Memòria de les intervencions al Castell de Castelltallat. Vòlum II
Memòria de les intervencions al Castell de Castelltallat. Vòlum II
Memòria de les intervencions al Castell de Castelltallat. Vòlum II
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Memòria</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>intervencions</strong> arqueològiques <strong>al</strong> <strong>Castell</strong> <strong>de</strong> <strong>Castell</strong>t<strong>al</strong>lat (1999-2003) 10<br />
és que disposem d’elements molt caracteritzadors com ara la presència d’un bec o d’una<br />
nansa donat que form<strong>al</strong>ment són molt semblants. Per tant, <strong>de</strong> manera gener<strong>al</strong> consi<strong>de</strong>rem<br />
ol<strong>les</strong> <strong>les</strong> peces sense nanses ni bec i amb traces d’haver estat exposa<strong>de</strong>s <strong>al</strong> foc directe,<br />
i gerres aquel<strong>les</strong> que presenten <strong>al</strong>gun <strong>de</strong>ls dos elements anteriorment exposats i que no<br />
presenten traces d’exposició directa a la flama.<br />
Paella: Només se’n conserva un mànec (làm. 21: 1018/28)<br />
2. Ceràmiques <strong>de</strong> bona qu<strong>al</strong>itat, cuites en ambient oxidant, pasta marronosa molt compacte<br />
amb <strong>de</strong>sgreixant inapreciable. Pel que fa <strong>al</strong> mo<strong>de</strong>lat semblen apreciar-se marques <strong>de</strong><br />
torn ràpid, tot i que està <strong>de</strong>mostrat que és molt difícil <strong>de</strong>terminar el tipus <strong>de</strong> torn utilitzat<br />
només en base a <strong>les</strong> traces que <strong>de</strong>ixen a la peça. Representen una part molt minoritària<br />
<strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> ceràmiques aparegu<strong>de</strong>s a <strong>Castell</strong>t<strong>al</strong>lat i es documenten dues úniques formes.<br />
Gerreta: Peces <strong>de</strong> mida petita i <strong>de</strong> boca no massa ampla tot i que no se n’ha pogut<br />
<strong>de</strong>terminar amb seguretat el diàmetre, només se’n conserven dues vores (lam 21: 1018/<br />
29, 1018/30).<br />
Escu<strong>de</strong>lla: làm. 21: 1018/31<br />
3. Ceràmiques <strong>de</strong> pasta més basta i no tant uniforme pel que fa <strong>al</strong> color, amb <strong>de</strong>sgreixant<br />
abundant <strong>de</strong> gra més gran i habitu<strong>al</strong>ment compost <strong>de</strong> quars, mica i <strong>al</strong>tres elements lítics<br />
no i<strong>de</strong>ntificats. Acostumen a aparèixer amb traces <strong>de</strong> torn lent. Formes:<br />
Sitra: Sitra amb <strong>de</strong>coració espatulada (línies vertic<strong>al</strong>s). Pasta negra amb <strong>de</strong>sgreixant <strong>de</strong><br />
quars. Superfície brunyida (làm. 17: 1018/13). D’aquest tipus <strong>de</strong> peça se’n coneixen diversos<br />
par<strong>al</strong>·lels tant <strong>de</strong> pastes grises com, sobretot, clares a la plaça <strong>de</strong>l Dr Guardiet <strong>de</strong><br />
Rubí (Sánchez 2000:127), a Sentmenat (Coll i <strong>al</strong>tres 1995:71), a Sant Esteve d’Olius<br />
(Asensio i <strong>al</strong>tres 2003:749) o a <strong>Castell</strong>ar <strong>de</strong>l V<strong>al</strong>lès (Roig i <strong>al</strong>tres 2003:795) entre d’<strong>al</strong>tres,<br />
sempre en contextos datats entre fin<strong>al</strong>s <strong>de</strong>l segle IX i mitjan <strong>de</strong>l segle XI. En el nostre cas<br />
aquests materi<strong>al</strong>s apareixen en contextos que, per context històric i per estratigrafia,<br />
difícilment po<strong>de</strong>m situar en un moment anterior a la primera meitat <strong>de</strong>l segle X.<br />
Cassola/gibrell: Es tracta d’una forma oberta <strong>de</strong> boca força ampla (entorn <strong>al</strong>s 25 cm <strong>de</strong><br />
diàmetre) <strong>de</strong> la que se’n conserven dues vores l’una <strong>de</strong> llavi més arrodonit i l’<strong>al</strong>tre més<br />
angulós. Presenta traces <strong>de</strong> cremat a la banda externa, fet que podria sugerir que en<br />
<strong>al</strong>gun moment també s’utilitzava per anar <strong>al</strong> foc. No es conserva el fons tot i que c<strong>al</strong> pensar<br />
que seria pla (Làm. 20: 1018/18). Aquesta forma és relativament escassa en els<br />
contextos mediev<strong>al</strong>s tot i que n’hi ha <strong>al</strong>guns par<strong>al</strong>·lels associats a aquest ambient <strong>al</strong>t<br />
mediev<strong>al</strong>, com ara a l’església vella <strong>de</strong> Sant Menna (Coll i <strong>al</strong>tres 1995:70)<br />
Olla: Peça globular <strong>de</strong> llavi arrodonit més o menys exvasat, no sembla presentar cap<br />
mena <strong>de</strong> nansa ni bec, fons convex o pla (Làm. 20.1018/43, 62; Làm. 19. 1018/36; Làm.