IES Enric Borràs (Badalona) 1. Contesta les preguntes següents, de ...

IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
Exercicis Recuperació de Tecnologia 3r ESO CURS 11/12
Nom i Cognoms:
Curs: Data:
1. Contesta les preguntes següents, de les quals només una d’elles pot ser vàlida .
1.1. La propietat que tenen alguns materials de suportar forces instantànies i cops sense trencar-se
s’anomena:
a) Resistència.
b) Tenacitat.
c) Elasticitat.
d) Plasticitat.
1.2. Quin dels següents materials té més resistència mecànica?
a) Alumini.
b) Formigó armat.
c) Argila.
d) Plàstics.
1.3. Dels següents materials, quin és dur i fràgil alhora?
a) Fusta natural.
b) Alumini.
c) Plàstic.
d) Vidre.
1.4. Els aparells utilitzats per mesurar les forces s’anomenen:
a) Densímetres.
b) Òhmetres.
c) Anemòmetres.
d) Dinamòmetres.
1.5. Quins factors determinen la resistència mecànica d’un objecte?
a) Material, color i forma.
b) Forma, material, dimensions.
c) Dimensions, procés de fabricació, forma.
d) Material, forma, textura.
1.6. Quina de les següents unitats és la que es fa servir per els esforços?
a) N
b) N/s
c) Pa
d) Cap de les anteriors.
1
Nota:
IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
1.7. La força resultant de la suma d’altres dues, de módul 10N cadascuna, mateixa direcció i sentits
contraris és:
a) 0 N.
b) 10 N.
c) 20 N.
d) Cap de les anteriors.
2. Assenyala per ordre de més a menys quines figures aguantaran
més resistència mecànica amb la força P. Justifica la teva resposta.
3. Sotmetem una barra de 1000 mm de llarg a un esforç de tracció. Passada una estona, tornem a
mesurar la barra i comprovem que ara fa 1006 mm.
a) Calcula la longitud que s’ha allargat en total i per cada costat.
b) Fes un gràfic representant la barra abans i després de l’esforç, indicant amb
acotament la longitud inicial i la final.
4. Defineix amb precisió els termes Tenacitat i Plasticitat.
5. Explica tot el què sàpigues sobre els dos tipus de plasticitat que hi ha, indicant-ne el nom, en
què consisteixen i exemples de materials que les tenen.
6. Omple la taula següent, indicant amb el signe + les propietats que compleixi, i amb el signe –
les propietats que no compleixi:
Material Elasticitat Tenacitat Fragilitat Plasticitat Duresa
Fusta de roure
Acer
Vidre
7. Explica tot el què sàpigues (ajudant-te també de dibuixos) sobre l’esforç de flexió.
2

IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
8. Contesta les preguntes següents, de les quals només una d’elles pot ser vàlida .
8.1 A quin perfil metàl·lic correspon la següent biga?
a) Perfil IPN
b) Perfil HEB
c) Perfil en “U”.
d) Perfil angular.
8.2 Quin dels següents elements constructius està sotmès a esforços de flexió?
a) Bigues.
b) Pilars.
c) Tornapuntes.
d) Tirants i tensors.
8.3 Quan parlem d’una biga IPN140 volem dir:
a) Que la seva llargada total és de 140 cm.
b) Que l’alçada del seu perfil és de 140 mm.
c) Que l’amplada del seu perfil és de 140 mm.
d) El valor de 140 no té res a veure amb les dimensions de la biga.
8.4 En AutoCad, si fas servir l’ordre “LINEA” i t’equivoques, la manera de desfer la darrera línia
dibuixada sense aturar l’ordre línia és:
a) A través de la barra de comandaments, escriure “H” i prémer Enter.
b) A través del menú desplegable, fent l’ordre “Deshacer”.
c) Seleccionant la darrera línia dibuixada amb el ratolí, i prémer la tecla “Suprimir”.
d) No es pot esborrar cap línia si no aturem abans l’ordre “Línea”.
8.5 Indica a quin tipus de coordenades d’AutoCad fa referència l’expressió: @10

IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
Punt d’ inici (P1)
(100, 100)
13. Contesta les preguntes següents, de les quals només una d’elles pot ser vàlida .
13.1 En un plànol d’un habitatge, què representa el següent símbol gràfic?:
a) Una finestra.
b) Un interruptor
c) Un endoll.
d) Una porta.
13.2 En quin document trobarem indicats els terminis de construcció d’un habitatge?
a) Al pressupost.
b) A les normes d’habitabilitat i seguretat.
c) Als plànols.
d) A la memòria i el plec de condicions.
13.3 En AutoCad, si fas servir l’ordre “LINEA” i t’equivoques, la manera de desfer la darrera línia
dibuixada sense aturar l’ordre línia és:
a) Seleccionant la darrera línia dibuixada amb el ratolí, i prémer la tecla “Suprimir”.
b) No es pot esborrar cap línia si no aturem abans l’ordre “Línea”.
c) A través de la barra de comandaments, escriure “H” i prémer Enter.
d) A través del menú desplegable, fent l’ordre “Deshacer”.
13.4 Indica a quin tipus de coordenades d’AutoCad fa referència l’expressió: @10

IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
13.12 Per fer un “ZOOM” de tota l’àrea de dibuix, escollirem:
a) Previo.
b) Extensión.
c) Ventana.
d) Todo.
13.13 Si volem escalar un dibuix i fer-lo 100 vegades més petit amb l’ordre “ESCALA”, quin valor
a) 0.01
b) 0,100
c) 100
d) 0,01
14. Acaba d’omplir la taula següent, entenent que aquest dibuix s’ha de fer amb coordenades
absolutes d’AutoCad, que el punt d’inici és en coordenades absolutes (100,50) i que la distància
entre els punts de la “Rejilla” és de 10 unitats de dibuix.
Punt d’ inici (P1)
(100, 50)
15. Calcula els dos apartats següents, referits a les “escales” de dibuix:
a) En un plànol d’habitatge fet a escala 1/40, amidem amb el regle la longitud d’una estança i
el valor de la mesura és de 110 mm. Quina longitud haurà de tenir en la realitat en metres?.
b) Si una estança ha de tenir 6 m de llarg per 3 m d’amplada i la volem representar a escala
1/50, amb quines dimensions en mm l’haurem de dibuixar?.
7
P1 100 , 50
P2
P3
P4
P5
P6
P7
P8
P9
P10
P11
P12
P13 C
IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
16. Acaba d’omplir la taula següent, entenent que aquest dibuix s’ha de fer amb coordenades
relatives d’AutoCad, que el punt d’inici és en coordenades absolutes (0,0), i que cal començar el
dibuix anant cap a la dreta.
17. COMPRENSIÓ LECTORA.
AutoCAD, tota una història de Disseny Assistit per Ordinador.
AutoCAD és un programa de disseny assistit per ordinador per a dibuixar en dues i tres
dimensions, que actualment és desenvolupat i comercialitzat per l’empresa californiana
AutoDesk.
El terme AutoCAD va sorgir en el moment de la creació de la companyia AutoDesk, tenint
la seva primera aparició l’any 1982. Desglossant el nom, la part inicial Auto fa referència a
l’empresa creadora del software, Autodesk, i la part final CAD són les sigles de Disseny
Assistit per Ordinador (en anglès, Computer Aided Design).
AutoCAD és un software reconegut a nivell internacional per les seves àmplies capacitats
d’edició gràfica, que fan possible el dibuix de plànols d’edificis, peces de màquines o la
recreació d’imatges en 3D. Tot això ha fet d’AutoCAD un dels programes més utilitzats
arreu del mon, escollit per arquitectes, enginyers i dissenyadors industrials.
8
P1 0,0
P2
P3
P4
P5
P6
P7
P8
P9
P10
P11
P12
P13
P14
P15 C

IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
El programa destaca per disposar de grans característiques gràfiques que en cada versió
posterior es mantenen. D’igual manera que en altres programes de disseny assistit per
ordinador, AutoCAD gestiona tot un conjunt d’entitats geomètriques (punts, línies, arcs,
cercles, etc.) amb les que es pot operar a través d’una pantalla gràfica en la que es
mostres aquestes, l’anomenat “editor de dibuix”. Antigament, la interacció de l’usuari es
realitzava fonamentalment des dels menús desplegables o des de l’àrea d’entrada d’ordres.
Fóu a partir de la versió 11 quan, gràcies al gran desenvolupament de Windows i Mac, va
començar-se a orientar cap a les de les barres d’eines o d’icones a partir d’una interfície
gràfica d’usuari, en anglès GUI (Graphic User Interface) , permetent avui en dia els dos
mètodes per l’entrada de dades.
Tal i com fan tots els programes de CAD, processa imatges de tipus vectorial, encara que
també admet l’ús d’arxius de tipus fotogràfic o “mapa de bits”. Com que gran part del
programa està orientat a la producció de plànols, utilitza també recursos tradicionals de
grafisme en el dibuix, com colors, gruix de línies i textures tramades, organitzant tots
aquests els seus objectes mitjançant capes o estrats.
Malgrat l’extensió del fitxers d’AutoCAD és .dwg, també permet exportar en altres formats,
essent el més conegut el .dxf. El format .dxf permet compartir dibuixos amb altres
plataformes de dibuix CAD, reservant-se AutoCAD el format .dwg per a ell mateix.
L’avantatge del format .dxf és que es pot editar amb un processador de textos bàsic, raó
per la qual es pot arribar a considerar un format “obert”.
Repon les 4 preguntes següents (0.2 punts cadascuna).
17.1. Quin significat creus que adopta en el darrer paràgraf del text el mot “extensió”?
a) A la possibilitat de poder reutilitzar els fitxers d’AutoCAD en altres programes.
b) A la mida dels fitxers d’AutoCAD.
c) A l’identificador que ens indica el tipus de format del fitxer.
d) A una zona o àrea de l’ordinador.
17.2. Amb què treballava antigament AutoCAD, a l’hora de donar-li les intruccions de dibuix?
a) Amb barres d’eines.
b) Amb icones.
c) Amb totes tres opcions.
d) Amb l’àrea d’ordres.
17.3. Quina és l’empresa que fabrica el programa “AutoCAD”?
a) GUI.
b) AutoCAD.
c) AutoDesk.
d) Computer Aided Design.
17.4. AutoCAD és un programa que ens permet...
a) Veure la televisió en 3D.
b) Dibuixar gràfics en 2D i 3D.
c) Editar fotografies.
d) Escriure i editar textos.
9
IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
18. Contesta les preguntes següents, de les quals només una d’elles pot ser vàlida.
18.1 Quin dels següents apartats no forma part del projecte de la vivenda?
a) L’aixecament de la paret.
b) Recerca de la idea aproximada del tipus de vivenda que es vol.
c) Pressupost.
d) L’elaboració dels plànols detallats.
18.2 En un plànol d’un habitatge, què representa el següent símbol gràfic?:
a) Un interruptor
b) Un endoll.
c) Una finestra.
d) Una porta.
18.3 En un plànol d’un habitatge, què representa el següent símbol gràfic?:
a) Un interruptor
b) Un endoll.
c) Una finestra.
d) Una porta.
18.4 Si parlem dels “revoltons”, ens estem referint:
a) L’element constructiu utilitzat per la construcció de les parets mitjeres.
b) El tipus motlle que es fa servir per construir els pilars de formigó armat.
c) Als elements constructius situats entre biga i biga d’un forjat
d) Un tipus de teula molt utilitzat en l’acabat de les cobertes.
18.5 El material de construcció de tipus aglomerant, de color blanc, molt utilitzat com a revestiment
de façanes exteriors en zones caluroses, rep el nom de:
a) Morter.
b) Guix.
c) Calç.
d) Ciment.
18.6 Com anomenem el “motlle” que es fa servir per construir pilars o bigues de formigó armat?:
a) Rasa.
b) Acer coarrugat.
c) Encofrat.
d) Ciment Potland.
18.7 Les bigues principals d’un habitatge, que van de columna a columna, i que tenen per objectiu
suportar el pes d’altres bigues travesseres, s’anomenen:
a) Pilars.
b) Forjat.
c) Jàsseres.
d) Bigues de coberta.
10

IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
18.8 En un plànol d’un habitatge, què representa el següent símbol gràfic?:
a) Una finestra.
b) Una porta.
c) Un interruptor
d) Una armari.
18.9 A quin objecte ens estem referint amb el símbol següent?
a) Un endoll.
b) Una finestra.
c) Una porta.
d) Un interruptor.
19. Indica els noms dels elements constructius d’una terrassa i d’una teulada, indicats en els
requadres dels següents gràfics:
20. Calcula els dos apartats següents, referits a les “escales” de dibuix:
a) En un plànol d’habitatge fet a escala 1/20, amidem amb el regle la longitud d’una estança i
el valor de la mesura és de 80 mm. Quina longitud haurà de tenir en la realitat en metres?.
b) Si una estança ha de tenir 6 m de llarg per 4 m d’amplada i la volem representar a escala
1/50, amb quines dimensions en mm l’haurem de dibuixar?.
11
IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
21. Del plànol mostrat a la figura següent i de les dades de superfícies de la taula següent, calcula:
Estança 1 = 12.9 m 2 Estança 6 = 30.16 m 2
Estança 2 = 12.16 m 2 Estança 7 = 12.16 m 2
Estança 3 = 27.26 m 2 Estança 8 = 12.3 m 2
Estança 4 = 4.2 m 2 Terrassa = 17.51 m 2
Estança 5 = 7.36 m 2
12.5 m
a) L’escala del dibuix.
b) La superfície útil total (en m 2 ).
c) La superfície total construïda (en m 2 ).
d) La superfície perduda total (en m 2 ), expressant-la també com a superfície perduda per
tabics (en m 2 ) i superfície del porxo (en m 2 ).
22. Explica tot allò que sàpigues sobre els els fonaments (indica’n també exemples gràfics dels
diferents tipus de fonaments).
12

IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
23. Contesta les preguntes següents, de les quals només una d’elles pot ser vàlida.
23.1 En quin d’aquests tipus de transmissió es basa el motor d’un automòbil?
a) Mecanisme de pistó-biela-maneta.
b) Engranatges.
c) Cadena.
d) Corretja.
23.2 La velocitat angular ω d’una politja que gira a 500 min -1 és de:
a) 500 rad/s
b) 500 rpm
c) 52.4 rad/s
d) 52.4 rpm
23.3 En una transmissió per politges, la politja motriu és més gran que la conduïda. En aquestes
condicions:
a) La politja conduïda girarà més lentament que la motriu.
b) La politja motriu girarà més lentament que la conduïda.
c) La politja conduïda girarà igual de ràpid que la motriu.
d) Cap resposta és certa.
23.4 En una transmissió per corretja, la politja motriu té un diàmetre de 200 mm i la politja
conduïda de 300 mm. Per cada dues voltes de la motriu, quantes en dóna la conduïda?
a) 4/3
b) 2/3
c) 3/2
d) 0.33
23.5 Si tenim dues politges, amb D1=300 mm i D2=100 mm, quina serà la relació de transmissió
entre les politges 1 i 2?
a) 2
b) 3.5
c) 1
d) Cap de les respostes anteriors és certa.
23.6 En una transmissió per cadena la relació de transmissió és de 0.3. Si la roda motriu gira a
n1=1600 min -1 , quina serà la velocitat de rotació n2 de la roda conduïda?
a) 80 s -1
b) 480 min -1
c) 180 s -1
d) Les respostes b i c són certes.
23.7 Com s’anomenen les rodes dentades que, tocant-se les dents entre elles, permeten transmetre el
moviment d’un lloc a un altre de la màquina?
a) Politges.
b) Corretges.
c) Cadena.
d) Engranatges.
13
IES Enric Borràs (Badalona) Exercicis_REC_3ESO_1112
23.8 En el dibuix següent, indica quina és la resposta vàlida sabent que la
roda motriu és la de l’esquerra.
a) La roda conduïda reduirà la seva velocitat.
b) La velocitat de la roda conduïda i la de la roda motriu serà la
mateixa.
c) La roda conduïda multiplicarà la seva velocitat.
d) Cap de les respostes anteriors és certa.
24. Fes les transformacions d’unitats indicades a continuació, mitjançant factors de conversió:
a) 2500 rpm a rad/s.
b) 200 rad/s a rps
25. En una transmissió per corretja, la politja motriu té un diàmetre de 100 mm, i la conduïda 25. Si
la roda motriu gira a 1500 min -1 , determineu:
a) La relació de transmissió del sistema.
b) La velocitat de gir de la sortida expressada en rpm
26. En la següent figura observem un mecanisme de transmissió per corretja, construït mitjançant 4
politges. A partir dels diàmetres de les politges indicats en el dibuix (expressats en mm), i suposant
que la politja 1 gira antihorari a 10 rad/s, calculeu:
a) El sentit de gir de totes les
politges del sistema.
b) La relació de transmissió
entre les politges 1 i 4.
c) La velocitat de gir de la
politja de la sortida (ω4), expressada
en rad/s.
d) Si vols que la sortida giri
en sentit contrari a l’establert, com
connectaries les corretges (dibuixaho).
14