You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Revista<br />
Agost<br />
<strong>2008</strong><br />
CASAL<br />
Joan Güell<br />
15 anys al<br />
capdavant<br />
del <strong>Casal</strong><br />
La pista del <strong>Casal</strong><br />
es converteix<br />
en pavelló Joan<br />
Marquès<br />
<strong>Núm</strong>ero <strong>187</strong><br />
TERCERA ÈPOCA<br />
DANIELA FEIXAS<br />
Compartir experiències i reflexions<br />
és sempre molt enriquidor<br />
La Revista del <strong>Casal</strong><br />
La revista d’una<br />
generació<br />
ESPECIAL AVANTATGES PER ALS SOCIS a les planes 46 a 51 de la revista
2<br />
Una presidència plena<br />
de reptes i millores<br />
estructurals<br />
26<br />
Unes instal . lacions actuals i modernes amb nom d’històric<br />
casalista impulsor del basquetbol<br />
Amb el suport de:<br />
E d i t a<br />
NOTÍCIES<br />
Societat La Principal 4<br />
Seccions 12<br />
ENTREVISTES<br />
Daniela Feixas. Compartir<br />
experiències i reflexions és sempre<br />
molt enriquidor 22<br />
Joan Güell. 15 anys al capdavant<br />
del <strong>Casal</strong> 26<br />
REPORTATGES<br />
La pista del <strong>Casal</strong> es converteix<br />
en pavelló Joan Marquès 30<br />
La Revista del <strong>Casal</strong>, la revista<br />
d’una generació 36<br />
Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports<br />
LA PRINCIPAL<br />
Rambla Nostra Senyora, 35-37<br />
Vilafranca del Penedès<br />
Barcelona<br />
Tel. 93 890 12 48<br />
Fax. 93 890 03 25<br />
casal@casal.org<br />
www.casal.org<br />
30<br />
Coordinació general<br />
Salvador <strong>Casal</strong>s<br />
Redacció<br />
Societat La Principal, Maria Muñoz,<br />
Pere Lobato i Anna Maria Ruiz<br />
Disseny i maquetació<br />
Sandra Güell - Serveis Gràfics Integrals<br />
Fotografies<br />
Toni Galitó, Societat La Principal,<br />
Fèlix Miró, Família Albornà i Jaume Felipe<br />
Coordinació publicitat<br />
Societat La Principal<br />
SECCIONS DE LA <strong>REVISTA</strong><br />
. D'abans i ara 42<br />
Les juntes directives casalistes<br />
. L'arxiu Albornà 44<br />
“Rigoletto”,<br />
El gran esdeveniment musical de l'any 30<br />
. Treballen per vosaltres 45<br />
Sònia Garcia<br />
. Avantatges per als socis 46<br />
Més de 40 comerços i empreses<br />
amb ofertes especials per als socis<br />
Reconeixement a la revista de la<br />
societat 75 anys després<br />
Han col·laborat en aquest número<br />
Joan Solé Bordes, família Albornà,<br />
Josep Forns i Lluís Santos<br />
Impressió<br />
Gràfiques Voisin Mateu<br />
Distribució<br />
Societat La Principal<br />
2.500 exemplars gratuïts per als socis<br />
Dipòsit legal<br />
B-32165/68<br />
36<br />
3
4<br />
Notícies Societat la Principal<br />
El <strong>Casal</strong> va donar la benvinguda<br />
a la nova rambla<br />
El <strong>Casal</strong> va celebrar una festa al carrer, que tenia com a marc el<br />
nou espai que ofereix als ciutadans la reforma feta a la rambla<br />
Nostra Senyora. Amb el títol “Una rambla per descobrir” la Societat<br />
La Principal va treure precisament a peu de rambla algunes de les<br />
activitats i disciplines que es desenvolupen des de les diferents<br />
seccions com és el cas del judo, el bàsquet, l’esgrima, el teatre,<br />
la dansa i també l’slot. Aquesta activitat va ser un complement a la<br />
jornada de portes obertes que l’entitat realitza sempre al mes de<br />
setembre. Aquestes activitats per a tots els públics van finalitzar<br />
amb una xocolatada.<br />
La Festa, però, va continuar a la nit, amb un ball obert a tothom i a<br />
càrrec de l’orquestra Cimarrón. L’escenari es va ubicar al bell mig<br />
de la carretera, i els balladors per un dia van poder envair l’espai<br />
dels cotxes.<br />
Aprofitant aquesta festa l’entitat va voler retre homenatge al<br />
músic Jànio Marti, un músic que encara que sitgetà ha tingut una<br />
vinculació molt estreta amb Vilafranca, i concretament amb el<br />
<strong>Casal</strong>. Per aquest motiu, després de 48 anys dalt dels escenaris,<br />
era el moment d’agrair-li públicament la seva tasca. L’alcalde de<br />
Vilafranca i el president del <strong>Casal</strong> van obsequiar Jànio Marti amb<br />
una placa i la rèplica d’un graller.<br />
Jànio Marti, actualment retirat de la música, va tornar a pujar<br />
a l’escenari per interpretar una peça al piano. Tot i que afirma<br />
que un músic mai no es retira, i menys després de 48 anys al<br />
capdavant d’una orquestra, va creure que calia deixar pas als<br />
joves. Després de l’homenatge, el ball va continuar fins la una de<br />
la matinada, moment en què els balladors van haver de tornar a<br />
deixar pas als cotxes.<br />
El <strong>Casal</strong> realitza un projecte cosubvencionat<br />
pel Servei d’Ocupació i el Fons Social Europeu<br />
El projecte subvencionat inclou una auxiliar administrativa<br />
per a la millora del servei al soci i una periodista per<br />
gestionar el programa on-line del Club Cultural.<br />
El <strong>Casal</strong> de Vilafranca és una de les dues úniques entitats<br />
associades a la Federació d’Ateneus de Catalunya a les quals<br />
s'ha atorgat una subvenció cofinançada pel Servei d’Ocupació<br />
de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu<br />
destinada a la contractació de persones desocupades per a la<br />
realització d’obres i serveis d’interès general i social, en una<br />
convocatòria de plans ocupacionals adreçada a entitats sense<br />
ànim de lucre. Amb aquesta subvenció, el <strong>Casal</strong> a principi<br />
d’aquest any i per un període de cinc mesos, va incorporar<br />
dues persones a la plantilla de l’entitat. Concretament, dues<br />
dones desocupades majors de 25 anys.<br />
Gràcies a la implicació de les seccions, la festa va ser<br />
tot un èxit i tot Vilafranca va poder descobrir que la<br />
nova rambla podia servir per molt més que passejar<br />
i circular amb vehicles<br />
D’una banda, una auxiliar administrativa que dóna suport<br />
a les tasques que es realitzen al servei d’atenció al soci del<br />
<strong>Casal</strong> com són inscripcions, atenció telefònica o elaboració<br />
de dades de seguiment, així com de reforç a les tasques<br />
administratives de l’entitat, cosa que es traduirà en una<br />
millora en el servei directe al soci.<br />
D’altra banda, el <strong>Casal</strong> va contractar una llicenciada en<br />
periodisme per donar suport a les tasques del servei<br />
de gestió del Club Cultural de l’entitat, programació<br />
d’activitats, gestió d’un butlletí electrònic que es vol<br />
posar en funcionament i seguiment de les activitats o<br />
generació de continguts culturals d’interès per als socis<br />
de l’entitat.<br />
Voluntaris d'ALCOA ajuden<br />
a remodelar el <strong>Casal</strong> 2000<br />
Durant el mes d’octubre les empreses del grup Alcoa i<br />
Fundació Alcoa celebraven el mes del voluntariat. Una<br />
trentena de treballadors de l’empresa situada a Sant<br />
Cugat Sesgarrigues, es van sumar a aquesta iniciativa i van<br />
col·laborar de forma voluntària a algun dels tres projectes<br />
seleccionats.<br />
Un d’aquests tres projectes va ser promogut per la nostra<br />
entitat i tenia per objectiu la millora de la pintura de<br />
diferents espais del <strong>Casal</strong> 2000 i la instal·lació de nous<br />
elements de senyalització i conscienciació ambiental amb<br />
l’objectiu de millorar les instal·lacions ja existents i recordar<br />
a les persones que accedeixen diàriament al parc que han<br />
de respectar el seu entorn.<br />
La jornada de treball amb els voluntaris va ser un èxit i des<br />
d’aquí el <strong>Casal</strong> vol deixar palès l’agraïment i reconeixement<br />
tant cap als voluntaris, com cap a l’empresa Alcoa i els<br />
responsables de la Fundació.<br />
En darrers mesos s’han anat fent canvis a la normativa d’accés<br />
al parc del <strong>Casal</strong> 2000 per tal de millorar les condicions de<br />
conservació i d’ús abusiu de les instal·lacions.<br />
Els voluntaris pintant les baranes del <strong>Casal</strong> 2000<br />
Després de la mesura de tancament del parc entre setmana<br />
i veient el gran nombre de persones que gaudeixen del<br />
<strong>Casal</strong> 2000 al llarg del cap de setmana sense pertànyer a la<br />
Societat, el passat mes d’abril la Junta Directiva va decidir<br />
fer un pas més per millorar la qualitat del manteniment del<br />
parc definint tot un seguit de noves normes que, sobretot,<br />
afecten aquelles persones que no pertanyen al <strong>Casal</strong>.<br />
5
6<br />
Notícies Societat la Principal<br />
Emotiu homenatge als companys de Junta rellevats<br />
El passat 17 de juliol, la Junta Directiva del <strong>Casal</strong> va celebrar<br />
un acte d’homenatge als cinc membres de la Junta<br />
Directiva que van deixar els càrrecs el passat mes de<br />
maig.<br />
Joan Güell, Carles Puig, Lluís Latorre, Feliciano Martínez<br />
i Pere Toledano, van rebre de mans dels companys<br />
que actualment ocupen els seus càrrecs una placa<br />
personalitzada on l’entitat els agraeix els anys dedicats de<br />
forma desinteressada a la gestió del <strong>Casal</strong> de Vilafranca.<br />
En el transcurs de l’acte també es va fer un homenatge<br />
especial a l’antic directiu, Carles Puig, mostrant-li el quadre<br />
de socis honoraris de l’entitat on des d’aquest mes de juliol<br />
hi figura el seu nom a proposta de l’Assemblea General del<br />
mes de maig i per decisió unànime de tots els assistents.<br />
Aquesta designació honorífica del <strong>Casal</strong> de Vilafranca<br />
només la pot aprovar l’Assemblea General i en cent anys<br />
d’història de l’entitat només s’ha donat a tretze socis de<br />
l’entitat Vilafranquina.<br />
En el transcurs del sopar es va fer un reconeixement específic a la<br />
trajectòria de més de 26 anys de vinculació als òrgans de govern de<br />
l’entitat del vicepresident sortint, Carles Puig<br />
Als parlaments finals de l’acte, els membres de l’actual Junta<br />
de l’entitat que havien compartit part del mandat amb els ara<br />
sortints, van voler destacar el valor de l’amistat com allò que<br />
per damunt de tot sempre perdurarà en el record dels anys<br />
d’alegries i dificultats, compartint tasques directives.<br />
30 ANYS DE<br />
FOGONS I<br />
CASSOLES<br />
LA TERRA DEL VI I EL CAVA<br />
La cuina del Xató, dels arrossos,<br />
dels peixos i de l'aviram<br />
Crta. Vilafranca - Pontons, Km. 8<br />
Tels. 93 899 13 26 - 96 899 11 53<br />
08731 Sant Martí Sarroca - Penedès<br />
e-mail: jordi.santjordi@hotmail.com<br />
www.clakaty.com<br />
Per una vida dedicada<br />
al cinema i al <strong>Casal</strong>...<br />
A les passades festes de la Mercè i en el decurs d’un<br />
concert d’havaneres amb el grup Xaloc va tenir lloc l’acte<br />
d’homenatge a la memòria del casalista Pere Albornà i<br />
Termens en reconeixement a una vida dedicada al cinema<br />
i al <strong>Casal</strong>.<br />
Amb la presència dels membres de la Junta de l’entitat i<br />
dels membres més propers de la família d’Albornà, Joan<br />
Solé Bordes va dirigir unes paraules als assistents referents<br />
a la figura de l’homenatjat i tot seguit es va destapar<br />
una placa record de l’acte i es va fer públic que el vestíbul<br />
d’accés a la sala 2 del cinema passava a anomenar-se<br />
sala Pere Albornà.<br />
A la placa que presideix aquest espai del <strong>Casal</strong> s’explica<br />
que la màgia del cinema és possible gràcies als actors,<br />
directors, productors... però també gràcies a un munt<br />
de persones anònimes que amb la seva tasca diària i<br />
constant fan possible que la pel·lícula de 35 mm captivi la<br />
nostra imaginació setmana rere setmana. Una d’aquestes<br />
identitats amagades fou la de Pere Albornà. Amant del<br />
cinema i dels seus cartells, promotor del cineclub del<br />
<strong>Casal</strong>, membre de més d’una Junta i sobretot casalista de<br />
soca-rel. Durant anys, amb una feina constant i callada<br />
va ajudar a tirar endavant dues de les coses que més<br />
estimava en aquest món, el cinema i el <strong>Casal</strong>. La Societat<br />
d’Esbarjo, Cultura i Esports, LA PRINCIPAL vol dedicar<br />
aquesta sala, que conté alguns dels seus cartells, a la<br />
memòria de Pere Albornà i Termens.<br />
Albornà va morir el mes de gener de l’any passat i va ser<br />
a proposta de la Junta Directiva que l’Assemblea General<br />
dels socis va aprovar realitzar aquest homenatge el mes<br />
de juny següent.<br />
Societat la Principal Notícies<br />
Joan Solé Bordes va fer un emotiu repàs a la vinculació<br />
del Pere Albornà amb l’entitat i el president en<br />
representació de tots els socis, va lliurar una placa<br />
de record a la família<br />
Descobreix-lo a:<br />
7
Notícies Societat la Principal<br />
Miquel Àngel Garcia,<br />
nou president del <strong>Casal</strong><br />
La candidatura encapçalada per M. Àngel Garcia i que<br />
es presentava amb el nom “Anem <strong>Casal</strong>istes!” guanya<br />
les eleccions <strong>2008</strong> a la Societat La Principal.<br />
El passat 17 de maig al migdia, el <strong>Casal</strong> de Vilafranca celebrava<br />
eleccions per a la renovació de la Junta Directiva de<br />
l’entitat i malgrat comptar amb una única candidatura i fer-se<br />
enmig d’un fort aiguat, gairebé una seixantena de socis es<br />
van aplegar a la seu social del <strong>Casal</strong> de Vilafranca per recolzar<br />
a la nova Junta de l’entitat.<br />
La candidatura encapçalada per M. Àngel Garcia va comptar<br />
amb 63 vots favorables, un vot en contra i un vot en blanc.<br />
Per tant, va ser proclamada per la Junta Electoral com a<br />
guanyadora de les eleccions <strong>2008</strong> amb l’assignació de<br />
càrrecs següent.<br />
PRESIDENT M. Àngel Garcia Barrachina<br />
VICEPRESIDENT Jordi Llurba Romagosa<br />
SECRETARI Joan Sellarès Valls<br />
SOTSSECRETARI Antoni Vicente Cebrian<br />
TRESORER Josep Gol Soler<br />
COMPTADOR Joan Anton Carmona López<br />
SEC. PUBLICITAT Rafael Pozo Puértolas<br />
VOCAL PRIMER Isidro Barrado Blanco<br />
En un breu parlament, el nou president destacava la feina<br />
feta fins ara a l’entitat, però sobretot posava l’accent en la<br />
feina a fer per seguir sent un referent ateneístic comarcal i<br />
per millorar els aspectes de finançament i de treball amb les<br />
seccions.<br />
El president sortint, Joan Güell, també destacava la feina<br />
feta per tot l’equip humà del <strong>Casal</strong> i adreçava un agraïment<br />
especial a tots els companys de les diferents juntes directives<br />
que l’han acompanyat al llarg 13 anys de president de l’entitat.<br />
Joan Güell va entrar a formar part de la Junta Directiva del<br />
<strong>Casal</strong> de Vilafranca el febrer de l’any 1993 i ha estat president<br />
del <strong>Casal</strong> des del 24 de març de l’any 1995.<br />
En el moment de l’edició de la revista, el vocal primer Isidro<br />
Barrado ha causat baixa voluntària de la Junta Directiva.<br />
Les eleccions del passat 17 de maig van escollir a la nova<br />
Junta Directiva que encapçalada per Miquel Àngel Garcia,<br />
donava relleu a la presidència de Joan Güell<br />
Homenatge 50 anys al <strong>Casal</strong><br />
El passat 25 de desembre i dins el marc del Concert de Nadal, la Societat<br />
la Principal de Vilafranca va realitzar el tradicional homenatge als socis de<br />
l’entitat que en el decurs del 2007 assolien les cinc dècades d’afiliació al<br />
<strong>Casal</strong>.<br />
Aquest és un homenatge molt especial per a l’entitat perquè fa palès que<br />
la fidelitat i l’estima a la tasca que porta a terme el <strong>Casal</strong> és ben viu per a<br />
molts socis.<br />
Els homenatjats d’aquest any van ser: Ernest Augé Via, Manuel Balsells<br />
Molins, Manuel Barberà Parisi, Jaume Batet Ayxelà, Josep Busquet Bargalló,<br />
Josep Ferrera Romagosa, Jordi Freixedas Domènech, Josep Inglada Ventosa,<br />
Josep Masana Montfort, Jaume Mañé Furasté, Josep A. Plans Ferrer, Joan<br />
Ripoll Cañís, Ramon Roig Calveras, Joan Rubió Porcar, Miquel Sabaté<br />
Montoliu, Antoni Solé Batet, Antoni Vives Serrano i Ricard Viñals Ricarte.<br />
El fulletó setmanal del cinema<br />
es fa gran<br />
Aquest passat 2007 ha vist com el full que cada setmana informava de les<br />
estrenes de cinema de la vila es feia gran i, després de 257 números, canviava<br />
de nom i a la programació i horaris del cinema i a la informació de restaurants,<br />
afegia bona part de l’oferta cultural del cap de setmana a Vilafranca.<br />
Aquest nou full informatiu, que porta per nom QUEDA’T, és un treball conjunt del<br />
<strong>Casal</strong> i l’empresa Alta Visibilitat i té per objectiu ajudar a incrementar el consum<br />
cultural de la vila i posar a l’abast de tothom, només fent un cop d’ull, les referències<br />
culturals bàsiques d’aquella setmana, les que ningú no es pot perdre.<br />
TOTES LES NOVETATS I<br />
ÚLTIMES TENDÈNCIES EN<br />
CORTINES<br />
Plaça de la Vila, 3<br />
Tel. i Fax: 93 892 27 28<br />
Vilafranca del Penedès<br />
8 9<br />
Socis<br />
10%<br />
Dte.
10<br />
Notícies Societat la Principal<br />
Els nous usos del Teatre i l’àmplia oferta<br />
Amb de la rambla de Nostra Senyora remodelada i gràcies<br />
a un treball seriós de tot l’equip humà de l’entitat, en els<br />
darrers mesos s’ha aconseguit consolidar el <strong>Casal</strong> com a<br />
centre de la vida social i cultural de la ciutat.<br />
Entitats, institucions i empreses han triat el Teatre <strong>Casal</strong><br />
com a espai emblemàtic de la vila per a celebrar-hi tot tipus<br />
d’esdeveniments socials i culturals per als quals era necessari<br />
un espai amb unes dimensions com les del nostre teatre i<br />
uns serveis pensats per facilitar la feina de tots aquells que<br />
trien casa nostra per fer-hi una activitat. Al vestíbul hem tingut<br />
una exposició de vehicles d’un concessionari vilafranquí,<br />
la mostra El tren i Vilafranca, pintures de diferents artistes<br />
locals... A la platea hi ha hagut sopars d’entitats i celebracions<br />
diverses com la Nit Solidària del Rotary Club, de la Vegueria<br />
Penedès, els Castellers de Vilafranca... El teatre, a més, ha<br />
acollit activitats com el concurs de truites de la Fira del Gall, la<br />
Cantata Memorial Josep Anton Casas amb més de 400 nens,<br />
els Pastorets de l’escola Sant Elies... I el cinema actes com<br />
una conferència de Josep M. Roig i Rosich o la presentació de<br />
la Llei de la dependència.<br />
Exposició al vestíbul de vehicles del concessionari PEUGEOT<br />
Actuació de la companyia NEW SHANGHAI CIRCUS<br />
Dinar amenitzat amb jazz en directe VIJAZZ 2007<br />
D’altra banda, el maig de l’any passat i amb motiu de l’estrena<br />
a Vilafranca de la pel·lícula 3055 Jean Leon, vàrem ampliar<br />
la col·laboració amb Cine Club Vilafranca per poder oferir<br />
fórmules de presentació d’estrenes o actes singulars que, com<br />
en aquest cas, utilitzessin espais diferents de la sala 2 per<br />
realitzar l’activitat. En aquest cas concret Cine Club Vilafranca<br />
va utilitzar el format de la platea del teatre adaptat a cafè<br />
concert per presentar la pel·lícula sobre Jean Leon. Una fórmula<br />
que va donar un resultat positiu i que va servir per veure que<br />
la combinació del vestíbul per rebre els convidats, la sala<br />
adaptada amb taules i una ambientació especial, funcionaven.<br />
D’espectacles, n’hem pogut gaudir una colla i per a tots els<br />
gustos, alguns amb la introducció d’aquest nou format amb<br />
taules a platea com els dos concerts de Susana Germade<br />
amb els seus fados, d’altres han estat l’humor de Pepe<br />
Rubianes, les acrobàcies del New Shanghai Circus, sarsuela<br />
amb la representació d’El barberillo de Lavapiés, el guardonat<br />
espectacle de l’Escola de Dansa del <strong>Casal</strong>, Galivança, a més<br />
dels balls, concerts amb grans orquestres i espectacles de<br />
teatre infantil.<br />
Presentació de la llei de la dependència CONSELL COMARCAL<br />
Concert de Fados de la cantant SUSANA GERMADE<br />
Representació de la Sarsuela EL BARBERILLO DE LAVAPIES<br />
11
Notícies Seccions<br />
Les Nits de Tast, una nova iniciativa<br />
de l’Escola de Teatre del <strong>Casal</strong><br />
Daniela Feixas, Jaume Montaner, Alexandra Palomo, David Selvas,<br />
Roger Coma, Jordina Biosca i els membres de la companyia Flyhard<br />
amb Jordi Casanovas al capdavant, han estat els professionals de<br />
les arts escèniques que han conduït les vetllades temàtiques que<br />
anomenem Nits de Tast, que s’han fet en els darrers mesos a l’Escola<br />
de Teatre del <strong>Casal</strong> i en què s’ha buscat poder comptar principalment<br />
amb l’experiència d’actors consolidats en teatre i audiovisuals a<br />
Catalunya.<br />
Segons els mateixos responsables de l’Escola de Teatre, es tracta<br />
de complementar l’activitat formativa dels alumnes i obrir les portes<br />
de l’escola per a tothom que tingui inquietuds teatrals, ja que troben<br />
interessant aprofundir en els diversos aspectes de l’art dramàtic<br />
treballats a classe, arran d’un plantejament monotemàtic que permet<br />
incidir-hi amb més detall. Les Nits de Tast també són una bona<br />
ocasió per conèixer àmbits que l’escola tracta de passada, com el<br />
treball audiovisual, tan diferent del teatral, la creació coreogràfica o<br />
el procés de dramatúrgia. A més, la interacció entre l’alumnat i els<br />
assistents al tast ha de ser engrescadora per a tots i molt gratificant<br />
per les aportacions d’uns i altres.<br />
A les Nits de Tast el professional convidat exposa el tema central<br />
del tast a tall de xerrada didàctica. Tot seguit el públic pot participar<br />
consultant tot allò que cregui pertinent, de manera que pot sorgir<br />
un col·loqui interessant per a tothom. En el tram final el convidat<br />
sol proposar alguns exercicis que tenen per finalitat il·lustrar amb la<br />
pràctica conjunta tota la teoria exposada a l’inici de la sessió.<br />
Aquesta és una iniciativa que s’ha estrenat aquest curs 2007-<strong>2008</strong>,<br />
i que esperem que tingui prou projecció per consolidar-se en la<br />
programació dels cursos futurs. És una proposta pensada en primer<br />
lloc per als alumnes de l’escola, i després per a totes aquelles<br />
persones relacionades amb el teatre o que tenen interès per conèixer<br />
millor la gènesi del treball escènic.<br />
Balls de Saló<br />
A càrrec de la professora<br />
Roser<br />
Blanch<br />
R<br />
O<br />
S<br />
E<br />
R<br />
B<br />
L<br />
A<br />
N<br />
C<br />
H<br />
B<br />
A<br />
L<br />
L<br />
S<br />
D<br />
E<br />
S<br />
A<br />
L<br />
Ó<br />
Cursos Trimestrals<br />
Vals, Vals anglès, foxtrot,<br />
tango, bolero, rock,<br />
salsa i merengue...<br />
Alexandra Palomo, Jordina Biosca, la companyia<br />
Flyhard amb Jordi Casanovas, Clara Cols i Roser<br />
Blach o els actors David Selvas i Roger Coma, han<br />
estat alguns dels protagonistes de les primeres<br />
“Nits de Tast” teatrals<br />
Monogràfics<br />
Tango<br />
Salsa, merengue i batxata<br />
Classes particulars<br />
Especial vals per a nuvis<br />
Telèfon 666 29 38 49<br />
El món del vi i la lectura<br />
noves propostes del Club Cultural<br />
Un cop consolidades activitats com les sortides al Teatre a Barcelona o a<br />
escoltar un concert o les excursions amb to cultural, el Club Cultural del <strong>Casal</strong><br />
en els darrers mesos ha posat en marxa dues noves línies de propostes.<br />
D’una banda, el Club de lectura, una nova iniciativa cultural que vol enriquir<br />
l’oferta del Club Cultural. La creació del Club de lectura sorgeix amb la<br />
voluntat que els participants en sigueu els protagonistes. Un cop al mes es<br />
fa una trobada oberta a tothom per parlar de llibres al vostre gust, ja que són<br />
els participants junt amb la conductora de les trobades, Maria Rodríguez, els<br />
qui van marcant la pauta triant el tipus de lectura que els ve més de gust de<br />
comentar en les següents sessions del Club.<br />
Des del Club Cultural del <strong>Casal</strong>, dins el 2007 s’ha encetat un cicle d’activitats<br />
dedicades al vi. Una de les primeres que es van programar va ser una<br />
sessió que va permetre donar a conèixer al públic interessat en la cultura<br />
vitivinícola els productes guanyadors del Concurs de Qualitat dels Vins<br />
de la Denominació d’Origen Penedès. Es tracta d’un certamen organitzat<br />
conjuntament pel Consell Regulador i l’Acadèmia Tastavins els quals van<br />
establir un acord amb el <strong>Casal</strong> per tal que el públic pogués tastar, comparar<br />
i avaluar els vins seleccionats en aquest concurs. Dins d’aquesta línia també<br />
s’ha realitzat un curs d’iniciació al tast i s'han programat sortides per a<br />
conèixer les Denominacions d’Origen catalanes.<br />
El món del vi i el gust per la lectura han entrat de ple<br />
al Club Cultural de l’entitat<br />
12 13
14<br />
Notícies Seccions<br />
Materials Joan Olivella i Lizarran<br />
patrocinen equips del Bàsquet<br />
<strong>Casal</strong> que estrenen nova imatge<br />
Joan Olivella recollint un guardó d’agraïment per la col·laboració<br />
Des d’aquest any els equips federats de la secció de bàsquet passen a dir-se Olivella <strong>Casal</strong> Vilafranca i els de l’escola de bàsquet,<br />
Lizarran <strong>Casal</strong> Vilafranca. La societat ha arribat a un acord de quatre anys amb aquestes dues empreses cosa que implica, a més<br />
del canvi de denominació, una nova imatge i nova indumentària per als gairebé dos-cents jugadors que formen el club.<br />
En l’acte de presentació, que va tenir lloc el passat mes de març amb l’assistència tant dels 120 jugadors federats, com de la<br />
vuitantena de l’escola, també es va fer un reconeixement a les empreses anunciants que han fet possible la reforma del pavelló<br />
de bàsquet del <strong>Casal</strong> amb un repartiment de trofeus.<br />
El fotògraf Roderic Pla guanya<br />
el concurs de regularitat 07/08<br />
Aquest concurs organitzat per la secció fotogràfica de l’entitat busca premiar<br />
la regularitat en les puntuacions dels treballs presentats al llarg de vuit<br />
mesos, a partir dels temes triats per cadascuna de les edicions mensuals.<br />
Roderic Pla s’ha fet amb la victòria davant de quinze contrincants, aconseguint<br />
acumular més des setanta punts al llarg dels vuit veredictes que començaven<br />
el mes de novembre i finalitzaven aquest passat mes de juny.<br />
AMB TOTA SEGURETAT!<br />
SISTEMES INTEGRALS DE SEGURETAT ARCAT, S.C.P.<br />
CENTRAL RECEPTORA D’ALARMES<br />
Instal·lació, reparació i manteniment<br />
de sistemes de seguretat.<br />
Servei Tècnic<br />
Detecció i extinció d’incendis.<br />
Circuit tancat de TV amb<br />
grabació i transmissió d’imatges.<br />
Pressupost sense compromís. Consulti’ns!<br />
Sant Joan, 14-16, 3r, 2a Vilafranca<br />
Tel. 93 892 24 50<br />
DGSC 11/1999 - 3/6/99<br />
e-mail: sisarcat@sisarcat.com<br />
August Rosell, Ruiz Oliva i José Manuel Aznar<br />
han fet classes magistrals de pintura al <strong>Casal</strong><br />
Amb el títol Experimentant l’art de la pintura, la secció de<br />
Belles Arts del <strong>Casal</strong> ha realitzat el Primer cicle de classes<br />
magistrals de pintura. El cicle va consistir en tres tallers on<br />
es treballaven tècniques de pintura diferents, conduïts per<br />
artistes de reconeguda vàlua.<br />
Durant quatre sessions entre el mes de març i l’abril el<br />
taller va tractar de la pintura a l’oli segons l’expressionisme<br />
d’August Rosell, el segon taller, que va anar a càrrec de Josep<br />
Ruiz Oliva, va tenir com a tema l’aquarel·la i es va fer entre<br />
l’abril i el maig i, finalment, José Manuel Aznar, va portar a<br />
terme les quatre darreres sessions en què els participants<br />
van treballar un art més contemporani.<br />
L’objectiu del cicle de classes magistrals ha estat el d’ampliar<br />
i complementar l’activitat formativa dels alumnes i obrir les<br />
portes de l’escola de Belles Arts a tots aquells que practiquin<br />
l’art de la pintura o tinguin aquesta inquietud artística i<br />
estiguin disposats a experimentar.<br />
Final de curs de l’escola de teatre<br />
Aquest passat mes de juny, finalitzava un nou curs de l’escola de teatre i ho<br />
feia amb la representació de sis espectacles de format reduït interpretats<br />
pels alumnes de l’escola.<br />
Les representacions van tenir lloc al nostre teatre els dies 7 i 20 de juny i<br />
van servir per veure l’evolució de l’alumnat des dels 7 anys fins als adults.<br />
La posada en escena i la qualitat dels dos festivals van ser excel·lents i<br />
mostraven el bon estat de forma d’una escola de teatre que malgrat tenir<br />
pocs anyets, comença a tenir un lloc destacat al món teatral local i col·labora<br />
de forma activa amb altres entitats com el festival “En Veu Alta” o la Xarxa.<br />
Seccions Notícies<br />
Josep Ruiz impartint una de les classes magistrals<br />
Les diferents sessions es van desenvolupar a les instal·lacions<br />
de l’escola de Belles Arts del <strong>Casal</strong> i van ser tallers gratuïts<br />
per als alumnes de l’escola, ja que és una activitat inclosa en<br />
la matrícula de l’any.<br />
15
16<br />
Notícies Seccions<br />
El <strong>Casal</strong>, Premi Ateneus 2007<br />
a la creativitat en arts escèniques<br />
L’entitat ha guanyat aquest guardó amb l’espectacle Galivança, de la seva<br />
escola de dansa.<br />
La Societat d’Esbarjo, Cultura i Esports La Principal va ser una de les<br />
associacions culturals que van ser guardonades amb un Premi Ateneus 2007.<br />
La nostra entitat va rebre el premi a la creativitat en arts escèniques durant<br />
l’acte d’entrega dels Premis Ateneus 2007, els guardons que la Federació<br />
d’Ateneus de Catalunya atorga anualment per reconèixer la tasca realitzada<br />
durant l’any per les entitats culturals catalanes. L’activitat premiada va ser<br />
l’espectacle Galivança, de la nostra Escola de Dansa. En nom del <strong>Casal</strong>, va<br />
recollir el premi Neus Fransi, directora de la secció de dansa “Assumpta Trens”.<br />
A més del guardó, el premi té una dotació econòmica de 1.500 euros.<br />
L’acte de lliurament es va celebrar a l’Espai Francesca Bonnemaison de<br />
la Diputació de Barcelona. S’hi van donar a conèixer les candidatures<br />
guanyadores per a les diferents categories obertes i es van repartir els diplomes<br />
commemoratius a les entitats sòcioculturals federades que han celebrat<br />
aniversaris importants durant l’any 2007. Hi van intervenir, entre d’altres<br />
autoritats, José Manuel Gonzàlez Labrador, president-delegat de l’Àrea de<br />
Cultura de la Diputació de Barcelona i Ramon Fontdevila i Subirana, director<br />
del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament<br />
de Cultura. L’acte també va comptar amb les actuacions de la Coral Primavera<br />
per la Pau, Premi Ateneu 2006 a la creativitat en música, i de la Companyia de<br />
Dansa Vola Colom, del Cercle Catòlic de Gràcia de Barcelona.<br />
El jurat<br />
El jurat dels guardons va estar format per persones externes a la FAC, de reconeguda trajectòria en els àmbits associatiu i cultural. En<br />
van formar part l’exdirectora de Torre Jussana i actual responsable de l’acció social d’Abacus, Victòria Civit; l’exconseller de Cultura,<br />
Ferran Mascarell; la periodista experta en temes culturals, Rut Martínez i el gerent de la Fira Mediterrània de Manresa, Francesc Melià.<br />
Per a l’edició del 2007 també es va augmentar la dotació total dels guardons fins a 9.000 euros.<br />
La Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) convoca anualment, des de l’any 1989, els Premis Ateneus amb l’objectiu de reconèixer la<br />
creativitat, l’originalitat, la qualitat i l’esforç que fan les diferents associacions culturals, les persones i els mitjans de comunicació del<br />
país per promoure la cultura i l’associacionisme cultural.<br />
SUBMINISTRAMENT<br />
PER A L'HOSTALERIA<br />
C/ La Creueta, 1<br />
08737 Torrelles de Foix - Barcelona<br />
Tel. 93 897 20 45 - Fax 93 897 13 76<br />
E-mail. partydecor@mixmail.com<br />
Neus Fransi va recollir el guardó dels premis Ateneus,<br />
que reconeixia a l’espectacle Galivança de l’escola<br />
Assumpta Trens, com a millor espectacle en creativitat<br />
artística de l’any 2007<br />
ASSESSORAMENT I MEDIACIÓ<br />
D’ASSEGURANCES<br />
AUTOMÒBILS<br />
EMPRESERIALS<br />
PATRIMONIALS<br />
PERSONALS<br />
TÈCNICS<br />
Rbla. Nostra Senyora, 27 - 08720 Vilafranca del Penedès<br />
Tel. 93 890 15 77 - Fax 93 890 14 59 - E-mail: sellares@sellaresbrokers.com<br />
La platea, un circuit<br />
gegant d’slot<br />
Durant un cap de setmana del mes d’abril de l’any passat<br />
la platea del teatre es va convertir en un circuit gegant<br />
d’slot per tal d’acollir les 12 hores de resistència, una prova<br />
puntuable pel Campionat de Catalunya Slot.<br />
La prova estava organitzada per l’Escuderia Penedès Slot<br />
<strong>Casal</strong> amb el suport i col·laboració de l’entitat.<br />
Els cotxes van córrer per les pistes muntades a platea<br />
durant dotze hores dissabte i dotze diumenge sense<br />
interrupció davant els espectadors que van voler presenciar<br />
aquesta activitat.<br />
Sergi Figueras, campió d’Espanya d’slot<br />
El passat novembre, el vilafranquí Sergi Figueras de tan sols 12 anys, es proclamava<br />
campió d’Espanya d’slot en categoria infantil i quedava en quarta posició a la<br />
categoria absoluta sènior.<br />
Malgrat la seva joventut, Sergi Figueras, pilot de l’Escuderia Penedès Slot CASAL<br />
ja compta amb una dilatada trajectòria en aquesta disciplina i com a dada que pot<br />
il·lustrar el seu currículum competitiu, destaca que en totes les curses en què ha<br />
competit el darrer any, tant en l'àmbit estatal com a Catalunya, sempre ha quedat<br />
classificat en primer o segon lloc, de la seva categoria.<br />
La cursa que va servir per proclamar la seva victòria tenia lloc a Madrid i era<br />
precedida dels primers llocs aconseguits a les curses de Sabadell i Gijón i un segon<br />
lloc aconseguit també a Madrid, a la primera cursa que encetava el campionat<br />
d’Espanya.<br />
Des de l’Escuderia també es vol agrair al patrocinador, Fustes Montgros, la seva<br />
col·laboració i recolzament per fer possible la consecució del campionat.<br />
FELICITATS SERGI!!!<br />
Socis<br />
10%<br />
Dte.<br />
La platea del teatre es va convertir en un circuit gegant d’slot<br />
Activitat inclosa al Llibre Visual dels ateneus catalans<br />
Una de les diferents i múltiples imatges recollides durant<br />
aquesta prova d’slot va ser escollida per formar part del Llibre<br />
Visual de l’Associacionisme Cultural editat per la Federació<br />
d’Ateneus de Catalunya. Les fotografies que recull el llibre<br />
estan classificades en diferents apartats —cultura popular i<br />
tradicional, arts escèniques, música, espais, esports, lleure,<br />
belles arts i festes populars— del recull d’imatges de les<br />
diferents activitats realitzades als ateneus catalans, trobem<br />
fotografies de judo, esgrima i bàsquet, a més de l’esmentada<br />
d’slot, realitzades al <strong>Casal</strong>.<br />
J. MADERN<br />
PPINTURA I N T U R A DECORATIVA<br />
D E C O R AT I VA<br />
I EESTUC S T U C VVENECIÀ E N E C I À<br />
Duc de la Victòria, 38<br />
Tel. i fax 93 890 05 26 - Mòbil 606 29 22 13<br />
08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona)<br />
El jove campió recollint el guardó<br />
obtingut a Madrid<br />
17
Notícies Seccions<br />
La Dansa va ser una festa dels sentits<br />
al Coupage de la Neus Fransi<br />
El festival de final de curs de la Secció de Dansa Assumpta Trens es va convertir, una<br />
vegada més, en un espectacle total i una festa dels sentits. Les coreografies es van<br />
complementar gairebé a la perfecció amb la música i sobretot amb un vestuari sublim.<br />
Neus Fransi i el seu equip de coreografia (Maria Blanch, Mireia Cost i Toni Cruz) van<br />
excel·lir novament en la posada en escena d’aquesta cita anual amb la dansa i el bon<br />
gust que és el Festival Assumpta Trens. L’apoteosi final de color va ser una síntesi<br />
perfecta d’un Coupage que va tenir tots els ingredients per omplir d’emoció el pati<br />
de butaques d’un <strong>Casal</strong> atapeït d’un públic repetidament meravellats per l’allau de<br />
sorpreses que es van anar produint al llarg de gairebé dues hores d’espectacle.<br />
Més d’un centenar de ballarines, amb el contrapunt de tres ballarins amb personalitat,<br />
van encadenar un conjunt de coreografies al ritme de músiques ben diverses, que<br />
anaven des dels sons més actuals que triomfen entre la joventut a clàssics com<br />
Strawinsky, Manuel de Falla o Bach, per no parlar de Nat King Cole o Luis Armstrong.<br />
Ballet clàssic, flamenc, dansa contemporània i jazz es van anar succeint a un ritme<br />
d’autèntics professionals. Els relleus, ben sincronitzats, demostraven que res s’havia<br />
deixat a la improvisació i que, fins i tot la mainada, és capaç d’estar a l’alçada quan hi<br />
ha una direcció que sap el que vol.<br />
Nivell altíssim<br />
Tot va estar a un nivell altíssim, però la bellesa i la qualitat del vestuari feia que<br />
l’espectador pogués arribar a dubtar de si estava en un festival de dansa o<br />
contemplant la desfilada de moda d’un dissenyador de renom. És per això que val la<br />
pena esmentar els noms d’Amadeu Ferré, el responsable de la creació del vestuari, i<br />
de les dues persones que van materialitzar aquestes autèntiques obres d’art: Teresa<br />
Roquer i Anna Rosell.<br />
Una altra de les virtuts, ja tradicionals, del Festival Assumpta Trens, és que llueixin<br />
amb el mateix esplendor les menudes “flors de raïm”, les més petites de la colla, amb<br />
la seva espontaneïtat i els seus moviments plens de gràcia, com el grup de ballarines<br />
del “celler”, un grup de dones amb una llarga criança al darrere que van demostrar<br />
solidesa i consistència a dalt de l’escenari. Entre aquests dos extrems virtuosos, hi ha<br />
la resta de grups, d’edats ben diverses, que van aportar matisos diferents al conjunt<br />
de l’espectacle. Una vegada més va deixar petjada el grup de flamenc, una dansa<br />
universal que supera qualsevol dels tòpics que sovint es fan córrer.<br />
Enologia en estat pur<br />
Un bon espectacle sempre ha de tenir un fil conductor que doni estructura i<br />
ajudi a encaixar les diferents peces de la composició. Aquesta vegada, exercint<br />
d’experimentada enòloga, Neus Fransi va utilitzar el món del vi per vertebrar la seva<br />
proposta i crear encara noves complicitats amb el públic. Les ballarines i els ballarins<br />
es van transformar en raïms de les més diverses varietats (parellada, macabeu,<br />
xarel·lo, ull de llebre, merlot o cabernet), però també es van saber transformar en<br />
elements essencials per aconseguir que la vinya estigui ufanosa, com són el sol, el<br />
vent i la pluja.<br />
En definitiva, un bon “coupage” i la millor collita primerenca d’aquest <strong>2008</strong>.<br />
La Neus, el seu equip i l’alumnat de<br />
l’escola de dansa, ens demostren any<br />
rere any que la imaginació, el treball i la<br />
sensibilitat no tenen límits<br />
El passat dia 3 de juliol la Junta Directiva de la Secció<br />
Esportiva <strong>Casal</strong> de bàsquet va celebrar un acte d’homenatge<br />
a Josep Pedrol, president fins aquest mes de juny de la secció<br />
i Fran Chavalés, responsable tècnic juntament amb Manel<br />
Bover.<br />
A l’acte, celebrat en un restaurant de la vila, van assistir-hi el<br />
president i el vicepresident de la Societat La Principal, Miquel<br />
Àngel Garcia i Jordi Llurba, i l’actual Junta Directiva de la<br />
secció de bàsquet, encapçalada pel recentment anomenat<br />
president, Josep Gol.<br />
També hi va assistir Edu Riu, jugador sorgit de la secció de<br />
bàsquet del <strong>Casal</strong> i que va arribar a debutar a la màxima<br />
categoria ACB amb el Ricoh Manresa on va jugar-hi durant<br />
2 anys.<br />
Josep Pedrol va rebre una placa en reconeixement a la tasca<br />
realitzada durant els 8 anys en què ha exercit de president de<br />
la Junta de la secció de bàsquet amb gran dedicació.<br />
Seccions Notícies<br />
Josep Pedrol i Fran Chavalés, homenatjats per la secció<br />
de bàsquet i per la Junta Directiva del <strong>Casal</strong><br />
Per primera vegada a Vilafranca i amb el pavelló obert<br />
a tothom qui hi va voler assistir, el passat 1 de març es<br />
va disputar el Trofeu Escola Hongaresa d’Esgrima <strong>Casal</strong><br />
Vilafranca. La competició, que es va desenvolupar al pavelló<br />
Joan Marquès de l’entitat vilafranquina, és un campionat en la<br />
categoria absoluta de la modalitat “Sabre Mixta” d’esgrima i<br />
hi van participar les escoles hongareses de Girona, Badalona,<br />
Barcelona i Vilafranca amb alumnes a partir de 16 anys.<br />
Josep Pedrol i Fran Chavalés acompanyats per Edu Riu<br />
en un moment de l’emotiu acte de reconeixement a la seva<br />
tasca al capdavant del club<br />
També es va fer entrega d’una placa a un sorprès Fran<br />
Chavalés qui no s’esperava el reconeixement dels 25 anys com<br />
a entrenador i formador de jugadors.<br />
Es disputa el Primer Trofeu d’Esgrima <strong>Casal</strong> Vilafranca<br />
Tothom qui va voler va tenir l’oportunitat de veure per<br />
primera vegada a Vilafranca i de prop un campionat<br />
d’esgrima ja que el pavelló del <strong>Casal</strong> va estar obert amb<br />
entrada lliure.<br />
La competició es va desenvolupar pel sistema de rondes<br />
d’eliminació curta, combats finals i va finalitzar amb un<br />
lliurament de trofeus.<br />
18 19
20<br />
Notícies Seccions Seccions Notícies<br />
La secció de judo i taekwondo a tota màquina<br />
Al llarg d’aquests darrers quinze mesos, la secció de judo i taekwondo de l’entitat ha assolit grans fites<br />
esportives alhora que ha fet partícips d’aquestes a pares i familiars.<br />
Aquestes són algunes de les activitats més destacades des del passat mes d’abril del 2007:<br />
Abril 2007<br />
Roser Creixell, Roser Parellada<br />
i Maria Ruiz aconsegueixen<br />
un triplet de bons resultats al<br />
campionat provincial de judo<br />
Maria Ruiz, medalla de bronze<br />
al campionat de Catalunya de<br />
judo infantil<br />
Gran èxit de participació al<br />
2n torneig Sant Jordi de judo<br />
a Vilafranca, organitzat per la<br />
secció del <strong>Casal</strong><br />
Maig 2007<br />
Roser Creixell, cinquena<br />
al campionat d’Espanya<br />
Universitari de judo<br />
Juny 2007<br />
El Judo <strong>Casal</strong> s’imposa en<br />
benjamins i alevins a la lliga<br />
de clubs “Amics del judo”<br />
Oscar Barrado obté el cinturó<br />
negre de judo pel Budo<br />
<strong>Casal</strong><br />
Novembre 2007<br />
Dues medalles de plata, una<br />
de bronze i un 4rt lloc al<br />
torneig infantil de la FCJiDA<br />
Gener <strong>2008</strong><br />
Roser Parellada tercera al<br />
Rànquing Català<br />
Febrer <strong>2008</strong><br />
Marc Raventós i Gerard<br />
Valls, assoleixen dues<br />
medalles d’or al trofeu de la<br />
Federació Catalana de Judo<br />
en categoria infantil<br />
Març <strong>2008</strong><br />
Dues medalles de bronze i<br />
dos lesionats al Campionat<br />
de Catalunya de Kyus<br />
Roser Creixell, Campiona<br />
Universitària de Catalunya i<br />
Xavi Laguna a un pas del<br />
cinturó negre<br />
Abril <strong>2008</strong><br />
IV Trobada de judo familiar<br />
amb la participació de<br />
Sònia Sancehz Pérez<br />
Col·legiada 4534<br />
judokes, pares i familiars dels<br />
grups de petits i mitjans<br />
Roser Parellada, tercera al<br />
cadet provincial<br />
Maig <strong>2008</strong><br />
Roser Creixell cinquena<br />
al Campionat d’Espanya<br />
Universitari<br />
Els dotze judokes del <strong>Casal</strong><br />
s’emporten dotze premis del<br />
24è torneig de judo Vila de<br />
Bellpuig<br />
Juny <strong>2008</strong><br />
Raimon Milà obté la “línia”<br />
complerta per al cinturó<br />
negre<br />
Festa de final de temporada<br />
del Budo <strong>Casal</strong> al parc de la<br />
muntanya de Sant Jaume<br />
Tractament del dolor<br />
Massatge terapèutic<br />
Tracatament de la columna vertebral<br />
Lesions musculars i tendincioses<br />
Reeducació en Neurologia Central<br />
(mètode Bobath)<br />
Drenatge Linfàtic<br />
Plaça de la Vila, núm. 6, 3r 2a<br />
Tel. 687917020<br />
E-mail: sonias@fi sioterapeutes.org<br />
Una temporada de bàsquet per oblidar<br />
El bàsquet enguany ha viscut la pitjor temporada que es pot<br />
recordar. Desprès que anteriorment s’hagués baixat a segona<br />
catalana, categoria a la que si va passar dos anys, l’equip<br />
sènior va tornar a recuperar la categoria de primera catalana<br />
desprès d’haver disputat una molt difícil promoció com a<br />
quarts classificats, de la que finalment en va sortir guanyador<br />
i com a primer d’aquests quarts, li donava ple dret a l’ascens<br />
de categoria. Enguany les coses no van sortir gens bé i en el<br />
primer partit a casa on a la vegada s’estrenava la reforma de<br />
la pirmera fase d'obres del pavelló, s’aprofitava per part de<br />
la directiva per fer la presentació oficial de tots els equips de<br />
la Secció Esportiva <strong>Casal</strong> amb presència del president de la<br />
Federació Catalana de Bàsquet Sr. Piquet. En aquest acte es va<br />
aprofitar la visita de l’equip del Sant Joan de Mata (segon partit<br />
de la temprada i primer a casa) per celebrar el XXVI Trofeu Fèlix<br />
Trullàs, finalitzant el partit amb victòria forànea davant l’equip<br />
contrincant del <strong>Casal</strong> a l’últim partit de la promoció d’ascens de<br />
la temporada anterior.<br />
Durant el campionat, l’equip va mostrar una manca d’alegria<br />
i motivació oferint uns partits en els que van ser capaços de<br />
doblegar al líder SESE a domicili i a casa i també al segon<br />
classificat el Reus “Ploms” de manera categòrica, i va perdre<br />
incomprensiblement davant d’equips de menys entitat que el<br />
propi <strong>Casal</strong>, per acabar fatalment perdent la categoria de forma<br />
insospitada baixant directament a segon acatalana com a últim<br />
classificat.<br />
En canvi, cal fer esment de la resta dels equips de base que<br />
van tenir en general una bona actuació. Destacant la de l’equip<br />
Cadet “B” que jugava a la categoria preferent, davant d'equips<br />
de solera com el Cornellà, el Joventut de Badalona, el F.C.<br />
Barcelona o el Manresa.<br />
Destacar també, que enguany s’ha federat a un nou equip<br />
de categoria Aleví que en el seu primer any ha cuallat una<br />
temporada molt positiva. Cal indicar també, la formidable<br />
i positiva actuació de l’Escola de Bàsquet del <strong>Casal</strong> on<br />
Torreblanca<br />
Vins i Caves<br />
Finca Masía Torreblanca, s/n<br />
Sant Miquel d’Olèrdola<br />
Tel.: + 34 938 915 066<br />
www.vinatorreblanca.com<br />
SERVEI D’HOSTALERIA<br />
LLOGUER DE MATERIAL<br />
per enèsima vegada els alumnes de Josep Mª Mateu han<br />
aconseguit els màxims èxits del curs. Solament cal esperar<br />
que l’equip sènior, mirall de tots els equips de l’entitat,<br />
tingui una temporada millor que la passada i pugui retornar<br />
a primera catalana, categoria que per solera és la que li<br />
correspon.<br />
Tel. 902 43 14 76<br />
Tel. 93 899 00 14<br />
Fax 93 817 27 55<br />
Pol. Mercaderies<br />
c/ Font St. Llorenç, 13<br />
Vilafranca del Penedès<br />
www.serviparty.com<br />
E-mail: ventas@serviparty.com<br />
La nova pista i una categoria molt competida<br />
van fer patir als nostres jugadors<br />
COPISTERIA DE LA RAMBLA<br />
Fotocòpies b/n<br />
Làser color<br />
Còpia de plànols<br />
Enquadernacions<br />
Plastificats<br />
Servei de Fax<br />
Tractament de Textos<br />
Rbla. Nostra Senyora, 33<br />
08720 Vilafranca del Penedès<br />
Tel. 93 817 26 16 Fax 93 817 26 17<br />
E-mail: copisteria@copiadorespenedes.com<br />
web: copiadorespenedes.com<br />
21
Entrevista<br />
Entrevista<br />
Daniela Feixas<br />
La torrelavitenca Daniela Feixas,<br />
és una de les actrius joves que<br />
destaquen en el món del teatre<br />
català. Els més de 10 anys que<br />
porta ininterrompudament sobre els<br />
escenaris avalen la seva qualitat<br />
com a actriu. Tanmateix, Daniela<br />
Feixas destaca recentment per la<br />
seva faceta de dramaturga. La seva<br />
segona obra Només Sexe va ser<br />
guardonada amb el premi Octubre<br />
de Teatre el 2004 i la seva tercera<br />
obra Un lloc conegut ha estat dirigida<br />
per Carme Portacelli, una de les<br />
directores més reconegudes del<br />
panorama català. La seva inquietud<br />
en tot el que es refereix a l’art, l’ha<br />
portat a experimentar en camps tan<br />
diversos com la música, la dansa,<br />
el cinema o el trapezi. Des d’obres<br />
shakespearianes i del teatre clàssic fins<br />
a Plats Bruts i el teatre contemporani<br />
de LaBute figuren com a part del seu<br />
currículum. El <strong>Casal</strong> l’ha convidat a<br />
participar a les Nits de Tast que ofereix<br />
als alumnes de l’Escola de Formació<br />
i iniciatives teatrals. Daniela Feixas<br />
ha estrenat els Tasts amb la sessió<br />
“Quan l’actor i l’autor són la mateixa<br />
persona”, on ha exposat la seva<br />
experiència d’actriu i dramaturga.<br />
Maria Muñoz Galofrè / Fotografies : Toni Galitó<br />
“Les Nits de<br />
Tast són molt<br />
estimulants per<br />
als alumnes,<br />
compartir<br />
experiències<br />
i reflexions és<br />
sempre molt<br />
enriquidor”<br />
Daniela Feixas és per sobre de tot polifacètica.<br />
Teatre, música, trapezi, dramatúrgia… després de<br />
treballar en tantes disciplines artístiques, en quina et<br />
sents més còmode?<br />
Per una qüestió d’experiència em sento molt còmode fent<br />
d’actriu i ara escrivint. Hi dedico moltes hores. Actualment<br />
he recuperat el trapezi i també és fascinant. Tot i que, a<br />
hores d’ara, ja no em faré trapezista, estic preparant un<br />
espectacle de teatre i música en el qual el trapezi hi tindrà<br />
un paper important. Aquesta disciplina la vaig descobrir<br />
quan estava a l’Institut del Teatre. Ho vaig provar i em<br />
va agradar molt. L’any passat vaig fer una obra al Teatre<br />
Nacional on pujava al trapezi, a partir d’aquí m’hi he<br />
tornat a enganxar.<br />
Després de tants anys en el món del teatre, com<br />
defineixes la teva carrera?<br />
En aquesta professió et trobes amb moltes dificultats per<br />
treballar d’una manera continuada, però en el meu cas<br />
puc dir que ha estat una carrera prou homogènia i estable<br />
dins de la inestabilitat. Tot just sortir de l’Institut del<br />
Teatre, vaig començar a treballar d’una manera regular,<br />
amb alguns buits, com li passa a qualsevol actor. Però<br />
sí que he anat evolucionant: ara tinc una companyia i<br />
estic intentant tirar endavant projectes propis. En aquest<br />
sentit hi ha hagut una evolució. De fer d’actriu i esperar<br />
que et truquin i participar dels espectacles que et surten,<br />
a generar la meva pròpia feina. És molt més dur, més<br />
arriscat, però sóc inquieta i no em va això d’esperar<br />
una trucada. M’agrada generar idees i tirar endavant<br />
projectes.<br />
Daniela Feixas Entrevista<br />
Una de les teves facetes que actualment està destacant<br />
més, és la de dramaturga. Què et va impulsar a<br />
escriure?<br />
És una cosa que sempre havia tingut present, escriure em<br />
cridava l’atenció. De fet és una cosa que d’una manera o<br />
altra fa molta gent. Arribes a casa i escrius coses i no saps<br />
si mai aniran a parar a algun lloc. Anar coneixent el teatre<br />
i el fet de tenir experiència en tota la seva maquinària<br />
va fer que m’atrevís a donar forma d’obra de teatre als<br />
meus escrits. Vaig començar a fer-ho per la necessitat de<br />
crear i expressar. Sovint l’actor és menys creador del que<br />
espera, és un executor i està al servei del director, del text,<br />
de l’escenografia, del vestuari i el seu espai de llibertat<br />
de creació, al final, pot arribar a ser molt petit. En canvi,<br />
escriure és la creació en estat pur, en aquest sentit és<br />
més arriscat, però també molt més fascinant.<br />
No has estat mancada de reconeixements en aquest<br />
aspecte. L’any 2004 vas obtenir el premi Octubre de<br />
Teatre, un guardó que va avalar la teva qualitat com<br />
a escriptora.<br />
Va ser sorprenent, perquè quan escrius penses: “bé i ara<br />
què faig amb això que tinc?”<br />
Una de les sortides és enviar-ho a premis. El teatre<br />
l’escrius per ser representat, fa il·lusió que te’l publiquin<br />
però vols que tingui una sortida a l’escenari. El vaig enviar<br />
a l’Octubre perquè vaig veure el jurat, hi havia la Carme<br />
Portacelli i el Mario Gas, vaig pensar que potser el meu<br />
text podia connectar amb ells. Aleshores un dia em van<br />
trucar perquè anés l’endemà a València a recollir el premi.<br />
22 23
Foto Jaume Felipe, de l’obra Un lloc Conegut<br />
que es va representar a Cal Bolet<br />
Vaig pensar que era una broma. No m’ho podia creure.<br />
Fa molta il·lusió, perquè escriure una obra és un procés<br />
complicat, no és fàcil i intento que el text sigui compromès.<br />
Vull ser honesta quan escric, posar-hi de la meva ànima, que<br />
no vol dir de la meva experiència personal. Quan de sobte<br />
algú connecta amb el que has escrit i et dóna un premi, fa<br />
molta il·lusió.<br />
I la teva intuïció no va fallar: finalment la Carme<br />
Portacelli ha estat la directora d'Un lloc conegut, una<br />
obra que hem pogut veure recentment a Vilafranca i<br />
que ha tingut molt bones crítiques.<br />
Sí, a partir del premi ens vam conèixer. Em va explicar<br />
perquè va decidir triar l’obra pel premi i vaig pensar que<br />
havia entès molt bé el que havia volgut dir amb els meus<br />
personatges. Llavors, quan vaig tenir la següent obra escrita,<br />
li vaig ensenyar. A partir d’aquí tot va anar rodat.<br />
Un lloc conegut és un thriller psicològic amb final obert<br />
i que no deixa indiferent. Quina realitat és la que hi<br />
reflecteixes?<br />
El que m’agrada és gratar, buscar en la naturalesa humana.<br />
Descobrir de què estan fets els sentiments de l’home, les<br />
seves febleses. M’obsessiona com som de cara enfora i què<br />
amaguem. Escarbant en això, el que m’acaba sortint són<br />
obres on entres a la psicologia dels personatges, buscant<br />
les diferents capes. Per exemple el personatge de la Glòria a<br />
Un lloc conegut, és el d’una persona amb èxit professional,<br />
reconeguda, amb diners. Poc a poc, a través d’un fet fortuït,<br />
es va descobrint què hi ha darrere de tot això, i s’hi desvetlla<br />
un personatge torturadíssim, amb un peu a la bogeria, molt<br />
inestable i feble. És tot això el que a mi m’interessa retratar.<br />
Entre el teu currículum s’hi troben obres de tots tipus.<br />
Quins són els personatges que més t’agrada interpretar?<br />
Qualsevol personatge és bo si està ben escrit i tens un bon<br />
director que t’hi ajuda a entrar. És igual quin és. El més<br />
important és tenir un bon material a les mans. A vegades he<br />
fet personatges petits però fascinants i de gran complexitat. Per<br />
exemple en el Titus Andrònic, interpretava la filla. De seguida li<br />
tallen la llengua i els braços. Ha estat un dels personatges que<br />
més m’ha marcat, perquè construir un personatge que no té text<br />
i no pot gesticular amb les mans és molt interessant. Això era<br />
Shakespeare. Després vaig fer un Neil LaBute que és un autor<br />
contemporani. Es tractava d’un monòleg asseguda en una cadira<br />
durant 40 minuts amb una càmera enfocant la cara. Aquestes<br />
dues han estat les millors experiències que he tingut com a<br />
personatge i els dos vénen de móns oposadíssims. Un és teatre<br />
contemporani i gairebé com si fos cinema amb una interpretació<br />
minimalista i l’altre un Shakespeare, un personatge grotesc que<br />
requeria una interpretació molt física, molt oberta. Està molt<br />
bé variar, als actors ens agrada canviar de registre, interpretar<br />
personatges que et permetin explorar coses noves.<br />
També has fet cinema i televisió. Com ha estat<br />
l’experiència d’actuar per a les pantalles?<br />
No hi tinc tanta experiència com la que tinc amb el teatre. De<br />
cinema n’he fet poquet i intervencions curtes. M’agrada, però<br />
tot depèn del producte, del guió i del director. A Catalunya es<br />
fan coses de qualitat. Tanmateix, sí que és veritat que la tele<br />
encara té el dictat de l’audiència, hi impera la necessitat de<br />
fer productes per a tots els públics i a vegades voler arribar<br />
a tothom fa que prenguis pocs riscos. Crec que falta risc<br />
a la tele. Ara que arriben tantes sèries de fora, veus que<br />
es poden fer productes bons i amb bons guions, amb risc,<br />
compromesos. Aquí hi falta una mica aquest factor. Tot i que<br />
hi ha bons productes com per exemple Porca Misèria. En<br />
cinema també hi ha molts bons directors i guions.<br />
Els alumnes de Teatre del <strong>Casal</strong> han pogut gaudir<br />
d’una Nit de Tast on has compartit amb ells les<br />
teves experiències com a actriu consolidada. Com ha<br />
funcionat aquesta iniciativa?<br />
És una idea molt interessant. Jo he assistit a iniciatives<br />
semblants amb professionals del teatre i crec que compartir<br />
experiències i reflexions és sempre molt enriquidor. Per als<br />
alumnes és estimulant. El <strong>Casal</strong> pot comptar amb mi per<br />
portar a terme aquest tipus de tallers, perquè són molt<br />
positius i crec que n’hi hauria d’haver més.<br />
Quines qualitats creus que ha de tenir un bon actor?<br />
Un actor ha de ser dúctil, receptiu, sensible, una mica<br />
camaleònic, no només pel fet d’haver d’entrar en la pell<br />
dels personatges, sinó perquè haurà d’estar en mans de<br />
diferents directors i ha de saber arribar a un lloc i entrar en<br />
la dinàmica, perquè normalment l’actor no tria el projecte.<br />
Tu ets una peça més que ha de saber encaixar en un equip.<br />
És una cosa que l’he anat valorant amb els anys. Amb el<br />
temps, t’adones de la importància d’aprendre això. Fa que<br />
la feina sigui millor, que la gent se senti còmode amb tu i et<br />
torni a trucar.<br />
Quin consell li donaries a l’actor que està començant i<br />
es planteja anar més enllà del teatre amateur?<br />
Sobretot tenir paciència, intentar ser conseqüent amb<br />
un mateix, no deixar-se portar. És una feina on ets<br />
constantment jutjat, forma part de la vida de l’actor.<br />
Crec que s’ha de fer un treball personal fort, perquè no<br />
se t’emporti amunt i avall. És una feina inestable, molt<br />
capritxosa. Ho estàs fent tot i de cop no fas res. S’ha de ser<br />
molt perseverant i constant i tenir una estabilitat interior<br />
molt forta perquè a l’exterior no la tens. Necessites molta<br />
seguretat en tu mateix, capacitat de treball i de resistència<br />
en els moments difícils.<br />
Ser actor sempre és inestable. Hi ha actors i actrius que<br />
tenen grans carreres reconegudes i de sobte, et diuen que<br />
estan molt angoixats perquè durant un any no han rebut cap<br />
Daniela Feixas Entrevista<br />
trucada, i penses “com pot ser?”. Hi ha la famosa anècdota<br />
de la Bette Davis que mostra com és la inestabilitat de<br />
l’actor. Un dia, cansada que no li donessin cap paper, va<br />
posar un anunci al diari que deia “Actriu amb Oscar busca<br />
feina”. Imaginem-nos com és. Un ha de tenir recursos. Fer<br />
classes per exemple. Jo he decidit muntar una companyia<br />
i tirar endavant les meves coses, però sobretot el més<br />
necessari és mantenir la calma.<br />
Vas néixer a Torrelavit. Continues vinculada al<br />
Penedès?<br />
Després de 10 anys a Barcelona, torno a viure a Torrelavit.<br />
Vaig tenir una filla i vam decidir tornar-hi. He estat donant<br />
classes de teatre a l’escola de Torrelavit, però la feina la tinc<br />
a Barcelona i no m’ho vaig poder combinar. Em va saber<br />
molt greu perquè m’agrada estar vinculada a la vida del<br />
poble.<br />
Quins són els teus projectes més immediats?<br />
Estem assajant l’obra Només Sexe i l’estrenarem a l’abril<br />
al Versus Teatre a Barcelona. És el més immediat. De fet<br />
sempre estic escrivint. Tinc una obra acabada i n’estic<br />
escrivint una altra, però encara no sé si arribaran a bon port.<br />
També treballo en l’espectacle del trapezi. Sóc inquieta,<br />
sempre tinc algun projecte nou al cap.<br />
fi res · teatre · gravacions · audiovisuals · il·luminació<br />
disco mòbil · recitals · concerts · solucions acústiques<br />
competicions esportives · instal·lacions · etc...<br />
SONORITZACIONS<br />
IL·LUMINACIÓ<br />
joan@jbdson.com - www.jbdson.com<br />
LLOGUER I VENDA<br />
Contractació de:<br />
infl ables · mags · vedets · dragqueens<br />
pallassos · orquestres · companyies teatrals<br />
canons d'escuma · humoristes · havaneres<br />
transformistes · parcs infantils · circuit de quads<br />
brau mecànic · burro català mecànic<br />
c/ Benefi cència, 30<br />
Tel. 93 892 13 55 - Fax 93 818 25 29<br />
Vilafranca del Penedès<br />
distribuïdor ofi cial:<br />
24 25
Entrevista<br />
Joan Güell<br />
Joan Güell Entrevista<br />
Joan Güell i Larios ha estat president del <strong>Casal</strong> els darrers tretze anys<br />
i ja n’havia esta dos com a membre de la Junta. D’aquests quinze<br />
anys afirma tenir molts bons records: defineix la sala 2, la remodelació<br />
del teatre i la millora de la pista de bàsquet com a grans projectes<br />
realitzats, afirma haver-ne quedat per fer i recomana a la nova Junta<br />
escoltar els socis.<br />
Anna Maria Ruiz <strong>Casal</strong>s / Fotografies : Toni Galitó<br />
Cronològicament trobem que un dels primers projectes assolits com a president del<br />
<strong>Casal</strong> va ser la realització de la sala 2 del cinema. Què en recorda de l’experiència<br />
i com la valora?<br />
Aquest va ser el primer projecte important que vam tirar endavant amb la Junta i de novato<br />
encara com a president, vaig disfrutar molt fent-la, vam treballar amb moltes ganes i il·lusió<br />
perquè fos realitat i valoro la feina i el resultat com a molt bons.<br />
Un segon projecte d’importància per a l’entitat va ser la remodelació de la caixa<br />
escènica del teatre...<br />
En aquest cas, tot i que es va aprofitar per a millorar alguns aspectes del que era<br />
l’estructura del <strong>Casal</strong> inicial com els conductes de l’aire condicionat i tenint en compte<br />
que el pati de butaques va quedar igual, la reforma important va ser a la caixa escènica<br />
des de tot el que és l’escenari, que vam avançar un parell o tres de metres de dins<br />
enfora per tenir més espai interior, el terra de fusta es va fer de ciment... el que al final<br />
va suposar una obra molt important gràcies a la qual ara per ara el <strong>Casal</strong> compta amb<br />
un escenari preparat.<br />
Cal ara alguna empenta per poder portar encara més obres i espectacles al <strong>Casal</strong>?<br />
I la resposta del públic?<br />
Les obres importants o grans valen molts diners i hem d’anar sospesant la balança entre la<br />
gent que pot venir a teatre i el que val l’obra tenint present que de negoci no en farem gaire.<br />
Com a màxim farem el que hi hem invertit o fins i tot hi perdrem diners, cosa que hem de<br />
mirar d’evitar, però, és clar!<br />
La remodelació de la pista de bàsquet ha estat un altre dels grans projectes realitzats<br />
durant el seu mandat...<br />
Sí, aquesta també ha estat una obra molt important per a mi i vaig voler-hi dedicar més<br />
temps per veure com havia de quedar, com s’havia de plantejar, vaig fer un seguiment de<br />
les obres amb els arquitectes perquè tenia molt d’interès que quedés bé.<br />
26<br />
27
28<br />
Entrevista Joan Güell<br />
Per algun motiu especial?<br />
Doncs mira perquè de petit ja hi havia jugat, havíem vingut<br />
a entrenar-nos de vegades de matinada i llavors la pista no<br />
tenia ni sostre. Per això els que hem estat al <strong>Casal</strong> que ho<br />
hem vist de petits poder fer una pista tant gran i tan maca<br />
és molt important.<br />
De tota manera tretze anys donen per molt i més en<br />
una entitat amb moltes seccions, moltes activitats, molta<br />
gent vinculada... a part d’aquests tres grans projectes<br />
n’hi ha hagut d’altres?<br />
Ens hem anat trobant amb petites coses que s’han hagut d’anar<br />
arreglant perquè en una casa sempre hi ha coses de reparacions<br />
o manteniment com ara les obres derivades del nou arrendament<br />
del bar del <strong>Casal</strong> o els nous espais per a l’Escola de Teatre. En<br />
un altre sentit, també ha estat una fita important i a la vegada<br />
tot un honor presidir la celebració del centenari de l’entitat per la<br />
qual durant tot un any vam fer tràmits i visites als presidents de<br />
la Generalitat, Diputació i Parlament, entre d’altres.<br />
N’ha quedat algun, de projecte per fer?<br />
Jo hauria volgut aconseguir cobrir el pati Carbonell, el que<br />
queda a l’esquerra de la sala mirant l’escenari, perquè els<br />
equips de bàsquet de les categories més petites hi poguessin<br />
entrenar. És una pista amb moltes possibilitats i espero que<br />
sigui un projecte que la nova Junta del <strong>Casal</strong> tingui present.<br />
Aquest és un dels temes que ens han quedat pendents així<br />
com la construcció dels nous vestidors de la pista de bàsquet.<br />
El <strong>Casal</strong> de fa tretze anys amb el d’ara, en quins<br />
aspectes ha canviat?<br />
Ha canviat molt, molt perquè s’ha rejovenit molt amb<br />
l’entrada de socis més joves, el que ha suposat un impuls<br />
important per a les seccions. Els joves ens van bé perquè el<br />
soci gran sol ser més sentimentalista i conservador i al soci<br />
jove si no li dones res, es dóna de baixa i ja està, utilitza<br />
serveis dels que oferim com l’Escola d’anglès o el bàsquet,<br />
per exemple, i quan ja no li cal es dóna de baixa i ja està.<br />
No tenen aquest sentiment que tenim els més grans de ser<br />
socis del <strong>Casal</strong> perquè és una cosa de Vilafranca!<br />
Llavors cal tenir-ho en compte i anar renovant?<br />
És clar i per això sort en tenim del gerent de l’entitat que<br />
ens ha anat assessorant i localitzant formes per atraure i<br />
mantenir el soci jove. Amb la incorporació del Salvador s’ha<br />
donat un impuls del cent per cent a l’entitat i sobretot tenint<br />
en compte que tots els membres de la Junta tenen els seus<br />
llocs de treball fora de l’entitat. És una feina que sense un<br />
treball d’equip no es pot fer, no és la feina del president sinó<br />
de tota la Junta per tal de poder fer coses.<br />
Quin és el seu sentiment en el moment de deixar de<br />
presidir el <strong>Casal</strong>?<br />
Em sap greu perquè amb aquests anys t’acabes estimant<br />
l’entitat però a la vegada entenc que s’ha de donar pas a<br />
gent nova i més jove.<br />
Realment li sap greu ja que Joan Güell acaba la frase<br />
emocionat i s’eixuga un parell de llàgrimes.<br />
Com veu la nova Junta del <strong>Casal</strong>?<br />
La Junta actual de la societat està formada per gent jove,<br />
amb moltes ganes, tenen estudis fins i tot de caire econòmic<br />
per la qual cosa estan avesats en gestionar empreses. Això<br />
és molt important i pot ser molt beneficiós per l’entitat ja<br />
que del que es tracta és de gestionar les aportacions dels<br />
socis i de les que ens puguin arribar per altres vies. En<br />
aquest sentit sempre hem mantingut bones relacions tant<br />
amb l’Ajuntament de Vilafranca com amb la Generalitat o el<br />
Consell Comarcal perquè són els ens que ens poden ajudar<br />
i ens poden atorgar subvencions.<br />
Quin lloc creu que ocupa el <strong>Casal</strong> dins l’oci i la cultura<br />
de Vilafranca i la comarca?<br />
És agraït i enriquidor veure que s’organitzen activitats<br />
o espectacles i que la gent ve, potser no hi ha aquest<br />
sentiment casalista tan profund com anys enrere, però<br />
només la resposta de venir i participar en el que s’organitza<br />
segons el que agrada o motiva a cada soci ja és important. El<br />
<strong>Casal</strong> compta amb moltes seccions i amb gent cada cop més<br />
preparada per donar un bon servei.<br />
Tenint en compte la seva experiència, quin consell donaria<br />
als membres de la nova Junta del <strong>Casal</strong>?<br />
El consell que els donaria és que s’escoltin molt els associats<br />
perquè sí que n’hi ha que es queixen per queixar-se però n’hi ha<br />
que es queixen perquè veuen coses que no es veuen des de dintre.<br />
Així es té un punt de vista diferent i es pot canviar de rumb.<br />
Joan Güell, que ha deixat el càrrec després de vuit anys de<br />
mandat tal i com marquen els Estatuts del <strong>Casal</strong>, ha volgut<br />
recalcar l’agraïment a tots els companys de Junta i al personal<br />
de l’entitat ja que sense ells no s’hauria pogut arribar fins aquí<br />
havent aconseguit les fites esmentades.<br />
Al llibre del centenari de la societat, Joan Solé Bordes ja el va<br />
anomenar “el president del Centenari, tant per la coincidència<br />
de la celebració dins el seu mandat, com per la necessitat de<br />
posar al dia aspectes diversos d’una entitat que ha d’adaptar-se<br />
a les exigències del segle XXI, des de la reforma dels Estatuts (...)<br />
fins a la reforma de la caixa escènica.”<br />
Joan Güell Entrevista<br />
29
30<br />
Reportatge<br />
Reportatge L’escola de teatre<br />
La pista del <strong>Casal</strong> es<br />
converteix en pavelló<br />
Joan Marquès<br />
Anna Maria Ruiz <strong>Casal</strong>s / Fotografies : Societat La Principal<br />
La “pista” del <strong>Casal</strong> de Vilafranca és un dels espais de joc més coneguts i entranyables del món del<br />
basquetbol català. Aquesta pista ha vist córrer pel damunt del seu paviment cinc generacions<br />
de jugadors de Vilafranca i comarca que defensant la samarreta del <strong>Casal</strong> han fet del bàsquet<br />
una bona part de la seva vida i han adquirit valors que anys després encara perduren.<br />
Per poder continuar aquesta tasca iniciada l’any 1951 tocava renovar, i per aquest motiu des de<br />
la Junta Directiva de l’entitat i d’acord amb la secció esportiva i els pares dels jugadors<br />
es va impulsar el projecte de millora de les instal·lacions que acolliran i veuran jugar les properes<br />
generacions del basquetbol comarcal.<br />
El passat 29 de setembre en el decurs dels actes de les Festes de la Mercè va tenir lloc<br />
l’estrena oficial de la remodelació de la pista de bàsquet que, en una primera fase ha consistit<br />
en la millora del terreny de joc, dels accessos i de la grada pels espectadors. La nova pista es<br />
va estrenar amb un partit entre els equips del <strong>Casal</strong> i el Sant Joan de Mata en el decurs del<br />
qual es va fer, a més, l’homenatge a Joan Marquès, històric impulsor del bàsquet a la vila i que<br />
ha donat nom a la instal·lació casalista.<br />
Va ser la Junta Directiva de l’entitat qui va promoure, i posteriorment va aprovar l’Assemblea<br />
General, que la pista un cop remodelada s’hagi passat a dir pavelló Joan Marquès i Carbó,<br />
qui fou una de les figures més destacades al llarg de bona part dels cinquanta-set anys<br />
de vida de la secció esportiva del <strong>Casal</strong>. Aquest modest barber vilafranquí va ser un dels<br />
impulsors del projecte de creació de la secció esportiva i va dedicar més de quaranta anys<br />
de la seva vida a formar i entrenar centenars de joves de Vilafranca que van trobar en ell tot<br />
un referent a seguir. Per aquest motiu el <strong>Casal</strong>, a través de l’Assemblea General del 19 de<br />
juny de l’any passat va acordar que aquest espai de formació de joves i infants de la nostra<br />
vila tingui el seu nom i perduri en el record la seva petjada, tal i com es reflecteix en la placa<br />
que es va destapar les personalitats i família que van assistir a l’acte i on es pot llegir:<br />
“La Societat d’Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, a la memòria de Joan Marquès i Carbó,<br />
en reconeixement a una vida dedicada al bàsquet i al <strong>Casal</strong>”.<br />
Van assistir a l’acte uns dos-cents espectadors i diferents personalitats i autoritats locals, com<br />
l’alcalde de Vilafranca, Marcel Esteve, els membres de la secció de bàsquet, amb Josep Pedrol<br />
al capdavant, i de la Junta, encapçalada pel president Joan Güell, a més del president de la<br />
Federació Catalana de Basquetbol, Enric Piquet, qui va recordar el seu pas per Vilafranca com<br />
a jugador visitant a la pista casalista. Una neboda de Joan Marquès, en representació de la<br />
família, va rebre una placa commemorativa de l’acte.<br />
31
1<br />
4<br />
8<br />
De pista a pavelló en<br />
condicions per afrontar<br />
el segle XXI<br />
Amb l’objectiu de convertir l’antiga pista en un pavelló<br />
adaptat als requeriments del segle XXI aquesta primera<br />
fase de millora del pavelló Joan Marquès ha comprès<br />
la remodelació de l’espai de joc i per al públic i el<br />
vestuari dels àrbitres. Concretament les obres van consistir<br />
5<br />
9<br />
1. Vista panoràmica de la pista del <strong>Casal</strong> abans d’iniciar les obres de millora. 2. L’entitat va presentar el projecte de millora a la Federació Catalana de Bàsquet. A la imatge podem veure al president de la Federació, Enric Piquet seguint la presentació de Joan Güell. 3. Signatura del conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca.<br />
4. L’alcalde de Vilafranca, Marcel Esteve; el regidor d’esports, Josep Colomer i el president de l’entitat segueixen les explicacions sobre l’evolució de les obres, per part del gerent. Salvador <strong>Casal</strong>s. 5 i 6. Una part important de les obres va consistir en l’enderroc de la tanca perimetral, les antigues grades i els vestidors dels arbitres, que<br />
estaven a tocar de la pista i la reconstrucció de tot el sistema de recollida d’aigües i clavegueram del pavelló, que era totalment insuficient. 7. Imatge de les graderies reconstruïdes i de les noves cistelles de competició suspeses del sostre i de les noves cistelles per l’escola de bàsquet suspeses a la paret. 8. La fase final de les obres<br />
va consistir en construir els nous vestidors dels arbitres a les antigues dependències de la sala de lectura, instal·lar el nou paviment tècnic adequat per la pràctica del bàsquet i les feines de pintat del pavelló. 9. El marcador electrònic va ser traslladat per millorar la seva visibilitat i tota la publicitat del pavelló va ser reestructurada<br />
per donar-li una homogeneïtat general amb un nou sistema de lones tèxtils. 10. Vista panoràmica del pavelló, un cop finalitzades les obres.<br />
en l’eliminació de la tanca d’obra que encerclava la<br />
pista, l’adequació de la pista a les mides reglamentàries<br />
(28x15 m), l’eliminació del vestuari dels àrbitres a peu de<br />
pista i el trasllat al primer pis, la instal·lació de cistelles<br />
suspeses del sostre, instal·lació de linòleum amb espuma a<br />
sota per amortir els salts i una zona de premsa elevada de<br />
les grades. També es va construir de nou la zona de grades<br />
amb la col·locació de seients i l’eliminació de dues de les<br />
grades que envoltaven la pista per tal de fer la zona de joc<br />
més diàfana. Queden situats a un mateix nivell la pista i els<br />
laterals, es van adquirir nous seients per a les graderies i<br />
queden definits nous espais per a la publicitat. Aprofitant<br />
les obres es van eliminar goteres i es va solucionar el<br />
sistema de recollida d’aigües a través de terra. Finalment<br />
també es van adequar els accessos al pavelló amb la<br />
supressió de barreres arquitectòniques. Queda per una<br />
segona fase la remodelació dels vestidors dels jugadors<br />
que, juntament amb els àrbitres se situen al primer pis de<br />
les instal·lacions.<br />
Es tracta d’un projecte de l’arquitecte David Delgado Vendrell<br />
la realització del qual ha comptat amb el suport econòmic<br />
inicial de l’Ajuntament de Vilafranca segons el conveni signat<br />
en el seu moment per l’alcalde i el president de la societat.<br />
En el conveni s’establia que, amb l’objectiu de potenciar<br />
la pràctica d’activitats físiques i esportives a Vilafranca,<br />
i millorar-ne l'accessibilitat, l’Ajuntament col·labora amb<br />
la quantitat de 100.000 euros en aquest projecte. En<br />
contrapartida, el <strong>Casal</strong> posa la instal·lació esportiva a<br />
disposició de les escoles que ho necessitin durant tres<br />
matins a la setmana. També l’Ajuntament podrà fer ús de<br />
les instal·lacions gratuïtament per activitats d’interès general<br />
fins a un màxim de cinc vegades cada any.<br />
32 33<br />
2<br />
6<br />
10<br />
3<br />
7
1 2<br />
3 4 5<br />
Una pista que es cobria el 1974<br />
L’abril de 1951 neix la secció esportiva del <strong>Casal</strong> i amb ella vindria l’ocupació del pati del passatge Alcover que durant molts anys<br />
va ser l’accés al teatre, per convertir-lo en pista descoberta per practicar l’hoquei patins i, sobretot, el bàsquet. El 1974, després de<br />
fer incomptables gestions davant la Diputació de Barcelona i el seu president, Joan Antoni Samaranch, la tenacitat i la insistència<br />
de l’equip de gestió encapçalat per Magí Sol, van aconseguir el seu objectiu, una subvenció que faria possible un dels grans somnis<br />
d’aquella Junta i que transformaria la pràctica de l’esport al <strong>Casal</strong> i a Vilafranca, el cobriment de la pista de bàsquet. Abans de l’actual<br />
remodelació, una de les darreres intervencions importants a la pista va ser l’any 1980 i va consistir a dotar el recinte d’un fals sostre<br />
que donés més lluminositat i aportés més confort i aïllament climàtic.<br />
1. Abans de ser una pista esportiva, l’espai que ara ocupa el pavelló era un jardí<br />
d’estiu que a més, donava accés al teatre. 2. Un partit a la vella pista casalista -<br />
encara descoberta - amb el lateral del teatre ben visible. 3. Operaris treballant en la<br />
cobertura i tancament lateral de la pista de bàsquet l’any 1974. 4. Instantània d’un<br />
partit amb la cobertura realitzada, però amb el teulat d’uralita a la vista. 5. Imatge<br />
que mostra un dels darrers treballs importants duts a terme al pavelló l’any 1980 i<br />
que va consistir en l’aïllament del sostre<br />
Reportatge<br />
La junta directiva de<br />
l’entitat va promoure<br />
que la pista del <strong>Casal</strong>,<br />
un cop remodelada,<br />
passes a anomenar-se<br />
PAVELLÓ JOAN<br />
MARQUÈS I CARBÓ<br />
Una de les figures més destacades al<br />
llarg de bona part dels 56 anys de vida<br />
de la secció esportiva del <strong>Casal</strong> va ser<br />
Joan Marquès. Aquest modest barber<br />
vilafranquí va ser un dels impulsors del<br />
projecte de creació de la secció esportiva<br />
del <strong>Casal</strong> i va dedicar més de 40 anys<br />
de la seva vida a formar i entrenar a<br />
centenars de joves de Vilafranca que van<br />
trobar en ell tot un referent a seguir.<br />
Per aquest motiu, des de l’entitat es va<br />
demanar a l’assemblea general de socis<br />
del juny del 2007 que aquest espai de<br />
formació de joves i infants de la nostra<br />
vila tingues el seu nom, fent perdurar a<br />
la memòria la seva petjada.<br />
El 29 de setembre tenia lloc la<br />
inauguració oficial del pavelló i tot el<br />
públic assistent, acompanyat per la<br />
família de Joan Marquès va poder seguir<br />
amb emoció el discurs de l’historiador<br />
Ramon Arnabat i les paraules que<br />
l’alcalde de Vilafranca , el President de<br />
la Federació i els màxims responsables<br />
del <strong>Casal</strong> i la secció esportiva dedicaven<br />
a la figura més important del basquetbol<br />
<strong>Casal</strong>ista, en Joan Marquès.<br />
34 35
Reportatge La revista del <strong>Casal</strong><br />
La Revista del <strong>Casal</strong>, la<br />
revista d’una generació<br />
Pere Lobato / Fotografies : Fèlix Miró<br />
Un llibre, un facsímil i una conferència van servir per recordar, al llarg del mes d’abril del 2007,<br />
la importància del patrimoni cultural i literari que van deixar els set números de ‘Revista del <strong>Casal</strong>’,<br />
publicats durant el 1931, i la rellevància intel . lectual dels que la van fer possible.<br />
Ara fa 77 anys van sortir de l’antiga imprempta vilafranquina<br />
Claret els set números de la Revista del <strong>Casal</strong> de la Principal.<br />
Va ser una publicació amb una vida curta, del setembre del<br />
1931 a l’abril del 1932, però que el mateix pas del temps l’ha<br />
anat situant en un lloc d’honor entre totes les publicacions de<br />
l’època. Va ser una publicació vinculada a una entitat, amb<br />
un plantejament que fugia netament de la voluntat de ser<br />
només un butlletí que reflectís l’activitat estrictament pròpia<br />
del <strong>Casal</strong>. Va ser així com per les pàgines de la revista s’hi van<br />
publicar articles i estudis de tota una generació d’intel·lectuals<br />
i activistes culturals de la Vilafranca del primer terç del segle<br />
XX. Pere Mas i Perera, Rodolf Llorens i Jordana, Pere Grases, el<br />
pare Martí Grivé, Antoni Mestres Jané, Dolos Calvet… Són noms<br />
propis d’aquella època. Tots ells van desenvolupar una activitat<br />
artística o de pensament que es va anar diversificant en molts<br />
camins. Però un camí comú a tots ells és la seva presència<br />
a la Revista del <strong>Casal</strong> de la Principal, una publicació que va<br />
sobresortir per la seva qualitat, i a la vegada per haver formulat<br />
un exercici ‘periodístic’ que anava més enllà de la relació<br />
orgànica a un partit polític. Tota una originalitat per l’època que<br />
es tracta. La Societat la Principal no ha volgut passar per alt<br />
aquest aniversari, evitant que caigui en l’oblit una les iniciatives<br />
de les quals aquesta entitat se’n sent més orgullosa.<br />
L’any passat, la celebració d’aquests tres quarts de segle és el<br />
que va portar a la publicació del llibre La generació de la Revista<br />
del <strong>Casal</strong> de la Principal, societat i cultura a la Vilafranca de la<br />
Segona República. Els seus autors són els historiadors Ramon<br />
Arnabat i Joan Solé i Bordes, qui ja va treballar intensament<br />
en la recerca historiogràfica del <strong>Casal</strong> en motiu del centenari<br />
d’aquesta entitat. El llibre, publicat per la diada de Sant Jordi<br />
de l’any passat, planteja una descripció social, cultural, política<br />
i econòmica del context històric en què s’emmarca l’aparició<br />
de la Revista del <strong>Casal</strong>, i l'avalua com un dels moments més<br />
intensos i reeixits de la Vilafranca del segle XX, especialment en<br />
el terreny cultural. En una primera part s’hi fa una anàlisi global<br />
i en una segona es recullen unes breus biografies d’algunes<br />
de les cares més visibles de la cultura vilafranquina del primer<br />
terç del segle XX i vinculades a la Revista. L’edició del llibre es<br />
va complementar amb la publicació d’un facsímil del primer<br />
número de la Revista, aparegut el setembre del 1931, només<br />
cinc mesos després de la proclamació de la Segona República.<br />
Aquest facímil, la publicació del qual ha suposat un gran esforç,<br />
és una molt bona oportunitat per tenir a les mans el treball<br />
que ara estem commemorant. Un tercer element d’aquest<br />
recordatori va ser la conferència que l’historiador Josep Maria<br />
Roig i Rosich (especialista en història política de la Catalunya<br />
del primer terç del segle XX) i els mateixos Arnabat i Solé i<br />
Bordes van oferir per Sant Jordi del 2007, amb la Revista i els<br />
seus temps com a protagonistes.<br />
El primer terç del segle XX va ser una època de canvis. La vida<br />
social i cultural de la Vilafranca dels primers anys de segle no<br />
s’assembla gens a la que la mateixa població viuria només vint<br />
anys després. La proclamació de la Segona República va ser el<br />
punt màxim d’una eclosió de llibertats que va afavorir l’activitat<br />
cultural i política de la vila. Malgrat tot, aquest ambient ja<br />
s’havia anat forjant en els anys previs, i és en aquest context<br />
que s’han de situar tots els noms abans apuntats. Vilafranca<br />
va viure el tombant de segle que continuava sent una vila<br />
eminentment agrària, en què una quarta part de la població es<br />
dedicava a l’agricultura i una altra quarta part formava part de<br />
la menestralia. L’economia vilafranquina era extraordinàriament<br />
marcada per l’elaboració de vins i aiguardents, amb una notable<br />
activitat exportadora, que la situava com una de les principals<br />
poblacions catalanes (si no la més important) en aquest sector.<br />
Però en l’àmbit cultural presentava moltes mancances. No hi<br />
havia cap equipament cultural d’ús públic, i no va ser fins a<br />
la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914) que es va<br />
començar a plantejar la necessitat de resoldre aquest dèficit.<br />
Els anys vint ja van començar a dibuixar un canvi de rumb en<br />
molts aspectes, sobretot en el polític i el cultural, precedint la<br />
proclamació de la Segona República.<br />
Abans de l’aparició de la Revista del <strong>Casal</strong> de la Principal,<br />
totes les publicacions existents a la vila eren bàsicament<br />
òrgans d’expressió de partits polítics o d’entitats profundament<br />
marcades per alguna de les ideologies pròpies d’aquells anys.<br />
Així trobem diaris i setmanaris com El Labriego (el degà de la<br />
premsa vilafranquina, del Centre Agrícola del Penedès, que<br />
desapareixia el 1916), Acció (d’Acció Católica) Fructidor (del<br />
Centre Republicà Federal), Abril (d’ERC)… Les seves pàgines<br />
serveixen per fer un recorregut per la història vilafranquina<br />
d’uns anys d’intensa activitat política, malgrat les limitacions<br />
que, en el cas de la dècada dels vint, va imposar la dictadura<br />
de Primo de Rivera. Van ser també anys de conflictivitat social,<br />
El catedràtic Josep M. Roig i Rosich i els historiadors Joan Solé Bordes<br />
i Ramon Arnabat van fer un dibuix impecable dels moviments socials<br />
i culturals a Catalunya i el Penedès que van fer sorgir moviments com<br />
els de la fundació de la nostra revista<br />
especialment al camp i encara més concretament en el sector<br />
vitivinícola. Una conflictivitat mal resolta que arribaria fins a<br />
l’esclat de la guerra civil. La premsa del moment es va fer un<br />
ampli ressò d’aquella situació.<br />
La proclamació de la Segona República és un salt important en<br />
la història de Catalunya i de la resta de l’Estat, però el nou govern<br />
tenia una difícil herència per resoldre. Tampoc no hi ajudava el<br />
context internacional, aclaparat per una forta crisi econòmica<br />
(arrossegada pel crack del 1929 als EUA) i l’auge del feixisme i<br />
el nazisme. Entre la molta feina a fer, un dels maldecaps al qual<br />
calia fer front va ser la conflictivitat social, que al Penedès no<br />
va desaparèixer. Ben al contrari, la Llei de contractes de conreu<br />
que va intentar tirar endavant el govern autonòmic d’ERC, que<br />
beneficiava especialment l’accés dels rabassaires a la propietat<br />
de la terra, va generar més tensió al camp. L’oposició dels<br />
propietaris, defensats per l’Institut Agrícola Sant Isidre i la Lliga<br />
Regionalista, va aconseguir a Madrid que el govern de dretes<br />
sorgit de les eleccions del 1934 aturés les intencions del govern<br />
de Lluis Companys, fet que va allargar el clima d’enfrontament<br />
entre rabassaires i propietaris. Tant és així que a Vilafranca “el<br />
conflicte agrari és el centre dels conflictes socials i polítics del<br />
moment”, diu l’historiador Ramon Arnabat, coautor del llibre La<br />
generació de la Revista del <strong>Casal</strong> de la Principal.<br />
36 37
38<br />
Reportatge La Revista del <strong>Casal</strong><br />
La Vilafranca republicana<br />
A Vilafranca, el primer alcalde de la Segona República va ser<br />
Josep Masachs (de l’Esquerra Republicana de Catalunya), que<br />
va dimitir l’octubre del 1932 i que posteriorment accediria<br />
novament a l’alcaldia el 1935, ara ja com a alcalde de la Lliga<br />
Regionalista. Pel que fa als partits, la vila gaudia d’una àmplia<br />
oferta, especialment entre les esquerres. També els sindicats<br />
tenien una forta presència, que en el cas de la CNT va ser<br />
majoritària. El nivell de polarització entre esquerres i dretes<br />
majoritari a tot el país no va tenir Vilafranca com a excepció.<br />
A la capital de l’Alt Penedès, les comeses electorals durant<br />
el periode republicà van evidenciar que la diferència electoral<br />
entre les dretes i les esquerres no eren tant grans com ho eren<br />
al conjunt de la comarca (a favor de les formacions d’esquerra).<br />
Per exemple, a les eleccions municipals del gener del 1934, la<br />
Coalició d’Esquerres Republicanes (que sumava els federals,<br />
l’Acció Catalana Republicana i ERC) es va imposar a la<br />
Candidatura Vilafranquina (integrada pel partit radical i la Lliga<br />
Regionalista) per 2.595 vots a 2.475.<br />
Malgrat totes les dificultats que se li plantejaven sobre la taula, el<br />
govern republicà municipal no va caure en la paràlisi en alguns<br />
aspectes importants. Un de central, i que d’alguna manera té a<br />
veure amb la generació de vilafranquins vinculats a la Revista<br />
del <strong>Casal</strong> de la Principal, és el de l’educació. Tant el govern de<br />
Madrid, com el de Barcelona i com els ajuntaments van fer un<br />
salt qualitatiu molt notable quant a la formació, des dels més<br />
petits fins als adults, en benefici d’una escola laica i pública. A<br />
Vilafranca, l’edifici de l’antiga caserna militar va acabar acollint<br />
les escoles públiques i la biblioteca (inaugurada el 31 d’agost<br />
del 1934), la primera a Catalunya que disposava d’una sala<br />
dedicada als infants. El renovador mètode pedagógic de l’escola<br />
Montessori també va ser present a la vila, amb l’obertura de la<br />
primera escola que s’obria a Catalunya (fora de Barcelona) amb<br />
aquest plantejament educatiu. Es coneixia pel nom de Casa<br />
dels Nens i es va mantenir activa fins a l’esclat de la guerra civil.<br />
Vilafranca va ser durant la Segona República un referent sobre<br />
el que s’estava fent en l'àmbit educatiu. A això cal sumar la<br />
L’osteopatia actua sobre les estructures<br />
del cos amb tècniques manuals, per alleujar<br />
els dolors, millorar la mobilitat i restablir<br />
amb efectivitat la salut general.<br />
És extremament suau i beneficiós per a<br />
tothom: des de nounats fins a gent gran.<br />
feina del catedràtic Josep Estalella, un vilafranquí que va dirigir<br />
l’Institut Escola de Barcelona, i que també trobem a la llista de<br />
personatges de gran vàlua intel·lectual que, en menor o major<br />
mesura, van publicar alguns treballs a la revista casalista.<br />
També a nivell cultural Vilafranca va anar avançant a mesura<br />
que s’anava acostant la proclamació de la Segona República,<br />
sense haver-hi aparentment cap relació causa-efecte entre<br />
aquests dos fets. Si bé anteriorment l’activitat associativa es<br />
focalitzava molt al voltant de la Societat la Principal, el Casino de<br />
la Unió, el Centre Catalanista, l’Ateneu Obrer, el Centre Agrícola<br />
del Penedès, el centre excursionista i les corals hereves de la<br />
feina d’Anselm Claver, durant la república ja es comptabilitzen<br />
més d’un centenar d’entitats relacionades amb molts àmbits<br />
diferents. En l’àmbit de les publicacions, cal esmentar inicialment<br />
el naixement de la revista mensual Penedès (1919-1921), de<br />
caràcter cultural, garant del concepte de Penedès Històric i<br />
estretament lligat a l’obra de mossen Manuel Trens, germà del<br />
que seria precisament el president de la Societat La Principal<br />
sota el qual va néixer la revista, Joan Trens. Penedès, però, va ser<br />
una aventura que es va volatitzar per qüestions econòmiques,<br />
com tantes d’altres.<br />
Niu d’Art és un altre dels noms propis del moviment cultural<br />
del primer terç del segle XX a Vilafranca. Tenia el seu local al<br />
Josep Estalella i Graells Josep Mestres Hero<br />
carrer de la Font i s’hi feien conferències i classes de pintura i<br />
dibuix. Va mantenir una activitat irregular, però que va superar<br />
les limitacions de la dictadura de Primo de Rivera fins al 1935.<br />
La feina de mecenatge del doctor Ricard Fortuny va permetre<br />
l’impuls de Niu d’Art. A partir de plantejaments netament<br />
religiosos, en aquesta època s’obren les escoles nocturnes<br />
Milà i Fontanals a l’Acció Catòlica i el 1919 es crea l’Agrupació<br />
Femenina de Cultura de Vilafranca, a l’escola de Sant Elies.<br />
La Revista i els seus noms<br />
Amb la Segona República es respira un esperit emprenedor<br />
en l’àmbit cultural. L’aparició de la Revista del <strong>Casal</strong> de la<br />
Principal és en el fons un pont que relliga l’ambient intel·lectual<br />
que s’havia anat gestant a la Vilafranca dels anys vint (durant<br />
la dictadura de Primo de Rivera) amb les noves oportunitats<br />
d’expressió i les llibertats que concedia el nou règim republicà.<br />
Segons Ramon Arnabat, “política i cultura van anar en paral·lel<br />
durant molts anys, i finalment es van trobar”. Pere Mas i Perera<br />
va ser el promotor de la creació del Patronat de Cultura de la<br />
Societat la Principal, una entitat que als anys trenta ja gaudia<br />
d’una presència i una vitalitat més que notable dins el teixit<br />
associatiu de la població, amb la voluntat de ser un espai en<br />
què totes les classes socials s’hi poguessin sentir còmodes,<br />
La Revista del <strong>Casal</strong> Reportatge<br />
encara que finalment va ser la classe obrera la que més s’hi<br />
va acabar identificant. Mas i Perera defensava aquesta idea<br />
de pluralitat social i ideològica, una concepció amb què neix<br />
la revista que ell mateix va liderar. Els set números de la<br />
publicació van voler ser una finestra oberta a la societat, i això<br />
passava perquè tothom hi tingués cabuda.<br />
En tot cas, l’esperit de pluralitat d'on beu la revista facilita que<br />
a la ‘plantilla’ de col·laboradors de la publicació hi apareguin<br />
personatges amb motivacions i ideologies diferents. En aquesta<br />
llista hi ha, per exemple, Pere Mas i Perera i Rodolf Llorens i<br />
Jordana, potser els més significats en l’àmbit polític vilafranquí,<br />
per la seva vinculació a ERC (tots dos van dirigir Abril, l’òrgan<br />
de premsa escrita del partit de Macià). Altres col·laboradors<br />
destacats van ser Pere Grases (un humanista que es va<br />
desviure per la recerca i l’estudi documental) i Josep Estalella<br />
(físic i químic de formació, però conegut per la seva faceta de<br />
pedagog). També hi tenia cabuda un membre de l’Església,<br />
com ho era el pare Martí Grivé, que anys més tard seria un dels<br />
fundadors del Museu de Vilafranca.<br />
Tots ells tenen punts que els separen, però molts que els<br />
uneixen. La trajectòria personal de tots coincideix en molts<br />
aspectes. Per exemple, en la seva dedicació per la cultura. En<br />
molts dels projectes culturals que es van crear als anys vint ja<br />
hi apareixen tots aquests noms. El seu reconeixement públic<br />
a la vila ja era en aquells anys notori, la qual cosa, de retruc,<br />
dóna a la revista del <strong>Casal</strong> una merescuda aureola de prestigi.<br />
Mas i Perera va participar de les activitats de Niu d’Art, mentre<br />
que a Rodolf Llorens se’l pot trobar també a la revista Helix,<br />
una de les publicacions culturals avantguardistes gestada<br />
al Penedès i que assolí una situació privilegiada en l’àmbit<br />
de les publicacions culturals de la Catalunya del moment.<br />
Analitzant els col·laboradors que va tenir la Revista del <strong>Casal</strong> de<br />
la Principal en els seus mesos d’existència, hi podem detectar<br />
tres grups diferenciats. El primer és el que integren Pere Mas i<br />
Perera i dos dels seus deixebles, Rodolf Llorens i Pere Grases.<br />
És segurament el pal de paller del moviment intel·lectual que<br />
es gesta a Vilafranca en el primer terç del segle XX, sense<br />
39
Reportatge La revista del <strong>Casal</strong><br />
oblidar altres figures, com la de mossèn Trens. Un altre grup de<br />
col·laboradors és el que prové del món associatiu, exemplificat<br />
en la figura de Josep Mestres Hero, president del Centre<br />
Excursionista Vilafranquí. El tercer grup és el format per dones,<br />
com les germanes Lara o Pepita Llorens (germana de Rodolf<br />
Llorens). Bona part de tots aquests noms, i d’altres vinculats<br />
a la revista, provenien de la petita burgesia vilafranquina, molt<br />
identificada aleshores amb el sector del comerç.<br />
Catalanisme i clau penedesenca<br />
El catalanisme i el compromís amb la República és una<br />
característica de molts dels col·laboradors de la publicació. Podien<br />
venir de bases culturals diferents, però tots venien de l’empenta<br />
republicana, comenta Joan Solé Bordes, l’altre coautor del llibre<br />
‘La generació de la Revista del <strong>Casal</strong> de la Principal’. Prova d’això<br />
és que molts d’ells van conèixer l’exili a les acaballes de la guerra<br />
civil. Mas i Perera va viure a Xile i a l’Argentina, Rodolf Llorens<br />
a França, Mèxic i Venezuela i Pere Grases també a Veneçuela.<br />
Josep Mestres Hero no es va exiliar, però va ser empresonat per<br />
haver estat un dels impulsors i president del Centre Excursionista<br />
Vilafranquí, entitat a la qual el règim franquista va acusar de<br />
desenvolupar una tasca catalanista. Val a dir que el pare Martí<br />
Grivé també va haver de marxar a França en començar la guerra,<br />
però en aquest cas per motius ben diferents (per evitar els perills<br />
de l’anticlericalisme). Qui fou el primer president del Museu de<br />
Vilafranca va marxar a França i després a Roma i a l’Argentina,<br />
com a professor de l’orde de la Sagrada Familia. Havia arribat a<br />
Vilafranca el 1929 destinat al col·legi Sant Ramon de Penyafort.<br />
L’interès i la defensa pel Penedès és un altre denominador<br />
comú que trobem en tots ells. Durant la Segona República es<br />
crea la nova divisió territorial de Catalunya, amb la nova definició<br />
de les comarques. El debat territorial va posar sobre la taula la<br />
reivindicació de la identitat penedesenca. En aquell context, la<br />
feina d’aquesta generació d’intel·lectuals està pensada moltes<br />
vegades en clau penedesenca. Així, Josep Estalella va exposar<br />
una conferència el 1926, en el marc de la Primera Exposició<br />
d’Art del Penedès, en què va plantejar un ‘Avantprojecte<br />
per a uns estudis penedesencs’, el qual va ser una de les<br />
bases fundacionals de l’Institut d’Estudis Penedesencs, 51<br />
anys després. La recerca i les troballes arqueològiques de<br />
Martí Grivé en molts pobles de l’Alt Penedès (sovint amb la<br />
participació dels seus alumnes) responen igualment a aquest<br />
interès pel territori penedesenc.<br />
La mateixa ceació del Patronat de Cultura, sota la el qual es<br />
va impulsar la revista, exemplificava la voluntat de l’entitat de<br />
dotar-se d’un contingut i una activitat que estigués en plena<br />
sintonia amb les inquietuds, els canvis i les novetats de cada<br />
moment. D’alguna manera, les inquietuds personals dels<br />
components de la generació de la revista tenen relació amb<br />
les inquietuds d’una societat que anava evolucionant i que<br />
començava a consumir noves formes d’oci. Com a exemples,<br />
podem anotar l’interès de Rodolf Llorens per la cinematografia<br />
(fins i tot va arribar a treballar com a productor durant els seus<br />
anys d’exili a Amèrica del Sud), i la feina de Josep Mestres<br />
Hero com a aficionat a la fotografia. L’afició pel cinema i la<br />
fotografia s’anava estenent de mica en mica. De fet, el primer<br />
número de la Revista del <strong>Casal</strong> de la Principal ja anunciava amb<br />
“satisfacció” les produccions cinematogràfiques que projectava<br />
l’entitat, com Las luces de la ciudad i Àngeles del infierno.<br />
La fi<br />
Per què el <strong>Casal</strong> va poder tirar endavant una publicació com<br />
aquella? Solé Bordes recorda que fins a la Segona República,<br />
“Vilafranca no disposava de cap equipament cultural, i només<br />
el <strong>Casal</strong> disposava d’un edifici capacitat per exercir aquesta<br />
funció. I així ho va fer, de manera que el <strong>Casal</strong> va passar a ser<br />
ràpidament un punt de referència de l’àmbit cultural del moment,<br />
el que a la vegada li va donar una gran vitalitat i notorietat dins la<br />
societat vilafranquina”. Els set números de la revista van ser una<br />
experiència breu, de només vuit mesos, però de molta qualitat,<br />
tant en la forma com en el contingut. En l’aspecte formal, cal<br />
anotar els dibuixos d’un aleshores jovenissim Pau Boada. Pel que<br />
fa al contingut, es van publicar treballs d’arqueologia, de cultura,<br />
el treball sobre el mercat de Vilafranca de Pere Grases i el que<br />
es considera el primer gran estudi sobre el cinema a Vilafranca.<br />
Més enllà dels treballs, es recollia també tota l’activitat pròpia de<br />
les diferents seccions de la Societat.<br />
Però si la revista no va tenir més continuïtat, precisament va<br />
ser per la vàlua dels que la van liderar. Mas i Perera va ser<br />
nomenat director general de Finances de la Generalitat, mentre<br />
que Pere Grases va ocupar el càrrec de secretari de l’alcalde de<br />
Barcelona, Carles Pi i Sunyer. Per la seva part, Rodolf Llorens va<br />
abandonar Vilafranca per exercir de professor a l’Institut d’Olot.<br />
Tots tres van haver d’anar allunyant-se de Vilafranca i aquesta<br />
situació va escapçar la possibilitat de donar a la Revista del<br />
<strong>Casal</strong> de la Principal una vida més llarga de la que va acabar<br />
tenint. Una altra incògnita és saber si hagués estat capaç de<br />
superar la polarització que va viure la societat vilafranquina (i<br />
la catalana en general) a mesura que avançava la República, i<br />
que va cristal·litzar per primera vegada de forma violenta en els<br />
fets d’Octubre del 1934. En qualsevol cas, el llegat de la revista,<br />
75 anys després de la seva publicació, no ha quedat en l’oblit.<br />
El llibre escrit per Ramon<br />
Arnabat i Joan Solé Bordes<br />
es pot adquirir a les oficines<br />
de l’entitat. Inclou el<br />
facsímil del primer número<br />
de la “Revista del <strong>Casal</strong> de<br />
la Principal” del setembre<br />
de 1931<br />
INSTAL.LACIONS<br />
DOMÈSTIQUES<br />
C/ General Vallès,<br />
1 VILAFRANCA DEL PENEDÈS<br />
guell@guell.cat · www.guell.cat<br />
C/ General Vallès,<br />
1 VILAFRANCA DEL PENEDÈS<br />
guell@guell.cat · www.guell.cat<br />
INSTAL.LACIONS I ENGINYERIA<br />
INDUSTRIAL<br />
40 41
D’abans i ara<br />
Per Joan Solé<br />
i Bordes<br />
Les juntes directives<br />
casalistes<br />
El canvi en la directiva principalista ens ofereix, a més de la voluntat de desitjar al nou equip el millor<br />
dels èxits en la seva gestió, l’oportunitat per comentar alguns aspectes poc coneguts d’algunes de les<br />
persones que han estat al capdavant de la nostra entitat o d’alguna de les seves seccions. Certament,<br />
gestionar una societat de l’embalum de La Principal no ha de ser pas cosa fàcil; no ho devia ser en els<br />
temps gloriosos de les primeres dècades de vida principalista, i tampoc ho ha de ser ara que les coses<br />
s’han complicat pertot arreu i que les normes, disposicions i exigències de tota mena semblen ploure a<br />
cada moment, disposades a enredar la troca tot i la bona labor dels professionals que porten el dia a dia<br />
de la societat. Ja ho deia l’auca casalista de la revista republicana en el seu cinquè rodolí “Per poder ser<br />
de la Junta/ cal saber ballar de punta”, amb un dibuix de Pau Boada que presentava un membre de la<br />
directiva ballant sardanes entre una pluja de factures.<br />
Tot i això, la figura del president del <strong>Casal</strong> sovint ha estat emblemàtica, potser d’una manera especial de<br />
la postguerra cap aquí. Ara com ara, quan hom evoca la presidència de l’entitat sovint pensa en els prop<br />
de vint anys dels bigotis de Jaume Massanell, als quals ha seguit més d’una dècada de bigoti més breu<br />
de Joan Güell i que continua ara l’equip que encapçala Miquel Àngel Garcia (de moment sense bigoti).<br />
Potser va ser per aquest caire emblemàtic que al llibre del centenari vam voler dedicar un capítol específic<br />
als presidents de la societat tot completant el que havíem dit en altres punts de la crònica d’un segle de<br />
casalisme: que si en Ramon Cuyàs era un xicotet quan es va posar al capdavant de l’entitat sense ni tan<br />
sols somiar que podria arribar a esdevenir en molts aspectes la més important del Penedès, que si en<br />
Josep Senabre va ser el que va tirar endavant la caparrada de construir un local propi o que si en Josep<br />
Muñoz va aguantar el pal casalista en els anys més difícils, els de la guerra civil.<br />
Pau Montaspre<br />
El que desconeixíem llavors era que la nostra Societat La Principal havia tingut també com a president a<br />
un tal Pau Montaspre. Quan el 2007 vam publicar amb en Ramon Arnabat el treball Societat i cultura a la<br />
Vilafranca de la II República. La generació de la Revista del <strong>Casal</strong> de La Principal va ser quan vam descobrir<br />
en Pau Montaspre a la conferència del vilafranquí doctor Josep Estalella que es va publicar al número 2<br />
de la revista l’octubre del 1931 i que acollia les notes de la conferència sobre el paisatgista que Estalella<br />
havia pronunciat al <strong>Casal</strong> el 23 de setembre d’aquell any republicà (i que podreu trobar a la pàgina 57 de la<br />
nostra edició de l’any passat). El tema tenia a veure amb una exposició de pintura, especialment paisatges,<br />
d’en Pau Montaspre al <strong>Casal</strong>. Si ara expliquem que aquest no era altre que Josep Senabre i Giralt deixem ja<br />
al descobert l’enigma del nom de qui havia estat president del <strong>Casal</strong> entre 1919 i 1924, ho va tornar ser el<br />
1935 i encara va repetir en els difícils moments de postguerra, entre 1941 i 1943.<br />
Un bon amic casalista ens n'ha explicat la història. Pel que sembla el doctor Estalella, gran amant de fer<br />
caminades a peu, va trobar un bon dia en Giralt pintant paisatge a Montaspre, al peu de la muntanya de<br />
Sant Miquel d’Olèrdola. Van aprofitar l’encontre per parlar de pintura i de paisatge i, com escrivia el Dr.<br />
Estalella: “Pau Montaspre i les seves objeccions [...] sempre tan discret, en Pau va donar-la aquell dia per<br />
fer el «tonto»...” La tonteria no va ser altra que obsequiar Estalella amb el quadre que estava realitzant<br />
tan bon punt el va tenir acabat, i el doctor Estalella, en contrapartida, va parlar del paisatge i de la seva<br />
exposició però rebatejant a l’artista com a Pau Montaspre.<br />
Com que aquestes coses de vegades s’allarguen, resulta que<br />
el tema va tenir repicó i molts anys després, cap a la dècada<br />
del 1990, quan Carme Estalella, filla de l’il·lustre pedagog,<br />
va veure que ja li era proper el dia de la partença va decidir<br />
posar ordre a un vell tema pictòric i va encarregar al seu fill<br />
que retornés el paisatge als familiars descendents de Josep<br />
Giralt, el nostre Pau Montaspre.<br />
Diners trinco-trinco<br />
Josep Senabre, a més de pintor, va ser l’agosarat president que, pels volts del 1920, va decidir tirar endavant la construcció<br />
del saló teatre principalista. La història que fins ara no sabíem és que hi va haver un moment que les obres van estar a<br />
punt d’aturar-se perquè el Gremi de Paletes de Vilafranca —que va ser l’encarregat de tirar endavant la construcció amb la<br />
col·laboració esporàdica dels mateixos casalistes— tot i els avals presentats per la societat, es va trobar que havia de ferse<br />
càrrec del cost del material de construcció aportat per diversos proveïdors i encara no havia rebut cap pagament per<br />
part de la directiva principalista que no feia altra cosa que prometre. Va ser llavors que van cridar Josep Senabre i li van<br />
reclamar algun pagament a compte. Giralt —en Pau Montaspre— va tornar a insistir en els arguments habituals: que no hi<br />
havia problema, que es comptava amb l’aval de persones solvents i que ben aviat farien un primer pagament. Els membres<br />
del Gremi de Paletes —la majoria també reconguts casalistes— van començar a témer que allí no hi havia ni un duro i li van<br />
donar un ultimàtum: si en el que quedava de setmana no veien diners trinco-trinco les obres s’aturarien.<br />
No cal dir que la directiva de La Principal no disposava d’efectiu per realitzar el pagament, però la família de Josep Giralt<br />
recorda encara l’anècdota de com se li va acudir una idea tan arriscada com enginyosa. Com que era l’encarregat de<br />
l’administració de la Cooperativa de Boters, va agafar una bossa, se’n va anar al despatx i va carregar amb tots els bitllets<br />
que allí tenia a punt per pagar la setmanada dels boters aquell dissabte. Amb la bossa ben agafada se’n va anar corrents<br />
fins a l’edifici del <strong>Casal</strong> en construcció i va anar a trobar el responsable de l’obra.<br />
—Aquí pot veure tots els diners que tenim! —Va exclamar obrint-li la bossa davant del nas.— La setmana vinent pagarem... si<br />
les obres no s’aturen!<br />
Davant l’evidència, la labor dels paletes va continuar un dia i un altre convençuts que la societat disposava dels diners en<br />
efectiu. No cal dir que a en Josep Senabre li va faltar temps per tornar corrents al despatx dels boters i deixar altra volta tots<br />
els bitllets a la caixa.<br />
....I és que ja se sap: per ser de la Junta Directiva casalista cal saber fer molts equilibris.<br />
Ramon Senabre, fill del president Josep Senabre,<br />
amb el quadre que va pintar el seu pare<br />
42 43
44<br />
L'arxiu Albornà<br />
"Rigoletto"<br />
L’arxiu Albornà és ple de peces gràfiques<br />
que com en el cas d’aquest cartell<br />
de l’any 1930, ens mostren les habilitats<br />
dels ara anomenats “dissenyadors”<br />
de les impremtes de la vila, per<br />
donar la força que es mereixia a un<br />
esdeveniment com la representació de<br />
l’òpera RIGOLETTO.<br />
Com molt bé ens explica el cartell, després<br />
del gran èxit d’una representació<br />
anterior de l’òpera “Marina”, l’entitat<br />
i l’empresari teatral Tomás Ros van<br />
preparar aquesta segona representació<br />
d’una de les grans òperes de Verdi que<br />
de ben segur que amb un cartell com<br />
aquest, deuria ser tot un èxit.<br />
El llenguatge, els titulars i les explicacions<br />
del cartells deixen molt clar que no<br />
era una representació qualsevol i que<br />
l’entitat feia tot i més per dur a vilafranca<br />
aquest “MAGNO ACONTECIMIENTO<br />
LÍRICO” al “Gran Teatro <strong>Casal</strong> de “La<br />
Principal”.<br />
Malauradament no tenim cap crònica<br />
de la representació, però confiem<br />
en que tot l’esforç de la Junta - que<br />
en aquell moment encapçalava Jaume<br />
Carbonell - per dur a Vilafranca una<br />
actuació com aquesta, del maquetista<br />
de les gràfiques Cuscó per fer-ne<br />
aquesta excel·lent difusió i del Sr. Ros,<br />
per arriscar empresarialment, donessin<br />
un bon resultat.<br />
Treballen per vosaltres<br />
Sònia Garcia<br />
Quina és la teva tasca al <strong>Casal</strong>?<br />
En general la meva tasca és la organització i coordinació de les diferents<br />
propostes del Club Cultural, la gestió d’activitats relacionades<br />
amb el lleure infantil i juvenil i el suport organitzatiu de la secció<br />
d’Anglès. Però també dedico part del meu temps en aspectes relacionats<br />
amb l’activitat de Cinema i donar suport a tasques d’administració<br />
i gerència.<br />
Què és el millor de la teva feina?<br />
La possibilitat d’assumir reptes i iniciar nous projectes pensant en els<br />
socis de l’Entitat i les seves necessitats.<br />
I el pitjor?<br />
A vegades, quan s’inicia un projecte, l’acceptació i valoració dels socis<br />
no és l’esperada. Això em produeix una sensació inicial de desànim<br />
però immediatament tot plegat es transforma en ganes de continuar<br />
treballant per millorar el projecte i buscar la manera de que el soci<br />
estigui satisfet.<br />
Què representa per a tu el <strong>Casal</strong>?<br />
Per a mi el <strong>Casal</strong> és una Entitat viva, un espai de trobada i intercanvi<br />
d’experiències esportives, culturals i formatives en la que s’estableix<br />
una estreta relació entre personal, socis, col·laboradors i responsables<br />
de les diferents seccions.<br />
45
46<br />
C A S A L<br />
Avantatges Exclusius per als Socis<br />
Obsequi d'un porta-retrats<br />
infantil als socis que tenen<br />
un nou fill o filla<br />
El <strong>Casal</strong> es vol sumar a l'alegria i la joia que<br />
senten els socis quant són pares i per això els<br />
obsequiem amb un detall de benvinguda per<br />
al soci més petit de la casa.<br />
Truqueu-nos durant el primer mes de vida del<br />
nadó o durant els primers 30 dies de l'arribada<br />
del vostre fill adoptat al 93 890 12 48 i estarem<br />
encantats de fer-vos arribar el regal.<br />
Obsequi d'un rellotge<br />
de sobretaula als socis<br />
que ens porten un<br />
nou associat<br />
Si sou socis del CASAL i un amic vostre es dona d'alta com<br />
a soci de l'entitat indicant el vostre nom, aquest rellotge de<br />
sobretaula serà per vosaltres. Per més informació podeu trucar<br />
al 93 890 12 48 o passar per les oficines del CASAL.<br />
Durant tot l’any,<br />
preus especials per<br />
adquirir els llibres<br />
editats per l’entitat<br />
Els socis del CASAL teniu<br />
la possibilitat d'adquirir el<br />
llibre del Centenari i el llibre<br />
commemoratiu del 75è<br />
aniversari de la Revista del<br />
<strong>Casal</strong> amb preus especials<br />
durant tot l'any. Informeuvos<br />
a les nostres oficines de<br />
les ofertes de promoció i no<br />
dubteu a adquirir aquestes<br />
dues grans obres de recerca<br />
històrica.<br />
Gaudiu de<br />
l’Aquarium<br />
de Barcelona,<br />
AquaLeon o<br />
Port Aventura,<br />
amb descomptes<br />
especials<br />
Com segurament molts de<br />
vosaltres ja saveu, des de<br />
fa uns mesos, ja són tres els<br />
centres d’oci catalans que<br />
ofereixen descomptes als<br />
socis de la nostra entitat.<br />
A l’oferta que ja fa temps<br />
que ofereix UNIVERSAL PORT<br />
AVENTURA i AQUALEON<br />
d’Albinyana, s’hi va afegir<br />
recentment L’AQUÀRIUM<br />
de Barcelona.<br />
Recordeu que aquestes<br />
bonificacions només són<br />
possibles si al comprar les<br />
entrades als respectius<br />
parcs o centres d’oci,<br />
lliureu els vals de<br />
descompte que us hem<br />
fet arribar a casa vostra.<br />
Si no els teniu o ja els heu<br />
utilitzat, contacteu amb les<br />
nostres oficines i segur que<br />
trobem una solució.<br />
El millor cafè a casa vostra<br />
Només per ser socis del CASAL us podeu endur aquesta<br />
màquina de cafè d’última generació<br />
Us recordem que els socis del <strong>Casal</strong> ja no tenim excusa per no<br />
prendre el millor cafè a casa nostra. Gràcies a l’acord assolit amb<br />
l’empresa Saborbianchi, des d’ara, aixecar-se al matí i gaudir d’un<br />
bon cafè o fer una sobretaula amb els amics prenent un cafè de<br />
qualitat no només és possible, sinó que a més és molt econòmic.<br />
Per poder gaudir de la màquina valorada en més de 200€ només<br />
heu de demanar un lot de productes PREMIER format per 40 dosis<br />
(30 de cafè expresso, i 10 entre cafè descafeïnat i de te amb<br />
llimona) per només 79 euros. Aquest preu inclou lot de productes,<br />
la màquina de cafè i les despeses d’enviament incloses, (a tota la<br />
província de Barcelona).<br />
Per a més informació un podeu adreçar a les oficines del<br />
<strong>Casal</strong>, trucar-nos al 93 890 12 48 o connectar-vos a la plana<br />
wwww.saborbianchi.com/casal<br />
E s p e c i a l T A R D O R 2 0 0 8<br />
Encara no teniu el ROOMBA?<br />
Un robot que escombrarà tot sol casal vostra, a un preu<br />
especial per als socis del <strong>Casal</strong><br />
Escombra i aspira casa seva només prement un botó. Passa per<br />
sota de llits, cadires i taules, es recarrega, és petit, i consum molt<br />
poc i fa menys soroll que un aspirador. Un bonic i pràctic regal a un<br />
preu molt especial per als socis del CASAL.<br />
Us recordem que l’empresa CAMINO ROGÉ i el CASAL de Vilafranca hem assolit un acord per oferir als socis<br />
de l’entitat aquest robot aspirador a un preu força avantatjós de 285€ ( Iva inclòs ).<br />
El responsable de la comercialització és l’empresa Camino Rogé, SCP, però per més comoditat el podreu<br />
recollir directament a l’entitat o podeu demanar que us en deixem un de prova durant un dia.<br />
Per a més informació un podeu adreçar a les oficines del <strong>Casal</strong> o bé trucar-nos al 93 890 12 48.<br />
47
48<br />
GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL<br />
GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES<br />
ALS SOCIS DEL CASAL<br />
Voleu anar de compres ?<br />
Abans de sortir de casa assegureu-vos de portar el CARNET de socis del <strong>Casal</strong>. Els comerços i empreses d'aquesta guia us<br />
faran uns tractes molt especials.<br />
ANALÍTIQUES<br />
ESTÈTICA<br />
FOTOGRAFIA<br />
LLAR<br />
FARMACIA AMADÓ<br />
Sant Pere, 2<br />
Tel. 93 890 12 39<br />
Anàlisis privats i mútues<br />
Horari d'extraccions:<br />
De dl. a dv.: 9 a 13 i de 17 a 20<br />
dis. de 9 a 13 h.<br />
Descompte 10% anàlisis clíniques.<br />
SANTACANA PERRUQUERS<br />
C/Parellada 17<br />
Tel. 93 818 23 59<br />
Descompte 5% excepte<br />
divendres, dissabtes i vigilies<br />
JOSEP M. ROLDAN FOTÒGRAF<br />
Indústria, 10<br />
T. 93 892 67 66<br />
www.jmroldan.com<br />
Descompte 10% en reportatges<br />
de noces fent la reserva 6<br />
mesos abans del casament.<br />
CAL SEDASSER<br />
Ferrers, 3-8<br />
Tel. 93 892 00 41<br />
Descompte 5% excepte en<br />
preus especials o ofertes.<br />
BELLES ARTS<br />
FLORS I PLANTES<br />
JOIES<br />
MARIMON<br />
General Cortijo 8-10<br />
Tel. 93 890 21 92<br />
Descompte 10% material de<br />
dibuix i belles arts.<br />
LA BOTIGA DEL PARQUET<br />
C/Sant Joan, 8<br />
Tel. 93 892 33 04<br />
www.labotigadelparquet.com<br />
montse@labotigadelparquet.com<br />
Descompte 5%<br />
M. TARRIDA<br />
Nord, 16<br />
Tel. 93 892 20 27<br />
Descompte 12% excepte<br />
pagaments amb tarja.<br />
ELECTRODOMÈSTICS GUARDIET<br />
Sant Joan,11<br />
Tel. 93 892 05 65<br />
Descompte 5% en tots els<br />
productes, excepte ofertes i<br />
rebaixes.<br />
GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL<br />
FRED EN GENERAL<br />
MAQUINÀRIA D’HOSTALERIA<br />
I ALIMENTACIÓ<br />
SERVEI TÈCNIC<br />
MATERIAL OFICINA<br />
FRED VILAFRANCA<br />
Progrés,42.(ctra.St.Marti S.)<br />
Tel. 93 890 48 52<br />
www.fredvilafranca.com<br />
Descomptes del 5 al 10% pagament<br />
efectiu, sobre accessoris<br />
de petit electrodomèstic marques<br />
oficials i menatge de casa.<br />
Excepte ofertes<br />
NAVARRETE<br />
Avda. Catalunya, 99, Els Monjos<br />
Tel. 93 818 66 03<br />
www.navarreteonline.com<br />
Descompte 5% excepte en preus<br />
especials o ofertes.<br />
NOVETAT JAC - CAL ESTEVET<br />
Cort, 19<br />
Tel. 93 892 35 04<br />
Descompte 10% excepte<br />
rebaixes i ofertes.<br />
PICKING PACK-TOT OFICE<br />
Eugeni d'Ors, 8, baixos<br />
Tel. 93 890 24 24<br />
Fax. 93 890 45 46<br />
e-mail: ppsptot-ofice@pickingpack.net<br />
www.pickingpack.es<br />
Descompte 10% efectiu.<br />
MODA I COMPLEMENTS<br />
ARREGLOS DE ROBA<br />
Rambla Sant Francesc, 1<br />
entl.1ª<br />
Tel. 93 818 14 37<br />
Descompte 10% en tots els<br />
arreglos.<br />
LESMI<br />
Ferrers, 19<br />
Tel. 93 818 17 33<br />
Descompte 10% roba<br />
interior i mitges.<br />
MATALASSERS<br />
SIMERSA PENEDÈS<br />
EQUIPS D'OFICINA<br />
LA CASA DE LES CORTINES<br />
Plaça de la Vila,3<br />
Tel. 93 892 27 28<br />
Descompte: 10%<br />
NOU SUMAPE<br />
Pol.Ind. Clot de Moja -<br />
c/ Parellada, 26-30 Olèrdola<br />
Tel. 93 890 35 00<br />
Descomptes especials.<br />
TOT LLIT<br />
La Granada, 48<br />
Tel. 93 818 09 43<br />
Descomptes especials.<br />
SIMERSA equips d'oficina<br />
Parlament, 6<br />
Tel. 93 817 29 45<br />
5% en consumible i 10%<br />
maqunària oficina.<br />
CONFECCIONS BIOSCA<br />
Avgda.Tarragona, 12<br />
Tel. 93 890 28 27<br />
Descompte 5% en generes de<br />
punt, llenceria i confecció.<br />
MODES SERRANO<br />
Cort, 27<br />
Tel. 93 818 18 45<br />
Descompte 5% a 10% excepte<br />
pagament amb tarja.<br />
49
50<br />
Avantatges<br />
per al soci<br />
GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL<br />
MODELISME MOTOR<br />
JUGUETECAS<br />
Sant Pau, 24<br />
Tel. 93 817 14 93<br />
Descompte 5% en producte<br />
habitual. Descompte 10% en<br />
recanvis.<br />
GALSAN MOTORS<br />
La Granada, 40<br />
Tel. 93 892 13 53<br />
Atenció especial al soci<br />
CINEMA KUBRICK<br />
General Prim, 7<br />
Tel. 93 890 24 13<br />
Preu especial de 4'50 euros<br />
els laborables no festius.<br />
ÒPTICA AMADÓ<br />
Sant Pere, 2<br />
Tel. 93 890 12 39<br />
Principals marques en ulleres<br />
de sol i muntures.<br />
Descompte 10% en óptica.<br />
ÒPTICA BRÚ<br />
Rambla Ntra.Senyora 29<br />
Tel. 93 890 01 92<br />
Descompte 10% efectiu<br />
Descompte 5% tarja.<br />
PASTISSERIA GALÍ<br />
Cort, 15<br />
Tel. 93 892 01 74<br />
Descompte 5% en pastissos.<br />
OCI<br />
ÒPTIQUES<br />
PASTISSERIA<br />
AUTO TRACTOR<br />
C/ Comerç, 3<br />
Tel. 93 890 24 11<br />
Regal d’un exclusiu rellotge de<br />
la gamma d’accessoris original<br />
Peugeot als socis del <strong>Casal</strong> o als seus<br />
familiars que comprin un vehicle nou.<br />
CINEMA CASAL<br />
Rambla Ntra.Senyora 35-37<br />
Tel. 93 890 01 23<br />
Descompte 50% els laborables<br />
no festius i vigílies.<br />
LACORTSET<br />
La Cort, 7<br />
Tel. 93 892 65 69<br />
Fax 93 892 65 69<br />
info@lacorset.com<br />
www.lacortset.com<br />
Descompte 10% efectiu.<br />
ÒPTICA BADIA<br />
Ferrers, 15<br />
Tel. 93 818 15 97<br />
Descompte 20%.<br />
CASANELLA XOCOLATERS<br />
c/ Migdia, 17<br />
Tel. 93 890 03 11<br />
Descompte 10% sobre el<br />
preu d'obrador.<br />
PASTISSERIA MARTÍ<br />
Eugeni d'Ors, 9<br />
Tel. 93 817 16 72<br />
www.pastisseriamarti.com<br />
info@ pastisseriamarti.com<br />
Descompte 5%, compra<br />
mínima de 15 euros.<br />
GUIA DE COMERÇOS I EMPRESES QUE OFEREIXEN DESCOMPTES I AVANTATGES ALS SOCIS DEL CASAL<br />
PRODUCTES NATURALS<br />
SALUT<br />
C. INTERNACIONAL DE<br />
DIETÈTICA I NUTRICIÓ<br />
Ferrers, 18<br />
Tel. 93 892 07 26<br />
Descompte 10%<br />
L’ESPIGOL<br />
Cort, 47<br />
Tel. 93 892 35 53<br />
Descompte 5% al 10%<br />
ASSEP-recursos Psicològics i<br />
empresarials.<br />
Industria, 14<br />
Tel. 93 892 41 61<br />
Descompte 20% efectiu.<br />
MOURIEL COUAPEL<br />
Soledat, 5, baixos<br />
Tel. 677 64 12 70<br />
Descompte 10%<br />
SMP-Serveis Mèdics Penedès<br />
Plaça de la Creu de Sta.Digna 1<br />
Tel. 93 817 22 99<br />
Descompte 20% Ressonància<br />
magnètica, Tac, tractaments<br />
clínica dental, rehabilitació.<br />
REGAL<br />
VIATGES<br />
L'ARREL-Centre de salut<br />
Avgda.Tarragona, 3<br />
Tel. 93 817 26 67<br />
Descompte 5% a 10% en els<br />
productes, 10% en teràpies i<br />
visites i Dte.Especial a jubilats.<br />
BARRACHINA<br />
Plaça Constitució 21-23<br />
Tel. 93 892 08 42<br />
Descompte 10% excepte<br />
articles d'oferta.<br />
JOAN MANEL BÚRDALO<br />
Av. de Tarragona, 113, 1r, 1a<br />
Tel. 637 797 404<br />
Descompte 10%<br />
SÒNIA SANCHEZ<br />
Pl. de la Vila, 6, 3r 2a<br />
Tel. 687 917 020<br />
sonias@fisioterapeutes.org<br />
Atenció especial al soci<br />
PROMOVIATGES<br />
c/ Indústria, 8<br />
Tel. 93 892 62 70<br />
Descomptes especials en<br />
productes propis.<br />
51