Views
5 years ago

Es - Diari de Girona

Es - Diari de Girona

FOTO PORTADA: ANIOL

FOTO PORTADA: ANIOL RESCLOSA (IMATGE DE NARCÍS COMADIRA I FRAGMENT D’UNA DE LES SEVES OBRES QUE ES PODEN VEURE A L’EXPO- SICIÓ) 9 de gener de 2011 SUMARI 5 Reportatge Més rei, menys príncep Joan Carles reafirma el seu poder al capdavant de la Casa Reial 6 i 7 Entrevista Josep Maria Bernils El cronista oficial de Figueres repassa la història de la seva ciutat 8 i 9 Reportatge Mundial de «snowboard» A partir del dia 14 se celebra a l’estació de La Molina 10 Entrevista Cristina García Rodero La veterana fotògrafa de Magnum analitza aquest art i recorda com hi va començar 13 Reportatge Gastronomia Els països nòrdics, paradís pels amants de galetes i pastissos Dominical Passeig General Mendoza 2. 17002 GIRONA. Telèfon: 972 20 20 66 Director Jordi Xargayó Cap de redacció Alfons Petit Administrador Fèlix Noguera Publicitat Paco Martí 2 Dominical Diumenge 9 de gener de 2011 1 2 3 S i els explico que hi ha una exposició antològica de l’obra de Narcís Comadira, vostès farien molt bé de preguntar-me: de quina obra? Perquè Comadira (Girona, 1942), a qui només el fet accidental d’haver nascut uns segles massa tard impedeix anomenarlo home renaixentista és poeta, és pintor, és autor teatral, va cursar estudis de Filologia, és llicenciat en Història de l’Art i durant uns anys va ser lector en la Universitat de Londres, on per aprofitar el temps va col·laborar en projectes d’arquitectura. I va ser novici. A més, gran coneixedor del Noucentisme, ha realitzat nombrosos assaigs crítics sobre les figures més rellevant d'aquest moviment artístic i cultural, entre els quals cal destacar els treballs sobre Enric Casanovas, Joaquim Sunyer i els gironins Rafael Masó i Fidel Aguilar, pels quals sent una gran admiració. Fill del Mediterrani, enamorat de l'art i la literatura italiana, la seva obra pictòrica està amarada de la llum i els colors d'aquest mar. Giotto, Mantegna, Piero della Francesca i Cézanne han deixat la seva petja en els paisatges «construïts» per Comadira... En fi, ja veuen que fer una exposició antològica de la seva obra en tots els camps que toca seria impossible per falta d’espai, així que el Museu D’Art de Girona i la Fundació Fita s’han conformat amb la seva obra pictòrica. Que no és poc. «Comadira: 50 anys de pintura. Una antologia», es pot visitar des del passat 28 d’octubre –precisament vigília de la seva onomàstica– i es perllongarà fins el 30 d’aquest gener. Reivindicar Narcís Comadira a través de la seva obra. Aquest és el principal objectiu de la mostra antològica que es pot veure a les sales del Museu d'Art i de la Fundació Fita de Girona. A través d'una setantena d'obres –la majoria, de la col·lecció personal de l'artista–, l'exposició mostra l'evolució que ha imprès el pinzell de Comadira als seus quadres, després que l'artista abandonés la representació de la figura humana i es convertís en el pintor de les natures i les arquitectures. «El que vull és que els meus quadres parlin per ells mateixos i emocionin», confessava el mateix artista poc abans d’inaugrar la mostra. La pintura de Narcís Comadira, profundament colorista, beu dels elements de les avantguardes del segle XX. D'ençà que el gironí va signar el seu primer quadre, l'any 1959, la seva obra ha evolucionat profundament, però l'artista mai ha deixat de concebre els seus quadres com veritables obres poètiques. 1976: ADÉU A LA FIGURA HUMANA «Narcís Comadira: 50 anys de pintura. Una antologia», ja es va exposar al Museu de Montserrat. Repassa les cinc dècades de trajectòria de l'artista gironí i es centra sobre tot en mostrar l'evolució de la pintura de Comadira a partir de l'any 1976, moment en què va abandonar la representació de la figura humana. A partir d'aleshores, els seus quadres es converteixen en un intent constant d'extreure l'art de la natura i l'arquitectura. Cases, arbres i paisatges omplen, doncs, gran part de l'espai expositiu. I és que a través de l'estilització dels elements de la natura i l'arquitectura, Comadira ha aconseguit crear una

iconografia pròpia, plena de cromatismes i profundament realista.I color. Molt de color. Les parets del Museu d’Art són des del 28 d’octubre un esclat cromàtic. Les peces que s’hi poden veure segueixen una estructura cronològica: comença amb dos dibuixos de l'any 1959 i s'acaba amb una peça del març de 2010, iniciada fa dos anys. Els quatre períodes en què 4 5 Mig segle de color Una exposició antològica al Museu d’Art permet repassar el mig segle de pintura de Narcís Comadira, artista gironí per a qui el color és part essencial de la vida i que considera la Catedral la seva primera escola d’art TEXT: ALBERT SOLER/FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA està dividida la mostra són: 1959-1975 «Vós sou pintor», 1976-1989 «Un cert viratge classicista, no exempt d'ironia», 1989-1992 «Natura i arquitectura», i 1994-2010 «Entre la visió percebuda i la ideal». Si deu ser important el color en la pintura i en la vida –o no són el mateix?– de Comadira, que té gravada en la memòria la primera ve- gada que es va emocionar amb uns colors (amb uns colors no pas de la naturalesa, sinó aplicats manualment). Va succeir quan tenia cinc anys, i ho conserva tan fresc que és el primer que explica en l’escrit que acompanya el catàleg de l’exposició, i ho fa en tercera persona: «devia tenir cinc anys quan va començar a estudiar música i la seva professora, Maria Teresa Cruz, per tal que aquell nen comprengués el valor de les notes, va retallar un cercle de cartolina que representava la rodona, d’altres per les blanques, les fuses, etc. El cas és que aquella mena de formatgets estaven pintats amb llapis de colors. Mai no he oblidat aquells colors i la sensació tan agradable que em van produir. Aquell nen, pel que sembla, era sensible al color aplicat manualment i associat a un significat. M’agrada pensar que vaig entrar en la pintura per la música». La música, una altra branca artística de l’arbre Comadira. Més tard van venir els diumenges de missa amb els pares a la Catedral de Girona, on aquell mateix nen quedava extasiat amb els vitralls, d’aquí que Comadira consideri aquest temple la seva primera escola d’art. Una mica més endavant, als 14, va començar a anar a classe de pintura amb una veïna i més tard va ser acceptat com alumne per Domènec Fita. Una clàssica i un modern –«i tots dos sabien el seu ofici»–van ser els seus primers mestres. Després, la descoberta de Cézanne, la primera visita al Prado –on ni Goya, ni Velázquez ni el Greco li van dir res– i, sobre tot, el viatge a Itàlia on va descobrir Giotto, Masaccio i Piero della Francesca. Per fi el cercle obert per (Continua a la pàgina 4) Reportatge 3 Dominical Diumenge 9 de gener de 2011 Fotos: 1 Narcís Comadira, al costat de Sant Jordi, un oli sobre paper que és una de les primeres obres de l’artista, ja que el va pintar l’any 1959 2 El sentinella del polvorí, acrílica sobre contraplacat de l’any 1975 3 Collage sobre paper de l’any 1964, titulat S’acaba l’any 1964 i vivim comme ça. 4 Coixins, acrílic sobre tela de l’any 1978 5 Migdia de primavera, acrílica sobre tela de 1992.

Suplement DOMINICAL.pdf - Diari de Girona
Mister Sofà Ctra. Barcelona (l'Avellaneda) - Tel ... - Diari de Girona
(l'Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - Diari de Girona
Les turbulentes aigües del Congrés - Diari de Girona