque conta en una tradicio de quinze<br />
anys ininterromputs, des de 1988, i nos<br />
cap la satisfaccio de dir que es un<br />
calendari molt solicitat tant per socis<br />
com per simpatisants i per valencians<br />
en general.<br />
De la mateixa manera en son molts els<br />
anys que moltes empreses valencianes<br />
complementen la seua capçalera<br />
anunciadora en les nostres faldetes,<br />
per lo que es un goig vore el nostre<br />
calendari, el nostre mensage<br />
0<br />
0 0<br />
1.- Giner / 2.- Febrer / 3.- Març /<br />
4.- Abril / 5.- Maig / 6.- Juny /<br />
7.- Juliol / 8.- Agost / 9.- Setembre /<br />
10.- Octubre / 11.- Novembre /<br />
12.- Decembre<br />
valencianiste de lletra i image en<br />
empreses, restaurants, comerços i<br />
administracions publiques.<br />
No obstant, este calendari no sería<br />
possible sense l’esforç i el treball dels<br />
excepcionals colaboradors en els que<br />
conta. En primer lloc gracies a Josep<br />
Lacreu, autor de totes les capçaleres dels<br />
LR.......15
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
nostres calendaris i a Aureli López, que<br />
fon el que inicià la tradicio del<br />
calendari i que continúa colaborant<br />
per a que es facen realitat un any<br />
darrere d’un atre.<br />
Tambe he d’agrair el tractament que li<br />
dona l’imprenta Romeu, gracies al<br />
qual podem observar la magnifica<br />
calitat d’impressio.<br />
Pero els qui son els verdaders artifexs<br />
del calendari, els que visten les seues<br />
pagines, els seus mesos de lletra, de<br />
lliteratura, de llum i de color son els<br />
escritors i els artistes.<br />
Aixina puix el meu agraïment, en nom<br />
de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> als artistes Pepa Jornet,<br />
Chimo García, Mª Dolors Martínez<br />
Peris, Pascual Pastor, Mª Vicenta Valls,<br />
Josep Aguilar, Rafael Contreras, Lluïs<br />
Tena, Antonio Vera, Amparo Pérez,<br />
Marta Adriá i Elena Tadeo.<br />
LR.......16<br />
0<br />
0<br />
Artistes que a mes d’ilustrar en el<br />
disseny reblit d’encant cada mes de<br />
l’any 2003, cedixen les seues obres<br />
originals a <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> per a formar<br />
part de la nostra Pinacoteca, com<br />
aixina tambe ho feren els artistes que<br />
els precediren en els anteriors<br />
calendaris. Per la seua amabilitat i<br />
gentilea, moltes gracies.<br />
Tambe importants i dignes de mencio<br />
son les composicions poetiques i els<br />
texts en prosa, en llengua valenciana,<br />
0<br />
que van vestint els mesos d’un<br />
enriquidor contingut, ple de sentiment<br />
i de creativitat. Els artifex dels quals son<br />
Josep Vicent Gómez Bayarri, Fr. J.<br />
Benjamin Agulló, Mossen Josep Ferrán<br />
Gil, Joan Antoni Alapont, Mossen Josep<br />
Alminyana, Vicent Ramon Calatayud,<br />
Aureli López, Josep Climent, Francesc<br />
Alcantud Carreño, Vicent Raga<br />
Talamantes, Josep Meliá, Anfos Ramon<br />
i Pere Delmonte.<br />
Esperem que cada any pogam tindre<br />
en les nostres cases este calendari,<br />
perque tots els que treballem en ell ho<br />
fem en molta ilusio perque sabem que<br />
un trosset de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> va a estar<br />
en tots vosatros durant un any.<br />
0<br />
Es el nostre desig que el proxim any<br />
2003 ens siga mes venturos que el<br />
que arrematem i que d’una vegada per<br />
totes es complixquen els nostres<br />
somis, les nostres aspiracions i els<br />
nostres desijos, per nosatres, per<br />
nosatres mateixos i per la nostra<br />
nacionalitat valenciana.<br />
0
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
Tancada la finestra<br />
ya s'ou sobre el cristal<br />
la neu que cau a volves<br />
en este hivern gelat.<br />
Els troncs al foc crepiten<br />
alli en l'immensa llar<br />
calfant en vives flames<br />
la casa i la "teulà".<br />
¿Que tenen eixes flames<br />
que cap amunt se'n van?<br />
¿Acas es perque saben<br />
que estem prop de Nadal?<br />
Pareix que l'alegria<br />
dels troncs, al crepitar<br />
saluden a una estrela<br />
que es guia d'un portal,<br />
semblant, la chimenera<br />
que es veu des del corral,<br />
sorgixca en la barraca<br />
els himnes celestials<br />
mesclats entre les purnes<br />
que cap al cel se'n van<br />
en arpegis de lires<br />
d'un concert divinal.<br />
Vespra de<br />
NADAL<br />
I mentres en la cuïna<br />
la mare el sopar fa<br />
s'entona la familia<br />
nadalenques cantant,<br />
en vivor, harmonia;<br />
en Fe de cristiandat ...<br />
¡I en vitols de lloança<br />
se va acostant Nadal!<br />
A fora, en la planura<br />
deserta dels bancals<br />
les purnes acaronen<br />
a estreles tremolants<br />
i els prats que gelats<br />
dormen el seu somi hivernal<br />
pareix que reverdegen<br />
per baix del llançol blanc.<br />
Inclus sona per l'aire<br />
com orgue que ix al pas<br />
les notes melodioses<br />
de dolçaina i tabal.<br />
S'espera la vinguda<br />
d'un rei; d'un tendre infant<br />
que naix en la pobrea<br />
per redimir pecats.<br />
Inquieta està Maria.<br />
L'espera se fa gran ...<br />
El cast Josep, son pare<br />
al cel clama implorant,<br />
perque fa fret en l'horta<br />
i sols tenen a ma<br />
el caliu de dos besties<br />
en un miser portal!<br />
Un raig purneja l'aire!<br />
La llum creua l'espai ...<br />
I l'horta tota brilla<br />
pels cantics celestials,<br />
mentres el mon s'inclina<br />
pel Rei universal<br />
naixcut en la pobrea<br />
per a este mon salvar.<br />
Puix sols per sa presencia<br />
de nou refloriran<br />
¡els cantics a la vida!<br />
¡Els himnes a la pau!<br />
I en un crit d'esperança<br />
els angels nos diran:<br />
¡Es Crist el qui ve a l'Horta!<br />
¡¡Rebeu-lo valencians!!.<br />
Valencia, decembre de 2002<br />
Josep-Albert Aymemir i Casasús<br />
LR.......17
Actualitat<br />
.....................................................................................<br />
Visita<br />
De l'Honorable Sr. President de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
al MICALET<br />
Francisco J. Llop Lluch<br />
on un gran goig vore en el lloc a<br />
F<br />
on es troben les campanes del<br />
Micalet de la Seu de Valencia a<br />
l’Ilm. Sr. i Honorable President<br />
de LO RAT PENAT, Enric Esteve, i<br />
diversos jovens familiars.<br />
El motiu principal era contemplar el<br />
volteig solemne d'estes campanes.<br />
El Gremi de Campaners, institucio<br />
molt recent que valora els tocs<br />
manuals i suponen que, quedem<br />
alguns majors: algu en mes de<br />
huitantasset anys, encara agil i animos<br />
per a pujar els cent quarantacinc<br />
LR.......18<br />
escalons fins ad este lloc, i a mes que<br />
tinguen la força que deu de fer-se per<br />
a fer sonar les campanes.<br />
La joventut que fa este treball en son<br />
uns vint, per a donar-li tot l'esplendor<br />
que correspon a una festa grossa, com<br />
ara la festivitat de la Mare de Deu dels<br />
Desamparts, El Corpus, El Nou<br />
d'Octubre, la Purissima, els Nadals...<br />
Si be tots tenen experiencia tambe<br />
tenim segur d'accidents, perque la<br />
confiança i "aci no me passa mai res"<br />
ocorre en un descuit i a voltes molt<br />
greu...<br />
Quan aço es veu de prop es pot<br />
volorar l'esforç, la suor, i el glatir del<br />
cor, mes la respiracio necessaria...<br />
Mes tot siga per Valencia i<br />
acompanyament de les festes mes<br />
importants de la Ciutat.<br />
Perque si queda muda casi tots els<br />
jorns la mes vella, Caterina, de 1305,<br />
sols volteja alegrement la vesprada i<br />
l'endema del dia del Corpus.<br />
Mes es molt confortant vore com alli<br />
s'ompli de gent de totes les races i<br />
nacions que pugen per tal d’admirar
La joventut que fa<br />
este treball en<br />
son uns vint, per a<br />
donar-li tot<br />
l'esplendor que<br />
correspon a una<br />
festa grossa, com<br />
ara la festivitat de<br />
la Mare de Deu<br />
dels Desamparts,<br />
El Corpus, El Nou<br />
d'Octubre, la<br />
Purissima, els<br />
Nadals...<br />
LR.......19
Actualitat<br />
.....................................................................................<br />
Aplega gent de tot lo mon i en arribar les falles, com<br />
Sant Vicent i a mes la Verge dels Desamparats i el<br />
Corpus, que es la solemnitat quan nomes en este dia<br />
volteja la campana mes antiga, Caterina, de 1305, aci no<br />
cap mes gent.<br />
la ciutat, l’horta, un poc del<br />
Mediterraneu (perque les modernes<br />
construccions no permeten extasiarse<br />
veent el blau maritim des de<br />
Sagunt a Cullera...).<br />
No fa molt encara, els tocs solien<br />
començar a penes aclaria (quatre i<br />
mija del mati), ara yo he pujat de nit<br />
completament al toc de l'alba,<br />
pujavem a fosques... es un dir, en<br />
farolets, algun ciri, perque no<br />
aplegava aci l'electricitat...<br />
Pero ara, abans de que ixca el sol, i<br />
com que a la gent que ve de festa no<br />
la podem "molestar" se volteja fins a<br />
les huit... quan el sol ya crema... lluint<br />
prou.<br />
Sobre tot els convide el dia del 24 de<br />
decembre...<br />
Per la vesprada, set i mija mes o<br />
menys, el tipic cantic de cor que<br />
celebren canonges i beneficiats, a<br />
pressa ens n’anem a la llar a menjar<br />
un poc, perque a les onze de la nit te<br />
lloc la preparacio per a efectuar a mija<br />
nit o un poc mes, el volteig<br />
anunciador del Naiximent del<br />
Jesuset...<br />
Aci estem als quatre vents, mes el goig<br />
de solemnisar les festes fa que pugem<br />
contents en tot temps...<br />
Quan el vent ve de la mar en estiu<br />
alegra, i en l'hivern si ve de Conca o<br />
LR.......20<br />
Arago, Terol en concret sempre es del<br />
que talla, vent de neu. I no diga'm el<br />
ponent...<br />
Mes referint-se a atres temps i<br />
contant fets d'aquells antics<br />
campaners se'n passen hores i quan<br />
el ventet siga d'a on siga bufa prou<br />
valent no es troba lloc ni raco d'a on<br />
lliurar-se d'ell.<br />
Aplega gent de tot lo mon i en arribar<br />
les falles, com Sant Vicent i a mes la<br />
Verge dels Desamparats i el Corpus,<br />
que es la solemnitat quan nomes en<br />
este dia volteja la campana mes<br />
antiga, Caterina, de 1305, aci no cap<br />
mes gent.<br />
Tenim registrats una gran cantitat<br />
d’estudis gracies als que escriuen<br />
referent a les campanes en esta<br />
Catedral i a la Ciutat de Valencia.<br />
Sempre diuen saber el castella "un<br />
poquet" lo justet o miren el diccionari<br />
o guies turistiques per aclarir-se.<br />
Podem mostrar escrits i opinions de<br />
tota classe de gent, en tota llengua,<br />
mes, quant s'alegren en escoltar<br />
espayet uns tocs de la Caterina fosa de<br />
nou despres d'haver viajat a Sevilla no<br />
fa molts anys, en 1992, al celebrar-se<br />
els cinccents anys del descobriment<br />
d'America, la mes vella de tota la<br />
Corona d'Arago perque u dels<br />
campaners es Doctor en Antropologia<br />
per la Complutense al llegir la seua<br />
tesis ya fa prou anys.<br />
Per a certa edat (¡!) es prou fatigos<br />
aplegar aci si es puja a pressa o si<br />
son fumadors, descansen remiren<br />
les campanes i en lo poc que saben<br />
de la nostra llengua o lo que<br />
nosatres podem compartir en ells o<br />
si no en senyes, per a saber d’a on<br />
son, els mostrem un globo<br />
terraqueu que els fa somriure al<br />
vore'l, podent saber ya casi en<br />
exactitut la seua procedencia.<br />
I sempre es un gran descans al baixar<br />
perque trobes un calit ambient en<br />
entrar en la Seu i vore-la prou plena<br />
de tantes races i indumentaries.
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......21
LR.......22<br />
Lisboa<br />
colonial<br />
Portugal universal
En profunditat<br />
........................................................<br />
V<br />
alencia i Lisboa es troben<br />
situades en la<br />
mateixa latitut, quasi<br />
podriem unir-les en una linea<br />
invisible traçada de part a<br />
part de la peninsula iberica o<br />
en un viage en tren de<br />
24 hores que ens permet<br />
assistir a l’espectacul<br />
sempre fascinant de vore<br />
cóm l’eixida del sol allumena<br />
els perfils de la vella ciutat a<br />
la vora del riu Tajo:<br />
Josep Lacomba<br />
LR.......23
podem trobar una<br />
infinita varietat de<br />
rostres i cultures en<br />
transit en una identitat<br />
comuna: l’identitat<br />
portuguesa.
En profunditat<br />
.....................................................................................<br />
la torre de Belem, la frontera<br />
manuelina del monasteri dos<br />
Jeronimos, el pulmo vert del parc<br />
forestal de Monsanto, els barris de la<br />
Baixa, l’Alfama, Saldanha, Benfica o<br />
Campolide, els carrers de noms<br />
evocadors com la rua das Janelas<br />
Verdes, rua do Poço dos Negros, rua<br />
do Diario Noticias, rua da Imprensa<br />
Nacional, el parc da Estrela,<br />
l’elevador de Santa Justa, Nossa<br />
Senhora dos Anjos, els<br />
transbordadors que arriben a les<br />
plages desertes de Caparica o l’estacio<br />
de Santa Apolonia, imagens que es<br />
poden trobar en la pelicula La Ciutat<br />
Blanca d’Alain Tanner o Sostiene<br />
Pereira basada en la novela d’Antonio<br />
Tabucchi interpretada per Marcello<br />
Mastroianni, i especialment en<br />
qualsevol film de Manoel d’Oliveira,<br />
el cineasta portugues que en 85 anys<br />
mira els carrers de la seua ciutat en<br />
ulls admirats de chiquet fascinat que<br />
acaba de descobrir-la sempre en una<br />
nova dimensio oculta, com va fer el<br />
jove director Pedro Costa en el film A<br />
Sangue on revelava la Lisboa dels<br />
personages anonims en senzilles<br />
histories carregades de sentiment.<br />
Moltes coses han canviat en esta<br />
ciutat pero atres pareix que sempre<br />
s’han trobat en mateix lloc des de<br />
temps immemorial. Les arquitectures<br />
que a l’ombra del castell de San Jorge<br />
reflectixen un passat islamic,<br />
neoclassic, moderniste de principis<br />
de segles dissenyen l’escenari pel<br />
qual podem trobar una infinita<br />
varietat de rostres i cultures en transit<br />
en una identitat comuna: l’identitat<br />
portuguesa. Curiosa barreja<br />
d’elements aparentment sense<br />
conexio, pero tots tenen el comu el<br />
referent de la llengua. Quan el 1974<br />
Portugal va abandonar les colonies<br />
els portuguesos que es trobaven a<br />
Moçambic, Angola, les illes del Cap<br />
Vert o Guinea Bissau va deixar<br />
darrere un passat, les vides en les<br />
colonies, pero tambe van arribar<br />
elements nous a la cultura<br />
portuguesa. Els lisboetes que sempre<br />
han mirat cap a la mar des de les<br />
finestres (janelas) de les seues cases<br />
mai han deixat d’eixamplar els<br />
horisons de la seua cultura. Quan els<br />
retornats van tornar en els seus<br />
costums, la seua idiosincrasia, les<br />
variants dialectals (no es lo mateix el<br />
portugues que es parla en Lisboa que<br />
en Macau en China, o en el barri<br />
portugues de Malacca en Malasia, on<br />
ha perdurat immutable des del segle<br />
XVI, quan va formar part de<br />
Portugal). Tots aquells portugesos de<br />
les colonies a mes d’haver estudiat Os<br />
Luisiadas de Camoes tambe<br />
coneixien els poemes de Pessoa i<br />
podien prendre el cafe en la terraça<br />
del Brasileira que havia animat la<br />
ploma de l’insgine creador luso pero<br />
tambe portaven la veu de les seues<br />
terres, els seus poemes escrits baix<br />
l’ombra de les casuarines en les<br />
lluntanes terres del Timor Oriental ,<br />
païs independent des de maig del<br />
2002 que ha adoptat la llengua<br />
portuguesa com a llengua oficial i<br />
que reclama la seua identitat d’arrels<br />
iberiques aportant veus de la talla del<br />
poeta Borja da Costa o el propi<br />
president del païs Xanana Gusmao<br />
Moltes coses han canviat en esta ciutat pero atres<br />
pareix que sempre s’han trobat en mateix lloc des de<br />
temps immemorial.<br />
Personages anonims en senzilles histories carregades de sentiment<br />
autor de As Mauberadas, epica del<br />
poble Maubere (timores) contagiada<br />
per l’esperit de Camoes (os<br />
Luisiadas)-, aixi els autors de les<br />
colonies han fet arribar a Moçambic<br />
en la seua calida forma de pronunciar<br />
les paraules barrejades en vocabulari<br />
de la costa suahili de l’ocea Indic, els<br />
emigrants africans tambe han portat<br />
la musica dels seus tam-tam, la<br />
mestria de les seues mans per tallar<br />
estatues de fusta que venen als<br />
carrers del barri del Chiado, els<br />
portuguesos de Macao han sabut<br />
donar a la gastronomia portuguesa el<br />
sagell de l’art culinari d’Orient en els<br />
LR.......25
En profunditat<br />
.....................................................................................<br />
aromes del cilantre (planta<br />
aromatica) mentres els provinents de<br />
les ex colonies de Goa i Ceilan<br />
mostren els seus llinages portuguesos<br />
(Rui Barros, Almeida, Cardoso) sense<br />
deixar de vestir els vaporosos saris<br />
propis de la Peninsula Indostanica,<br />
els capverdians fan sonar la musica<br />
de les illes del Cap Vert, la morna,<br />
magistralment interpretada per<br />
Cesaria Evora, com una variant<br />
africana del fado, si els portuguesos<br />
senten saudade ells nomenen al<br />
sentiment mes similar el nom de<br />
Morabeza, paraula de magica<br />
ressonancia africana incorporada al<br />
vocabulari portugues, sentiment<br />
omnipresent als versos de Valdemiro<br />
Ferreira (Vlu): “Jhon de Camila é um<br />
macaco velho/ hoje encontrei-o no<br />
Royal,/ saímos para uma noitada,/ ele<br />
contou-me suas aventuras:/ conhece<br />
o mundo de ponta a ponta França,<br />
Portugal, Holanda/ América,<br />
Inglaterra, Escandinavia/ nao lhe<br />
mataram a saudade”. Als barris sonen<br />
les mil musiques brasileires i l’alegria<br />
contagiosa de les escoles de samba<br />
que poden vore’s a Rio de Janeiro fan<br />
sonar als carrers lisboetes tots aquells<br />
ritmes afroamericans que un dia els<br />
el portugues es la base d’una llengua mestiça (creole)<br />
portuguesos van exportar de l’Africa<br />
al contient america, als aparadors de<br />
les llibreries lisboetes es troben les<br />
obres d’escritores brasileires com<br />
Clarice Lispector, junt a noveles<br />
tipicament lisboetes com la Noticia<br />
de la ciutat silvestre de Lidia Jorge,<br />
les comunitats de Madeira mantenen<br />
vives les tradicions de l’illa verda i<br />
volcanica de l’Atlantic que pareix<br />
sorgir de l’ocea com un jardi de<br />
plantes tropicals i araucaries entre les<br />
boires, els açorians canten les<br />
llegendes de l’archipelac de les<br />
Açores, sempre present en els mapes<br />
meteorologics perque es on pareix<br />
que es formen els anticiclons i les<br />
borrasques i versos com els de<br />
Roberto Carneiro a Sopa de pedra<br />
açoriana: “Alma cantada em tom<br />
menor, macerada e errante/<br />
embarcada em misteriosas naus<br />
complices/na existencia circular,<br />
LR.......26<br />
als aparadors de<br />
les llibreries<br />
lisboetes es<br />
troben les obres<br />
d’escritores<br />
brasileires com<br />
Clarice Lispector,<br />
junt a noveles<br />
tipicament lisboetes<br />
com la Noticia de<br />
la ciutat silvestre<br />
de Lidia Jorge<br />
atormentada/do immenso latifundio<br />
marítimo a 360 graus”. Fins i tot<br />
l’instrument tradicional de Tahiti,<br />
l’ukelele, eixa guitarreta que va sonar<br />
de fondo en pelicules com El moti de<br />
la Bounty o Rebelio a bordo no es atra<br />
que l’instrument portugues nomenat<br />
cavaquinho, exportat per navegants<br />
portuguesos a la Polinesia, sense<br />
oblidar que el portugues es la base<br />
d’una llengua mestiça (creole) que<br />
barreja elements de l’holandes,<br />
l’angles, el castella nomenada<br />
papiament que encara es parla a les<br />
illes de Bonaire, Aruba i Curaçao :<br />
Portugal mai ha perdut la seua<br />
identitat pero a mes ha sabut<br />
incoporar dins un mosaic fascinant<br />
totes aquelles llavors que va<br />
escampar per terres lluntanes fa mes<br />
de cinc segles i que en el segle XXI<br />
florixen en mostres de renovada<br />
vitalitat mestiça i pluricultural.
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......27
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
-¿El valencià i el catala son la<br />
mateixa llengua?<br />
Yo no soc un llingüiste, pero tinc un<br />
gran amic, que es catala i moltes<br />
voltes hem de parlar en castella<br />
perque no nos entenem. <strong>Lo</strong> mateix<br />
em passa en un amic mallorqui. Aci<br />
ocurre lo mateix que en el gallec i el<br />
portugues, que son llengües<br />
paregudes pero diferents.<br />
-¿Que opina voste de l’Academia<br />
Valenciana de la Llengua?<br />
LR.......28<br />
Entrevista<br />
aPau Segarra<br />
Juan Lladró<br />
Vaig a parlar clar. Personalment crec<br />
que ha segut un colp molt fort a la<br />
Real Academia de Cultura<br />
Valenciana, i que ademes no feya<br />
falta. A soles en el nom ya es<br />
delaten. No li diuen Academia de la<br />
Llengua Valenciana, sino Valenciana<br />
de la Llengua.<br />
-¿Els impulsors de l’Academia<br />
Valenciana de la Llengua diuen<br />
que tracten de resoldre el<br />
conflicte llingüistic entre els<br />
valencians?<br />
Eixe conflicte aci no existia, ha vingut<br />
de fora. La societat valenciana te molt<br />
clar quina llengua parla i vol parlar, el<br />
valencià. El 85 per cent del valencians<br />
recolzen la llengua valenciana. Pero<br />
no la llengua de l’Institut d’Estudis<br />
Catalans sino la Llengua Valenciana,<br />
en les normes de la Real Academia de<br />
Cultura Valenciana, en les Normes<br />
d’El Puig.<br />
-La AVLL diu que donara purea a<br />
la llengua valenciana basant-se en<br />
criteris universitaris
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
Per a fer aixo ya està la Real Academia<br />
de Cultura Valenciana, que es la<br />
nostra, que te una gran historia, que<br />
està composta per grans llingüistes.<br />
No cal impondre una academia.<br />
-¿Qui pensa que vol impondre<br />
eixa academia?<br />
El president de Catalunya, Jordi<br />
Pujol, com a bon catala, està<br />
impulsant un proyecte que yo no<br />
compartix. Per a conseguir que eixe<br />
proyecte siga una realitat primer deu<br />
conseguir que la Llengua Valenciana<br />
desaparega.<br />
-¿En que consistix eixe proyecte<br />
del president de Catalunya?<br />
Està clar, fer els països catalans, una<br />
unitat politica i territorial. Es un<br />
proyecte expansioniste. Ells sempre<br />
estan dient que la Llengua Valenciana<br />
es un dialecte del catala, que els<br />
valencians som catalans, que la paella<br />
es catalana, que el Micalet es catala,<br />
que tot lo nostre es catala. Aixo no ho<br />
podem consentir.<br />
-¿Creu que eixe proyecte pot<br />
arribar a ser una realitat?<br />
Desgraciadament, el catalanisme<br />
avança. El dia que eixe proyecte siga<br />
una realitat podria acabarse l’unitat<br />
d’Espanya, perque en el fondo<br />
busquen el separatisme d’Espanya,<br />
l’independencia, pero primer<br />
pretenen l’expansionisme i l’anexio<br />
del Regne de Valencia i de les Illes<br />
Balears.<br />
Pero hi ha partits politics en<br />
Valencia, com el Bloc o Esquerra<br />
Unida, que tambe defenen que el<br />
catala i el valencià son la mateixa<br />
llengua...<br />
Sí, son partits chicotets, en poca<br />
representacio, que busquen tindre<br />
notorietat. Alguns es mouen per<br />
interessos personals. Està clar que des<br />
de Catalunya s’han colocat alguns<br />
peons dins de la Comunitat<br />
Valenciana per a que vagen impulsant<br />
el catalanisme.<br />
Pero l’Academia Valenciana de la<br />
Llengua està impulsada pel PP i<br />
pel PSPV-PSOE...<br />
¿Es que acas la AVLL l’ha elegida<br />
el poble valencià?<br />
Es un pacte politic de conveniencia,<br />
que no respecta la voluntat de la<br />
majoria dels valencians, que volen la<br />
seua llengua, la valenciana.<br />
¿La RACV està en contra de la<br />
AVLL?<br />
No estem en contra de la AVLL per<br />
principi, sempre que la AVLL respecte<br />
el seu articul numero tres, que diu que<br />
defendran els interessos valencians. Si<br />
no respecten l’articul tres, ens<br />
opondrem a l’Academia Valenciana de<br />
la Llengua.<br />
¿Creuen en els academics de la<br />
AVLL?<br />
Creem en alguns academics, que<br />
tenen una important trayectoria<br />
valencianista. Pero lo cert es que son<br />
minoria front als catalanistes. Crec que<br />
les resolucions que es prenguen no<br />
deurien prendre’s per votacio, sino per<br />
estudis o ponencies. Si les resolucions<br />
es fan per votacio estem perduts,<br />
perque repetixc que els academics que<br />
volen l’unitat de la llengua son majoria.<br />
-¿Xavier Casp continúa pertanyent<br />
a la RACV?<br />
Per supost que sí. Ell sempre ha segut<br />
un gran valencianiste, un dels<br />
historics. <strong>Lo</strong> que passa es que ha estat<br />
dins de l’Academia Valenciana de la<br />
Llengua i va deixar el carrec de Decà de<br />
la RACV.<br />
-¿Pero no va presentar la seua<br />
dimissio?<br />
Va presentar la dimissio com a director<br />
de la seccio de Llengua i Lliteratura el<br />
passat 24 d’octubre del 2001. Casp va<br />
ocupar eixe carrec a lo llarc dels ultims<br />
22 anys.<br />
-¿Qui va ser nomenat com el seu<br />
substitut?<br />
Vam acordar nomenar nou director de<br />
la seccio a Joan Costa Català,<br />
investigador especialisat en lliteratura<br />
valenciana classica.<br />
-¿Alguns persones increparen a<br />
Casp i l’acusaren de traïdor per<br />
entrar en la AVLL?<br />
Està clar que alguns jovens, que son<br />
molt valencianistes, s’exaltaren un poc.<br />
-¿Aixo no dona una image de<br />
divisio en el valencianisme cultural?<br />
Els valencianistes estem units. Tenim<br />
molt clar quina llengua parlem. <strong>Lo</strong><br />
que passa es que alguns academics<br />
pensaren que lo millor per a defendre<br />
el valencià era entrar dins de la AVLL<br />
-¿Que opina de les declaracions<br />
de la presidenta de la AVLL,<br />
Ascensio Figueres, sobre que<br />
s’adheriran al diccionari Català-<br />
Valencià-Balear?<br />
¿Quina faena ha de fer l’Institut<br />
d’Estudis Catalans en la Llengua<br />
Valenciana?. Es molt estrany que esta<br />
senyora busque consell en els catalans<br />
i no el demane a la Real Academia de<br />
Cultura Valenciana.<br />
-¿Que opina de les declaracions<br />
del diputat socialiste Baltasar<br />
Vives, que demanà que la<br />
Generalitat Valenciana deixara de<br />
subvencionar a la RACV?<br />
Ell defen una atra llengua, la catalana.<br />
Si per ell fora acabaria pronte en la<br />
Llengua Valenciana. Pero lo cert es<br />
que quan governaven els socialistes<br />
no s’atreviren a tancar la Real<br />
Academia de Cultura Valenciana.<br />
Alguns pancatalanistes prediquen la<br />
llibertat d’expressio, pero son els<br />
primers que si pogueren ens impondrien<br />
la censura als valencianistes.<br />
-¿Que pensa dels sindicats<br />
CC.OO. i UGT?<br />
Tambe han defes el catalanisme en<br />
molta claritat. Estan prou politisats. En<br />
lloc de defendre lo que pensen la gran<br />
LR.......29
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
majoria dels treballadors valencians,<br />
que no volen saber res de catalanisme,<br />
defenen el catalanisme.<br />
-¿Creu que el PP defen el<br />
valencianisme?<br />
Crec que sí. Molts valencianistes<br />
votaren a Eduardo Zaplana. Sempre<br />
s’ha dit que son vots prestats des del<br />
valencianisme. Nos agradaria que en el<br />
PP, en lloc de 6 valencianistes en foren<br />
500, en lloc de 500, 5.000, pero<br />
confiem en la paraula de Zaplana de<br />
defendre el valencianisme.<br />
Tenim algunes dificultats<br />
-¿UV es qui representa al<br />
valencianisme?<br />
Es molt important que hi haja un partit<br />
valencianista fort. Que defenga les<br />
senyes d’ identitat valencianes, la<br />
llengua, la senyera, en molta conviccio.<br />
-Pasem a la labor cultural de la<br />
RACV. ¿Com va l’edicio dels llibres?<br />
Tenim algunes dificultats economiques<br />
per a publicar llibres. Els tenim escrits,<br />
pero necessitem les ayudes promeses<br />
per la Generalitat per a publicar-los.<br />
-¿Es poden trobar els llibres de<br />
valencià de la RACV en les<br />
biblioteques publiques?<br />
<strong>Lo</strong> cert es que notem a faltar els llibres<br />
de la Real Academia en les biblioteques<br />
LR.......30<br />
economiques per a<br />
publicar llibres.<br />
Els tenim escrits, pero<br />
necessitem les ayudes<br />
promeses per la<br />
Generalitat per a<br />
publicar-los.<br />
publiques aixina com en les escoles i els<br />
instituts.<br />
-¿La Biblioteca de la RACV està<br />
sempre oberta?<br />
Per supost. Està oberta a tot el mon.<br />
Qualsevol que estiga interessat en<br />
dependre historia i cultura<br />
valenciana pot vindre a la nostra<br />
biblioteca. Tenim arreplegada una<br />
part de la nostra historia com a<br />
poble. Si els academics de la AVLL<br />
volen es poden passar per la<br />
biblioteca.<br />
-¿Ha hagut canvis dins la RACV?<br />
Sí, sempre n’hi han canvis en la<br />
Academia, per a millorar. Per eixemple,<br />
ara, s’ha renovat la seccio de Llengua i<br />
Lliteratura.<br />
-¿Vol destacar els treballs d’alguna<br />
seccio en especial?<br />
La seccio d’Historia de la RACV es molt<br />
important. Vullc destacar els meritoris<br />
treballs arqueologics que s’estan fent.<br />
-¿Que està fent la RACV per a<br />
adaptar les noves tecnologies a la<br />
cultura valenciana?<br />
Tenim un corrector informatic en les<br />
normes ortografiques de la Real Academia<br />
de Cultura Valenciana. De moment es un<br />
proyecte pero en possibilitats reals.<br />
-¿Fan reunions en academics<br />
d’unes atres llengües?<br />
Varem fer un seminari de llengües<br />
minoritaries en Valencia que va ser un<br />
exit. Pensem que es molt important<br />
donar a coneixer l’existencia del valencià.<br />
-¿Que opina de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>?<br />
Es una entitat valencianista historica que<br />
està fent moltissimes coses per la nostra<br />
cultura. Representa molt per als que nos<br />
sentim valencianistes i segur que<br />
continuarà en eixa llinia tan positiva.<br />
-¿Que li pareix la gestio del<br />
president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong>, Enric<br />
Esteve?<br />
Crec que tambe ha segut molt<br />
positiva. Yo el conec i puc dir que es<br />
un home dialogant que sempre<br />
tracta d’escoltar a tots. Considere<br />
que es la llinia que se deu portar pel<br />
be de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Enric Esteve<br />
sintonisa molt be en lo que yo<br />
volguera per a <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Està<br />
clar que si tinguera mes subvencions<br />
de les administracions se farien mes<br />
coses, pero, a pesar d’aixo, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
està difonent la cultura valenciana<br />
per tot arreu. Ademes, continuen<br />
fidels a la normativa de la Real<br />
Academia de Cultura Valenciana en<br />
uns temps complicats per al<br />
valencianisme. Estic convençut que<br />
continuaran aixina.
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
Entrevista a<br />
Xavier Casp<br />
-¿Que va a fer Xavier Casp per a<br />
seguir contribuint a la cultura<br />
valenciana ara que no està<br />
directament dins de la AVLL?<br />
<strong>Lo</strong> que he fet tota ma vida. Treballar<br />
en silenci en favor del valencià, sense<br />
dirigir-me a ningu en concret. Seguire<br />
lluitant per la Llengua Valenciana,<br />
encara que ara en menys facultats<br />
físiques. Organisare els meus archius i<br />
documents que s’han anat<br />
amontonant durant anys. Hi ha molt<br />
que estudiar sobre el valencianisme i<br />
de la llengua valenciana, sobre tot<br />
d’abans i despres de la Guerra Civil<br />
espanyola, perque està molt oblidat i<br />
malament estudiat.<br />
-¿La Llengua Valenciana estigue<br />
Pau Segarra<br />
en perill despres de la Guerra<br />
Civil?<br />
En molt de perill. Estava prohibit<br />
publicar en Llengua Valenciana. Pero,<br />
encara aixina, alguns valencianistes<br />
feyem lo que podiem. Erem jovens i,<br />
per lo tant, no nos resignavem a no<br />
escriure en la nostra llengua valenciana.<br />
Aixi, per eixemple, publicavem<br />
LR.......31
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
estampetes en imagens valencianes<br />
per a la missa que per darrere estaven<br />
traduides al valencià. Eixe tipo de<br />
coses les tolerava el franquisme,<br />
perque no era propaganda<br />
subversiva. Pero, d’esta forma,<br />
nosatres aprofitavem per a difondre la<br />
nostra volguda Llengua Valenciana.<br />
P<br />
-¿Tractaren de convencer-lo per a<br />
que continuara en l’Academia el<br />
president de la Generalitat, José<br />
Luis Olivas o la presidenta de la<br />
AVLL, Ascensio Figueres?<br />
El president Olivas creïa que calia que<br />
yo continuara en l’institucio. La<br />
majoria dels academics tambe<br />
desijaven que estiguera. Pero no es<br />
raonable que yo estiguera en ma casa<br />
mentres el restant d’academics<br />
estaven treballant per la llengua. No<br />
obstant, no m’he apartat de<br />
l’Academia. Tot lo que me demanen<br />
tractare de fer-ho.<br />
LR.......32<br />
-¿Ha dimitit o ha renunciat a<br />
l’Academia?<br />
Yo he renunciat al carrec, pero, en<br />
realitat, tampoc era possible dimitir.<br />
-¿El PSPV i Esquerra Unida diuen<br />
que es millor que voste no estiga<br />
en la AVLL perque es un enemic<br />
de l’unitat de la llengua catalana?<br />
Em fan riure. Pareix que haguera<br />
naixcut l’unitat de la llengua catalana.<br />
Si sempre parlen d’unir la llengua<br />
aixo vol dir que no està unida. Si no,<br />
no ho dirien. En realitat, esta<br />
polemica ve des de fa mes de cent<br />
anys, des de l’epoca de Prat de la Riba<br />
que volia fer la Gran Catalunya. Els<br />
conve llançar l’idea de que la cultura<br />
valenciana es catalana per a poder<br />
anexionar-nos.<br />
-La Generalitat Catalana assegura<br />
en la seua pagina web que Xavier<br />
Casp es un escritor catala que<br />
escriu en catala...<br />
Ho han dit sempre. En totes las<br />
enciclopedies catalanes yo figure com<br />
a poeta catala naixcut en Carlet. ¿Es<br />
que Carlet forma part de Catalunya?<br />
Es un intent constant d’apropiacio, de<br />
despersonificar als valencians. Quan<br />
Miquel Adlert i yo començarem a<br />
denunciar la politica catalanisadora,<br />
fa moltes decades, ya nos dien que<br />
estavem veent fantasmes. Pero la<br />
realitat es que l’idea dels països<br />
catalans encara perdura, i alguns<br />
volen que vaja a mes.<br />
-¿El valencià i el catala son la<br />
mateixa llengua?<br />
No. Son llengues germanes, pero no<br />
son lo mateix. El castella i el gallec<br />
tambe son germanes perque son totes<br />
romaniques. Unes es pareixen mes<br />
que les atres, pero totes son diferents.<br />
-¿Considera que la AVLL va pel<br />
cami de defendre la singularitat<br />
de la Llengua Valenciana?<br />
Ha naixcut per ad aixo. Si hi ha algun<br />
oeta i escritor valencià naixcut en 1915 en Carlet. Casp ha segut defensor de la<br />
llengua valenciana inclus baix la dictadura franquista. Fundà, junt a Miquel<br />
Adlert, l'editorial Torre, des d'on es donà eixida a les primeres publicacions en<br />
valencià de la posguerra. Ha segut un dels valedors principals de la fidelitat<br />
llingüistica del poble valencià i, des del decanat de la Real Academia de Cultura<br />
Valenciana, ha impulsat la normativisacio i codificacio de la nostra llengua partint<br />
de la realitat actual i de la tradicio dels nostres grans classics. Recentment ha segut<br />
designat academic de l’Academia Valenciana de la Llengua. En 1994 rebe el Premi<br />
Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en la seua primera edicio.<br />
academic que no creguera en la<br />
personalitat de la Llengua Valenciana<br />
no deuria estar en l’Academia<br />
Valenciana de la Llengua. Les<br />
discussions en la AVLL es donen<br />
perque diversos academics tenen el<br />
prejuï de que la llengua es una, la<br />
catalana, i ya està. Pues mire voste, la<br />
llengua no es una i si no ho creu<br />
aixina, està voste en desacort en<br />
l’Estatut d’Autonomia. I si està en<br />
contra de l’Estatut no estiga voste en<br />
l’Academia que es un organisme de la<br />
Generalitat Valenciana. Tots els<br />
academics juraren o prometeren<br />
defendre l’Estatut. Encara que creguen
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
en l’unitat de la llengua no poden<br />
manifestar-ho.<br />
-Des de la RACV es diu que<br />
l’Academia Valenciana de la<br />
Llengua no servix des del moment en<br />
que no es diu Academia de la<br />
Llengua Valenciana.<br />
Eixa es una apreciacio molt simple. El<br />
Consell Valencià de Cultura tampoc diu<br />
que siga de cultura valenciana. Pero es<br />
que la Real Academia Española tampoc<br />
diu que siga de la lengua española. Ni<br />
tan sols l’Institut d’Estudis Catalans<br />
parla de la llengua catalana. ¡Que sería<br />
millor que la AVLL es nomenara de la<br />
llengua valenciana, puix clar perque<br />
com aci hi ha gent tan sensibilisada...<br />
Pero si no lo diu no passa res. ¡Que diu<br />
l’Estatut!, aixo es lo que importa.<br />
-Des d’un sector proxim a la Real<br />
Academia de Cultura Valenciana<br />
l’acusaren de traïdor i de<br />
catalaniste.<br />
¿Com poden acusar-me a mi de<br />
catalaniste si porte tota ma vida escribint<br />
en valencià?. Yo vaig entrar en la AVLL<br />
per a dialogar, per a raonar i per a tractar<br />
de conseguir lo millor per al valencià. La<br />
veritat absoluta no la te ningu. Hi ha<br />
gent que m’acusa de traïdor que, en<br />
realitat, son uns totalitaris perque no<br />
volen dialogar. Ells dien: “No podem<br />
permetre que es canvie ni una coma de<br />
les normes de la RACV”. Com yo vaig<br />
apostar per dialogar m’amenaçaren de<br />
mort. Un dia vaig haver d’anar dins d’un<br />
furgo de la Policia per a poder arribar a<br />
casa. Voste creu que eixa gent se pot<br />
nomenar valencianista. Per a mi son<br />
fascistes. Una atra volta cridaren a ma<br />
casa a les dos de la matinada i digueren<br />
que m’anaven a tallar el coll per<br />
catalaniste. La cridada l’agafà la meua<br />
dona que, como yo, es molt major. La<br />
meua esposa agafà un gran disgust. Vaig<br />
apostar per entrar en la AVLL per a<br />
raonar. El poble valencià te una gran<br />
fortalea i defen les seues senyes<br />
d’identitat, pero tambe sap parlar,<br />
dialogar i no amenaçar i insultar.<br />
-La carta personal que voste va<br />
enviar a la presidenta de la AVLL,<br />
Ascensio Figueres, estava escrita en<br />
les Normes d’El Puig...<br />
Perdone, yo no entenc de normes d’El<br />
Puig. Eixes normes se feren per la Real<br />
Academia de Cultura Valenciana en la<br />
seccio de Llengua que yo vaig presidir<br />
durant 22 anys. Yo entenc que son les<br />
normes de la RACV. <strong>Lo</strong> d’El Puig es posà<br />
per oposicio a les normes de Castello.<br />
Pero no deixa de ser atra simplicitat. Les<br />
academies no imponen una llengua, per<br />
lo que les acata qui vol.<br />
-En la carta tambe va reivindicar l’us<br />
de les grafies ‘lo’, de la ‘y’ i de la<br />
‘ch’...<br />
Perque tots els classics valencians les han<br />
utilisades. Pero estic segur que eixes<br />
grafies finalment l’Academia les<br />
assumirà. Encara que aixo ha d’anar<br />
estudiant-se a poc a poc. No cal esbararse.<br />
Sempre te mes por a equivocar-se qui<br />
realisa una ortografía oficial que el que<br />
no la fa. En la AVLL se discutix perque<br />
s’ha de raonar, de dialogar. La faena es<br />
eixa, aportar cada academic les seues<br />
idees.<br />
-¿Que opina de l’ortografía<br />
aprovada por la AVLL?<br />
De moment es provisional. Pero yo crec<br />
que l’ortografía ha d’estar al servici de lo<br />
que se parla, no lo que se parla al servici<br />
de l’ortografia. Per eixemple, en Canal 9<br />
parlen una llengua postiça, que no es<br />
natural. En quant fan una entrevista a<br />
una persona valenciana corrent pareix<br />
que parlen dos persones de països<br />
diferents. Me fa molta gracia quan diuen<br />
que el balo entra ‘per l’escaire’ o diuen<br />
‘gespa’ a la ‘brossa’. La AVLL deuria<br />
netejar la Llengua Valenciana de<br />
parauels estranyes, que ningu del poble<br />
utilisa.<br />
-¿Quina es la seua opinio de les<br />
editorials que exigixen l’unitat del<br />
catala?<br />
L’economia es una part clau de la pretesa<br />
unitat de la llengua. N’hi ha molts<br />
diners darrere d’este conflicte lingüistic.<br />
Moltes editorials catalanes volen<br />
aniquilar el valencià per a crear un<br />
mercat unic, molt mes gran i important.<br />
-¿Creu que darrere de la pretesa<br />
unitat de la llengua hi ha un intent<br />
de articular els països catalans?<br />
Sí, aixo està clarissim. Hitler ya ho dia,<br />
on es parla alema aixo es Alemanya. On<br />
es parla catala, es Catalunya. L’objectiu<br />
ultim es l’independencia dels ‘països<br />
catalans’. Hi ha un intent d’apropiacio<br />
cultural, pero tambe interessos<br />
economics i politics.<br />
-Canviem de tema. ¿Que opina de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>?<br />
Es una entitat cultural valencianista que<br />
ha variat molt la seua llinia ideologica<br />
historicament segons quina directiva o<br />
president estiguera al front. Ha tingut<br />
epoques de colaboracionisme en el<br />
catalanisme cultural i atres de defensa<br />
forta del valencianisme de la Real<br />
Academia de Cultura Valenciana. Es<br />
bo coneixer la propia historia per<br />
a reafirmar-se en les conviccions<br />
valencianistes.<br />
-¿I que pensa de la actual<br />
direccio de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> baix la<br />
presidencia d’Enric Esteve?<br />
Està clar que estan fent moltes coses<br />
pel valencianisme sense necessitat<br />
d’estridencies ni insults. Eixa es la<br />
llinia que deuen portar.<br />
LR.......33
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......34<br />
El president y la Junta del Govern de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> vos<br />
desigen Pau i Felicitat en estes Festes de Nadal i un<br />
any 2003 ple d’esperança, alegria i bienestar
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
ES LA NIT DELS REIS<br />
Deixa la finestra oberta<br />
-la finestra del teu corperque<br />
els Reis poden portar-te<br />
la gracia de les flors<br />
que t'esclaten dia a dia<br />
des del cantic del meu goig.<br />
Deixa la finestra oberta<br />
-la finestra dels teus ullsperque<br />
els Reis poden portar-te<br />
la gracia de la llum<br />
que t'envolta harmoniosa<br />
des del tot yo tan de tu.<br />
Deixa la finestra oberta<br />
-la finestra del teu serperque<br />
els Reis poden portar-te<br />
la gracia feta bes<br />
que em naix des del meu voler-te<br />
sempre em pau i sempre ences.<br />
Per l'ilusio constant,<br />
l'esperança sempre tendra,<br />
la realitat gojosa<br />
i l'amor que nos governa,<br />
potser que t'entren els Reis<br />
si tens la finestra oberta.<br />
(¡I yo et duré, page d'ells,<br />
tota la meua existencia!)<br />
Valencia, 6-1-82<br />
T'envolta el meu silenci<br />
com un drap suavissim d'impossible;<br />
tinc per a tu el silenci<br />
i per a mi este goig de l'impossible.<br />
No se com es la vida<br />
que et viu en foc constant serenament;<br />
se que em vibres la vida<br />
en ences contracant, serenament.<br />
Com un joc, se que vens<br />
conjugant l'aire centric del respir;<br />
yo m'estic, quan tu vens,<br />
compassant el meu cor al teu respir.<br />
Un joc mes, i te'n vas<br />
inspirant d'esperança tots els aires;<br />
yo m'estic -¿on te'n vas?respirant<br />
el recòrt que et diu pels aires.<br />
I un jorn no sera aixi;<br />
tot s'estara esperant ... ¿esperant qué?<br />
Yo si que sere aixi<br />
i m'estare esperant i sentint ... ¿que?<br />
Valencia, 10-12-57<br />
Xavier Casp<br />
LR.......35
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
Entrevista a<br />
Paco Roig<br />
E mpresari.<br />
Ex president del Valencia i<br />
maxim accioniste del club.<br />
Durant la seua presidencia<br />
-¿Que opina de la proposta de<br />
l’alcaldesa de Valencia, Rita<br />
Barberá, de construir un estadi<br />
olimpic en Valencia?<br />
Yo sempre he defes que tindre un<br />
gran estadi es molt important. Vaig<br />
defendre que l’ampliacio era<br />
necessaria. Me dien que Mestalla<br />
LR.......36<br />
el Valencia va quedar<br />
subcampeo de Lliga,<br />
darrere de l’Atletic de<br />
Madrit, i subcampeo de<br />
Copa del Rei, va perdre<br />
davant el Deportiu de La<br />
Corunya. Ara vol presentar-<br />
se a les eleccions per a<br />
tractar de ser novament<br />
president del Valencia.<br />
no s’ompliria mai i s’ha demostrat<br />
que el camp seguix plenant-se. En<br />
Italia son tots grans estadis<br />
comunals, de mes de 70.000<br />
espectadors. Crec que es un bon<br />
eixemple a imitar.<br />
-Voste sempre va defendre la<br />
necessitat de que el Valencia<br />
Pau Segarra<br />
tinguera un gran estadi per a<br />
poder competir front al Real<br />
Madrit o el Barça...<br />
Sí perque l’equip es beneficia;<br />
perque te mes soport; el club<br />
tambe, perque te mes ingressos; i<br />
l’aficio tambe, perque pot anar mes<br />
gent a l’estadi a vore al Valencia C.F.
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
-Com veu a l’equip este any...<br />
¿Podrem guanyar la lliga de nou?<br />
Yo el veig molt be. Crec que tenim un<br />
grandissim equip, pero tambe jugadors<br />
bonissims. Per a mi Cañizares es el<br />
millor porter d’Espanya sense dubtes.<br />
La defensa es molt bona. No nos<br />
marquen quasi gols. El migcentre, en<br />
Albelda i Baraja, es de lo millor. Tambe<br />
m’agrada la gent de banda, en grans<br />
jugadors de la terra com Vicente o<br />
Rufete. Ademes, crec que davant tambe<br />
tenim cracks, com Aimar o Carew.<br />
-Voste arribà a la presidencia del<br />
club baix el lema: ‘Per un Valencia<br />
campeo’. L’equip va quedar un<br />
any subcampeo de la Copa del Rei<br />
i un atre subcampeo de Lliga.<br />
¿Que li va faltar a Paco Roig per<br />
a poder guanyar algun titul?<br />
Crec que em va faltar un poc<br />
d’experiencia. Tambe que em<br />
deixaren treballar un poc mes. Vaig<br />
crear molta ilusio al voltant del<br />
Valencia, pero les preses per voler<br />
fer un equip campeo em van<br />
perjudicar molt. Pero la mentalitat<br />
del club es va canviar. Abans nos<br />
conformavem en jugar la Copa de la<br />
UEFA i, des de que vaig entrar yo a<br />
la presidencia, aixo s’oblida, perque<br />
la gent volia tituls, no jugar la UEFA.<br />
Tambe estic orgullos dels jugadors<br />
jovens que es van pujar al primer<br />
equip, de que les bandes de musica<br />
de la Comunitat Valenciana tocaren<br />
en Mestalla, o de que la megafonia<br />
es fera en valencià.<br />
-Paco Roig va fichar a entrenadors<br />
importants: Luis Aragonés, Jorge<br />
Valdano i Claudio Ranieri. ¿Quin<br />
recòrts guarda d’ells, en lo personal<br />
i en lo deportiu?<br />
Luis Aragonés es un gran entrenador i<br />
va fer un gran equip pero, despres de<br />
quedar segons en la lliga darrere de<br />
l’Atletic de Matrit, va pegar l’espantada.<br />
Per tant, no vaig tindre sort en este<br />
entrenador. Valdano era un entrenador<br />
jove i en proyeccio. Volgue fer un gran<br />
equip molt pronte, i aixo es molt<br />
arriscat. Per ultim, Ranieri, va agafar a<br />
l’equip en mala situacio i va acabar sent<br />
campeo.<br />
-I Romario, ¿per que no va<br />
triumfar en el Valencia?<br />
Romario era el millor davanter del<br />
mon. El problema va ser que aci voliem<br />
solucionar-li la seua vida privada,<br />
controlar-li lo que feya per la nit. Que<br />
no ixquera de festa. En qualsevol atre<br />
equip del mon l’haurien deixat en pau,<br />
perque era el millor davanter del mon i<br />
lo que interessava era que marcara gols.<br />
Romario ni fumava ni ha begut mai<br />
alcohol ni se n’anava al casino.<br />
Solament eixia per la nit per a ballar. En<br />
el Barça el deixaren fer sa vida i va<br />
marcar 30 gols en una temporada. Estic<br />
segur que en el Valencia n’hauria ficat<br />
moltissims tambe. Ademes, despres,<br />
varem tindre la mala sort de que es va<br />
lesionar.<br />
-Despres d’un començament roïn<br />
de Lliga el segon any de Valdano,<br />
part de la aficio va cantar el ‘Paco<br />
vete ya’. ¿Va ser molt trist per a<br />
voste?<br />
Per supost. Pero yo vaig complir la<br />
meua paraula. Estigui de president fins<br />
que l’aficio va voler, a pesar de que<br />
encara em quedava temps per a<br />
continuar. Vaig tractar de fer un equip<br />
campeo en poc de temps i aixo em va<br />
perjudicar.<br />
-El va substituir a la presidencia<br />
Pedro Cortés, que era vicepresident.<br />
L’equip es va recuperar eixe any i al<br />
següent es va guanyar la Copa del<br />
Rei en Ranieri. Que ha passat per<br />
a que Pedro Cortés i Paco Roig,<br />
dos persones que anaven juntes en<br />
el mateix proyecte, s’hagen<br />
distanciat tant...<br />
“ He decidit que presentare el<br />
meu proyecte. Els accionistes<br />
del Valencia han de triar.<br />
En lo economic estem molt<br />
endeutats. Ells diuen que<br />
tenim 21.000 millons de<br />
pessetes de deute, yo dic<br />
que mes,”<br />
<strong>Lo</strong> que està clar es que Pedro Cortés<br />
volia ser president. Inclus quan ell era<br />
vicepresident i yo el president. Sempre<br />
hi ha gent que pega palmadetes en<br />
l’esquena pero despres et traïciona.<br />
-Despres de la dimissio de Pedro<br />
Cortés pel possible fichage de<br />
Mendieta pel Madrit, Jaume Ortí va<br />
fer-se en la presidencia del club. El<br />
Valencia, l’any passat, va guanyar<br />
la lliga tres decades despres. ¿No<br />
pensa que si n’hi ha un clima de<br />
confrontacio, d’inestabilitat, aixo<br />
es perjudicial per al Valencia?<br />
LR.......37
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
Per lo que respecta a Ortí, es una<br />
persona que ha aprofitat per a quedarse<br />
en la poltrona sense haver fet res. A<br />
ell no l’ha elegit ningu ni te<br />
practicament accions. Yo he donat la<br />
ma per a acabar en la confrontacio,<br />
pero ells no volen arribar a cap<br />
consens, solament volen arraconar-me.<br />
No tenen etica.<br />
-El Valencia tindra eleccions crec<br />
que en juny. ¿Presentarà voste<br />
la seua candidatura? ¿Quines<br />
possibilitats pensa que te de<br />
guanyar?<br />
He decidit que presentare el meu<br />
proyecte. Els accionistes del Valencia<br />
han de triar. En lo economic estem<br />
molt endeutats. Ells diuen que tenim<br />
21.000 millons de pessetes de deute,<br />
yo dic que mes, pero en tot cas, deuria<br />
fer-se una auditoria per a que els contes<br />
foren trasparents. <strong>Lo</strong> que està clar es<br />
que per culpa d’este consell estem en<br />
una situacio prou roïna.<br />
-Si s’alien Pedro Cortés i Jaume<br />
Ortí ho tindria molt dificil...<br />
Pareix que s’entendran, pero l’ultima<br />
paraula la te l’aficio.<br />
LR.......38<br />
-¿Creu que es bo per al Valencia i<br />
per a la seua aficio que el club<br />
estiga dividit?<br />
No es bo, pero ells no volen pacificar el<br />
club, solament pretenen manar sense<br />
contar en atra gent.<br />
-¿Que opina de Rafa Benítez?<br />
Es un grandissim entrenador. Es<br />
perfecte per al Valencia.<br />
-L’actual Consell d’Administracio<br />
del Valencia el va renovar per dos<br />
anys mes.<br />
Es una decisio encertada<br />
-El Madrit tambe tenia un deute<br />
multimillonari i els politics el van<br />
salvar en la recalificacio de la<br />
Ciutat Deportiva. ¿Pensa que el<br />
Valencia està discriminat?<br />
Yo crec que mes que el Valencia estiga<br />
<strong>Lo</strong> que tinc clar es que<br />
hem de parlar la nostra llengua,<br />
el valencià. Cada volta s’està castellanisant<br />
tot mes. Hem de mimar el valencià.<br />
discriminat es que al Madrit se li fa<br />
molt de favoritisme. Es en tot, en els<br />
solars, en les recalificacions, en els<br />
contractes televisius, en el tracte que te<br />
de les televisions, periodics, radios.<br />
Tots juguen a favor del Madrit, i no<br />
deixen que tinga alternatives solides.<br />
-¿Els Valencians som meninfots?<br />
Yo crec que vivim tan be que passem<br />
un poquet de tot. <strong>Lo</strong> unic que nos unix<br />
es la terra. Crec que la gent d’aci es<br />
maravellosa. En general no nos agraden<br />
els problemes i les baralles. Pero no<br />
crec que sigam meninfots.<br />
-Voste sempre ha defes les<br />
paraules genuïnes valencianes<br />
front a les catalanes. ¿Pensa que<br />
el valencià es un dialecte del<br />
catala o es una llengua singular?<br />
Yo no se qui va vindre primer, si l’ou<br />
o la gallina. Per a aixo ya estan els<br />
filolecs. <strong>Lo</strong> que tinc clar es que<br />
hem de parlar la nostra llengua,<br />
el valencià. Cada volta s’està<br />
castellanisant tot mes. Hem de<br />
mimar el valencià. De chicotet em<br />
dien que parlar el valencià era de<br />
llauradors, en sentit despectiu. Aixo<br />
va perjudicar molt a la llengua<br />
valenciana.<br />
-¿Que opina de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>?,<br />
una associacio que porta mes de<br />
cent anys defenent la cultura<br />
valenciana i de la que han format<br />
part personages com Teodoro<br />
Llorente, Blasco Ibáñez o Felix<br />
Pizcueta?<br />
Es una institucio valencianista que<br />
deuria tindre mes soport social i<br />
economic de les administracions<br />
valencianes, perque te una gran<br />
historia i ha de tindre un gran futur.<br />
-¿Per ultim, que opina de la<br />
gestio del president de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>, Enric Esteve?<br />
Es un home molt valencià. Està<br />
fent moltes coses per la cultura<br />
valenciana i, repetixc, necessita<br />
que la Generalitat, la Diputacio i<br />
l’Ajuntament ajuden a <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
per a fer mes coses.
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
Yo vixc el valencianisme<br />
desde el Cor Popular de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Per a mi es<br />
molt important pertanyer<br />
a esta institucio i<br />
treballar dia a dia per la<br />
cultura valenciana, en el<br />
meu cas des del mon<br />
musical.<br />
Rosa Bartual<br />
LR.......40
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
Pau Segarra<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
-Voste es considera una persona,...<br />
La veritat, prou normal<br />
-¿Quin es el seu principal defecte?<br />
A voltes soc massa apassionada<br />
-¿Una virtut?<br />
Crec que la generositat<br />
-¿Li agrada cuinar?<br />
Sí, molt<br />
-¿Quin es el seu plat favorit?<br />
La paella valenciana<br />
-¿De marisc o de carn?<br />
De Carn<br />
presidenta i<br />
directora del<br />
Cor<br />
Popular<br />
de<br />
-¿Mar o montanya?<br />
Montanya<br />
-Una pelicula<br />
Siete novias para siete hermanos<br />
-Un actor<br />
Gary Cooper<br />
-¿Te alguna aficio?<br />
La musica<br />
-Un llibre<br />
Al caliu de la llar, de Josefina Lázaro<br />
-¿Un personage historic?<br />
Jesucrist<br />
LR.......41
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
-¿Quants anys porta en <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>?<br />
¡Uf!, mes de dos decades. Crec que<br />
exactament son 24 anys. Molts, pero<br />
estic molt feliç de pertanyer a esta<br />
institucio perque puc treballar per la<br />
cultura valenciana. Ademes, estic<br />
molt a gust i feliç i he fet molts amics<br />
en <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>.<br />
-¿Quan es va fundar el Cor<br />
Popular de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>?<br />
El Cor Popular es va fundar en<br />
octubre de l’any 1980 baix el lema<br />
“que els vells recorden i que els jovens<br />
deprenguen”. Es un lema que sintetisa<br />
molt be els nostre objetiu principal..<br />
-...¿I quin es eixe objetiu principal<br />
del Cor Popular?<br />
Puix com diu el lema es treballar per<br />
la supervivencia i difusio de la canço<br />
popular valenciana. Aixo es lo que<br />
tractem de fer en el nostre esforç, en<br />
els nostres concerts, en els nostres<br />
viages.<br />
LR.......42<br />
-¿Està en perill de desaparicio la<br />
canço popular valenciana?<br />
Hui per hui crec que no, pero va patir<br />
un greu perill de desaparicio.<br />
M’agradaria destacar la gran labor que<br />
van fer els mestres Eduardo López<br />
Chavarri i Manuel Palau, que es van<br />
recorrer tota la regio valenciana per a<br />
poder salvaguardar les cançons<br />
valencianes. Llavors no existien els<br />
magnetofons i havien de trobar les<br />
cançons i trascriure-les en els<br />
pentagrames.<br />
-¿Quantes cançons valencianes<br />
teniu registrades?<br />
En tenim moltes pero qui millor ha<br />
conseguit registrar les cançons<br />
valencianes ha segut la Diputacio de<br />
Valencia ya que tenen 3.000 de<br />
folclor. N’hi ha de tot. Cançons de<br />
breçol, cançons de pare a chiquet, de<br />
chiquet a pare; de jocs, de saltar la<br />
corda, de marcar el pas. De curro, de<br />
bateig. Cançons de pasqua, de ronda,<br />
festives, humoristiques, de taverna,<br />
de l’horta, de nadal, de seguidilla,<br />
pregons, d’aguinaldo, de les estrenes.<br />
Per cert que aguinaldo i estrenes no es<br />
lo mateix, com molta gent creu.<br />
Tambe n’hi ha cançons religioses, de<br />
la Mare de Deu, estes sobrepassen les<br />
quatrecentes, de Cristos i Mare de<br />
Deus de tots els pobles. Romanços<br />
religiosos. En definitiva, que la<br />
Yo considere que si<br />
modifiques la canço la<br />
desvirtues, pert la seua<br />
personalitat. Aixo nos ha<br />
creat alguns problemes<br />
per a poder cantar en<br />
determinats concerts o<br />
palaus musicals, pero no<br />
canviarém. No volem<br />
treballar en veus<br />
elaborades.<br />
tematica es molt diversa i rica i gracies<br />
a Deu s’han salvat.<br />
-¿I el vostre repertori a quantes<br />
cançons arriba?<br />
El Cor te un repertori de mes de 250<br />
cançons i està format exclusivament<br />
per cançons populars de Castello,<br />
Valencia i Alacant, es a dir, de tota la<br />
regio valenciana.<br />
-¿Quanta gent forma part del Cor?<br />
El Cor Popular està format per 40<br />
persones de totes les edats per tal de<br />
poder interpretar en tota propietat les<br />
cançons del poble. Yo vaig<br />
escomençar de directora del cor en<br />
l’any 1980. Llavors erem set persones<br />
i hui en dia som quaranta. En 23 anys
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
hem segut doscentes persones en el<br />
Cor Popular de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>.<br />
-¿Tambe hi ha gent jove en el grup?<br />
Sí i deprenent molt rapit.<br />
Normalment son families que van<br />
continuant la tradicio, de pares a fills.<br />
Els jovens nos garantixen el futur.<br />
Desgraciadament moltes vegades els<br />
valencians no ens donem conte de la<br />
gra riquea cultural que tenim i crec<br />
que hem de fer un esforç per<br />
conservar-la i no perdre-la.<br />
-¿O siga que està garantisat el<br />
seu futur?<br />
Yo estic convençuda.<br />
-¿I quantes seccions teniu?<br />
N’hi ha cantants, rondalla, que<br />
inclouen guitarres, bandurries, llaüts i<br />
guitarro, postices i panderetes.<br />
-¿Les cançons es modifiquen per a<br />
que estiguen en consonancia en la<br />
normativa ortografica?<br />
No, en eixe tema la veritat es que som<br />
intransigents, en el bon sentit de la<br />
paraula. Les cantem tal qual. Yo<br />
considere que si modifiques la canço<br />
la desvirtues, pert la seua personalitat.<br />
Aixo nos ha creat alguns problemes<br />
per a poder cantar en determinats<br />
concerts o palaus musicals, pero no<br />
canviarém. No volem treballar en<br />
veus elaborades.<br />
-¿Quina importancia tenen els<br />
trages valencians en el Cor Popular?<br />
Molta. El Cor ha de representar el<br />
folclor popular valencià, al mateix<br />
temps que cantar les cançons. A<br />
vegades la gent no distinguix els<br />
trages de fallera dels nostres, sobre tot<br />
quan cantem fora de Valencia, pero<br />
son prou diferents.<br />
-¿De quina epoca son els trages?<br />
El mes historic o antic es el el segle<br />
XVIII. Eixe es el que mes m’agrada<br />
perque crec que es el mes bonic. En<br />
realitat son trages de valenciana rica,<br />
de luxe, practicament aristocratics.<br />
Despres tambe portem el trage de<br />
valenciana de faena, de l’horta, que es<br />
del segle XIX. Es un vestit molt mes<br />
humil, de quan les dones anaven a<br />
collir tomaques al camp. Este trage es<br />
molt mes practic, mes d’anar per casa.<br />
El vestit del XIX es mes paregut al<br />
d’atres regions espanyoles.<br />
Tambe es molt important el pentinat a<br />
banda de complicat de fer i laborios.<br />
Ademes el pentinat valencià es unic<br />
en el mon.<br />
-¿Heu actuat fora de la<br />
Comunitat Valenciana?<br />
Sí per supost. Hem cantat per tota<br />
Espanya. Anem a moltissims festivals.<br />
Yo crec que la principal diferencia en<br />
atres regions espanyoles es que en la<br />
Comunitat Valenciana la gent ballava<br />
en els carrers del poble i, en canvi, en<br />
molts llocs d’Espanya es canta i balla<br />
dins de les cases. Aixo se deu al clima,<br />
el nostre permet cantar al carrer.<br />
-¿I en l’estranger?<br />
Tambe. Practicament hem estat per<br />
tota Europa. Per eixemple hem estat<br />
quatre voltes en França, dos en<br />
Portugal, dos en Austria, dos en<br />
Alemanya,..i atres països mes<br />
d’Europa.<br />
-¿El Cor Popular ha guanyat<br />
trofeus de cançons populars?<br />
Sí, i molt importants. En Espanya<br />
per eixemple hem guanyat el tercer<br />
premi del certamen internacional<br />
d´havaneres de Torrevieja. Les<br />
havaneres eren les cançons dels<br />
soldats i mariners valencians i<br />
alacantins que se n’anaven a l’illa de<br />
Cuba. Era un estil molt enraïlat en la<br />
nostra regio. Despres, ya en Cuba, les<br />
havaneres es van endolcir. En Europa<br />
hem conseguit medalles dels<br />
ajuntaments d´Argentan i Vannes<br />
(França) i Chaine de l´ajuntament de<br />
Montreaux (Suïssa). Tambe hem<br />
segut distingits en la Basilica de Sant<br />
Pere (Roma), en el teatre Wagneria de<br />
Bayreuth (Alemania), un dels mes<br />
importants del mon. Alli es celebren<br />
els festivals wagnerians des de 1987.<br />
El net de Ricardo Wagner nos va<br />
rebre en el Castell, on hi ha una<br />
reproduccio del Sant Grial i tambe<br />
una senyera valenciana. Atres llocs<br />
on hem guanyat premis ha segut en<br />
Paris, Libourne i Rennes (França) i en<br />
Figueira de Foz (Portugal).<br />
-¿Haveu gravat les cançons en les<br />
noves tecnologies, en Compact<br />
Disc?<br />
Clar que sí. Tractem d’estar al dia en<br />
les noves tecnologies. En CD tenim<br />
‘Cançons de Nadal’, ‘Mosaic de<br />
cançons festives’, ‘Cançons de llar i<br />
de treball’, ‘Dos misses valencianes’,<br />
‘Corona lirica a la Mare de Deu dels<br />
Desamparats’ i ‘Cançons patriotiques<br />
valencianes’. Ademes, ara volem<br />
gravar-les en DVD, es a dir, lo mes<br />
novedos que n’hi ha en el mercat.<br />
-¿Com viu voste el valencianisme?<br />
Yo vixc el valencianisme desde el Cor<br />
Popular de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Per a mi es<br />
molt important pertanyer a esta<br />
institucio i treballar dia a dia per la<br />
cultura valenciana, en el meu cas des<br />
del mon musical. Sempre tens noves<br />
inquietutsi t’acostumes a conviure en<br />
la gent del Cor i de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong>, a fer<br />
excursions, en definitiva a fer<br />
valencianisme.<br />
LR.......43
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
Periodiste. Actualment es<br />
Entrevista a<br />
Julio Tormo<br />
LR.......44<br />
el presentador de<br />
“La hora de Julio Tormo”<br />
en Valencia Teve, un<br />
programa magazine<br />
especialitat en el mon de<br />
la societat valenciana i de<br />
Les Falles.
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
-¿Que son per a Julio Tormo Les<br />
Falles?<br />
Per a mi ho son tot, tant des del punt<br />
de vista professional com personal.<br />
Des de chicotet ya feya falles en ma<br />
casa i nomenava Fallera Major a ma<br />
mare, i un atre any a la meua tia. En<br />
el colege, en El Pilar, tambe ho vaig<br />
fer. Yo no sabria viure sense les falles,<br />
de veritat. En nou anys estava<br />
pendent de la radio per a saber a qui<br />
nomenaven Fallera Major. Porte tota<br />
la meua vida relacionat en este<br />
precios mon de Les Falles. Conec a<br />
moltissima gent, perque tambe tinc<br />
una gran memoria, gracies a la meua<br />
relacio en les festes majors de<br />
Valencia. Les Falles m’han ajudat a<br />
creixer com a persona i a tindre a<br />
monto d’amics i amigues.<br />
-¿De quina comissio fallera eres?<br />
Soc el president i el fundador de<br />
la Falla Passeig de l’Albereda<br />
Avinguda de França. Per a mi ha<br />
segut una experiencia maravillosa<br />
perque he vist creixer la falla des de<br />
chicoteta i vore como s’ha consolidat<br />
ha segut una gran satisfaccio. Es va<br />
fundar un 18 de novembre de fa<br />
quatre anys i la Fallera Major fon la<br />
senyoreta Amparo Montoro Blasco.<br />
La presentacio tingue lloc en el salo<br />
d’actes de l’Ateneu Mercantil de<br />
Valencia. Va ser un acte molt bonic en<br />
el que Amparo va rebre l’homenage<br />
de la llavors Fallera Mayor infantil<br />
Gemma Estrela Jiménez, i de tota la<br />
seua comissio. Tambe va vindre la<br />
presidenta del Palau de la Música,<br />
Mayren Beneyto. Ademes, el poeta<br />
valencià Donis Martín Albizúa li<br />
dedicà una poesia que va entusiasmar<br />
a tots. En total en son mes de cent<br />
chiquets i cent cinquanta majors.<br />
-¿Enguany la Fallera Major<br />
Infantil es de la teua falla?<br />
Sí, Nela Ayora. Va ser una alegria<br />
immensa per a tots. Yo sempre he<br />
volgut ser Fallera Major,..es la meua<br />
ilusio de tota la vida,...no es broma.<br />
<strong>Lo</strong> cert es que tots en la falla estem<br />
contentissims. Es lo mes important<br />
que nos ha passat. Crec que tindre<br />
una Fallera Major de Valencia es mes<br />
important que guanyar qualsevol<br />
premi.<br />
-¿Eres un president que mana<br />
molt?<br />
He de reconeixer que, al principi,<br />
volia tindre-ho tot controlat. Pero, a<br />
poc a poc, i gracies a molta gent que<br />
està en mi en la directiva i que<br />
m’ajuden moltissim, he anat deixant<br />
'' Els antics,<br />
els de torrenti,<br />
llaurador...<br />
qualsevol tipic<br />
de valencià. El<br />
que no vullc ni<br />
regalat es el<br />
negre eixe que<br />
es va impondre<br />
durant una<br />
temporada.<br />
Pareixiem tots<br />
iguals, com si<br />
portarem<br />
uniforme.<br />
Yo vaig fer una<br />
campanya en<br />
contra de eixe<br />
uniforme<br />
perque crec<br />
que trencava<br />
en la humildat i<br />
la tradicio que<br />
tenen els trages<br />
de llauradors,<br />
de torrenti. ''<br />
LR.......45
Raonant en…<br />
.....................................................................................<br />
treballar als demes i la realitat es que<br />
tot va perfecte. La meua falla es com<br />
un arbre que va creixent i a mi aixo<br />
me compensa de sobra tot el treball i<br />
les hores que dedique a la comissio.<br />
En realitat m’encanta ser faller. Per a<br />
mi les Falles ho son tot.<br />
-¿Que es lo que mes t’agrada de<br />
les Falles?<br />
Tot en general, pero sobre tot<br />
l’ambient, la festa en el carrer. <strong>Lo</strong> mes<br />
bonic es participar en Les Falles pero,<br />
encara que una persona no siga<br />
fallera, s’ho pot passar de maravella.<br />
Tota la ciutat està allumenada, plena<br />
de falles per tot arreu i passejar pels<br />
carrers es precios. En quant a actes<br />
concrets m’agrada moltissim l’ofrena<br />
de flors a la Maredeueta, es un acte<br />
molt sentit i apreciat pels valencians.<br />
-¿Des de quan portes fent<br />
periodisme-faller?<br />
Ya fa molts anys. Vaig escomençar en<br />
els anys huitanta en la radio fent el<br />
mon social de les falles. Ara fa 25 anys<br />
vaig fer una falla molt criticada, la<br />
de King-kong,...perque era massa<br />
trencadora, innovadora per a l’epoca,<br />
i ademes catalanista. Ya veus, i ara soc<br />
dels mes blavers. Per culpa d’eixa falla<br />
yo tenia una fama no molt bona entre<br />
algunes comissions falleres pero, a<br />
poc a poc, la cosa va anar canviant.<br />
Pot ser em vaig fer un poc mes classic<br />
o conservador.<br />
-¿Quantes falles hauran passat<br />
pel teua programa de televisio?<br />
LR.......46<br />
Ufff,...a monto. Yo crec que quasi<br />
totes,...segur que mes de trescentes.<br />
Una de les coses mes boniques es<br />
que veus com seguix la tradicio entre<br />
els jovens i els majors. Falleres<br />
infantils que ara son majors,...fills i<br />
filles que creixen i continuen<br />
relacionats en el mon faller. Aixo es<br />
lo mes precios de les festes<br />
valencianes. Yo crec que son unes<br />
festes molt obertes, encara que a<br />
voltes se diga que solament les<br />
fruixen els fallers.<br />
-¿Que t’agrada mes la<br />
“mascletà” o els castells de focs<br />
artificials?<br />
La “mascletà” per supost. No n’hi ha<br />
comparacio. Ademes, els castells<br />
pots vore’ls en qualsevol ciutat del<br />
mon, pero, en canvi, la “mascletà” es<br />
tipica d’aci.<br />
-¿Churros o bunyols?<br />
Tampoc n’hi ha comparacio. Els<br />
bunyols, que son els valencians i els<br />
que peguen en falles. Els churros ni<br />
els taste.<br />
-Julio, tu de menjars tambe deus<br />
entendre molt, perque tens un<br />
restaurant...<br />
Sí, “El Almacen”, que es troba en el<br />
carrer Salamanca, per la zona de<br />
Canovas.<br />
-Continuem parlant de les falles.<br />
¿Quin trage de faller preferixes?<br />
Els antics, els de torrenti,<br />
llaurador...qualsevol tipic de valencià.<br />
El que no vullc ni regalat es el negre<br />
eixe que es va impondre durant una<br />
temporada. Pareixiem tots iguals, com<br />
si portarem uniforme. Yo vaig fer una<br />
campanya en contra de eixe uniforme<br />
perque crec que trencava en la<br />
humildat i la tradicio que tenen els<br />
trages de llauradors, de torrenti.<br />
-Sempre s’ha dit que ser faller es ser<br />
valencianiste<br />
Pot ser. Està clar que els fallers de tota<br />
la vida son persones que volen molt la<br />
terra, les costums valencianes. Pero yo<br />
crec que, hui per hui, son unes festes<br />
regionals pero obertes a tot el mon. Un<br />
cas clarissim es que n’hi ha moltissims<br />
fallers que son gent que ha vingut a<br />
Valencia des d’Andalucia, Castella-La<br />
Mancha, Arago,..i que ara es senten tan<br />
valencians con el que mes. Per atra<br />
banda, una de les coses mes boniques<br />
de les falles es vore cóm s’estenen per<br />
tot el mon. N’hi ha comissions falleres<br />
per tota Sudamerica, per Europa..i per<br />
supost per tota Espanya. Aixo es<br />
precios,..perque en definitiva s’està<br />
impulsant la festa, el bon ambient i el<br />
valencianisme per tot el mon.<br />
-¿Que opines de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>?<br />
Es una institucio molt important per al<br />
mon cultural valencià. Porten tota la<br />
vida reivindicant les nostres costums,<br />
festes i tradicions. Desige que<br />
continuen per la mateixa llinea de<br />
sempre. Respecte a la relacio de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> en les falles he de dir que sempre<br />
ha segut molt important. De fet, els<br />
primer premis que s’entregaren foren<br />
els de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>. Ademes n’hi ha una<br />
falla que es diu <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>,...molt<br />
propet de Valencia TeVe.<br />
-¿Que te pareix la gestio del<br />
president de l’entitat, Enric Esteve?<br />
Crec que es molt bona. Està portant a<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> per la senda que<br />
pertoca. Reivindicant i treballant<br />
pero sense estridencies. Eixe es<br />
l’eixemple a seguir. Fer coses sense<br />
parar pel be de l’entitat.
Des d’Alacant<br />
.....................................................................................<br />
LR.......48<br />
Marivi Ferrandis
Des d’Alacant<br />
.....................................................................................<br />
La Vila d’Ibi<br />
i l’industria del joguet<br />
Esta vila, que s’assenta en la comarca de<br />
l’Alcoya, te una gran importancia en<br />
l’historia del joguet en la nostra<br />
nacionalitat. Els origens de l’industria<br />
joguetera en Ibi son de principi del<br />
segle XX i, encara que no contava en<br />
cap tradicio, arribaria a ser el centre per<br />
excelencia de la produccio de joguets<br />
en Espanya. I tot aço tingue lloc gracies<br />
a l’iniciativa d’una familia, els Payá, els<br />
quals treballaven de llanterners i eren<br />
estos els que abastien als gelaters dels<br />
envasos metalics per tal de preservar el<br />
gel, materia prima en la qual<br />
confeccionaven els seus productes,<br />
base de la primera activitat<br />
protoindustrial del poble, la qual es<br />
derivava de l’utilisacio de la neu.<br />
L<br />
es entranyables dates de<br />
Nadal s’acosten i en elles,<br />
a banda de l’espirit<br />
religios, el joguet es un<br />
important protagoniste del<br />
mon infantil; per este motiu<br />
centrarém la nostra atencio<br />
en una vila joguetera per<br />
excelencia: La Vila d’Ibi.<br />
Aixina puix, els germans Payá, a mes<br />
dels aludits envasos metalics,<br />
començaren a vendre pels mercats de<br />
la comarca una ampla varietat de<br />
tasses, plats, cresols, arruixadores i<br />
uns atres atifells en miniatura,<br />
destinats als chiquets. D’esta manera<br />
compatibilisen el seu treball de<br />
llanterners en la fabricacio dels<br />
LR.......49
Des d’Alacant<br />
.....................................................................................<br />
Evidentment, el<br />
conflicte civil va<br />
interrompre el<br />
proces en alça de<br />
l’industria del<br />
joguet. La majoria<br />
d’empreses seran<br />
socialisades<br />
i contribuiran<br />
com a industries<br />
auxiliars de<br />
guerra. La<br />
maquinaria<br />
de joguets de<br />
l’industria d’Ibi es<br />
concentra en els<br />
locals de Payá i<br />
fabríca tant<br />
municions i<br />
navaixes com<br />
arriba inclus a<br />
acunyar monedes.<br />
A mes colaborà<br />
en diverses<br />
campanyes de<br />
donacio de joguets<br />
als chiquets orfens<br />
de guerra.<br />
LR.......50<br />
primers joguets. Entren en contacte<br />
en fabricants de nines en Onil i<br />
comencen a estudiar nous sistemes de<br />
soldadures d’uns atres fabricants<br />
europeus. A pesar de les seues<br />
precaries condicions i instalacions, en<br />
1909 es dirigixen a la ciutat de<br />
Valencia per tal de participar en la<br />
Primera Exposicio Regional,<br />
organisada per l’Ateneu Mercantil<br />
Valencià i conseguixen una medalla<br />
d’or.<br />
En 1910, Payá llança el primer joguet:<br />
un cochet que du un mecanisme a<br />
resort i en 1912, els Payá llegalisen el<br />
seu negoci i es constituixen com a<br />
“Payá Hermanos, S.A.”.<br />
A Ibi arriba des de las veïna poblacio<br />
d’Onil, Santiago Rico Molina,<br />
propietari junt al seu germa d’una<br />
fabrica de nines de carto, els quals<br />
negocien en Verdú i Cia i s’associen en<br />
1919. En 1922, Rico es fa en el<br />
control de l’empresa i es denomina<br />
“Rico S. A” i, per mig de la fabricacio<br />
de peces de major mida i en l’aument<br />
de la seua produccio intentarà ocupar<br />
el lloc privilegiat al front del mon<br />
espanyol del joguet, lloc que ocupava<br />
en eixe moment “Payá Hermanos”.<br />
En 1925 es crea la tercera fabrica<br />
local, “González y Cía”, fundada per<br />
antics operaris de “Payá Hermanos” i<br />
dos anys mes tart en abandonar la<br />
fabrica González es nomenarà<br />
“Sanjuan y Cía”. En estos anys la<br />
fabricacio del joguet conseguix una<br />
edat d’or en la fabricacio de joguets de<br />
llanda, i en l’epoca republicana este<br />
tipo de joguet arriba a cotes<br />
importants i els Payá i els Rico<br />
rivalisen en calitats i en classes; epoca<br />
en la qual conseguixen 500 models<br />
diferents en els catalecs de venda de<br />
les dos empreses.<br />
En Ibi, Sanjuan, el fundador de la<br />
tercera empresa local, ven les seues<br />
accions a tres nous socis. La fabrica es<br />
reorganisa com a “Picó i Cía” en 1932.<br />
No obstant, l’empresa sofrirà un nou<br />
canvi en 1939 quan un dels socis,<br />
Manuel Picó crea un almagasen de<br />
joguets en Cordova i, en tornar a la<br />
localitat d’Ibi despres de tres anys,<br />
funda l’empresa “Picó S.A.”, mentres<br />
que el restant d’accionistes mantenen<br />
l’antiga i la redenominen “Juguetes y<br />
Estuches (Jyesa)”.<br />
Evidentment, el conflicte civil va<br />
interrompre el proces en alça de<br />
l’industria del joguet. La majoria<br />
d’empreses seran socialisades i<br />
contribuiran com a industries<br />
auxiliars de guerra. La maquinaria de<br />
joguets de l’industria d’Ibi es<br />
concentra en els locals de Payá i<br />
fabríca tant municions i navaixes com<br />
arriba inclus a acunyar monedes. A<br />
mes colaborà en diverses campanyes<br />
de donacio de joguets als chiquets<br />
orfens de guerra.<br />
Despres dels anys de la guerra hi<br />
hague una certa decadencia ya que<br />
falta materia prima i n’hi ha poca<br />
demanda. No obstant, gracies a
Des d’Alacant<br />
.....................................................................................<br />
Cal destacar la<br />
creacio del Museu<br />
Valencià de Joguet,<br />
un dels mes visitat<br />
de la Comunitat<br />
Valenciana, ubicat<br />
actualment en la<br />
“Casa Gran”<br />
l’aparicio dels primers joguets de<br />
plastic al voltant dels anys cinquanta<br />
–en 1948 en Payá– es transforma esta<br />
industria al diversificar la produccio,<br />
reduir costs i anar naixent nous tallers<br />
auxiliars i noves fabriques. D’esta<br />
manera, Ibi es convertix en el gran<br />
centre productor de joguets dins el<br />
mercat de l’Estat Espanyol.<br />
Es tanta l’importancia d’esta industria<br />
en Ibi que fins i tot podem<br />
contemplar en esta ciutat un<br />
monument dedicat als Reis de<br />
l’Orient, obra en pedra calcarea de<br />
l’escultor de Granada Aurelio López<br />
Azustre, el qual s’inaugurà el 5 de<br />
giner de 1974 en la plaça que porta el<br />
mateix nom en la zona d’expansio de<br />
l’Ibi modern.<br />
De la mateixa manera, cal destacar la<br />
creacio del Museu Valencià de<br />
Joguet, un dels mes visitat de la<br />
Comunitat Valenciana, ubicat<br />
actualment en la “Casa Gran”, pero<br />
en vies de traslladar-lo en les<br />
instalacions de la primitiva fabrica<br />
dels “Hermanos Payá”, actualment<br />
“Payá S.C.V.L., a on encara es<br />
conserven maquines i ferramentes<br />
en les quals es fabricaren el primers<br />
joguets des de 1902.<br />
Per ultim citar el AIJU- Institut<br />
Tecnologic del Joguet, que es una<br />
entitat sense anim de lucrament, els<br />
fins de la qual son favorir<br />
l’investigacio, desenroll i innovacio<br />
tecnologica, aumentar la competitivitat<br />
de les empreses, millorar la calitat dels<br />
productes, no nomes de les empreses<br />
del sector del joguet sino tambe de<br />
sectors industrials afins ad estes.<br />
Ibi es convertix en el gran centre productor de joguets<br />
LR.......51
LR.......52<br />
El joc es aquella<br />
dimensio de l’home<br />
que el remonta a un<br />
mon diferent, en<br />
atres regles, a on se<br />
mostra l’essencia<br />
de cadascu de<br />
nosatres, sense<br />
maiqueres ni<br />
caretes, a on tot<br />
–o quasi tot– se<br />
pot, es el somi fet<br />
realitat, tot se<br />
transforma segons<br />
nostre desig i<br />
l’home se remonta<br />
a lo mes profunt<br />
del seu ser.<br />
Jocs de carrer<br />
i de llar<br />
Josep Renán Blasco i Muñoz
Tradicions<br />
.....................................................................................<br />
AL VOLTANT DEL JOC<br />
No n’hi ha home sense joc ni joc<br />
sense l’home.<br />
El joc es aquella dimensio de l’home<br />
que el remonta a un mon diferent, en<br />
atres regles, a on se mostra l’essencia<br />
de cadascu de nosatres, sense<br />
maiqueres ni caretes, a on tot –o quasi<br />
tot– se pot, es el somi fet realitat, tot<br />
se transforma segons nostre desig i<br />
l’home se remonta a lo mes profunt<br />
del seu ser.<br />
El joc no te el grau de fixacio i no te<br />
lligaces de la nostra vida seriosa. El<br />
joc es mes lliure, mes passager, es<br />
obert en sa tendencia. El joc es un<br />
motor per l’extensio de l’home en lo<br />
material com en lo espiritual.<br />
La persona quan juga<br />
verdaderament, es a dir, quan<br />
participa d’una practica ludica<br />
reglamentada oblidant-se de tot el<br />
restant d’activitats “racionals” i<br />
“serioses” que constituixen part de<br />
sa vida quotidiana mes formal,<br />
s’acostuma a mostrar-se tal i com es,<br />
sense usar maiqueres ni vestimentes<br />
artificials mes propies d’atres<br />
escenaris mes “seriosos”.<br />
L’importancia del joc i dels joguets<br />
està lligada tambe a la natura, sent<br />
que molts jocs se jugaven en<br />
determinats moments i no en atres,<br />
com per eixemple en l’epoca d’hivern<br />
o primavera d’estiu en el fi d’actuar o<br />
influenciar a traves dels jocs<br />
determinats fenomens naturals. Se<br />
pot mencionar, per eixemple, el joc<br />
del trompo per asegurar una bona<br />
collita, les nines que simbolisen las<br />
fertilitat de la dona i se’ls regalava a<br />
les jovens en tal desti.<br />
Podem concloure que el joc es un<br />
fenomen inherent al ser huma, que el<br />
“acompanya” durant tota sa vida. No<br />
hi ha persona humana sense joc i no<br />
hi ha joc sense l’home. Este fenomen<br />
ha estat present des de l’home<br />
primitiu fins a l’actualitat.<br />
En el joc el chiquet depren a establir<br />
comunicacions de joc en els atres i<br />
relacionar-se d’una forma diferent –de<br />
jugador a jugador-.<br />
JOC I APRENENTAGE<br />
Son numerosos els autors que ya han<br />
escrit al voltant de la relacio del joc i<br />
de l’aprenentage des de l’antiguetat<br />
fins a l’actualitat. En relacio ad aixo<br />
podem citar a Plato que en les Lleis ya<br />
considera l’importancia del joc<br />
infantil per a formar ciutadans<br />
perfectes.<br />
El joc es u dels primers llenguages del<br />
ser huma. El chiquet deambula per son<br />
mig creant i inventant jocs, conectantse<br />
a traves d’expressions ludiques. A<br />
traves del joc se van comunicant en<br />
l’atre, en els atres i en el mig. A mida<br />
que creixen sos jocs se van fent mes<br />
complexos i les seues possibilitats de<br />
coneiximent se van eixamplant.<br />
En el joc el chiquet depren el joc<br />
mateix, les seues formes de<br />
funcionament, sos regles mes o manco<br />
complexes. En el joc el chiquet depren<br />
a establir comunicacions de joc en els<br />
atres i relacionar-se d’una forma<br />
diferent –de jugador a jugador-.<br />
Els aprenentages que poden incorporar<br />
els chiquets en el joc son molt amples i<br />
diversos, dependra naturalment del joc<br />
que alguns aspectes se desenrollen mes<br />
que atres: en lo social, motriu, cognitiu,<br />
afectiu, emocional.<br />
El joc, com a expressio lliure i<br />
espontanea dels chiquets, implica<br />
un moviment extern a intern,<br />
desencadenant una serie de<br />
transformacions de diversos ordens,<br />
en el conseqüent enriquiment,<br />
aprenentages que seran majors quan<br />
mes possibilitat de joc tinguen els<br />
chiquets.<br />
JOCS TRADICIONALS<br />
I APRENENTAGE<br />
En el terme de “jocs tradicionals” se<br />
definixen aquells jocs que van<br />
perdurant de generacio en generacio, de<br />
yayos a pares, de pares a fills mantenint<br />
sa essencia encara que pogueren<br />
manifestar certes modificacions. Son<br />
jocs que es transmeten en forma oral,<br />
parlada.<br />
LR.......53
Tradicions<br />
.....................................................................................<br />
Son jocs que se troben en numeroses<br />
generacions, en les mateixes regles i la<br />
mateixa utilisacio del joc.<br />
Son jocs que se caracterisen per ser<br />
anonims en quant no hi ha un autor<br />
conegut, si be s’estima l’orige de molts<br />
d’ells, se desconeix no obstant l’autor<br />
mateix. Son universals trobant-se<br />
calcigades dels mateixos en totes parts<br />
del mon, en alguns casos encara en<br />
sorgiments parals en llocs totalment<br />
diferents. Estos jocs, estan plasmats de<br />
caracteristiques culturals dels pobles,<br />
transmetent formes de vida,<br />
cosmovisions, creences i llegendes.<br />
A partir d’una ullada mes profunda<br />
d’estos jocs podrem descobrir<br />
importants aspectes historic-culturals<br />
de nostres propies arrels.<br />
El joc tradicional es un tipo de joc<br />
espontaneu, lliure, a on abans de tot<br />
està el plaer de jugar. L’unic fi que<br />
tenen estos jocs es el plaer i la<br />
necessitat de joc dels chiquets.<br />
En llinies generals se pot afirmar<br />
tambe que estos jocs se caracterisen<br />
perque:<br />
a) Son jugats pels chiquets pel mateix<br />
plaer de jugar. Son els mateixos<br />
chiquets els qui decidixen quàn, a<br />
on i cóm se juguen.<br />
b) Responen a necessitats basiques<br />
dels chiquets.<br />
c) Tenen regles de facil comprensio,<br />
memorisacio i acatament. Les<br />
regles son negociables.<br />
d) No requerixen molt de material ni<br />
costs.<br />
e) Son simples de compartir.<br />
f) Practicables en qualsevol moment i<br />
lloc.<br />
U dels punts mes importants per a<br />
rescatar es que estos jocs responen a<br />
necessitats basiques dels chiquets.<br />
Primer i abans de tot, el plaer i la<br />
necessitat de jugar. “Els jocs<br />
tradicionals son indicats com una<br />
faceta –encara en chiquets de ciutatper<br />
a satisfer necessitats fonamentals i<br />
oferir formes d’aprenentage social en<br />
un ampli espectre.<br />
LR.......54<br />
Tots estos jocs son trasmesos de<br />
generacio en generacio, com ades<br />
s’ha comentat, de yayos a pares,<br />
de pares a fills. Aixo porta a<br />
una important comunicacio<br />
generacional lo que significa un<br />
aprenentage de respecte d’adults,<br />
tenint en conte que al percebre els<br />
chiquets que sos pares i yayos i atres<br />
antepassats han jugat ya estos jocs,<br />
aplegant a un acostament notable<br />
per estar – a traves del joc- en un<br />
mateix nivell de “llenguage”, per<br />
aixi nomenar-lo, n’hi ha un tema en<br />
comu, que sobretot es totalment<br />
propenc als chiquets.<br />
L’importancia del<br />
joc, tant en la<br />
vida del chiquet<br />
com la de l’adult,<br />
se pot resumir<br />
en esta frase de<br />
Pablo Neruda:<br />
“El chiquet que<br />
no juga no es<br />
un chiquet,<br />
pero l’adult que<br />
no juga ha perdut<br />
per a sempre el<br />
chiquet que porta<br />
dins d’ell”.<br />
Els aprenentages son inherents als<br />
jocs i se donan naturalment en el<br />
mateix proces ludic. Els chiquets no<br />
trien els jocs per determinats<br />
aprenentages encara que pel plaer que<br />
els dona el mateix joc. Es important<br />
remarcar la naturalea lliure i<br />
espontanea dels jocs tradicionals.<br />
PRESENT I FUTUR DELS<br />
JOCS TRADICIONALS<br />
Com ya s’ha comentat, el proces per<br />
a la continuïtat dels jocs<br />
tradicionals estava centrat en la<br />
transmissio oral dels nostres majors<br />
a les noves generacions. Hui, el poc<br />
de temps dedicat pels pares a jugar<br />
en els seus fills resultat de la societat<br />
de consum en la que ¿vivim?,<br />
a on se relaciona, equivocadament,<br />
la possessio de bens en la qualitat<br />
de vida, en tot lo que aixo<br />
implica; obsessio del consum..mes<br />
treball...menys temps lliure...menys<br />
comunicacio en els fills...desaparicio<br />
de formes de transmissio<br />
oral...desconeiximent dels jocs pels<br />
fills...proces regressiu dels<br />
jocs...desaparicio.
Tradicions<br />
.....................................................................................<br />
El poc de temps lliure del que disponen<br />
els chiquets per a jugar. Ya, des<br />
de chicotes se’ls educa com a<br />
futurs treballadors. En una societat<br />
competitiva, a on la possessio de bens<br />
es simbol de qualitat de vida, el chiquet<br />
deu preparar-se per a aplegar a ocupar<br />
els llocs mes alts de la societat que li<br />
permeten accedir a tot lo que vullga<br />
posseir. Per ad aixo, son necessaris una<br />
serie de coneiximents que l’escola no<br />
sempre oferix (informatica, idiomes...);<br />
atres vegades se tracta de que el chiquet<br />
no quede “despenjat” del grup en el<br />
qual es troba (classes particulars).<br />
Ademes, la societat actual oferix una<br />
serie d’alternatives organisades per a<br />
que el chiquet ocupe el seu temps lliure<br />
com mes li agrade. Les escoles,<br />
ajuntaments i atres entitats, publiques i<br />
privades, oferten gran quantitat<br />
d’activitats extraescolars d’oci i temps<br />
lliure; deports, balls...que, en quasi cap<br />
de cas, contemplen el joc en una<br />
finalitat en si mateixa. El chiquet te ya<br />
d’antema ocupat el temps lliure, ¿d’a on<br />
va traure temps per a jugar?.<br />
Per ultim, un element importantissim<br />
en el proces de regressio dels jocs<br />
populars son els reclams publicitaris<br />
tendents a la venda de sofisticats<br />
joguets a on el chiquet juga un paper<br />
passiu o actiu individual; eixemple<br />
d’aixo el trobem en les consoles de<br />
videojocs a on el chiquet juga un<br />
paper actiu pero en solitari, en tot lo<br />
que aixo implica. Analisant<br />
detingudament les causes senyalades<br />
com activadores del moviment<br />
regressiu en la practica dels jocs<br />
populars infantils observem que totes<br />
elles estan intimament lligades al tipo<br />
de societat actual. Podem supondre<br />
que el pas d’una societat rural a una<br />
societat urbana, orientada al consum,<br />
produix un canvi en la forma de jugar<br />
del chiquet.<br />
Jocs de l’estil de les boletes, els<br />
trompos, les estampetes o les tabes<br />
(hui en dia de plastic) queden<br />
vinculats a modes. Se practiquen<br />
quan els comerciants exponen estos<br />
objectes i a soles les modalitats mes<br />
senzilles dels jocs practicats el segle<br />
passat. Quan “se passa de moda”<br />
resulta quasi impossible trobar alguns<br />
d’estos materials de joc. Podem<br />
concloure que el proces regressiu al<br />
que s’estan veent somesos els jocs<br />
populars infantils portarà a la<br />
desaparicio de la major part d’estos si<br />
no sorgixen una serie d’activitats<br />
orientades a sa conservacio i difussio.<br />
Estes activitats deuen favorir no a<br />
soles el que els chiquets coneguen els<br />
jocs tradicionals sino tambe que<br />
puguen practicar-los. De res servix<br />
que el chiquet conega el joc de la taba<br />
si no te una taba en la que jugar i un<br />
espai de joc a on jugar.<br />
L’importancia del joc, tant en la vida<br />
del chiquet com la de l’adult, se pot<br />
resumir en esta frase de Pablo<br />
Neruda: “El chiquet que no juga no es<br />
un chiquet, pero l’adult que no juga<br />
ha perdut per a sempre el chiquet que<br />
porta dins d’ell”.<br />
INICI DEL JOC<br />
L’inici de qualsevol joc comportava<br />
per part dels jugadors, ajustar-se ad<br />
unes regles prestablides per tal de qui<br />
les “guanyara”, ser el primer en<br />
començar o el qui “pagava” en el joc.<br />
Les mes tipiques eren:<br />
Entre els jugadors, ficats en rogle,<br />
triar un numero -no massa alt- i, u<br />
qualsevol d’ells començava a contar<br />
en rapidea....u, dos, tres, quatre,<br />
cinc.....fins que un atre dia “prou”. A<br />
partir d’eixe moment, el jugador que<br />
LR.......55
Tradicions<br />
.....................................................................................<br />
fea de “contable”, seguia contant els<br />
numeros i assignant a cada u d’ells ad<br />
un jugador, començant per la seua<br />
esquerra . Quan s’aplegava al primer<br />
numero triat, al jugador que li tocava,<br />
era qui començava o pagava en el joc.<br />
Una atra manera tipica de fer-ho era,<br />
en furgadents o paperets trossejats o<br />
be pedretes, es ficaven dins de les<br />
mans de qualsevol jugador i d’este,<br />
en les mans mes o manco tancades<br />
anava oferint, deixant que cadascu<br />
dels jugador agarraren una peça de<br />
les que hi havia. Aquell jugador que<br />
es quedava en la mes chicoteta –o<br />
mes gran- era qui donava l’espenta<br />
al joc.<br />
L’inici dels passos era una modalitat<br />
molt comuna fa temps i estava<br />
pensada per a jugar en parelles, o be<br />
dos persones, o be dos equips. Un<br />
LR.......56<br />
Jocs de l’estil de les boletes<br />
jugador de cada bando se colocaven a<br />
una distancia de dos o tres metros<br />
entre ells i començant u qualsevol<br />
ficant el seu peu en terra i fent acte<br />
seguit l’atre jugador lo mateix, per<br />
tanda. A cada pas que es donava, el<br />
peu que alvançava tenia que tocar el<br />
seu talo en la punta de l’atre. Poc a<br />
poc s’acostaven els jugadors i, quan u<br />
d’ells en el seu pas tocava son peu i<br />
tambe el del contrari si, a banda<br />
d’aixo pot ficar el peu de costat sense<br />
tocar cap de ningu, guanya; en cas<br />
contrari es comença de nou este<br />
“ritual” de joc.<br />
Per ultim, una atra forma de<br />
començar era mediant el joc dels<br />
“chinencs” ad una jugada, en pedretes<br />
chicotetes que es ficaven dins de la<br />
ma de cadascu i triant cada jugador<br />
entre “pars i nones” mentres se les<br />
ficaven dins de la ma i darrere de<br />
l’esquena, mostrant-les despres al<br />
temps que l’adversari. La suma de<br />
les pedretes d’els dos jugadors<br />
donaven al guanyador, sent aquell<br />
qui encertava per la seua eleccio el qui<br />
començava el joc.<br />
BALOMPEU<br />
¿Quí no ha jugat alguna vegada ad<br />
este joc tan “universal” ?.<br />
Obviem les regles del mateix, que ya<br />
donem per sabudes, mes tenim que<br />
dir que este es el rei dels jocs per a<br />
una gran majoria de chiquets de tots<br />
els temps. Tant de chiquets com de<br />
majors nos hem divertit moltissim<br />
en sa practica, la qual nos ha<br />
deixat habilitat i seguritat en tots<br />
aquells que l’hem jugat. Este joc,<br />
en tota seguritat, no patix cap<br />
perill d’extincio encara que haja<br />
segut, durant prou segles, un joc<br />
tradicional.<br />
En quant al seu orige podem dir que<br />
s’inventà en Lydia (antigua comarca<br />
de l’Asia menor), uns 1500 anys<br />
abans de l’era cristiana. En Egipte fon<br />
un dels jocs preferits. En Gran<br />
Bretanya es a on començà el joc del<br />
balompeu. Se diu que fon en la ciutat<br />
de Derby, Anglaterra, a on tingueren<br />
lloc per primera volta les partides<br />
entre romans i britanics i aplegà el dia<br />
que n’hi hague atra partida mes<br />
enrossinada en la que britanics tiraren<br />
als romans de la seua regio i per a<br />
celebrar la victoria “s’entregaren a una<br />
orgia de balompeu que durà varis<br />
dies”.<br />
Es molt possible que el joc haja segut<br />
des del seu orige tal i com hui se<br />
coneix.
En profunditat<br />
.....................................................................................<br />
L’us del tabac<br />
en la Valencia Antiga<br />
Antoni González<br />
D<br />
esenrollant la madeixa que els historiadors han embolicat<br />
al voltant de l’us del tabac en el mon europeu o mon civilisat,<br />
ens trobem en dos versions distintes. En una, es un<br />
angles, de nom Raghliff, el que, durant el regnat de Jacobo I<br />
d’Anglaterra, li va fer este regal al seu rei, segons nos diu el<br />
Comte d’Oxerstin, en la seua obra “Aias, el filosof suec”(1745). Un atra<br />
versio nos ilustra, dient-nos que l’embaixador de França en Portugal,<br />
Jean Nicot, sabent que la reina, Na Caterina de Medicis, patia una malaltia<br />
denominada “zaratan”, que requeria per al seu tractament d’una herba<br />
nomenada tabac, li l’envià i millorant-se de la malaltia la reina, se va fer<br />
popular la dita herba, atribuint-li infinites virtuts per a enfermetats, dolencies<br />
i chaquies. Se supon que el nom de nicotina li ve, a l’alcaloide del tabac, pel<br />
llinage d’este embaixador frances.<br />
LR.......57
En profunditat<br />
.....................................................................................<br />
Tambe el descobriment de l’us del<br />
tabac, porta mes d’una interpretacio.<br />
Per una banda, pareix ser que els<br />
descobridors espanyols, varen vore esta<br />
fulla, d’una planta desconeguda per ad<br />
ells, enrollada com un tubo, al que els<br />
indigens, de l’illa denominada Tabac,<br />
del Regne de Yucatán o Nova Espanya,<br />
li prenien foc per u dels extrems,<br />
chuplant per l’atre i traent fum per la<br />
boca. Despres de vore aço, vingue, a<br />
continuacio, l’esperit d’imitacio que<br />
tots els humans tenim i ... fins ara.<br />
Es interessant copiar lo que diu el<br />
frances Gavari, en el seu Diccionario<br />
Universal de Comercio, baix la paraula<br />
Tabaco. Diu aixi:<br />
TABACO: Planta ó yerva medicinal, que<br />
se conoce en Europa desde la Descubierta<br />
de America por los Españoles y que no fue<br />
introducida en Francia hasta el año 1560.<br />
<strong>Lo</strong>s Americanos, que habitan el<br />
continente, la llaman Petun, sobre todo en<br />
el Brasil y la Florida. Pero los de las islas<br />
la apellidan Yolí. <strong>Lo</strong>s Españoles, que le han<br />
dado el nombre de Tabaco, lo han tomado<br />
de Tabaco, una de las Provincias del Reyno<br />
de Yucatán, ó de la Nueva España sobre el<br />
Mar de México; donde la primera vez la<br />
encontraron y, a imitación de los Indios,<br />
hizieron uso de dicha yerba, en el dia (de<br />
hoy) tan comun. <strong>Lo</strong>s franceses le dieron de<br />
pronto varios nombres; primero la<br />
llamaron Nicotiana, ó Yerba del<br />
Embaxador, de Juan Nicot, Embaxador de<br />
Francisco II, en Portugal en 1560.<br />
Después la llamaron la Yerba de la Reina,<br />
a causa de Catalina de Medicis, a quien<br />
este ministro la regaló; mudó el nombre y<br />
se llamó la Reina del Gran Prior, porque el<br />
Gran Prior de Francia, de la Casa de<br />
LR.......58<br />
<strong>Lo</strong>rena, fue de los primeros a servirse de<br />
ella. Se le siguió la Hierva de Santa Cruz<br />
y la Hierva de Tournabon, del nombre de<br />
dos Cardenales, de los cuales el ultimo era<br />
Nuncio en Francia y el otro en Portugal.<br />
Pero, en fin, se han reducido a no llamarla<br />
más que tabaco a exemplo de los<br />
españoles.(El subrallat es nostre)<br />
Pareix ser que, en principi, se li<br />
reconegue un poder medicinal,<br />
narcotisant, al tabac, degut a lo qual,<br />
el venien els boticaris en les<br />
farmacies. De primeries era un genero<br />
lliure, pero al poc de temps i al vore la<br />
gran aficio que la gent li prenia, se<br />
considerà interessant fer-lo genero<br />
estancat o intervengut.<br />
El Rei Felip IV de Castella i III de<br />
Valencia, en l’any 1652, per a<br />
pagament de la baixa de la moneda de<br />
vello, va establir la renda del tabac,<br />
alegant que era la mes segura, efectiva<br />
i lliure que se podia desijar.<br />
Com era la venda, en el restant<br />
d’Espanya, no nos preocupa, ya que lo<br />
ben cert es que en Valencia, el tabac, era<br />
genero de venda lliure fins a l’any 1646,<br />
en Valencia, era genero de venda lliure fins a l’any 1646<br />
De primeries era un genero lliure, pero al poc de temps i<br />
al vore la gran aficio que la gent li prenia, se considerà<br />
interessant fer-lo genero estancat o intervengut.<br />
quan, en data 24 de decembre, el rei<br />
concedi a la nostra Ciutat el dret de<br />
poder arrendar la venda del tabac i<br />
aprofitar, d’esta manera, els beneficis per<br />
al municipi. Per bando municipal, de 11<br />
de març de 1650, s’establien multes per<br />
als que no esgotaren les existencies de<br />
tabac lliure que tingueren, fins al dia 20<br />
del mateix mes. Al mateix temps<br />
s’establien 40 llocs o estancs, per a la<br />
venda del tabac, als preus i pel temps<br />
que es fixarien previament.<br />
No pareix que tingue molt d’exit la<br />
mida de canviar la venda lliure i en<br />
qualsevol lloc, per la venda estancada i<br />
en llocs determinats, per lo que el 14 de<br />
Maig del mateix any, se creava un<br />
impost o arbitri de 6 diners per lliura de<br />
16 onzes de tabac a l’entrada en la ciutat<br />
i atres 6 diners per lliura de 12 onzes de<br />
tabac a l’exida. Esta nova fiscalitat<br />
tampoc tingue exit, puix ningun postor<br />
se presentà per a fer-se recaudador de<br />
l’impost, i el municipi tornà a<br />
l’estancament de la venda del tabac.<br />
Per aquelles dates, ya era molt comu l’us<br />
del tabac en tot lo mon, i com a mostra,<br />
tenim lo dit pel mege del rei de Prusia,<br />
Frederic Horffman, afirmant que en el<br />
seu temps (any 1700), existien algunes<br />
persones que aplegaven a consumir fins<br />
a tres onzes de tabac en pols diaries, que<br />
era la forma o manera d’usar o fruir del<br />
tabac, en aquelles epoques.
En profunditat<br />
.....................................................................................<br />
El tabac en pols se portava en caixetes<br />
o tabaqueres, que podien ser de metals<br />
nobles o d’atres materials. Les d’argent<br />
estaven molt considerades, puix tenim<br />
el fet, de que en el certamen per les<br />
festes, en motiu del trasllat de l’Image<br />
de la Mare de Deu dels Desamparats a<br />
la seua nova Capella, en 1667, s’oferi<br />
com a premi una tabaquera d’argent. I<br />
tambe en el de l’any següent.<br />
En el carrer Carabasses, se feen, de<br />
fusta de boix, una especie de<br />
carabassetes, buides per dins, en uns<br />
forats menuts per la part de dalt. Forats<br />
pels que s’aspirava el tabac en pols.<br />
S’omplia la carabasseta per la part de<br />
baix i se tancava en un tapo, en rosca,<br />
tambe de fusta. Llogicament est envas o<br />
recipient, per a portar el tabac, era mes<br />
economic i mes propi de la gent de<br />
manco recursos pecuniaris. Este motiu,<br />
l’economic, a mes de que l’us del tabac<br />
s’havia disparat, feu que es creara un<br />
nou ofici, el de “carabasser”. Escolano,<br />
historiador i croniste, en 1560, nos<br />
parla d’un “maestro Pedro, calabazero<br />
de oficio”. <strong>Lo</strong> ben cert, es que,<br />
possiblement, el nom del carrer de<br />
Carabasses, tal vegada siga degut a<br />
l’existencia d’alguns d’estos artesans,<br />
que feen carabassetes per a contindre el<br />
tabac. Se supon que este ofici<br />
pertanyia, o era una rama, del gremi de<br />
Torners..<br />
Per l’any 1706, se coneix i se sap, que<br />
estava arrendat el dret i la facultat de<br />
vendre el tabac, i de que Valencia<br />
tenia diverses fabriques o molins, que<br />
transformaven les fulles en pols. No<br />
coneixem el numero de fabriques,<br />
pero sí, que existia un moli en els<br />
Porgets i un atre en la Pelleria, ademes<br />
d’uns atres “tabaquistes”, que era el<br />
nom que li donava la gent ad estes<br />
persones, establits per tota la ciutat.<br />
Com a curiositat, se deu consignar,<br />
que l’Iglesia, per aquells temps, tambe<br />
intervingue, al vore l’abus que la gent<br />
fea del tabac. En 1642, Sa Santitat<br />
Urba VIII, per Bula, de 30 de Giner,<br />
condenava el seu us, per indecent,<br />
dins de l’estat eclesiastic i, encara<br />
mes, fulminava d’excomunio als que<br />
el consumiren, en pols o en fulla, en<br />
les iglesies o atris d’elles, de la<br />
Diocesis de Sevilla (¿). Aço ultim es<br />
prou incompresible, que nomes fora<br />
en Sevilla.<br />
En Valencia, el Sinodo Diocesa<br />
Valenti, els anys 1657 i 1687, advertia<br />
als eclesiastics de les penes en que<br />
podien incorrer, de prendre tabac en<br />
el Cor, al mateix temps que advertien,<br />
que tampoc podien fer-ho abans de<br />
dir la missa, exhortant al poble a no<br />
prendre tabac durant l’acte de la<br />
missa. S’ha de tindre en conte que, en<br />
aquells temps, s’inhalava, no es<br />
fumava el tabac. Era una minoria la<br />
que el fumava.<br />
Tambe l’Administracio Civil, va<br />
prohibir que es fera us del tabac<br />
davant d’un superior jerarquic, per<br />
considerar-ho una irreverencia.<br />
Totes estes mides no conseguiren que<br />
esta costum decaiguera, sino que<br />
degenerara, pel temps, en vici. Vici,<br />
que es va arraïlar mes i mes, fins<br />
aplegar al nostre sigle en una<br />
puixança dificilment igualable.<br />
No puc deixar passar l’ocasio, per a<br />
donar a coneixer uns versos de Joan<br />
Iriarte, aquell caustic poeta, que<br />
diuen aixi:<br />
El tabac en pols se portava en caixetes o tabaqueres<br />
“Cuando el hombre nace es polvo,<br />
Polvo tambien cuando muere,<br />
Y el mismo hombre cuando vive,<br />
Sorbe polvo por deleyte.”<br />
<strong>Lo</strong> ultim que vullc, es expressar el<br />
meu agraïment per ad aquells, com<br />
l’advocat Marc Antoni d’Orellana,<br />
naixcut i mort en Valencia (1731-<br />
1813), que nos han permes, com en<br />
el cas anterior, reviure la Valencia<br />
antiga, cóm eren els nostres<br />
antepassats, cóm vivien, quines<br />
eren les seues necessitats i quins el<br />
seus vicis. Hem pogut coneixer tot<br />
aço, perque un erudit com<br />
Orellana, nos va deixar un obra,<br />
manuscrita, que es conserva en la<br />
Biblioteca de l’Universitat de<br />
Valencia, en tres volums (Ms. 141 al<br />
143), titulada Valencia Antigua y<br />
Moderna.<br />
Gracies siguen donades a homens<br />
com el nostre païsa Orellana.<br />
LR.......59
Tradicions<br />
.....................................................................................<br />
LR.......60<br />
Tradicio, Passio i Preocupacio<br />
M<br />
olt s'ha parlat de la polvora, i de prou temps<br />
cap aci, son cada vegada mes importants<br />
els comentaris i les circumstancies que<br />
obliguen a tractar del tema i les seues<br />
conseqüencies.<br />
Es un assunt que es debat, diria yo,<br />
cada dia. Es fan ecos, els mijos de<br />
comunicacio publics. Existix, puix,<br />
una preocupacio en les altes esferes<br />
municipals, per arbitrar la formula mes idonea,<br />
per a eixe element tan present i de tan antic en la<br />
vida dels valencians. Totes les falles, el tenen<br />
present, perque, tambe els preocupa.
Tradicions<br />
.....................................................................................<br />
La Polvora:<br />
D'una banda, l’integritat dels seus<br />
fallers, i per una atra, per mantindre<br />
eixa tradicio que els valencians<br />
portem dins de la sanc. En fi, es un<br />
tema molt polemic a l’hora de trobar<br />
la solucio mes encertada.<br />
Per desgracia, al tractar en un<br />
producte tan perillos, pels elements<br />
que el componen, d'una banda i per<br />
les conegudes, mai ben depreses,<br />
mides de seguritat, per a la<br />
manipulacio de la mateixa, ocorren<br />
certes desgracies que posen en alerta,<br />
quan es tracta de la polvora.<br />
El tema actual, te el seu fonament, des<br />
de molt antic.<br />
Es necessari recordar des de quan<br />
prove la pirotecnia. Seguint a Carreres<br />
i de Calatayud, que ens fa mencio, en<br />
el seu llibre Las Fiestas Valencianas y su<br />
expresión poética, i concretament dels<br />
focs artificials, es manifesta de la<br />
següent forma:<br />
"Dentro de las fiestas de todo tipo, siempre<br />
fue elemento característico y casi<br />
imprescindible los fuegos artificiales. A<br />
principios del siglo XV empezó a<br />
Luis Antonio Tena Orduña<br />
perfeccionarse la pirotecnia, y en el año<br />
1414 el Consejo Municipal ordenó que<br />
nadie dejara por las calles cohetes<br />
corredores o borrachos, ya que, por ser los<br />
preferidos, se hacían de ellos gran<br />
consumo, especialmente la noche de San<br />
Dionisio. Y llegaron a tomar incremento,<br />
que en 1469 los Jurados, para evitar<br />
incendios, prohibieron su fabricación y<br />
venta en la calle del Trench y Puerta Nueva<br />
("Manual de Consells", núm. 38 A, AMV)<br />
Debieron alcanzar gran variedad, pues<br />
en 1602, en una composición de Blas<br />
Soria, incluida en las "Fiestas a San<br />
Raimundo de Peñafort", de Fr. Vicente<br />
LR.......61
Tradicions<br />
.....................................................................................<br />
Gómez, se mencionaba alguno de los<br />
diversos artificios que solían utilizarse en<br />
la época:<br />
Mira que por mostrar que ha produzido<br />
siempre pechos de fuego acelerado<br />
tantos fuegos y luzes ha encendido<br />
que tres noches en días ha tornado<br />
Y advierte que con animo crecido<br />
de artificiales fuegos te ha mostrado<br />
naves, galeras y castillos fuertes<br />
que arrojan de si fuegos de mil suertes."<br />
L'assunt de la polvora, a lo llarc de<br />
l’historia de Valencia, ha tingut<br />
situacions molt diverses. De passar<br />
d'una prohibicio, a pagar coets per a<br />
commemorar festes o celebracions. Es<br />
evident, que existia de molt antic un<br />
arrelament dins de Valencia, ya fora<br />
quina fora la seua manifestacio, tant<br />
en artefactes o focs artificials, com la<br />
seua expressio en coets, que ha<br />
perdurat a lo llarc del temps, en mes<br />
o menys tolerancia.<br />
Arrepleguem del llibre Sotsobrería de<br />
Murs e Valls, num. 76 d.3, que el dia<br />
24 de juliol de 1478, es va verificar el<br />
pagament dels coets disparats en les<br />
festes pel naiximent del princip D.<br />
Juan, en la següent expressio:<br />
"(24 de julio, 1478). Item, doni e pagui a<br />
Juhan Sanç e a Franci Royo, specier, sis<br />
liures, set solidos, sis diners por los<br />
tronados e coets e polvora que se<br />
despengueren, aquells iij. dies que la<br />
Ciutat feu festa de la naxença del<br />
Serenísimo Primogenit de Castella, als<br />
portals del Serrans e al portal Nou e ales<br />
torres, dels quals ferma apocha. ....."<br />
Hi ha una atra qüestio que volem<br />
resenyar, i es que en tot moment, i<br />
coneixent el grau de perillositat de<br />
l'element que estem mencionant, ha<br />
segut una preocupacio constant, per<br />
qualsevol responsable de la vida de la<br />
ciutat, que es prengueren les mas<br />
estrictes mides de seguritat, localisant<br />
i obligant a residir a qualsevol<br />
"polvoriste", fora dels llimits de la<br />
ciutat.<br />
LR.......62<br />
Fem mencio, de la llicencia que es va<br />
concedir a Pere Leo pera fer salitre, en<br />
la data del 28 d'abril de 1626, segons<br />
arrepleguem d'Orellana:<br />
"..., Donem e concedeixen licencia permis<br />
e facultat a Pere Leo Polvoriste pera que<br />
puga fer y fasa salitre en lo loch que y ha<br />
desdel cap del Pont de la Mar fins a<br />
lalqueria de Frances Arboleda sens<br />
perjuhi de tercer y no tocant en lo cami<br />
real durant lo temps de huyt anys, durant<br />
lo qual temps aquell, y no altre puixa fer<br />
salitre en dit loch cum hoc que haja de<br />
donar lo dit Pere Leo á la present ciutat<br />
cent y deu liures polvora de arcabus pera<br />
les Prosesons de Sant Jordi y Sant Dionis<br />
o peral que la voldra la present ciutat<br />
comensant a donar aquella en la proseso<br />
primera que vendra per ser estat aquell<br />
lo que primer ha advertit que en dit loch<br />
se pot fer salitre. E lo dit Pere Leo present<br />
y aceptant la dita concesio promet a dits<br />
Senyors Jurats y Sindich de la present<br />
ciutat presents y acceptants donar y<br />
liurar en ..."<br />
Des de temps antics, va existir una<br />
gran preocupacio per les persones<br />
responsables de la seguritat de<br />
Valencia. En data 1 d'agost de 1681,<br />
es va prohibir als comerciants tindre<br />
polvora en les seues cases. Queda<br />
arreplegat, segons obra citada , en la<br />
lletra U, que diu:<br />
"... ab provisió de huit de Maig prop<br />
pasat per los motius en aquella<br />
contenguts, provehiren que los Tenders,<br />
Botiguers, Polvoristes, y demes que<br />
tracten en polvora dins de la present<br />
ciutat, y venen en aquella á la menuda,<br />
desde dit dia en avant no poguesen tenir<br />
dicha polvora en los hostals, ni altres<br />
puestos (exceptades empero lo numero<br />
de liures que per establiment poden tenir<br />
en ses cases pera vendre á la menuda)<br />
sino en la Torre del Portal dels Juheus en<br />
La celebracio dels castells de focs artificials, han hagut de realisar-se, en la Valencia antiga<br />
L'assunt de la<br />
polvora, a lo llarc de<br />
l’historia de Valencia,<br />
ha tingut situacions<br />
molt diverses.<br />
De passar d'una<br />
prohibicio, a pagar<br />
coets per a<br />
commemorar festes<br />
o celebracions.
Tradicions<br />
.....................................................................................<br />
caixes tancades sots les penes en dita<br />
Provisio expresades. Y se hatja regonegut<br />
inconvenient de tenir la Polvora en dita<br />
Torre del Portal dels Juheus, y que fent<br />
fabricar una caseta en la casa publica,<br />
que al present esta derruida es levaria tot<br />
genero de inconvenient, per estar en<br />
puesto molt apartat, y distant de les<br />
cases del vehints de la present ciutat,<br />
pera el qual efecte se hauria corregut per<br />
molts dies la fabrica de dita caseta, y<br />
estaria en punt de liurarse, pues avia<br />
persona que feya dita fabrica conforme<br />
als capitols del arrendament per noranta<br />
huit liures, y que aixi es proposaba als<br />
dits Senyors Prohoms del Quitament,<br />
pera que si pareguera á ses Senyories<br />
prestasen son asentiment pera liurar dita<br />
fabrica en dita cantitat...."<br />
Arrepleguem la "Carta del Rey Carlos<br />
III, prohibiendo la fabricación, venta<br />
y uso de fuegos.... San <strong>Lo</strong>renzo, a 15<br />
de Octubre de 1771", que transcriu<br />
M A. d'Orellana en el seu Valencia<br />
Antigua y Moderna. Es interessant la<br />
seua llectura, d'alguns paragrafs, en<br />
els que diu:<br />
"D. Carlos por la Gracia de Dios etc.<br />
Sabed, que por los Autos acordado 36 y<br />
56, del Libro 2, tit. 4 de la nueba<br />
Recopilación se prohibió que ningun<br />
Cohetero de esta Corte fabricase, vendiese,<br />
tirase, ni disparase fuegos en ninguna<br />
fiesta particular, ó en otra forma que<br />
ocurriese por suntuosa y grave que fuese,<br />
a excepción de las fiestas Reales de fuegos<br />
que se mandasen celebrar por los Señores<br />
Reyes; .... de que han dimanado muchos<br />
incendios en casas, y edificios, deseando<br />
pues precaver, y evitar tan fatales<br />
consequencias, y daños al Estado, y bien<br />
comun de mis vasallos por mi Real Orden<br />
de 28. de Septiembre pasado he Resuelto<br />
se guarden, y observen con todo rigor las<br />
prohibiciones que contienen los citados<br />
Autos acordados, no solamente en la<br />
Corte, sino en todas las demás Provincias<br />
de estos mis Reynos. ..."<br />
Molt sovint, tenim noticies dels<br />
accidents que es produixen en les<br />
persones que manipulen la polvora i<br />
en els espectadors dels focs artificials.<br />
Els mijos de comunicacio, ens ho<br />
posen de relleu. Antigament, rares<br />
vegades teniem noticies dels<br />
accidents, pero no perque no<br />
existiren, sino perque no els<br />
coneixiem, ni ens enteravem. Algunes<br />
vegades, els cronistes o persones<br />
encarregades de narrar els grans<br />
acontenyiments deixaren constancia<br />
d'aixo. Tenim el cas, que en el llibre<br />
sobre festes que es celebraren en<br />
Valencia, en 1727, durant els dies del<br />
25 al 27 de juliol, en motiu de la<br />
Canonisacio de Santa Agnes de Monte<br />
Policiano i per les Beatificacions de<br />
Dalmaci Moner i Llucia de Narni, que<br />
van celebrar en el Real Convent de<br />
Predicadors de Valencia, queda<br />
constancia "de que no pudo dispararse<br />
el castillo, previsto para dicho acto, pues<br />
a causa de haberse prendido fuego un<br />
capazo con minas y pólvora, habiendo<br />
tenido que darle la extremaución a uno<br />
de los pirotécnicos, y el otro, que quedó<br />
en condiciones, no pudo dispararlo por<br />
carecer de minas."<br />
La celebracio dels castells de focs<br />
artificials, han hagut de realisar-se, en<br />
la Valencia antiga, en molts diversos<br />
llocs: plaça de Predicadors; pla del<br />
Palau Real; al costat de la Llonja; plaça<br />
de Sant Francesc, etc. I en atres llocs<br />
molt mes inverosimils, per eixemple,<br />
focs de llums de bengales, en els<br />
campanars de Sant Esteve; Sant<br />
Bertomeu i Santa Caterina. I dalt de la<br />
torre del Micalet; Torres dels Serrans o<br />
Torres de Quart. Concretament, la<br />
referencia que tenim del disparat<br />
damunt de les Torres de Quart, diu:<br />
"en la torre de la izquierda se levantaron<br />
los palos de la tronería, y en la de la<br />
derecha todos los cohetes y mangas para<br />
la salida; entre los tronadores los había<br />
que pesaban nueve libras, habiendo sido<br />
los fuegos mas copiosos y de mas coste de<br />
los de este año". Segons hi ha constancia<br />
de 1727, per les Festes per a la<br />
Canonisacio de San Juan de la Cruz,<br />
que relata el P. Guell, en este<br />
manuscrit, en l'octavario que va<br />
començar el 31 d'agost, costejant-lo el<br />
clero dels Sants Joans, el Comte de la<br />
l'Alcudia, el de Parcent, el canonge<br />
D.Faust Scals de l'Escala i atres devots.<br />
Donada la proliferacio de festes<br />
populars que existien en Valencia,<br />
l'Ajuntament, "en los pressupost<br />
municipals de 1871 á 1872, se imposá<br />
per primera vólta la obligació de ser<br />
demanada lliséncia al Ajuntamént,<br />
enáns de la celebració, tant de les festes<br />
de carrer, com de atres festéigs populars<br />
(falles de Sant Joseph, fóchs artificial y<br />
tir del colom), marcántse la quantitat<br />
de 500 pesetes de recapte anual, encara<br />
que sense especificar la quantía de<br />
cascuna d’estes llisénsies.<br />
En los presupóts del any económich de<br />
1873 al 74, se marca ya el valor de dit<br />
permís, qu’es el de 25 pesetes pera les<br />
festes de carrer. En lo de 1881 al 82 se<br />
putja á 50 pesetes, y en lo del 1882 al<br />
83 se fa arribar á 150; pero als póchs<br />
anys pasá la furia, y ha quedat ara<br />
Donada la proliferacio<br />
de festes populars que<br />
existien en Valencia,<br />
l'Ajuntament, "en los<br />
pressupost municipals<br />
de 1871 á 1872, se imposá<br />
per primera vólta la<br />
obligació de ser<br />
demanada lliséncia al<br />
Ajuntamént<br />
reduída la dita lliséncia al pagament<br />
total de 50 pesetes."<br />
Es un fet molt important, que es<br />
comence a tornar a les nostres arrels,<br />
en les disparades en ENGRAELLAT,<br />
en els seus ritos i costums valencians.<br />
Sería d'una gran satisfaccio conseguirho,<br />
ja que guanyariem en bellea i en<br />
seguritat, evitant molts accidents.<br />
LR.......63
Institucions Valencianes<br />
.....................................................................................<br />
Cavallers Jurats<br />
de Sant Vicent Ferrer<br />
El cami de l’Historia el<br />
varen escriure una<br />
multitut d'homens i dones<br />
en marcha, que en<br />
l'espiritualitat del monge,<br />
el rigor del cavaller, el<br />
valor del soldat i la<br />
prudencia del cientific, es<br />
van fer transcendir en<br />
humiltat, pero ferms en<br />
les seues creences, la seua<br />
fortalea, la seua actitut o<br />
el seu enteniment, per a<br />
allumenar el cami de<br />
l’ humanitat.<br />
LR.......64<br />
Elviro Adàn García<br />
Sería necessari, en este mon<br />
S<br />
de la postmodernitat encara<br />
en mes emfasis, detindre el<br />
pas del desenrollament<br />
economic i social dels<br />
pobles, per a mirar cap a arrere i<br />
contemplar l'existencia i les<br />
realisacions d'aquells homens que<br />
engrandida la seua talla en<br />
l’universalitat del seu prestigi o la<br />
fertilitat del seu mensage, han influit,<br />
o seguixen influint, en el pensar i en<br />
el sentir de les gents que en el seu<br />
cami fan possible el cami de l’historia<br />
cap al progrés, necessariament<br />
refermant en el passat, perque el<br />
respecte a la tradicio es el<br />
sosteniment mes ferm per a un futur<br />
estable. I Valencia, Espanya i Europa,<br />
i inclus la propia Esglesia Catolica,<br />
han estat, i estan, en deute en un<br />
dominic eiemplar, gloria del nostre<br />
Regne, Sant Vicent Ferrer, que per la<br />
seua paraula, la seua ciencia i les<br />
seues virtuts va mereixer el titul<br />
d'Apostol de la Pau, i al que els<br />
valencians de tots els estaments de la<br />
societat amen en fervor i veneren en
Institucions Valencianes<br />
.....................................................................................<br />
admiracio, en un sentiment general<br />
de cordialitat, conseqüencia de la<br />
seua impronta de santitat, del seu<br />
eixemple, de la solidea teologica i<br />
riquea d'erudicio dels seus sermons i<br />
els sobrenaturals signes dels seus<br />
prodigis, i les seues reconegudes<br />
virtuts de juï i sabiea, per haver<br />
vixcut com a home realiste en el seu<br />
temps, obert al mon intelectual,<br />
esforçat en allumenar els seus<br />
sentiments i actituts a llum de<br />
l'Evangeli, pero sempre des del<br />
fonament de la seua formacio<br />
intelectual buscant l'harmonia entre<br />
la rao i la fe.<br />
Va ser la seua vocacio i la seua<br />
inteligencia lo que li va permetre<br />
formar-se des de chiquet en el cami<br />
de la Santitat i la Fe, despres en els<br />
estudis de Gramatica, Llogica,<br />
Retorica, Filosofia, Teologia i<br />
coneiximent de la Biblia, per a en la<br />
seua joventut sobreeixir en el<br />
Magisteri; culminant en aixo una<br />
formacio que li va permetre ser<br />
assessor de Papes, Reis i Institucions<br />
i intervindre en transcendents<br />
assunts civils i eclesiastics, influint<br />
en el papat d'Avinyo i en el Cisma<br />
d'Occident, en l'arbitrage entre els<br />
"bandos" de Valencia, en la pau de la<br />
guerra dels Cent Anys, en les<br />
controversies en els judeus, i en el<br />
Compromis de Casp. I anys mes tart<br />
en la seua enorme labor pastoral en<br />
la predicacio en qualitat de "legatus a<br />
latere Christi" per Espanya, França i<br />
Italia, en multitut de conversions i<br />
numerosos milacres, transcendir del<br />
seu entorn geografic, religios, social,<br />
cultural i politic, conseguint una<br />
dimensio internacional i<br />
interclassista, sent per aixo<br />
prolifiques les publicacions sobre la<br />
biografia del Sant i les investigacions,<br />
texts, documents, ensajos i estudis<br />
sobre la seua personalitat, per lo que<br />
les conclusions de cientifics,<br />
historiadors, eclesiastics, religiosos, o<br />
erudits han segut de confirmar que<br />
l'ambit de la seua influencia va<br />
sobrepassar els llimits del seu orige<br />
en la Corona d'Arago i l'aportacio del<br />
seu pensament filosofic cristia les<br />
fronteres de la Baixa Edat Mija.<br />
La fragmentacio religiosa entre la<br />
figura llegendaria del Sant,<br />
entusiasta, popular i milacrera, i el<br />
perfil de la seua personalitat<br />
intelectual i cientifica, s'havia resolt<br />
exaltant entre les gents les seues<br />
activitats publiques en la predicacio i<br />
en la politica, en detriment de la<br />
consideracio i evaluacio dels seus<br />
coneiximents filosofico-teologics,<br />
exposts en les seues activitats<br />
d'estudi, docencia, investigacio i<br />
especialment en l'aportacio cientiica i<br />
juridica del seu pensament i escrits,<br />
quedant aixi diluida en la bona fe<br />
dels creyents la transcendencia<br />
historica i intelectual de la<br />
mundialment reconeguda figura del<br />
Sant dominic valencià. Aixi des de<br />
l'aparicio dels Altars en<br />
l'escenificacio en carrers i places<br />
dels "milacres" del Sant, havien<br />
conseguit, no sols exalçar i culturisar<br />
la festa, sino tambe encastar en la<br />
memoria dels valencians la seua vida,<br />
la seua obra i la llengua valenciana en<br />
la que predicava els seus sermons,<br />
pero si esta eminentment popular<br />
forma de participacio activa de les<br />
gents era necessaria per a la<br />
continuïtat de la tradicio, era tambe<br />
on es mostrava mes els perfils de<br />
Valencia, Espanya i Europa, i inclus la propia Esglesia Catolica, han estat,<br />
i estan, en deute en un dominic eiemplar, gloria del nostre Regne, Sant<br />
Vicent Ferrer, que per la seua paraula, la seua ciencia i les seues virtuts<br />
va mereixer el titul d'Apostol de la Pau<br />
santedat i d'actuacio publica, que<br />
l’historia critica del seu pensament i<br />
de la seua docta obra escrita.<br />
Encara no existia puix una historia<br />
definitiva del Sant valencià de major<br />
influencia i mes universal de tots els<br />
temps, per la qual cosa a les moltes<br />
institucions que treballaven<br />
entusiasticament per mantindre els<br />
centellejos de les seues virtuts<br />
sobrenaturals, calia unir una atra que<br />
incidiren en les seues aportacions<br />
doctrinals i historico-filisoficas, i<br />
contribuira a enaltir la seua<br />
personalitat per mig del foment de<br />
l’investigacio i estudis sobre la seua<br />
singularitat religiosa i intelectual i<br />
cientifica. I evocant als homens de la<br />
"companyia", especie de familia<br />
espiritual que solia acompanyar el<br />
LR.......65
Institucions Valencianes<br />
.....................................................................................<br />
Sant en les ciutats i en el seu<br />
pelegrinage, severament separats de<br />
les seues dones i treballant en el seu<br />
ofici i despres en l'oracio, i a aquells<br />
mes de trescents homens i dones,<br />
cavallers notables en ciencies i<br />
lliteratures que des de 1410 s'havien<br />
juramentat, davant de la presencia de<br />
Sant Vicent, per a permaneixer ferms<br />
contra les tentacions, propagar la Fe<br />
de Crist i velar pels bons costums,<br />
dos ilustres valencians del nostre<br />
temps, D.Juan Bautista Martí Belda i<br />
D.Josep Ferrer Olmos, van decidir<br />
fundar una nova Institucio, que<br />
sorgint dels tradicionals moviments<br />
vicentins que tant havien actuat per a<br />
que no es perderen les calcigades del<br />
Sant dominic, treballar per a, unint<br />
la seua vida i la seua obra,<br />
redescobrir la personalitat del Sant<br />
valencià, propagar el cult i la devocio,<br />
i fomentar l'estudi i coneiximent del<br />
prestigios predicador de paraula<br />
apassionada i senzilla, pero de cor sabi<br />
i inteligent.<br />
El 16 abril de 1966, va naixer a<br />
Valencia el Capitul de Cavallers<br />
Jurats de Sant Vicent Ferrer, per a<br />
reunir a setanta Cavallers, sifra<br />
corresponent als anys que va viure<br />
el Sant, de manifesta fe catolica i<br />
devocio vicentina, disposts a<br />
contribuir als fins espirituals i<br />
materials de la nova Institucio. El<br />
seu Estatut va ser aprovat per<br />
LR.......66<br />
l'Excm. Rvdm. Sr. Arquebisbe de<br />
Valencia D. Josep Maria Lahiguera,<br />
en 25 març de 1972, havent segut el<br />
seu primer President d'Honor el<br />
Capita General de la Regio Militar<br />
Excm. Sr. D. Santiago Mateo Marcos,<br />
i el Lloctinent General l'Excm.<br />
Sr. D. Juan B. Martí Belda, entrant a<br />
formar part del Capitul persones<br />
de filiacio cristiana i reconeguda<br />
formacio intelectual, procedents de<br />
l'Esglesia, el notariat, l'advocacia, la<br />
medicina, llicenciatures tecniques,<br />
redescobrir la personalitat del Sant valencià<br />
l'administracio, la milicia, i l’industria<br />
o el comerç.<br />
A fi de donar major dignitat i honra<br />
a les finalitats del Capitul l'ingres<br />
dels aspirants, si hi haguera vacant,<br />
es va decidir realisar en solemnitat,<br />
baix jurament i promesa, rebent el<br />
distintiu de la Creu de Cavaller,<br />
estructurant-se com nova associacio<br />
vicentina en els seus orguens rectors<br />
per mig d'un Consell Directiu i una<br />
l'Assamblea General, acordant com a<br />
vestimenta per als actes oficials i<br />
institucionals el trage jaque amb la<br />
Creu de Cavaller.<br />
Des de llavors son multiples les<br />
conferencies, els treballs, les activitats<br />
culturals i religioses a qui dins de<br />
l'ambit vicenti ha assistit el Capitul, la<br />
presencia corporativa en els actes de<br />
cult del nostre Patro, festivitats,<br />
funcions religioses, processons i<br />
solemnitats en ambit de l'Esglesia ha<br />
segut tambe permanent, aixi com<br />
atres activitats que en honor al Sant<br />
realisa el propi Capitul: sobreeixint<br />
d'entre elles; pelegrinages a llocs<br />
vicentins, localisacio i custodia de<br />
reliquies, adorn i restauracio de la<br />
Capella de Sant Vicent de la S.I.<br />
Catedral, donacio d'una campana<br />
a l'Esglesia Castrense de Sant<br />
Domenec, entronisacio d'una image<br />
del Sant en el Colege Imperial de<br />
Chiquets Orfens, la recuperacio d'un<br />
El 16 abril de 1966, va naixer a<br />
Valencia el Capitul de<br />
Cavallers Jurats de Sant<br />
Vicent Ferrer, per a reunir a<br />
setanta Cavallers, sifra<br />
corresponent als anys que va<br />
viure el Sant, de manifesta fe<br />
catolica i devocio vicentina,<br />
disposts a contribuir als fins<br />
espirituals i materials de la<br />
nova Institucio.<br />
Auca historica i la seua instalacio en<br />
la Basilica de Sant Vicent i la dotacio<br />
de reclinatoris i bancs per al cult en<br />
la Capella del Sant en l'antic Convent<br />
de Dominics.<br />
I especialment l’instancia dirigida al<br />
Senyor Arquebisbe de Valencia, en<br />
l'acort unanim de l'Assamblea<br />
del Capitul de Cavallers Jurats,<br />
acompanyada de l'oferiment d'una beca<br />
per a la realisacio dels estudis<br />
necessaris, a fi que s'iniciaren els tramits<br />
per a la declaracio de Sant Vicent Ferrer<br />
Doctor de l'Esglesia Universal, per<br />
reconeixer santetat de vida, ortodoxia<br />
en la fe i eminencia de doctrina en les<br />
ciencies sagrades.
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
Parlem<br />
com cal<br />
Qualsevol que veja la Televisio<br />
Valenciana detectarà, entre<br />
moltes atres coses que ya hem<br />
tractat aci en algunes ocasions, un us<br />
i abus de determinades formes verbals<br />
del preterit perfecte perifrastic:<br />
Yo vaig vindre<br />
Tu vas vindre<br />
Ell va vindre<br />
N. vam vindre<br />
V. vau vindre<br />
Ells van vindre<br />
Curiosament mai s’utilisen les formes:<br />
Tu vares vindre<br />
N. varem vindre<br />
V. vareu vindre<br />
Ells varen vindre<br />
I mai s’utilisa el preterit perfecte simple:<br />
Yo vingui<br />
Tu vingueres<br />
Ell vingue<br />
N. vinguerem<br />
V. vinguereu<br />
Ells vingueren<br />
Esta politica llingüistica s’esten tambe<br />
als llibres de text i a la llengua de<br />
l’administracio, i dic “politica<br />
llingüistica” perque no respon a<br />
criteris llingüistics o filologics,<br />
simplement es tracta de potenciar la<br />
variant de la flexio verbal valenciana<br />
que mes s’acosta a la catalana, en un<br />
intent de fer-les coincidir i unificar-les.<br />
No cal dir que les tres possibilitat que<br />
aportem son valencianes i que una<br />
Voro López i Verdejo<br />
normativa i politica llingüistica<br />
respectuosa les hauria de tindre en<br />
conte posant en primer lloc la forma<br />
del preterit perfecte simple, que es la<br />
mes antiga i classica, la que conserva<br />
la conjugacio intacta i hui la mes<br />
caracteristica del valencià.<br />
Durant algun temps i encara hui el<br />
preterit percfecte simple s’associava<br />
erroneament al dialecte apichat, ya que<br />
estes formes verbals son les utilisades<br />
en la ciutat de Valencia i les comarques<br />
que parlen este dialecte, i d’esta manera<br />
condenant l’apichat se condenaven<br />
indirectament estes formes verbals. Res<br />
mes llunt de la realitat, el preterit perfet<br />
simple s’utilisa mes alla de l’apichat i en<br />
determinades persones es utilisat<br />
encara en tot el territori valencià. La<br />
documentacio demostra que es la<br />
forma mes antiga i classica que<br />
s’utilisava en totes les comarques<br />
valencianes.<br />
Els gramatics i estudiosos de la llengua<br />
valenciana dels segles IX i bona part del<br />
XX sempre han contemplat les formes<br />
del preterit perfecte simple sense<br />
complexos, les han donades com a<br />
normatives i les han utilisades en els<br />
seus escrits, en la majoria dels casos<br />
aconsellant el seu us per davant de les<br />
perifrastiques. Es des d’un temps a esta<br />
banda quan, a pesar de ser normatives<br />
i apareixer en totes les gramatiques i<br />
manuals, s’ignoren, es marginen i<br />
s’obliden per alguns a l’hora de parlar o<br />
escriure, unicament per no ser<br />
coincidents en el catala, el qual les ha<br />
perdudes en la llengua parlada.<br />
Repetim que el preterit perfecte simple,<br />
es classic i està viu en tot el valencià, si<br />
be es en la zona central a on mes<br />
vitalitat te, i conserva una conjugacio<br />
rica i completa davant de la<br />
simplificacio del perifrastic, considerada<br />
per molts gramatics com un<br />
empobriment. Desgraciadament el seu<br />
us retrocedix davant de les formes<br />
perifrastiques, ya que la normativa<br />
oficialista i hui oficialisada ve potenciant<br />
estes ultimes.<br />
Hem de tornar a les formes classiques<br />
valencianes i recuperar el consell de<br />
Carles Salvador, Lluïs Revest, Sanchis<br />
Guarner, Lluïs Fullana, Miquel Adlert<br />
Noguerol i tants atres que defenien<br />
l’us del preterit perfecte simple.<br />
Recordem aci lo que al respecte dien<br />
alguns dels nostres gramatics:<br />
“No s’ha de prescindir sistemàticament del<br />
pretèrit perfecte d’indicatiu, lo que és un<br />
empobriment per a la llengua i cal<br />
simultanejar-lo en el perifràstic”<br />
Adlert Noguerol. En defensa de la<br />
Llengua Valenciana (1977)<br />
“Les formes emprades al Regne de<br />
València reduïbles a la conjugació de la<br />
capital són més eufòniques i més properes<br />
a la llengua clàssica que no les adoptades<br />
com a normals a Catalunya… devem<br />
adoptar preferentment lo sistema de<br />
característiques i desinències de la capital”<br />
Lluïs Revest i Corzo. La Llengua<br />
Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu<br />
(1930).<br />
“En la llengu culta escrita es sol donar<br />
preferència al prefet simple” Manuel<br />
Sanchis Guarner. Gramàtica Valenciana.<br />
(1951).<br />
En poc de temps quant nos han<br />
canviat les coses<br />
LR.......67
Lliteratura Valenciana<br />
.....................................................................................<br />
“Tractar de la lliteratura de<br />
LR.......68<br />
creacio i imaginacio i<br />
relacionar-la en la societat en<br />
la que fon escrita, donar noticia<br />
de l´importancia que en ella<br />
tingueren les obres, deixar<br />
unes notes de la vida de l´autor<br />
i fer un compendi de les<br />
principals corrents que en<br />
cada temps historic existiren,<br />
varen ser objectius essencials<br />
que nos mogueren a l´hora de<br />
deixar impresa una historia de<br />
Sobre la nostra<br />
Historia<br />
la lliteratura valenciana”<br />
Aixina comença el portic que<br />
ferem a l´edicio en dos<br />
volums de l´Historia de la<br />
Lliteratura Valenciana que<br />
la Real Academia de Cultura acaba de<br />
traure publicada. Exponiem els<br />
objectius i les raons del perque<br />
d´esta historia, encara que sobren els<br />
motius per a afrontar l´elaboracio d´un<br />
element tan essencial per a la nostra<br />
cultura; en tot cas exponien tot allo<br />
que nos va impulsar a nosatres. I quan<br />
ho feem, l´historia no deixava de ser un<br />
bon grapat de pagines impreses, de<br />
galerades que se nos volaven en l´aire i<br />
que es descomponien cada dos per<br />
tres; escriviem els prolec intuint la<br />
criatura, imaginant-nos-la, i ara ya està<br />
ahí. Estem moderadament satisfets.<br />
Tindre arreplegats en dos volums de<br />
facil utilisacio res mes que huit segles<br />
de la nostra historia lliteraria ya es una<br />
mes que bona noticia. Des d´esta<br />
perspectiva pensem en els potencials<br />
lectors i en els que, sense dubte,<br />
podran anar ampliant, de forma<br />
ara mes permenorisada i completa<br />
qualsevol dels aspectes que alli<br />
apareixen. Pero tambe, com no, sabem<br />
d´alguns espais que podiem haver<br />
ampliat o tractat de forma diferent,<br />
provablement mes adequada.<br />
Afortunadament tot es millorable, i ahí<br />
està el repte nostre i el d´uns atres
Lliteratura Valenciana<br />
.....................................................................................<br />
estudiosos; en tot cas, la prioritat era<br />
traure un llibre que ya fea anys es fea<br />
esperar.<br />
No esperen vostes trobar mes que<br />
aspectes lliteraris; no hem inclos<br />
aportacions llingüistiques, d´evolucio<br />
de la llengua, o sobre teories sobre la<br />
seua identitat, l´interpretacio dels<br />
de la<br />
moments mes algits o mes foscs del<br />
seu us, ni els complexos processos<br />
socials que es produiren durant la<br />
Renaixença i, en especial, en el<br />
moment de l´esclat del conflicte<br />
llingüistic durant el XX. I que conste<br />
que no ha segut per falta de ganes. De<br />
fet, hi ha notes aci i alla que nos poden<br />
guiar. Pero no vam creure oportu que<br />
esta Historia de la Lliteratura es<br />
convertira en un calaix de sastre a on<br />
ficar totes les urgencies teoriques; no,<br />
no era operatiu ni imprescindible. Cal<br />
fer una historia de la llengua ben<br />
centrada i no era el cas. Pero<br />
obviament, com que hem pres<br />
una postura d´estricta obediencia<br />
valenciana, el lector percep en claritat<br />
quina es la nostra opcio, encara que esta<br />
ha d´anar matisant-se ab els estudis.<br />
A banda voldriem fer algunes<br />
aclaracions al respecte del segle XX. El<br />
XX es un segle que requerix un estudi<br />
ben ample que mereixeria, com uns<br />
atres moments de la nostra historia, un<br />
unic volum que arreplegara totes les<br />
tendencies i moviments. Davant un<br />
argument de coherencia en l´extensio<br />
dedicada a la globalitat, hem optat per<br />
no incloure la lliteratura castellana<br />
escrita per valencians –que conta, d´un<br />
atre costat en abundant bibliografia- i<br />
incloure nomes la lliteratura en<br />
normativa de l´Academia, tan obviada i<br />
exclosa en els estudis dedicats a la<br />
“historia de la lliteratura catalana al<br />
País Valencià”. A mes estava la negacio<br />
absoluta de cap prorroga mes, s´havia<br />
acabat el temps de desconte. I es que<br />
s´ha fet llarc el treball, especialment<br />
per a nosatres. Les condicions en els<br />
que hem treballat no eren ni son les<br />
mes idonees; haguerem d´enfrontarnos<br />
a un problema darrere un atre, a la<br />
falta d´estudis, a la falta d´edicions, a la<br />
falta de referents i, -cóm ho hem<br />
necessitat- d´algu que nos donara el<br />
seu punt de vista. Haviem tambe de<br />
donar solucions a qüestions<br />
eternament irresoltes que requerien<br />
d´un esforç especial. Per eixemple, si<br />
Lliteratura<br />
Valenciana<br />
Artur Ahuir i Alicia Palazón<br />
lligen vostes el segle XV, en el capitul<br />
dedicat a la narrativa cavalleresca<br />
trobaran apenes quatre pagines<br />
dedicades al Curial e Güelfa. Puix be,<br />
eixes escasses pagines necessitaren de<br />
la llectura del llibre, de considerable<br />
llargaria, i dels estudis, a vegades no<br />
facils de trobar, que al voltant de<br />
l´identificacio de la nacionalitat de<br />
l´autor s´havien fet. Assimilar,<br />
recompondre i aplegar a una conclusio<br />
sobre la valencianitat o no de l´anonim<br />
autor de l´obra, un parell de mesos<br />
almenys en els que es detenia la<br />
redaccio de l´obra. O aixo o passar<br />
pagina. I els garantim que este no ha<br />
segut l´unic cas. I en tot aço, a pesar de<br />
LR.......69
tot, continuarem durant anys perque<br />
teniem molt clara la nostra intencio.<br />
“Nuestro autor nos representa en su<br />
obra esta estrechez de nuestras<br />
memorias literarias, y el corto confín a<br />
que estaban reducidas,<br />
principalmente las antiguas. Al<br />
mismo tiempo veía que era deseo<br />
universal de los estudiosos y eruditos,<br />
de tener una noticia cumplida y<br />
exacta de cuanto pertenece a la<br />
Historia Literaria de este Reino, y que<br />
no quedasen en el olvido los que aun<br />
no siendo patricios habían honrado la<br />
Patria, tratando de cosas del País. Y<br />
aunque en esta parte histórica había<br />
que vencer las grandes dificultades de<br />
las contradicciones, diferencias de<br />
tiempos, confusiones de obras,<br />
descubrimientos de engaños de los<br />
que equivocan los escritos, las<br />
noticias y los sucesos. En medio de<br />
tantos embarazos quiso remediar la<br />
necesidad que había en su tiempo, e<br />
informarnos con cuantas noticias<br />
había llegado a alcanzar de la vida<br />
tiempo en que esta floreció, de la<br />
edad, costumbres y calidades de<br />
todos los escritores que, o por<br />
naturaleza o por la materia podían<br />
pertenecer a nuestra nación,<br />
formando una obra copiosa, que<br />
satisfaciendo al deseo universal, fuese<br />
de suma utilidad para la República<br />
Literaria y, si se me permite decirlo, la<br />
honra de todos los valencianos...”<br />
1747 es la data en la que està escrit<br />
este prolec a la Biblioteca Valentina de<br />
Josep Rodríguez. 255 anys despres lo<br />
que aci s´expon no sona estrany ni<br />
alluntat de la realitat que vivim. Hem<br />
tingut present esta introduccio des<br />
dels inicis del nostre treball, aixina<br />
com les paraules del mateix<br />
Rodriguez quan afirma la seua<br />
intencio:<br />
“No por ostentar noticias, que las<br />
mías, tenues serán siempre, y<br />
vulgares, sino por servir a mi gloriosa<br />
patria y esclarecida nación”<br />
Ahi tenen vostes els fruit d´uns quants<br />
anys, per si els por servir d´ulguna<br />
cosa.<br />
LR.......70<br />
hem optat per no incloure la lliteratura castellana escrita per<br />
valencians –que conta, d´un atre costat en abundant<br />
bibliografia- i incloure nomes la lliteratura en normativa de<br />
l´Academia, tan obviada i exclosa en els estudis dedicats a la<br />
“historia de la lliteratura catalana al País Valencià”
Teatre<br />
.....................................................................................<br />
En<br />
casa<br />
del ferrer...<br />
iu un vell refra que “Predicar en<br />
D<br />
desert es sermo perdut”. I este<br />
refra, a l’igual que qualsevol<br />
atre, tanca dins d’ell la mes<br />
absoluta i indiscutible de les veritats,<br />
puix en moltes facetes de la vida<br />
quotidiana, tenim l’oportunitat de<br />
comprovar la realitat que la seua<br />
afirmacio conté.s per tant un fet<br />
demostrat, quasi un autentic i<br />
indubtable axioma, el que un any mes,<br />
i recentment celebrat el Concurs de<br />
Teatre en Llengua Valenciana, que<br />
organisa Junta Central Fallera, tinga que<br />
tornar a destacar el llamentable fet de la<br />
poca o nula importancia que algunes<br />
comissions falleres que es dediquen a<br />
practicar sobre les taules el bell art de<br />
Talia, demostren en l’hora de triar l’obra<br />
per a representar en dit event.<br />
Des d’estes llinies, vinc reincidint, i no<br />
em canse de fer-ho, en la nula presencia<br />
dels nostres autors valencians vius en<br />
Rafael Melia Castello<br />
els teatres publics que rigen els destins<br />
dels espectaculs que tenen lloc en la<br />
nostra ciutat. Desgraciadament, en<br />
cadascuna de les revistes de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong>, he<br />
tengut que ficar el dit en la nafra del<br />
descontent que provoca l’actitut dels<br />
organismes oficials, negant-nos el pa i la<br />
sal als que encara tenim l’orgull<br />
d’escriure teatre valencià, potser per la<br />
senzilla rao de que ho fem en la<br />
normativa de la RACV, o lo que es lo<br />
mateix, en les normes de El Puig.<br />
LR.......71
Teatre<br />
.....................................................................................<br />
Aixo es un fet evident, pero lo que mes<br />
nos fastidia (per dir-ho finament) es<br />
que siguen les propies falles les que,<br />
quan podrien tirar-nos una ma, ya que<br />
de teatre vernacul es tracta, fan tot lo<br />
contrari, dedicant-se a posar en escena<br />
obres d’autoria foranea, per a lo que<br />
han de realisar traduccions al valencià,<br />
la majoria de vegades Deu sap baix<br />
quina normativa. Nomes hi ha que oir<br />
lo que els actors amollen en escena,<br />
quan estan representant. Torne a<br />
repetir que hi ha alguns casos que<br />
representen obres d’autors valencians<br />
actuals, i ad estos quadros artistics,<br />
sincerament, des d’estes llinies, els<br />
agraixc la seua gratificant deferencia.<br />
Pero encara en son pocs. Deurien i<br />
podrien ser-ne molts mes, puix materia<br />
prima no els faltaria en absolut.<br />
Una vegada mes, els quadros de mes<br />
valia artistica, dins del mon actoral<br />
faller, han passat tambe enguany del<br />
mon autoral dels seus païsans. I<br />
nomene lo de la valia, amparant-me en<br />
els resultats que els fallaments del jurat<br />
calificador, any per any, otorga,<br />
premiant la labor d’estes agrupacions<br />
artistiques. I com diuen que per a prova<br />
sobra un boto, anem a repassar<br />
seguidament el programa d’interpretacions<br />
portades a efecte en el concurs d’enguany.<br />
Prenint el nomenat fallament de l’any<br />
anterior, podem significar que, en<br />
l’apartat d’Obra de Llarga Duracio, les<br />
falles classificades en els primers llocs<br />
en l’eixercici 2001-2002, han<br />
representat enguany les següents obres:<br />
La falla Quart Extramurs-Velazquez,<br />
l’obra “El ball”, d’Edgar Neville.<br />
La falla Ripalda- Soguers, l’obra “El<br />
papa i la bruixa”, de Dario Fo.<br />
LR.......72<br />
La falla Fra J. Rodríguez – Pintor Cortina,<br />
l’obra “Verónica”, d’autor anonim, segons<br />
programa de J.C.F., sent la versio del seu<br />
director Josep Mª. García.<br />
La falla Nador-Miraculosa, l’obra<br />
“Mandibula afilada”, de Carles<br />
Alberola. (Esta es una sorpresiva<br />
excepcio, puix es tracta d’un valencià<br />
viu. <strong>Lo</strong> que succeix es que en este cas<br />
les normes d’El Puig brillen per la seua<br />
absencia.)<br />
La falla Avda. la Plata – General<br />
Urrutia, l’obra “Nomes l’amor i la lluna<br />
porten fortuna”, de Miguel Mihura.<br />
La falla En Plom- Guillem de Castro,<br />
l’obra “Gresca al Palmar”, de Carlo<br />
Goldoni.<br />
I, per ultim, la falla Sevilla – Denia,<br />
l’obra “Hamlet”, de William Shakespeare.<br />
Passant a obra de Curta Duracio, la<br />
llista queda com seguix:<br />
La falla Fra J. Rodríguez – Pintor<br />
Cortina, posà en escena l’obra “Malait<br />
sigues”, d’Antoni Ruiz Negre.<br />
(¡Enhorabona, amics fallers! Al menys,<br />
haveu tengut un detall, representant<br />
l’obra d’un autor valencià viu. ¡Aixina<br />
condirà l’eixemple!)<br />
La falla Arquebisbe Olaechea – Sant<br />
Marceli, l’obra “L’hivern de la seua<br />
desventura”, de Josep Bea. (Repetixc<br />
exactament lo expressat en el cas<br />
anterior. ¡Que seguiu aixina! ¡A vore si<br />
es de veres!)<br />
La falla Nador – Miraculosa, l’obra<br />
“Carregament de somnis”, d’Alfonso<br />
Sastre.<br />
La falla Nort- Dr. Zamenhoff, l’bra<br />
“Tractament de choc”, d’Alonso Millán.<br />
La falla Mestre <strong>Lo</strong>pe – Josep Carsí,<br />
l’obra “A cap de lloc”, d’Antoni Ruiz<br />
Negre. (Servixca lo escrit anteriorment<br />
en els dos casos ya referits)<br />
Apart de lo expost, hi ha unes quantes<br />
falles mes que han posat en escena<br />
varies obres d’autoria valenciana<br />
actual, a les quals els desige tinguen el<br />
maxim exit possible. Pero lo que<br />
queda suficientment clar es que, on<br />
mes numero d’obres es representen es<br />
en el capitul d’obra curta, i aixo me fa<br />
pensar. ¿Sera que els autors valencians<br />
vius nomes servim per a escriure<br />
obres de curta duracio? ¿O tal volta<br />
siga que d’eixa forma, si l’obra no es<br />
massa bona, al ser de curt tamany, el<br />
fracas per a la falla resultarà menor?<br />
D’una manera o atra, es veu molt clar<br />
el fet, quan repassem que d’una<br />
xixantena d’obres posades en escena,<br />
Una vegada mes, els quadros de mes valia<br />
artistica, dins del mon actoral faller, han<br />
passat tambe enguany del mon autoral<br />
dels seus païsans.<br />
tan sols unes dihuit han correspost<br />
a autoria valenciana viva, i<br />
concretament, escrites en les normes<br />
d’El Puig. ¿No es per a posar-se a plorar?<br />
Si aixo naix del concurs faller, on se<br />
supon que la seua gent pensa d’un<br />
modo mes afi en nosatres, els<br />
autors referits, ¿com se li poden<br />
demanar peres a l’om dels<br />
organismes oficials? Estos, lo<br />
primer que farien, coneixent els<br />
detalls apuntants anteriorment,<br />
sería posar-se a riure. Sense dubte,<br />
podrien dir-nos allo de que, primer<br />
netegem la nostra casa, perque falta<br />
nos fa. I es que, com sempre, en<br />
casa de ferrer...
Teatre<br />
.....................................................................................<br />
Butaca de pati<br />
Carles Bori<br />
Tal volta vos<br />
pregunteu que te<br />
que vore la<br />
maravellosa foto<br />
del valencianiste i<br />
bon amic Sergio<br />
Polo que ilustra est<br />
articul. Nomes me la<br />
va regalar el seu<br />
autor, me vaig<br />
quedar prendat de<br />
la magia que la<br />
seua maquina havia<br />
retratat. Tots<br />
reconeixem el lloc,<br />
el pont del Regne a<br />
boqueta nit<br />
Pero sense dubte ha sabut<br />
captar la teatralitat d’una<br />
escena en la que pareix que<br />
la gargola estiga a punt de votar en la<br />
siniestralitat de la foscor. I es justament<br />
esta image fidel reflex d’un assunt que<br />
porte en el cap molt de temps. La<br />
qüestio es que en esta estampa se pot<br />
vore que la ciutat de Valencia es un<br />
escenari perfecte per a rodar pelicules i<br />
cóm no, per a usar-la com a escenari de<br />
les obres de teatre. Tenim de tots els<br />
estils arquitectonics que nos vullguen<br />
demanar. Racons en “glamour” i no<br />
oblidem que en els carrers del cap i<br />
casal s’ha fet teatre i representacions<br />
teatrals des de fa uns quants segles. Per<br />
tot aixo i molt mes, la ciutat en la que<br />
LR.......73
Teatre<br />
.....................................................................................<br />
gracies a Deu m’ha tocat naixer es un<br />
gran escenari, molt desaprofitat pero<br />
en tota la magia que pot tindre una<br />
fotografia com la de Sergio. Tambe<br />
caldria dir-vos que les gargoles son en<br />
algunes part d’Europa les mascotes o<br />
part de les ensenyes i anagrames dels<br />
grups de teatre. D’ahi la meua evocacio<br />
teatral a una image tan onirica com<br />
real, com el teatre mateixa.<br />
Tots tenim ganes que aplegue<br />
l’inauguracio del Palau de les Arts, per<br />
a poder vore escenicament totes eixes<br />
maravelles, music-teatrals que hui per<br />
hui no mes les podem admirar en<br />
Madrit com el Fantasma de l’Opera,<br />
basat en l’opera de Gaston Leroux, que<br />
en el <strong>Lo</strong>pe de Vega madrileny està<br />
causant furor i conseguir una entrada<br />
es una odisea.<br />
<strong>Lo</strong> del Teatre Nacional Valencià, que<br />
està provocant tota una caça de bruixes<br />
internes dins de la moguda teatral<br />
valenciana, per lo qual i com sempre<br />
me vaig a definir en el tema. ¿Un Teatre<br />
Nacional Valencià? ¿Servirà d’alguna<br />
cosa mes que lo que fan ya els Teatres<br />
LR.......74<br />
de la Generalitat? ¿Sera una<br />
continuacio dels quatre enchufats al<br />
pancatalanisme emboirat i llaugeret<br />
que fa la colla de la Generalitat<br />
¿Valenciana? ¿Seran nomes<br />
representades obres d’autors<br />
valencians en les dos llengües oficials<br />
de la nostra Nacio? Es molt verinos<br />
pensar en un futur teatral valencià si<br />
tot continúa igual i no se conta en els<br />
autors de poble que son els que pels<br />
anys perduraran gracies a la gent. Pese<br />
a tot ¡SI! Es necessari un teatre<br />
exclusiva, neta i purament valencià.<br />
Pocs pobles en Europa tenen la<br />
trayectoria teatral de les nostres terres<br />
en lo que a lo popular se referix, no en<br />
grans produccions que se fan i no<br />
perduren en el temps sent unes modes<br />
passageres i efimeres com a passio<br />
momentanea. Està ben clar que deu<br />
fer-se de tot dins del teatre, pero en el<br />
nostre vell Regne tenim la qualitat,<br />
cantitat i experiencia necessaria per a<br />
tindre un teatre Valencià propi.<br />
Endavant en el proyecte que podria<br />
estar molt lligat a la ciutat de les arts<br />
esceniques o a la ciutat de la llum<br />
d’Alacant, o al taller d’opera de la<br />
Comunitat Valenciana, o al Palau de les<br />
Arts. Com podeu vore les<br />
combinacions son ben amples i d’aixo<br />
se tracta, de moure el teatre en una<br />
mentalitat valenciana i si se poguera<br />
valencianista, que bona manca nos<br />
deixa de buit.<br />
¿A que no sabieu que...?<br />
No deuriem oblidar-nos de tot un<br />
subgenero tan valencià com faller que<br />
es ni mes ni manco que el de<br />
“l’Aproposit Faller”. En temps com<br />
Pocs pobles en Europa tenen la trayectoria teatral de les nostres<br />
terres en lo que a lo popular se referix, no en grans produccions que<br />
se fan i no perduren en el temps sent unes modes passageres i<br />
efimeres com a passio momentanea.<br />
esten d’aproposits es bo saber un poc<br />
mes d’ells:<br />
“El nom ya ho diu es una peça curta<br />
que se representa “a proposit”<br />
normalment de la presentacio d’una<br />
falla i les seues falleres majors. Solen ser<br />
de dos categories, infantil o major<br />
segons se presenten ad una o atra<br />
fallera si no son les dos d’una. La<br />
tematica de l’Aproposit es de caracter<br />
valencià donant pas a la presentacio en<br />
si de la comissio d’eixe any i les seues<br />
maximes representants. La duracio està<br />
entre vint minuts o una horeta escassa
Teatre<br />
.....................................................................................<br />
en quant a l’escenificacio teatral.<br />
Intercalades en mig de la representacio<br />
se solen incloure balls, danses o musica<br />
valenciana en tabal i dolçaina. Es al<br />
mateix temps molt normal vore<br />
quadros plastics o estetics per a realçar<br />
la complexitat de l’actuacio. J.C.F. te un<br />
concurs per a les presentacions i els<br />
seus aproposits. L’imaginacio dels<br />
autors en este cas sol volar cap a<br />
distintes classes d’aproposits que<br />
podriem classificar en:<br />
- Patriotics o historics: en simbols<br />
valencians i fallers, plens de llorejats fills<br />
de la nostra terra enaltint les seues gestes.<br />
- Fantastics: en elements inanimats o<br />
etereus relacionats en Valencia que se<br />
personifiquen per a ser antagonistes de<br />
personages humans.<br />
- En vers: de tall gracios o en pla de<br />
critica de lo succeit ultimament en les<br />
nostres terres.<br />
- Sainetistic: de barraca i espardenya<br />
- Mitologic: de deus o sers que venen<br />
d’atres epoques o temps admirant-se<br />
de les nostres festes i terra.<br />
- Infantil: incorporant personages de<br />
contes o fantastics, dirigit als menuts<br />
enaltint sempre els valors humans i<br />
fallers.<br />
Se pot donar per supost que cada una<br />
d’estes classes d’aproposits se poden<br />
barrejar per a intercalar mitologia i<br />
temes patriotics o en vers. Les<br />
possibilitats son tan infinites com ho es<br />
l’imaginacio en el teatre valencià.<br />
Els actors i l’equip tecnic son tots<br />
Està ben clar que deu<br />
fer-se de tot dins del<br />
teatre, pero en el nostre<br />
vell Regne tenim la<br />
qualitat, cantitat i<br />
experiencia necessaria<br />
per a tindre un teatre<br />
Valencià propi.<br />
fallers de la comissio. Ells mateixos es<br />
fan els decorats i el vestuari. Els autors<br />
dels aproposits en la seua immesa<br />
majoria son els mateixos que escriuen<br />
obres per al concurs de J.C.F., autors<br />
de teatre popular.<br />
Tant en el cas del concurs de J.C.F. com<br />
en els aproposits se crea una<br />
repercussio social d’un gran caliu. Es<br />
un simbol de tradicio en la que<br />
families sanceres han vixcut l’enchis<br />
del teatre gracies a les falles i en<br />
concret als concursos, mostres,<br />
presentacions falleres, etc. De pares a<br />
fills ha passat el cuquet d’estar d’alt<br />
d’un escenari implicant practicament a<br />
tota la familia fallera a ajudar en els<br />
decorats, ensajos, vestuari i demes.<br />
Paralelament als concursos de teatre i<br />
de les presentacions J.C.F. convoca un<br />
concurs lliterari a on se premia la<br />
millor obra inedita i el millor<br />
aproposit.<br />
L’entrega de tots els guardons teatrals<br />
s’efectua en un gala especial en la que<br />
se rendix homenage al nostre teatre.”<br />
(Text tret del treball “El Teatre Valencià<br />
mes popular” de Germana Oltra i<br />
Carles Bori, Premi de la Excma.<br />
Conselleria de Cultura, Educacio i<br />
Ciencia en els Jocs Florals de la Ciutat<br />
i Regne de Valencia 1999).<br />
Per ultim recomanar-vos un llibre, “El<br />
Virgo de Visanteta y el Alcalde de<br />
Favara”. Classic valencià del nostre<br />
caracter mes grotesc i sexualment<br />
malparlat, pero en la gracia del doble<br />
sentit que tant nos caracterisa als<br />
valencians. Se pot trobar en llibreries<br />
especialisades en facsimils en dibuixos<br />
i format originals de l’epoca, 1845,<br />
publicat per l’imprenta de Llepacrestes.<br />
Si voleu fer-me qualsevol pregunta,<br />
opinio o vos agradaria que parle<br />
d’alguna qüestio en concret, no teniu<br />
mes que dirigir-vos a la meua pagina<br />
web, o a la meua direccio de correu<br />
electronic.Vos contestare en molt de<br />
gust. Gracies per tots els correus<br />
electronics rebuts animant-me a<br />
seguir en la mateixa llinia de<br />
relacionar el teatre en atres temes<br />
quotidians, per la seccio ya classica, fa<br />
ara 6 anys des de la revista nº 30 de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> en la primavera d’hivern de<br />
1996 de ¿A que no sabieu que...? i<br />
pels llibres recomanats, sou<br />
enchisadors, gracies de nou. Bo i i no<br />
cal que vos diga que vos espere en el<br />
pati de butaques.<br />
carlesb@airtel.net<br />
www.inicia.es/de/carlesbori<br />
www.inicia.es/de/carlesbori<br />
en senzilla tematica d’ambient valencià.<br />
LR.......75
Cine<br />
.....................................................................................<br />
LR.......76<br />
" Bienvenido,<br />
Francisc Alcantud Carreño<br />
Vicent Raga Talamantes<br />
Mister Marshall"
Cine<br />
.....................................................................................<br />
Mister Marshall"<br />
E<br />
l dissabte 19<br />
del passat mes<br />
d'octubre, el madrileny<br />
poble de Guadalix de la<br />
Sierra (per al cine Villar<br />
del Río) va tornar a<br />
vestir-se de faralaes,<br />
per a rebre no ya a<br />
Mr. Marshall, que ya<br />
sabem que va passar de<br />
llarc i que no pararà mai,<br />
ignorant-los, sino a<br />
l'artifex de la pelicula, el<br />
valencià Luis García<br />
Berlanga. El simpatic acte<br />
forma part d'una serie<br />
d'homenages entorn<br />
del 50 aniversari del<br />
rodage de "Bienvenido,<br />
Mister Marshall".<br />
LR.......77
Cine<br />
.....................................................................................<br />
No recordem en tota l’historia del cine<br />
espanyol que a cap pelicula se li haja<br />
rendit tan mereixcut reconeiximent,<br />
plasmat ya en anterioritat en un sagell<br />
de correus en motiu del centenari del<br />
cine en 1996.<br />
Els jovens directors Juan Antonio<br />
Bardem i Luis García Berlanga,<br />
despres de la seua primera pelicula en<br />
equip "Esa pareja feliz", conseguixen<br />
el soport necessari per a rodar la seua<br />
següent pelicula "Bienvenido, Mr<br />
Marshall" en guio d'estos dos, encara<br />
que, per problemes economics,<br />
Bardem abandona el proyecte<br />
quedant tot en mans de Berlanga.<br />
Hi ha roce entre estos dos directors,<br />
esperant Bardem més solidaritat per<br />
part del seu companyer, pero per al<br />
valencià es la seua gran oportunitat i<br />
seguix avant. Conta Berlanga que va<br />
tindre problemes en l'equip tecnic a<br />
causa de la seua poca experiencia, pero<br />
el rodage acaba en el temps programat<br />
en els ultims mesos de l'any 1952.<br />
L'estrena de la pelicula obte un gran<br />
exit de critica pero el public es encara<br />
reticent. Nomes arran de la seua<br />
presentacio en Cannes 53, on<br />
conseguix el premi especial del jurat i<br />
LR.......78<br />
una mencio especial al guio que<br />
compartix en Juan Antonio Bardem i<br />
Miguel Mihura, obte el soport<br />
popular, aixi com el 1er. Premi<br />
Nacional del Sindicat de l'Espectacul.<br />
Es "Bienvenido, Mister Marshall" una<br />
pelicula coral, com tot el cine de<br />
Berlanga (en l'excepcio de "Tamaño<br />
natural"), en el repartiment mes extens<br />
del cine espanyol, puix junt a la<br />
participacio dels genials José Isbert<br />
("Como alcalde vuestro que soy, os<br />
debo una explicación...") i Manolo<br />
Morán, estos dos en estat de gracia, es<br />
conta en la presencia de <strong>Lo</strong>lita Sevilla,<br />
en la popular canço: "Americanos,<br />
vienen a España guapos y sanos", dels<br />
compositors Ochaita, Valerio i Solano,<br />
en Elvira Quintilla, una de les actrius<br />
preferides de Berlanga present en part<br />
de la seua filmografia, Joaquín Roa,<br />
Félix Fernández, Alberto Romea... i tot<br />
el poble de Guadalix de la Sierra, ya per<br />
a sempre i per al cine "Villar del Río".<br />
Pelicula senzilla, tendra, graciosa, a la<br />
que el pas del temps ha fet creixer els<br />
seus valors d'orige.<br />
El seu exit en tot el mon va permetre<br />
al seu director afiançar-se en<br />
l’industria cinematografica, en tituls<br />
com "Plácido" o "El verdugo", potser<br />
la seua millor pelicula en premi en el<br />
Festival de Venecia 1963 i escandal<br />
internacional pel seu alegat contra la<br />
pena de mort. Pero esta es una atra<br />
pelicula i ya la comentarém en el seu<br />
cinquanta aniversari.<br />
Es "Bienvenido,<br />
Mister Marshall" una<br />
pelicula coral, com<br />
tot el cine de Berlanga<br />
(en l'excepcio de<br />
"Tamaño natural"),<br />
en el repartiment mes<br />
extens del cine<br />
espanyol, puix junt<br />
a la participacio dels<br />
genials José Isbert<br />
("Como alcalde vuestro<br />
que soy, os debo una<br />
explicación...") i<br />
Manolo Morán…<br />
A l'entrega del present treball ens<br />
arriba la trista noticia de la mort de<br />
Bardem, artifex en gran manera de la<br />
pelicula que ens ocupa. Diplomat<br />
com Berlanga en lo que mes tart sería<br />
l'Escola Oficial de Cine, conseguix el<br />
seu primer gran exit en "Muerte de un<br />
ciclista" que representa a Espanya en<br />
el Festival de Cannes 1955, on obte el<br />
Premi de la Critica Internacional, a la<br />
que li seguixen exits com. "Calle<br />
Mayor", premi de la critica de Venrcia<br />
1956, "La venganza", en premi de la<br />
critica internacional en Cannes, 1958<br />
i nominada per a l'Oscar a la millor<br />
pelicula estrangera del mateix any.<br />
La seua condicio de comuniste va<br />
influir en la carrega social del seu<br />
cine, sent reconegut en tot el mon.
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
Les antigues<br />
Pere Delmonte i Hurtado<br />
escoles<br />
LR.......79
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
A Alli anavem com a<br />
ra que ha tornat per a<br />
moltissims pares el martiri<br />
economic que comporta el<br />
nou curs escolar darrere de la<br />
batalla repetitiva d’encontrar places<br />
per als fills en la rodalia o en el colege<br />
public o subvencionat que mes<br />
s’ajuste al pensar o al gust i a la<br />
proximitat d’ells, i mirant el problema<br />
que ha patit ma filla pel meu net en<br />
els Maristes del carrer de Salamanca, a<br />
on l’engany, l’hipocresia i l’indignitat<br />
d’estos religiosos comercials, jugant<br />
en els sentiments i la prepotencia mes<br />
astuta i despres de moltes fofes<br />
promeses no ha segut admes perque<br />
‘li faltava un punt’ tenint com tenien<br />
mes d’una plaça sense ocupar i en<br />
reserva... -ells sabran per a qui-,<br />
m’han vingut a la memoria les velles<br />
escoletes a les que yo ani en el barri<br />
del Carme i a les que anarem els que<br />
no podiem anar per misers a la dels<br />
Maristes de la Plaça de Mirasol.<br />
En el carrer del Pare d’Orfens, junt a<br />
un antic casero on tenia son taller el<br />
pintor de decorats Pastor, hi havia<br />
una porta enreixada que donava<br />
entrada a un llarc corredor en un<br />
jardi al fondo: era la Protectora,<br />
LR.......80<br />
pioners dels Jardins de<br />
l’Infancia que encara<br />
no s’havien ‘inventat’<br />
els chiquets del veïnat<br />
coneguts pels ’cagons’.<br />
Una mongeta els rebia i<br />
parava la ma a la persona<br />
que l’acompanyava per a<br />
l’almoina diaria de cinc<br />
centims per l’educacio<br />
del parvul.<br />
regida per religioses de Nostra<br />
Senyora dels Desamparats, en sos<br />
habits negres i blancs i ampuloses<br />
toques. Tenia, ademes, atra porta<br />
gran que donava al carrer de les<br />
Blanqueries -que encara està- i que<br />
acollia un gran menjador per a la<br />
caritat. Alli anavem com a pioners<br />
dels Jardins de l’Infancia que encara<br />
no s’havien ‘inventat’ els chiquets<br />
del veïnat coneguts pels ’cagons’. A<br />
l’entrada una mongeta els rebia i<br />
parava la ma a la persona que<br />
l’acompanyava per a l’almoina<br />
diaria de cinc centims per l’educacio<br />
del parvul.<br />
Despres, ya prop del trist 1936, ani al<br />
Patronato, en el carrer de Landerer,<br />
tota una universitat per als pobres que<br />
regia el Jesuïta Pare Basté en classes<br />
diurnes i nocturnes, i que tenia un<br />
planter magnific de mestres -ara tots<br />
son professors, pero ningu es mestredels<br />
que recorde en afecte a don<br />
Miguel Ripoll, a don Emilio Lluch,<br />
don Vicent Nicolau, don Indalecio<br />
Zurita, don Manuel Sánchez<br />
Navarrete, don Francisco Pellicer i<br />
don José María Marzal. Tots en el<br />
DON per endavant, i tractant de voste<br />
i de senyor a l’alumnat per tal que
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
adeprengueren a respectar i a ser<br />
respectats. I a fe que donà frut aquell<br />
sistema educacional.<br />
D’eixa escola i al pas dels anys,<br />
eixirien cap als cinquanta sacerdots i<br />
gent de carrera despres de passar per<br />
la Congregacio Mariana, pas posterior<br />
de les Escoles de l’Immaculada.<br />
Recorde, per eixemple a Vicent<br />
Maiques, Miquel Palanques, Daniel<br />
Morell, Antonio Justo, Rafael<br />
Ferrandis, Vicent Calatayud, el P.<br />
Barranco...<br />
Ya en plena festa belica ani a la Escola<br />
Publica que hi havia en el primer pis<br />
del numero u del carrer de Gil Polo -<br />
ya desapareguda-. Era tota un salo<br />
grandissim i una especie de biombos<br />
la partia en classes. Mes be pareixia<br />
una plaça en balco al carrer de Serrans<br />
-els sorollosos tramvies amenisaven<br />
l’ensenyança- i una llarga galeria a la<br />
part contraria on estaven els servicis i<br />
que recaïa sobre el pati del gimnasi<br />
que tenia l’entrada pel carrer cantoner<br />
al que yo vaig naixer. Dalt d’esta<br />
escola estava la ‘Colonia Titagüense<br />
Rojas Clemente’. Alli D. Prudencio,<br />
D.Daniel i D. José s’esforçaven en fernos<br />
entendre les quatres regles<br />
aritmetiques, els verps, l’ortografia,<br />
les cordilleres, els naiximents i els<br />
cursos dels rius, els punts cardinals,<br />
l’historia, l’urbanitat... i tot allo que el<br />
Dalmau Carles, en sos graus<br />
Elemental, Mig i Superior nos<br />
marcava com a minims per a anar per<br />
lo mon en una bona cultura. Llibres<br />
que es passaven de pares a fills i casi<br />
de generacions en generacions i dels<br />
que deprenguerem els fills dels<br />
treballadors, els fills del barri que, per<br />
ser-ho, pareixiem condenants a seguir<br />
sent treballadors com els fills dels<br />
esclaus ho eren per naiximent.<br />
Classes que moltes vegades havien de<br />
suspendre’s per a eixir fugint cap al<br />
refugi perque les sirenes nos avisaven<br />
que venia ‘la pava’... I en eixos<br />
principis basics la generacio de les<br />
bofetades, la meua, trencà barreres,<br />
pogue estudiar poc o molt i ser algo<br />
compaginant estudis, treball i fam.<br />
Tambe hi havia una escola primaria<br />
en el carrer de Salines on D. Luciano<br />
Era tota un salo<br />
grandissim i una especie<br />
de biombos la partia en<br />
classes. Mes be pareixia<br />
una plaça en balco al<br />
carrer de Serrans<br />
lluitava a braç partit per poder fer<br />
comprender als alumnes<br />
l’importancia de saber llegir i escriure<br />
puix que a lo mes baix que podia<br />
arribar l’home era a ser analfabet.<br />
Lliçons que donava per no res.<br />
I en la placeta de Santa Creu, en el<br />
primer pis del pati que estava fent<br />
raco a la font d’aigua potable per al<br />
servici del veïnat, l’academia de D.<br />
Pedro del Campo. Este senyor, abans<br />
d’inventar-se el transport escolar, ya<br />
feya ell la carrera arreplegant als<br />
chiquets, els portava a l’escola i els<br />
tornava a ses cases en una filera de<br />
dos en dos. Per cert que ad este casi<br />
beatific home -a titul de negra<br />
anecdota cal recordar-ho - el posaren<br />
en la falla i fon tan gran el disgust que<br />
prengue que al següent dia aparegue<br />
penjat de la corda del pou que tenia la<br />
mateixa finca, com totes les del barri,<br />
causant un dur colp de dol i tristor en<br />
el Carme.<br />
Despres vindria el negoci dels llibres,<br />
els inacabables plans d’estudis, la<br />
llibertat anarquica de consciencia i de<br />
l’ensenyança, el carregar als chiquets<br />
com a besties, el tu per tu entre<br />
‘profes’ i estudiants, el ¡veste’n a la ..!.,<br />
el gat per llebre del catala per<br />
valencià i la desgracia ‘panka’ d’una<br />
Universitat politisada, d’esquenes al<br />
poble i fabricant de llicenciats... en<br />
faltes d’ortografia. Pero, aixo si:<br />
¡¡kultissims!!<br />
LR.......81
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......82<br />
Joan Gil i Barberà<br />
El joc,<br />
els<br />
joguets et<br />
Jugar a mes d’una necessitat<br />
fisiologica i bilologica, es<br />
tambe el vehicul d’expressio<br />
d’emocions i de sentiments,<br />
contribuix a formar la consciencia<br />
social i ajuda a l’adaptacio a l’ambient.<br />
L’adult, quan compra un joguet, sol<br />
pensar en l’ilusio de la chiqueta o del<br />
chiquet, sense apercebre’s de que el joc<br />
educa, forma i contribuix al millor<br />
desenroll psicologic. Vivim en una<br />
epoca en que la majoria dels pares no<br />
disponen de temps per als seus fills,<br />
ahi el joc juga un paper important puix<br />
pot servir per a ampliar el camp<br />
d’accio en les relacions pares-fills.<br />
Classicament s’han distinguit dos<br />
classes de joguets, aquells que<br />
instruixen al chiquet eixercitant-lo en<br />
alguna cosa (joguets educatius) i els
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
que unicament aprofiten per al seu<br />
entreteniment (els jocs recreatius).<br />
Actualment no es massa important<br />
esta classificacio puix lo interessant es<br />
que el chiquet jugue en el seu joguet,<br />
que el faça seu, que el manipule,<br />
que el trenque…, es dir, que tinga<br />
llibertat d’accio o la desenrolle,<br />
independentment de que siga un<br />
joguet car o barat.<br />
Per als chiquets son importants tots els<br />
joguets, des dels mes senzills fins als<br />
mes sofisticats i mecanisats, encara<br />
que, de vegades, preferixen els mes<br />
simples; els menuts, en estos casos,<br />
afigen l’imaginacio i aço es essencial.<br />
Que qualsevol joguet estimule i<br />
favorixca la capacitat creadora es lo<br />
important.<br />
El joguet, siga car o economic, ha de<br />
ser per al chiquet. <strong>Lo</strong> llogic es que<br />
tant el chiquet com la chiqueta<br />
acaben trencant-lo i, si es mecanic o<br />
electronic, voldran averiguar el seu<br />
mecanisme o lo que hi ha dins. <strong>Lo</strong><br />
interessant es que les chiquets facen<br />
i desfacen, manipulen, en una<br />
paraula “actuen”.<br />
Als menuts els interessa crear,<br />
construir, fer coses, no unicament ser<br />
espectadors i mirar. Cal fomentar<br />
l’inclinacio cap a l’accio, si no<br />
contribuim per a que desenrollen est<br />
instint, correm el risc de convertir al<br />
chiquet en un simple observador i no<br />
arribarà a ser un escolar o un<br />
adolescent creador i actiu.<br />
Un espectacul digne d’admirar es<br />
observar als chiquets jugant. Ells es<br />
troben en el seu mon, mon que molts<br />
dels adults ignorem i no li concedim<br />
l’importancia que li cal. En quina<br />
facilitat, com a adults, interrompem<br />
eixe joc, sense pensar que es una<br />
necessitat i un motiu d’expressio del<br />
chiquet. Hi ha que organisar els seus<br />
jocs i concedir-los el temps necessari,<br />
a mes de comprendre que els joquets<br />
son de la seua absoluta propietat. Els<br />
pares han de colaborar i ajudar.<br />
Evidentment es magnific vore als<br />
Cal fomentar l’inclinacio<br />
cap a l’accio, si no<br />
contribuim per a que<br />
desenrollen est instint,<br />
correm el risc de convertir<br />
al chiquet en un simple<br />
observador<br />
i el chiquet<br />
chiquets jugar, millor encara, el joc es<br />
el mig ideal en el que s’expansionen i<br />
s’eduquen en llibertat d’accio i un<br />
mig per a desenrollar la seua<br />
capacitat creadora. La relacio en els<br />
atres amiguets contribuirà a formar<br />
consciencia social.<br />
Els fins del joc en esta edat son:<br />
recreacio i entreteniment del chiquet,<br />
ajuda a la seua educacio i a l'estimul<br />
per al desenroll de les seues<br />
capacitats i relacions socials. No hem<br />
d’oblidar que els jocs a l’aire lliure<br />
son imprescindibles, ya que aprofiten<br />
per al bon desenroll fisic i per a<br />
conservar la salut.<br />
LR.......83
Art i Patrimoni<br />
.....................................................................................<br />
Una vista panoramica<br />
de Valencia<br />
de la casa del fotograf J. Laurent<br />
En el nostre llibre sobre<br />
"Arquitectura Religiosa del<br />
siglo XVII en la ciutad de<br />
Valencia", publicat per l'Excm.<br />
Ajuntament de la nostra ciutat en 1998,<br />
en la coleccio "Estudis", num. 12,<br />
varem donar a coneixer en les pagines<br />
28 i 29 sis fotografies pertanyents a la<br />
Casa del famos fotograf frances del<br />
segle XIX J. Laurent sobre una vista<br />
panoramica encadenada de la ciutat de<br />
LR.......84<br />
Valencia entorn de l'any 1870, d'entre<br />
les set de la dita firma que al costat de<br />
moltes atres ilustracions de diversa<br />
procedencia incloem en aquella obra.<br />
L'extraordinaria qualitat de les<br />
fotografies, el gran format que<br />
presenten i els detalls urbans que<br />
revelen, com a magnific testimoni<br />
grafic de l'epoca per a l’urbs, van<br />
quedar minvats pel chicotet tamany en<br />
que van ser impreses. D'aci que, des<br />
1870<br />
cap a<br />
1870<br />
Fernando Pingarrón-Esaín<br />
d'aquella data, sentiem la necessitat de<br />
tornar-les a publicar en unes<br />
dimensions adequades per a poder<br />
contemplar la seua espectacularitat. I<br />
hem trobat eixa oportunitat en la<br />
Revista "LO RAT", el director de la qual<br />
va mostrar el seu entusiasme per les<br />
ilustracions, i el proposit de publicar<br />
cada una de les sis fotografies en la<br />
forma plegada en la que apareixen i al<br />
mateix tamany que tenen, 35 x 28 cm,
Art i Patrimoni<br />
.....................................................................................<br />
aproximadament, que son les<br />
proporcions dels cliches de cristal<br />
originals, a l'haver-se fet les copies per<br />
contacte; cliches conservats en l'Archiu<br />
Ruiz Vernacci de Madrit, del Instituto<br />
del Patrimonio Histórico Español,<br />
pertanyent al Ministerio de Educación,<br />
Cultura y Deportes.<br />
Abans de comentar les imagens, digam<br />
que J. Laurent es un dels mes nomenats<br />
fotografs del segle XIX en Europa,<br />
conseguint sa casa de fotografia<br />
mereixcuda fama en la seua epoca.<br />
Sabem que es va afincar en Madrit en<br />
1857 i que va morir en 1893. Va<br />
fotografiar ell mateix i a traves de<br />
fotografs locals que van treballar per a<br />
la seua firma diferents racons del païs.<br />
Dels seus cliches d'Espanya i Portugal,<br />
en els seus numeros corresponents, va<br />
efectuar catalec publicat en Paris, en<br />
l’imprenta central dels ferrocarrils, en<br />
1872, figurant en la mateixa portada<br />
de l'obra seu seua en Madrit en la<br />
Carrera de Sant Jeroni num. 39.<br />
En el dit catalec figuren cinquantacinc<br />
planches de la Comunitat Valenciana<br />
en els seus numeros identificadors.<br />
Tres de Xativa, set de Sagunt, i<br />
quarantacinc de la ciutat de Valencia.<br />
En la serie de la capital reproduix els<br />
seus monuments mes significatius,<br />
incloent la portada del desaparegut<br />
palau de Mossen Sorell, aixi com<br />
tambe quatre vistes panoramiques:<br />
dos en un sol cristal, una atra en tres,<br />
i una ultima, la mes interessant, en<br />
sis, corresponent al num. 919 del dit<br />
catalec, la qual constituix l’objecte del<br />
present treball.<br />
Per testimoni del nostre amic Carlos<br />
Teixidor, de l'aludit Archiu Ruiz<br />
Vernacci, respon esta vista a la<br />
campanya fotografica efectuada en<br />
el mateix any 1870, perpetrada<br />
segurament per un fotograf local al<br />
servici de la firma Laurent.<br />
La vista urbana s'efectua, com era<br />
habitual, des de l'atre costat del riu<br />
Turia, part on la ciutat oferia, sense<br />
dubte, la seua estampa mes bella.<br />
Creém es va realisar des de l'edifici de<br />
Sant Pio V, antiga fundacio religiosa i<br />
actual assentament del Museu de<br />
Belles Arts, en llum d'avançat mati de<br />
finals de primavera d’estiu o principis<br />
d'estiu, pocs anys despres de<br />
derrocada la muralla, que fon entre<br />
1865 i 1868 (si be permaneixen<br />
alguns llenços), donant lloc a un<br />
passeig de ronda al costat de l'antepit<br />
del riu en arbres plantats feya poc de<br />
temps.<br />
D'esquerra a dreta, les sis imagens se<br />
sobreponen. En la primera veém el<br />
pont del Mar a lo llunt, i mes proxim,<br />
el del Real en els seus dos casilicis per<br />
a les escultures de Sant Vicent Martir<br />
i Sant Vicent Ferrer, respectivament;<br />
en el llit, assentament huma en<br />
quantitat de roba estesa i un carro;<br />
gran arbreda en l'Albereda, en<br />
l'horiso; i a la part de la ciutat<br />
s'aprecia part de la muralla<br />
emmarletada al costat de l'antic<br />
convent de Sant Domenec (conegut<br />
tambe com de Predicadors) en<br />
direccio a la Ciutadella.<br />
En la segona image, en el campanar<br />
del dit convent de Sant Domenec<br />
al fondo i gran part del caseriu<br />
circumdant desaparegut, reconeixem<br />
l’inconfonible silueta de l'esglesia del<br />
Temple i la seua real casa conventual.<br />
En la tercera image, les coses canvien.<br />
Invadix la mole del siscentiste<br />
LR.......85
Art i Patrimoni<br />
.....................................................................................<br />
convent de trinitaris descalços de<br />
Ntra. Sra. de la Soletat, derrocat a<br />
finals del segle XIX, en la cupula<br />
apuntada de la seua esglesia darrere<br />
(esglesia que veém tambe en una atra<br />
foto inedita, que obra en el nostre<br />
poder, des del Micalet, que contava en<br />
tres naus en cinc trams fins al creuer i<br />
LR.......86<br />
I hem trobat eixa<br />
oportunitat en la Revista<br />
"LO RAT", el director de<br />
la qual va mostrar el seu<br />
entusiasme per les<br />
ilustracions, i el proposit<br />
de publicar cada una de<br />
les sis fotografies en la<br />
forma plegada en la que<br />
apareixen i al mateix<br />
tamany que tenen, 35 x<br />
28 cm, aproximadament,<br />
que son les proporcions<br />
dels cliches de cristal<br />
originals, a l'haver-se fet<br />
les copies per contacte;<br />
cliches conservats en<br />
l'Archiu Ruiz Vernacci de<br />
Madrit, del Instituto del<br />
Patrimonio Histórico<br />
Español, pertanyent al<br />
Ministerio de Educación,<br />
Cultura y Deportes.<br />
frontera cap al Temple). Conve fixarnos<br />
en detalls en esta tercera<br />
ilustracio, la qualitat de la foto ho<br />
permet. En la base del mencionat<br />
convent cap a la mitat, en la ronda del<br />
riu, hi ha un home pujat en una<br />
cadira; cap a la dreta successivament,<br />
porta en el recint del cenobi, i sobre<br />
ella el cartell: "FABRICA DE<br />
CINTAS"; cor entre finestres, ya en la<br />
part del mur del pati, en roba estesa;<br />
diversos cavalls en homens montats<br />
en l'entrant en porta al fondo entre el<br />
dit convent i el següent edifici:<br />
l'ermita de Sant Jaume d'Uclés,<br />
d'orige migeval i reconstruida tal com<br />
veém en la foto en el segle XVIII.<br />
La capçalera de la dita ermita<br />
continúa en la quarta image, seguida<br />
de nova tapia en porta i el superp<br />
edifici, intervingut en el Huitcents,<br />
del colege de <strong>Lo</strong>reto, i que havia segut<br />
abans casa senyorial dels comtes de<br />
Carlet; estos dos, ermita i colege,<br />
derrocats a mijan del segle XX.<br />
Darrere, la facultat de Teologia en la<br />
cupula de la seua esglesia; mes al<br />
fondo el cimbori i el Micalet de la<br />
catedral; i mes a la dreta el campanar<br />
de l'esglesia del Salvador.<br />
En la quinta image, encara aguaita el<br />
colege de <strong>Lo</strong>reto, seguit de cases fins a<br />
arribar al carrer del Salvador, en dos<br />
carruages aparcats, prop de<br />
l'arrancada del pont de la Trinitat, que<br />
carix de les imagens que hui veém.<br />
Cal apreciar la següent edificacio<br />
allargada en entrada pel dit carrer del<br />
Salvador paralel a l'antepit del riu a<br />
manera de nau o fabrica, i els remats<br />
eclesiastics del fondo, sempre cap a la<br />
dreta: part superior de la torre de<br />
l'esglesia de Sant Nicolau (despres<br />
d'una primera torreta quadrada),<br />
remat de la cupula i campanar de la<br />
desapareguda esglesia de Sant<br />
Bartomeu (subsistent el dit campanar,<br />
havent perdut completament el seu<br />
ultim cos en els ultims anys), i el<br />
campanar de l'esglesia de Sant<br />
Llorenç.<br />
La sexta image deixa vore unes Torres<br />
dels Serrans encara sense restaurar i<br />
sense marlets en el seu mataca o cos<br />
volat, rodejades de velles cases i en un<br />
fragment de muralla que s'endevina<br />
entre els arbres. Domina el caixer del<br />
riu, en alguns cavalls i un carro, i els<br />
ponts de la Trinidad, en primer terme,<br />
en un home assentat baix el primer<br />
arc esquerre; partix del de Serrans; i al<br />
fondo i a la dreta tambe una porcio<br />
del de Sant Josep, en les estatues de<br />
Sant Lluïs Bertrán i Sant Tomas de<br />
Villanueva, de finals del segle XVII,<br />
que hui es troben en el referit pont de<br />
la Trinitat.
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......87
Els Frigola,<br />
els seus horts i caslicis<br />
L<br />
'hort de Frígola, un dels<br />
mes bells de la zona<br />
riberenca del riu Turia,<br />
apareix en la vista de Valencia<br />
dibuixada per Antoine Van<br />
Der Wijngaerde en 1563, on<br />
s'observa perfectament l'hort<br />
de Frígola a la dreta del Palau<br />
Real, tancat per canyissos,<br />
igual que els atres camps de<br />
cultiu dels voltants.<br />
LR.......88<br />
José F. Ballester-Olmos y Anguís
Art i Patrimoni<br />
.....................................................................................<br />
Era propietat de Gaspar Jeroni Frígola<br />
i Margarit, Cavaller de Montesa,<br />
Subrogat de Bale General de la ciutat i<br />
regne i Secrestador General per la<br />
Majestat de D. Carles III del comtat de<br />
Sinarcas i Vescomtat de Chelva.<br />
Va viure casat en Ana Brizuela i<br />
Escrivá de Romani i va ser este<br />
cavaller qui va vendre esta propietat<br />
en 1638 per a que s'alçara en el seu<br />
solar l'actual edifici de Sant Pio V, al<br />
costat del Real.<br />
L'ilustre genealogiste i baro de Sant<br />
Petrillo aporta una curiosa informacio<br />
sobre la prosapia d'esta família:<br />
"Este ilustre linaje, que desciende de<br />
Ramón Frígola, Jurado de la ciudad<br />
en 1372, padre de Luis, Justicia<br />
Civil de Valencia, tan clásicamente<br />
tradicional, que siguiendo las<br />
antañonas y generalizadas costumbres<br />
de aquellos tiempos, hace siempre,<br />
durante seis generaciones consecutivas,<br />
caballero de la Orden de Montesa al<br />
hijo primogénito, que ha de ostentar<br />
la representación de su prosapia,<br />
canónigo de nuestra Catedral al<br />
segundón y del hábito de San Juan al<br />
tercero, quién como tal también<br />
permanecía célibe, pues prestaba<br />
juramento de cumplir los tres<br />
sagrados votos de obediencia,<br />
castidad y pobreza que exigía para<br />
ser caballeros aquella aristocrática<br />
Milicia". "La línea segunda de esta<br />
estirpe desciende de Fray Vicente<br />
Frígola y Xantmar, tercero de su casa,<br />
que hubo de solicitar - y obtuvo -<br />
dispensa del Sumo Pontífice para<br />
contraer matrimonio con María<br />
Juana Mendiá, por su condición de<br />
caballero de Justicia de la precitada<br />
Religión de San Juan, dispensa que,<br />
en determinados casos, concedía el<br />
Santo Padre".<br />
Dels sis canonges que va donar a<br />
l'Esglesia este ilustre llinage, Vicent<br />
Frígola va ser en el segle XVIII qui va<br />
sofrir el desgraciat contratemps de la<br />
caiguda del Sant Caliç, la ruptura del<br />
qual li va afectar tant que, danyat per<br />
la forta impressio del lamentable<br />
En aquella mansio<br />
van tindre lloc<br />
esplendides festes i<br />
selectes reunions<br />
organisades per<br />
aquell patrici<br />
valencià.<br />
accident i caigut en profunda depressio,<br />
va morir als pocs dies.<br />
L'antiga casa dels Frígola va estar en el<br />
numero quatre del carrer del Portal de<br />
Valldigna i va tindre un extens i<br />
frondos jardi, segons senyalava el<br />
Baro de Sant Petrillo. La vella casota<br />
ostentava un policrom blaso heraldic<br />
que destacava en el sostre de l'escala<br />
d'honor i, entre els portalons d'acces ,<br />
es veïa una pedra de marbre negre en<br />
la piadosa inscripcio: "Santo Dios,<br />
Santo Fuerte, Santo Inmortal.<br />
Líbranos Señor de todo mal". A mes<br />
eren evidents els escuts de pedra dels<br />
cantons de la frontera, en els que<br />
figuraven les plantes de fesols, sobre<br />
un camp d'or, emblema parlant dels<br />
Frígola.<br />
El dietari de Vich relata en data 13<br />
d'octubre de 1629 que per aquells<br />
dies, aquella casa dels Frígola va ser<br />
objecte de les aparicions misterioses i<br />
successos estranys en les ombriues<br />
hores del fosquejar, poc abans que les<br />
campanes donaren el toc d'oracions.<br />
"Fantasmas y ruidos" van sobresaltar<br />
tant a certa senzilla criada, que de<br />
l'esglai "hubo que sangralla", i<br />
l'endema, davant de la repeticio del<br />
sobrenatural succes, es va tirar per<br />
una finestra presa de gran panic.<br />
Potser com a conseqüencia d'aquells<br />
fets misteriosos, els amos van manar<br />
colocar la lapida de marbre gravada<br />
en l'abans dita oracio, per a que es<br />
conjurara qualsevol maldiccio.<br />
En aquella mansio van tindre lloc<br />
esplendides festes i selectes reunions<br />
organisades per aquell patrici<br />
valencià. Pasqual Frígola i Beltrán<br />
Ahiz i Xatmar, baro de Cortes de<br />
Pallars, de Ruaya, de Burjete i del<br />
Castillo de Chirel, Senyor dels<br />
Castells de l'Or, Castillblanque i<br />
Gayeta, Senyor d'Otanel, Bugaya i del<br />
Castell de Genoves, Senador del<br />
Regne. Naixcut en Adzaneta en 1822,<br />
va viure casat en Josefa Palavicino i<br />
Vallés, germana del marqués de<br />
Mirasol, i en segones nupcies es va<br />
unir a Maria Paulín de la Peña.<br />
Pasqual Frígola es d'especial recòrt<br />
per als valencians per haver segut qui<br />
va organisar per primera vegada la<br />
Batalla de Flors de Valencia, popular<br />
festeig de la Fira de Juliol valenciana.<br />
Despres de deixar els Frígola aquella<br />
casota blasonada va passar a ser seu<br />
de l'Escola d'Alts Estudis Mercantils i<br />
finalment derrocada per a construir<br />
en el seu solar un modern bloc de<br />
vivendes.<br />
Els Frígola tenien una alqueria<br />
proxima al cami vell de Torrent,<br />
l’existencia i propietat dels Frígola<br />
data, almenys del segle XVI.. A ella<br />
s'arribava, despres d'eixir de Valencia<br />
i havent passat per davant del celebre<br />
hort de Pontons, seguint pel cami de<br />
Torrent fins arribar a unes alqueries<br />
que apareixien a la dreta destacant<br />
LR.......89
Art i Patrimoni<br />
.....................................................................................<br />
sobre el vert mantell d'herba. Un<br />
caminet secundari nomenat "de<br />
Frígola" portava fins a la major d'elles,<br />
una mansio campestre de tipo<br />
senyorial a jujar pel seu port i detall,<br />
aquella casa va ser objecte de les aparicions misterioses i<br />
successos estranys en les ombriues hores del fosquejar, poc<br />
abans que les campanes donaren el toc d'oracions.<br />
que estava senyalada en el numero<br />
264. La seua existencia data, almenys<br />
del segle XVI, ya que figura com<br />
a propietat de Jeroni Frígola<br />
en el pla en l'Horta de Valencia i les<br />
seues alqueries realisat per Ascensio<br />
Duarte en 1595. La frontera principal<br />
tenia tres cossos, un central i dos<br />
laterals, sobreixents, com a conats de<br />
Torre. Baix la silueta de la teulada a<br />
una vertent, la frontera tenia dos files<br />
de balcons i diverses finestres i, baix, a<br />
l'esquerra del cos central, es trobava la<br />
porta principal de mig punt. El seu<br />
interior va ser originariament luxos i<br />
entre les seues estances contava en un<br />
oratori ricament decorat.<br />
Atres propietats dels Frígola son<br />
citades per Orellana en el segle XVIII,<br />
com els Patis de Frígola, patis<br />
descoberts que estaven situats a<br />
esquenes de les Escoles Pies i al costat<br />
del carrer de la Parra. Santamaría<br />
(1993) en la seua obra sobre el Jardí de<br />
Monfort mostra un pla dels terrenys de<br />
Josep Frígola en 1764 situats al costat<br />
del convent de l'Esperança, en<br />
Marchalenes.<br />
Existixen tambe referencies d'un hort<br />
de Frígola en el carrer Aparisi i<br />
Guijarro, prop de la plaça de Nàpols i<br />
Sicília, on en 1805 es refugiara fra<br />
Antoni, aquell frare conseller<br />
espiritual de les senyores valencianes i<br />
fabricant de dolços, ultim habitant del<br />
convent de Sant Francesc, que va<br />
viure en una cabanya en l'hort<br />
francisca fins que el jardi va ser<br />
arrasat per orde municipal, havent<br />
d'abandonar aquell lloc i refugiar-se<br />
en l'hort russafi de la comtessa de<br />
Casal i despres, en 1811, buscar<br />
auxili en l'hort de Frígola acossat per<br />
l’invasio francesa.<br />
LR.......90
Assunta<br />
Marco Cardo<br />
Regina del Jocs Florals<br />
de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
-Voste es considera una persona...<br />
Normal<br />
-¿Quin es el seu principal defecte?<br />
La falta de planificacio<br />
-¿Una virtut?<br />
La sinceritat<br />
-¿Li agrada cuinar?<br />
La veritat es que no molt<br />
-¿Quin es el seu plat favorit?<br />
La paella valenciana<br />
-¿De marisc o de carn?<br />
De carn<br />
-¿Mar o montanya?<br />
Montanya<br />
-Una pelicula<br />
La vida es bella<br />
-Un actor<br />
Robert Redford<br />
-¿Te alguna aficio?<br />
M’agrada molt coleccionar coses<br />
-Un llibre<br />
Cuento de Navidad, es possible un mon<br />
diferent, de Baltasar Garzón. El recomane.<br />
-¿Un personage historic?<br />
Jesucrist<br />
LR.......91
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
-¿Està contenta de ser Regina dels<br />
Jocs Florals de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>?<br />
Estic molt contenta. Per a una dona<br />
valenciana es tot un honor poder ser la<br />
Regina dels Jocs Florals de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> perque aixo significa que<br />
participes directament d’un<br />
acontenyiment que te molta historia i<br />
tradicio valenciana. Me sent molt<br />
valenciana. De sempre he estat<br />
vinculada a l'Entitat, parle valencià i<br />
l’escric. Ani a les classes de valencià de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> en el meu temps<br />
d'estudiant. Ha segut com un<br />
retrobament.<br />
-¿Com va ser l’acte de la<br />
“demanà”?<br />
Va ser molt emotiu. Acodirem<br />
familiars, amics i gent vinculada a <strong>Lo</strong><br />
<strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>... Resultà un acte molt<br />
agradable. Es respirava valencianisme i<br />
un ambient de molta cordialitat. Nos<br />
trobarem tots molt a gust.<br />
-Les dames de la Cort d`Amor, ¿son<br />
amigues seues?<br />
Sí, totes elles son amigues meues. Te<br />
vaig a donar els noms d'elles, Maria<br />
Rosario Molina, Mari Carmen Valdez,<br />
Maria Asunción Nebot, Mari Angeles<br />
González, María Isabel Molins i Elisa<br />
López.<br />
-¿Els va agradar ser dames dels<br />
Jocs Florals de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>?<br />
Molt. Totes estan encantades de tal<br />
honor. Estan molt ilusionades en est<br />
acontenyiment que les permetra vestir<br />
el trage de valenciana i poder<br />
participar en esta cerimonia.<br />
-Dels trages valencians. ¿Quin es el<br />
que mes li agrada?<br />
M'agraden tots. Duré un trage del segle<br />
XVIII confeccionat per<br />
l'indumentarista Maria Victoria<br />
Liceras.<br />
-A banda de la “demanà” tambe<br />
n’hi haura uns atres actes molt<br />
emotius durant el seu regnat ¿En<br />
LR.......92<br />
quins atres actes ha participat?<br />
Participarem en la Processo Civica del 9<br />
d'octubre i per al dia 22 de decembre<br />
està prevista l'ofrena floral a Constanti<br />
Llombart. A continuacio anirem a la<br />
Basilica de la Mare de Deu dels<br />
Desamparats a l'acte del Besamans, i<br />
per la vesprada al Concert de Nadal en<br />
el Palau. El dia 23 sera la proclamacio<br />
solemne com a Regina dels Jocs Florals<br />
de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> en el Teatre Principal<br />
de Valencia. Està previst per a l'any<br />
2003 l'inauguracio de la nova Seu de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, la participacio en l'Ofrena<br />
en les festes de les falles aixina com en<br />
la Batalla de Flors de la Fira de Juliol.<br />
-¿Com es porta aixo de tindre un<br />
marit politic?<br />
Unes voltes be i unes atres no tan be,<br />
perque la dedicacio al seu treball<br />
interferix en la vida familiar. Te permet<br />
coneixer a molta gent i a relacionar-te<br />
en ella, deprenint d'uns i d'atres.<br />
-¿En que treballa voste?<br />
Soc treballadora social en un Hospital<br />
del Sistema Public de Salut. El nostre<br />
treball es soci-sanitari, lo que es<br />
traduix en una atencio directa al<br />
pacient i/o familiars per a donar-los<br />
assessorament a la problematica que<br />
presenten, tant en la seua estança en<br />
l'hospital com a l'eixida del mateix.<br />
-¿Li agrada el seu treball?<br />
Sí, perque em permet observar i<br />
escoltar els problemes de la gent i, si es<br />
possible, ajudar-los a solucionar-los<br />
dins de les meues possibilitats.<br />
-Parlem de la seua familia...<br />
Som una familia matriarcal<br />
convencional, els meus pares, els meus<br />
germans, la meua tia, i les meues tres<br />
filles casades, Assunta, Patricia i<br />
Arancha, en cinc nets que donen ya<br />
molta faena i un atre en cami, que<br />
esperem per a juny de 2003.<br />
-Bo...i el seu mantenedor es tot un<br />
luxe: Baltasar Garzón<br />
Efectivament, es tracta d'una persona<br />
en una capacitat intelectual i<br />
professional poc comu, mes senzilla en<br />
el seu tracte i en una humanitat<br />
extraordinaria, sent una de les seues<br />
qualitats el valor que li dona a<br />
l'amistat. Li agrada molt Valencia, i<br />
goja moltissim en les falles, les<br />
“mascletaes”, en la seua cultura. La<br />
seua esposa es una de les Dames de la<br />
Cort d'Amor i resulten unes persones<br />
molt volgudes i entranyables per a<br />
nosatres.<br />
-¿Qué opina del seu llibre, que ha<br />
recomanat?<br />
Canción de Navidad es un ensaig<br />
filosofic entorn a problemes de<br />
candent actualitat com el terrorisme,<br />
l'immigracio, l'integrisme islamic, etc.<br />
que es resumix com a una defensa de<br />
la justicia en tots els seus aspectes. En<br />
l'acte de la seua presentacio en el<br />
complex Heron City el va dedicar ell<br />
mateix a les persones que ho<br />
solicitaren. Destacar que les ganancies<br />
d’este s'enviaran per a ajudar als<br />
poblats indigenes d'America Latina.<br />
-Va ser una pena que no li donaren<br />
el Premi Nobel de la Pau...<br />
Puix sí. Des de Valencia s'aportaren<br />
moltes signatures per a que li’l<br />
donaren, encara que finalment no<br />
pogue ser. No obstant el fet de ser<br />
propost per ad este guardo ya es un<br />
exit, pese a no conseguir-lo.<br />
-Per ultim, ¿que opina de la gent<br />
de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i del seu<br />
president, Enric Esteve?<br />
Es tracta d'un grup hetereogeneu de<br />
persones, ya que els hi ha de tots els<br />
grups socials, la principal preocupacio<br />
dels quals es la defensa del Patrimoni<br />
Cultural Valencià en tots els seus<br />
ambits d'actuacio. El seu President, es<br />
una persona extraordinaria que ha fet<br />
molt per l'Entitat, està creant ilusio<br />
davant de la joventut, conseguint<br />
molts dels objectius que s'ha propost,<br />
inclus que S.S. Joan Pau II haja<br />
conegut l'historia de Valencia per mig<br />
de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>.
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
PREMIS ORDINARIS<br />
FLOR NATURAL: al treball que porta<br />
per lema: AD UNA NOVA VIDA del<br />
qual es autor: JOSEP-ALBERT AYMEMIR<br />
I CASASÚS<br />
ACCESSIT: ex-aequo al lema: AMOR<br />
SERE del qual es autor: MANUEL<br />
NAVARRO I NAVARRO<br />
i al lema: ATLES DE LA MEUA MUSA<br />
del qual es autor: ZAÏT MORENO I<br />
SANCHEZ<br />
VIOLA D’OR: al lema: ESCRIT EN EL<br />
VENT del qual es autor: JOSEP-<br />
ALBERT AYMEMIR I CASASÚS<br />
ENGLANTINA D’OR: al lema:<br />
SEMPRE AVANT del qual es autor:<br />
RAFAEL MELIÁ I CASTELLÓ<br />
POESIA FESTIVA: ex-aequo al lema:<br />
CREU A LA YAYA, NO ET CASES ...<br />
del qual es autor: JOSEP PUCHADES<br />
I SEGARRA i al lema: BECKMESSER<br />
del qual es autor: JOSEP BEA<br />
MATAIX<br />
PREMI “TRAMOYA” DE TEATRE: al<br />
lema: HANS SACHS del qual es autor:<br />
JOSEP BEA I MATAIX<br />
PREMI “ADLERT” DE NOVELA: al<br />
lema: GAFARRO del qual es autor:<br />
MANUEL ZARZO I LOZANO<br />
CXIX Jocs Florals<br />
de la Ciutat i<br />
Regne de Valencia<br />
Valencia, 23 de decembre de 2002<br />
Els lemes premiats en la CXIX Edicio dels Jocs<br />
Florals de la Ciutat i Regne de Valencia a juï del<br />
jurat nomenat a l’efecte son els següents :<br />
PREMIS EXTRAORDINARIS<br />
EXCM. AJUNTAMENT DE VALENCIA:<br />
al lema: TORREBLANCA del qual es<br />
autor: FRANCESC ROCA I TRAVER<br />
ACCESSIT: al lema: CRONICA del<br />
qual es autor: JOSEP FORÉS I<br />
LAHOZ<br />
PREMI MOLT EXC. PRESIDENTA<br />
DE LES CORTS VALENCIANES: al<br />
lema: LLIBRES del qual son autors:<br />
ALFONS VILA FRANCESC i<br />
ALFONS VILA MORENO<br />
PREMI EXCMA. DIPUTACIO DE<br />
VALENCIA "JOSEP Mª BAYARRI"<br />
D'ENSAIG: al lema: L'IDIOMA<br />
VALENCIÀ, (EN 2002), VIST PER UN<br />
PROFÀ EN LA MATERIA del que es<br />
autor: FRANCISCO BLASCO I URIOS<br />
PREMI EXCMA. CONSELLERIA DE<br />
CULTURA I EDUCACIO: al lema:<br />
SIGLO XIX, AUGE DEL PERIODISMO<br />
EN VALENCIANO del qual son autors:<br />
LOURDES VAÑÓ I PERELLO i CARLES<br />
VILLÁN I NAVARRETE<br />
PREMI EXCMA. CONSELLERIA<br />
D’AGRICULTURA, PEIXCA I<br />
ALIMENTACIO "BOTANIC CAVANILLES":<br />
al lema: L'AGRICULTURA I ELS CANALS<br />
COMUNICATIUS del qual es autor:<br />
JOSEP PUCHADES I VICENT<br />
PREMI EXCMA. CONSELLERIA DE<br />
MIG AMBIENT: al lema: JARDINES<br />
DE PALACIOS, CASONAS Y<br />
CONVENTOS VALENCIANOS<br />
del qual es autor: JOSE FCO.<br />
BALLESTER-OLMOS I ANGUIS<br />
PREMI EXCMA. DIPUTACIO DE<br />
CASTELLO: al lema: EL NAIXIMENT<br />
DE CASTELLO 750 ANYS DE LA<br />
BAIXADA A LA PLANA DELS MEUS<br />
ANTEPASSATS del qual es autor:<br />
GONZALO ROMERO I CASAÑA<br />
PREMI INSTITUT VALENCIÀ DE<br />
LA JOVENTUT: dessert<br />
PREMI DE L’ASSOCIACIO AMICS<br />
DEL CORPUS: al lema: AL SO DE<br />
TABAL I DOLÇAINA del qual es autor:<br />
JOAN MORALEDA I MONZONIS<br />
PREMI FULLANA: al lema: A MIGES<br />
del qual es autora: MARTA LANUZA I<br />
VIVES<br />
PREMI “JAUME I”: al lema:<br />
ENDEVINALLA del qual es autor:<br />
LUIS ANTONIO TENA I ORDUÑA<br />
PREMI VICENT AÑÓN MARCO: al<br />
lema: LA PASSARELA del qual es<br />
autor: FRANCESC BLANCH I SORIA<br />
PREMI “ELVIRA CARLES”: al lema:<br />
VICENTI del qual es autor: PERE<br />
DELMONTE I HURTADO<br />
LR.......93
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......94<br />
Juan Oliver i Chirivella<br />
El 9<br />
d'Octubre<br />
L<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> ha vingut desenrollant en<br />
els ultims mesos una fecunda activitat,<br />
que s'inicià el passat dia 12 de<br />
setembre en l'emotiu acte de la "Gentilea<br />
Floral", oferit per la nostra Regina dels Jocs<br />
Florals de 2001, Elvira Selva Català, tant als seus<br />
amics, com als representants de les diferents<br />
seccions de l'entitat, Junta de Govern presidida<br />
pel President Enric Esteve, i a la Regina del<br />
2002, Assunta Marco i la seua Cort d'Amor.
Dia nacional de La<br />
PATRIA VALENCIANA<br />
LR.......95
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
A<br />
A destacar en est acte les<br />
brillants actuacions del Cor<br />
Popular i el Grup de Danses de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i les inspirades intervencions<br />
dels poetes premiats en el 2001.<br />
Pero si alguna cosa es precisa destacar<br />
en este periodo, sense dubte es el 9<br />
d'octubre, Dia Nacional de la Patria<br />
Valenciana, i la participacio de la nostra<br />
entitat en els actes programats a l'efecte<br />
i en la Processo Civica en honor de la<br />
gloriosa Senyera i del Rei En Jaume.<br />
Els actes d'este 9 d'octubre s'iniciaren<br />
el 6 d'octubre en un Concert<br />
Extraordinari del Cor Popular, dirigit<br />
per Rosa Bartual i Jesus Madrit, un<br />
prodigi de calitat i d'amor a la Patria<br />
Valenciana, i finalisat per la vibrant<br />
Canço de Lluita, de M. Thous i M.<br />
Asensi. L'exit, clamoros.<br />
El dia 8 d'octubre, i en el Monasteri de<br />
Nostra Senyora del Puig, es celebrà un<br />
Tedeum oficiat pel Pare Joan Costa, al<br />
que va assistir la Junta de Govern, en el<br />
President Enric Esteve al front, una<br />
ofrena de flors a la Mare de Deu, a<br />
carrec de la nostra Regina dels Jocs<br />
Florals de la Ciutat i Regne de Valencia<br />
de 2002, Assunta Marco i la seua Cort<br />
d'Amor.<br />
A continuacio el tradicional Sopar de<br />
Sant Donis, en el Restaurant El Real,<br />
als peus del Monasteri, en una<br />
assistencia de 276 persones, i presidida<br />
LR.......96<br />
per la Junta de Govern, el President<br />
Enric Esteve, el Pare Costa, el Secretari<br />
General Juan Oliver, i la Regina<br />
Assunta Marco. Al finalisar el sopar es<br />
va procedir, dins d'un gran ambient de<br />
valenciania, a l'entrega de la tradicional<br />
"mocadorà" a totes les dones assistents.<br />
Seguidament, Josep Puchades i José Mª<br />
Lajara, presentaren la nova pagina Web<br />
de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, dotada dels ultims<br />
alvanços, i que naix en la missio<br />
d'acostar la nostra llengua i cultura a<br />
qualsevol raco del mon. En esta<br />
iniciativa, una de les majors apostes en<br />
la difusio de la llengua i cultura<br />
valenciana, para lo qual <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
ficarà a disposicio de tot lo mon i de<br />
manera totalment gratuïta el contingut<br />
sancer de tots els seus llibres. D'esta<br />
manera qualsevol persona conectada a<br />
internet, podra dispondre en les seues<br />
mans lliteratura i treballs d'investigacio<br />
sobre la llengua valenciana en<br />
qüestio de segons.<br />
El mateix dia 9 d'octubre, despres<br />
d'oferir la nostra Regina Adsunta<br />
Marco i el secretari Juan Oliver una<br />
corona de llorer als peus de l'estatua de<br />
Vinatea, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, presidit per la<br />
nostra Senyera, la Junta de Govern en<br />
el seu president Enric Esteve i la regina<br />
dels Jocs Florals del 2002, Assunta<br />
Marco i la seua Cort, participaren en la<br />
Processo Civica, en honor de la<br />
Senyera de la Ciutat i Regne de<br />
Valencia, en el lloc preferent que li<br />
correspon, depositaren una corona de<br />
llorer als peus de l'estatua del Rei<br />
Jaume I. La Processo Civica fon, com<br />
sempre, un autentic pleviscit del poble<br />
valencià cap a la nostra Senyera, i en la<br />
majoria dels casos de mostres de<br />
carinyo dels valencians cap a la nostra<br />
centenaria Entitat, tan sols enterbolits<br />
per l'incalificable actitut d'una minoria<br />
de radicals, que nomenant-se a si<br />
mateixa valencianistes, confondiren la<br />
reivindicacio en l'insult, ofenent<br />
greument al nostre President i a la<br />
Junta de Govern.<br />
Per la vesprada, el Grup de Danses de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, va participar en la Plaça<br />
de la Mare de Deu, en la tradicional<br />
"dansà" en honor a la Mare de Deu.<br />
El poble valencià demostrà, en la seua<br />
massiva assistencia, el seu entusiasme<br />
al pas de la Senyera, i la seua expressio<br />
constant de defensa a la llengua,<br />
cultura i glories valencianes. Sense<br />
extremismes, en una excelent<br />
madurea, que sense dubte nos fa<br />
pensar que este 9 d'octubre, en estos<br />
moments d'inquietut per la nostra<br />
llengua, pot marcar un cami<br />
d'esperança en el futur. Cadascu en<br />
les seues propies inclinacions<br />
ideologiques, units tots en defensa de<br />
la Patria Valenciana.<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> va emetre en motiu de la<br />
festivitat d'este Dia Nacional, una Crida-<br />
Manifest, i despres de la valoracio feta<br />
per la Junta de Govern dels<br />
desagradables incidents protagonisats
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
per una minoria, mes sorollosa que<br />
numerosa, va emetre un comunicat<br />
condenant els fets, lamentant la<br />
participacio en ells de socis<br />
perfectament identificats, recordant ad<br />
eixos socis el contingut de l'articul 11<br />
dels estatuts, no iniciant ningun<br />
expedient, en advertencia expressa als<br />
socis que en el futur s'aplicaran els<br />
Estatuts en tot rigor, i expressant el total<br />
rezolçament de la Junta de Govern al<br />
President Enric Esteve i a a la seua<br />
actuacio al front de l'Entitat.<br />
Despres del 9 d'octubre, la nostra entitat<br />
ha seguit el curs normal de la seua<br />
activitat, iniciant els Cursos de Llengua<br />
i Cultura Valencianes, l'Escola de<br />
Danses Mª Teresa Oller i ultimant els<br />
treballs dels CXIX Jocs Florals de la<br />
Ciutat i Regne de Valencia 2002, que est<br />
any, per raons de força major alienes a<br />
nosatres, s'han demorat fins al 23 de<br />
decembre, i que es celebraran com<br />
sempre en el Teatre Principal de<br />
Valencia.<br />
Per a finalisar este repas de les activitats<br />
de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, resenyar que a<br />
proposta de la Regina de 2002, Assunta<br />
Marco, el President i Junta de Govern<br />
han propost i este ha acceptat, com a<br />
Mantenedor d'estos Jocs Florals, a<br />
l'Excm. Sr. Juge Magistrat de<br />
l'Audiencia Nacional, D. Baltasar<br />
Garzón Real. Un brillantissim juriste<br />
andalus quedarà aixina unit per a<br />
sempre a l'historia de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>.<br />
Per a finalisar ratificar als valencians que<br />
els socis i Junta de Govern d'esta<br />
centenaria Entitat, en el seu President<br />
Enric Esteve al front, continuarém<br />
treballant incansablement en defensa de<br />
la llengua i la cultura valenciana. Com<br />
sempre.<br />
Sense extremismes, en una excelent<br />
madurea, que sense dubte nos fa<br />
pensar que este 9 d'octubre, en estos<br />
moments d'inquietut per la nostra<br />
llengua, pot marcar un cami<br />
d'esperança en el futur.<br />
LR.......97
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
posa en funcionament<br />
LR.......98<br />
Es potenciarà la<br />
llengua i cultura<br />
valencianes des<br />
d’Internet. Els<br />
nauchers tindran<br />
acces a una<br />
biblioteca virtual a<br />
on podran<br />
consultar alguns<br />
dels llibres<br />
publicats.<br />
la seua
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
L<br />
’entitat valencianista <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
ha posat en funcionament la<br />
seua nova web institucional. A<br />
partir d’ara tots aquells que<br />
visiten www.loratpenat.org accediran<br />
de forma immediata i senzilla a una<br />
Entitat en mes de 124 anys d’historia.<br />
L’acostament a la llengua i cultura<br />
valencianes a través d’internet es,<br />
sense dubtes, la gran novetat per la<br />
qual ha apostat fortament l’entitat<br />
presidida per Enric Esteve.<br />
nova web<br />
www.loratpenat.org<br />
Per eixemple, en estos moments i des<br />
de qualsevol part del mon, es te acces<br />
a molts dels llibres publicats per esta<br />
entitat en un format que permet<br />
visualisar els documents en pantalla<br />
com si s’estiguera llegint el llibre i,<br />
d’aci poc, tambe es podran escoltar<br />
les cançons del Cor Popular de lo <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>.<br />
El passat 8 d’octubre, vespra del Dia<br />
Nacional dels valencians, tingue lloc<br />
als peus del Monasteri d’El Puig, la<br />
presentacio d’esta nova plana web,<br />
mes atractiva, senzilla i interactiva.<br />
Els mes de 250 assistents al<br />
tradicional sopar de Sant Donis<br />
pogueren contemplar en directe esta<br />
nova aposta de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> per liderar<br />
la llengua i cultura valencianes, en esta<br />
ocasio, a través de la xarcia d’Internet.<br />
Josep Puchades, coordinador de la<br />
plana web, ha afirmat que “en este<br />
pas, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, ha apostat<br />
LR.......99
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
fortament per les noves tecnologies”.<br />
Ademes, ha remarcat que “<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> es una de les poques editorials<br />
que facilita els seus llibres a través de<br />
la ret sense cobrar res.” Aço es fa,<br />
segons Puchades perque “a <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> no li interessa fer negoci quan<br />
es tracta de llengua i cultura<br />
valencianes, per aixo posem a l’abast<br />
de qualsevol persona els nostres<br />
llibres. Ens interessa mes que estes<br />
publicacions estiguen a disposicio de<br />
qualsevol particular en qualsevol raco<br />
del mon”<br />
Enric Esteve, per la seua banda, ha<br />
garantisat que “<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> posa i<br />
continuarà posant tots els mijos<br />
necessaris en l’intencio d’acostar d’una<br />
manera seria i ben treballada tota la<br />
faena que es realisa.” El president de<br />
l’entitat tambe ha afegit que “en<br />
accions com esta, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
continúa recolzant els seus principis<br />
fundacionals i defen i difon les nostres<br />
senyes d’identitat mes alla de les<br />
nostres fronteres”.<br />
Esteve ha racalcat que “molts creuen<br />
que <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> està en les ultimes,<br />
pero en proyectes com este ens<br />
encarreguem de demostrar a la<br />
societat que estem ben vius i en moltes<br />
LR.......100<br />
ganes de treballar”.<br />
L’artifex d’este proyecte ratpenatiste<br />
ha segut Josep Maria Lajara, Professor<br />
de l’Universitat Cardenal Herrera-<br />
CEU, qui ha aportat tot el seu<br />
coneiximent al front del departament<br />
Multimedia d’esta Universitat en la<br />
realisacio de la web.<br />
Cal destacar que els visitants ad esta<br />
web poden tindre acces a l’agenda<br />
d’actes de l’entitat. Tambe, es pot<br />
trobar tota l’historia de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>,<br />
obra dirigida per Federico Martínez<br />
Roda i duta a terme per ilustres<br />
personages coneixedors de l’historia<br />
de Valencia i del ratpenatisme a lo<br />
llarc dels anys.<br />
Per una atra banda, el naucher pot<br />
trobar instantaneament informacio de<br />
qualsevol de les seccions que donen<br />
vida a <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i coneixer un poc<br />
mes de prop una chicoteta part de<br />
l’historia dels valencians. Una atra de<br />
les multiples novetats que oferix la<br />
web es la possibitat d’accedir a la<br />
revista que edita l’Associacio i tindre<br />
de primera ma tota l’informacio que<br />
es genera des l’entitat.<br />
Llibres que ya es poden descarregar:<br />
–Aquareles de la llar<br />
“molts creuen que<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> està<br />
en les ultimes,<br />
pero en proyectes<br />
com este ens<br />
encarreguem de<br />
demostrar a la<br />
societat que<br />
estem ben vius i<br />
en moltes ganes<br />
de treballar”.<br />
–Les aurores de l’anima<br />
–La Decadencia de la llengua<br />
valenciana<br />
–La Real Academia Española front a la<br />
llengua valenciana<br />
–Les Normes del 32. Aportacio<br />
documental. Estudi al voltant de les<br />
bases d’ortografia valenciana de<br />
1932<br />
–El Pare Fullana i els Jocs Florals de la<br />
ciutat i Regne de Valencia<br />
–Costums i tradicions valencianes<br />
–Castello, terra de romeries<br />
–Cançons narratives valencianes<br />
–Ofici de paraules<br />
–Inspiracions<br />
–Argila i marbre<br />
–Ablamor de cor<br />
–Al caliu de la llar<br />
–Un enchis en el bosc<br />
-–CXVII i CXVIII Jocs Florals de la<br />
ciutat i Regne de Valencia<br />
–El crit de la llengua<br />
–V Corona poetica ofertada per <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> en motiu del 75 aniversari de<br />
la coronacio pontificia de la Mare de<br />
Deu dels Desamparats<br />
–Orguens i organistes catedralicis de<br />
Valencia del s. XIX<br />
–Els criteris filologics del Pare Fullana<br />
en els anys 1918 i 1919<br />
–La passio i l’angoixa de pintar<br />
–El Corpus de Valencia
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
E<br />
xpojove, bat any rere any els<br />
recorts de participacio jovenil i<br />
infantil de totes les Fires<br />
similars que es celebren en el<br />
territori valencià. Per aixo i degut a la<br />
seua magnitut, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> acodix<br />
fidelment per a fer particips als mes<br />
menuts de la casa de la llengua i la<br />
cultura valencianes.<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
contiùa compromes en<br />
el public infantil<br />
Esta es, sense dubte, una bona ocasio<br />
per a que molts chiquets escolten la<br />
llengua valenciana i puguen<br />
desimvoldre’s tranquilament en ella.<br />
Enguany, la fira tornarà a realisar-se<br />
en les seues dates tradicionals, del<br />
26 de decembre al 3 de giner i<br />
permaneixerà oberta des de les 11.00<br />
Josep Puchades i Vicent<br />
a les 20.00 hores ininterrompudament.<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> oferix activitats de tot<br />
tipo realisades per experts pedagocs i<br />
animadors jovenils encaminades a<br />
sembrar una llavoreta de valenciania<br />
en els temps que corren. Eixa es una<br />
tasca que <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> du a terme des<br />
de fa molts anys.<br />
LR.......101
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
Entre les activitats novedoses a<br />
realisar es troben: una exposicio de<br />
totes les seccions de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>,<br />
com a preliminar del 125 aniversari<br />
de la fundacio de la nostra entitat en<br />
1878; exposicio i informacio de tots<br />
els llibres publicats per l’Institucio;<br />
assessorament llingüistic i cultural a<br />
carrec d’un professor de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>;<br />
regal de llibres per a colorejar i<br />
puzzles de montage complex sobre la<br />
Porta dels Serrans de Valencia per als<br />
mes constants i toçuts; sorteig<br />
d’importants lots de llibres; proyeccio<br />
dels videos realisats per <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i<br />
es posarà a disposicio dels assistents<br />
un ordenador per a que puguen<br />
coneixer la recent inaugurada plana<br />
web.<br />
A mes, com cada any, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
continuarà ensenyant el proces<br />
de realisacio dels pentinats de<br />
valenciana, que conten en un gran<br />
exit entres les chiquetes, i ensenyança<br />
LR.......102<br />
de balls de senzill aprenentage; es<br />
seguiran pintant les cares; es<br />
realisaran dibuixos de la Real Senyera<br />
i el simbol de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>; i per als<br />
mes chicotets de la casa hi haura un<br />
puzzle gran de construccio per al<br />
desenroll de la seua imaginacio.<br />
L’Escola de Danses Mª Teresa Oller<br />
participarà, com cada any, per mig del<br />
ball dels seus alumnes mes jovens i<br />
oferirà un espectacul per a demostrar<br />
qué deprenen i cóm un jove tambe<br />
pot interessar-se per esta variant de la<br />
cultura i tradicio valenciana.<br />
Una de les atres novetats d’esta edicio,<br />
es la dimensio i localisacio del stant.<br />
En total, <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> contarà en<br />
32m2 per a la realisacio de les seues<br />
activitats.<br />
Esta Fira, a on s’acosta no unicament<br />
lo mes tendre de la casa, sino tota la<br />
familia, es un bon i grat moment per<br />
a que des de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
s’aprofondixca en la recuperacio de<br />
les nostres tradicions i es treballe per<br />
la dignificacio de la nostra llengua<br />
i es potencien els seus principis<br />
fundacionals.<br />
Entre moltes associacions i empreses<br />
que es congregaran, juntament en <strong>Lo</strong><br />
<strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, cal destacar: la Real<br />
Academia de Cultura Valenciana,<br />
l’Ajuntament de Valencia, Consorci<br />
Provincial de Bombers, Bancaixa,<br />
Valencia TV, Canal 13, Las Provincias,<br />
Telefonica.<br />
Per a finalisar, cal recordar que <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> posa a disposicio dels seus socis<br />
entradres gratuïtes, fins que s’esgoten,<br />
per a assistir ad esta festa dels jovens i<br />
de tots aquells que encara tenen la<br />
sensacio de ser-ho.<br />
Horari: 11.00 – 20.00 hores<br />
ininterrompudes<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> oferix<br />
activitats de tot tipo<br />
realisades per experts<br />
pedagocs i animadors<br />
jovenils encaminades<br />
a sembrar una llavoreta<br />
de valenciania en<br />
els temps que corren.<br />
Eixa es una tasca que<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> du a<br />
terme des de fa molts<br />
anys.
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
E<br />
l passat 20 d'octubre,<br />
invitats pel nostre President<br />
Enric Esteve, en esta ocasio<br />
en calitat de Director<br />
General de Patrimoni Artistic, el Cor<br />
va gojar d'un dia en el que tots els<br />
seus components, ataviats en les<br />
vestimentes propies del S. XIX,<br />
teniem la sensacio de que el rellonge<br />
del temps havia retrocedit cent anys i<br />
estavem fruint d'un dia en l'horta<br />
valenciana, sens preses, sense sorolls<br />
de coches...<br />
Començarem la festa complint<br />
l'antiga tradicio d'anar a l'alqueria del<br />
clavari a arreplegar l'image de la santa<br />
i acompanyar-la fins a la seua ermita.<br />
Precedits pel tabal i la dolçaina<br />
caminarem entonant uns vells gojos a<br />
la Patrona dels artillers. Presidint la<br />
comitiva, darrere de l'anda, anaven les<br />
autoritats civils i eclesiastiques.<br />
A la porta de l'ermita, restaurada baix<br />
els auspicis de la Direccio General de<br />
Patrimoni, gracies a la decidida<br />
intervencio del seu Director, es va<br />
descobrir una placa commemorativa i<br />
varen intervindre diversos oradors<br />
glossant l'acte.<br />
Una volta ya dins del temple,<br />
abarrotat de gent, cantarem una missa<br />
valenciana que als oyents els va<br />
entusiasmar, a jujar per les felicitacions<br />
que varem rebre.<br />
A l'eixida de la ceremonia religiosa i<br />
despres d'una magnifica "mascletà",<br />
nos varen servir a les casi 800<br />
persones que estavem alli, tots<br />
assentats en unes llarguissimes taules,<br />
un menu compost per un plat d'arros<br />
en fesols i naps que estava per a<br />
chuplar-se els dits, unes picadetes,<br />
fruita del temps, cafe, beguda i<br />
dolcets. Al final tots els comensals<br />
varen ser obsequiats en un C. D. del<br />
Cor en cançons de l'horta i del secà.<br />
Despres del dinar i novament en<br />
processo, es va tornar l'image de<br />
Santa Barbera a casa del clavari.<br />
Fon un gratissim dia que recordarém<br />
tots en molta alegria.<br />
Un dia<br />
en l'ermita de<br />
Sta. Barbera<br />
D'Alboraya<br />
Rosa Bartual i Oliver<br />
LR.......103
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> celebra la<br />
LR.......104<br />
Elvira Selva Catalá<br />
per Vicent Xavier Navarro<br />
President dels Jocs Florals
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
Gentilea<br />
Floral<br />
E<br />
l passat dia 12 de setembre, <strong>Lo</strong><br />
<strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> celebrà la Gentilea<br />
Floral en honor de la CXVIII<br />
Regina dels Jocs Florals, Elvira Selva<br />
Catalá.<br />
Est acte i com a colofo al seu any de<br />
regnat, es realisa per tal d’homenajar a<br />
la Regina dels Jocs Florals de la Ciutat<br />
i Regne de Valencia.<br />
La velada, que fon un exit, es celebrà<br />
a l’aire lliure en el magnific marc dels<br />
jardins de l’Hipica de Valencia.<br />
Elvira Selva estigue acompanyada per<br />
les seues Dames d’Amor: Marta Selva<br />
Sacanelles, Carolina Cañigral Ortiz,<br />
Aranza Cañigral Ortiz, Alba Sanchis<br />
Machí i Marina Carbonell.<br />
Com es costum, en est acte de<br />
pleitesia, i com a continuacio dels Jocs<br />
En honor de la<br />
CXVIII Regina<br />
Florals, els poetes varen llegir els<br />
treballs premiats en el certamen. El<br />
recital poetic començà en l’intervencio<br />
del poeta Josep Melià Castelló qui va<br />
donar llectura a la “Viola d’Or” que<br />
duya per titul “Fer pa del fosc futur”.<br />
Seguidament Josep-Albert Aymemir i<br />
Casasús llegi el premi de Poesia<br />
Festiva, que duya per lema “El cant<br />
dels ocells”. Josep Melià llegi<br />
l’Englantina d’Or, que es concedix al<br />
millor poema que exalte les virtuts i la<br />
grandea del poble valencià, el qual<br />
duya per titul “Coloms lliures”.<br />
El guardonat poeta Anfos Ramon i<br />
Garcia, guanyador de la Flor Natural<br />
dels CXVIII Jocs Florals i que ya va<br />
llegir el seu poema en el Teatre<br />
Principal, va dedicar un poema a les<br />
Dames de la Cort d’Amor. Per a<br />
finalisar la part poetica de l’acte, Josep<br />
Melià, llegi el poema premiat en<br />
LR.......105
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
l’Accessit a la Flor Natural en el titul<br />
“A tu te parle, amic” i dedicà el<br />
següent poema a Elvira Selva Catalá:<br />
“La teua image, reina, quan s'albira<br />
en una nit de festa i de poemes,<br />
convida a estrenar versos i obrir lemes<br />
i a fer el breu sonet pel que es sospira.<br />
Es troba en un cel nou aquell que et<br />
mira<br />
tenint llums d'ilusions com clars<br />
emblemes,<br />
i fent de les estreles diademes<br />
que exalcen més l'encant que tens,<br />
Elvira.<br />
La teua estampa seductora<br />
nos du a caure rendits, reina i senyora,<br />
davant dels encants fisics virginals,<br />
que ens parlen de virtut i poesia,<br />
de patria, fe i amor, i l'alegria<br />
que tens, reina dels nostres Jocs<br />
Florals.”<br />
L’acte contà en la participacio del<br />
Grup de Danses i del Cor Popular de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, els quals van intercalar<br />
les seues actuacions entre la llectura<br />
dels distints poemes, lo qual va fer<br />
molt agradable la velada. El Grup de<br />
Danses, dirigit per Ampar Simarro va<br />
oferir una seleccio de balls valencians,<br />
interpretant la “Sandinga de Xixona”,<br />
el “Fandango de Sant Mateu”, el<br />
“Bolero de Tavernes” i la “Jota de<br />
Banyeres”. Per la seua banda, el Cor<br />
Popular de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, dirigit per<br />
Rosa Bartual i Jesus Madrid interpretà<br />
“Junt a tu”(espiritual negre), “Anuncis<br />
radiofonics” -que guanyà la simpatia<br />
del public que va seguir i corejar els<br />
coneguts temes-, “Cor d’esclaus” de<br />
Nabucco, “Baix el pont de Cullera”,<br />
per a finalisar en “Valencia” de Padilla.<br />
Tancà l’acte l’Honorable President de<br />
LR.......106<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, Enric Esteve i Mollà, qui<br />
en unes emocionades paraules agrai a<br />
Elvira i a la seua familia l’haver<br />
acceptat l’oferiment de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
per a ocupar la Cadira d’Or:<br />
“Les meues paraules vullc que siguen i<br />
que expressen el nostre mes profunt i<br />
sentit homenage a Elvira Selva i Catalá<br />
que ha segut durant tot est any la nostra<br />
Regina.<br />
Enguany has vixcut en nosatres el cent<br />
vintiquatre aniversari de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>,<br />
Sempre em sentire vinculada a <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i<br />
agraida per haver-me donat la possibilitat de<br />
proclamar i aumentar, si es possible, l’Amor i<br />
la Fe a una Patria: ¡Valencia!<br />
despres de que aquella nit del 31 de juliol<br />
de 1878, en la que un grup de patricis i<br />
prohoms valencians, com a expressio del<br />
seu amor a la nostra Patria Valenciana,<br />
van decidir fundar esta Societat d´Amadors<br />
de les Glories Valencianes...<br />
Has ocupat, Elvira, la Cadira d´Or que<br />
abans que tu ocuparen, des de 1879, cent<br />
desset dones valencianes, -entre elles la<br />
teua besyaya, Rafaela Selva i Mergelina,<br />
marquesa de Torrefranca, qui la ocupà fa<br />
cent anys- i que com tu has vixcut est any,<br />
van rebre l´homenage d´admiracio dels<br />
nostres poetes...<br />
Gracies molt especials a la Familia<br />
Selva-Catalá que s´ha volcat en Elvira i<br />
en el seu valencianissim regnat.<br />
I el nostre mes sentit agraïment a tos<br />
pares: Elvira Catalá i José Mª Selva que<br />
se que es senten molt orgullosos de la<br />
seua filla, i que tant t’han acaronat i<br />
apoyat a lo llarc d’est any...<br />
Gracies per sempre Elvira, per haver<br />
estat en nosatres, gracies perque la teua<br />
presencia nos ha donat mes relleu i nos<br />
ha dignificat cada u dels actes que has<br />
presidit.<br />
En la nostra anima quedarà per sempre<br />
el teu recòrt, i te preguem que <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> i els que hem estat en tu quedem<br />
tambe per sempre en un raconet del<br />
teu cor.”<br />
En acabant, Elvira i sos pares van<br />
oferir un coctel als distinguits<br />
convidats que van assistir a l’acte.<br />
Com a colofo ad esta magnifica<br />
velada, Elvira i les seues Dames<br />
d’Amor van obsequiar a tots els<br />
assistents en el llibre dels CXVIII Jocs
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
“Vullc des d’estes<br />
pagines donar les<br />
gracies a <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong>, a la seua<br />
Junta de Govern i a<br />
tots els qui han fet<br />
possible este somi<br />
maravellos de ser<br />
Regina dels Jocs<br />
Florals de la Ciutat<br />
i Regne de Valencia<br />
Florals que ha editat <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
gracies a la gentilea de la Regina.<br />
L’edicio arreplega els poemes<br />
premiats en el certamen: Flor<br />
Natural i Accessit, Englantina d’Or,<br />
Viola d’Or i Poesia Festiva, a mes de<br />
poemes dedicats a Elvira pels<br />
poetes, Pere Delmonte en el dia de la<br />
seua Demanà, i Anfos Ramon en la<br />
nit dels Jocs Florals. Igualment<br />
conte el discurs del Mantenedor,<br />
Alberto Catalá Ruiz de Galarreta,<br />
aixina com la Cronica dels CXVIII<br />
Jocs Florals.<br />
Acabem est articul en les<br />
emocionades paraules de despedida<br />
d’Elvira que figuren en el llibre:<br />
“i mes encara quan ha coincidit en el<br />
centenari del regnat de la meua<br />
besyaya, Rafaela Selva i Mergelina,<br />
Marquesa de Torrefranca, en l’any<br />
1901. Sempre m’he sentit molt<br />
valenciana i amant de les nostres<br />
tradicions, per aixo ha segut per a mi<br />
un honor i un privilegi participar en<br />
actes tan emotius com l’ofrena floral a<br />
Constanti Llombart; el besamans i<br />
l’ofrena a la Mare de Deu dels<br />
Desamparats i poder entrar a deixar-li<br />
el ram; participar en la Batalla de Flors<br />
i en tants actes que m’han fet<br />
reafermar-me en el meu amor a<br />
Valencia i a tot lo que es nostre.<br />
Tambe, tinc un recòrt maravellos i mai<br />
oblidare el dia de la meua Demanà,<br />
aixi com la nit de la meua proclamacio<br />
en el Teatre Principal de Valencia, una<br />
nit magica a on em vaig sentir la dona<br />
mes feliç de la terra. Ad aço<br />
contribuiren tots els components del<br />
grup de teatre, del Cor Popular, del<br />
Grup de Danses i del Grup de Cant<br />
d’Estil de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong>, en la seua<br />
magnifica escenificacio i interpretacio.<br />
Tampoc oblidare al gran poeta, Anfos<br />
Ramon quan em dedicà un inspirat<br />
madrigal, aixi com quan mon tio<br />
Alberto Catalá m’emocionà en el seu<br />
discurs de mantenedor recordant<br />
l’amor a la nostra terra i lo unida que<br />
ad ella ha estat sempre la nostra<br />
familia.<br />
Un recòrt molt especial vullc dedicar a<br />
les meues Dames d’Amor, als meus<br />
pares i yayos i a tots els amics i<br />
familiars que m’han acompanyat en est<br />
any tan inoblidable per a mi.<br />
Sempre em sentire vinculada a <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> i agraida per haver-me donat la<br />
possibilitat de proclamar i aumentar, si<br />
es possible, l’Amor i la Fe a una Patria:<br />
¡Valencia!”<br />
Elvira Selva i Català<br />
Regina dels CXVIII Jocs Florals de la<br />
Ciutat i Regne de Valencia.-“<br />
LR.......107
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
al<br />
Viage<br />
Tirol<br />
LR.......108
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
E<br />
del Cor Popular de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
sta chicoteta cronica del<br />
viage a Suïssa, Austria,<br />
Italia i França va estar marcada<br />
per l'aigua. Dos tremendes<br />
pluges que nos calaren fins als<br />
ossos, pero no<br />
conseguiren<br />
llevar-nos el<br />
bon humor.<br />
En Ginebra<br />
tinguerem<br />
ocasio de contemplar una<br />
ciutat senyorial i els magnifics<br />
edificis dels grans Bancs a on<br />
es guarden, baix estricte<br />
secret, les grans fortunes de<br />
tot lo mon. Uns hotels a on<br />
nomes de passar una nit nos<br />
cansarem de contar zeros en<br />
pessetes lo que costava. Una<br />
ciutat carissima.<br />
Rosa Bartual<br />
LR.......109
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
Berna, la capital, te un aspecte molt<br />
mes mercantil, pero sense el senyoriu<br />
de Ginebra. Com el simbol de la<br />
ciutat es l'orso (Com Madrit) tenen en<br />
un bonico parc un gran fos a on hi ha<br />
cinc grans orsos, animals molt<br />
acostumats a que els tiren menjar els<br />
visitants i ells n'agarren fent gracioses<br />
piruetes. Com Berna es ademes la seu<br />
de les grans marques de chocolate<br />
Lynd i Nestlé, nos posarem les botes<br />
menjant bombons i pastilles.<br />
Visitarem despres el Principat de<br />
Liechtenstein, d'un altissim nivell<br />
economic i que com en un conte de<br />
fades, tenen dalt d'una montanya el<br />
palau del seu Princip.<br />
En Feldkirch, preciosa ciutat de<br />
trentamil habitants, varem sentir<br />
autentica vergonya com espanyols i<br />
valencians al vore l'enorme i precios<br />
Conservatori de Musica al que<br />
acodixen estudiants seleccionats de<br />
tot lo mon. Alli fins els chiquets<br />
coneixen i discutixen sobre la musica<br />
de Mozart o de Beethoven.<br />
Actuarem mes tart en el<br />
"Musikpavillon" de Bregenz, a la vora<br />
del Llac Constanza a on varem rebre<br />
el primer arremullo. A pesar de tot, el<br />
public aguantà estoicament baix dels<br />
seus paraigües i nos van aplaudir a<br />
rabiar. A pesar d'estar chopats,<br />
volguerem visitar l'immens teatre<br />
flotant de l'Opera, dins del llac. A<br />
titul de curiositat direm que l'escenari<br />
es tan gran i redo com la cossa de la<br />
nostra plaça de bous.<br />
LR.......110<br />
Al dia següent, en Innsbruck,<br />
visitarem el gran trampoli a on es<br />
celebren els campeonats mundials<br />
d'esqui. Per cert, ¿Saben vostes que<br />
en esta ciutat se gasten mes de dotze<br />
tonellades d'escayola a l'any en<br />
"arreglar" les cames i els braços<br />
trencats dels esquiadors?.<br />
Per la vesprada fon la nostra actuacio<br />
especial en la placeta del "Tejadillo de<br />
Oro" en la que nos feren els honors<br />
l'alcalde de la ciutat i un Grup<br />
Folcloric tiroles compost per una<br />
Banda de musica Tipica tirolesa, un<br />
Grup de Danses i un Cor de cançons<br />
tiroleses compost per homens que<br />
cantaren magnificament en els seus<br />
famosos canvis de veu en "falsette".<br />
En Innsbruck visitarem tambe la<br />
famosa Casa de les joyes de cristal<br />
Swarosky. Hi ha verdaderes maravelles,<br />
pero ... ¡Quins preus!.<br />
En Salzburgo, Mozart està implicita i<br />
explicitament omnipresent. Des de sa<br />
Casa natalicia, magnificament<br />
conservada, fins als seus famosos<br />
Festivals de Musica, que precisament<br />
escomençaven al dia següent d'anarnos-en<br />
nosatres, tot alli parla de Mozart.<br />
Eixe mateix dia aplegarem, per la<br />
vesprada, a Venezia i en el temps<br />
justet de deixar les maletes en l'hotel,<br />
volguerem visitar la part vella de la<br />
ciutat, la que no mostren mai als<br />
turistes, pero... ¡Menuda tormenta se<br />
nos destapà!. En ma vida he vist mes<br />
raigs, rellamps, trons i aigua per totes<br />
bandes: per dalt, per baix i pels<br />
Actuarem mes tart en el<br />
"Musikpavillon" de Bregenz, a la vora<br />
del Llac Constanza a on varem rebre el<br />
primer arremullo.<br />
costats sense refugi possible. Les<br />
gondoles, mogudes pel vent i l'aigua<br />
pareixia que estaven ballant la "Danza<br />
Macabra". La "chopà" fon de les que<br />
formen epoca. I a pesar de tot, quan<br />
pujarem al "vaporetto" per a tornar a<br />
l'hotel, nos posarem a cantar<br />
havaneres i la gent nos va aplaudir<br />
entusiasmada.<br />
Al dia següent, en un sol que badava les<br />
penyes, poguerem admirar en<br />
tranquilitat l'autentica maravella que<br />
son la plaça i la Catedral de Sant Marc.<br />
Ya de tornada a casa, ferem escala en<br />
Niza i d'alli, en una llarga etapa,<br />
tornarem a Valencia, molt contents<br />
pero fets chas. Contents, si, per haver<br />
portat ad aquelles terres tan enteses en<br />
musica, les nostres dolces cançons,<br />
que oiren en un silenci respectuos.
la nostra actuacio especial en la placeta del "Tejadillo de Oro"<br />
En Innsbruck visitarem tambe<br />
la famosa Casa de les joyes de<br />
cristal Swarosky.<br />
LR.......111
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
LR.......112
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
Grup de Danses de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
Festival internacional<br />
de Folclor i Musica<br />
d’Issoire (França)<br />
juliol 2002<br />
Mª Victoria Selma<br />
I<br />
ssoire, la ciutat francesa que te fama<br />
de dones boniques i d’un excelent vi,<br />
va acollir al grup de Danses de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong><br />
<strong>Penat</strong> en el seu festival conegut mundialment,<br />
que cada any organisa.<br />
El passat dia 14 de Juliol eixirem de bon<br />
mati cap a França, en el cor ple d’ilusio i<br />
de responsabilitat, puix representavem<br />
no sols a Valencia, sino a Espanya.<br />
Despres de quinze hores de cami<br />
aplegarem a la Vila d’Issoire que<br />
respirava aires de festa i fragancia de<br />
flors per tots els raconets. Varem ser<br />
allojats en el Licee Saint Claire de Volle<br />
junt al grup Mexica que tambe<br />
participava en aquell event.<br />
LR.......113
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......114
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......115
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
Calia descansar, perque nos esperava<br />
una semana farcida d’espectaculs,<br />
passacarrers i animacions en sales de<br />
festa. Be, aixo estava per vore puix<br />
l’orage mana i la pluja i el fret havien<br />
fet aparicio eixos dies.<br />
Encara que tots estaven prou<br />
estomordits pel viaje, ningu se n’ana<br />
a dormir sense ensajar els diferents<br />
espectaculs que hi havia programats.<br />
Al sendema desfilaren pel carrer<br />
Berbiziale obrint pas el tabal i la<br />
dolçaina, que al sentir la gent el seu<br />
so, eixiren de cases i tendes per a<br />
vore passar la comitiva.De tros a tros<br />
de carrer, feyem una paradeta, i<br />
ballavem al compas de la nostra<br />
rondalla fandangos , valencianes,<br />
seguidilles i jotes..., tot un ample<br />
repertori valencià que feya les<br />
delicies del public assistent.<br />
Començava el desfile el grup del<br />
Peru, seguit d’Italia, la Republica de<br />
Komis, la Martinica, China, Mexic i<br />
per a tancar-lo el grup de danses <strong>Lo</strong><br />
<strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> de Valencia representant a<br />
Espanya.<br />
Eixe mateix dia, ya de nit i sobre<br />
l’entaulat ubicat en la plaça de la<br />
Republica varem mostrar el nostre<br />
espectacul nomenat “La Plaça”, en el<br />
que voliem donar a coneixer cóm<br />
podria ser un dia quotidia en qualsevol<br />
poble de Valencia. Començarem en el<br />
LR.......116<br />
velatori, seguit d’una escena mes alegre<br />
en la plaça del poble junt a la font, on<br />
les chiques acodien no sols a per aigua<br />
sino a fer rogle en el veïnat i vore algun<br />
que atre chicon. I despres d’alguns balls<br />
acabarem en la jota de Banyeres que<br />
arrancà els aplaudiments clamorosos<br />
del public entusiasmat.<br />
I no crega el llector que es passio<br />
d’esta humil escritora, perque lo que<br />
aci es conta, es la realitat mostrada a<br />
traves d’estes lletres, resultat d’eixes<br />
mostres d’afecte, felicitacions i gests<br />
que simbolisaven lo molt que havia<br />
agradat la nostra intervencio, i que els<br />
francesos expressaven no sols en<br />
l’ovacio final sino de manera<br />
individual als musics i balladors.<br />
Sería massa llarc d’explicar totes i<br />
cada una de les actuacions que<br />
tinguerem, pero cal destacar-ne dos<br />
per ser diferents a lo que normalment<br />
fa el grup de danses.<br />
Començare pel dia que nos tocava fer<br />
l’animacio en el Halle aux grains.<br />
Quan ens varen comunicar que<br />
durant una hora haviem de que fer<br />
“no se sap que”, per tal que el<br />
personal s’animara a participar i<br />
ballara alguna cosa relacionada en el<br />
folclor valencià. Ens quedarem un<br />
poc perplexos, pero donada la bona<br />
El passat dia 14 de<br />
Juliol eixirem de bon<br />
mati cap a França,<br />
en el cor ple d’ilusio<br />
i de responsabilitat,<br />
puix representavem<br />
no sols a Valencia,<br />
sino a Espanya.<br />
Despres de quinze<br />
hores de cami<br />
aplegarem a la<br />
Vila d’Issoire que<br />
respirava aires de<br />
festa i fragancia<br />
de flors per tots<br />
els raconets.
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
imaginacio del poble valencià, i els<br />
sants als que s’aclamaren, tot lo mon<br />
va eixir content i satisfet.<br />
Iniciarem l’acte en la Petenera i allo<br />
encengue l’anima del public assistent,<br />
ferem la Mazurca, La Polca, valsos i una<br />
joteta en la que ferem ballar fins i tot al<br />
mestre de ball frances i despres<br />
canviarem d’estil per a fer charangueta.<br />
El personal no parava de ballar al so del<br />
clarinetiste de la rondalla, que dit siga de<br />
pas a tots ens va sorprendre i que gracies<br />
a que nos va deixar l’instrument el grup<br />
de Mexic, enchisà a tots en melodies<br />
com els patets o aquella del cavall que<br />
camina avant i arrere entre atres.<br />
Per a finalisar teniem previst fer filades<br />
mores tan tipiques de la provincia<br />
d’Alacant i d’eixa manera desfilant en<br />
tabal i dolçaina al so de Laurence<br />
d’Arabia o Xavier el Coixo participaren<br />
tots de tal manera que la sala que estava<br />
de gom a gom s’alçà a formar les filades<br />
i cal dir que no sols ocuparem el temps<br />
previst a l’animacio sino que encara hi<br />
hague repertori de sobra, com per<br />
eixemple peces de jazz, i nos en<br />
passarem del temps donat perque el<br />
public volia mes i mes.<br />
Varem ser convidats a champany per<br />
l’organisacio i nosatres ferem lo<br />
mateix pel public, pero donant-los a<br />
tastar mistela i rosegons. Beguda i<br />
dolços que foren el colofo de la festa.<br />
L’atre acte que tambe estava fora de<br />
lo que estem acostumats a fer, era el<br />
que es feu el dia dels jocs deportius<br />
entre els grups participants. S e n s e<br />
anim de presuncio, pense que lo <strong>Rat</strong><br />
es va distinguir molt per la simpatia i<br />
la germanor. Els jovens varen fer<br />
pompons per animar als participants<br />
i en el redoblant, tabalet i dolçaina<br />
ferem primer l’entrada triumfal pel<br />
carrer dels jocs davant l’espectacio<br />
del public, i despres tot el temps<br />
estiguerem animant en cançons i<br />
musica no sols als participants<br />
nostres, sino tambe als d’ atres<br />
països.<br />
Per ultim, m’agradaria comentar, que<br />
tambe participarem en el concurs de<br />
“MIS FESTIVAL D’ISSOIRE”.La<br />
concursant havia de fer tres proves que<br />
puntuaven un jurat. La primera prova<br />
era fer una presentacio de la chica en<br />
elegancia acompanyada per un chicon,<br />
la segona, la chica devia ballar tres balls<br />
d’estils diferents (un tango, un<br />
chachacha i un charleston) en el mestre<br />
de ball frances que hi havia en el poble<br />
i la tercera i ultima havia de cantar una<br />
canço popular del seu païs i despres fer<br />
la traduccio de la lletra al frances.<br />
En totes les proves devia lluir el trage<br />
tradicional del seu lloc d’orige.La<br />
nostra representant, no quedà entre les<br />
tres primeres pero segur que no masa<br />
llunt, hague d’estar tres dies pel mati,<br />
preparant els balls, que no es per res,<br />
pero defengue de categoria i per supost<br />
res s’ha de dir de lo bonico que es el<br />
nostre trage tradicional, la canço que va<br />
cantar: el Valencia del mestre Padilla.<br />
desfilaren pel carrer Berbiziale obrint pas el tabal i la dolçaina<br />
El personal no parava de ballar al so del clarinetiste de<br />
la rondalla, que dit siga de pas a tots ens va sorprendre<br />
i que gracies a que nos va deixar l’instrument el grup de<br />
Mexic, enchisà a tots en melodies…<br />
Valencia es va fer notar per la seua<br />
alegria, elegancia i el bon que fer.<br />
Des d’aci un agraïment molt especial als<br />
nostres deportistes: Toni García, Toni<br />
Cantos Fagoaga, Alba, Gloria i a la<br />
nostra “Miss” Maria Simarro i al seu<br />
acompanyant Toni Guzmán.<br />
Fent un resum, dire que el Grup<br />
de Danses de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> ha estat a<br />
l’altura de les circumstancies i va fer<br />
les delicies de grans i menuts deixant<br />
a Valencia en molt bon lloc.<br />
LR.......117
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
LR.......118<br />
Mª Carmen Hernández<br />
Grup de<br />
Cant d'Estil<br />
Valencià<br />
poc a poc, sense pressa pero sense pausa, el Grup<br />
A<br />
de Cant d'Estil va fent cami, i el balanç des de la<br />
seua presentacio, el dia 30 d'abril d'enguany, no<br />
està gens mal. Hem cantant en l'enllaç de dos<br />
parelles valencianes, la de Javier i Amparo i dels fills de<br />
Pepa Brotons, gran seguidora del Cant d'Estil i que<br />
s'enfadà en nosatres per no cantar tot lo que ella nos<br />
digue. Espere nos sapia perdonar ya que el nostre grup<br />
es un poc especial i encara que a nosatres lo que mes nos<br />
agrada es cantar, pensem que lo bo si es breu, dos voltes<br />
bo, i el Cant d'Estil es al nostre entendre tan especial,<br />
que no es deu abusar d'ell i som partidaris de que el<br />
public es quede sempre en ganes de mes.
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
Un atre acte fon, quan cantarem el dia<br />
del nomenament de Dnya. Concha<br />
Chofré com a Camarera Major de la<br />
Mare de Deu dels Desamparats del Grup<br />
de Dones Valencianes, en l'Hotel Astoria<br />
de Valencia. Tambe li cantarem a Dnya.<br />
Encarna Albarracín en la porta de sa<br />
casa, a on arreplegarem a la Mare de Deu<br />
que havia estat tot l'any, ya que ella havia<br />
segut la Camarera Major, i<br />
l’acompanyarem fins a l'Iglesia de Sant<br />
Andreu. Alli, despres de la missa i<br />
l'imposicio de medalles a les noves<br />
components del Grup de Dones, el<br />
nostre Grup interpretà uns cants a la<br />
Mare de Deu, a les Camareres i a unes<br />
atres personalitats que alli es trobaven.<br />
El nostre dolçainer "El Sigalo" interpretà<br />
en la dolçaina "La Maredeueta" i feu que<br />
la gent es ficara tota dreta i l’aplaudiren<br />
dins de l'iglesia i donant-li una gran<br />
ovacio.<br />
Tambe colaborarem en el Concurs de<br />
Declamacio Infantil que el Grup de<br />
Dones organisa tots els anys i que va ser<br />
en el Palau de la Musica, a on nos<br />
obsequiaren en una preciosa placa<br />
d'agraïment.<br />
Prenguerem part en l'Homenage que la<br />
Colonia titagüense li va fer a Simon de<br />
Rojas Clemente en el Jardi Botanic de<br />
Valencia. El public quedà tan encantat<br />
que una poeta del public, en nom de<br />
varies persones nos demanà els versos<br />
que haviem cantat per a guardar-los en<br />
l'Archiu de l'Ajuntament de Titaguas.<br />
Colaborarem en la Fira del Llibre<br />
Valencià cantant davant de les diferents<br />
casetes i nos va sorprendre molt<br />
agradablement el fet de que les persones<br />
s'emocionaren fins al punt de deixar<br />
caure alguna llagrimeta al sentir el nostre<br />
dolç cant valencià per lo que els<br />
dedicarem unes albaes ad ells, que foren<br />
els de la caseta del Grup d'Accio<br />
Valencianista i la de Las Provincias,<br />
encara que el diari no nos prestara la<br />
menor atencio. Les persones que alli<br />
estaven nos atengueren en molt de gust<br />
i gojaren fins que es varen emocionar<br />
sentint l’albà que especialment els<br />
varem dedicar. En la caseta de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong>,<br />
tinguerem l'ocasio de cantar-li una albà a<br />
Josep Vicent Gómez Bayarri, recentment<br />
premiat en el Fadri de Castello, gran<br />
valencià, brillant historiador i una<br />
excelent persona a la que tots els seus<br />
alumnes admiren i respecten.<br />
Una atra actuacio molt entranyable va ser<br />
la participacio nostra en la visita que la<br />
Mare de Deu (la "Pelegrina") feu a la<br />
parroquia de la Resurreccio del Senyor<br />
(la Barraqueta) i que estigue organisada<br />
per tres falles de la seua contornada, sent<br />
una d'elles la de Conchita Piquer, per<br />
mig de la qual anarem a cantar i la qual<br />
nos atengueren en molt de carinyo,<br />
obsequiant-nos en un gran berenar i una<br />
bonica estampa en l'image de la Mare de<br />
Deu. Igualment, presentarem el nostre<br />
espectacul en Benetusser en el centre<br />
cultural "El moli" contractats pels festers.<br />
En la falla de Gaspar Aguilar - Joan<br />
d'Aguiló on a presentarem el nostre<br />
espectacul com a punt final de la<br />
Semana Cultural que organisen tots els<br />
anys. Tot ixque be i quedaren molt<br />
satisfets. Els fallers es volcaren totalment<br />
en nosatres i nos obsequiaren en una<br />
placa d'agraïment i un explendit vi<br />
d'honor.’<br />
Convidats pel Grup Repico de Manises,<br />
el dia 30 de novembre, actuarem en el<br />
festival d'esta poblacio d'a on son<br />
Manuel Miralles "El Pichonet" el tabal<br />
Jose Luis Sanz "El Sigalo" la dolçaina i<br />
Teo García el Cantador mes major del<br />
Grup.<br />
Vullc fer un aclariment, perque<br />
m'abellix, i es el de presumir un poc que<br />
siguen membres del grup Manolo i Jose<br />
Luis ya que son possiblement el millor<br />
tabal i la millor dolçaina del mon, i ficats<br />
a presumir, tambe estem molt orgullosos<br />
del nostre presentador i historiador<br />
Enric Martí que en totes les nostres<br />
actuacions fa fruir al public en la seua<br />
El nostre dolçainer "El Sigalo"<br />
interpretà en la dolçaina<br />
"La Maredeueta" i feu que la gent<br />
es ficara tota dreta i l’aplaudiren<br />
dins de l'iglesia i donant-li una<br />
gran ovacio.<br />
particularitat manera d'explicar els<br />
diferents estils del Cant valencià abans<br />
de ser cantats. Les felicitacions son<br />
sempre al 50 %.<br />
Per ultim, est any participarem junt al<br />
Grup de Danses i al Cor Popular de<br />
l'entitat en el Concert que esta oferix<br />
en el Palau de la Musica el dia 22 de<br />
decembre i que en ell <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
felicita els Nadals a tos els seus socis i<br />
simpatisants.<br />
De la mateixa manera, participarem en<br />
els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de<br />
Valencia les tres seccions abans<br />
nomenades, en el Teatre Principal el dia<br />
23 de decembre.<br />
Com es pot vore el balanç no es<br />
grandios, pero nosatres estem contens i<br />
esperem que en el 2003 sigam un poc<br />
mes coneguts i es conte en nosatres per<br />
a fer mes actes valencians.<br />
Aprofitem l'ocasio per a desijar unes<br />
bones festes i un prosper any nou, el<br />
nostre desig de que en el 2003 finalisen<br />
els maltractaments als chiquets, dones i<br />
homens. Felicitat i Pau per a tots.<br />
LR.......119
Fent Cami<br />
.....................................................................................<br />
E<br />
l dia 16 de novembre de 2002<br />
varem visitar com estava<br />
previst, l'ermita de Sant Joan<br />
de Penyagolosa, ens va eixir<br />
un bon dia de sol, encara que un poc<br />
gelat, pero anavem ben preparats per<br />
al fret.<br />
En esta ocasio varem omplir un<br />
autobus, tots en moltes ganes de<br />
caminar, des dels majors als<br />
chiquets.<br />
LR.......120<br />
Excursio al<br />
Penyagolosa<br />
Victoria E. Moreno<br />
Anavem en l'ilusio de coneixer un<br />
dels punts mes alts de la Comunitat<br />
(encara que no el mes alt) i a mes<br />
varem saber que fon el lloc de<br />
predileccio del que fora President de<br />
<strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> Emili Beüt i Belenguer a<br />
on se varen escampar les seues<br />
cendres a la seua mort.<br />
Despres de dinar en l'ermitori varem<br />
visitar l'iglesia de Vistabella i el seu<br />
rector D. Daniel Solsona nos va fer<br />
un repas de l'historia de la poblacio.<br />
Nos va contar que en el segle XVII<br />
eren mes de 3000 habitants, per eixe<br />
motiu es una iglesia gran (a hores<br />
d'ara en son 250 o 300 habitants).<br />
Tambe nos va ensenyar una talla<br />
preciosa de Sant Joan (segle XIII) que<br />
normalment està en l'ermita, pero en<br />
l'hivern la baixen al poble per a<br />
evitar que la furten.<br />
Animeu-vos i a la proxima no falteu.
Raconet de la Cultura Tradicional<br />
.....................................................................................<br />
La primavera<br />
d’hivern,<br />
porta de l’hivern<br />
Enric Martí i Mora<br />
Y<br />
a hem arrematat de la primavera d'hivern, moment<br />
cronologic de l'any, que atenent al calendari solar, nos<br />
recorda que hem de preparar-nos de cara a la temporada<br />
següent que estara carregada d'un sentiment d'inestabilitat en<br />
quant a les necessitats primordials d'alimentacio i economia<br />
aixina com de proteccio per al fret i de les diferents collites<br />
que puguen fer-se malbe per culpa del fret. Es puix i des de molt<br />
antic un temps de preocupacio que quedarà reflexat en les<br />
celebracions que desembocaran en temes molt mes festius<br />
despres de passar el Nadal.<br />
LR.......121
Raconet de la Cultura Tradicional<br />
.....................................................................................<br />
Aixina trobem que a partir d'una<br />
data primordial com es la Purissima<br />
Concepcio, el poble valencià com a<br />
cristia escomençarà un temps de<br />
pregaria i oracio per a preparar la<br />
proxima celebracio del naiximent de<br />
Jesucrist en l'eclosio festiva, alegre i<br />
primordial del Nadal. Hem de<br />
recordar que acabem de celebrar la<br />
festa de les animes en la qual<br />
venerém als nostres antepassats i<br />
que per desgracia han faltat, com a<br />
inici d'este temps d'espera i de<br />
foscor.<br />
Les distintes celebracions van estar<br />
molt interrelacionades per una<br />
banda pels difunts, com hem<br />
comentat, per una atra en un temps<br />
que l'Iglesia nos marca com a advent<br />
i que estarà carregada de rosaris i<br />
aurores que aniran recorrent tots els<br />
carrers dels nostres pobles<br />
reproduint d'any en any melodies,<br />
resos i cançons carregats de<br />
nostalgia i sentiment.<br />
Estos sentiments foren arreplegats des<br />
de ben antic per les distintes creences<br />
religioses que se van substituint per<br />
les formes religioses que introduixen<br />
els distints pobles que han anant<br />
conquistant les nostres terres, i que<br />
conservaran les mateixes estructures<br />
arcaiques encara que en un significat<br />
molt distint desembocant totes elles<br />
en la gran festivitat del solstici<br />
d'hivern que el Catolicisme aprofita<br />
per a introduir el recordatori del<br />
naiximent de Jesucrist, convertint-se<br />
en la festa familiar mes important de<br />
tot l'any i que recorda a la sagrada<br />
familia de Nazaret exalçant la base<br />
fonamental del cristianisme com es la<br />
familia.<br />
Per ad estes celebracions trobarém<br />
gran varietat de representacions,<br />
passacarrers, danses, cants... que<br />
s'aniran desplegant per tots i cada u<br />
dels nostres pobles formant el<br />
palmito mes extraordinari de<br />
celebracions que podrem viure<br />
durant l'any.<br />
En especial trobem la Nit de Nadal,<br />
com el moment punter de la<br />
LR.......122<br />
festivitat en el que se celebrarà el<br />
naiximent del Jesuset en la famosa<br />
Missa del Gall. Al finalisar esta, els<br />
distints grups d'amics, festers i<br />
veïns, recorreran els carrers dels<br />
pobles, demanant per mig de cants<br />
els aguinaldos, aguilandos,<br />
aguirlando, (formes diferents de<br />
nomenar en cada poble) i que<br />
consistix en anar arreplegant<br />
viandes que distints veïns estrenaran<br />
als grups de cantors que a la porta<br />
de les cases interpretaran els cants<br />
ya nomenats.<br />
Es curios vore que el sentiment de<br />
familiaritat que se representa en la Nit<br />
de Nadal en el nucleu de la familia, en<br />
el tradicional sopar, en acabar la<br />
Missa del Gall, es convertix en una<br />
familiaritat ciudadana que acumula<br />
tot un poble i que es celebra, en la<br />
majoria dels casos, posant tot lo<br />
arreplegat en comu i es fara una gran<br />
torrada al mig de la plaça a on se<br />
menjarà, es cantarà i es ballarà en<br />
harmonia.<br />
En continuacio ad estes festes que nos<br />
recorden les peripecies de la Sagrada<br />
Familia, recordarém la visita dels Reis<br />
de l'Orient en la carinyosa festa dels<br />
Reis, a on els mes menuts<br />
arreplegaran dolços i joguets. Sense<br />
oblidar el canvi de l'any solar, en la<br />
Nit de Cap d'Any a on en moltissimes<br />
poblacions se tornarà a arreplegar<br />
arguinaldos per a repetir la reunio<br />
vixcuda uns dies abans.<br />
A mes de tot lo dit, podem retraure<br />
que estem canviant d'una epoca de<br />
foscor i de pecat (molt difosa en les<br />
tradicions migevals de<br />
l'obscurantisme) i que tindra el mes
Raconet de la Cultura Tradicional<br />
.....................................................................................<br />
el dia de Sant<br />
Antoni i el seu<br />
porquet, que<br />
representarà la<br />
victoria sobre el<br />
pecat i la mort,<br />
per a lo qual<br />
s'utilisaran focs<br />
de purificacio<br />
que tindran<br />
moltes formes<br />
distintes en<br />
cada una de les<br />
comarques<br />
valencianes i<br />
de les que volem<br />
destacar les<br />
celebrades en la<br />
comarca dels<br />
Ports i dels<br />
Serrans com<br />
a curioses i<br />
originals…<br />
gran exponent en una de les festivitats<br />
mes importants i mes celebrades en<br />
tota la comunitat valenciana, com es el<br />
dia de Sant Antoni i el seu porquet,<br />
que representarà la victoria sobre el<br />
pecat i la mort, per a lo qual<br />
s'utilisaran focs de purificacio que<br />
tindran moltes formes distintes en<br />
cada una de les comarques<br />
valencianes i de les que volem<br />
destacar les celebrades en la comarca<br />
dels Ports i dels Serrans com a<br />
curioses i originals, destacant, sobre<br />
totes elles la del poble del Forcall, a on<br />
els dimonis (antoniades) recorreran el<br />
poble pegant carchotades a tot aquell<br />
incaut que es puga acostar. Estos<br />
dimonis duran nugat a Sant Antoni i a<br />
un atre apostol (que depenent dels<br />
autors canviarà) a l'interior del monto<br />
de llenya, que al mig la plaça s'ha<br />
instalat per a la celebracio de l'acte.<br />
Este consistix en prendre-li foc a la<br />
monumental foguera i tots els<br />
habitants de la poblacio passaran pel<br />
seu interior, aprofitant el tunel<br />
construit a l'efecte. Aixina, d'esta<br />
manera, quedaran purificats tots els<br />
pecats que, com queda molt be<br />
representat, moriran caent en terra a<br />
l'eixida victoriosa del Sant i el seu<br />
acompanyant de dins de la foguera<br />
que en estos moments ya està<br />
convertida en una sola flama<br />
d'increibles dimensions. Hem volgut<br />
destacar esta festivitat per<br />
l'originalitat, la qual destaca en molt<br />
de les distintes formes de purificacio<br />
per mig del foc celebrades a lo llarc de<br />
l'any i que normalment consisitixen<br />
en botar les fogueres per damunt del<br />
foc i no per baix (la nit de Sant Joan,<br />
la nit de Sant Pasqual, etc.).<br />
Una tradicio molt arraïlada en els<br />
nostres pobles en esta festa de Sant<br />
Antoni, era l'elaboracio de Ninots<br />
confeccionats en roba vella i reomplits<br />
de palla que es penjaven al mig del<br />
carrer i que son coneguts, normalment,<br />
en el nom dels VELLS i que seran<br />
esgarrats i cremats per la chicalla i la<br />
jovenalla dels pobles, fent fugir als<br />
assistents ya que, cóm no, estan<br />
acompanyats per coets i polvora,<br />
juntant-se d'esta manera les<br />
caracteristiques mes importants del Sur<br />
d'Europa, que son la cultura del foc, la<br />
del soroll i una fonda religiositat natural,<br />
que es un barrejat d'un fort cristianisme,<br />
que no vol oblidar el seu orige com a<br />
poble de distintes cultures paganes i que<br />
sera punt del cicle hivernal per a donar<br />
pas a la primavera d'estiu.<br />
LR.......123
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
De qui realment estava enamorada era<br />
del seu professor de lliteratura. En<br />
aquella epoca sentia fascinacio per eixe<br />
professor, per les seues idees arriscades<br />
i trencadores. I aquell dia de final de<br />
curs quan acodi a revisar el seu<br />
examen, entre ells surgi una corrent de<br />
complicitat que li va fer aborronar-se.<br />
Estaven a soles en el departament i fea<br />
molta calor. Ell en la seua veu<br />
seductora li anà explicant els errors de<br />
l'ejercici. Ella no s'enterava perque<br />
pensava en els seus senxuals llavis.<br />
LR.......124<br />
El locutori<br />
Es despertà en la boca seca i una sensacio de<br />
malestar. Li fea mal l'esquena. Estava a soles en<br />
mig d'eixe llit gegantesc de matrimoni que tants<br />
insulsos trobaments sexuals havia contemplat. Ell<br />
s'havia anat en una molt mes jove sense ningun<br />
atre alicient que les seues rotundes formes. Ella<br />
estava plena d'oix i dolor, tirada com un cudol,<br />
encara que tal volta, si era sincera en si mateixa,<br />
en el fons tampoc s'havia casat tan enamorada del<br />
seu marit.<br />
S'acostaren i alli, en la porta mig<br />
oberta, professor i alumna es besaren<br />
apasionadament. Se citaren al mati<br />
següent en una discreta cafeteria. Ella<br />
acodi puntual. Ell estava esperant-la<br />
tan atractiu com sempre. Li digue que<br />
no podia sometre's a la disciplina<br />
universitaria, que desijava recorrer<br />
mon. Ella tremolà. Volia compartir la<br />
seua aventura en ella. Ella tremolà en<br />
mes força. Quedaren en el seu<br />
apartament mentres se besaven en<br />
passio desbordada. Foren els ultims<br />
besos. Ya no se tornaren a vore mes.<br />
Eixe futur incert, recorrent el mon<br />
sense lligaces pero sense refugi, li<br />
provocà una por invencible. Ella no va<br />
acodir a la cita i ni tant sols es va<br />
excusar. Durant el següent curs el seu<br />
professor ya no estava. Continuà anant<br />
a les classes pero pronte va pedre<br />
l'interes. Al final deixà la carrera.<br />
Per aquella epoca va coneixer al simple<br />
del seu encara marit i aprofità l'ocasio.<br />
Ben mirat no es va casar puix en gran<br />
enamorament. I quan tingueren el seu<br />
primer trobament sexual arribà al plaer<br />
pensant en els besos del seu professor.<br />
I des d'eixe moment, no el podia evitar,<br />
aquells besos apasionats en el<br />
departament de lliteratura<br />
acompanyaren tots els seus trobaments<br />
intims en el insuls del seu marit.<br />
Intentà oblidar eixos recorts obsesius<br />
i, en gran esforç, consegui per fi alçarse.<br />
Tenia fam pero la nevera estava<br />
buida. De mala gana es vesti i eixque<br />
al carrer a comprar alguna cosa. Totes<br />
les tendes estaven tancades. Era agost
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
Beatriz Rabasa<br />
i casi tots havien abandonat aquella<br />
agobiant ciutat.<br />
L'unic lloc que estava obert era un<br />
locutori. Inclus durant eixes hores<br />
d'abando, varis immigrants estaven en<br />
el local fent cua per a cridar als seus<br />
familiars. Gent desarraigada pero que<br />
tenien la sort de tindre ad algu en qui<br />
poder parlar. Ella estava a soles sense<br />
saber que fer en la seua vida i sense<br />
ningu a qui acodir en busca de consol.<br />
Comprà pa, vi i un pot de fessols. No<br />
seria molt digestiu pero tenia fam i no<br />
s'anava a preocupar ara pel regim.<br />
Menjà en voracitat els fessols i buidà<br />
en rapidea la botella de vi. Li entrà un<br />
agradable sopor. Es quedà dormida i<br />
no despertà fins ben entrada la nit.<br />
Comprovà que no tenia res que fer i<br />
se'n tornà a dormir.<br />
Els dies següents compli en la mateixa<br />
rutina. L'unica chicoteta diferencia en<br />
eixa serie monotona de dies consisti en<br />
que cada volta prestava mes atencio a<br />
una habitacio al fons a on un grapat de<br />
gent es dedicava a navegar per la ret.<br />
Un dia, tal volta cansada ya de fessols,<br />
decidi canviar de dieta i demanà semola.<br />
I, trencada ya la rutina, decidi anar mes<br />
llunt i atrevir-se a fer algo que desijava<br />
des de fea temps. Pagà el cost d'una hora<br />
de conexio per Internet i per fi s'adentrà<br />
en la saleta dels ordenadors.<br />
Tres individus navegaven per la ret.<br />
Estaven tan aplicats en la seua tarea<br />
que ni tant sols alçaren els ulls quan<br />
entrà. Tots pareixien tindre molt clar<br />
el per qué de la seua presencia en la<br />
sala i la transcendencia de lo que<br />
estaven fent. Tots menys ella. No tenia<br />
ganes de chatear. Optà finalment per<br />
ficar-se en Google i teclejar a la sort<br />
parauletes per a sorprendre's de lo<br />
endiabladament rapit que funciona<br />
eixe buscador. D'esta manera a lo llarc<br />
d'eixos calurosos dies d'agost trobà<br />
per fi una ocupacio. S'internava<br />
puntualment en la ret. Es llimitava a<br />
serguir teclejant paraules a la sort per<br />
a vore si apareixien en el Google. Un<br />
dia, tant anodit com els demes, la sort<br />
li jugà una mala passada. Subitament,<br />
en mig d'una d'eixes inocents sessions<br />
d'Internet, se va vore asaltada per un<br />
pensament inquietant. ¿Que seria<br />
d'aquell rebelt professor que<br />
aconsegui despertar-li aquells<br />
apasionats pensaments? Els seus agils<br />
dits se posaren a teclejar el seu nom.<br />
Va sentir por. Comprovà que<br />
apareixia en multitut de pagines en la<br />
ret. Este professor bohemi, havia<br />
tingut exit. Publicava, estava en una<br />
universitat extrangera, els critics<br />
parlaven d'ell. Una web es referia a<br />
unes Jornades a on acodiria com a<br />
convidat per a parlar sobre la seua<br />
obra. Va sentir vertic. Comprovà que<br />
les Jornades a on anava a intervindre<br />
es desarrollarien dins d'una semana<br />
en una localitat proxima.<br />
No tornà al locutori. Ya no el<br />
necessitava. Acodiria ad aquelles<br />
Jornades i al menys li observaria de<br />
llunt comprovant si continuava<br />
conservant el seu atractiu.<br />
Arribà el dia en el que el seu professor<br />
anava a intervindre en la Casa de la<br />
Cultura d'aquell diminut poble. La<br />
sala s'ana omplint de public variopint.<br />
El remor fon aumentant sense cesar.<br />
Ella va sentir que un buit taladrava el<br />
seu estomec.<br />
I per fi aparegue. Es mantenia prim,<br />
broncejat, el seus cavells s'havien fet un<br />
poquet blancs pero es podia dir que la<br />
vida li havia tractat en molt de mimo. I<br />
escomençà a parlar i en eixe moment<br />
els recorts l'invadiren, la seua veu<br />
seguia igual de sugerent que abans.<br />
Aquell home li seguia agradant.<br />
Finalisà en una generosa ovacio la<br />
disertacio del conferenciant qui s'oferi<br />
per a signar els eixemplars del seu ultim<br />
llibre. Ella buscà l'eixida, volia fugir.<br />
Pero es detingue, tambe tenia entre les<br />
seues mans el llibre, podia tambe<br />
acostar-se i demanar-li una dedicatoria.<br />
No era el moment de dir-li que els seus<br />
llavis li havien perseguit sempre, pero<br />
igual trobava forses per a confesar-li<br />
com s'havia arrepenedit de no acceptar<br />
les seues proposicions. S'acostà<br />
tremolosa a la cua. Anava caminant<br />
completament aturdida. Per fi estava<br />
enfront d'ell. Li entregà el llibre. L'agafa<br />
sense mirar-la. Li preguntà a nom de<br />
qui escrivia la dedicatoria. Balbucejà. Li<br />
digue el seu nom. Va escriure<br />
mecanicament una dedicatoria<br />
convencional i en un atractiu somriure<br />
li entrega el llibre mentres la mirava. Els<br />
seus ulls no delataven sorpresa.<br />
Simplement no l'havia reconeguda. No<br />
havia reconegut en aquell abandonat<br />
cos la muchacha que li havia seduit com<br />
a estudiant. Es va sentir ridicula,<br />
avergonyida. Agarrà el llibre i<br />
pressurosa va fugir d'aquell maleit local.<br />
Llançà el llibre al fem. Plorà.<br />
Tardà molts messos en superar allò. Es<br />
sentia molt desgraciada. Pareixia que<br />
tot seguia igual en la seua vida<br />
miserable pero dos coses si que havien<br />
canviat: Havia tirat l'odiat llit de<br />
matrimoni que tants recorts roïns<br />
acumulava i sobre tot, en les seues<br />
ensonyasions nocturnes, la presencia<br />
dels llavis d'aquell individu havia<br />
desaparegut per complet. Per primera<br />
volta era ama de les seues fantasies.<br />
LR.......125
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......126
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
Vicent<br />
Pueyo<br />
i Ariño<br />
(1832-1883)<br />
V President de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> (1882 - 1883)<br />
E<br />
l quint president<br />
de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> fon<br />
Jurisconsult. La<br />
ciutat de Valencia el<br />
va vore naixer<br />
el quinze de juny<br />
de 1832 dins d'una<br />
familia molt<br />
acomodada.<br />
Va estudiar la carrera de Dret en la<br />
nostra Universitat i es va llicenciar en<br />
1855. A pesar dels seus estudis i de la<br />
tradicio familiar, va deixar a banda<br />
l'advocacia i es va dedicar a la pintura,<br />
estudiant la carrera de Belles Arts en<br />
l'Academia de Sant Carles.<br />
Va pintar molt i els seus quadros van<br />
ser molt ben cotisats. Hui en dia<br />
podem vore una mostra del seu art en<br />
l'Iglesia de Sant Nicolau de Valencia.<br />
Definitivament es va apartar de la<br />
seua professio d'advocat i es va<br />
dedicar a administrar els seus bens i a<br />
dur les seues terres, i es va casar en<br />
1869 en Victoria Gimeno i <strong>Lo</strong>zano.<br />
Va tindre participacio politica dins del<br />
Paco López Martínez<br />
partit conservador. Fon regidor i<br />
tinent d’alcalde del districte del mar, i<br />
despres de la restauracio borbonica,<br />
va ocupar el carrec de vicepresident<br />
de la Diputacio. Fon nomenat<br />
directament per S. M. el rei alcalde en<br />
unes circumstancies molt dificils per a<br />
la ciutat; a pesar de tot la seua gestio<br />
fon un encert. En l'any 1883 va<br />
renunciar a ser Jurat en Cap.<br />
No va tindre cap produccio lliteraria.<br />
Fon soci fundador de <strong>Lo</strong> <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong> i<br />
amic de tots els anteriors presidents i per<br />
la seua personalitat fon elegit president<br />
en l'any 1883, carrec que va ostentar fins<br />
al seu falliment a causa d’una malaltia<br />
rapida el quinze de juliol de 1883; per<br />
tot aixo la seua activitat presidencial no<br />
arribà a consolidar-se.<br />
LR.......127
lo <strong>Rat</strong> <strong>Penat</strong><br />
.....................................................................................<br />
LR.......128