Views
5 years ago

Es - Diari de Girona

Es - Diari de Girona

6 Dominical Diumenge 9

6 Dominical Diumenge 9 de gener de 2011 JOSEP MARIA Bernils i Mach Cronista i historiador local, distingit amb el títol de Ciutadà d’Honor de Figueres Més de quaranta llibres divulgatius publicats, entre ells, alguns clàssics com «Figueras: cien años de ciudad», avalen la trajectòria d’aquest figuerenc vinculat al llarg de 46 anys a l’Ajuntament local i el periodisme. També des de les pàgines del Diari de Girona. Parlem amb aquest periodista, cronista i enamorat de les lletres, distingit amb el títol de Ciutadà d’Honor de Figueres, per unanimitat de les formacions polítiques municipals. J osep Bernils o la història vivent de Figueres Maria Bernils i Mach (Figueres, 1929) és història vivent de Figueres. Fa 12 anys que escriu cada diumenge sobre temes històrics de Figueres i la seva comarca a Diari de Girona, on col·labora amb regularitat des de l’etapa de Los Sitios. Oficial tècnic de l’Ajuntament, va entrar al consistori amb 17 anys, i es va jubilar als 64. Ha publicat més d’una quarentena de llibres, entre ells, un títol Figueras: cien años de ciudad (1974), que ha apropat a molts empordanesos la història local. Ha escrit centenars d’articles a Revista de Girona, Ampurdán, Setmanari de l’Empordà, Canigó, Hora Nova, els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos i el mateix Diari de Girona. Ha fet de periodista i entrevistador, però sobretot és un lletraferit enamorat de la seva ciutat. Des del 1989 és el cronista oficial de Figueres. Motius més que suficients perquè l’Ajuntament, per unanimitat de les diverses formacions politiques, li hagi concedit la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat. Què el va atreure de la història local? Vaig començar gairebé als 18 anys. M’interessaven els temes vinculats a la meva ciutat. La primera entrevista que vaig fer va ser a Ramon Reig, el pintor, que en aquell temps era director de l’Institut Ramon Muntaner. El vaig anar a trobar, i precisament quan hi anava, pujava l’escala de casa seva i pensava: que no hi sigui, que no hi sigui. Perquè tenia por i em feia vergonya. I després vaig pensar: si no hi és, hauràs de tornar! I el va trobar? Sí, vam parlar molta estona. I el director d’Ampurdán va dir que li havia agradat l’entrevista. Era una entrevista tipus d’aquelles que feia Manuel del Arco al Diario de Barcelona, molt concises. I el director em va dir: ja pots fer-ne una cada setmana. I en vaig fer, sota el títol de Dígame usted. Era una columna. Com era el periodisme del moment? Hi havia Ampurdán i Vida Parroquial. Vaig començar en el primer, i el segon em va dir que hi col·laborés. Jo estudiava per mestre i anava a Girona. Llavors vaig anar al diari Los Sitios de Girona, per col·laborar i em van dir que sí. Cada setmana feia un escrit. Rep el guardó de Ciutadà d’Honor de la Ciutat; què sent, després d’haver escrit tants llibres i fer de cronista? Em va cridar l’alcalde Santi Vila i em van dir: mira, et toca. I jo vaig dir: em toca a mi, esteu segurs? I em van dir: ja està fet. Doncs bé, em van dir que el guardó era per ser cronista de la ciutat al llarg de molts anys. Què ha de tenir un bon cronista de la seva ciutat o poble? (s’ho pensa) Viure una mica la ciutat, conèixer molt la gent. No ho sé: que agradi la seva feina. De jove, vaig fundar la revista mensual Canigó, i posteriorment vaig passar a Em- TEXT: MOISÉS DE PABLO FOTOGRAFIA: CONXI MOLONS “Dalí és un personatge únic” – El millor alcalde que ha conegut? Tots els alcaldes han estat bons. – Un alcalde per recuperar? Ramon Guardiola, perquè era el meu veí (riu). – Eduard Rodeja, el primer cronista. Un estudiós de la ciutat molt important. – Un racó de Figueres? La Rambla. – El moment decisiu de Figueres? El ferrocarril; ens va convertir en ciutat. – Imagina Figueres sense Dalí? No. És un personatge únic. – I Dalí sense l’Empordà? No, però era figuerenc de soca-rel. – Si no fos figuerenc, voldria ser...? No ho he pensat mai. M’agrada la meva ciutat. – Un estudiós. Eduard Rodeja i Rafel Torrent, dos grans amics. – El castell de Sant Ferran. Una fortalesa extraordinària. – El Tren d’Alta Velocitat. Un pas molt important – Un esportista figuerenc? Albert Gurt, un gran olímpic. – Recuperarem la Unió Esportiva? Sí. Recordo les gentades a la carretera de Roses, els diumenges de partit; anaven de dalt a baix: tornarà l’afició. – Triï un llibre dels que ha escrit. Figueres, perquè parlo de tots els fets de la ciutat. – I el llibre que voldria escriure? No el tinc encara. – Una part de l’Empordà per perdre’s. La Mare de Déu del Mont: una vista impressionant. pordà. Què troba a faltar de la Figueres de la seva infància? Figueres s’ha desenvolupat molt, ha crescut molt. En alguns extrems, arribem a final de terme. Ja toca amb Vilafant i Cabanes. Ara es commemora la Guerra del Francès, hi ha alguna època històrica que li agradi especialment? Ara sí que m’has fomut! Figueres ha tingut èpoques molt bones, no sabria pas què dirte. Ha tingut bons alcaldes, que han desenvolupat una bona feina. I jo he col·laborat amb tots, sense excepcions. El seu és llavors un viatge ideològic d’anada i tornada al cristianisme. Amb un matís. No veig solució en les estratègies revolucionàries tipus Lenin. Té més armes el capitalisme començant per les ideològiques i el perill del comunisme s’ha conjurat amb el consumisme i la hipoteca fixa. I la socialdemocràcia és un fracàs absolut. Una persona com jo, cristià i socialista revolucionari, no té res a fer. Per això torno al cristianisme i crec que no hi ha un altre sistema que el que vaig repudiar quan em deien «no cal canviar les estructures, cal canviar l’ésser humà». Ara crec que és impossible canviar les estructures i tant de bo la gent adopti una actitud cristiana davant la vida que portarà en el futur a una societat més justa. Cal estar al servei dels pobre no per fer ONG, sinó per fer justícia. El regne de Déu és el regne de l’home. L’alcalde Ramon Guardiola, que va aconseguir que el Ministerio de Economia y Hacienda, que no tenia cap competència en cultura, financés el Museu Dalí, com era en el tracte? Vivia aquí, molt a prop meu. Tenia molt bona amistat amb ell, des de que fèiem el setmanari Ampurdán. Va ser un gran alcalde per Figueres, i en tinc un bon record. Anys més tard, l’alcalde Pere Giró em va cridar l’any 1974 i em va dir que hauria de ser el secretari de l’alcaldia. Jo m’hi vaig negar. Em va ensenyar el paper i ja estava firmat: no em podia tornar enrere. Unes dècades més tard, va ser l’alcalde Marià Lorca qui em va nomenar Cronista oficial de la Ciutat. Els dos anteriors foren Eduard Rodeja i Rafael Torrent. La Figueres de Marià Pujolar posa les bases de la ciutat actual: parc Bosc, la Rambla; està d’acord? Marià Pujolar va ser un gran alcalde. Va fer el parc Bosc, i va reformar la Rambla, amb l’estàtua a Monturiol. Va ser un reformador molt important. En general, es mitifica massa l’època republicana? A l’època republicana jo era molt jove. Tinc el record dolent del primer bombardeig a Fi-

gueres. Les bombes van caure en l’esplanada de l’estació. Jo vivia a prop, i vaig tenir un gran espant. Els meus pares em van agafar i em van dur a Vilafant, amb els meus oncles. I vaig passar tota la Guerra allà. Tenien una horta molt gran. No va patir fam o privacions? No. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé. Vaig anar una temporada a col·legi a Vilafant. Era curiós perquè jo venia molt ben preparat de Figueres. Del senyor Cantenys, d’aquells mestres d’aquell temps i els altres nens em veien com una mica massa preparat. Perquè a ciutat es feien un estudis més aprofundits. Venia de Figueres i el canvi es notava. Passa la guerra a Vilafant. Sí. El meu pare estava al front. Quan va acabar la guerra, i van entrar els nacionals, en passar la carretera de Roses, jo mirava en direcció a la casa i vaig cridar: no l’han tirat a terra! Perquè en aquella època a Figueres hi havia moltes cases esfondrades. Però la nostra no. Vam tenir sort. En aquella època vivíem al carrer Vilamalla, i aquell carrer no el van tocar. Dalí parlava de l’encant de les Fires, del ramblejar: sempre es diu que Figueres ha perdut característiques pròpies, però quines coses ha guanyat amb els anys? Home! Figueres s’ha fet una petita capital. Abans miràvem a Castelló d’Empúries, que era molt gran. I Figueres va anar pujant, va anar pujant i va superar Castelló per esdevenir la capital de l’Alt Empordà. Recorda l’època en que la gent s’engalanava per sortir els festius? (somriu, i se li il·luminen els ulls). La Rambla era el centre de tot. Molta gent anava a missa a la parròquia de Sant Pere, i en sortir, anaven amunt i avall, amunt i avall, a xafardejar una mica. Tothom anava a la Rambla. I al cinema, que era a les tardes. Es pagaven uns abonaments cada diumenge, ja els tenies fixes, i hi anaves. Era la Sala Edison i el Jardí, hi havia aquests dos. I la resta de gent anaven al ball del Casino i l’Erato. Aquestes eren les diversions. No hi havia més coses. Als estius es feien una sortida en l’auto de línia cap a Roses, i passaves el dia a Roses. Anaven a la platja. El 1950, la ciutat tenia uns 17.000 habitants; el 2000 superava els 34.000; s’han creat barris sencers, com recorda la tasca dels arquitectes municipals de l’època? Hi havia hagut en Ricard Giralt, que era un gran arquitecte. I li van anular la plaça per qüestions polítiques. Després va entrar l’Alejandro Bonaterra, que també va ser un gran arquitecte i va fer moltes coses per Figueres. Era molt bona persona, i un professional molt entès. Es va fer molt bona feina, i vaig col·laborar molt amb ell i l’aparellador Jaume Vinyes, i el pèrit industrial Emili Fàbrega. Bonaterra tenia un equip tècnic fabulós. Figueres volia ser la primera ciutat de la comarca, i ho va aconseguir. Com recorda l’inici del turisme: el carrer de la Jonquera era turístic, oi? Aquí el turisme és un turisme de la costa, que va a Castelló d’Empúries, a Roses i Llançà. A Figueres el turisme era menor, a la sala de festes de l’Erato i del Casino, però no era ben bé turístic. Suposo que el canvi és gràcies a Dalí. Sí, gràcies a Dalí. Com era la feina en aquells ajuntaments en què va treballar? Ja érem bastants de plantilla. A banda de l’alcalde, hi havia un gran secretari, que era en Santaló. Jo vaig fer oposicions per oficial tècnic de l’Ajuntament, i em vaig mantenir en aquest càrrec fins que em vaig jubilar. Coneixia tothom de Figueres, perquè portava anys, i perquè escrivia al diari. Creu que hi ha algun personatge important que no se li ha fet prou homenatge? Un personatge importantíssim és Salvador Dalí. Va ser molt curiós, perquè va anar al Teatre Municipal, que es va convertir en Museu Dalí, i va anunciar: d’aquest lloc farem el Museu Dalí! La gent va quedar parada. Era l’esdeveniment més important d’aquella època: fer el Museu i que Dalí pogués assistir-hi. Des del primer moment va donar alguns quadres. Ell estava a Cadaqués, però Figueres era la seva segona pàtria, on havia nascut. Què té Figueres per donar al món personatges com Dalí, Pep Ventura o Monturiol: és la frontera, el comerç, l’esperit empordanès? Figueres té un gran comerç, la seva proximitat amb França és bàsica. Va superar la petita capital que era Castelló d’Empúries, i la supera en tot: en habitants i en comerços. Tenia un avantatge: que tenia l’Institut Ramon Muntaner, i les escoles de primària, com l’escola del carrer Sant Pau. Hi havia bons professors i molts alumnes. D’intel·lectuals, hi ha gent com Rodeja, i figures com Deulofeu. En Deulofeu era totalment diferent dels altres: tenia les seves idees, com la matemàtica de la història. Era extraordinari. Jo l’havia anat a veure a Ordis, a on tenia el Mas Deulofeu. Xerraves i enraonaves, passaves el dia enraonant. Era una persona molt agradable, en tots els sentits. I un bon creador. Rodeja i Torrent són les dues persones que més han estudiat Figueres, i han fet estudis més interessants. Recorda algun entrevistat curiós o que l’hagi marcat? N’he fet tants! Volien una entrevista cada setmana. Bé, hi ha un: el tinent general Rios Capapé. Era figuerenc, i va venir en una ocasió al museu. Era poc habitual poder parlar amb un tinent general. Als anys 60 La Catequística va ser l’oasi cultural i esportiu que s’explica? El Patronat era un lloc de reunió de molta gent. Era totalment diferent dels altres dos centres: la sala Edison i el Jardí. Era gent associada al Patronat. Els diumenges era ple de gent. I notaves el sentiment religiós. Feien moltes activitats. Com troba l’expansió de la ciutat actual, la remodelació de l’avinguda Vilallonga o la plaça Catalunya, els canvis per l’estació del TAV o l’expansió a Vilafant: som davant d’una altra fase decisiva? Aquesta nova empenta actual suposa que Figueres arriba als límits geogràfics que té. Per un costat toquem a Vilafant; toquem amb Cabanes. També amb Vilabertran. Vilatenim, que va passar a ser Figueres. Figueres encara bé el segle XXI? La ciutat ha crescut molt bé. Ha tingut molt bons alcaldes. S’ha convertit en la primera ciutat de la comarca. El TAV pot ajudar a una època de canvi gran? Hem de veure aquesta unió que es fa amb la nova estació. Se suposa que serà un altre barri important per Figueres, en el Ponent. Ja està tot apunt. I el Barri Vell de l’estació quedarà com un barri vell, antic. En aquests anys, li sorprèn tants canvis? És un creixement natural. La ciutat s’ha transformat en capital de comarca, amb moltes industries importants. Figueres s’ho ha guanyat tot. Per exemple, aquesta zona de casa meva, darrere hi havia la finca dels alemanys. Hi havia una paret, i no podies passar. Eren uns senyors que tenien una fàbrica. Ara és un barri residencial. Un desig per als lectors del Diari? Que l’Empordà mantingui el seu creixement, i la ciutat continuï sent la segona ciutat de la província. Això és molt important. Entrevista 7 Dominical Diumenge 9 de gener de 2011 “ La Rambla era el centre de tot. Molta gent anava a missa a la parròquia de Sant Pere i, en sortir, anaven amunt i avall, amunt i avall, a xafardejar una mica. Tothom anava a la Rambla. I al cinema, que era a les tardes. Es pagaven uns abonaments cada diumenge, ja els tenies fixes, i hi anaves. Eren la Sala Edison i el Jardí, hi havia aquests dos. I la resta de gent anaven al ball del Casino i l’Erato. Aquestes eren les diversions. No hi havia més coses “

Suplement DOMINICAL.pdf - Diari de Girona
(l'Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - Diari de Girona
Mister Sofà Ctra. Barcelona (l'Avellaneda) - Tel ... - Diari de Girona
Les turbulentes aigües del Congrés - Diari de Girona