Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) - Ajuntament de Tremp

Feb 2011
Equip redactor:
Avda. Catalunya, 23 1r.
08182 – SANT FELIU DE CODINES
Tel/Fax. 93 866 22 29
www.agro90.com
Pla d’Ordenació
Urbanística
Municipal (POUM)
APROVACIÓ PROVISIONAL
Informe de Sostenibilitat
Ambiental
Ajuntament
de Tremp

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ A L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL .......................... 3
1.1. Antecedents ................................................................................................................ 3
1.2. Legislació aplicable .................................................................................................... 3
1.3. Contingut de l’informe ............................................................................................... 4
2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS .............. 3
2.1. Àmbit d’estudi ............................................................................................................ 3
2.2. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants ..................................... 4
2.2.1. Ocupació i consum de sòl .............................................................................................. 4
2.2.1.1. Geologia ..................................................................................................................................................... 4
2.2.1.2. Edafologia .................................................................................................................................................. 6
2.2.1.3. Orografia .................................................................................................................................................... 8
2.2.1.4. Usos del sòl............................................................................................................................................... 12
2.2.1.5. Xarxa viària i mobilitat .............................................................................................................................. 15
2.2.1.6. Formes d’ocupació del sòl ......................................................................................................................... 19
2.2.1.7. Riscos naturals i tecnològics ...................................................................................................................... 21
2.2.2. Cicle de l’aigua ........................................................................................................... 30
2.2.2.1. Hidrologia superficial i subterrània ............................................................................................................ 30
2.2.2.2. Inundabilitat .............................................................................................................................................. 33
2.2.2.3. Abastament en alta .................................................................................................................................... 37
2.2.2.4. Abastament en baixa ................................................................................................................................. 38
2.2.2.5. Sanejament ............................................................................................................................................... 39
2.2.3. Ambient atmosfèric ..................................................................................................... 42
2.2.3.1. Qualitat de l’aire ....................................................................................................................................... 42
2.2.3.2. Contaminació acústica ............................................................................................................................... 45
2.2.3.3. Contaminació lumínica .............................................................................................................................. 47
2.2.4. Gestió de materials i de residus ................................................................................... 48
2.2.4.1. Infraestructures de tractament de residus .................................................................................................... 48
2.2.4.2. Producció de residus urbans ....................................................................................................................... 49
2.2.4.3. Producció de residus industrials ................................................................................................................. 53
2.2.4.4. Producció de residus ramaders ................................................................................................................... 54
2.2.4.5. Activitats extractives i residus de la construcció ......................................................................................... 55
2.2.5. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació ....................................... 58
2.2.5.1. Infraestructures energètiques ..................................................................................................................... 58
2.2.5.2. Consums energètics ................................................................................................................................... 58
2.2.5.3. Energies renovables i eficiència energètica ................................................................................................. 59
2.2.6. Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural ................................................ 61
2.2.6.1. Hàbitats .................................................................................................................................................... 61
2.2.6.2. Criteris de selecció dels espais d’interès ..................................................................................................... 64
2.2.6.3. Àrees d’interès seleccionades..................................................................................................................... 71
2.2.6.4. Gestió forestal, cinegètica i piscícola.......................................................................................................... 74
2.2.6.5. Custòdia del territori .................................................................................................................................. 78
2.2.6.6. Ecoturisme al municipi .............................................................................................................................. 82
2.2.7. Qualitat del paisatge ................................................................................................... 84
2.2.7.1. Unitats del paisatge ................................................................................................................................... 84
2.2.7.2. Patrimoni cultural ...................................................................................................................................... 85
2.3. Objectius de protecció ambiental de rang superior .................................................... 87
2.3.1. Planificació territorial i urbanística ............................................................................ 87
2.3.1.1. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) ............................................................................................. 87
2.3.1.2. Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTAPA) .............................................................................. 89
2.3.1.3. Plans Comarcals de Muntanya ................................................................................................................... 94
2.3.1.4. Pla urbanístic vigent .................................................................................................................................. 95
2.3.2. Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran .............................................................. 101
2.4. Objectius i criteris ambientals adoptats pel pla ........................................................ 101
2.4.1. Ocupació i consum de sòl .......................................................................................... 101
2.4.2. Cicle de l’aigua ......................................................................................................... 103
2.4.3. Ambient atmosfèric i ecoeficiència............................................................................. 104
2.4.4. Gestió de materials i de residus ................................................................................. 105
2.4.5. Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural .............................................. 106
2.4.6. Qualitat del paisatge ................................................................................................. 106
2.4.7. Jerarquització d’objectius ......................................................................................... 107
3. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES ..................................................... 109
1

3.1. Introducció ............................................................................................................. 109
3.1.1. Sistema viari ............................................................................................................. 110
3.1.2. Entorns de creixement ............................................................................................... 110
3.2. Alternatives considerades ....................................................................................... 113
3.2.1. Sistema viari ............................................................................................................. 113
3.2.2. Alternatives de creixement ......................................................................................... 113
3.3. Avaluació comparativa d’alternatives ..................................................................... 115
3.3.1. Pros i contres del sistema viari .................................................................................. 115
3.3.2. Avaluació d’alternatives de creixement...................................................................... 116
3.4. Justificació ambiental de l’alternativa seleccionada ................................................ 118
4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA
D’ORDENACIÓ PROPOSADA ............................................................................................ 121
4.1. Descripció del contingut del pla .............................................................................. 121
4.2. Identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes
addicionals de recursos ....................................................................................................... 124
4.2.1. Nous espais lliures públics i equipaments .................................................................. 124
4.2.2. Sectors de planejament derivat i àmbits de gestió ...................................................... 125
4.2.3. Qualificacions del sòl no urbanitzable ....................................................................... 144
4.2.4. Qualificacions del sòl ................................................................................................ 147
4.2.5. Demandes addicionals de recursos ............................................................................ 148
4.3. Mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la
millora del medi ambient .................................................................................................... 151
5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS EFECTES SIGNIFICATIUS . 153
5.1. Sobre els components ambientals ........................................................................... 153
5.2. Sobre la mobilitat generada .................................................................................... 153
6. QUADRES: MESURES I AVALUACIÓ D’EFECTES SIGNIFICATIUS ..................... 155
6.1. Quadre Resum ........................................................................................................ 177
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS
OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS ........................................................................ 179
8. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ ......................... 185
8.1. Objectius del PVA .................................................................................................. 185
8.2. Execució del PVA .................................................................................................. 186
8.3. Seguiment ambiental del Pla ................................................................................... 186
9. ACTUALITZACIÓ DE L’ISA ....................................................................................... 189
10. REFERÈNCIES .............................................................................................................. 191
ANNEX 1 – UNITATS D’HÀBITATS DE CATALUNYA ………………...……….……...195
ANNEX 2 – FOTOGRAFIES ………………………………………………………………...201
2

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
1. INTRODUCCIÓ A L’INFORME DE SOSTENIBILITAT
AMBIENTAL
1.1. ANTECEDENTS
Amb data 15 de gener de 2009, l’Ajuntament de Tremp va sol·licitar als Serveis Territorials
del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida, el document de referència sobre el
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El 2 de març del mateix any, l’Oficina
Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA) (expedient núm. U09/013 – OTAALL20090013,
signat el 17 de febrer i amb instància del 26 de febrer) va emetre el corresponent document
de referència.
Així doncs, el present Informe de Sostenibilitat Ambiental (a partir d’ara ISA), part integrant
de la documentació d’aprovació provisional del POUM de Tremp, es redacta en base al
document de referència esmentat i els canvis ocasionats pel període d’informació pública i
informes sectorials de l’aprovació inicial (vegeu apartat 5.2 de la Memòria Ambiental), entre
els quals no hi ha el dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Lleida. A
l’apartat 9 de l’ISA es resumeix en forma de quadre les actualitzacions que ha patit aquest
ISA des de l’aprovació inicial.
1.2. LEGISLACIÓ APLICABLE
El present ISA respon a la necessitat de donar compliment als mandats legislatius del
DECRET LEGISLATIU 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i
al reglament que el desenvolupa.
Dit reglament, el DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’urbanisme, cita al seu article 115 el procediment d’avaluació ambiental dels plans
urbanístics, amb el següent enunciat: “l’informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que
correspongui a cada una de les figures de planejament, d’acord amb el què estableix, si s’escau, la
legislació aplicable en matèria d’avaluació ambiental i amb el què estableix aquest Reglament respecte
als informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació de l’instrument de
planejament objecte d’aprovació inicial.” (art. 115.b).
3

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Posteriorment, s’esmenta: “el pla objecte del següent acord d’aprovació ha d’incorporar una
memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l’informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de
les consultes realitzades, s’ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta
d’ordenació. La memòria ambiental la realitzen l’òrgan o persones que promoguin el pla i requereix
l’acord de l’òrgan ambiental, sense el qual no es pot entendre produït per silenci administratiu el
següent acord d’aprovació que correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a l’òrgan ambiental la
proposta de memòria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per aquest
Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del següent acord d’aprovació, i l’òrgan
ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memòria ambiental en el termini d’un mes des que li hagi
estat presentada” (art. 115.d).
Així doncs, el present ISA del POUM de Tremp, seguirà els requisits establerts per llei,
incorporant-se com a document independent dins el planejament, i complirà l’estructura
establerta a l’article 70, tal i com s’exposa a continuació.
Per últim, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal s’encabeix dins els supòsits de l’article 5,
Annex 1 i Disposició Addicional 5a de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de
plans i programes, que cristal·litza el procés d’avaluació ambiental iniciat amb la Directiva
2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 27 de juny, relativa a l’avaluació dels efectes de
determinats plans i programes en el medi ambient, transposada a l’ordenament jurídic estatal
mitjançant la Llei de l’Estat 9/2006, del 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i
programes en el medi ambient.
1.3. CONTINGUT DE L’INFORME
El contingut de l’ISA dels plans d’ordenació urbanística municipal, com és el cas del POUM
de Tremp (Pallars Jussà), ve fixat a l’esmentat article 70 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme:
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla, el què inclou:
1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de
planejament i del seu entorn.
2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en
l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en
4

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes
aplicables.
3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els
requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts
als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme, els quals han de referir-se, entre d’altres aspectes, a la
sostenibilitat global del model d’ordenació; al cicle de l’aigua; a la biodiversitat territorial, la
permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l’ambient
atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.
Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau
d’importància relativa.
b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada, el què inclou:
1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades.
2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves
determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l’apartat
1.c) d’aquest article.
3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada.
c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada, incloent:
1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb
possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.
2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals
de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de
l’ordenació proposada.
ambient.
3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi
d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a
curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d’altres) de l’ordenació proposada
sobre el medi ambient, incloent:
1r. Els efectes sobre els recursos naturals.
5

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat 1.
3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla.
e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què
comprèn:
1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments
ambientals assenyalats a l’apartat 1.
2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals
inicial i resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius
ambientals establertes en l’apartat 1.c).
3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya
dels objectius i criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla.
En l’elaboració d’aquest ISA, doncs, s’ha seguit, en general, l’article que s’acaba d’enunciar,
adaptant-lo, en tot cas, a les característiques particulars de l’espai geogràfic de Tremp i a les
peculiaritats (territorials, competencials, escalars, etc.) de l’instrument de planificació objecte
d’avaluació: el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
Per assolir aquest objectiu, s’ha utilitzat la guia publicada pel Departament de Medi Ambient
i Habitatge sobre els ISA, “POUM, Avaluació ambiental en el planejament urbanístic 06” (Centre
de Política de Sòl i Valoracions, UPC, 2006).
6

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS
AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
2.1. ÀMBIT D’ESTUDI
El municipi de Tremp és extens com pocs d’altres a Catalunya. Amb una superfície que
supera els 300 km quadrats, està integrat per 29 nuclis poblacionals. Tremp, cap municipal i
capital administrativa de la comarca del Pallars Jussà, esdevé la població amb major nombre
d’habitants al territori (vegeu Plànol Informatiu I1 – Situació i ortofotomapa).
Superfície: 303’54 km 2
Població: 6.190 habitants (2007), 5.850 hab al nucli de Tremp
Una de les singularitats geogràfiques d’aquest gran municipi és la discontinuïtat territorial
entre les seves àrees; la capital –Tremp- es troba envoltada per un altre municipi (el de
Talarn), i el mateix succeeix amb les àrees de Suterranya - Vilamitjana, Puigcercós i una zona
que es troba dins l’àmbit de l’Alta Ribagorça. Alhora, aquest extens municipi limita amb
multitud d’entitats municipals, amb diferents comarques i, fins i tot, amb d’altres comunitats
autònomes: al Pallars Jussà limita amb els municipis de Castell de Mur, Sant Esteve de la
Sarga, Talarn i Salàs; a l’Alta Ribagorça limita amb el municipi de El Pont de Suert; i limita,
també, amb la comunitat d’Aragó.
L’extensió territorial pertinent suposa a la capital un sobreesforç administratiu; tenint en
compte que el 90% de la població es concentra a la Conca de Tremp i que el 10% restant es
reparteix en la major part del territori, la tasca de garantir un repartiment dels serveis i dels
recursos equitatiu esdevé complicada i feixuga (EGEA, 2007).
3

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2.2. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS
AMBIENTALMENT RELLEVANTS
2.2.1. OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL
2.2.1.1. GEOLOGIA
L’àrea d’estudi es troba situada al Nord Oest de Catalunya, a la serralada Prepirenca. Aquesta
serralada està formada per mantells encavalcants que es van despendre de la zona axial
pirenaica durant l’orogènia alpina.
Més concretament es troba a la zona Nord del sinclinal que dibuixa la Conca de Tremp. Aquesta
Conca limita al Nord amb la làmina encavalcant de la unitat de Bóixols i al Sud amb la làmina
encavalcant del Montsec. Tant a l’Est com a l’Oest la conca està delimitada per 2 unitats de
conglomerats, Comiols i Pont de Montanyana respectivament, que dibuixen el paleorelleu de la
zona.
Mapa geològic a l’entorn del municipi de Tremp.
Font: Magna 1:50 000 IGME (UTE, 2008).
Aquesta morfologia sintectònica de Conca emmarcada a la part posterior de la làmina
encavalcant que la transporta, rep el nom de conca “piggy-back” o segons traducció literal “a
4

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
coll i be”, ja que la làmina encavalcant transporta a les seves espatlles la conca sedimentaria
(vegeu Fotografies 1 i 14).
Estructuralment, a part d’aquest sistema de làmines, es pot observar el plegament sinclinal amb
les capes del flanc nord cabussant cap al sud.
Inventari d’Espais d’Interès Geològic a Catalunya (IEIGC)
La Conca de Tremp pertany a les regions clàssiques de la geologia europea. Fa més de mig segle
que anualment és visitada per un gran nombre de geòlegs ja siguin professionals com
aficionats, així com alumnes de Geologia d’universitats no sols de totes les comunitats
autònomes (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de
Salamanca, Universitat Complutense de Madrid, etc.) sinó també estrangeres (Universitat de
Tubingen, Universitat de Parma, Bologna, Leiden, Utrecht, etc.) i personal de companyies de
petroli que utilitzen aquestes contrades per a l’ensenyament pràctic del món de la geologia i en
definitiva per observar models potencials de reservoris de gas i petroli.
Aquesta popularitat es deu a la gran varietat de paleoambients que van des de margues i gresos
formats a mar obert i profund, fins a argiles i graves típiques de terres àrides, passant per
esculls i dipòsits de plana de marea. L’observació en els excel·lents afloraments de les textures i
estructures sedimentològiques, dels canvis litològics laterals i verticals, així com la presència de
nombrosos fòssils, permeten la reconstrucció i observació de l’origen dels sediments i dels
processos que els han originat. La possibilitat que dóna aquesta conca de poder observar i tocar
totes aquestes característiques en un espai reduït i/o amb una escala adient, és difícil trobar en
altres conques europees i fins i tot a nivell mundial (web DMAH).
Dins el terme municipal de Tremp hi ha una geozona i dos geòtops d’interès català i que són
(Lo Trencalòs, 2007 i web del DMAH, 2008):
Geozona Estratotip de l’Ilerdià (Claret – Coll de Montllobar) (codi IEIGC nº 123): la fitxa fou
realitzada l’any 2003 pels geòlegs Gonzalo Rivas, Eduard Remacha i Oriol Oms. Inclou 7
geòtops dins seu. No hi ha cap figura legal que el protegeixi, encara que no cal perquè el risc
de desaparició és gairebé nul. A més a més, formarà part, en un futur no gaire llunyà, d’un
gran Parc Geològic, iniciativa del Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp, del
Consell Comarcal del Pallars Jussà i de grans empreses petrolieres (Elf, Shell, etc.). No es
preveuen afectacions perquè la carretera és molt poc transitada i l’impacte humà gairebé nul.
Geòtop Formació Castissent a Mas de Faro (codi IEIGC nº 121): la fitxa fou realitzada l’any 2003
pels geòlegs Gonzalo Rivas, Eduard Remacha i Oriol Oms. Com en l’anterior geozona,
l’impacte de l’home sobre aquest geòtop es pot considerar nul.
5

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
GEOLOGIA
Geòtop Esllavissada de Puigcercós (codi IEIGC nº 124) (vegeu Fotografia 13): la fitxa fou
realitzada l’any 2005 pel geòleg Jaume Bordonau Ibern (UB). El geòtop no es troba en cap
zona protegida i constitueix un magnífic exemple per il·lustrar conceptes com els de
perillositat, vulnerabilitat i risc geològic. Malgrat tot, l’estat de conservació és excel·lent i no
es preveu cap actuació futura que pugui malmetre aquesta localitat. L’esllavissada de
Puigcercós, situada a l’oest del turó del castell, no és visible ni des de les poblacions properes
ni des de la carretera C-147 de Balaguer a Tremp. Els accessos a l’esllavissada, mitjançant
camins i corriols, fan gairebé impossibles algunes activitats (per exemple, abocaments de
runa) que podrien amenaçar aquest punt. De cara a millorar l’ús d’aquest geòtop,
principalment a nivell de divulgació i d’ensenyament mitjà, seria molt convenient poder
disposar d’un rètol informatiu, amb un mínim d’informació escrita i gràfica. En l’actualitat
no hi ha cap element que malmeti l’estat de conservació d’aquest geòtop, ni es preveu cap
actuació futura que pugui posar-lo en perill.
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Segons l’IEIGC, no es preveuen vulnerabilitats
importants en els geòtops i la geozona de Tremp.
El Parc Geològic que es creï al voltant de les àrees
d’interès geològic pot incrementar el número de
visitants, amb un impacte rellevant.
No hi ha cap geòtop ni geozona amb una figura de
protecció legal.
2.2.1.2. EDAFOLOGIA
Possibilitat de potenciar el turisme vinculat a l’estudi
de la geologia del municipi: panells informatius,
delimitació àrees de risc...
Protegir urbanísticament les zones amb un interès
geològic rellevant, sobretot per a la implantació de nous
usos al territori.
El sòl constitueix el suport bàsic dels ecosistemes terrestres i el recurs fonamental dels sistemes
productius agraris. La seva gènesi està lligada a factors geològics, biòtics, topogràfics, climàtics i
antròpics, en els que l’escala temporal hi juga un paper determinant. La baixa taxa de renovació
d’aquest recurs i les seves implicacions productives i ecològiques proporcionen al sòl un
destacat valor com a recurs natural. Valor que es reforça per la seva mancança, en un entorn en
què factors antròpics han limitat en gran mesura els processos de formació edafogènica.
L’única cartografia de sòls disponible és l“Atlas Digital de Comarcas de Suelos”, publicat pel CSIC,
en el que els sòls dominants a Tremp pertanyen a l’ordre dels Entisòls i dels Inceptisòls segons
la classificació natural de sòls de la Soil Taxonomy de la USDA (Departament d’Agricultura
dels Estats Units d’Amèrica, 1987) a nivell de Grans Grups.
6

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Mapa de sòls a l’entorn del municipi de Tremp.
Font: Atlas Digital de Comarcas de Suelos (UTE, 2008).
Pel que fa referència a la planificació i ordenació del territori resulta molt més interessant
conèixer la capacitat d’us agrari o capacitat hidrològica d’un sòl que les seves característiques
edàfiques. Cal destacar que la meitat sud del municipi pertany a la Conca de Tremp, és a dir,
terrenys agrícoles de qualitat elevada, que destaquen per un sòl profund i amb pendents suaus,
que en cap cas superen el 10% (UTE, 2008).
En canvi, fora de la Conca de Tremp, els llocs amb forts desnivells i pendents, l’erosió molts
cops hi és present i dificulta la formació d’horitzons B estructurals. Les partícules més fines que
es troben a la superfície del sòl (argiles i llims) són arrossegades com a conseqüència de l’erosió
cap a cotes més baixes, raó per la qual l’horitzó A (el superficial) freqüentment presenta textures
grolleres, amb grava i pedres. La matèria orgànica generalment està poc transformada i
humificada. Encara que la permeabilitat dels sòls és sempre mitjana o alta, mai es troben
descalcificats perquè l’escolament superficial és ràpid. El perfil general dels sòls és un A (B)
C/R encara que en moltes ocasions hi pot aparèixer un horitzó O d’acumulació de matèria
orgànica més o menys desenvolupat. En els cims i llocs amb forta pendent només hi trobem
perfils (AC), (AR), (OAC) i (OAR); mentre que a les obagues és més freqüent trobar-hi perfils
(OAC) i fins i tot (OABC). De forma genèrica es pot dir que són sòls relativament profunds, de
textura equilibrada o una mica grollera, naturalesa calcària, permeabilitat moderada i fertilitat
mitjana (MARSAL & PORTA, 2006).
7

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
EDAFOLOGIA
Per últim, segons dades de la Generalitat de Catalunya, dins Tremp no hi ha cap emplaçament
amb sòls potencialment contaminats o en els que s’hagi fet l’inici de declaració.
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Despoblament dels nuclis rurals que redueix l’ús
agrícola del sòl.
Forts pendents a la meitat nord de Tremp en els que
pot haver una pèrdua important de sòls (vegeu apartat
2.2.1.7 de riscos geològics).
2.2.1.3. OROGRAFIA
Orientacions
Potenciació del sector agrícola a la Conca de Tremp,
protegint els terrenys d’interès.
Valoració dels cultius en alçada fora de la Conca de
Tremp, mitjançant el planejament urbanístic.
El terme municipal de Tremp es distribueix de forma discontínua al centre i l’oest de la Conca
de Tremp (depressió mitjana Prepirinenca).
El sector oest del terme és el major, amb 26.997 ha i el formen un seguit de conques
hidrològiques, que orientades en sentit E(NE)-W(SW), desemboquen a la Noguera Ribagorçana:
barrancs de Montllobar, la Vileta, Tercui, d’Espills, Gran d’Escarlà, d’Esplugafreda, del Solà i de
Miralles i, d’altres conques, que orientades en sentit N-S, desemboquen a la Noguera Pallaresa:
barrancs de Palau, Riucós, Seròs i de Fontfreda. Les dues vessants estan separades per
l’alineació de serres (NE-SW) de Montllobar, Gurp (vegeu Fotografies 27 i 30), Castellet i Lleràs.
Les alçades màximes d’aquestes serres són 1.125 m, 1.427 m, 1.586 m i 1.692 m respectivament
El sector central del terme municipal de Tremp, correspon a la ciutat de Tremp, situada a la riba
esquerra de la Noguera Pallaresa, a 468 m d’alçada, en una zona planera (vegeu Fotografia 35).
L’est del terme de Tremp, en canvi, el formen dos sectors: el sector corresponent a la plana de
Vilamitjana, Suterranya i Palau de Noguera, on destaca la solana de la serra de Nerets (907 m
d’alçada) i, finalment, el sector planer del sud-est, de Puigcercós, a 500 m d’alçada (vegeu
Fotografia 12).
8

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Model digital d’elevacions del municipi de Tremp.
Font: Elaboració pròpia.
A partir del Pla de Prevenció d’Incendis de Tremp, s’obté que la distribució de les diferents
classes d’orientacions del terreny és la següent:
Classe orientació Superfície (ha) %
0: Zones planes 1.351,58 4,45%
1: Orientació N 3.460,01 11,38%
2: Orientació NE 2.261,55 7,44%
3: Orientació E 2.119,25 6,97%
4: Orientació SE 3.193,24 10,50%
5: Orientació S 5.293,83 17,42%
6: Orientació SW 5.190,82 17,08%
7: Orientació W 3.824,56 12,58%
8: Orientació NW 3.703,16 12,18%
TOTAL 30.398,00 100,00%
De les dades de la taula, es dedueix un clar predomini de les orientacions sud. Si es representa
gràficament les orientacions:
9

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Pendents
Mapa d’orientacions del municipi de Tremp.
Font: Elaboració pròpia.
El relleu de Tremp es caracteritza per ser molt accidentat, amb l’excepció de l’extrem sud-est.
Les zones més accidentades són la Serra de Sant Gervàs i la de Castellet, tal i com es pot
observar al plànol de pendents. La distribució de les pendents es detalla a la taula següent:
Classe de pendent Superfície (ha) %
Pendents 0 a 5 % 1397,19 4,60%
Pendents 5 a 10 % 1560,14 5,13%
Pendents 10 a 20 % 6453,08 21,23%
Pendents 20 a 40 % 13784,46 45,34%
10

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
OROGRAFIA
Pendents >40 % 7204,69 23,70%
TOTAL 30399,55 100,00%
Taula i mapa de pendents del municipi de Tremp.
Font: Elaboració pròpia.
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Respecte les orientacions, el predomini de les
orientacions sud pot generar un risc d’incendi més
acusat.
El relleu accidentat de Tremp amb forts pendents ha
provocat grans pèrdues de sòls visibles en molts casos
(vegeu apartat riscos 2.2.1.7).
El predomini de les orientacions sud és més favorable
per a la implantació de l’energia fotovoltaica.
La delimitació de les àrees amb pendents majors al
20% reduirà el riscos geològics vinculats a la
urbanització.
Un 10 % del municipi té pendents aptes per a conreus
i un 30 % és apte per a sòl urbanitzable.
11

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2.2.1.4. USOS DEL SÒL
En relació als usos bàsics del sòl, segons el Cens Agrari de 1999 de l’Institut d’Estadística de
Catalunya, dins el terme municipal de Tremp la superfície agrària es distribueix de la següent
forma:
12.210 ha de Superfície Agrícola Utilitzada (SAU)
2.984 ha de terres llaurades, el 63% de secà. Es desconeix si hi ha explotacions agrícoles
ecològiques o de cultiu integrat. Durant el treball de camp es varen detectar algunes zones
agrícoles de cert interès, algunes d’elles dins de zones protegides: la zona de Los Seixols
(vegeu Fotografia 15), les zones agrícoles a Los Rengassos – Barranc de les Bruixes (vegeu
Fotografia 24), les àrees agrícoles prop del nucli de Claramunt (vegeu Fotografia 32) o la
zona conreable al peu de l’Obac de la Vileta (vegeu Fotografia 33).
9.226 ha de pastures permanents, el 98% en zones ermes i matolls emprats per pasturar, la
resta terres de producció d’herba
15.289 ha de Terrenys Forestals
Cap d’elles amb finalitat comercial, sinó per aprofitament propi o conservació del medi
29% de frondoses (32 explotacions), 57% resinoses (15 explotacions) i 15% mixtes (3
explotacions)
2.484 ha d’Altres
72% de matolls, 22% d’erms, entre d’altres
En relació a la ramaderia, el cens actualitzat de l’Ajuntament de Tremp (2008) indica que hi ha:
78 explotacions ramaderes
Explotacions: 28% d’aviram, 23% de conills, 18% de porcs, entre d’altres
UR: 2.586 de porcs, 1.044 d’ovelles, 490 bovins, entre d’altres
Es desconeix si hi ha explotacions ramaderes ecològiques
Dins el municipi hi ha un Pla d’Ordenació de Pastures (DOYA, 2002), realitzat per l’Àrea de
Recursos Natural de l’Ajuntament de Tremp i amb l’objectiu d’optimitzar l’aprofitament de
pastures al municipi. Les actuacions que proposa aquest pla són (LO TRENCALÒS, 2007):
- Fer un inventari florístic exhaustiu per determinar les actuacions de millora de pastures.
- Quan es redactin els projectes d’ordenació forestal, la gestió pastoral haurà d’ésser un
apartat important, delimitant les zones pasturables. Segons els 4 plans d’ordenació de
forests públics redactats fins ara (que ordenen 3.934 ha), resulten unes 197’69 ha de zones
amb actuacions de millora de pastures.
12

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Forests públics amb plans d’ordenació aprovats i zones d’actuació de millora de pastures (en groc) a
Tremp.
Font: Elaboració pròpia a partir dels plans d’ordenació forestal.
- Revisar els preus que es paguen als aprofitaments veïnals i a les licitacions, ja que
actualment són molt baixos i es paguen preus diferents a cada forest.
- Redactar una ordenança que reguli l’aprofitament de les pastures, i revisar els plecs de
condicions per evitar irregularitats i especulacions.
D’altra banda, el municipi és objecte en aquests moments de la Concentració parcel·lària a la zona
regable de la Conca de Tremp, finalitzada l’any 2007 i que comprèn part dels termes de Tremp,
Talarn, Llimiana, Gavet de la Conca, Castell de Mur i Isona i Conca Dellà, dins els límits
següents: (a) al nord amb l’embassament de Sant Antoni al riu Noguera Pallaresa, (b) al sud
amb el barranc de Barcedana i barranc de Cellers, (c) a l’est per la cota altimètrica 520 i (d) a
l’oest per la cota 560. La concentració afecta 4.663 ha, amb 4.155 parcel·les i 973 propietaris, amb
l’objectiu de reduir el nombre de parcel·les a 1.459 com a eina imprescindible per a la
competitivitat de les explotacions.
13

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
USOS DEL SÒL
Plànol de situació objecte de la concentració parcel·lària
Font: REGSA, 2007
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Manca de regulació de les explotacions agrícoles i
ramaderes dins el planejament urbanístic vigent.
La sobrepastura pot generar una major pèrdua de sòls
en zones de més pendent.
Implementació de l’agricultura i ramaderia ecològica i
extensió dels cultius integrats.
La integració de la concentració parcel·lària al
planejament pot afavorir la rendibilitat de les
explotacions.
La delimitació de les àrees d’interès agrícola (pel Pla
Territorial i el POUM) permet potenciar el sector primari
o, almenys, no entorpir-lo.
14

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2.2.1.5. XARXA VIÀRIA I MOBILITAT
L’estructura del municipi, una gran extensió amb nuclis dispersos de baix pes demogràfic, fan
que sigui problemàtica la prestació dels serveis mínims, entre ells els de transport públic, als
nuclis més petits, que en alguns casos, com a la zona de la Terreta, tenen un grau de
connectivitat molt baix amb el nucli principal de Tremp.
D’altra banda, Tremp és la capital comarcal del Pallars Jussà, fet que emfatitza la seva condició
de ciutat de serveis, fent que diàriament rebi una important quantitat de visites des dels
municipis de la mateixa comarca. En aquest sentit, s’ha de remarcar l’emplaçament dins de la
població de l’Hospital Comarcal del Pallars Jussà, els Jutjats, el Consell Comarcal, o el mercat
que se celebra tots els dilluns.
Un altre fet remarcable del seu emplaçament territorial, lloc de pas en l’eix Lleida – Balaguer –
Tremp – Pobla de Segur, comunicades per la C-13, i per la N-260, amb el Pont de Suert i Sort.
Així mateix, cap al sud-est, la C-1412b, comunica la població amb Ponts i Artesa de Segre (L-
512). En definitiva, Tremp es configura com la principal porta d’entrada al Pirineu Oriental.
L’eix del Pallars es correspon amb la carretera C-13, de la qual és titular la Generalitat de
Catalunya, i algun tram de l’N-260 de l’Estat, concretament entre la Pobla de Segur i Sort. Es
tracta de l’eix que vertebra, seguint el curs de la Noguera Pallaresa, les comarques del Pallars
Jussà i el Pallars Sobirà.
La C-13 entra des del sud, pel marge dret de l’embassament de Terradets de manera
sensiblement paral·lela a la línia de ferrocarril Lleida-la Pobla de Segur i travessa, tant Tremp
com la Pobla de Segur, pel bell mig dels respectius nuclis urbans. El tram entre Tremp i la Pobla
de Segur, que voreja l’embassament de Sant Antoni, ha estat condicionat recentment.
Les intensitats de trànsit registrades en aquesta via també són molt baixes i no superen, en cap
cas, els 5.000 vehicles diaris. De fet, es podria afirmar que la intensitat del corredor rondaria els
3.000 vehicles diaris en la part baixa i de 1.500 en la seva part més alta amb una zona central de
major agitació per raons essencialment de mobilitat interior entre Tremp i la Pobla de Segur,
sobretot, però també entre la Pobla i Sort.
TRAM IMD 1975 IMD 1980 IMD 1996 IMD 2001
Increment
1996-2001
Increment
1980-2001
15
% pesants
2001
Balaguer-Tremp 969 1.601 2.991 3.372 2% 4% 10’5%
Tremp-Pobla Segur 1.661 2.006 4.039 4.677 3% 4% 9’5%
Intensitats Mitjanes Diàries de la C-13 al seu pas per Tremp.
Font: Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Pel que fa al municipi de Tremp, el Pla Territorial recull la necessitat de construir una variant,
que es plantejarà amb el traçat definitiu que determinin els estudis previs; en qualsevol cas amb
la voluntat de que es pugui donar servei tant al trànsit de la C-13 com al procedent de Comiols i
Isona.
Tanmateix, una altra carretera important és la comarcal C-1311, que uneix el nucli de Tremp
amb el Pont de Montanyana (Aragó), travessant d’est a oest el sud del terme i comunicant
diversos nuclis de Tremp, com són Claret, Fígols, Puigverd o Castissent.
D’altra banda, el transport públic al municipi és prou nombrós en general, tot i algunes
mancances destacables. En concret, hi ha 3 línies intermunicipals d’autobusos amb parada a
Tremp i la línia de RENFE Rodalies:
La Pobla de Segur-Barcelona (SA Alsina Graells de AutoTransportes): amb 2 serveis al matí
un a la tarda direcció Barcelona.
Esterri d’Àneu-Lleida (SA Alsina Graells de AutoTransportes): amb 1 servei al matí direcció
Lleida.
Barcelona-Eth Pònt de Rei (SA Alsina Graells de AutoTransportes): amb 2 serveis al matí
direcció Eth Pònt de Rei.
Lleida-La Pobla-Lleida (RENFE Mitja Distància): des de Lleida 3 trens (matí, tarda i nit)
amb parada a Tremp.
Recentment, la línia de Lleida-Balaguer-La Pobla ha deixat de ser de titularitat estatal i el servei
que es mantenia des del 1995, mitjançant subvenció de la Generalitat de Catalunya i la
Diputació de Lleida, és gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu de la
Generalitat és revitalitzar aquesta línia ferroviària millorant-ne la infraestructura, atreure-hi un
major nombre d’usuaris i implantar-hi un nou model de gestió.
Segons el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, l’actual temps de viatge amb tren no és
competitiu ni amb el cotxe ni amb l’autobús. L’objectiu és assolir una velocitat comercial més
elevada i homogènia al llarg de tot el recorregut. Per a assolir aquest objectiu caldrà construir
variants a zones de revolts consecutius situades més al nord de Balaguer, rectificar corbes de
radi reduït, millorar la plataforma i les obres de fàbrica i reparar els nombrosos túnels que té la
línia. La velocitat de projecte del gruix de reformes haurà d’estar entre els 80 i 100 km/h. A curt
termini, mitjançant les actuacions que s’estan duent a terme a l’actualitat, el temps de recorregut
baixarà de 2:05 hores a 1:40.
16

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
A més de les actuacions sobre les infraestructures pròpiament dites, les millores en la
senyalització i seguretat (passos a nivell) al llarg del traçat permetran també millorar el temps
de recorregut. D’altra banda, l’estudi de mecanismes adequats per a garantir el servei davant la
climatologia adversa permetran també assegurar un servei de qualitat.
L’anàlisi de la millora conjunta dels desplaçaments a totes les capitals de comarca per la línia de
la Pobla dóna que la mitjana de temps de desplaçament a la resta de ciutats experimenta una
reducció, suposant el servei ferroviari més ràpid disponible, del 51% des de Tremp.
L’especificitat de la línia i el territori fan necessari un estudi de captació de nous segments de
mercat, per tal d’arribar a combinar en el transport de viatgers d’aquesta línia els usos turístics
amb les demandes pròpies dels habitants de les poblacions properes. És a dir, un canvi en el
tipus d’explotació ferroviària haurà de permetre fer més atractiu el servei i captar una major
demanda d’usuaris.
En definitiva, la línia de la Pobla ha d’esdevenir un servei regional de qualitat i de connexió
amb el tren d’alta velocitat a Lleida, cosa que es pot aconseguir amb una bona coordinació
horària entre ambdues línies.
El municipi de Tremp disposa recentment d’un Estudi de mobilitat, elaborat per l’empresa
DOYMO. Els seus objectius de partida són:
Millorar la seguretat viària al municipi, principalment pel que respecta als diferents itineraris
principals de vianants.
Potenciar el mitjà peu, mitjançant la creació d’una oferta adient a aquest mode de transport
(voreres amples, passos de vianants, etc.)
Facilitar la cohabitació entre la bicicleta i la resta de vehicles al viari del nucli
Que els ciutadans disposin de la possibilitat d’utilitzar el transport públic, tant entre el nucli urbà i
la resta de nuclis com entre el municipi i l’eix Lleida-Balaguer-Pirineu.
Analitzar, des de la perspectiva de la mobilitat en vehicle privat, els tipus de sistema d’accés
més adient per a la zona de vianants, definint les característiques del sistema escollit.
Avaluar les necessitats d’aparcament, tant de residents com de forans, amb l’objectiu de garantir
en tot moment l’accessibilitat a la zona.
Analitzar els problemes de connectivitat existents a la xarxa viària, principalment pel que
respecta a l’accés al polígon industrial i la zona de les escoles.
Els principals problemes detectats per l’estudi són:
Ús excessiu del cotxe com a mitjà de transport de proximitat.
Poc respecte de les zones de càrrega i descàrrega, i alta indisciplina en l’aparcament.
17

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Les places amb més demanda de rotació, es troben sovint ocupades per estacionaments de
llarga durada, per motius de treball o residència.
Poc espai vial destinat als vianants, amb voreres molt estretes en molts carrers.
Considerable trànsit de pas per la travessera, que a la vegada constitueix l’eix principal de
la trama urbana.
Important trànsit de vehicles pesants pel davant de l’accés al CEIP Valldeflors.
L’esmentat estudi deriva en una sèrie de propostes d’actuació, dividides en temes i que es
resumeixen en:
MOBILITAT DE VIANANTS I BICICLETES
Potenciació del mitjà a peu per als desplaçaments interns
Creació d’itineraris segurs per anar a peu a l’escola
Potenciació de la bicicleta com a mitjà de transport
Millora de l’oferta de connexió amb la Pobla de Segur
Millora de l’oferta de transport públic amb Lleida i Barcelona
Augment de la cobertura de la oferta als nuclis dispersos
MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT
Modificar d’itinerari d’accés al polígon industrial
Augment de la seguretat vial i del aprofitament viari
Limitació de la velocitat màxima al nucli urbà
Evitar el trànsit de pas
Augment de l’ocupació dels vehicles
Millora de la seguretat vial i dels punts conflictius
APARCAMENT
Facilitar l’estacionament per comprar i fer gestions
Disminució de la indisciplina en l’estacionament
PROPOSTES DE MILLORA I CONTINUÏTAT DEL PLA
Pla de senyalització.
Campanya d’informació i sensibilització.
Estudi de transport a la demanda de transport públic
18

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
XARXA VIÀRIA I MOBILITAT
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
La gran quantitat de nuclis dispersos dins el terme
dificulta les comunicacions internes i externes.
Processos de despoblament en certes àrees derivades
de la manca de comunicacions.
El transport públic intern és molt escàs i no pot
substituir la utilització del vehicle privat.
2.2.1.6. FORMES D’OCUPACIÓ DEL SÒL
Gran quantitat de camins rurals que es poden emprar
com a itineraris paisatgístics i de passejada (peu i
bicicleta).
És possible la millora de les comunicacions internes i
externes amb una bona planificació urbanística.
L’apartat que a continuació s’exposa correspon s’inclou dins la Memòria del Catàleg de masies i
cases rurals susceptibles de recuperació o preservació 2007 (EGEA, 2007).
Despoblament del territori
D’una manera semblant al que ha esdevingut amb moltes zones dels Pirineus i Prepirineus
catalans, l’actual territori que forma el municipi de Tremp va patir un important despoblament
a partir de la dècada dels anys seixanta del segle passat. La societat, amb el desenvolupament
de nous models econòmics (el despertar del sector serveis enfront de l’agricultura i de la
ramaderia imperant fins aleshores) es decidí a deixar el camp i a concentrar-se a les ciutats
buscant ingressos monetaris. Això va produir l’abandonament progressiu dels camps i, més
endavant, dels masos i dels pobles encimbellats i mal comunicats. A Tremp hom pot veure
reflectida aquesta realitat en pobles abandonats com ara Llastarri o Casterner de les Olles.
Tanmateix, la Terreta, que anys enrere esdevenia un territori cada cop més despoblat, d’ençà els
anys vuitanta ha experimentat un lent però progressiu creixement demogràfic. Pobles com
Espluga de Serra, Aulàs o Esplugafreda s’estan repoblant amb gent vinguda de les ciutats.
Aquest fet ha invertit positivament el regressiu moviment poblacional, amb el conseqüent
impuls econòmic que això pot provocar.
Heterogeneïtat
Fruït de la seva extensió geogràfica, el tret més significatiu del territori és la heterogeneïtat;
heterogeneïtat que es concreta en àmbits tant diversos com la fauna, la flora i, especialment, en
el tipus de poblament (hàbitat).
Quant al tipus d’hàbitat, al llarg del treball realitzat, s’ha pogut observar que la major part dels
nuclis que composen el municipi es caracteritzen per ser nuclis d’hàbitat concentrat; en aquests
nuclis els pobles s’arrepleguen en sí mateixos i únicament en alguns casos es troben masies.
19

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Una zona excepcional que trenca amb aquest esquema és Castissent. Aquí, l’hàbitat esdevé
dispers. En aquest gran territori s’han catalogat una quarantena de masies; aquestes unitats es
composen d’un edifici principal (habitatge) acompanyat d’un seguit d’edificacions (era, corrals,
pallers, capelles i forns) que transformen la masia en un ens pràcticament autosuficient. Dins
d’aquesta categoria d’hàbitat dispers i semidispers es podria incloure el conjunt de masies de
Sapeira i dels Masos de Tamúrcia, ambdues àrees a La Terreta.
Tanmateix, s’ha observat el desenvolupament de dos models econòmics diferenciats i alhora
complementaris; parlem de la primacia de l’agricultura en les terres orientals enfront a la
ramaderia en les zones occidentals. Castissent torna a ser un excel·lent exemple; en aquest nucli
va dominar l’economia ramadera, la multitud de camins tancats amb llosa a banda i banda, per
a una circulació més bona del bestiar així ho testimonien. Encara queden reminiscències de
l’adequació del paisatge a les necessitats econòmiques del moment.
A una escala municipal, el grau de saturació del territori es pot calcular mitjançant dos
indicadors:
IS-1. Calcula el potencial d’ocupació del territori: com més proper a 1, major potencial.
( sòl urbà + sòl urbanitzable)
( sòl total)
IS1 = = 0’005 (el planejament només ocupa un 0’5% del terme)
IS-2. Calcula les previsions de creixement en relació al sòl urbà existent: com més proper a 0,
majors creixements.
( sòl urbà)
( sòl urbà + sòl urbanitzable)
IS2 = = 0’69 (el casc de Tremp encara pot créixer un 31%)
FORMES D’OCUPACIÓ DEL SÒL
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
En un municipi amb tants nuclis de població, el
subministrament de recursos i serveis es complica.
La proliferació descontrolada de certes construccions
o instal·lacions en sòl no urbanitzable (granges, parcs
solars...) pot generar forts impactes ambientals i
paisatgístics al municipi.
Mitjançant el POUM es pot prioritzar el
subministrament de recursos i serveis als nuclis de
població dispersos.
Amb la incorporació del catàleg de masies i cases
rurals al POUM es podria regular les actuacions a
realitzar en cada construcció.
La delimitació de certes àrees prioritàries per a la
implantació d’instal·lacions en SNU (granges, parcs
solars...) pot reduir-ne l’impacte.
El potencial de creixement del Tremp és molt elevat,
tot i que cal prioritzar el consum de sòl.
20

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2.2.1.7. RISCOS NATURALS I TECNOLÒGICS
A excepció del risc d’inundació (tractat a l’apartat 2.2.2.2 Inundabilitat), els riscos naturals que
poden afectar en major o menor mesura a Tremp són: riscos geològics, risc sísmic, incendis
forestals i nevades (vegeu Plànol Informatiu I2 - Riscos).
Pel que fa als riscos geològics (vegeu també apartat 2.2.2.2 d’Inundabilitat), durant el treball de
camp va quedar palès el fort risc de pèrdua de sòls en molts punts del terme de Tremp, en el
moment en què conflueixen uns sòls poc consolidats (depenent del tipus de geologia), una
manca de cobertura vegetal i forts pendents (vegeu Fotografies 17, 23, 38, 40 i 43).
Dictamen preliminar de riscos geològics a Tremp
A instàncies de la Direcció General d’Urbanisme, l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) va
elaborar un dictamen preliminar de riscos geològics a l’àrea delimitada al voltant de 28 nuclis
del terme municipal de Tremp (AP-196/08, desembre 2008).
Respecte a l’anàlisi de la perillositat a tot el terme municipal s’indica:
- Al sector occidental del terme, a les zones amb escarpaments o amb pendents elevats, com per exemple les
serres de Montllobar, Gurp i Sant Gervàs, podrien ser freqüents els despreniments en els ressalts i els
escapaments de les unitats eocenes, oligocenes i cretàciques. Durant la visita de camp se n’ha observat, i
dades del fons de l’IGC, constaten l’existència d’indicis i de despreniments als vessants de Claret i en alguns
vessants del barranc de Riucós.
- D’altra banda hi ha nombroses unitats amb un alt contingut en argiles, que a les zones amb pendents adients
són susceptibles de donar esllavissades, tant superficials com grans esllavissades. Cal destacar però el cas de
les unitats garumnianes que són força plàstiques, i que solen donar problemes d’estabilitat, com succeeix
àmpliament a la conca de Tremp i als voltants de Vallcebre (Berguedà).
- Al terme de Tremp, algunes estan documentades, com la coneguda esllavissada de Puigcercós o la de la
Torre de Tamúrcia. L’esllavissada de Puigcercós va tenir lloc el 13 gener de1881, després que alguns anys
abans s’haguessin produït alguns moviments, coincidint amb un període de fortes pluges. Es tracta d’un
moviment de tipus mixt, rotacional amb desenvolupament de flux, que es va desencadenar per les pluges i
probablement per la soscavació del peu per part del barranc de l’Espona, facilitat per una disposició
estructural favorable dels materials garumnians.
- A la Torre de Tamúrcia, també es va produir un gran moviment antic de tipus mixt rotacional amb flux, on
el volum mobilitzat podria haver estat superior al milió de metres cúbics. Segons Corominas i Alonso es
poden reconèixer fins a quatre plataformes de rotació.
- Altres moviments del terme que figuren a la base de dades de l’IGC són dos fluxos antics, també del tipus
mixt rotacional amb flux, situats prop de Claret, un situat a Santa Helena i l’altre a l’obac de Puigmaçana.
21

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Respecte a l’existència d’esfondraments, cal indicar que algunes unitats garumnianes poden contenir guixos,
però en quantitats poc importants i estan intercalats en materials argilosos, fet que limita molt el
desenvolupament de carstificacions. D’altra banda, al sector nord del terme hi ha unitats carbonàtiques
cretàciques que podrien haver patit processos càrstics i haver desenvolupat cavitats, però no es té constància
d’antecedents.
- Al terme de Tremp s’identifiquen diversos cons de dejecció, generalment associats als torrents que
desaigüen a la Noguera Pallaresa i a la Noguera Ribagorçana, en el punt que els torrents assoleixen els
dipòsits al·luvials d’aquest rius. Alguns d’aquests cons poden ser actius i amb una perillositat potencial
elevada, ja que els pendents poden ser elevats i hi pot haver disponibilitat de material mobilitzable, atesa
l’abundància de moviments de massa.
El dictamen conclou amb una sèrie de recomanacions per a certes actuacions, en funció del nucli
de població, que es resumeixen a continuació:
TREMP
Subàrea A1
Tipus Despreniments i esllavissades
Grau Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana la realització d’un estudi detallat d’estabilitat del vessant que determini les mesures de
protecció més adients, especialment en el cas d’obres lineals que comportin desmunts continuats o
importants.
Subàrees A2, A3, A4 i A5
Tipus Esllavissades
Grau Baix a Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol actuació considerin la possibilitat de
lliscaments o bé d’induir-ne i, si s’escau, que indiquin la necessitat de prendre mesures preventives..
Noguera Pallaresa, torrent de Fontvella i barranc de Riucós
Perillositat Inundabilitat
Propostes Estudi d’inundabilitat de la Noguera Pallaresa, torrent de Fontvella i barranc de Riucós.
VILAMITJANA
Barranc de l’Abeller
Perillositat Inundabilitat
Propostes Estudi d’inundabilitat del barranc de l’Abeller.
PALAU DE NOGUERA
Subàrea B
Tipus Esllavissades
Grau Baix a Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol actuació considerin la possibilitat
d’esllavissades o bé d’induir-ne i, si s’escau, que indiquin la necessitat de prendre mesures
preventives..
Noguera Pallaresa
Perillositat Inundabilitat
Propostes Estudi d’inundabilitat de la Noguera Pallaresa.
SUTERRANYA
Llau del Bas
Perillositat Inundabilitat
Propostes Estudi d’inundabilitat de la Llau del Bas.
CLARET
Subàrea C
22

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Perill.
Tipus Moviments de vessant
Grau Mitjà
Propostes Es recomana la realització d’un estudi detallat d’estabilitat del vessant que determini les mesures de
protecció més adients, especialment en el cas d’obres lineals que comportin desmunts continuats o
importants.
EROLES
Subàrea D
Tipus Despreniments
Grau Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que s’efectuï un estudi detallat d’estabilitat del vessant, que determini si cal prendre
mesures de protecció i quines són les més adequades a les característiques de la planificació o obra
proposades.
PUIGVERD
Subàrea F
Tipus Lliscaments
Grau Baix a Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol actuació considerin la possibilitat de
lliscaments o bé d’induir-ne i, si s’escau, que indiquin la necessitat de prendre mesures preventives..
GURP
Subàrea H
Tipus Despreniments
Grau Mitjà a Alt
Perill.
Propostes Es recomana que s’efectuï un estudi de caiguda de blocs del vessant, on es delimiti la perillositat en
detall i es determini la necessitat de prendre mesures de protecció i quines són les més adequades a
les característiques de les estructures existents i de la planificació o obra proposades
Barranc de la Font Vella
Perillositat Inundabilitat
Propostes Estudi d’inundabilitat del barranc de la Font Vella.
SANTA ENGRÀCIA
Subàrea I
Tipus Despreniments
Grau Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que s’efectuï un estudi detallat d’estabilitat del vessant, que determini si cal prendre
mesures de protecció i quines són les més adequades a les característiques de la planificació o obra
proposades.
TENDRUI
Subàrea J
Tipus Moviments de vessant
Grau Baix a Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol actuació considerin la possibilitat
d’inestabilitats al vesant o bé d’induir-ne i, si s’escau, que indiquin la necessitat de prendre mesures
preventives..
SANT ADRIÀ
Subàrea K
Tipus Moviments de vessant
Grau Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana la realització d’un estudi detallat d’estabilitat del vessant que determini les mesures de
protecció més adients, especialment en el cas d’obres lineals que comportin desmunts continuats o
importants.
ESCARLÀ
23

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Subàrea N
Tipus Despreniments
Grau Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que s’efectuï un estudi de caiguda de blocs del vessant, on es delimiti la perillositat en
detall i es determini la necessitat de prendre mesures de protecció i quines són les més adequades a
les característiques de les estructures existents i de la planificació o obra proposades
ESPLUGAFREDA
Tipus Esllavissades
Grau Baix a Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol actuació considerin la possibilitat
d’esllavissades o bé d’induir-ne i, si s’escau, que indiquin la necessitat de prendre mesures
preventives..
PONT D’ORRIT
Noguera Ribagorçana
Perillositat Inundabilitat
Propostes Estudi d’inundabilitat de la Noguera Ribagorçana.
MASOS DE TAMÚRCIA
Tipus Esllavissades
Grau Baix a Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol actuació considerin la possibilitat
d’esllavissades o bé d’induir-ne i, si s’escau, que indiquin la necessitat de prendre mesures
preventives..
TORRE DE TAMÚRCIA
Tipus Esllavissades
Grau Baix a Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol actuació considerin la possibilitat
d’esllavissades o bé d’induir-ne i, si s’escau, que indiquin la necessitat de prendre mesures
preventives..
TOROGÓ
Tipus Esllavissades
Grau Baix a Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol actuació considerin la possibilitat
d’esllavissades o bé d’induir-ne i, si s’escau, que indiquin la necessitat de prendre mesures
preventives..
ESPLUGA DE SERRA
Tipus Esllavissades
Grau Baix a Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol actuació considerin la possibilitat
d’esllavissades o bé d’induir-ne i, si s’escau, que indiquin la necessitat de prendre mesures
preventives..
LLASTARRI
Tipus Despreniments
Grau Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que s’efectuï un estudi detallat d’estabilitat del vessant, que determini si cal prendre
mesures de protecció i quines són les més adequades a les característiques de la planificació o obra
proposades.
24

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
CASTERNER DE LES OLLES
Punt h
Tipus Despreniments
Grau Baix a Mitjà
Perill.
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol actuació considerin la possibilitat de
despreniments o bé d’induir-ne i, si s’escau, que indiquin la necessitat de prendre mesures
preventives..
Altres recomanacions generals a tenir en compte són:
- La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les directrius actuals
del “Código Técnico de la Edificación” (CTE).
- Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució d’excavacions o talussos
antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.
- Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics preexistents. Usualment, no solen
ser aptes per a fonamentar estructures, i es poden generar assentaments diferencials importants en
ser sotmesos a càrregues.
- Evitar les fonamentacions en terraplens o rebliments antròpics. Les seves característiques
geotècniques no els fan aptes per a fonamentar estructures, ja que poden generar assentaments
diferencials importants en ser sotmesos a càrregues.
- Respectar les lleres, evitant les actuacions que obstaculitzin el pas o impedeixin el correcte drenatge
de l’aigua, i deixant espai lliure suficient al voltant de la llera.
El municipi de Tremp es localitza en una àrea amb una intensitat sísmica de VII-VIII (segons
l’escala MSK), per tant, amb un risc sísmic rellevant dins Catalunya. Aquesta classificació té en
compte bàsicament els efectes percebuts en les persones, objectes i construccions. Els graus
d’intensitat VII i VIII impliquen segons dades de l’Institut Geològic de Catalunya:
Grau VII. Danys a les construccions
a) La majoria de les persones s’esporugueixen i corren cap al carrer. Moltes tenen dificultat per
mantenir-se dempeus. Les vibracions són percebudes per persones que condueixen automòbils.
b) Sonen les campanes grans. En alguns casos, es produeixen esllavissades en carreteres que
passen per vessants amb pendents acusats; es produeixen danys en juntes de canalitzacions i
apareixen fissures en murs de pedra. S’aprecia onatge a les llacunes i l’aigua s’enterboleix per
remoguda del fang. Canvia el nivell de l’aigua dels pous i el cabal de les deus. En alguns casos,
25

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
tornen a rajar deus que estaven seques i s’assequen d’altres que rajaven. En certs casos es
produeixen esllavissades en talussos de sorra o de grava.
c) Moltes construccions del tipus A sofreixen danys greus (classe 3) i algunes inclús destrucció
(classe 4). Moltes construccions del tipus B sofreixen danys moderats (classe 2). Moltes
construccions del tipus C experimenten danys lleugers (classe 1).
Grau VIII. Destrucció d’edificis
a) Por i pànic general, també en persones que condueixen automòbils.
b) En alguns casos es trenquen branques dels arbres. Els mobles, fins i tot els pesats, es
desplacen o tomben. Els llums penjats sofreixen danys parcials. Petites esllavissades als
vessants de barrancs i en les trinxeres i terraplens amb pendents pronunciats. Esquerdes a terra
d’uns quants centímetres d’amplada. S’enterboleix l’aigua dels pous. Apareixen noves deus.
Tornen a tenir aigua els pous secs i s’assequen els existents. En molts casos canvia el cabal i el
nivell d’aigua de les deus i pous.
c) Moltes construccions del tipus A sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5).
Moltes construccions del tipus B sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4).
Moltes construccions del tipus C sofreixen danys moderats (classe 2) i algunes greus (classe 3).
De vegades, es produeix el trencament d’algunes juntes de canalitzacions. Les estàtues i
monuments es mouen i giren. S’ensorren murs de pedra.
Per tant, es pot considerar que el risc sísmic en la zona de Pirenaica és elevat en comparació
amb la resta de territori català.
26

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Zones sísmiques a Catalunya.
Font: Institut Geològic de Catalunya.
Cal tenir en compte també les pròpies característiques geotècnies dels materials que provoquen,
en funció de diferents factors, entre ells la saturació d’aigua i la sismicitat pròpia de la zona,
l’aparició de falles rotacionals originant esllavissaments. Destaca per la seva proximitat
l’esllavissament de Puigcercós, que va obligar a abandonar l’antic poble i desplaçar-lo cap a una
zona més segura.
Tanmateix i segons el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis forestals, el municipi de Tremp té un alt risc d’incendi forestal. Per tant, segons el Pla
INFOCAT (actualitzat a 2007), el municipi ha de disposar d’un Pla d’Actuació Municipal (PAM)
per incendis forestals (vulnerabilitat molt alta), el qual està redactat dins el Pla de Protecció
Civil de Tremp (Ajuntament de Tremp, 2005). A més a més, Tremp disposa del seu Pla de
Prevenció d’Incendis Forestals (MARSAL & PORTA i GARRIGA, 2004).
Les dades bàsiques del municipi són les següents:
Elements vulnerables segons l’INFOCAT: Dues zones d’acampada, al Casterner de les Olles
i al Mas de Salvador, i l’Alberg de Tremp.
27

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Elements de risc segons el Pla de Prevenció d’Incendis: Les àrees de cultiu de la meitat sud
del terme (sectors I, II i III), l’abocador comarcal, la línia de ferrocarril de Lleida-La Pobla i
les línies elèctriques.
Associacions de defensa forestal: segons la informació del Departament de Medi Ambient i
Habitatge, dins el municipi hi ha l’ADF Tremp (núm. 264), la qual es va constituir l’any
1998 i actua sobre 25.918 ha de superfície forestal.
Punts de guaita: dins el terme de Tremp només hi ha un punt de vigilància contra incendis
durant les èpoques de més risc, a la Pleta Verda de la Serra del Castellet, que depèn de la
Regió d’Emergències de Lleida i Vall d’Aran (Direcció General d’Emergències i Seguretat
Civil), i que abasta la meitat sud del terme. D’altra banda, però, hi ha el punt de guaita de la
Faiada (municipi de Pont de Suert) que domina la part alta de la Serra de Sant Gervàs.
Perímetres de Protecció Prioritària: el sector sud del municipi de Tremp s’inclou dins el PPP
Montsec d’Ares (codi L1) amb 4.185’73 ha incloses. Puigcercós, amb 164’98 ha, també
s’inclou dins aquest PPP. El sector est del municipi: Vilamitjana, Suterranya i Palau de
Noguera, amb 132’13 ha, s’inclou dins el PPP Montsec de Rúbies-Sant Mamet (codi L2).
Zones d’Actuació Urgent: segons l’article 42 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de
Catalunya, l’Administració forestal pot declarar determinades àrees zones d’actuació urgent
(ZAU), amb la finalitat de conservar-les i afavorir-ne la restauració. En aquest cas, Tremp no
està inclòs dins de cap ZAU.
Mapa de risc bàsic: les zones amb major risc a Tremp es concentren a les zones altes de les
serres del municipi, ocupades majoritàriament per bosquines i prats (en resum: 42% del
terme amb risc moderat, 32% amb risc alt i 26% amb risc baix). Això contrasta amb l’índex
de risc local del PPI (MARSAL & PORTA i GARRIGA, 2004), que calcula un risc baix al
terme.
Pel que fa als incendis que s’han produït a Tremp des de l’any 1983, només quatre han superat
les 20 ha de superfície (web DMAH, 2008). Tres d’ells es produïren entre el 1984 i 1985, mentre
que l’últim s’inicià al paratge de la Serra i cremà 24 ha arbrades (any 1990). La freqüència
d’incendis és elevada, tot i que majoritàriament afecten superfícies molt reduïdes. Es dóna la
particularitat que bona part dels focs es donen durant els primers mesos de primavera i prop de
nuclis agrícoles, en lloc de l’estiu que és l’època més perillosa, degut a què l’origen és de cremes
de marges, rostolls i pastures (MARSAL & PORTA i GARRIGA, 2004).
D’altra banda, Tremp, com a municipi amb la seva majoria de nuclis a una alçada major a 400
m, està obligat a redactar un Pla d’Actuació Municipal per a nevades, segons el NEUCAT. Així
28

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
doncs, l’any 2005, l’Ajuntament va incloure el Manual d’actuació per a nevades dins el Pla de
protecció civil de Tremp (AJUNTAMENT DE TREMP, 2005). Com a elements vulnerables
destaquen els diversos nuclis urbans del municipi (alguns situats a més de 1.000 metres) i
equipaments públics al nucli de Tremp.
Respecte als riscos tecnològics, les activitats més contaminants es troben afectades per l’Annex I
de la Directiva 96/61/CE de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC) i per la Llei 3/1998
d’Intervenció Integral de la Administració Ambiental (LIIAA) (derogada per la Llei 20/2009, del 4 de
desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats). Aquestes activitats han de notificar
anualment les seves emissions a l’atmosfera, que s’integren en un Inventari d’Emissions i Fonts
Contaminants d’àmbit europeu (EPER), mesurats com a quilograms per any (kg/any) i no en
concentració. Dins el terme municipal de Tremp hi ha 3 activitats incloses en el EPER (web
DMAH, 2008):
HERMANOS SOPENA FONDEVILA, SCP: explotació de bestiar porcí. L’any 2006 cap
emissió a l’aire ni abocament d’aigües superà el llindar.
DIPÒSIT CONTROLAT DE TREMP: servei públic de gestió de residus. L’any 2006 cap
emissió a l’aire ni abocament d’aigües superà el llindar.
DIPÒSIT CONTROLAT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS DEL PALLARS JUSSÀ: servei
públic de gestió de residus. L’any 2006 cap emissió a l’aire ni abocament d’aigües superà el
llindar.
D’altra banda, segons la LIIAA, hi ha 5 activitats amb autorització ambiental (Annex I):
BALLESTES CALMET, S.L: Annex I.10.1 de descontaminació i desballestament de vehicles
fora d’ús, recuperació de ferralla i emmagatzematge de contenidors buits per a runes.
CANTERA TORRETA: Annex I.2.1 d’ampliació de la cantera de pedrera ornamental
Torreta al paratge “La Solana”.
CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ: per a l’ampliació l’any 2002 del dipòsit
controlat de residus municipals i planta de compostatge de la comarca.
RAMPEIRA, S.A: Annex I.7.2a per a la fabricació de pinsos, venda de productes
zoosanitaris, adobs i altres productes relacionats amb l’agricultura.
RIBAGORÇA II: Annex I.2.1 per a l’ampliació de l’activitat extractiva de graves.
En aquest punt, cal dir que el febrer del 2006 la Comissió Europea va aprovar el E-PRTR, les
sigles de European Pollutant Release and Transfer Register (Registre Europeu d’Emissions i
29

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Transferències de Contaminants). Aquest nou registre substitueix l’inventari EPER i amplia el
seu camp d’actuació pel que fa a activitats afectades i contaminants. A més, afegeix emissions al
sòl i també transferència de residus.
A l’Estat Espanyol, els establiments afectats hauran de notificar les dades segons el format
especificat al Reial Decret 508/2007, de 20 d’abril, pel qual es regula el subministrament d’informació
sobre emissions del Reglament E-PRTR i de les autoritzacions ambientals integrades. Per aconseguir un
PRTR europeu complet, el febrer de 2006 es va publicar el Reglament (CE) 166/2006, relatiu a
l’establiment d’un registre europeu d’emissions i transferències de contaminants, pel qual es
modifiquen les Directives 91/689/CEE i 96/61/CE del Consell. Com a conseqüència, l'actual EPER
serà substituït a partir del 2008 amb dades de l’any 2007 pel Registre PRTR.
En aquests moments, encara no es disposa de dades del registre PRTR.
RISCS NATURALS I TECNOLÒGICS
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Necessitat de combatre els riscos geològics i complir
amb les recomanacions del Dictamen de l’IGC.
L’existència d’un sotabosc abundant i un continu de
massa forestal propicia la propagació del foc.
Pistes i camins d’accés pels vehicles d’extinció en mal
estat.
Deixadesa del bosc i incompliment de mesures
preventives dels mateixos usuaris per manca de
recursos.
Increment de la freqüentació associat al turisme verd.
2.2.2. CICLE DE L’AIGUA
2.2.2.1. HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA
Possibilitat de regular l’edificació en funció del risc
geològic associat.
Reducció del risc de despreniment i esllavissades amb
la implantació de mesures correctores.
Amb una planificació de les àrees boscoses es pot
controlar el risc d’incendi forestal, i més essent la
majoria boscos públics.
Moment de preveure la millora o creació
d’infraestructures previstes al Pla de Prevenció
d’Incendis Forestals: punts d’aigua, camins...
Afavoriment dels usos agraris com a generadors de
mosaics agroforestals i positius contra els incendis.
Tremp es caracteritza per la presència d’una gran xarxa fluvial, fonamentada en rius de primer
ordre, com és la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, de règim permanent y amb un
flux preferent de direcció N-S. La xarxa secundària la forma el riu Gavet amb un cabal variable i
forts estiatges. La resta de xarxa fluvial (anomenats barrancs) és extensa i es caracteritza per ser
d’un règim de caire més torrencial.
La Noguera Pallaresa, afluent del Segre per la dreta, neix al Pla de Beret, a la Vall d’Aran, a pocs
metres del naixement del Garona, i, a diferència del seu riu germà, que es dirigeix cap a
Occitània i l’Atlàntic, la Noguera Pallaresa es dirigeix cap al sud, i travessa els dos Pallars, dels
quals n’és històricament l’eix de comunicació principal i on esdevé l’articulador de la vida
30

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
d’aquestes comarques. Primer flueix pel Pallars Sobirà, i després de travessar el congost de
Collegats, pel Pallars Jussà. El Flamisell desguassa en ell per la dreta poc metres després de
passar la vila de la Pobla de Segur, en el pantà de Sant Antoni o de Susterris. Passada la presa
d’aquest primer pantà, continua el seu curs molt a prop de la ciutat de Tremp i torna a quedar
embassat prop del poble de Cellers. Immediatament després d’aquest embassament entra en el
congost de Terradets, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa en la riba dreta del
Segre pocs kilòmetres després d’abandonar les comarques que li donen nom, just abans de què
el Segre arribi al pantà de Camarasa (Noguera). Fa 154 quilòmetres de longitud (vegeu
Fotografia 5).
La Noguera Ribagorçana, en canvi, és afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la
vall de Barraves (Vall d’Aran) i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està embassat
pels pantans d’Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a la producció
d’energia hidroelèctrica com per a abastir d’aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Aragó.
Durant bona part dels 130 quilòmetres del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria
política entre Catalunya i Aragó (web Viquipèdia, 2008).
L’any 1996 es va redactar el “Projecte de restauració hidrològica i conservació de sòls de la Conca del
Barranc de Riucós (Pallars Jussà)” (RIUS, 1996) que tenia com a objectiu la millora del medi
natural i la millora dels recursos econòmics del Barranc. El barranc de Riucós, amb una conca de
3.559 ha, abasta dins el terme de Tremp els nuclis d’Eroles, Tendrui i Sant Adrià, i inclou els
barrancs de Cambranal, Torricó, Sant Adrià, Tendrui i del Juncar. Aquest barranc, amb un
interès ecològic i social rellevant és una zona a desenvolupar.
Respecte a les aigües subterrànies, tot el municipi de Tremp s’inclou dins la massa d’aigua nº
43 de Tremp-Isona, segons informació extreta de la base de dades de l’Agència Catalana de
l’Aigua. Aquest conté diversos aqüífers, dels quals en destaquen (UTE, 2008):
Aqüífer dels sediments quaternaris de Tremp-Isona (codi 1171A21), constituïts per graves,
sorres i travertins.
Aqüífer dels gresos d’Areny (codi 1171A41), de caire confinat.
Aqüífers de les calcàries juràssiques i cenomanianes de Tremp (codi 1171C31/32).
Les zones de recàrrega aqüíferes d’aquesta massa d’aigua es localitzen en els relleus de les
serres que envolten la conca (al llarg dels diversos barrancs) i les zones de descàrrega
corresponen als rius localitzats en aquesta.
Segons dades aportades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, les captacions dins el terme
de Tremp són (web de la CHE, 2008):
31

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Lo Rebollar (conca de la Noguera Ribagorçana): ús principal com a manantial,
complementàriament per a la ramaderia.
Barranc de Torogó – Solà (conca de la Noguera Ribagorçana): subministrament per alevins
de truita.
Solana de la Conca – Pont de l’Orrit (conca de la Noguera Ribagorçana): usos agraris de
regadiu en una superfície de 0’95 ha.
Marge esquerra del Barranc de l’Esplugafreda – Peguera (conca de la Noguera
Ribagorçana): ús ramader
Barranc de Riucós (conca de la Noguera Pallaresa): usos agraris de regadiu en una
superfície de 11’11 ha.
Els Nerets – Vilamitjana (conca de la Noguera Pallaresa): usos agraris de regadiu en una
superfície de 4’4 ha.
Cap aqüífer de Tremp està protegit en base al Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen
normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de
Catalunya. D’altra banda, tampoc es detecten zones vulnerable per contaminació de nitrats,
designades pel Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb
la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries i el Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual
es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts
agràries, així com el Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a
les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de
gestió de les dejeccions ramaderes, amb la cartografia associada.
A part, caldria tenir en compte que en el mapa d’extraccions i captacions d’aigua subterrània
definit per l’Agència Catalana de l’Aigua, es caracteritzen diverses captacions d’aigua per
abastament en el municipi objecte d’estudi.
32

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Punts d’extracció d’aigua subterrània per abastament i usos industrials.
Font: UTE, 2008.
2.2.2.2. INUNDABILITAT
En relació al risc d’inundació (vegeu Plànol Informatiu I2 - Riscos), en primer lloc, s’ha
consultat la memòria i plànols a escala 1:50.000 de la “Delimitació de zones inundables per a la
redacció de l’INUNCAT, conques de l’Ebre” (web ACA, 2008). L’objectiu principal d’aquest estudi
és la definició de les zones inundables associades a períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys, de
tal manera que permetin a posteriori una anàlisi de riscos davant el perill d’avingudes. No
obstant això, la metodologia aplicada per caracteritzar les inundacions es complementa amb
dos estudis més: (1) la delimitació de zones potencialment inundables, entenent per aquestes
les zones que alguna vegada en la història han patit inundació, i (2) la identificació de punts
crítics d’inundació en relació a activitats humanes.
Una anàlisi més aprofundida del risc i dels elements vulnerables s’ha extret del “Pla de protecció
civil de Tremp. Manual d’actuació per a inundacions” (MARSAL & PORTA, 2008).
33

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Les conclusions que extreu el manual és que el municipi de Tremp és més sensible a
inundacions provocades per grans avingudes, producte de “gotes fredes” o períodes de pluja
intensos que afecten a la capçalera de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el riu
Gavet. Aquest tipus de fenòmens poden produir una situació d’emergència i de greu risc a les
zones situades en àrea inundable, especialment a les infraestructures viàries i agrícoles.
Els fenòmens torrencials d’extensió localitzada (tempestes,...) no creen tants problemes perquè
quasi totes les zones urbanes del municipi de Tremp estan allunyades dels llits dels barrancs.
Finalment també considera el risc de trencament de preses, sobretot de les preses de Sant
Antoni, Sopeira i Escales.
Per això, el risc d’inundació a Tremp es considera ALT (segons l’INUNCAT) i ha de tenir
redactat un Manual d’actuació per inundacions.
En relació amb els punts negres o crítics (INUNCAT), dins o prop el terme de Tremp
s’identifiquen tres punts:
Codi DN-L25234-56-01: Fenòmens geomorfològics d’erosió i transport de sediments en els
barrancs (o torrents) del marge dret de la Noguera Pallaresa. Perill MIG
Codi EC-L25234-56-01: Fenòmens geomorfològics, perill d’esllavissades i arrossegaments
als torrents del marge esquerra de la Noguera Pallaresa. Perill ALT.
34

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Codi DN-L25215-56-01: Fenòmens geomorfològics d’erosió i transport de sediments en els
barrancs (o torrents) del marge dret de la Noguera Pallaresa. Perill ALT
A banda de l’INUNCAT, el Pla de protecció civil abans esmentat va detectar durant el treball de
camp alguns punts conflictius:
Codi INFR-09: Pont del camí de Tendrui. Perill BAIX. No valorat dins l’INUNCAT.
Codi INFR-10: Pont del camí de Gurp. Perill BAIX. No valorat dins l’INUNCAT.
Codi INFR-15: Passallís de Tercui. Perill ALT. Infraestructura inutilitzable en cas
d’avingudes.
Codi INFR-16: Embrocament del Barranc del Joncar. Perill MIG. Infraestructura que en cas
d’embussament provocaria inundacions al sector nord-oest de la ciutat de Tremp. No
valorat dins l’INUNCAT.
35

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Codi INFR-20: Passallís de la Ribereta. Perill ALT. Infraestructura inutilitzable en cas
d’avingudes.
Codi INFR-21: Cases de Vilamitjana. Perill MIG. Habitatges fora del nucli urbà, molt
properes a zona inundable.
A part dels fenòmens geomorfològics catalogats com a punts negres per l’INUNCAT, es
detectaren 9 àrees amb risc geològic, principalment per esllavissades i/o despreniments sobre
infraestructures viàries (codis GEOL de 01 a 09).
Paral·lelament, s’identifiquen 4 elements vulnerables:
Codi EV-07: La Ribereta (Espills), 6 habitants afectats.
Codi EV-08: Espluga de Serra-CEIP, 48 habitants afectats.
Codi EV-17: Tercui, 7 habitants afectats.
Codi EV-23: Orrit, 7 habitants afectats.
Així mateix, s’ha representat la delimitació de les zones inundables per a períodes de retorn
de 50, 100 i 500 anys 1, en els que la modelització hidràulica permet fer una anàlisi de la
Directriu Bàsica de Protecció Civil. També es delimiten les zones potencialment inundables
des del punt de vista geomorfològics. Aquesta anàlisi no es vincula a cap període de retorn, sinó
que té en compte elements com les lleres o planures al·luvials sobre àrees que han estat
inundades en èpoques històriques anteriors (i/o amb documentació escrita).
HIDROLOGIA I INUNDABILITAT
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Existència d’un risc alt d’avingudes en algunes àrees i
punts del terme.
Algunes edificacions existents i les que es puguin
preveure poden estar exposades a riscos geològics i
d’avinguda.
Possibilitat de regular l’edificació en funció del risc
d’avingudes.
Delimitació de les àrees inundables i de protecció de
rieres.
1 Als plànols de modelització hidràulica es pot veure la representació en planta de les àrees inundades per a períodes de retorn 50, 100 i 500
anys, necessàries per l’anàlisi de la Directriu Bàsica de Protecció Civil. S’ha d’assenyalar que les distàncies entre les línies de 50, 100 i 500 anys
de període de retorn varien, segons la morfologia del territori. D’aquesta manera, en zones de muntanya amb pendents forts i cabals
relativament baixos (a la capçalera dels cursos fluvials) les línies acostumen a estar més juntes, mentre que a les dels rius a les zones més
planeres sovint són clarament diferenciables.
36

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Tremp
2.2.2.3. ABASTAMENT EN ALTA
Part del municipi de Tremp s’abasta actualment mitjançant un pou de 20 m de profunditat que
està situat prop del riu Noguera Pallaresa, amb una bomba de 130 CV. També existeix la
possibilitat de bombejar aigua de la central hidroelèctrica mitjançant dues bombes més petites,
però l’últim cop que es van posar en marxa es va trencar la canonada al seu pas pel canal (es va
reparar de forma provisional però es probable que es torni a trencar). L’aigua és bombada fins
al dipòsit de Copirineu de 1.000 m 3 (està en construcció un altre dipòsit de 900 m 3). Amb
aquesta aigua s’abasten els nuclis de Tremp, Palau de Noguera, Puigcercós, Fígols de Tremp i
Claret, sistema en el qual actualment s’hi està redactant un Pla d’Abastament d’Aigua, elaborat
per Aigua de Reus. Les principals deficiències detectades en el servei d’abastament és las falta
de control de la diferència existent entre l’aigua bombada i la facturada, de l’estat de les
canonades i valvuleria existent de la xarxa i de la sectorització de la xarxa en cas d’avaries. En
un futur, i donada la reducció de cabal de les fonts d’abastament d’altres nuclis, es podria
plantejar la connexió de nuclis com Tendrui, Sant Adrià, Puigverd i Eroles.
A la resta de nuclis, l’abastament d’aigua es realitza de diverses formes:
Aigua
Nucli Captacions Dipòsits Xarxa
1 captació a la Noguera
Pallaresa
Dipòsit 1000 m 3 Copirineu
Dipòsit 900 m 3 en construcció
Vilamitjana Captació pròpia - SI
Suterranya Captació pròpia - SI
Palau de Noguera S’abasta del sistema Tremp SI
Puigcercós S’abasta del sistema Tremp SI
Aulàs
Captació pròpia al barranc
provinent d’una font
Castellet Captació pròpia de font Dipòsit de 25 m 3
SI
Dipòsit de 60 m 3 SI
NO (s’ha sol·licitat
subvenció)
Castissent Captació particular del canal - -
Claramunt NO NO NO
Claret S’abasta del sistema Tremp SI SI
Eroles Captació pròpia SI SI
Espluga de Serra
2 captacions d’una font,
l’alternativa a l’estiu és la Font
Freda
Dipòsit de 63 m 3 SI
37

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Fígols de la Conca S’abasta del sistema Tremp SI SI
Gurp de la Conca Captació pròpia
SI (en mal estat,
hi ha projecte per renovar-lo)
Masos de Tamúrcia Captació de font Dipòsit de 70 m 3 NO
Orrit Captació pròpia SI SI
Puigverd Captació pròpia - NO
Sant Adrià Captació pròpia SI SI
Santa Engràcia Captació pròpia SI
Sapeira
Torogó
2 captacions pròpies, a la Font
del Guanxo i Font de l’Obac
Captació del pou provinent de
la font del poble
SI
SI (s’ha desenvolupat
projecte en 3 fases,
falta 3a)
Dipòsits de 25 i 60 m 3 SI
Dipòsit de 10 m 3 NO
Torre de Tamúrcia 2 captacions pròpies Dipòsit de 45 m 3 SI
Estat de la xarxa de subministrament d’aigua als diferents nuclis de Tremp.
Font: Ajuntament de Tremp, 2008.
D’altra banda, cal dir que la no disponibilitat de recursos a nivell jurídic (concessió), materials
(recursos hídrics) o tècnics (xarxa d’abastament, dipòsits o altres) en cap cas compromet a
l’Organisme de conca a garantir-ne la seva disponibilitat (aportacions de mitjans tècnics,
econòmics o d’altra tipologia). Atès que el deure en la prestació d’aquest servei i, per tant, del
recurs, és competència municipal en el marc del disposat al Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril,
pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, Llei 7/1985, de 2 d’abril,
reguladora de les Bases del Règim Local i Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost (LU).
Amb caràcter general, i per futurs aprofitaments urbanístics, es recomana deixar un perímetre
de protecció al voltant de les captacions, on no es permetin activitats que puguin afectar la
qualitat de les aigües o la mateixa captació (article 33.2 del Decret Legislatiu 2/2003).
2.2.2.4. ABASTAMENT EN BAIXA
A Catalunya, l’abastament en baixa és competència municipal. La Llei 8/1987, de 15 d’abril,
municipal i de règim local de Catalunya diu que: “Els municipis tenen competència pròpia en el
subministrament d’aigua potable, clavegueram i tractament d’aigües residuals”. Aquesta llei imposa
l’abastament domiciliari d’aigua potable i el servei es pot realitzar mitjançant gestió directa,
indirecta o mixta. Al municipi de Tremp, el subministrament en baixa i l’explotació de la xarxa
38

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
la realitza el mateix Ajuntament, tot i que no hi ha personal dedicat exclusivament a aquesta
tasca.
Les úniques dades facilitades pels redactors del Pla d’Abastament d’Aigua del sistema de
Tremp són les següents:
Any Abastament alta (m 3 anuals) Abastament baixa (m 3 anuals) Diferència
2006 707.410 (entrada dipòsit)
332.366 (llegits), el 80% per a
usos domèstics -53%
Comparació entre els volums d’aigua abastats en alta i en baixa a Tremp (2006)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Aigües de Reus (agost 2008).
De les dades anteriors només es poden desprendre les següents conclusions:
- La diferència entre els cabals subministrats en baixa i els abastats en alta és molt elevada i
pot ésser deguda a molts factors: pèrdues de la xarxa (en general, a Catalunya aquestes
pèrdues representen en 20%), cabals no comptabilitzats, etc.
- Sembla ser que els consums d’aigua de xarxa per part de les indústries és molt baix, tot i no
haver un teixit industrial massa desenvolupat, és probable que tinguin pous propis.
ABASTAMENT EN ALTA I EN BAIXA
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Un increment excessiu en el nombre d’habitants,
d’indústries o d’explotacions ramaderes augmentaria la
demanda de recursos hídrics.
Els usos domèstics consumeixen un 80% de l’aigua
abastada al municipi.
2.2.2.5. SANEJAMENT
Conjuminar l’elaboració del POUM de Tremp amb el
procés d’elaboració del Pla d’Abastament d’Aigua del
sistema de Tremp.
La implementació de mesures d’estalvi d’aigua
reduiria la demanda d’aquest recurs.
La possibilitat de protegir les infraestructures
d’abastament en alta pot evitar futurs problemes.
Regulació de les futures explotacions ramaderes i
industrials en relació als recursos hídrics.
El municipi de Tremp posseeix una Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), dins la
conca hidrogràfica de l’Ebre (realitza l’abocament al Noguera Pallaresa), i que dóna servei als
nuclis de Tremp i Talarn (UTE, 2008).
L’administració actuant és l’Agència Catalana de l’Aigua, l’explota l’empresa ISOLUX WAT
S.A, i es va posar en marxa l’any 1995. Les característiques de disseny de la instal·lació són:
TRACTAMENT Biològic amb eliminació de nitrogen i fòsfor
39

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
CABAL DE DISSENY 1.680 m 3/dia
DBO5 entrada 300 mg/l
MES entrada 375 mg/l
Població de disseny 8.400 habitants-equivalents
Col·lectors 5 km
Les dades d’explotació per a l’any 2007 foren les següents:
Dades de cabal i rendiment de la DBO5, MES, DQO, NT i PT a l’EDAR de Tremp (2007)
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2008.
Tenint en compte que el cabal de disseny és de 1.680 m 3/dia, observant els gràfics anteriors es
pot dir que l’EDAR de Tremp va funcionar l’any 2007 al 210% de la seva capacitat la major part
de l’any (mitjana anual d’uns 3.500 m 3/dia), exceptuant un període de grans pluges al maig. No
obstant això, els rendiments de DBO5, MES i DQO foren satisfactoris, no així els de nitrogen i
fòsfor 2.
Així doncs, l’EDAR de Tremp compleix els paràmetres de depuració segons la legislació en
matèria de sanejament d’aigües residuals, excepte en els baixos rendiment del NT i PT. D’altra
banda, la depuradora necessita urgentment una ampliació de la seva capacitat, amb la
perspectiva també de futurs creixements al nucli de Tremp.
2 Valors límits de referència respecte als rendiment de l’EDAR, extrets de la Directiva 91/271/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1991, relativa al
tratamiento de las aguas residuales urbana: DBO5 90%, MES 90%, DQO 75%, NT 80%, PT 80% i cabal de saturació 80%.
40

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
D’altra banda, actualment no es realitza cap mena de reutilització de les aigües residuals de
l’EDAR.
Percentatge d’aigua reutilitzada (PAR). Calcula la quantitat relativa d’aigua reutilitzada
comparada amb el total d’aigua tractat per l’EDAR. A Catalunya, l’any 2006 es va reutilitzar un
4% de totes les aigües depurades.
( )
( ) 100 ×
quantitat d'aigua
reutilitzada
quantitat d'aigua
tractada per l'EDAR
= PAR = 0 % (actualment a Tremp no es reutilitza
l’aigua de sanejament)
En data 19 de juliol de 2006 (DOGC 4679) es va publicar l’Acord del Govern de la Generalitat de
Catalunya de 20 de juny de 2006, en virtut del qual s’aprovà el Programa de Sanejament
d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (en endavant PSARU 2005). En aplicació de les
determinacions establertes en el PSARU 2005, el qual determina com un dels objectius del
Govern de la Generalitat “la millor assignació dels recursos disponibles i la priorització de les
actuacions requereix una major concreció del concepte de sanejament en alta i de sanejament en baixa de
cara a una correcta imputació dels costos d’inversió i explotació dels elements que els integren”. En el
marc d’aquest objectiu, s’estableix que “en aquest nou PSARU també es preveu la subscripció
d’acords voluntaris entre l’Administració amb competències urbanístiques, l’Agència Catalana de l’Aigua
i els propietaris per tal de formalitzar el compromís de col·laboració en matèria de sanejament de
creixements urbanístics”.
A Tremp hi ha programades una sèrie d’actuacions del PSARU 2005, algunes immediatament,
tal i com es pot veure a la taula següent. Tanmateix, la realització de totes aquestes actuacions
no garanteix el sanejament a tot el creixement que es pugui preveure, limitant-se a donar
solucions a mancances actuals per poder donar compliment entre d’altres a la denominada
Directiva Marc de l’Aigua.
NUCLI (període actuació) ACTUACIONS
Tremp (2006 – 2008) Ampliació EDAR Tremp i eliminació aigües blanques
Vilamitjana (2006 – 2008)
Sant Adrià, El Castellet, Eroles, Fígols de
Tremp, Gurp, Sapeira, Palau de Noguera,
Puigcercós, Espluga de Serra, Santa Engràcia,
Torre de Tamúrcia, Suterranya (2009 – 2014)
Sistema de sanejament del nucli de Vilamitjana (actualment en
construcció)
EDARs i col·lectors de cadascun d’aquests nuclis
Actuacions programades del PSARU 2005 al municipi de Tremp.
41

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
SANEJAMENT
Font: Elaboració pròpia a partir de l’actualització al 2007 del PSARU 2005.
Les futures previsions de creixement residencial (les indústries són les responsables de les seves
aigües residuals) implicarà un increment de cabal a sanejar. En conseqüència, és necessari que
s’aprofiti el desenvolupament dels sectors per programar l’ampliació de l’EDAR prevista al
PSARU2005 (com així ha demanat l’Ajuntament de Tremp), o bé construir una nova
depuradora que doni servei al creixement urbanístic previst. La xarxa de sanejament actualment
té problemes de capacitat. La resta de nuclis, en principi, no es preveu que tinguin mancances.
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Els abocaments directes al medi de la majoria de
nuclis de població i la sobresaturació de l’EDAR de
Tremp contaminen el sòl i els aqüífers.
2.2.3. AMBIENT ATMOSFÈRIC
2.2.3.1. QUALITAT DE L’AIRE
Previsió de sòl per a l’ampliació de l’EDAR de Tremp;
reduint la contaminació del medi.
Previsió de sòls per a les altres EDAR previstes al
PSARU.
Possibilitat de reutilització de les aigües residuals pel
reg agrícola o d’enjardinament, donada la proximitat als
camps.
Implantació de condicions de sanejament a
edificacions i construccions en la resta de nuclis de
població no sanejades.
S’entén per contaminació atmosfèrica les emissions a l’aire d’aquelles substàncies que són
alienes al medi atmosfèric, o bé que es presenten en concentracions superiors a les naturals.
D’aquesta forma, cal diferenciar l’origen de la contaminació (focus emissor) del nivell detectable
en un punt determinat de l’atmosfera (nivell d’immissió), després que la substància hagi viatjat
i/o s’hagi transformat.
Una de les eines a l’abast per valorar la qualitat de l’aire per a futures ordenacions del territori
són els Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat del Territori (MCVT), que utilitzen els nivells i
models informàtics per representar la capacitat territorial respecte als contaminants atmosfèrics.
Així, Catalunya està dividida en 9 zones d’estudi, segon la Llei 7/1989 de modificació parcial de la
Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric (Llei 22/1983) i Tremp se situa a la zona 8.
El procediment per determinar la capacitat i vulnerabilitat (definit pel reglament aprovat en el
Decret 322/87) parteix de les emissions provinents de les indústries, el trànsit i les activitats
domèstiques. A partir d’aquí, amb models de dispersió atmosfèrics s’obtenen els nivells
d’immissió i es calibren les concentracions resultants amb els nivells reals obtinguts de la Xarxa
42

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica. D’aquesta forma, es defineix els dos
conceptes: capacitat com la concentració “extra” que pot assimilar el medi ambient sense superar
els límits d’immissió legals; i vulnerabilitat com l’indicador de les àrees més vulnerables a
problemes de contaminació atmosfèrica.
A continuació, es presenten els 5 mapes disponibles sobre la capacitat i vulnerabilitat d’aquest
espai, amb les següents llegendes:
Capacitat de la zona a les PST i SO2
Font: web del DMAH
43

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Vulnerabilitat de la zona al CO, a les PST i al SO2.
Font: web del DMAH
Dels 5 mapes disponibles pel Pallars Jussà, es conclou que a Tremp hi ha una vulnerabilitat
nul·la per als contaminants CO, PST i SO2, per tant, es pot considerar que el municipi no té
problemes de contaminació atmosfèrica. Tanmateix, no té capacitat per assumir noves fonts
contaminants.
44

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Respecte a les emissions derivades del transport, l’Estudi de mobilitat urbana, elaborat per
l’empresa DOYMO, ha realitzat una matriu de viatges a partir de les dades de les enquestes
d’origen - destinació. Així, s’han calculat els volums d’emissions de diòxid de carboni (CO2),
diòxid de nitrogen (NO2), i el cost del combustible que els vehicles privats consumeixen dins del
terme municipal de Tremp. Per obtenir aquestes xifres, s’han calculat els km de desplaçament
dins del terme municipal per a cada trajecte tipus, i s’han multiplicat pel nombre de viatges
detectats per a cada trajecte a les enquestes d’origen – destinació.
Per a calcular la despesa en combustible, s’ha estimat un factor de 0,095 € per quilòmetre. En el
cas de les emissions de CO2 i NO2, s’han utilitzat uns factors d’emissió de 0,325 i 0,001 kg per
quilòmetre, que depenen del parc de vehicles de la ciutat.
En definitiva, a la ciutat de Tremp, anualment es realitzen més de 12 milions de km en vehicle
privat que comporten un despensa en combustible d’1’2 milions d’euros i més de 4.000 tones de
C02.
2.2.3.2. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
L’instrument normatiu que regula la protecció contra la contaminació acústica és el Decret
176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de
protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos i obliga als ajuntaments a
elaborar un Mapa de capacitat acústica que estableixi els nivells d’immissió de soroll al
municipi. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (Direcció General de Qualitat
Ambiental) va elaborar una proposta de mapes que podien servir d’instrument de base per
elaborar els mapes definitius, per aprovar-los abans de l’11 d’octubre de 2005, tal com estableix
la Llei. En qualsevol cas, la zonificació establerta per la Llei i inclosa als mapes és la següent:
Zona de sensibilitat acústica alta (A): sectors del territori que requereixen protecció alta contra
el soroll (principalment zones residencials). Valor límit diürn: LAr ≤ 60 dBA; Valor límit
nocturn: LAr ≤ 50 dBA.
45

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Zona de sensibilitat acústica moderada (B): sectors del territori que admeten una percepció
mitjana de soroll (principalment zones amb barreja residencial i d’activitats i amb flux de
trànsit). Valor límit diürn: LAr ≤ 65 dBA; Valor límit nocturn: LAr ≤ 55 dBA.
Zona de sensibilitat acústica baixa (C): sectors del territori que admeten una percepció elevada
de nivell sonor (zones industrials o les més exposades a soroll de trànsit elevat). Valor límit
diürn: LAr ≤ 70 dBA; Valor límit nocturn: LAr ≤ 60 dBA.
Zona de soroll: sectors afectats per la presència d’infraestructures de transport viari,
ferroviari, marítim i aeri.
Zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA): àrees que per les seves
característiques es considera convenient conservar una qualitat acústica d’interès especial.
Valor límit diürn: soroll fons + dBA.
Zona acústica de règim especial (ZARE): àrees en què es produeix una elevada contaminació i
correspon a zones de sensibilitat acústica baixa on es supera els límits en 15 dBA o més.
L’Ajuntament de Tremp no disposa de l’esmentat mapa, però sí el que es vinculà a la Ordenança
municipal reguladora de sorolls i vibracions, aprovada definitivament el 22 de desembre del 2000.
El mapa de la ordenança, que reconeix tres zones de sensibilitat amb els mateixos límits
nocturns i diürns, diferencia:
Les zones amb sensibilitat acústica moderada (B) correspon als habitatges propers als
carrers i avingudes principals del nucli de Tremp: Carrer Tarragona, Avinguda Bisbe
Iglesias, Avinguda Alcalde Altisent, Avinguda d’Espanya i Rambla Doctor Pearson, nucli
històric entre el Passeig Pare Manyanet i el Passeig del Vall, Carrer Seix i Faya i l’Avinguda
dels Pirineus.
Les zones amb sensibilitat acústica baixa (C) pertany als àmbits industrials Coromina I i II,
el Passeig del Joncar, el Carrer la Canadenca i el Carrer de les Cabanes.
La resta es considera zones amb sensibilitat acústica alta (A).
En aquesta delimitació, i seguint els criteris de la Decret 176/2009, manca esmentar com a zona B
els voltants de la línia de ferrocarril de Lleida – La Pobla. Respecte a les afectacions a altres
espècies, les àrees protegides (PEIN i Xarxa Natura 2000), així com a la resta de sòl no
urbanitzable, haurien de definir-se com a zones d’especial protecció de la qualitat acústica
(ZEPQA).
46

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Mapa acústic de la ciutat de Tremp segons la Ordenança municipal
Font: Ajuntament de Tremp, 2008.
2.2.3.3. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA
L’eina bàsica per conèixer les zones amb problemes de contaminació lumínica és el Mapa de
protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya que s’elabora seguint els criteris
establerts a l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn, i pren com a punt bàsic de referència el planejament urbanístic.
El mapa preveu diverses zones de protecció, atenent, d’una banda, la necessitat de mantenir
una correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l’activitat humana; i, de
l’altra, la protecció tant com sigui possible dels espais naturals i la visió natural del cel de nit.
Aquests dos eixos determinen finalment la concreció de quatre tipologies de zones de protecció,
des de les E1, de màxima protecció envers la contaminació lluminosa, a les E4, corresponents als
47

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
espais d’ús intensiu a la nit, de menor protecció. Segons la protecció envers la contaminació
lluminosa que té cada zona, se’n determina el tipus d’il·luminació aplicable.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge va elaborar les propostes de mapa municipal que
fixava les àrees que corresponien a cada una de les tipologies envers la contaminació lluminosa.
A partir d’aquesta zonificació, els Ajuntament havien de proposar les seves modificacions i
elaborar els Plans Municipals d’Adequació de la Il·luminació Exterior existent, d’acord amb el
Mapa aprovat.
L’Ajuntament de Tremp va aprovar el Mapa el 19 de desembre de 2007, mentre que el Consell
Comarcal del Pallars Jussà va elaborar el Pla Municipal per l’Adequació a la Llei 6/2001 i al Decret
82/2005, de la Il·luminació exterior existent al municipi de Tremp (ENGINYERIA PALLARS, 2006),
afectant als nuclis de: Tremp, Gurp, Eroles, Fígols, Sapeira, Vilamitjana, Suterranya, Claret,
Palau de Noguera, Puigcercós, Masos de Tamúrcia, Torre de Tamúrcia, Santa Engràcia i
Puigverd.
Segons el mapa aprovat, el terme de Tremp es divideix en les zones de protecció moderada (E3),
corresponent als nuclis urbanitzats (inclosos la resta de nuclis del terme), les zones de protecció
alta (E2) pertanyents al sòl no urbanitzable sense cap protecció i les zones de protecció màxima
(E1) que inclou els sòls amb alguna protecció (PEIN o Xarxa Natura 2000) (web DMAH, 2008).
Per tant, es pot dir que la situació de l’enllumenat exterior a Tremp és força bo, tot i les millores
que cal implementar segons el Pla d’Adequació.
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA, ACÚSTICA I LUMÍNICA
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
El terme de Tremp té una baixa capacitat per assumir
noves emissions de contaminants atmosfèrics.
La delimitació de la sensibilitat acústica no s’ajusta a
la realitat del municipi.
Alguns elements de l’enllumenat públic necessiten
una adequació a la normativa vigent en la matèria.
2.2.4. GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS
És possible regular les noves activitats que s’implantin
al municipi i que generin contaminació atmosfèrica o
acústica.
És important zonificar més acuradament les zones no
aptes per admetre més contaminació lumínica.
Es pot millorar alguns aspectes de l’enllumenat
exterior mitjançant normativa urbanística.
2.2.4.1. INFRAESTRUCTURES DE TRACTAMENT DE RESIDUS
Dins el terme municipal de Tremp, les empreses o instal·lacions dedicades al tractament de
residus són, segons l’Agència de Residus de Catalunya (juliol 2008):
Instal·lacions per a la gestió de residus industrials
48

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
J.M. I P. FARRE, M.LLADOS, M. NAVARRI,CB Transportista de residus (residus carnis excepte cadàvers)
GANADOS LLORENS, SL
Transportista de residus (residus sòlids i pastosos fermentables i
llots de depuradora)
FARRE MILLET, FERMIN Transportista de residus (residus fecals)
Gestor de residus (recuperació de ferralla mitjançant classificació.
BALLESTES CALMET, SL
descontaminació i desballestament de vehicles fora d’ús i
emmagatzematge de bateries)
Des d’un punt de vista comarcal, les instal·lacions que es dediquen al tractament són:
Instal·lacions per a la gestió de residus municipals (vegeu Fotografia 34).
DIPÒSIT CONTROLAR DE TREMP (II)* Tremp
PLANTA DE COMPOSTATGE DE TREMP Tremp
DEIXALLERIA DE TREMP Tremp
* Segons el PTSIGR, el dipòsit no disposa de bassa pluvial d’explotació ni aprofitament
energètic operatiu. Un altre problema és l’elevada presència de voltors al dipòsit, que
s’alimenten de les restes d’escombraries i rosegadors vinculats a elles. A més, problemes de
tractament de lixiviats i esquerdes en la bassa d’emmagatzematge. No tenen terrenys per
ampliacions.
Instal·lacions per a la gestió de runes i altres residus de la construcció
DIPÒSIT CONTROLAR DE TALARN Talarn
El Pla d’Acció per a la Gestió dels Residus Municipals a Catalunya (2005 – 2012), en període
d’informació pública, formula un Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de
Residus (PTSIGR) que proposa per al Pallars Jussà (subàmbit 7.1 de la vegueria de l’Alt Pirineu
i Aran) dues instal·lacions de residus:
PLANTA DE TRACTAMENT FRACCIÓ RESTA Pallars Jussà (dipòsit de Tremp)
PLANTA DE TRACTAMENT DE VOLUMINOSOS Pallars Jussà (dipòsit de Tremp)
AMPLIACIÓ DIPÒSIT CONTROLAT DE REBUIG Pallars Jussà (dipòsit de Tremp)
MILLORES EN LA PLANTA DE TRACTAMENT DE LES
FORM
Pallars Jussà (planta compostatge Tremp)
2.2.4.2. PRODUCCIÓ DE RESIDUS URBANS
Per tal de prestar un servei adequat de recollida i gestió de residus a la comarca del Pallars
Jussà, l’any 1987 es va crear el Consorci per la protecció de l’entorn de l’àrea del Pallars Jussà,
integrat llavors per tots els ajuntaments del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, dins els Consells de
Muntanya. Fins l’any 1990 es va realitzar la recollida de residus i abocament a l’àrea de Fígols
(Tremp).
A partir de llavors i fins l’any 1998, ja amb el Consell Comarcal constituït, es va projectar i
construir un nou dipòsit controlat a la zona de Fígols i es va fer extensiva la recollida de residus
urbans a la major part dels nuclis del Pallars Jussà. S’inicia també un procés de recollida
selectiva als nuclis de població més grans; primer recollint la fracció vidre i posteriorment la
fracció paper. L’any 1998, exhaurit l’abocador existent, es projecta i construeix un nou dipòsit
49

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
controlat, també a la zona de Fígols, aquest sí adaptat a les noves directives europees i amb
capacitat d’ampliació. L’obra la realitza l’empresa Urbaser, SA i duu a terme l’explotació
d’aquest abocador els anys 1999, 2000 i 2001, passant novament l’explotació d’aquesta abocador
al Consell Comarcal. S’amplia la recollida selectiva a la major part de nuclis del Pallars Jussà
introduint el contenidor groc per a la fracció envasos.
L’any 2002 es construeix la deixalleria comarcal del Pallars Jussà a Tremp, configurada com una
deixalleria tipus A i emmarcada en el polígon industrial de Tremp. I durant el 2003 la nau
magatzem per als 5 camions que realitzen el servei de recollida comarcal. L’any 2003 es
projecta i construeix l’ampliació del dipòsit controlat, es construeix una planta de compostatge i
una depuradora de lixiviats en el mateix dipòsit de Fígols. L’obra la realitza l’empresa UTE
Fomento TMA i es preveu l’explotació de la instal·lació per aquesta empresa durant 5 anys.
L’any 2004 es realitza una auditoria interna del servei a càrrec de l’empresa Ambiens SL, on es
detecten possibles actuacions per tal de millorar i optimitzar el servei, i que s’apliquen durant
els anys 2005 i 2006. L’any 2005 es posa en funcionament la recollida de fracció orgànica a grans
productors i el 2006 s’amplia a la població de Tremp, després de realitzar una campanya de
sensibilització a la població.
L’octubre de 2006, l’empresa mixta Pallars Jussà Neteges i Serveis, S.A., inicia les tasques
d’explotació del dipòsit controlat, planta de compostatge i depuradora de lixiviats de Fígols.
Actualment s’està construint una nova deixalleria a la Pobla de Segur.
Tanmateix, el Consell Comarcal del Pallars Jussà realitza la gestió integral de residus urbans
Pallars Jussà, amb personal i equipament propis:
- Implantació, manteniment i neteja de contenidors en els diferents nuclis.
- Recollida de la fracció resta i transport a dipòsit controlat.
- Recollida de paper cartró en contenidors blaus i transport a planta de transferència
(deixalleria).
- Recollida manual de paper cartró fora de contenidors.
- Recollida porta a porta de cartró a grans productors (setmanal).
- Recollida porta a porta de voluminosos i andròmines.
- Recollida d’envasos en contenidors i transport a planta de transferència (deixalleria).
- Recollida de piles a comerços.
- Cobrament del rebut d’escombraries i ordenances.
- Inventari de contenidors, equipament i clients del servei.
- Relacions personalitzades amb els diferents ajuntaments i amb la població en general.
50

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Campanyes a les escoles i de sensibilització mediambiental.
- Clausura d’antics abocaments incontrolats.
- Contractació del personal, actualització i modificació de rutes de recollida.
Serveis subcontractats a altres empreses:
- Neteja de contenidors de rebuig: Neconsa, SA
- Explotació del dipòsit controlat i planta de compostatge: UTE Fomento TMA - Pallars Jussà
neteges i serveis, SA
- Recollida de vidre en contenidors: Santos Jorge, SA
- Reparació i manteniment del camions del servei: Servicio Oficial Iveco.
- Transport d’envasos a planta Torrefarrera: Joan Vilella, SA
- Transport de residus de deixalleria a gestors: Varis transportistes autoritzats.
Actualment, l’àrea de gestió de residus del Consell Comarcal està realitzant una tasca de gestió
integral dels residus sòlids urbans de la comarca, fent-la extensiva a tots els nuclis i disseminats
i adaptant-la a l’actual normativa vigent.
Per tal de continuar en aquesta tasca iniciada, el servei ha previst implementar el Sistema de
Gestió Ambiental EMAS, com a eina per tal de complementar l’avaluació de la feina feta fins ara
i per permetre millorar-la en la mateixa direcció.
A la taula següent es mostren les dades disponibles de la generació de residus municipals de
Tremp, per la sèrie temporal 2002-2006, diferenciant entre els residus destinats a l’abocador, els
residus recuperats resultants de la seva recollida selectiva, així com el càlcul del percentatge de
recuperació resultant:
RESIDUS MUNICIPALS
(tn/any)
2002 2003 2004 2005 2006
VARIACIÓ %
(2002-2006)
Residus abocador (disposició final) - - 1.926,61 2.036,45 1.959,59 -
VIDRE 135,74 223,68 142,94 133,46 144,1 6,2
PAPER I CARTRÓ 164,78 441,12 163,78 174,17 201,22 22,1
ENVASOS 26,95 68,21 26,73 44,29 63,65 136,2
MATÈRIA ORGÀNICA - - - 12,26 248,07
ALTRES* 212,38 292,01 373,53 298,46 163,57 -23,0
Residus recuperats 539,85 1.025,02 706,98 662,64 820,61 52,0
51

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
TOTAL RESIDUS 2.565,07 2.960,13 2.633,60 2.699,09 2.780,20 8,4
Producció per càpita (kg/hab/dia) 1,35 1,47 1,3 1,4 1,41 4,4
% recuperació 21,05 34,63 26,84 24,55 29,52 40,2
Producció de residus municipals a Tremp, 2002-2006.
* Altres residus recollits selectivament: voluminosos, poda i jardineria, piles, medicaments, tèxtil i d’altres propis de
les deixalleries.
Font: Elaboració pròpia a partir de la web de l’Agència de Residus de Catalunya
La taula anterior mostra algunes característiques interessants sobre la generació de residus
municipals en el període 2002-2006:
El total de residus ha tendit a un petit augment (un 8% més entre el 2002 i 2006), amb
alts i baixos vinculats estretament a l’evolució de la recollida selectiva i a les
fluctuacions demogràfiques.
La quantitat de residus recuperats ha seguit aquesta tendència (un 52% major que en
2002) i el percentatge de recuperació tendeix a l’augment.
La producció de residus selectius per tipus ha pujat, un 136% els envasos, un 22% el
paper i cartró i un 6% el vidre. La matèria orgànica es recull des de l’any 2005, amb una
gran tendència a l’alça, mentre que els residus recollits a la deixalleria han baixat (es
gestionen menys voluminosos).
Segons fonts municipals, existeixen algunes mancances relatives a la gestió dels residus urbans.
Principalment tenen a veure amb el propi servei comarcal, així com problemes en la recollida
d’orgànica. A això, caldria afegir la mala gestió del dipòsit controlat de Fígols i la deixalleria
comarcal.
Per a una anàlisi comparativa, és d’utilitat calcular la generació de residus per càpita
(kg/hab/dia):
Producció unitària de residus (PUR). Calcula la producció diària mitjana per habitant de residus
municipal. Alguns valors de referència són els de la comarca del Pallars Jussà, 1’33 kg/hab/dia, la
província de Lleida, 1’35 kg/hab/dia o de tota Catalunya, 1’54 kg/hab/dia.
( producció anual de residus municipals)
( número d'habitants)
× ( 365)
PUR =
= 1’41 kg/hab/dia (superior als valors comarcals i
provincials i inferior als autonòmics)
Un altre dels indicadors respecte a la gestió municipal de residus és la quantitat de contenidors.
Així, es calcula:
52

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Ràtio de contenidors (RC). Calcula la quantitat mitjana de contenidors de residus (de qualsevol
tipus) per habitant, com a indicador de la seva proximitat als ciutadans. L’objectiu del Programa
de Gestió de Residus Municipals a Catalunya és d’1 contenidor de recollida selectiva per cada 500
habitants.
( número d'habitants)
( número de contenidors
de residus)
RC = = 3-4-2 hab/cont vidre-paper-envasos (molt per sobre
dels objectius fixats)
ÀMBIT ANY VIDRE (hab/cont) PAPER I CARTRÓ (hab/cont) ENVASOS LLEUGERS (hab/cont)
Tremp 2006 169 208 200
Comarca PALLARS JUSSÀ 2006 105 115 116
Província LLEIDA 2006 196 198 230
CATALUNYA 2006 442 445 479
Comparativa d’habitants per contenidor en diferents àmbits territorials.
Font: Elaboració pròpia a partir de la web de l’Agència de Residus de Catalunya
INFRAESTRUCTURES I PRODUCCIÓ RESIDUS URBANS
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Conflictes entre administracions respecte als serveis
de recollida de residus.
En alguns casos, la recollida de residus no és
satisfactòria.
Dispersió de la població en nuclis poc poblats que
dificulta la recollida selectiva
Problemes de rosegadors i voltors en els abocadors.
2.2.4.3. PRODUCCIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS
Capacitat de mantenir els bons nivells de recollida de
residus sòlids urbans.
Previsió de sòls i espais urbans per a ampliar i crear
noves infraestructures de residus.
Millorar el nivell de recollida selectiva als nuclis
menys poblats.
D’altra banda, a continuació es presenten les dades sobre la generació de residus industrials a
Tremp, per la sèrie temporal 2001-2005:
RESIDUS INDUSTRIALS
(tn/any)
2001 2002 2003 2004 2005
Nombres d’empreses 15 15 15 18 19
Especials 0 700 700 701 704
Inerts 68 0 0 0 0
No especials 1.038 999 916 1.517 981
TOTAL 1.107 1.699 1.619 2.218 1.685
53

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
% sobre el total del Pallars Jussà 29’5 32’7 32’2 41’8 12’7
Taula 5. Producció de residus industrials a Tremp, 2001-2005.
Font: Elaboració pròpia a partir de la web de l’Agència de Residus de Catalunya
Tenint en compte que només es comptabilitzen els residus declarats a la Declaració Anual de
Residus Industrials, i que a partir del 2001 se suposen que els residus inerts s’inclouen dins els
no especials, es pot dir que:
La major part de residus són no especials, per tant, poc perillosos, i són principalment
restes orgàniques i llots de depuradora. Els especials són residus de descontaminació i
s’emmagatzemen (probablement els genera l’empresa gestora de vehicles fora d’ús).
El percentatge de residus industrials del municipi sobre la comarca s’ha anat reduint,
en detriment d’un altre municipi, Abella de la Conca.
2.2.4.4. PRODUCCIÓ DE RESIDUS RAMADERS
Per analitzar l’impacte del sector ramader a Tremp, pot ésser d’interès realitzar un càlcul
estimatiu de la generació de nitrogen de les explotacions ramaderes, comparat amb la capacitat
d’absorbir nitrogen dels conreus de tot el terme.
En primer lloc, amb dades de les explotacions de Tremp (any 2008), facilitades per
l’Ajuntament, es pot obtenir la seva generació de nitrogen. Caldrà diferenciar els caps de bestiar
de cabuda (la capacitat màxima de les granges) dels del cens (els caps reals):
Tipus
d’explotació
ramadera
CABUDA CENS
Total generació de
nitrogen (kg N/any)
Total generació de
nitrogen (kg N/any)
Porcí 142.596 114.919
Oví 371.550 185.021
Cabrum 41.028 28.484
Boví 12.559 4.881
Cunícola 14.990 11.908
Aviram 0 0
Estruç 810 810
TOTAL 583.533 346.023
Estimació de la producció de nitrogen de les explotacions ramaderes de Tremp
54

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la web del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
(juliol 2008).
D’altra banda, amb dades extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya per l’any 1999 es pot
calcular:
Tipus de conreu
Superfície (ha) Dosi màxima zona no
vulnerable (kg
N/ha/any)
Total d’absorció
possible (kg
N/any)
Herbaci 4.003 210 840.630
Llenyosos 463 150 69.450
TOTAL 910.080
Taula 7. Estimació de la capacitat d’absorció de nitrogen dels conreus de Tremp.
Font: Elaboració pròpia a partir del càlcul d’àrees del Mapa d’Hàbitats de Catalunya i de la web del Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (2008).
Tenint en compte que aquest càlcul es tracta d’una estimació amb valors estàndards, es pot
apuntar que:
El municipi de Tremp pot ésser capaç d’assumir la seva pròpia generació de nitrogen
mitjançant l’aportació als conreus del terme.
La comparativa entre la generació i la capacitat d’absorció de nitrogen indica que el
grau de saturació es pot trobar al voltant del 64% considerant la capacitat màxima de
les granges (cabuda) i del 38% amb el cens real de caps de bestiar. La saturació pot
augmentar si s’abandonen camps de conreu o disminuir si es converteixen conreus de
secà en regadiu.
Tanmateix, l’Ajuntament va aprovar l’any 2000 l’Ordenança municipal reguladora d’activitats
ramaderes, en la qual es regula la distància entre les granges i els habitatges o la disposició dels
residus generats pel sector ramader. En aquest sentit, es considera una eina vàlida per a la
regulació del sector, tot i les modificacions que caldria introduir.
2.2.4.5. ACTIVITATS EXTRACTIVES I RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ
Segons els mapes de la Direcció General del Medi Natural, a Tremp hi ha les següents activitats
extractives:
EXPEDIENT DMAH (XX/XXXX)
CODI (XXX-XXX)*
EMPRESA EXPLOTADORA
NOM EXPLOTACIÓ*
ÀREA (m 2)
VOLUM (m 3)*
RECURS
EXPLOTAT
SITUACIÓ ACTUAL
(AUTORECUPERACIÓ*)
290-315 Lo Solà 2.790 m 3 Graves Abandonada (mitjà)
55

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
290-310 La Solana de les Alzineres 19.665 m 3 Argiles Abandonada (alt)
290-309 La Solana de les Alzineres 1.322 m 3 Argiles Abandonada (baix)
290-308 La Solana de les Alzineres 2.083 m 3
252-307 Les Gesseres 14.223 m 3
Gresos
(roques
silícies)
Gresos
(roques
silícies)
Abandonada (molt alt)
Abandonada (baix)
252-308 Obac del Gurb 8.688 m 3 Graves Abandonada (mitjà)
251-301 Les Gesseres 19.867 m 3 Graves Abandonada (mitjà)
251-302 La Granadeta 4.284 m 3 Graves Abandonada (baix)
97/2540 ELARID SL En DPH (Noguera P.) Graves Finalitzada
97/2599 ELARID SL En DPH (Noguera P.) Graves Finalitzada
97/2651 ÀRID SL En DPH (Riu Abella) Graves Finalitzada
99/2897 MONSÓ-BONETA SL En DPH (Riu Abella) Graves Finalitzada
05/3639 MUR MONJE, FRANCISCO En DPH (Barranc Solà) Graves Finalitzada
91/2165 ÀRID SA 153.741 m 2 Graves No iniciada
97/2580
ÀRIDS SA – MONSÓ
BONETA SL
67.810 m 2 Graves
02/3272 CERVÓS SA 19.238 m 2 Sorres
84/0406 ÀRID SA 16.464 m 2 Graves
84/0406-1 ÀRID SA 16.920 m 2 Graves
92/1832
97/2531
97/2531-01
96/2355
05/3714
03/3405-01
HERMANOS PRIOR SA
(Ribagorça)
HERMANOS PRIOR SA -
PROMOTORA
MEDITERRANEA-2 SA
(Ribagorça II)
PROMOTORA
MEDITERRANEA-2 SA (Amp
Ribagorça II-01)
MUR MONJE, FRANCISCO
(La Torreta)
MUR MONJE, FRANCISCO
(La Torreta 2)
MUR MONJE, FRANCISCO
(Amp La Torreta)
31.891 m 2 Graves
39.157 m 2 Graves
13.122 m 2 -
16.406 m 2 Calcàries
En actiu i restauració no
iniciada
Actiu i restauració no
iniciada
En actiu i restauració no
iniciada
En actiu i restauració no
iniciada
En actiu i restauració no
iniciada
En actiu i restauració
integrada
En actiu i restauració no
iniciada
En actiu amb restauració
integrada
57.217 m 2 Calcàries No iniciada
98.940 m 2 Calcàries No iniciada
96/2437 CONSTRUCCIONES CIRERA- 31.533 m 2 Gresos Amb afecció pendent de
56

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
MIR SL (roques
silícies)
97/2580 ELS CAPBLONCS 67.810 m 2 Graves
* Dades per a explotacions abandonades
Activitats extractives dins el terme municipal de Tremp (2010).
Font: web DMAH, 2010
regularització
En actiu i restauració no
iniciada
Pel que fa als residus de la construcció, el nou Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, contribueix
a un millor control de la gestió d’aquests residus. Per exemple, esmenta la signatura, per part
dels sol·licitants de la llicència d’obres, d’un document d’acceptació amb un gestor autoritzat,
per tal que l’ens local tingui un coneixement cert de la correcta destinació d’aquests residus. A
més, han d’emetre un certificat del gestor referent a la quantitat i tipus de residus lliurats, un
cop acabada l’obra.
Des del punt de vista local, Tremp va aprovar l’any 2001 la “Ordenança municipal per a la gestió
dels residus de la construcció”. Ara bé, aquesta ordenança, tot i que busca una gestió correcta dels
residus, no es planteja la reutilització ni el reciclatge d’aquest tipus de residus.
D’altra banda, segons el Programa de Gestió de Residus de la Construcció a Catalunya 2007–
2012 (a informació pública), l’evolució de la gestió dels residus de la construcció va arribar l’any
2006 a 1’54 tn/hab/any. L’increment en el nombre de tones gestionades s’explica, en part, pels
importants esforços adreçats a la supressió de punts d’abocament incontrolat, però també per
l’augment del nombre d’instal·lacions dedicades al tractament d’aquest residu, de les 47 de
l’any 2001 a les 62 del 2006 (tot i la predominança encara de la deposició controlada).
A Talarn existeix un dipòsit controlat de residus de la construcció que és previsible que continuí
donant un servei comarcal, tot i les mesures de reciclatge i reutilització que es puguin
implementar.
PRODUCCIÓ RESIDUS INDUSTRIALS, RAMADERS I DE LA CONSTRUCCIÓ I ACTIVITATS
EXTRACTIVES
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
No hi ha cap criteri urbanístic que determini la
implantació d’activitats industrials, ramaderes o
extractives.
El sector de la construcció no implementa cap mesura
de reducció de residus i reaprofitaments de terres.
La generació de purins per part de les explotacions
ramaderes és força important.
Reglamentar la implantació de les activitats
industrials, ramaderes i extractives en sòl no
urbanitzable.
Creació de nou polígons industrials en zones del
territori on generin menys impacte ambiental.
Aplicació de criteris de reutilització, reciclatge o
valorització dels residus de la construcció (runes,
moviments de terres...).
Hi ha superfície de conreus sobrera per a absorbir tot
57

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
el nitrogen generat a les explotacions ramaderes
intensives.
2.2.5. SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I
L’EDIFICACIÓ
2.2.5.1. INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES
Dins el terme municipal de Tremp hi passen 5 línies elèctriques d’alta tensió, totes vinculades a
les Centrals Hidroelèctriques de Talarn, el Pantà d’Escales i l’Estany Gento.
Tres d’elles passen prop del nucli de Tremp, dues de 110 kV des de la Central de Transformació
de Fecsa als Nerets (Talarn), una altra de 110 kV que des del Pont de Montanyana (Osca) passa
pel sud en direcció a Vilamitjana. La quarta, de 380 kV entra per la Serra de Coll i travessa la
punta més oriental del terme. Finalment, des del Pantà d’Escales una línia de 132 kV transcorre
paral·lela al límit occidental del terme (entrant i sortint de Catalunya i Aragó).
Segons informacions de l’Ajuntament, no s’han detectat mancances en el servei elèctric i el
subministrament actual es considera prou satisfactori. Ara bé, l’impacte d’aquestes
infraestructures es podria minimitzar implementant mesures per reduir l’impacte de l’estesa
aèria, mitjançant el soterrament total o parcial del cablejat (sobretot el de mitja tensió).
D’altra banda, està pendent d’ubicació a Vilamitjana d’un dipòsit que abasteixi una xarxa de gas
propà. El servei de gas butà el dóna l’empresa BUTANO PALLARS, S.L de Tremp i abasta tots
els nuclis de població del terme (web Repsol, 2008).
2.2.5.2. CONSUMS ENERGÈTICS
A la taula següent es recull les dades del consum d’energia elèctrica a Tremp, per la sèrie
temporal 2002-2006:
2002 2003 2004 2005 2006 % l’any 2006
Primari 47 50 37 35 75 0,3%
Industrial i energètic 2.319 2.151 2.307 1.922 1.736 6,9%
Construcció i obres públiques 129 113 141 230 281 1,1%
Terciari 9.116 10.298 10.204 10.722 11.350 45,1%
Usos domèstics 9.673 10.509 11.180 11.739 11.705 46,5%
Total 21.284 23.120 23.870 24.648 25.147 100,0%
Consum d’energia elèctrica (MWh) a Tremp, 2002-2006.
* Dades provisionals en fase de depuració final.
58

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN.
Pel que fa al consum d’energia elèctrica al poble, el creixement del consum entre el 2002 i el
2006 fou d’un 18’1%, impulsat pels sectors predominants (terciari i habitatges), tot i que la
població només va augmentar un 4%. Ara bé, aquest creixement no és tan pronunciat en els
últims anys (entre el 2005 i 2006 només va créixer un 2%).
INFRAESTRUCTURES I CONSUMS ENERGÈTICS
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Impacte visual d’algunes infraestructures
energètiques, sobretot d’alta tensió.
La major part del consum elèctric deriva dels usos
domèstics, un augment d’habitatges augmentarà el
consum.
Capacitat de regular la implantació de noves
infraestructures elèctriques al territori i reduir-ne
l’impacte (soterrament, corredors preferents...).
Es pot millorar el servei elèctric i de gas mitjançant
actuacions urbanístiques.
És possible incorporar criteris d’estalvi energètic als
habitatges, equipaments i comerços del poble.
2.2.5.3. ENERGIES RENOVABLES I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Dins el municipi de Tremp es desconeix el grau d’implantació real d’instal·lacions d’energia
renovable, tot i que l’Institut Català d’Energia té registrada una instal·lació fotovoltaica de 7’5
kW. D’altra banda, l’Ajuntament ha concedit la llicència d’obres a una altra instal·lació
fotovoltaica, però encara no té la llicència d’activitats i es desconeix la potència que s’instal·larà.
Sobre la taula de l’Ajuntament hi ha un projecte per a la implantació d’una planta de biomassa
en el polígon industrial que l’INCASOL vol promoure a Vilamitjana. Es desconeix l’abast del
projecte i els càlculs de productivitat.
A banda d’aquestes implantacions i de l’obligació legislativa que suposa el nou Decret
d’ecoeficiència o el Codi Tècnic de l’Edificació, l’Ajuntament de Tremp no té aprovada cap
ordenança reguladora de l’eficiència energètica o d’energies renovables.
A l’àmbit de les energies renovables, la Comissió Europea s’ha fixat com a objectiu que aquestes
signifiquin el 12% del balanç energètic europeu en l’horitzó de l’any 2010. L’energia eòlica és
actualment la font renovable de producció d’electricitat de creixement més gran a la Unió
Europea.
En aquesta línia, la Generalitat de Catalunya va desenvolupar una política decidida per afavorir
l’ús d’aquest tipus d’energia, establint el “Pla Director de parcs eòlics a Catalunya 1997-2010”.
Arrel dels estudis previs duts a terme per la Generalitat, s’estimava que a Catalunya hi havia
uns 970 llocs amb vent fort, situant el potencial eòlic de Catalunya al voltant dels 1.300 MW de
potència instal·lada amb una producció de 2.200 GWh/any. El principal problema és que el 69%
59

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
d’aquesta potència i el 71% de la producció elèctrica es devia a emplaçaments situats en espais
naturals inclosos al PEIN i, per tant, supeditats a una declaració d’impacte ambiental favorable.
Els objectius del Pla director eren instal·lar 300 MW per a 2005 i 1.000 MW per a 2010. Segons
les previsions del Pla –segurament massa optimistes- els 300 MW representarien 660 GWh/any
de producció elèctrica, el 19’3% de la producció total d’energies renovables, un 0’7% del consum
total d’energia a Catalunya i un 4’4% del consum elèctric. Els 1.000 MW representarien 2.200
GWh/any de producció elèctrica, el 24’2% de la producció total d’energies renovables, un 2’1%
del consum total d’energia a Catalunya i un 13’9% del consum elèctric.
Després d’altres propostes infructuoses, el desembre de 2000, es van sotmetre a informació
pública els avantprojectes de decret regulador i el mapa d’implantació de l’energia eòlica de
Catalunya. Més tard, després d’un important i intens procés de diàleg amb el territori (maig-
juny), es va elaborar una segona proposta que entre juliol i setembre es va sotmetre a un nou
tràmit d’informació pública.
El mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya fou elaborat conjuntament
pels departaments de Medi Ambient i d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de
Catalunya. El mapa és un annex del Decret 174/2002, d'11 de juny, regulador de la implantació de
l’energia eòlica a Catalunya i té naturalesa de Pla Territorial Sectorial.
El mapa defineix 3 zones:
a) Zona incompatible (23% del territori; color vermell), que inclou: Parcs nacionals, Paratges
Naturals d’Interès Nacional i Reserves Naturals Integrals. També els parcs naturals declarats a
data d’avui. Espais PEIN que, tot i no ser de protecció especial, tenen una superfície inferior a
les 1000 Ha. Zones d’especial Protecció de les Aus (ZEPA) i zones vitals (radi 1 Km) d’ocells
rapinyaires catalogats com amenaçats i inclosos a l’annex 1 de la Directiva Ocells. Per als ocells
en perill d’extinció com ara el trencalòs, el radi serà de 5 Km).
b) Zona d’implantació condicionada a la Declaració d’Impacte Ambiental (16,6% del territori; color
groc), que inclou: Reserves naturals parcials. Espais PEIN que no són de protecció especial i de
superfície superior a les 1000 Ha. Franja fronterera d’alguns grans espais naturals qualificats
com a zona incompatible. Zona d’elevada densitat d’ocells rapinyaires (engloben les principals
concentracions d’àrees vitals)
c) Zona compatible prèvia autorització ambiental (60,4% del territori; color de fons del mapa)
A continuació s’adjunta el fragment corresponent a Tremp del mapa eòlic de Catalunya,
publicat pel Departament de Medi Ambient, on s’especifica la part de territori susceptible
d’implantació d’aprofitaments d’energia eòlica.
60

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Mapa d’implantació de l’energia eòlica a Tremp (2002)
Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge (2008)
ENERGIES RENOVABLES I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
La excessiva proliferació dels parcs solars o els parcs
eòlics pot generar impactes paisatgístics i ecològics
importants.
Cal aprofitar l’impuls del sector empresarial per
estendre les energies renovables al municipi.
Donada la gran quantitat de boscos públics al terme,
l’aprofitament de la biomassa per generar energia pot
ésser una aposta de futur. El POUM en pot preveure els
terrenys.
És necessari regular la implantació de les grans
instal·lacions generadores d’energia.
2.2.6. CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I DEL PATRIMONI
NATURAL
2.2.6.1. HÀBITATS
En base al Mapa d’Hàbitats de Catalunya representat a escala 1:50 000 (web DMAH, 2008),
corregit mitjançant treball de camp “in situ” i fotointerpretació, s’han obtingut els Plànols
Informatius I3A-B-C - Hàbitats. Gràcies als sistemes d’informació geogràfica, s’han pogut
extreure les següents dades:
61

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
TIPUS D’HÀBITATS* NOM DE L’HÀBITAT
15
Matollars i formacions herbàcies de
sòls salins o guixencs
SUPERFÍCIE
MUNICIPAL (ha)
PERCENTATGE (%)
439,2 1,4
22 Aigües dolces estagnants 75,3 0,2
24 Aigües corrents 307,1 1,0
31
32
34
Bosquines i matollars de muntanya i
d’ambients frescals de terra baixa
Bosquines i matollars mediterranis i
submediterranis
Prats (i altres formacions herbàcies)
generalment basòfils, secs, de terra
baixa i de la muntanya mitjana
383,7 1,3
5.351,4 17,6
8.555,4 28,1
35 Prats acidòfils secs 1,3 0,0
36
Prats (i comunitats afins) d’alta
muntanya
0,2 0,0
37 Herbassars, jonqueres i prats humits 14,8 0,0
38 Prats de dall i pastures grasses 4,0 0,0
41 Boscos caducifolis, planifolis 4.118,5 13,5
42 Boscos aciculifolis 1.890,1 6,2
43 Boscos mixts de caducifolis i coníferes 60,9 0,2
44
Boscos i bosquines de ribera o de llocs
molt humits
103,8 0,3
45 Boscos esclerofil·les i laurifolis 1.585,1 5,2
53 Vores d’aigua i altres hàbitats inundats 10,7 0,0
61 Tarteres 1.396,2 4,6
62 Roques no litorals 1.089,6 3,6
81 Pastures intensives 3,0 0,0
82 Conreus herbacis 4.002,8 13,2
83
Conreus llenyosos i plantacions
d’arbres
463,4 1,5
86 Ciutats, pobles i àrees industrials 227,7 0,7
87
Camps abandonats, ermots i àrees
ruderals
315,3 1,0
TOTAL TERME MUNICIPAL 30.399,6 100,0
62

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
* Tipus d’hàbitat derivat de la Llegenda del Mapa d’Hàbitats de Catalunya a escala 1:50 000. El detall de les Unitats
de cada tipus d’hàbitat i la seva superfície dins de Tremp es pot consultar a l’Annex I del present ISA
Superfície i percentatge relatiu dels hàbitats de Catalunya dins el terme de Tremp.
Font: Elaboració pròpia a partir del treball de camp i del Mapa d’Hàbitats de Catalunya (web DMAH, 2008)
De l’anterior taula, així com del detall de cada unitat d’hàbitat (vegeu Annex I del present ISA)
es pot concloure el següent:
El terme de Tremp no es troba excessivament arbrat, la major part de la superfície arbòria
pertany a boscos caducifolis, planifolis (clau 41, el 13’5% del terme), dels quals en destaquen
les rouredes de roure valencià (clau 41n).
L’hàbitat majoritari al municipi són els prats de terra baixa i muntanya mitjana (clau 34, el
28’1% del terme), majoritàriament joncedes i timonedes associades calcícoles (clau 34n).
Un altre hàbitat significatiu en superfície present a Tremp són les bosquines i matollars
mediterranis i submediterranis (clau 32, el 17’6% del total), principalment boixedes de
muntanya mitjana (clau 32aa).
La diversitat d’hàbitats és molt rellevant (23 tipus d’hàbitats i 66 unitats derivades), la qual
té com a conseqüència una biodiversitat d’espècies de flora i fauna elevada, moltes d’elles
protegides per la legislació sectorial vigent.
Tanmateix, l’aplicació de la Directiva Hàbitats al municipi de Tremp es concreta en un llistat
d’hàbitats d’interès comunitari presents al terme (dades també extretes del SIG):
CODI NOM
PRIORITARI (superfície
Ha)
NO SI
CORRESPONDÈNCIA
AMB LES UNITATS
D’HÀBITATS (Annex
II)
1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) 439,2 15f
3170 Basses i tolls temporers mediterranis 0,3 -
3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya 49,5 44b
3250 Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi 307,1 24a
4060 Matollars alpins i boreals 7,5 31h
5110
5210
Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants
rocosos
Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents,
no dunars
366,8 32d / 32f
220,2 32d / 32f
6170 Prats calcícoles alpins i subalpins 0,2 36n
63

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
6210
6220
6410
6420
6510
Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus,
seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)
Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-
Brachypodietalia)
Herbassars de Molinia coerulea en sòls calcaris torbosos
o argil·lollimosos (Molinion caeruleae)
Jonqueres i herbassars graminoides humits,
mediterranis, del Molinio-Holoschoenion
Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana
(Arrhenatherion)
323,0 34b
167,7 34h
11,2 37a
3,5 37b
4,0 38b
8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola 924,6 62a / 62b
9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles 210,7 41b
91EO Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 6,2 44e
9240
Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea)
i de roure africà (Quercus canariensis)
3.287,1 41n
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 48,0 44d / 44k
9340 Alzinars i carrascars 1.585,1 45d1 / 45f / 45h
9530
Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra
subsp. salzmannii)
TOTALS PARCIALS SEGONS PRIORITAT 9335,3 997,5
384,2 42t
TOTAL HIC 10.332,9 34,0% - respecte total municipal
TOTAL TERME MUNICIPAL 30.399,6
Hàbitats d’interès comunitari presents a Tremp (2008).
PRIORITARI: assenyala si l’hàbitat és prioritari segons la Directiva Hàbitats. Les pinedes submediterrànies de
pinassa (codi 9530) són el resultat de repoblacions de la segons meitat del XX, sense valor ecològic; no s’han tingut en
compte en la selecció d’espais.
Font: Elaboració pròpia a partir del treball de camp i l’anàlisi del Mapa d’Hàbitats (web DMAH, 2008)
Aquests hàbitats, prioritaris o no, estan catalogats i s’ha de garantir la conservació d’unes
mostres d’aquests mitjançant la seva inclusió dins la Xarxa Natura 2000.
2.2.6.2. CRITERIS DE SELECCIÓ DELS ESPAIS D’INTERÈS
Per a la redacció d’aquest apartat i el següent 3, s’ha emprat, en part, la “Diagnosi del patrimoni
natural del municipi de Tremp”, redactat per l’empresa MUGA ESTUDIS FORESTALS, S.L. Es
tracta d’un document que aborda, des d’un punt de vista revisionista, quins són els espais
3 La “Diagnosi del patrimoni natural del municipi de Tremp” fou finalitzada l’any 2004, per tant, s’ha hagut d’actualitzar amb la
cartografia actualitzada dels Hàbitats d’Interès Comunitari, Xarxa Natura 2000 i Pla d’Espais d’Interès Natural (web DMAH, 2008).
64

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
naturals més rellevants del municipi, per ajudar a l’Ajuntament de Tremp a potenciar-los i
mantenir-los vius. Tanmateix, s’ha utilitzat l’anàlisi dels Hàbitats de Catalunya presents al
municipi (amb el treball de camp corresponent d’AGRO90, S.L) per tal d’ampliar la superfície
susceptible de protecció.
Així doncs, per començar, els criteris de selecció dels espais d’interès són els següents:
Mapa d’Hàbitats de Catalunya
En base a l’apartat anterior (vegeu 2.2.6.1), s’han detectat aquells hàbitats d’interès local i/o
prioritaris per a la seva conservació. El mapa elaborat pel DMAH ha estat actualitzat amb
treball de camp exhaustiu (vegeu Fotografies 29, 36, 48 i 54).
Directiva Hàbitats i Aus
El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l’any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de
maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també
com la Directiva Hàbitats. Dins d’aquesta directiva, és recull una anterior, la Directiva
79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres, coneguda també com
la Directiva d’Aus. Els hàbitats d’interès comunitari s’han exposat a l’apartat anterior (vegeu
2.2.6.1).
La Directiva d’Hàbitats també defineix una sèrie d’espècies d’interès comunitari, i de la
mateixa manera que amb els hàbitats, no són espècies protegides, sinó catalogades i s’ha de
garantir la seva inclusió a la Xarxa Natura 2000.
NOM VULGAR NOM CIENTÍFIC OBSERVACIONS
Aligot vesper Pernis apivorus Migrador
Milà negre Milvus migrans Migrador
Milà reial Milvus milvus Hivernant
Trencalòs Gypaetus barbatus 2 parelles
Aufrany Neophron percnopterus 2 parelles
Voltor comú Gyps fulvus 50 parelles
Àguila marcenca Circaetus gallicus No quantificat
Arpella pàl·lida Circus cyaneus Hivernant. Possible reproductor
Àguila daurada Aquila chrysaetos 1 parella (mínim)
Àguila calçada Hieraeetus pennatus No quantificat
65

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Falcó pelegrí Falco peregrinus No quantificat
Perdiu xerra Perdix perdix hispaniensis Molt escassa
Duc Bubo bubo No quantificat
Enganyapastors Caprimulgus europaeus
Blauet Alcedo atthis Present a les Nogueres
Picot negre Dryocopus martius Probable a Trepadús
Cogullada fosca Galerida thecklae Presència probable
Cotoliu Lullula arborea
Trobat Anthus campestris
Còlit negre Oenanthe leucura Presència possible
Tallareta cuallarga Sylvia undata
Escorxador Lanius collurio
Gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrhocorax
Hortolà Emberiza hortulana
Ocells d’interès comunitari a Tremp (inclosos a l’annex I de la Directiva d’Aus)
Font: MUGA, 2004
NOM VULGAR NOM CIENTÍFIC ANNEX OBSERVACIONS
Llúdriga Lutra lutra II, IV Rius importants
Gat salvatge Felis silvestis IV
Sargantana roquera Podarcis muralis IV
Serp verd-i-groga Coluber viridiflavus IV
Serp llisa septentrional Coronella austriaca IV
Tritó pirinenc Euproctus asper IV Barranc de Gurb?
Tòtil Alytes obstetricans IV
Madrilla Chondrostoma toxostoma II Rius importants
Cranc de riu Austropotamobius pallipes II Presència probable
Graèlsia Graellsia isabelae II Presència probable
Altres espècies d’interès comunitari a Tremp (inclosos als annexos II –prioritàries- i IV de la Directiva
d’Hàbitats)
Font: MUGA, 2004
66

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Xarxa Natura 2000
La Directiva Hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent de zones especials de
conservació anomenada Natura 2000. La Xarxa Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais:
les zones especials de conservació (ZEC, d’acord amb la Directiva d’Hàbitats) i les zones
d’especial protecció per a les aus (ZEPA, d’acord amb la Directiva d’Aus).
Segons el darrer mapa del Departament de Medi Ambient i Habitatge (setembre 2007), al
municipi de Tremp hi ha dos espais que han estat inclosos dins la Xarxa Natura 2000 i que es
corresponen amb els dos EINs: Vall Alta de Serradell – Serra de Sant Gervàs (codi ES5130012)
i Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana (codi ES5130015).
PEIN
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) té els seus orígens en la determinació legal que es fa a
la Llei d’Espais Naturals (12/1985), del Parlament de Catalunya. Va ser aprovat per l’Acord del
Consell de Govern de 14 de desembre de 1992, mitjançant el Decret 328/1992.
El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial.
Això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions
normatives són d’obligat compliment per a les administracions públiques de la mateixa manera
que per als particulars.
El contingut d’aquesta protecció bàsica es materialitza, d’una banda, en un conjunt de normes
de protecció comunes que s’apliquen a tots els espais del PEIN, on destaquen la catalogació de
cada espai com a sòl no urbanitzable i l’obligació de sotmetre tots els projectes d’obres,
instal·lacions i activitats que puguin perjudicar notòriament els valors naturals a preservar, al
procediment previ d’avaluació d’impacte ambiental.
D’altra banda, la llei obliga a aprovar un Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del
Paisatge, individualitzat per a cada espai, amb la concreció detallada dels seus límits i les
determinacions específiques per a la protecció del medi natural i del paisatge, com també
mesures de promoció i millora destinades a la població rural resident en cada un dels espais.
Existeixen dos Espais d’Interès Natural (EINs) declarats al municipi de Tremp, ambdós
parcialment dins el seu terme municipal i que coincideixen amb la delimitació de la Xarxa
Natura 2000 (web DMAH, 2008): Vall Alta de Serradell – Terreta - Serra de Sant Gervàs i
Serres del Montsec (vegeu Fotografia 46).
Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTAPA)
67

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
El Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTAPA), aprovat el juliol de 2006 (veure
apartat 2.3.1.2), identifica varis espais naturals de valor regional i connectors territorials dins el
terme municipal de Tremp. Aquests espais són els que el PTP qualifica posteriorment com
espais amb valor natural i de connexió ecològica com a sòls de protecció especial. En concret, es
tracta de (descripció i clau extreta de l’apartat 4.3.1.2 del PTPAPA):
ESPAIS NATURALS DE VALOR REGIONAL
16A. Rivert - Gurp - Sant Cosme - Roureda d’Aulàs. Espai de la zona natural de la Terreta,
de valor per la presència de trencalòs i altres espècies rapinyaires rupícoles i termòfiles i de
formacions forestals molt escasses a Catalunya, com teixedes i rouredes de gran superfície.
Interès regional.
24A. Montllobar i la Vileta. Espai amb ambient rupícola als vessants solells, masses forestals
a les obagues i presència de diferents conreus. Important valor per presència de marta (límit
meridional) i per la presència de les geozones de l’Estratotip de l’Il·lerdià i la Formació
Castissent a Mas de Faro. Interès local.
27A. Cellers - Riu Noguera Pallaresa. Curs mitjà de riu pirinenc amb la representació
d’ambients de ribera de caràcter mediterrani, de valor per la seva escassetat i per trobar-se
generalment malmès a Catalunya. Representa un increment de l’hàbitat d’una espècie amb
elevats requeriments superficials com és la llúdriga que en aquesta àrea presenta una de les
millors poblacions de Catalunya. Igualment, allotja altres importants espècies com la rabosa
de riu. Interès regional.
28A. Sant Corneli. Espai amb ambient rupícola als vessants de solell i masses forestals a les
obagues. Inclou dues geozones (Collades de Basturs i Castell de Sant Martí de Vilanoveta).
Interès comarcal.
36A. Esllavissada de Puigcercós. Espai de valor perquè inclou la geozona de l’Esllavissada
de Puigcercós, de gran valor didàctic ateses les seves grans dimensions i un excel·lent grau de
preservació de les formes. Interès comarcal.
CONNECTORS TERRITORIALS
12A. Barrancs occidentals de la Faiada. Àrea de connexió molt important i amb molt bona
funcionalitat entre la Faiada de Malpàs i la Serra de sant Gervàs format per un conjunt de
barrancs amb presència d’ambients forestals diversos i que és una zona important
d’alimentació de grans rapinyaires (voltor, àliga daurada, trencalòs…). Interès comarcal.
68

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
15A. Barrancs de Miralles, del Solà i d’Esplugafreda. El valor d’aquest espai de connexió
rau en la seva amplada (d’entre 3 i 5 km), que permet mantenir una bona funcionalitat en un
terreny relativament antropitzat, i en el fet de connectar els espais PEIN de les muntanyes
prepirinenques i les terres baixes de la vora de la Noguera Ribagorçana. A més, s’hi troben
endemismes i espècies vulnerables i és àrea d’alimentació de grans rapinyaires. Interès
regional.
22A. Serrats dels Pous i de l’Àliga. Connexió de vall entre els espais del Grup – Sant Cosme
– Roureda d’Aulàs i Montllobar i la Vileta. El seu valor rau en la funcionalitat elevada ja que
la zona és força despoblada i no hi ha impactes importants. Interès comarcal.
23A. Serrat de Ciutat. Connector de vall, amb valor pel mosaic paisatgístic i per la seva
elevada funcionalitat (és un espai poc freqüentat i amb escassos impactes) entre els espais de
Montllobar i la Valleta i la Noguera Ribagorçana fins a la Serra del Montsec. Interès comarcal.
25A. Barrancs de Palau i de Riucós. Connexió de vall molt rellevant per ser de les úniques
que travessen el Pallars Jussà. La seva funcionalitat és mitjana, ja que s’hi troba un nucli de
població i l’ocupació del sòl és bàsicament agrícola. Interès comarcal.
26A. Les Ínsules. Connector fluvial imprescindible per a salvar la barrera que representa la
presa de l’embassament de Sant Antoni o Talarn. Connecta els espais de Cellers i Sant Corneli
i és una plana al·luvial ocupada principalment per conreus, amb vegetació de ribera
associada a la Noguera Pallaresa. Interès comarcal.
Tanmateix, el PTAPA defineix tot una sèrie d’espais d’alt valor agrícola productiu, englobat
dins la categoria de sòls de protecció especial. Per una banda, prop de Tremp es protegeix una part
important dels terrenys objecte del projecte de millora dels regadius que s’estén principalment
per sobre dels rius de Gavet i de l’Abella fins la proximitat d’Isona cap a l’est i fins a Suterranya
cap al nord, així com els regadius del fondal entre Sant Romà d’Abella i Conques que
ressegueix el torrent de la Boïga. Per la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, s’han delimitat
també els conreus que ocupen les planes d’Albans, l’Espona i Alta-Riba fins prop del barranc de
Palau, entre el ferrocarril i el curs fluvial, i els regadius de la segla del Molí a Salàs de Pallars.
Menció a part, atès que es tracta de terrenys de secà, mereix la protecció com a sòl d’alt valor
agrícola dels terrenys de vinya situats al nord oest de Tremp (vegeu Fotografia 18) per raó del
valor afegit d’aquest conreu i pel fet d’estar protegit per una denominació d’origen, la de
“Costers del Segre”.
IBA
69

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Les Àrees Importants per als Ocells (IBA en les seves sigles angleses, àmpliament emprades)
són zones que compleixen una sèrie de criteris científics respecte als ocells, com la mida
poblacional, la diversitat i l’estat d’amenaça a nivell internacional. No es tracta, doncs, de cap
tipus de protecció legal. Les IBAs, així com els criteris científics que les designen, han estat
proposats per BirdLife, la més gran xarxa mundial d’organitzacions que treballen per a la
conservació dels ocells i els seus hàbitats. La representant de BirdLife a Espanya és la Sociedad
Española de Ornitología (SEO), que compta amb més de 50 anys de vida.
En el segon inventari d’IBAs de l’Estat espanyol, del 1998, es van identificar 21 IBAs a
Catalunya que cobreixen el 31% del país. Part de Tremp forma part de l’IBA núm. 131,
anomenada Serra de Sant Gervàs i amb una superfície de 24.500 ha. L’interès principal rau en la
concentració d’espècies lligades al roquissar i als espais amb ramaderia extensiva, sobretot en la
gran concentració de carronyaires. Es destaca especialment, com a principal argument per a la
designació com a IBA, la presència de 3 parelles de trencalòs, 5 d’aufrany, 73 de voltor comú i
300 de gralla de bec vermell, a més de la presència hivernal de gralla de bec groc i pela-roques.
Propietat pública
En la delimitació dels espais s’ha prioritzat la inclusió d’aquells que són de propietat pública en
front dels de propietat privada, excepte quan aquests últims acullen valors singulars poc o gens
representants en els terrenys públics.
Aquesta priorització s’explica fàcilment en termes de facilitat de gestió i conservació. A les
propietats públiques, òbviament, les administracions titulars tenen més facilitat per a realitzar
actuacions de conservació dels espais i espècies d’interès.
Geòtops i geozones
En aquests espais s’ha de tenir en compte l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya
(IEIGC), tal i com es desenvolupa a l’apartat 2.2.1.1 del present ISA, a Tremp hi ha una geozona
(Estratoptip de l’Ilerdià) i dos geòtops (Mas de Faro i Esllavissada de Puigcercós).
Singularitat paisatgística
Independentment dels seus valors naturals i el seu règim de protecció, el municipi de Tremp
compta amb molts indrets d’elevat interès paisatgístic. El fet de tractar-se d’un municipi molt
extens, d’orografia abrupta i poc poblat i urbanitzat, fa que podem trobar diversos espais de
paisatge espectacular i, fins i tot, difícil de trobar a la resta de Catalunya.
Patrimoni cultural
70

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
S’ha volgut també tenir en compte les principals mostres de patrimoni cultural, com a criteri a
tenir en compte en la selecció d’espais.
El municipi de Tremp està inclòs dins la declaració de Patrimoni de la Humanitat, l’any 1998, de
les pintures rupestres de l’arc Mediterrani. La declaració inclou 757 jaciments a tot l’arc
mediterrani peninsular, dels quals 60 es troben a Catalunya, per tractar-se del major grup de
pintures rupestres d’Europa, que ofereix una imatge excepcional sobre l’evolució de la cultura
humana.
Les pintures es troben en balmes i coves poc fondes, i el municipi de Tremp està inclòs per la
Balma de les Ovelles, situada a la Serra de Sant Gervàs.
D’altra banda, també cal tenir en compte l’existència d’un pou de gel a la Serra de Castellet, i
d’un ric conjunt d’ermites romàniques escampades pel territori estudiat.
2.2.6.3. ÀREES D’INTERÈS SELECCIONADES
Així doncs, dels criteris anteriorment exposats, els espais d’interès que s’inclouen al terme de
Tremp són (vegeu Plànol Informatiu I4 – Espais d’interès).:
CATEGORIA (Nom de l’espai)
SUPERFÍCIE
MUNICIPAL (ha)
PERCENTATGE (%)
PEIN i XN2000 9.959,78 32,76
la Faiada de Malpàs 0,59 0,00
Serra del Montsec 401,76 1,32
Vall Alta de Serradell – Terreta - Serra de Sant Gervàs 9.557,43 31,44
PTAPA - Sòl de valor natural i de connexió 12.055,60 39,66
Barrancs de Miralles, del Solà i d’Esplugafreda 4.649,85 15,30
Barrancs de Palau i de Riucós 207,92 0,68
Cellers - Riu Noguera Pallaresa 15,60 0,05
Conca Alta del Barranc de Cadolla 0,28 0,00
Conca del Barranc d’Enseu - Riu Major 1.483,46 4,88
Esllavissada de Puigcercós 28,17 0,09
La Noguera Ribagorçana 41,87 0,14
Les Ínsules 18,04 0,06
Montllobar i la Vileta 3.343,18 11,00
71

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Obagues de Trepadús 141,45 0,47
Rius de Gavet, d’Abella i de Conques 9,43 0,03
Rivert - Gurp - Sant Cosme - Roureda d’Aulàs 271,74 0,89
Sant Corneli 354,05 1,16
Serra de Santa Engràcia 96,51 0,32
Serrat de Ciutat 613,76 2,02
Serrats dels Pous i de l’Àliga 780,30 2,57
PTAPA - Sòl de valor agrícola 404,64 1,33
Figuerola d’Orcau 39,59 0,13
Fontsagrada 257,05 0,85
Puigcercós 34,35 0,11
Vinyes de Tremp (Sant Miquel) 73,64 0,24
Reserva Natural Parcial - Noguera Ribagorçana 2,81 0,01
Ampliació sòl de valor natural i de connexió 1.586,58 5,22
Serra de Santa Engràcia 1.005,00 3,31
Serra dels Nerets, Fígols-Eroles i Esllavissada Puigcercós 581,58 1,91
Ampliació sòl agrícola d’interès 241,33 0,79
Ampliació vinyes de Sant Miquel 241,33 0,79
Espais d’interès local susceptibles de preservació 56,97 0,19
Barrancs de Suterranya, Llau de Bac, Sant Sebastià, Turó
de Suterranya, Serrat de les Calcines, Barranc de l’Abelló
56,97 0,19
TOTAL PROTEGIT 22.422,82 73,8
TOTAL SUSCEPTIBLE PROTECCIÓ 24.307,70 80,0
TOTAL TERME 30.399,55
* En negreta hi ha les categories i els espais protegits actualment, derivat del PEIN/XN2000 (coincideixen), del Pla
Territorial (PTAPA) i de la Reserva Natural Parcial. La resta són espais proposats pel present ISA.
Espais d’interès natural dins el municipi de Tremp.
Font: Elaboració pròpia, MUGA (2004) i web DMAH (2008).
D’aquesta forma, es pot calcular un dels indicadors bàsics per a l’avaluació ambiental, de la
següent forma:
72

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Percentatge de territori protegit (PTP). Calcula la relació entre la superfície protegida i la
superfície total del terme (en aquest cas, la protecció deriva de la delimitació del PEIN i XN2000,
del Pla Territorial i de la Reserva Natural Parcial).
( superfície amb objectius de protecció ambiental)
( superfície total del terme)
PTP =
× 100 = 73’8% (actualment a Tremp la
superfície protegida per diferents figures i plans és molt extensa)
Tal i com s’observa a la taula anterior, la superfície protegida actualment podria ésser ampliada,
donat l’interès local i territorial d’altres zones del terme. Segons els càlculs realitzats per
AGRO90, S.L, mitjançant el planejament urbanístic es podria arribar a protegir fins al 80%
del terme de Tremp (un increment del 6’2% respecte a l’actual).
Tanmateix, el document de diagnosi de Tremp (MUGA, 2004) proposava la creació del Consorci
La Terreta – Sant Gervàs de protecció i gestió conjunta, pels espais d’interès de la Terreta i
voltants, amb un total de 24.470 ha entre els diferents municipis. Els objectius proposats eren els
següents:
- Assegurar la conservació de les espècies, hàbitats i paisatges de l’espai.
- Promoure que els usos tradicionals i moderns en l’espai no comprometin la conservació de
la natura i evitar que es perdin les activitats agrícoles, ramaderes i forestals que mantenen i
enriqueixen el paisatge.
- Aconseguir sortides professionals i una vida digna per la població que viu i treballa dins de
l’espai proposat.
- Treballar conjuntament per a promoure l’ecoturisme i agroturisme a l’espai.
- Actuar com a gran connector biològic entre el Pirineu i el Montsec.
El Consorci de gestió de l’espai rural de la Terreta-Sant Gervàs es troba en vies de creació
imminent per a dur a terme activitats de gestió encaminades a garantir la preservació i la
millora dels valors productius, ecològics, paisatgístics, culturals i de connectivitat de l’espai la
Terreta – Sant Gervàs.
HÀBITATS I ÀREES D’INTERÈS
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Alguns hàbitats d’interès estan en retrocés i cal
conservar-los mitjançant gestió forestal.
No existeix encara un Pla Especial vinculat al Consorci
de la Terreta – Sant Gervàs que protegeixi el medi
Molta superfície protegida per la legislació vigent o
per plans de rang superior. La creació del Consorci pot
ésser una eina per a la custòdia.
De l’anàlisi dels hàbitats i d’estudis anteriors, s’extreu
73

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
natural i el paisatge.
Dificultat de control, vigilància i gestió del sòl no
urbanitzable del terme.
Hi ha espais d’interès local i regional que no
gaudeixen d’una protecció legal.
Problemes de sobrepasturatge en algunes zones del
terme.
2.2.6.4. GESTIÓ FORESTAL, CINEGÈTICA I PISCÍCOLA
que la superfície susceptible de protecció es pot
incrementar mitjançant la planificació urbanística.
Els espais definits com a sòls de protecció especial pel
Pla Territorial Parcial o d’altres estudis es poden
protegir urbanísticament.
La potencialitat del terme de Tremp com a recurs
ecoturístic és molt important (geologia, etnologia,
biodiversitat...).
Dins el territori de Tremp es desconeix l’existència de forests de titularitat privada amb algun
pla d’ordenació forestal (Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal o Pla Simple de Gestió Forestal).
Tanmateix, al terme hi ha 25 boscos públics, que s’exposen a continuació:
Nom del forest públic ELENC C.U.P Superfície (ha) Titular
Noguera Pallaresa I 1059 91 Generalitat
Noguera Pallaresa II 1060 3 Generalitat
Mas de Toribio 1077 163 Generalitat
Mas d'Ensenyat 1078 821 Generalitat
La Vileta 1082 507 Generalitat
Tormeda 1095 240-2 (335) 608 Generalitat
Costa de les Costes 1096 53 Generalitat
Ordials i Graller 3024 232-2 1.099 Ajuntament
La Serra 3025 232-C 555 Ajuntament
La Serra 3029 484 Privat
Fontllonga (Roca Mola i Mont Llorsga) 3038 1.000 Ajuntament
Rocamola 3039
Neret de Vilamitjana 3080 342 Ajuntament
Bosc i Serra de les Escomes 3093 241 196 Veïns Sapeira
Solana d’Enllosa i Corbins 3125 231 477 Ajuntament
Bosc d'Espills 3135 240 1.511 Ajuntament
Comú veïns de Tercui 3139 202 Ajuntament
Comú veïns d’Orrit 3140 73 Ajuntament
74

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Muntanya del Castellet 14001 228 359 Ajuntament
Solana d'Enllosa i Set Comelles 14002 229 894 Ajuntament
Costa i Obaga 14003 224 233 Ajuntament
Les Obagues 230 159 Ajuntament
Feixans 225 68 Ajuntament
Muntanya de Llastarri 227 140 Ajuntament
Miralles 226 375 Ajuntament
Boscos públics dins el terme municipal de Tremp (2008)
Font: web DMAH i CAMPILLO, 1996.
Un dels primers estudis dels boscos públics al municipi fou realitzat per en Xavier Dalmau dins
el Pla de desenvolupament integral de Tremp (CAMPILLO, 1996). Segons la descripció que es fa, les
característiques quantitatives de la propietat pública comunal de Tremp és que:
- Cadastralment, la propietat pública comunal a Tremp està molt atomitzada en parcel·les,
ara bé, limiten les unes amb les altres i sumen molta superfície. Segons el Libro de cédulas de
propiedad del catastro de rústica de Lleida, la propietat comunal ocupa 8.889’0489 ha (el 29%
de la superfície municipal).
- En superfície, el 56% pertany a pastures (E), el 16% a mont baix (MB), el 13% a matollar
(MT) i el 11% a pinedes (MM); mentre que els aprofitaments agraris són testimonials.
- El 99% és sòl forestal, amb un 28% arbrat i un 72% no arbrat (matollars, pastures i
improductius com camins); de l’arbrat, el 59% són planifolis i el 41% coníferes.
- Seguint l’article 21 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, les parcel·les forestals
que depassen la Unitat Mínima Forestal (UMF) ocupen 5.378’0591 ha; d’aquestes, el 29%
són arbrades (un 44% de planifolis, 34% de coníferes i 22% de mixtes).
- Respecte a la gestió, el 66% són boscos del CUP (Catàleg d’Utilitat Pública), el 61% són
consorciades i el 17% gestionat per la Direcció General de Medi Natural (no són categories
excloents, per això, la suma de percentatges no suma 100).
Les característiques físiques de les forests públiques i arbrades són:
1. No tenir cap Pla d’Ordenació Forestal ni cap Pla Tècnic de Gestió i Millora. En aquests
últims anys, però, això s’ha solucionat i actualment existeixen 4 Plans d’Ordenació Forestal:
Muntanya de Castellet (L-228), Costa i Ubac (L-224), Ordials i Graller i la Serra de Sant Adrià (L-
75

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
232) i un que engloba 6 boscos (L-225, 226, 227, 229, 230 i 231), ordenant un total de 3.934 ha de
forests públics.
2. Estar formades principalment per alzina (Quercus ilex spp.), roure martinenc (Quercus
pubescens), pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris).
3. Ser de repoblació, en el cas de les coníferes i d’alguns planifolis (amb pocs resultats
d’aprofitament silvícola: espècies mal escollides, orientacions...).
4. Ocupar, en general, zones marginals o d’accés difícil (sobretot els forests arbrats majors
de 25 ha).
5. Tenir creixements poc destacables i densitats irregulars (en les coníferes molt elevada i en
els planifolis més aviat baixa).
Així doncs, de la diagnosi de la propietat rústica comunal se’n deriven tot una sèrie de
propostes d’actuació (el coneixement de l’estat de desenvolupament d’aquestes propostes prové
de LO TRENCALOS, 2007):
PROPOSTES FORESTALS
- Redacció d’un Pla d’Ordenació (PO) Forestal Comunal: se n’han redactat 4
- Creació d’una brigada municipal de treballs forestals: dels anys 2000 a 2006
- Convenis de col·laboració amb el Centre de la Propietat Forestal (CPF) i la Universitat de
Lleida (UdL): pendent
PROPOSTES CINEGÈTIQUES
- Estudi de viabilitat de la reintroducció de grans ungulats: cabra salvatge, cérvol, cabirol i
daina: només s’ha fet per la cabra salvatge
- Elaboració d’un Pla d’Aprofitament Cinegètic per a la creació d’una àrea de caça intensiva de
perdiu i guatlla: pendent
- Creació d’una escola de caça: pendent
PROPOSTES DE CAIRE SOCIAL I DE LLEURE
- Intervenció en programes d’educació ambiental a escoles: pendent
- Estudis de revaloració botànica. Catàleg d’arbres i arbredes: pendent
76

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Elaboració d’una guia d’itineraris del municipi: pendent de finançament
Els terrenys forestals comunals, a més, presenten unes possibilitats cinegètiques interessants. A
l’actualitat, al municipi de Tremp hi ha 6 àrees o vedats privats de caça on la principal espècie
que s’aprofita és el senglar (Sus scrofa), i en menor quantitat la perdiu roja (Alectoris rufa), la
guatlla (Coturnix coturnix) i la llebre (Lepus europaeus). També es cacen becades (Scolopax
rusticola) i tudons (Columba palumbus). El conill (Oryctolagus cuniculus), tot i els hàbitats
aparentment favorables, hi és escàs.
A.P.C. SUPERF (ha) CATEGORIA TITULAR ADREÇA POBLE
LL-10.360 3.412 I Sr. Francesc Farré Grau C/ Únic, s/n Areny
LL-10.364 2.944 Ajuntament de Tremp Tremp
LL-10.365 16.626 I Ajuntament de Tremp Tremp
LL-10.382 1.006 I Soc. de Caça St. Ramon C/ Meseguer, 20 Lleida
LL-10.477 900 I Montes del Estado Camp de Mart, 35 Lleida
LL-10.541 1.402 II Soc. de Caça St. Ramon C/ Meseguer, 20 Lleida
Dades de les Àrees Privades de Caça del municipi de Tremp
Font: CAMPILLO, 1996
La LL-10.541, segons dades del Cos d’Agents Rurals del Pallars Jussà, estava en vies de crear-se
l’any 1996. Per un altre costat, la punta septentrional de l’LL-10.365 i l’espai Lliure de la serra de
Curan estan inclosos dins de l’Àrea de Caça Controlada del Pont de Suert, segons la mateixa
font informant.
La primera i més rellevant proposta cinegètica s’articula atenent a les principals característiques
ambientals de les dues A.P.C. que són de titularitat comunal (LL-10.364 i LL-10.365), la seva
orografia i l’extensa superfície forestal arbrada i no arbrada que ocupen.
El vedat de caça LL-10365 té el corresponent Pla de Gestió Cinegètica i es practica la caça major i
menor de la perdiu roja, la guatlla, el tudó, la tórtora, la becada, el tord comú, la griva, el conill,
la llebre, la guineu, el senglar i el cabirol.
Pel que fa a la gestió piscícola, la Societat de Pescadors de Tremp, amb la col·laboració de la
UDG van elaborar el “Projecte de millora i adequació de les zones de pesca en el territori situat entre
l’embassament de Sant Antoni (Talarn) i l’embassament de Cellers (Terradets), dins l’àmbit del futur
Parc Territorial Collegats-Terradets”. Tot i ésser una zona tradicionalment emprada per a la pesca,
passeig o bany, últimament s’ha degradat com a conseqüència de les extraccions d’àrids, dels
abocaments de runes, de la tallada indiscriminada d’arbres o de les ocupacions il·legals.
77

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
L’objectiu del projecte és recuperar tot l’ecosistema fluvial amb tot un seguit d’actuacions
proposades.
GESTIÓ FORESTAL, CINEGÈTICA I PISCÍCOLA
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Acusat despoblament rural i abandonament de
l’activitat silvícola.
Inexistència d’una planificació eficaç que afavoreixi
que les explotacions siguin rendibles.
Manca d’ordenació forestal: forests municipals encara
per ordenar.
Mal estat de la xarxa de camins secundaris i
insuficiència de camins per a realitzar una bona gestió.
Existència d’un risc mitjà-alt d’incendi.
2.2.6.5. CUSTÒDIA DEL TERRITORI
Presència d’una important extensió de boscos.
Existència de forests consorciades amb
l’administració.
Existència d’eines urbanístiques per potenciar
l’ordenació forestal (normativa en sòl no urbanitzable,
línia d’ajuts, ordenances municipals...).
Capacitat de regular les activitats en sòl no
urbanitzable que dificultin la gestió cinegètica i
piscícola.
La custòdia del territori (traducció del terme anglès land stewardship) aplega un conjunt
d’estratègies i instruments que pretenen implicar els propietaris i usuaris del territori en la
conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Per
aconseguir-ho, es promouen acords i mecanismes de col·laboració contínua entre propietaris,
entitats de custòdia i altres agents públics i privats (XCT, 2007).
Aquest model, impulsat des de l’any 2003 per la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) (i
anteriorment per la Fundació Natura i la Fundació Territori i Paisatge), ve a complementar la
conservació de la natura, el paisatge i el patrimoni que fins llavors havia estat responsabilitat
exclusiva de les administracions públiques (per exemple, la declaració d’espais naturals
protegits). Així doncs, la custòdia possibilita la participació d’altres actors: propietaris de
terrenys, societat civil organitzada, ciutadania i empreses privades.
L’Ajuntament de Tremp, uns anys ençà, ha començat a utilitzar les estratègies de custòdia per
valoritzar el patrimoni del seu terme, primer de forma indirecte i després col·laborant en les
diverses iniciatives dins el territori català.
A continuació, es recullen les iniciatives en les que l’Ajuntament de Tremp hi participa de
manera directa, com a part firmant d’un acord de custòdia o participant d’un projecte (X3,
2006).
ACORDS DE CUSTÒDIA
78

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Tremp i la Fundació Territori i Paisatge per a
la redacció del Pla de Gestió de la Terreta + Convenis anuals de col·laboració per a la gestió
territorial de la Terreta (20.833 ha, 6.651 ha comunals)
El Pla de desenvolupament integral del municipi (CAMPILLO, 1996) va servir de base perquè
l’Ajuntament per la valorització dels recursos naturals com a estratègia de desenvolupament de
la Terreta. Per tirar endavant aquest Pla, l’any 1999 es va signar el conveni amb la Fundació
Territori i Paisatge, pel qual aquesta entitat redactaria un Pla de Gestió de la Terreta.
En els convenis anuals, la Fundació es comprometia a col·laborar en l’execució o finançament
d’actuacions previstes en el Pla. D’aquesta forma s’ha creat un nou recurs turístic, la “Vall dels
Voltors”, junt amb edició de mapes o el mirador dels voltors.
Contracte de custòdia del territori de la finca Canemà (1.512 m 2)
Es tracte de la cessió gratuïta d’una propietat privada a l’Ajuntament per un període inicial de
30 anys. L’Ajuntament es compromet a executar les obres previstes en un ajut i cercar
finançament (aparcament, zona d’esbarjo i informació), així com al seu manteniment. Aquesta
obra ja està executada.
Contracte de custòdia del territori de la finca Vallmolat (810 m 2)
Es tracte de la cessió gratuïta d’una propietat privada a l’Ajuntament per un període inicial de
30 anys. L’Ajuntament es compromet la construcció d’infraestructures per la conservació de la
població de cranc de riu a prop del canal de Gavet, al terme municipal de Tremp (Vilamitjana).
Contracte de custòdia del territori de la finca Tamars
ALIANCES ESTRATÈGIQUES
Conveni col·laboració amb SEO/Birdlife: conjuntament es realitzen plans i projectes per a
l’estudi, seguiment i divulgació de l’avifauna del municipi, foment d’acords de conservació i
actuacions de voluntariat.
Contracte de custòdia del territori amb Lo Trencalòs-Associació Naturalista del Pallars Jussà
per a la conservació dels espais naturals de titularitat municipal (9.000 ha aprox): permet fer
als membres de l’entitat un seguiment de les finques municipals; Lo Trencalòs alhora
proposarà a l’Ajuntament accions de conservació i restauració i assessorar-lo per al
finançament.
Contracte de custòdia del territori amb l’ADF de Tremp per a la conservació dels espais
naturals de titularitat municipal (9.000 ha aprox): permet fer als membres de l’entitat un
79

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
seguiment de les finques municipals; l’ADF alhora proposarà a l’Ajuntament accions de
conservació i restauració i assessorar-lo per al finançament.
Contracte de donació d’una finca de propietat privada situada dins d’un terreny forestal
propietat de l’Ajuntament
Conveni de col·laboració amb l’Associació “PAS: Amics del Camí – Serveis de Participació i
Sostenibilitat” per a l’execució del projecte anomenat “El Camí”: el projecte vol senyalitzar un
recorregut turístic essencialment cultural per totes les terres de parla catalana, en el que
l’Ajuntament hi vol participar.
Amb la idea de seguir apostant d’una manera ferma per la custòdia del territori, l’any 2006, la
XCT va encarregar la redacció del Pla d’incorporació de la custòdia del territori a l’estratègia general
de l’Ajuntament de Tremp (X3, 2006), amb l’objectiu general d’integrar la custòdia del territori
dins les polítiques i el funcionament ordinari de l’Ajuntament de Tremp i les seves diferents
àrees de treball com una estratègia de conservació que sigui coneguda i d’ús habitual. Els
objectius específics es concreten en:
Aconseguir que tots aquells processos municipals que tinguin alguna relació amb la
custòdia del territori siguin considerats en un informe on se’n valorin les oportunitats i les
possibles accions a emprendre.
Impregnar les polítiques municipals de gestió dels béns comunals i patrimonials de les
possibilitats que ofereix la custòdia del territori.
Aprofitar el procés de redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tremp
per incloure-hi mesures de foment de la custòdia del territori.
En conseqüència, des del punt de vista de l’Ajuntament, la custòdia s’entén com una
oportunitat de gran interès per a la conservació i gestió del sòl no urbanitzable (siguin o no
propietat de l’Ajuntament)
Tanmateix, el Pla detecta una sèrie d’oportunitats per al desenvolupament de la custòdia:
La creació del Consorci de gestió de l’espai rural de la Terreta – Sant Gervàs: la seva creació
és imminent i dins els estatuts preliminar es contempla l’ús de la custòdia del territori.
La roureda d’Aulàs: la voluntat de l’Ajuntament és signar acords de custòdia amb els
propietaris del bosc (molts privats); en principi, sense transmissió de la propietat
(l’Ajuntament assumiria la neteja del sotabosc però sense cap contraprestació).
80

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Acords de custòdia del territori al Riu Noguera Pallaresa: la figura del contracte de riu no
va donar resultat, potser amb l’impuls del Parc Territorial Collegats-Terradets es pugui
avançar.
Xarxa Natura 2000: la gran quantitat d’espai del terme dins la Xarxa pot facilitar l’obtenció
de finançament comunitari i/o autonòmic.
Nou POUM en elaboració: des del planejament, la custòdia del territori s’ha d’entendre com
un conjunt d’instruments que poden contribuir a conservar els diversos valors del territori
pel desenvolupament urbanístic sostenible.
En la línia d’aquesta oportunitat, el Pla proposa com a acció “Incorporar previsions de custòdia
del territori en el nou POUM de Tremp i aprofitar els treballs de base per prioritzar els sectors
on impulsar iniciatives de custòdia” (codi PLA-1). Des d’aquest punt de vista, la proposta és:
- Delimitar zones d’interès natural o paisatgístic en sòl no urbanitzable susceptibles
d’integrar-se en el patrimoni natural de sòl o susceptibles de dur-hi a terme iniciatives
de custòdia del territori.
- Preveure les cessions de sòl gratuïtes en sectors de gran interès natural.
- Preveure en les normes urbanístiques un règim d’ajuts.
Així doncs, i en aquesta primera fase d’avaluació del futur POUM, s’ha elaborat un plànol
relacionat amb la custòdia del territori (vegeu Plànol Informatiu I5 – Zones prioritàries per a la
custòdia del territori). En ell, s’ha superposat el cadastre de rústica del municipi, els boscos
públics presents del terme, els Plans d’Ordenació Forestal aprovats i les àrees d’interès
definides pel present ISA. En conseqüència, com a primera aproximació, s’han obtingut les
següents zones susceptibles de dur-hi a terme iniciatives de custòdia (algunes d’elles amb
acords en funcionament):
- Les Obagues de Trepadús
- Casterner de les Olles i Muntanya de Llastarri
- La Terreta, Serra de l’Estall, Serra del Castellet i Serra de Sant Gervàs
- Serres de Gurp, Santa Engràcia i Rocamola
- Sant Adrià, La Vileta, Montllobar i Collada de les Cargolines
- Castissent i els Masions
81

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Serra dels Nerets
- Esllavissada de Puigcercós
CUSTÒDIA DEL TERRITORI
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
La gestió dels boscos públics abans de l’aprovació dels
plans d’ordenació no ha estat òptima, sobretot en el
relatiu a les plantacions.
La gran quantitat d’espais protegits per la legislació
vigent o per plans territorials dificulta la seva gestió des
d’un àmbit estrictament local.
2.2.6.6. ECOTURISME AL MUNICIPI
La custòdia del territori ofereix una oportunitat
immillorable per tal de portar a terme els objectius de
protecció de diferents espais.
La redacció del POUM suposarà la detecció de nous
espais d’interès, alguns d’ells susceptibles de protecció, i
la regulació de les iniciatives de custòdia dins el terme
de Tremp.
L’oferta ecoturística del municipi i, en extensió, de la comarca va tenir el seu punt d’inflexió
amb el Pla de desenvolupament integral del municipi (CAMPILLO, 1996), base per al
desenvolupament de la Terreta.
Pràcticament totes les actuacions del Pla relacionades amb la promoció de l’ecoturisme s’han
anat executant de forma progressiva en els darrers anys, com es descriu més endavant. Els
referents a la gestió forestal (tractat a l’apartat 2.2.6.5 del present ISA) només s’han executat
parcialment.
En primer lloc, cal partir de la premissa que, fonamentalment, Tremp té un atractiu per als
turistes d’origen no mediterrani (del centre i nord d’Europa). Els seus recursos principals són:
un observatori de fauna salvatge privilegiat (grans rapinyaires, cérvol, isard, aus aquàtiques...),
la diversitat del seu paisatge (síntesi de muntanya i Mediterrània), una societat rural
caracteritzada per l’autenticitat i la naturalitat (producció de vi i oli, ametlla...) i un ampli
patrimoni monumental (romànic, arquitectura popular, trogloditisme...).
En segon lloc, amb dos unitats geogràfiques diferenciades, la Terreta es divideix en: el sector
septentrional de la Terreta que s’estén als peus de la Serra de Sant Gervàs (pobles de els Masos
de Tamúrcia, la Torre de Tamúrcia, Espluga de la Serra, Torogó, el Castellet, Aulàs i Sapeira); i
les serres de Gurp i el Castellet (en realitat una única serra) (pobles de Gurp i Santa Engràcia).
El primer sector manté una estreta relació administrativa amb el poble aragonès d’Areny (439
hab) que actua com a centre de serveis. El segon sector, en canvi, té connexió directa amb
Tremp.
El Pla de desenvolupament integral de Tremp va fonamentar les seves propostes de
desenvolupament en base als següents eixos:
82

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- LA TERRETA: va proposar la “Vall dels Voltors”. Fonamentalment un recorregut en vehicle
al voltant de la Terreta i un mirador i casal a la Torre de Tamúrcia. Atractius paisatgístics de
les roques del Castellet: Roca Espada i Rica Foradada. Complement amb el sender de la
Terreta, antics camins de bast que comunicaven Sapeira amb el Castellet, no reemplaçats per
cap pista o carretera; i el mirador de la Torre de Tamúrcia per observar rapinyaires, així com
el “Casal dels voltors” (seguint el model de “La Falaise aux Vautours” d’Aste-Béon a la vall
d’Ossau, al Pirineu francès).
- VESSANT PALLARÈS “El mirador de la Serra del Castellet”: públic, més adreçat a
observació de rapinyaires, més selectes. Camí cap a la Collada del Castellet, amb la Font de
Caramell i el mirador de voltors, així com el Graller de Gurp (Pou de Neu), un avenc.
- CENTRE DE JOVENTUT DE GURP: proposta d’un campament juvenil, casa de colònies i
museu del trogloditisme, donades les diverses coves i balmes properes. En lloc de passar pels
controls de l’acadèmia militar, es podria anar per un nou accés per Tendrui i Sant Adrià (5
km més), amb més elements culturals.
- SENDERISME (recuperació d’un camí ramader): nou sender de Gran Recorregut GR-1/GR-
11. El camí ramader (avui substituït en part per una pista per a vehicles) entra en el municipi
de Tremp provinent del Meüll i des del Coll de Montllobar segueix de cap a cap la carena que
separa les valls de la Noguera Ribagorçana de la Noguera Pallaresa fins al Coll de la Pedra
Picada. Aquest tram té una longitud d’uns 28 km i un desnivell màxim de 732 m. Assoleix el
cim del Pui de Lleràs i travessa pel bell mig l’espai protegit de l’alta Vall de Serradell. Es
proposa la seva connexió entre el GR-11 i el GR-1. A més, hi hauria la variant de Gurp i Santa
Engràcia (19 km, 660 m de desnivell, 7-8 hores de camí), des de Santa Engràcia fins a la
Collada del Castellet i davallar en direcció sud cap a la Cova del Codó de Gurp i finalment a
Gurp. També es proposa la construcció d’un modern refugi troglodític, d’acord amb la
tradició secular dels pastors transhumants (aprofitant alguna balma de la Roca del Codó o el
corral al costat de l’Alzina monumental del Batlle Vell).
En síntesi, l’estat d’execució de les actuacions proposades pel Pla és (TRENCALÒS, 2007):
Actuació de dinamització de l’ecoturisme Executada Pendent
Creació del producte La vall dels voltors X
Circumval·lació de La vall dels voltors X
Senders per la Terreta X
Mirador de les Collades. La Torre de Tamúrcia X
El Casal dels voltors. La Torre de Tamúrcia X
83

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Creació del producte El mirador de la serra del Castellet X *
Campament juvenil de Gurp X
Casa de colònies de Gurp X
Museu del Trogloditisme X
Creació del producte Nou sender de Gran Recorregut GR-1/GR-11. Variant Gurp-Santa
Engràcia
Estat d’execució de les propostes del Pla de desenvolupament integral del municipi de Tremp
(CAMPILLO, 1996)
* Aquesta actuació no s’ha pogut dur a terme ja que el mirador del Castellet estaria situat davant mateix d’un niu de
trencalòs, descartant-se automàticament per motius de protecció d’aquesta espècie amenaçada d’extinció.
Font: LO TRENCALÒS, 2007
ECOTURISME
A més, el Pla proposa prohibir l’escalada o el vol amb ala delta o ala de pendent, ja que
pertorben els rapinyaires. Així mateix, esmenta l’estat de les pistes entre l’Espluga de la Serra i
Sapeira i el camí entre Santa Engràcia i la Collada del Castellet. Per últim, posa en valor la
Fageda de Lleràs, propera a la Collada del Castellet i l’alzina centenària del Batlle Vell (o Sico).
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
Despoblament rural en algunes zones.
Els propietaris de moltes finques no viuen a la zona.
Inexistència d’un sector econòmic que afavoreixi el
desenvolupament rural.
Manca d’equipaments i llunyania de les capitals
comarcals.
Sector forestal en crisi (poca rendibilitat, malalties...).
Xarxa viària en mal estat de conservació i alguns
elements no protegits (fageda, alzina centenària...).
2.2.7. QUALITAT DEL PAISATGE
2.2.7.1. UNITATS DEL PAISATGE
Hi ha una àmplia tradició silvícola i ramadera als
nuclis rurals que es pot potenciar urbanísticament.
Existeix un important patrimoni natural i cultural per
tal de portar a terme activitats turístiques respectuoses
amb el medi.
Creixent demanda de turisme rural i agroturisme que
diversifica l’economia local.
Presència de pobles on es podrien engegar activitats
de turisme rural.
Capacitat per protegir alguns elements d’interès
significatius (fagedes, alzina centenària...).
El municipi de Tremp es troba inclòs dins l’àmbit d’estudi del Catàleg de Paisatge de l’Alt Pirineu i
Aran (vegeu també apartat 2.3.3), ara bé, aquest document encara es troba en procés
d’elaboració i no es disposa de molta informació.
Segons la delimitació prèvia del Catàleg, el municipi de Tremp està inclòs dins 3 Unitats del
Paisatge, definides així (web Observatori del Paisatge, 2008):
X
84

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Sant Gervàs i Montcortès (nº 8): Unitat de transició entre l’alta muntanya pirinenca i el
Prepirineu, a cavall entre les ribes de la Noguera Ribagorçana, centrada per l’important nucli
del Pont de Suert, i de la Noguera Pallaresa. És característica la dualitat existent entre les valls
principals, com són la de la Noguera Ribagorçana, la vall Fosca i la de Bellera, on hi ha els
principals nuclis de població, com el Pont de Suert, Vilaller, Sarroca de Bellera, Senterada i la
Pobleta de Bellveí, i els altiplans d’Adons, dominats per la serra de Sant Gervàs, i de
Montcortès i Pla de Corts.
La Terreta (nº 20): Territori de marcat caràcter agrari que ocupa la riba esquerra de la
Noguera Ribagorçana, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei, fins a les serres que
conformen la divisòria d’aigües amb la Noguera Pallaresa i la conca de Tremp. Els petits
pobles rurals i els nombrosos masos disseminats esquitxen aquest territori, caracteritzat per
la continentalitat del seu clima, i se situen als serrats i les valls que aflueixen cap a la Noguera
Ribagorçana, entre els quals destaquen Espluga de Serra, la Torre de Tamúrcia, Sapeira,
Claramunt i Castissent.
Conca de Tremp (nº 18): Ampli territori que comprèn l’extensa conca centrada per la ciutat
de Tremp i la Conca Dellà, així com per la petita depressió on se situa la Pobla de Segur,
separades per l’estret de Susterris, per on transcorre la Noguera Pallaresa, aprofitada en
aquest indret per embassar el pantà de Sant Antoni. Els nuclis de Tremp i la Pobla de Segur,
al fons de les conques respectives, centren una plana de marcat caràcter agrari, mentre que
les elevacions que les envolten són aspres i àrides. Isona, Talarn i Salàs de Pallars són altres
nuclis importants situats també al fons de la plana.
Així doncs, la diversitat de paisatges a Tremp és molt alta, des de la planes agrícoles de la
Conca de Tremp i d’alguns indrets de la Terreta, passant per valls i barrancs amb vegetació de
ribera i matollars, fins a serres i muntanyes al nord del terme, sense oblidar les cingleres
d’especial bellesa com a principals fites visuals. Tots aquests elements és possibles gaudir-los
amb el nombrosos miradors i recorreguts paisatgístics de Tremp, alguns d’excepcionals
panoràmiques (vegeu Fotografies 28 i 44).
2.2.7.2. PATRIMONI CULTURAL
En base a l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural
(Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya), a Tremp hi
ha 54 monuments arquitectònics i 66 jaciments arqueològics (web Departament de Cultura i
Ajuntament de Tremp, 2008), per tant, la riquesa cultural del municipi és important.
Entre els monuments hi ha muralles, esglésies, castells, torres, masies, ponts ermites o altres,
repartits pel territori: Tremp (12), Vilamitjana (5), Palau de Noguera (6), Puigcercós (2),
85

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Suterranya (6), Fígols de la Conca (3), Eroles (6), Claret (4), Puigverd de Talarn (3), Santa
Engràcia – Gurp – Tercui – Santa Adrià (4) i La Terreta (3) (vegeu Fotografies 3 i 37).
D’entre els jaciments hi ha castells, despoblats, balmes, coves, ermites, capelles, tombes,
necròpolis i d’altres.
El Catàleg de masies i cases rurals, esmentat a l’apartat 2.2.1.6, detecta 206 edificis catalogats,
distribuïts de la següent forma:
Nuclis de població Nombre d’edificis
catalogats
Arbull 6
Aulàs 8
Castellet 1
Castissent 41
Claramunt 9
Claret 1
El Pont d’Orrit 2
Els Masos de
Tamúrcia
Eroles 7
Escarlà 5
Espills 5
Espluga de Serra 15
Esplugafreda 3
8
Fígols 7
Gurp 15
La Torre de Tamúrcia 4
Puigcercós 1
Puigverd 9
Sant Adrià 1
Santa Engràcia 2
Sapeira 9
Suterranya 10
Tendrui 4
Torogó 1
Tremp 13
Vilamitjana 13
Viu 3
Distribució d’edificis del Catàleg de masies i cases rurals per nuclis de Tremp
Font: EGEA, 2007
A banda d’aquests elements catalogats pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Tremp
disposa d’un Inventari de camins (CONSELL COMARCAL, 2004), tot i que no abasta la gran
quantitat de camins rurals del terme municipal. És d’especial importància destacar que hi ha
nombroses cabaneres (nom que se li dóna als camins ramaders) que travessen el terme, tot i que
la majoria no estan inventariades. Degut al procés de concentració parcel·lària que s’està duent
a terme a la Conca de Tremp, la Direcció General del Medi Natural únicament va classificar dos
camins ramaders (els únics que legislativament es poden considerar de propietat pública), el
Camí de Pont de Montanyana a Tremp (4.100 m) i el Camí de Claret (2.100 m), segons Resolució
86

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
MAH/166/2006, de 23 de gener, per la qual s’aprova la classificació de camins ramaders del terme
municipal de Tremp.
Tanmateix, no existeix cap sender de gran o petit recorregut que circuli pel terme de Tremp.
Precisament, el Pla de desenvolupament integral (CAMPILLO, 1996) va proposar la creació d’un
sender de gran recorregut que connectés la gran travessa pirinenca (el GR-11) amb el sender de
gran recorregut prepirinenc (el GR-1 i la variant GR-1-4, que travessa la Serra del Montsec),
unint d’aquesta manera la Mediterrània i l’alta muntanya a través d’una nova ruta de
senderisme.
D’altra banda, la informació disponible del Departament de Medi Ambient i Habitatge no situa
cap arbre monumental a nivell català, comarcal o local dins el terme de Tremp. Ara bé, en base
al treball de camp realitzat i a l’estudi del Pla de desenvolupament integral (CAMPILLO, 1996), es
proposa la protecció dels següents arbres: Alzina Sico, Alzina de Sant Miquel, Alzina i lledoner
de Gurp, Roure de Costa Ampla, Roure d’Aulàs, Alzina de Llastarri o Alzina de Tercui (vegeu
Fotografies 20, 22, 25, 50, 53 i 56)
QUALITAT DEL PAISATGE
VULNERABILITATS OPORTUNITATS
La implantació d’activitats i instal·lacions en sòl no
urbanitzable pot ocasionar impactes paisatgístics greus.
Riscos importants d’erosió.
Pèrdua de camins ramaders històrics que no
gaudeixen de cap protecció.
Compliment dels objectius paisatgístics que
persegueixi el Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i
Aran per a les 3 unitats de Tremp.
Gran potencial de desenvolupament ecoturístic,
donats els nombrosos recursos culturals, naturals i
paisatgístics.
Capacitat urbanística per ordenar les activitats i
instal·lacions en sòl no urbanitzable.
2.3. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL DE RANG
SUPERIOR
Els criteris i obligacions de protecció mediambientals fixats en l’àmbit autonòmic i local que
tenen relació amb el POUM de Tremp, o en instruments de planejament territorial, plans
directors urbanístics o altres plans i programes aplicables s’exposen a continuació.
2.3.1. PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA
2.3.1.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA (PTGC)
Pla aprovat per la Llei 1/1985. Els seus objectius bàsics són:
87

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Fomentar l’equilibri territorial de Catalunya
Fomentar el desenvolupament sostenible del territori
Promoure un creixement ordenat
Vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals
Respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès
Estimular l’ús eficient dels recursos energètics i hidràulics
Protegir els espais naturals d’especial interès
Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial
El PTGC estableix vuit categories de sistema segons la seva funció:
Sistema central de l’àmbit metropolità de Barcelona
Sistema d’expansió i articulació del sistema central metropolità
Sistema de reequilibri metropolità
Sistema d’articulació entre Àrees funcionals i Territorials
Sistema de reequilibri territorial
Sistema d’articulació i desenvolupament
Sistema costaner
Sistema d’articulació interior - costa
Els aspectes ambientals queden poc establerts en el PTGC que, en general, té poc nivell de
concreció, cosa que impedeix una anàlisi dels efectes a escala local o, fins i tot, comarcal.
Aquesta manca de concreció fa que tampoc es defineixi un sistema d’espais lliures.
D’altra banda, el PTGC també defineix unes condicions per les quals un espai pot ser objecte de
protecció:
Valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d’equilibri ecològic i
d’interès científic i didàctic - educatiu.
Valor agrícola o forestal.
Per la seva capacitat reguladora en la relació home/natura i la seva utilització com a
espais de lleure.
Pels valors culturals que hi són coneguts.
Pels criteris de legislacions sectorials.
88

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2.3.1.2. PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTAPA)
El PTAPA fou aprovat definitivament en data 25 de juliol de 2006 per la Generalitat de
Catalunya, mitjançant l’Acord GOV/78/2006 (DOGC núm. 7864 de 7 de setembre de 2006),
incloent les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars
Sobirà i la Val d’Aran.
L’any 1995, però, el Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) havia establert sis “àmbits
funcionals” per a la formulació de plans territorials parcials, els quals van ser modificats per la
Llei 24/2001, de 31 de desembre, motivada pel reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com un nou
àmbit funcional diferenciat del de Ponent. És en aquest àmbit legal que es configura el PTAPA,
diferenciable també des d’una perspectiva territorial i socioeconòmica. Les estratègies de
planejament que adopta el PTAPA per als tres sistemes d’articulació són (web DPTOP, 2008):
Principals estratègies i determinacions del Pla en matèria d’espais oberts
1. La delimitació i la protecció especial d’aquells espais oberts que actualment ja estan protegits
sectorialment per la legislació ambiental i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu
valor com a peces i connectors d’interès natural i agronatural o com a sòls d’alt valor agrícola
productiu i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el cas de les
àrees de recàrrega dels aqüífers.
2. La delimitació i la protecció territorial d’aquells espais oberts que sense assolir el grau de
valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé
preservar de la transformació perquè: constitueixen àrees extenses inadequades per al seu
desenvolupament urbanístic per raó del seu risc; tenen un elevat valor paisatgístic, identitari,
d’estructuració territorial o d’interès social; tenen un elevat potencial per a activitats
econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable; o es tracta d’àrees que per
raons de localització, connectivitat, topografia i condicions han de ser reservades per a possibles
infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur.
3. La delimitació del sòl no urbanitzable convencional, aquell que es regeix per la legislació
urbanística i on el planejament urbanístic, si ha de classificar nou sòl urbanitzable, ho haurà de
fer d’acord amb les estratègies de desenvolupament assenyalades pel Pla, i on és desitjable que
es concentrin les actuacions admissibles en sòl no urbanitzable.
4. L’exclusió normativa del desenvolupament urbà i de l’edificació en terrenys incompatibles o
inadequats, sigui quin sigui el règim de protecció que li assigna el Pla; cosa que inclou el sòl
afectat per riscos greus i el sòl de domini públic.
89

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
5. L’establiment de directrius normatives per a un planejament urbanístic municipal proactiu
del sòl no urbanitzable orientat a garantir l’equilibri amb la natura, la qualitat de vida i el
desenvolupament sostenible. En especial, disposicions relatives al sòl d’elevat valor agrícola i
ramader; al sòl de valor ambiental, ecològic i científic; al sòl de valor paisatgístic i patrimonial; i
al sòl que pot tenir un paper rellevant en l’estructuració de l’espai en termes d’eficiència,
sostenibilitat i qualitat de vida.
6. L’establiment de normes generals relatives a les edificacions i instal·lacions en sòl no
urbanitzable i, en general, a la transformació del sòl en els paisatges rurals.
El Pla Territorial proposa tot una sèrie d’espais com a sòls de protecció especial (exposats a
l’apartat 2.2.6.4 de l’ISA, a banda dels espais protegits per la legislació sectorial –PEIN, XN2000 i
altres- que s’ha ampliat recentment, i els sòls de valor agrícola exposats a l’apartat 2.2.1.4 d’Usos
del sòl), i que queden regulats als articles 2.5 i 2.6 de les Normes d’Ordenació Territorial del
PTAPA. D’altra banda, la resta del terme municipal de Tremp es defineix com a sòls de protecció
preventiva definits i regulats als articles 2.9 i 2.10 de les Normes. En aquest sentit, el Pla
considera que aquest últim tipus de sòl és en el que s’han de desenvolupar les estratègies de
cada assentament, amb l’excepció d’alguna implantació d’activitat o instal·lació de valor
estratègic general i d’especial interès per al territori
Principals estratègies i determinacions del Pla en matèria d’assentaments urbans
1. Una aposta clara perquè les tretze polaritats urbanes que vertebren el sistema d’assentaments
de l’Alt Pirineu i Aran creixin i atenyin una massa crítica suficient per al desenvolupament
adequat del conjunt del sistema i per a la prestació de serveis. A la Seu d’Urgell, a més,
s’assigna un cert paper, si bé modest, en el reequilibri poblacional del conjunt de Catalunya.
2. El reconeixement d’aquells nuclis que poden créixer moderadament o en funció de les seves
necessitats internes i de reequilibri perquè tenen condicions per a fer-ho sense desestructurar el
territori ni comportar sobrecostos ambientals, econòmics o socials.
3. La recomanació d’estratègies de canvis d’ús i de reforma interior per a aquelles àrees urbanes
que han exhaurit o estan en vies d’exhaurir les disponibilitats de sòl adequat per a l’extensió de
la urbanització, però que per la seva significació i localització poden millorar el seu paper com a
àrees urbanes en l’estructura territorial.
4. La millora urbana i compleció d’aquells nuclis que, per la seva petita dimensió, no tenen
capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la
urbanització o que tenen un molt baix nivell d’accessibilitat.
90

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
5. L’assenyalament d’una estratègia de manteniment del caràcter rural dispers per aquelles
agrupacions d’edificacions que el planejament urbanístic ha de mantenir en règim de sòl no
urbanitzable.
6. La definició d’estratègies concretes per a les àrees especialitzades existents, les que són
resultat d’implantacions aïllades per al desenvolupament d’usos específics –residencials,
industrials, terciaris, d’equipaments– que constitueixen una situació de fet que el Pla tracta de
racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori.
7. L’establiment de criteris de creixement urbà per a les àrees d’extensió i de reforma urbana en
el planejament urbanístic.
8. L’establiment de límits físics específics a l’extensió urbana.
9. El reconeixement de 13 sistemes urbans com àmbits de cooperació municipal idonis per a la
implantació de noves àrees especialitzades d’activitat econòmica, de polítiques d’habitatge
protegit i d’implantació de serveis i d’equipaments d’abast supramunicipal.
10. L’orientació dels plans directors urbanístics de la Val d’Aran, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i
l’Alta Ribagorça actualment en curs d’acord amb anteriors resolucions del conseller de Política
Territorial i Obres Públiques.
11. L’establiment de recomanacions complementàries per a una millor planificació i gestió dels
sistemes d’assentaments.
Els nuclis de població principals del sistema urbà de Tremp se situen al llarg dels eixos viaris
de Comiols i del Doll i són Isona, Conques, Figuerola d’Orcau, Vilamitjana, Talarn i Guàrdia de
Tremp. Al llarg de la serra del Montsec que constitueix el límit sud de la comarca i a la zona de
muntanyes de l’oest de Tremp hi ha una gran dispersió de nuclis amb difícils condicions
d’accessibilitat, ja que es troben allunyats de les vies principals de comunicació amb una
població molt escassa que sovint fa poc econòmica la prestació dels serveis bàsics. Alguns nuclis
d’aquesta unitat tenen un patrimoni arquitectònic notable, en tant que conserven estructures
urbanes i edificatòries molt antigues la degradació de les quals convé evitar.
La població del sistema de Tremp era de 7.598 habitants l’any 2001. La tendència demogràfica
entre el 1991 i el 2001 és regressiva, amb una pèrdua de població del 4,22%, mentre que el parc
d’habitatges ha augmentat un 11,4% entre els anys 1993 i 2004. L’habitatge principal representa
quasi un 48% del total. Aquest sistema urbà té una superfície de 836 km² dels quals més d’un
35% corresponen a sòl planer, amb un pendent inferior al 20%. La densitat és de 9 habitants per
km² i de 26 hab./km² si la referim a sòl planer. La població es concentra en gran mesura a
Tremp, amb un 68% de la població del seu sistema urbà i un 43% de la de la comarca. Està
91

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
integrat per 8 municipis amb un total de 71 ens de població. En 7 d’aquests nuclis no hi
constava empadronat ningú l’any 2001 i a 29 la població era inferior a 10 habitants.
La pèrdua de població és bastant generalitzada sobretot als nuclis importants, i només trobem
un percentatge elevat d’habitatge principal al municipi d’Abella de la Conca. Els percentatges
de llocs de treball localitzats en relació amb els habitants de cada municipi són també molt
baixos, a excepció de Talarn i Tremp.
Així doncs, el PTAPA proposa com a estratègies per als diferents nuclis de població del
municipi de Tremp el següent:
Per a Tremp es proposa una estratègia de creixement potenciat, reforçada per l’aposta
infraestructural del pla, de potenciar les comunicacions des de l’àrea metropolitana de
Barcelona cap a les valls d’Aran i de Boí passant per Tremp, a base de millorar les
comunicacions pels colls de Perves i de Comiols. S’espera així que en el futur el sistema urbà de
Tremp assoleixi un major dinamisme econòmic i que aquesta polaritat pugui concentrar bona
part del nou creixement residencial. En aquest sistema urbà el Pla aposta per la implantació
d’activitat industrial lligada al tren de la Pobla i a la disponibilitat d’energia elèctrica, que
serveixi per diversificar l’economia i dinamitzar el teixit productiu en el conjunt del sistema.
Per als nuclis de població principals dels eixos viaris de Comiols i del Doll (Figuerola
d’Orcau, Vilamitjana, Talarn i Guàrdia de Tremp) es proposen creixements moderats, ja que
per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la
seva realitat física com a àrees urbanes.
Es proposa una estratègia de creixement de reequilibri per als més poblats de la resta de
nuclis de població, que són Puigcercós, Palau de Noguera, Suterranya, Cellers i Conques
pròxims als eixos de comunicació principals. Gavet de la Conca, Aransís, Sant Salvador de Toló,
Espluga de Serra, Abella de la Conca , Basturs, Sant Romà d’Abella i Llimiana perquè
concentren la quantitat més important de població dels seus municipis, fan una certa funció
nodal al disposar d’equipaments o són el cap administratiu del municipi.
Per als altres nuclis existents, sovint poc poblats i amb un patrimoni arquitectònic
notable, en tant que conserven estructures urbanes i edificatòries molt antigues la degradació de
les quals convé evitar, es preveu una estratègia de compleció i millora.
Tanmateix, els criteris generals són:
92

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Posar Tremp al món, millorant la xarxa viària perquè el camí de Barcelona cap a les valls
d’Aran i de Boí hi passi, i promoure’n el desenvolupament per a potenciar-ne el paper en la
xarxa de ciutats intermèdies que vertebren el territori de Catalunya.
- Atraure activitat industrial cap aquest sistema aprofitant la disponibilitat d’energia i el tren
de la Pobla.
- El potencial que el planejament urbanístic atorga a Tremp és suficient per absorbir la
demanda previsible de nou habitatge. El planejament dels altres municipis ha d’ajustar els
seus potencials a les estratègies territorials marcades.
- Mantenir el patrimoni arquitectònic dels nuclis i els jaciments arqueològics.
- Prendre en consideració el potencial paleontològic de la zona, declarat BCIN i que forma part
de la candidatura d’icnites de dinosaure de la península ibèrica a la llista de patrimoni
mundial cultural i natural de la UNESCO.
Principals estratègies i determinacions del Pla en matèria d’infraestructures
1. La determinació de la jerarquia, funcionalitat i objectius a assolir, des del punt de vista
territorial, pels diferents components de la xarxa viària de l’Alt Pirineu i Aran en l’escenari
2025.
2. La determinació de les actuacions sobre la xarxa viària que hauran de ser objecte d’execució
dins del període que estableix l’horitzó temporal del Pla, sense perjudici de les modificacions
que calgués introduir-hi si l’evolució del territori s’apartés substancialment de les hipòtesis
adoptades, i que hauran de ser concretades pel planejament i els projectes sectorials i integrades
a escala de detall –amb les reserves corresponents de sòl– pel planejament urbanístic general. El
Pla determina els trams existents que no requereixen modificacions substancials, els trams
existents que requereixen condicionament o millora significatius i els trams de nou traçat
necessaris. Entre aquests últims, es diferencien els traçats que són proposta a executar dins
l’horitzó temporal del Pla i les que són previsions d’execució a determinar en el marc del
sistema de seguiment del Pla.
3. La determinació de les actuacions sobre la xarxa ferroviària que hauran de ser objecte
d’execució dins del període que estableix l’horitzó temporal del Pla i les que hauran de ser
objecte de més estudi.
4. La indicació de les actuacions en matèria d’infraestructures de mobilitat que hauran de tenir
prioritat en els programes d’actuació de les administracions competents.
93

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Respecte a les infraestructures, dins el terme de Tremp, el PTAPA proposa la variant de Tremp,
amb traçat a determinar per l’est o l’oest; la millora de la línia ferroviària entre la Lleida – Pobla
de Segur; una variant des de Vilamitjana fins a Tremp (sense alternatives previstes); el
condicionament de la C-1412b des de Vilamitjana cap a Comiols i el nou aeròdrom de Tremp.
2.3.1.3. PLANS COMARCALS DE MUNTANYA
Segons la definició de l’article 4 de la Llei 2/1983, de 9 de març, d’Alta muntanya, el pla comarcal
de muntanya és l’instrument bàsic per al desenvolupament i l’aplicació de la política de
muntanya.
Els plans comarcals de muntanya han de contenir com a mínim:
- L’estudi socioeconòmic de la comarca i l’explicitació de les possibilitats de
desenvolupament dels diversos sectors econòmics, socials i de serveis, expressats en forma
d’objectius concretats en el temps i en l’estratègia d’actuació.
- Els programes d’actuació, amb la indicació de les accions, la localització, els terminis i el
cost de les inversions necessàries.
- El pla d’inversions directes i complementàries, amb especificació anual, referit als
programes d’actuació. S’entenen per inversions directes les dels Departaments de la
Generalitat i, si s’escau, les d’altres Administracions actuants en el territori de les
comarques de muntanya, i per inversions complementàries les específiques de l’òrgan de la
Generalitat encarregat de la política de muntanya.
- Directrius orientadores de planificació urbanística a l’àmbit comarcal.
Els plans s’han de redactar i aprovar cada cinc anys segons el procediment establert en la Llei.
La preparació del pla s’ha de fer al quart any de gestió del pla anterior.
Per a la redacció dels plans comarcals de muntanya s’han de tenir en compte els plans de les
altres Administracions actuants en el territori de les comarques de muntanya, els altres plans
comarcals de muntanya i les normes generals emanades del Consell Executiu, que continguin
indicacions metodològiques o criteris per a la preparació i l’elaboració del pla. Els plans
comarcals han d’establir un règim especial per a les àrees de muntanya que es trobin situades
en cotes superiors al límit natural del bosc autòcton de la zona.
Els seus objectius, fixats en l’article 5 de la mateixa Llei, són determinar, com a mínim, objectius
i mitjans en relació amb:
- La defensa, la conservació i la restauració del medi físic i del patrimoni historicoartístic.
94

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- La protecció i el foment de les activitats agràries.
- La promoció i la protecció de la indústria, del turisme i de l’artesania.
- L’habitatge.
- Les obres públiques, amb especial prioritat a la xarxa viària.
- La sanitat i l’assistència social.
- L’ensenyament i l’esport.
L’últim Pla comarcal de muntanya del Pallars Jussà fou aprovat pel Consell Executiu l’any 2002,
i abasta el període 2001-2005. La primera part dels plans la constitueix la Diagnosi Comarcal,
que conté l’estudi socioeconòmic i l’explicitació de les possibilitats de desenvolupament dels
diversos sectors econòmics, socials i de serveis. La segona part la forma el Programa
d’actuacions on apareixen les diferents actuacions a emprendre al llarg del seu quinquenni de
vigència, desglossades segons els diferents agents de l’administració.
2.3.1.4. PLA URBANÍSTIC VIGENT
Aquest apartat s’ha extret íntegrament de la Memòria informativa que acompanya el POUM de
Tremp.
Les normes subsidiàries que actualment regeixen el planejament urbanístic de Tremp daten de
l’any 1982. Després de diferents planejaments del casc urbà de Tremp i del intent de redactar un
pla general que s’inicià l’any 1973 i que es va veure truncat, finalment s’optà per la redacció
d’unes normes subsidiàries, que es considerava una eina més adequada per la planificació
d’una ciutat petita com era Tremp.
Cal assenyalar que aquestes normes subsidiàries només regulen el casc urbà de Tremp, de
manera que anys després es considerà necessària la regulació de les edificacions dels nuclis
agregats del municipi i es redactaren les Normes complementàries dels nuclis de Tremp. Així
doncs, a nivell municipal, Tremp disposa de regulació, únicament, dels seus nuclis urbans (sòl
urbà i urbanitzable), però de cap regulació pel que fa al sòl no urbanitzable.
Normes subsidiàries del planejament municipal de Tremp
Les normes subsidiàries varen ser aprovades el 19 de gener de 1983. El 2 de desembre de 1998
s’aprovà el refós del plànol d’aquestes normes subsidiàries, que incorporava els diferents
planejaments que havien estat redactats fins aleshores. Finalment, durant l’any 2005, s’ha
95

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
redactat un text refós, però aquest encara no ha estat aprovat definitivament per la Direcció
General d’Urbanisme.
Les normes subsidiàries veien 3 aspectes claus en el paper urbà de Tremp:
1. La capitalitat de la comarca del Pallars Jussà. Junt a tota una sèrie d’activitats de tipus
polític i administratiu (que possiblement aniran prenent major importància i amplitud), es
concentren a la ciutat una sèrie de serveis (d’equipaments , professionals , etc.) a la vegada
que es constituirà un nucli comercial important.
2. Nus de comunicacions. L’augment del nivell d’un sector de la població de les zones urbanes
ha conduït a una valoració cada vegada mes alta de l’activitat "d’oci" en la vida quotidiana.
Part important d’aquesta activitat es desenvolupa en els períodes de vacances. Les
comarques i zones del nord de les terres de Lleida han esdevingut en els darrers anys
centres d’atracció turística d’un cert volum. És en aquest context que Tremp ofereix a
l’actualitat un cert nombre de serveis com a zona de pas gairebé obligat cap als Pirineus.
3. Zona de serveis de les instal·lacions militars de Talarn. La proximitat i evolució d’aquestes
instal·lacions ha condicionat en part el caràcter de Tremp en els darrers anys. La ciutat
actua, de fet, com a centre de serveis de Talarn i fins i tot com a àrea d’habitatge d’oficials i
quadres militars.
Les normes conclouen que és impossible un creixement auto-sostingut de Tremp sense la
potenciació dels 3 elements assenyalats, i l’acció potenciadora per part de l’Administració de les
comarques pobres de Catalunya. Aquesta és l’aposta de les NNSS.
Els criteris fonamentals en els quals es van recolzar les normes subsidiàries vigents són:
1. Manteniment de l’actual estructura urbana
L'actual estructura o model de tipus radial amb anell central - Rondes - la qualifiquem com a
molt convenient i favorable, per tal com proporciona els avantatges de les estructures radials als
nuclis petits, el no congestionar un sol punt d’unió o ròtula d’eixos radials. Pel contrari, el
perímetre de Ronda absorbeix i distribueix el trànsit que posteriorment pot penetrar per
permeabilitat sense produir punts de congestió.
Ha estat, per tant, criteri bàsic el de mantenir aquest model i estendre’l a tota la zona de
creixement futur prevista per aquestes Normes Subsidiàries.
2. Respecte a les característiques ambientals del centre històric i casc antic
96

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Tremp conserva dins els seu teixit urbà zones amb un caràcter històric i artístic de gran valor,
tant per la significació d’algunes de les seves edificacions com pel conjunt que suposen
l’estructura viària i el tipus edificatori.
Això inclou el que és actualment el recinte intern de les Rondes i la zona que, ocupant la
mateixa terrassa geològica, suposa el primer creixement fora de murada de Tremp. Ambdues
zones constitueixen un tresor arquitectònic que cal preservar i, per això, es proposen mesures
normatives, en particular, la necessitat de procedir a la redacció d’un Pla Especial per aquests
àmbits.
3. Creació d’una ciutat compacta
Són dues les raons que justifiquen l’opció d’una ciutat compacta front a l’opció dispersa. Una és
la ja esmentada de les limitacions geomorfològiques tan fortes que té Tremp. La segona és
l’economia que suposa el model concentrat degut al millor aprofitament de les infraestructures i
serveis, potenciant, a més a més, l’ús peatonal de la ciutat.
4. Incorporació de projectes existents.
Les Normes incorporen aquelles iniciatives que poden tenir una influència positiva en el seu
desenvolupament. En aquest aspecte s’ha inclòs el traçat proposat pel M.O.P.U. per a l’eix
Nord-Sud. Aquest traçat es planteja com a indicatiu, amb les reserves que l’opció definitiva que
es prevegi al respecte.
Classificació del sòl
Les normes subsidiàries vigents, com hem assenyalat, no defineixen tot el sòl del municipi, sinó
que únicament regulen el sòl urbà i urbanitzable del casc urbà de Tremp. Pel que fa a les
superfícies de sòl classificades, el pla no agrupa els sistemes urbanístics (viari, verds,
equipaments, serveis tècnics i protecció de sistemes) en funció de si es troben en sòl urbà o
urbanitzable, així que no podem obtenir un valor real respecte de les diferents classificacions de
sòl. No obstant, sí que ens dóna dades del sòl privat que es classifica d’urbà i d’urbanitzable.
Qualificació del sòl
Total sòl urbà: 51’ 47 ha
Total sòl urbanitzable: 67’49 ha
Tanmateix, les normes subsidiàries defineixen diferents sistemes (qualificacions de sòls públics)
i zones (qualificacions de sòls amb aprofitament privat).
97

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Sectors de desenvolupament
Sòl urbanitzable
En sòl urbanitzable les normes subsidiàries varen delimitar 19 Plans Parcials, 3 d’ells de sòl
industrial i els altres 16 de sòl residencial. D’aquests 20 plans se n’han aprovat 9 (en el cas del
PP-R Partida Colomina i el PP-F només se n’ha desenvolupat una part) i se n’ha desclassificat 1
(PP-O), de manera que encara falten per desenvolupar íntegrament 10 sectors i 2 parcialment.
També cal assenyalar que posteriorment es varen classificar dos nous sectors el PP-X (ja
aprovat) i el PP de l’ITV, que ja ha estat aprovat, tot i que només s’hi ha instal·lat l’edifici de la
ITV i falta per construir la resta d’edificacions industrials.
Sòl urbà
Les normes subsidiàries incorporen en el plànol de “Sectors de pla parcial o especial” la
delimitació de diferents plans especials a desenvolupar en sòl urbà. Aquests plans, no obstant,
no apareixen reflectits a la normativa, que només recull la necessitat del desenvolupament del
pla especial de reforma interior del casc històric.
Per altra banda també s’ha redactat el pla especial d’equipaments del Barranc del Joncar, no
previst a les normes subsidiàries.
Normes complementàries nuclis agregats
Aquestes normes varen ser aprovades definitivament el 13 de novembre de 1991. Fins aleshores
no existia cap document que regulés l’activitat urbanística als diferents nuclis del municipi de
Tremp i es regien per les prescripcions de la llei del sòl per a àmbits sense planejament.
Criteris i tipus de nuclis
Les normes complementàries distingeixen dos tipus de nuclis agregats als efectes del seu
tractament urbanístic, i en funció del seu grau de dinàmica edificatòria.
Nuclis actius
Aquells on existeix un creixement en obres de nova planta, i un raonable llindar de sol·licitud
de sòl urbanitzat. Els nuclis que s’han inclòs dins d’aquest tipus són: Vilamitjana, Suterranya,
Palau de Noguera i Puigcercós.
Al nucli de Vilamitjana, a banda d’aquestes qualificacions, les normes complementàries
defineixen un Sòl apte per a la urbanització.
98

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Nuclis passius
Aquells on no es produeix moviment, més enllà d’algunes reformes, rehabilitacions i/o
reutilitzacions. Els nuclis que s’han inclòs dins d’aquest tipus són: Aulàs, Castellet, Claramunt,
Claret, Eroles, Espluga de Serra, Fígols de la Conca, Gurp de la Conca, Orrit, Puigverd, Sant
Adrià, Santa Engràcia, Sapeira, Torogó i la Torre de Tamúrcia
Per aquests nuclis les normes complementàries no defineixen diferents qualificacions, sinó que
defineix una qualificació única a efectes de l’aplicació de les ordenances edificatòries de casc
antic. Aquesta qualificació equival a una delimitació de l’àmbit de sòl urbà considerat.
99

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
SECTORS DE PLANEJAMENT
Codi d'actuació i nom
Tipus de figura
Ús dominant
Planejament
Data d'aprovació
m² m² m² m² m²st/m²s m²st/m²s m²st m²st hab/Ha nº hab
PERI Casc Antic PERI No redactat 75
UA Font-Vella U.A.U. Residencial Aprovat 22.838 1,0 75
PE Front Urbà del barranc Joncar PE Residencial Aprovat 4.035 1,9 4.813 100 40
PE Pedrera PE Residencial No redactat 17.518 0,75 13.139 11,6 20
PE Equipaments Barranc del Joncar PERI Residencial Aprovat 19 gener 1983
PP-C Barranc Joncar PP Residencial Aprovat 20-dic-95 70.082 7.803 5.591 19.448 0,65 0,16 45.553 11.169 50 350
PP-D PP Residencial No redactat 51.151 5.115 6.138 14.322 1,0 0,5 75 384
PP-E PP Residencial No redactat
Modif NS: 13 març 1998
10.200 1.020 1.224 2.856 1,0 0,5 75 77
PP-F PP Residencial Aprovat PP 2n subsect: 3 ab 03 17.400 3.188 1.957 2.685 0,25 20 35
PP-G PP Residencial No redactat 8.859 886 1.063 2.481 1,0 0,5 75 66
PP-H PP Industrial No redactat
13/04/1988
Mod àmbit PP:14/04/88
PP-I PP Residencial Aprovat Mod illa nord: 13/09/06 9.640 1.458 1.080 2.131,85 8238 4086 68
PP-J PP Residencial Aprovat 27-feb-85 19.927 0,83 16626 75 135
PP-K PP Residencial No redactat 16.341 1.634 1.961 4.575 1,0 0,5 75 123
PP-L PP Residencial Aprovat 04-nov-98 11.388
18
PP-M PP Residencial No redactat 48.372 4.837 4.837 13.544 0,25 25 121
PP-N PP Residencial No redactat 47.627 4.763 4.763 13.336 0,25 25 119
PP-O PP Residencial
Desclassificat
PP-P(s) PP Residencial Aprovat
06/09/1989
ModPP illa M3:15/05/02 5.450 2.998 7424 42
PP-Q PP Residencial No redactat 8.189 0,25 25 20
PP-R Subsector Partida Colomina PP Industrial Aprovat
12/12/1990
ModPP equip: 23/04/97 50.825 14.070 3.168 8.671 24.916
PP-R
PP-S
PP
PP
Industrial
Industrial
En redacció
Transformat en l'ARE
PP-T PP Residencial No redactat 19645 1.965 1.965 4.911 0,25 25 49
PP-U PP Residencial No redactat 12.153 1.215 1.215 3.038 0,25 25 30
PP-V PP Residencial No redactat 12.705 1.271 1.525 3.557 1,0 0,5 75 95
PP-X PP Residencial Aprovat 06-nov-85 14.241 4.080 0 5.569 1,18 21.362 7.121 73 104
PP ITV PP Industrial Aprovat 08-feb-84
Modif PP ITV
TOTAL
Modif PP Industrial Aprovat
Superfície
Espais lliures i places
Equipaments
Vialitat
Edificabilitat pral
Edificabilitat sec
Sostre per habitatges
Sostre per a activitats
Densitat
Habitatges totals
100

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2.3.2. CATÀLEG DEL PAISATGE DE L’ALT PIRINEU I ARAN
El municipi de Tremp es troba inclòs dins l’àmbit d’estudi del Catàleg de Paisatge de l’Alt
Pirineu i Aran. Els treballs del Catàleg foren iniciats l’any 2006 per l’Observatori del
Paisatge i encara continuen. En aquests moments estan elaborades les fitxes vinculades a
les diferents Unitats de Paisatge, però manca la definició de propostes. La informació
disponible al respecte ja ha estat desenvolupada a l’apartat 2.2.7.1 del present ISA.
2.4. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PEL PLA
Els objectius i criteris ambientals que han de regir el procés d’elaboració del POUM de
Tremp, cal que tinguin com a fonaments els articles 3 i 9 del DL 1/2010, bàsics en relació a
l’urbanisme sostenible. D’altra banda, per a la formulació d’aquests objectius ambientals, i
com a treball de referència per a la redacció de la normativa urbanística, ha estat d’utilitat
l”Estudi de criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic” (2003), elaborat per la
UPC i editat pel Departament de Medi Ambient.
Tal i com demana l’art. 70.a.3 del RLUC, els objectius seran exposats, en objectius generals
(en negreta) i específics dividits en: ocupació i consum de sòl, cicle de l’aigua, ambient atmosfèric i
ecoeficiència, gestió de materials i de residus, conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural i
qualitat del paisatge.
Tanmateix, l’equip redactor d’AGRO90, S.L, proposa tot una sèrie de criteris ambientals que
hauran de regir l’elaboració de l’aprovació definitiva del POUM de Tremp, ja sigui
mitjançant la delimitació gràfica (ordenació) o la regulació normativa.
2.4.1. OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL
• A - Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de
Tremp
o A.1 - Limitar l’ocupació del sòl per a usos urbans i infraestructures en aquells
nuclis actius del municipi, especialment dins els límits administratius de la
ciutat de Tremp.
CRITERIS AMBIENTALS
- Evitar les expansions innecessàries de la ciutat de Tremp i els models urbans dispersos i/o
difusos, i fomentar l’estructura urbana compacta i plurifuncional.
- Fomentar l’optimització funcional i el reciclatge del teixit urbà de Tremp, mitjançant la seva
rehabilitació, renovació i la recuperació d’espais intersticials o marginals.
101

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Fomentar el caràcter policèntric del municipi, Tremp com a capital municipal i comarcal,
Vilamitjana com a nucli industrial i la Terreta com una àrea de turisme de natura.
- Incorporar les actuacions urbanes supramunicipals en marxa, principalment amb el que respecta
al Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran i altres
promocions de l’INCASOL.
- Impulsar un transport col·lectiu que pugui donar resposta a les necessitats ciutadanes, sense
perdre la rendibilitat.
- Millorar les condicions de circulació viària interna i externa seguint l’Estudi de Mobilitat de
Tremp.
- Ordenar acuradament la vora del teixit urbà actual i els espais periurbans que limiten amb el sòl
no urbanitzable, especialment a la ciutat de Tremp (plana de la Noguera Pallaresa, turó de Sant
Miquel o barranc de Riucós).
- Preveure els recursos i serveis urbanístics bàsics a tots els nuclis de població de Tremp, prioritzant
els sistemes autònoms en els casos que la inversió sigui massa elevada.
o A.2 - Potenciar el manteniment dels nuclis de població, especialment els nuclis
passius, a fi de mantenir el seu valor històric, paisatgístic i cultural
CRITERIS AMBIENTALS
- Potenciar activitats d’ecoturisme (Vegeu objectius apartat 2.4.5)
- Mantenir i arranjar els camins rural existents que permet la connexió entre els diferents nuclis
rurals.
- Potenciar les activitats agrícoles, forestals i ramaderes associades als diferent nuclis de població a
fi de garantir-ne la seva conservació.
o A.3 - Classificar i qualificar les diferents tipologies de sòl en funció de les unitats
ambientals i els riscos presents al municipi
CRITERIS AMBIENTALS
- Vegeu objectius paisatgístics i biodiversitat (apartats 2.4.5 i 2.4.6).
- Excloure els pendents superiors al 20% dins les àrees susceptibles d’acollir creixements
urbanístics.
- Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, especialment pel risc de
despreniments, esllavissades i inundació.
- Afavorir la planificació forestal privada (Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal i Plans Simples)
i l’agricultura com a reductors del risc d’incendi forestal.
- Implementar les mesures i infraestructures previstes al Pla de Prevenció d’Incendis Forestals.
- Evitar en la mesura del possible les edificacions o infraestructures sobre àrees fràgils i/o escasses.
o A.4 - Ordenar el sòl no urbanitzable en base a la seva estructura orgànica actual
CRITERIS AMBIENTALS
- Conservar l’estructura i identitat agrària de la Conca de Tremp i no limitar els cultius en alçada
presents i futurs.
- Impulsar l’agricultura i ramaderia ecològica i l’extensió dels cultius integrats dins el terme de
Tremp.
- Fixar les condicions d’implantació de les activitats agrícoles, ramaderes, parcs solars, parcs eòlics i
d’altres en sòl no urbanitzable. Incorporar el catàleg de masies i cases rurals redactat.
102

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Regular la funció estructuradora de l’extensa xarxa hídrica.
- Emprar la gran quantitat de camins rurals com a base per a una àmplia oferta ecoturística.
o A.5 - Preservar i gestionar els espais i elements de valor rellevant de Tremp
CRITERIS AMBIENTALS
- Vegeu objectius de biodiversitat (apartat 2.4.5)
- Protegir urbanísticament contra nous usos i potenciar els elements geològics d’interès (la geozona
i els dos geòtops inventariats), mitjançant el turisme vinculat a la geologia.
2.4.2. CICLE DE L’AIGUA
• B - Compatibilitzar el POUM de Tremp amb el cicle natural de l’aigua i
racionalitzar l’ús d’aquest recurs
o B.1 - Prevenir els riscos hidrològics vinculats a les conques de la Noguera
Pallaresa i Ribagorçana
CRITERIS AMBIENTALS
- Delimitació de les zones inundables detectades pel Pla de protecció civil per a inundacions (punts
negres, crítics i vulnerables).
- Determinació d’un règim transitori de les edificacions afectades pel risc d’avingudes.
- Protecció de la xarxa hídrics i dels seus entorns.
- Compensar la creació de superfícies impermeables.
o B.2 - Fomentar l’estalvi i la reutilització dels recursos hídrics de Tremp
CRITERIS AMBIENTALS
- Conjuminar els treballs del POUM de Tremp amb el Pla d’Abastament del municipi en procés
d’elaboració.
- Protegir les infraestructures d’abastament d’aigua i completar-ne la xarxa bàsica.
- Implantar una xarxa separativa d’aigües de pluja al casc urbà, i emmagatzemar-la per al seu ús.
- Utilització exclusiva en la jardineria d’espais públics i privats d’espècies vegetals adaptades a les
condicions bioclimàtiques de Tremp.
- Regular el consum d’aigua de les explotacions ramaderes.
- Adopció en els projectes de noves edificacions de sistemes estalviadors d’aigua.
- Aplicació de sistemes de microrec per als espais lliures públics i l’agricultura.
- Estudiar la possibilitat de reutilitzar les aigües procedents de la depuradora per al reg agrícola o
d’enjardinament, donada la seva proximitat.
o B.3 - Preservar i millorar la qualitat de l’aigua abocada a les lleres públiques
CRITERIS AMBIENTALS
- Previsió de sòl per a l’ampliació de l’EDAR de Tremp, reduint la contaminació del medi.
- Previsió de sòls per a les altres EDAR previstes al PSARU.
103

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Completar la xarxa bàsica de sanejament dels nuclis de Tremp que no en disposin i sigui
necessari. En cas que no sigui adequat, preveure una xarxa autònoma.
- Implantar condicions de sanejament d’aigües a explotacions ramaderes i edificacions rurals.
2.4.3. AMBIENT ATMOSFÈRIC I ECOEFICIÈNCIA
• C - Minimitzar els efectes del POUM de Tremp sobre la qualitat de l’aire i el canvi
climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants
o C.1 - Millorar l’eficiència energètica del sistema urbà de Tremp
CRITERIS AMBIENTALS
- Vegeu criteris de consum de sòl (apartat 2.4.1).
- Evitar les baixes densitats edificatòries.
- Adequar l’enllumenat públic a la normativa vigent.
- Millorar els serveis elèctrics i de gas dels diferents nuclis de població de Tremp.
- Estudiar més acuradament l’aprofitament de la biomassa per a la generació d’energia, donada la
gran quantitat de boscos públics del terme; preveure la reserva de sòl de la instal·lació.
o C.2 - Millorar l’eficiència energètica de les edificacions del terme
CRITERIS AMBIENTALS
- Aprofitar l’impuls del sector empresarial en relació a les energies renovables (fotovoltaica i eòlica).
- Zonificar les àrees no aptes per a la implantació de parcs solars o eòlics.
- Delimitar adequadament les àrees edificables per permetre la màxima eficiència en la captació
solar de les edificacions i l’aprofitament de la llum natural.
- Incorporar criteris d’ecoeficiència en les edificacions que s’implantin.
o C.3 - Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants
CRITERIS AMBIENTALS
- Preveure les activitats industrials en aquelles zones amb menys impacte atmosfèric.
- Crear, si és necessari, espais esmorteïdors entorn d’activitats contaminants.
- Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans.
• D - Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica de
Tremp
o D.1 - Reduir els habitants de Tremp exposats a nivells acústics no permesos per
la legislació
CRITERIS AMBIENTALS
- Localitzar al voltant de les fonts de contaminació acústica els usos i activitats menys sensibles al
soroll i adoptar solucions de disseny.
- Exigir paviments de materials absorbents en els vials de circulació ràpida.
104

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
o D.2 - Limitar la contaminació lumínica exterior
CRITERIS AMBIENTALS
- Millorar alguns aspectes de l’enllumenat exterior per adequar-se a la llei.
o D.3 - Ordenar adequadament les instal·lacions de transport d’energia per
minimitzar els seus efectes sobre el paisatge
CRITERIS AMBIENTALS
- Establir àmbits de protecció paisatgística on les instal·lacions de transport d’energia resultin
incompatibles.
- Delimitació de corredors en sòl no urbanitzable per al pas de noves línies elèctriques.
2.4.4. GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS
• E - Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i ramaders de
Tremp. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials
o E.1 - Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la
reutilització i la recollida selectiva dels residus
CRITERIS AMBIENTALS
- Preveure els sòls adequats per ampliar i/o crear noves infraestructures de recollida, tractament i
dipòsit de residus.
- Preveure l’espai suficient a l’espai públic per a millorar la recollida d’algun tipus de residus.
- Mantenir els bons nivells de recollida selectiva de residus sòlids urbans.
- Millorar el servei de recollida selectiva als diferents nuclis del terme, potenciant
l’autocompostatge.
o E.2 - Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais que facilitin la
recollida selectiva dels residus
o E.3 - Gestionar correctament les dejeccions ramaderes de les explotacions de
Tremp
o E.4 - Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de
minimitzar el seu impacte
CRITERIS AMBIENTALS
- Prohibir els abocaments incontrolats de residus.
- Reglamentar la implantació de les activitats extractives.
- Aplicar criteris de reutilització, reciclatge o valorització dels residus de la construcció (runes,
moviments de terres...).
105

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2.4.5. CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I DEL PATRIMONI
NATURAL
• F - Conservar i gestionar el patrimoni natural de Tremp
o F.1 - Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa
d’espais d’interès natural
CRITERIS AMBIENTALS
- Incloure els espais ja protegits per la legislació de conservació (PEIN, XN2000...) o pel planejament
territorial (Pla Territorial Parcial), dins l’ordenació del sòl no urbanitzable.
- Incrementar la superfície susceptible de protecció mitjançant l’anàlisi dels hàbitats de l’ISA i
d’estudis anteriors.
- Ordenar i regular els espais que gaudeixen d’una protecció bàsica i els nous que s’incorporin.
- Conservar i millorar la connectivitat ecològica de l’extens terme de Tremp.
- Potenciar l’ecoturisme al terme, tal i com s’està fent, en aquelles àrees singulars des de diferents
punts de vista (ecològic, paisatgístic, cultural...).
o F.2 - Gestionar les zones d’interès ecològic de Tremp, potenciant la custòdia del
territori com a motor de canvi
CRITERIS AMBIENTALS
- Alguns hàbitats d’interès estan en retrocés i és necessari gestionar-los.
- Presència d’una important extensió de boscos, molts d’ells públics, amb plans d’ordenació
forestal. No obstant això, manquen encara alguns per ordenar i el POUM pot preveure-ho.
- Existència d’eines urbanístiques per potenciar l’ordenació forestal privada (normativa en sòl no
urbanitzable, línia d’ajuts, ordenances municipals...).
- Capacitat de regular les activitats en sòl no urbanitzable que dificulti la gestió cinegètica i piscícola
de Tremp.
- Marcar una xarxa bàsica de camins rurals per apropar la gestió als espais d’interès, amb això es
prioritzarien les actuacions d’arranjament dels camins.
- Apostar decididament per la custòdia del territori com a eina de gestió d’espais, en especial en
aquelles àrees que el POUM detecti (ja hi ha una primera aproximació).
- Prioritzar les eines urbanístiques a l’abast per potenciar la custòdia del territori al terme, ja present
a Tremp.
2.4.6. QUALITAT DEL PAISATGE
• G - Integrar el paisatge en el procés d’elaboració del POUM de Tremp
o G.1 - Conservar i/o millorar la qualitat dels paisatges de Tremp
CRITERIS AMBIENTALS
- Compliment dels objectius paisatgístics del Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, en el que
es defineixen 3 unitats de paisatge al terme de Tremp.
- Considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per a l’admissió d’actuacions amb un
impacte significatiu sobre les conques visuals amples.
- Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat dels
106

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
diferents nuclis de Tremp, perquè les construccions i instal·lacions a implantar s’adaptin a
l’ambient.
- Integrar i desenvolupar urbanísticament la protecció dels béns protegits (béns culturals d’interès
nacional, arbres monumentals, espais protegits...) o dels nous a protegir.
o G.2 - Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment regular i com
a vertebrador del potencial ecoturístic municipal
CRITERIS AMBIENTALS
- Generar operacions urbanes estructurants encaminades a la millora qualitativa de l’espai públic
dins el sòl urbà tot considerant el paisatge com l’element integrador del medi urbà i el medi
natural.
- Millorar i conservar la xarxa veïnal i rural de camins i potenciar els recorreguts paisatgístics al
llarg del terme de Tremp.
- Potenciar l’agricultura ecològica i les rutes turístiques vinculades a la cultura rural.
- Preveure una regulació per a l’emplaçament de les granges, concretant les distàncies respecte el
nucli i els seus accessos i serveis.
2.4.7. JERARQUITZACIÓ D’OBJECTIUS
Tenint en compte els aspectes ambientalment rellevants del territori i per tal de realitzar
una millor avaluació ambiental posterior, l’equip redactor ha decidit jerarquitzar els
objectius de la següent forma:
F.1 - Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais
d’interès natural
F.2 - Gestionar les zones d’interès ecològic de Tremp, potenciant la custòdia del territori com
a motor de canvi
G.1 - Conservar i/o millorar la qualitat dels paisatges de Tremp
G.2 - Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment regular i com a
vertebrador del potencial ecoturístic municipal
A.3 - Classificar i qualificar les diferents tipologies de sòl en funció de les unitats ambientals
i els riscos presents al municipi
A.4 - Ordenar el sòl no urbanitzable en base a la seva estructura orgànica actual
A.5 - Preservar i gestionar els espais i elements de valor rellevant de Tremp
A.2 - Potenciar el manteniment dels nuclis de població, especialment els nuclis passius, a fi
de mantenir el seu valor històric, paisatgístic i cultural.
A.1 - Limitar l’ocupació del sòl per a usos urbans i infraestructures en aquells nuclis actius
del municipi, especialment dins els límits administratius de la ciutat de Tremp.
B.3 - Preservar i millorar la qualitat de l’aigua abocada a les lleres públiques
107

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
B.1 - Prevenir els riscos hidrològics vinculats a les conques de la Noguera Pallaresa i
Ribagorçana
B.2 - Fomentar l’estalvi i la reutilització dels recursos hídrics de Tremp
E.3 - Gestionar correctament les dejeccions ramaderes de les explotacions de Tremp
E.4 - Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar el
seu impacte
E.1 - Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la
recollida selectiva dels residus
E.2 - Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais que facilitin la recollida
selectiva dels residus
D.1 - Reduir els habitants de Tremp exposats a nivells acústics no permesos per la legislació
D.2 - Limitar la contaminació lumínica exterior
D.3 - Ordenar adequadament les instal·lacions de transport d’energia per minimitzar els
seus efectes sobre el paisatge
C.1 - Millorar l’eficiència energètica del sistema urbà de Tremp
C.2 - Millorar l’eficiència energètica de les edificacions del terme
C.3 - Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants
108

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
3. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
3.1. INTRODUCCIÓ
Seguint el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tremp es plantegen alternatives
respecte dels traçats viaris previstos per a les variants de la C-13, al seu pas pel casc urbà de
Tremp i de la C-1412, al pas per Vilamitjana, i respecte dels entorns de desenvolupament al
nucli de Tremp que el POUM definirà. En ambdós casos, els traçats viaris i els sector de
creixement tenen un caràcter previ, sense una definició clara, però que encaminen
l’ordenació en una o altra direcció.
En aquest punt, cal dir que les alternatives pel que fa a àmbits de desenvolupament se
centren únicament en el casc urbà de Tremp, ja que les dinàmiques edificatòries que han
seguit la resta de nuclis, respecte dels sòls que les normes subsidiàries vigents recollien com
1a urbans (i per tant, ja subjectes a ser edificats) fa que el sòl urbà encara edificable sigui en
tots els casos suficient per garantir el desenvolupament d’aquests nuclis, sempre d’acord
amb les indicacions que per a ells assenyala el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i l’Aran.
Tanmateix, a l’Annex fotogràfic (Annex 2 del present ISA) es poden trobar algunes imatges
dels entorns de creixement dels nuclis actius i la situació de la majoria dels nuclis passius de
Tremp:
- ACTIUS: Suterranya (Fotografies 2 i 3), Vilamitjana (Fotografies 4 i 6), Palau de Noguera
(Fotografies 7, 8 i 9) i Puigcercós (Fotografies 10 i 11).
- PASSIUS: Tendrui (Fotografia 16), Sant Adrià (Fotografia 19), Gurp (Fotografia 21),
Santa Engràcia (Fotografia 26), Claramunt (Fotografia 31), Escarlà (Fotografia 39),
Esplugafreda (Fotografia 41), Sapeira (Fotografia 42), Espluga de la Serra (Fotografia 45),
Torogó (Fotografia 47), Torre de Tamúrcia (Fotografia 49), Aulàs (Fotografia 51),
Llastarri (Fotografia 52), Tercui (Fotografia 55), Espills (Fotografia 57), Fígols de Tremp
(Fotografia 58), Puigverd (Fotografia 59), Eroles (Fotografia 60) i Claret (Fotografia 61).
109

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
3.1.1. SISTEMA VIARI
1. VARIANT DE LA C-13 AL SEU PAS PER TREMP
Actualment existeixen 2 alternatives prèvies en estudi per al traçat d’aquesta variant, una
d’elles a ponent del casc urbà i una segona a llevant.
2. VARIANT DE LA C-1412 AL SEU PAS PER VILAMITJANA
Aquest traçat es troba actualment en estudi, també es preveu un traçat a ponent i un altre
a llevant del casc urbà. En aquest cas, el pla territorial parcial sí que es defineix i opta
únicament per l’alternativa a l’oest del casc urbà. En qualsevol cas, com el projecte encara
no ha estat aprovat, es considera necessari aportar elements de judici a la ciutadania per
poder valorar les opcions.
Com a punt de partida comú, s’entén que qualsevol de les alternatives que es plantegin
hauria d’iniciar-se al punt d’encreuament de la C-1412 amb la LV-9123, a Gavet de la
Conca, per tal de facilitar les relacions de mobilitat properes.
3.1.2. ENTORNS DE CREIXEMENT
Seguint l’ordre que assenyala la Memòria del POUM (concretament l’apartat 5.2),
definirem resumidament els sectors de creixement. Donat que les alternatives únicament
divergeixen en els sectors 2, 3, 4 i 5, se’n fa una descripció ambiental més acurada.
1. PLANEJAMENT VIGENT (entorns que caldrà desenvolupar)
Són sectors de creixement que tot i que, en molts casos, plantegen modificacions sobre les
normes subsidiàries actuals, es pot dir que recullen entorns ja previstos (a banda de les
propostes de les administracions). Alhora, es poden dividir en 2 grups:
a) Entorns amb planejament no modificable: els primers ja estan en execució o
aprovats, mentre que els 3 últims són sectors que estan desenvolupant altres
administracions i en els que el POUM difícilment pot incidir.
- Sector entre President Tarradelles i Pompeu Fabra (PP-C).
- Entorn de la segona travessera de Sant Jaume (PP-P).
- Entorn del passeig dels Pirineus (PP-K, PP-L i PP-X).
110

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Barranc del Joncar (PE- front del barranc Joncar).
- Pla parcial de la ITV (PP-ITV).
- Àrea residencial estratègica (ARE, antics PP-S i PP-R segon subsector).
- Sector industrial entorn Vilamitjana (INCASOL).
- Aeròdrom.
b) Entorns amb planejament modificable: entorns que per la seva posició es considera
necessari desenvolupar, mentre que els 3 últims, no es considera adequada la seva
desclassificació per les característiques del voltant.
- Entorn de la cooperativa.
- Entorn alcalde Altissent (front al parc del Pinell) (vegeu Fotografies 62 i 63)
- Entorn de la Pedrera (vegeu Fotografia 64)
- Entorn de Copirineu.
- Entorn entre el carrer President Tarradelles i els equipaments del barranc del
Joncar (PP-D) (vegeu Fotografies 65 i 66)
- Entorn institut (PP-E i entorn) (vegeu Fotografia 67)
- Entorn camí de la Costa – Segona travessera de Sant Jaume (PP-Q) (vegeu
Fotografia 68)
- Entorn sota la plaça Verdaguer (PP-F).
- Tram est-oest d’alcalde Altissent.
PLANEJAMENT VIGENT
Superfície Edificabilitat Densitat Habitatges per
Codi d'actuació i nom Ús dominant m² m²st/m²sòl hab/Ha construir
TOTAL residencial Residencial 451.666 0,69 67 3.052
TOTAL industrial Industrial 545.708
2. ENTORN DEL TURÓ DE SANT JAUME (PP-M, PP-N, PP-T i PP-U)
El pla planteja el seu desenvolupament augmentant o mantenint la densitat d’habitatges
prevista a les normes subsidiàries vigents. En qualsevol cas, caldrà agrupar els habitatges
generant formes menys extensives i amb un menor consum de sòl que permetin la
ubicació dels equipaments i zones verdes necessàries (vegeu Fotografies 69 i 70).
CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI: sector situat al Turó de Sant Jaume amb una àmplia
conca visual, conreus i horta en actiu i alguna franja de vegetació arbòria.
111

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
VULNERABILITATS AMBIENTALS: una alta fragilitat paisatgística, forts pendents en
alguns casos i possible eliminació de franges arbòries rellevants.
3. ENTORN DEL CAMÍ DEL CEMENTIRI (PP-V i PP-G)
El POUM es planteja la possibilitat de desenvolupar aquest sector tant com sòl
residencial o com sòl industrial. La seva ubicació al límit del casc urbà amb el ferrocarril i
a l’entorn de la gran peça d’equipaments del barranc del Joncar fa que el seu
desenvolupament pugui tenir una doble vessant (entenent que s’hi ubicarien petites naus
i tallers locals, ja que les grans naus es situaran al polígon de l’INCASOL a Vilamitjana)
(vegeu Fotografies 71 i 72).
CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI: Zona planera de conreus i erms al costat del tren,
ocupada per panís i farratge, horts i 2 barraques. Un camí que arriba a un pont estret el
separa d’una zona residencial. La punta nord confronta amb habitatges de PB+3. A l’altra
banda, naus i habitatges, una zona erma amb una bòbila i una zona residencial.
VULNERABILITATS AMBIENTALS: Franja de protecció pel soroll del tren, presència del
Barranc del Juncar al nord i es localitza una noguera monumental al costat de la via.
4. ENTORN BARRANC DE RIUCÓS (nou sector)
Es proposa la generació d’una nova banda edificada que defineixi el front definitiu del
casc al barranc (consolidant el límit natural de Tremp) i que permeti crear un parc i una
peça d’equipaments que permeti la reubicació del camp de futbol (vegeu Fotografies 73).
CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI: zona força planera al límit natural del casc urbà de
Tremp, amb àmplies zones agrícoles (panís principalment) i alguna construcció humana.
La franja arbrada vinculada al Barranc de Riucós té unes proporcions considerables.
VULNERABILITATS AMBIENTALS: inundabilitat per raons geomorfològiques del
Barranc de Riucós, afectació de l’àmplia franja de vegetació de ribera vinculat al barranc i
eliminació d’edificacions existents.
5. ENTORN SOBRE EL FERROCARRIL (PP-H més ampliació)
Es planteja el desenvolupament d’aquest sector com a industrial per a la ubicació de
petites naus i tallers locals que donin servei al propi municipi i entorns propers. D’altra
112

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
banda, aquest sector, situat al costat de l’estació de tren, podria ser un lloc idoni per la
incorporació d’instal·lacions ferroviàries de manteniment i servei a la línia.
CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI: zona planera en un àrea eminentment agrícola i d’un
interès rellevant, es troba travessat per un extens canal de reg.
VULNERABILITATS AMBIENTALS: pèrdua de sòls agrícoles d’interès, inundabilitat al
nord pel Barranc del Juncar i afectació als canals de reg existents.
3.2. ALTERNATIVES CONSIDERADES
3.2.1. SISTEMA VIARI
Donat que la decisió final del traçat de les variants correspondrà a l’administració
competent en matèria de carreteres, previ Estudi d’Impacte Ambiental (i estudi
d’alternatives detallat), i que en aquesta fase de planejament les alternatives encara no
estan definides, l’ISA només planteja els pros i contres dels traçats a l’est i oest de les dues
variants.
3.2.2. ALTERNATIVES DE CREIXEMENT
ALTERNATIVA 1 - PLANEJAMENT VIGENT (o Alternativa Zero)
Planejament vigent (considerant el desenvolupament en baixa densitat del turó Sant
Jaume) + Desenvolupament industrial de l’entorn del camí del cementiri
La més semblant a l’Alternativa Zero, assumeix tots els sectors de creixement presents a
les actuals NNSS, afegint els nous àmbits promoguts per l’INCASOL (ARE i Polígon
Industrial a Vilamitjana). Al turó de Sant Jaume preveu densitats baixes tal i com reflexa
les NNSS vigent, mentre que el Sector del Cementiri el transforma en industrial (ja que
l’ARE ocupa sòl previst per a indústries).
ALTERNATIVA 1 -Planejament vigent
Codi d'actuació i nom Ús dominant
Habitatges per
construir
Planejament vigent Varis 3052
Entorn turó de Sant Jaume. Residencial 319
Entorn del cementiri (PP-G+PP-V + altres) Industrial
TOTAL 3.371
113

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
ALTERNATIVA 2 – DENSIFICACIÓ TURÓ SANT JAUME
Planejament vigent + Desenvolupament en densitat mitja del turó Sant Jaume +
Desenvolupament industrial de l’entorn del camí del cementiri
La única diferència amb l’ALT1 és que densifica l’edificació al Turó de Sant Jaume.
ALTERNATIVA 2 - Densificació turó Sant Jaume
Codi d'actuació i nom Ús dominant
Habitatges per
construir
Planejament vigent
Entorn turó de Sant Jaume. Densificació dels
Varis 3052
sectors PP-M+PP-N+PP-T+PP-U Residencial 383
Entorn del cementiri (PP-G+PP-V + altres) Industrial
TOTAL 3.435
ALTERNATIVA 3 – CONSOLIDACIÓ DELS LÍMITS NATURALS DEL CASC URBÀ
Planejament vigent + Desenvolupament en densitat mitja del turó Sant Jaume +
Desenvolupament industrial de l’entorn del camí del cementiri + Entorn del barranc de
Riucós
La diferència amb l’ALT2 rau en la incorporació del Sector al Barranc del Riucós, definint
el límit urbà del casc de Tremp i incorporant una gran zona verda amb equipaments i el
trasllat del camp de futbol.
ALTERNATIVA 3 - Consolidació límits casc urbà
Codi d'actuació i nom Ús dominant
Habitatges per
construir
Planejament vigent
Entorn turó de Sant Jaume. Densificació dels
Varis 3052
sectors PP-M+PP-N+PP-T+PP-U Residencial 383
Entorn del cementiri (PP-G+PP-V + altres) Industrial
Barranc de Riucós Residencial 370
TOTAL 3.805
ALTERNATIVA 4 – SALT DEL FERROCARRIL
Planejament vigent + Desenvolupament en densitat mitja del turó Sant Jaume +
Desenvolupament residencial de l’entorn del camí del cementiri + Entorn del barranc
de Riucós + Desenvolupament industrial entorn del ferrocarril.
Varia respecte l’ALT3 en el sòl industrial, donat que el Sector del Ferrocarril es destina a
aquest ús (petites naus i instal·lacions ferroviàries), el del Cementiri tindria un ús
residencial.
114

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
ALTERNATIVA 4 - Salt del ferrocarril
Codi d'actuació i nom Ús dominant
Habitatges per
construir
Planejament vigent
Entorn turó de Sant Jaume. Densificació dels
Varis 3052
sectors PP-M+PP-N+PP-T+PP-U Residencial 383
Entorn del cementiri (PP-G+PP-V + altres) Industrial
Barranc de Riucós Residencial 370
Entorn del cementiri (PP-G+PP-V + altres) Residencial 303
Sector sobre el ferrocarril (PP-H+Altres) Industrial
TOTAL 4.108
3.3. AVALUACIÓ COMPARATIVA D’ALTERNATIVES
Amb l’objectiu de comparar les diferents alternatives (quatre viàries i quatre de creixement),
a continuació es confronten les seves determinacions respecte als objectius ambientals
exposats a l’apartat 2.4 (jerarquitzats segons l’apartat 2.4.7) i, en el cas de les alternatives de
creixement, es calculen els diversos indicadors relatius als vectors ambientals:
C-13
C-1412
3.3.1. PROS I CONTRES DEL SISTEMA VIARI
Com s’ha esmentat, en aquesta fase del planejament (Aprovació definitiva del POUM)
simplement s’exposen els pros i contres dels dos traçats alternatius a les variants
previstes.
PROS
LLEVANT PONENT
la variant queda amagada rere el nucli de Tremp i el
Turó de Sant Jaume, així que l’impacte paisatgístic sobre
la plana agrícola es redueix.
millora la mobilitat interna (connexions més directes) i
externa (elimina el trànsit de pas).
CONTRES
travessa el sòl de valor natural i de connexió dels
Barrancs de Palau i de Riucós i de les Ínsules, així com
els HIC 92A0 vinculats (no prioritaris).
travessa boscos de ribera vinculats a la Noguera
Pallaresa (HIC 92A0 no prioritari), dos grans cons de
dejecció i possiblement se situï sobre zones inundables.
hi ha un impacte important sobre el paisatge proper de
la Noguera Pallaresa.
PROS
travessa la Noguera Pallaresa però en un tram curt.
connecta directament amb la C-13 (o la seva variant), i la
C-1311 a Pont de Muntanyana, millorant la mobilitat.
PROS
no travessa espais de ribera dins el TM de Tremp, però
sí el Barranc de Riucós al TM de Talarn.
elimina el trànsit de pas dels vehicles que provenen de
Lleida.
CONTRES
travessa espais de valor natural i de connexió dels
Barrancs de Palau i Riucós al TM de Talarn.
la variant serà visible des de l’oest del terme de Tremp
(ocupa la plana) i trenca els espais agrícoles de la Conca.
travessa una zona inundable per criteris geomorfològics
(al Barranc de Riucós).
no millora excessivament la mobilitat interna de Tremp.
Augmenta el risc de crear un nou límit de ciutat.
PROS
connecta directament amb la C-13 (o la seva variant), i la
C-1311 a Pont de Muntanyana, millorant la mobilitat.
respon a les previsions de la concentració parcel·lària.
115

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
evita l’encreuament de la plana fèrtil de l’entorn del
canal i del Barranc de l’Abeller.
CONTRES
travessa un HIC 9240 (no prioritari), el sòl de valor
natural i de connexió de Sant Corneli, un petit tram del
PEIN de la Serra del Montsec (Noguera Pallaresa), un
HIC 3240 (no prioritari) i el sòl de valor natural i de
connexió dels Barrancs de Palau i Riucós.
contradiu les previsions de la concentració parcel·lària.
travessa espais de roureda humits i altres entorns de
ribera (HIC 9240 i 3240 no prioritari); al travessar la
Noguera, creua una àrea inundable extensa.
CONTRES
travessa l’espai susceptible de protecció del Barranc de
l’Abeller, el sòl de valor agrícola de Fontsagrada, el
PEIN de la Serra del Montsec (Noguera Pallaresa), així
com els HIC 92A0 vinculats (no prioritaris).
paisatgísticament queda més exposada, ja que ocupa la
plana agrícola de Fontsagrada i ha de travessar el
corredor de la Noguera Pallaresa.
travessa boscos de ribera vinculats al Barranc de
l’Abeller i a la Noguera Pallaresa (HIC 92A0 no
prioritari), així com àrees inundables, la de la Noguera
més extensa.
3.3.2. AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES DE CREIXEMENT
ALT1 ALT2 ALT3 ALT4 PREFERÈNCIA
CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT: Conservar i gestionar el patrimoni natural de Tremp
Es desconeix el tractament
que tindrà el sòl no
urbanitzable. No obstant això,
amb l’estudi del present ISA,
s’acabarà augmentant la
superfície d’espais d’interès
en qualsevol de les
alternatives:
Indicador 1 (PTP) = 80%
D’altra banda, l’objectiu del
POUM, en qualsevol dels
casos, serà potenciar la
custòdia del territori.
Més concretament, l’ALT1
inclou el Turó de Sant Jaume,
ocupant algunes franges de
vegetació arbòria. A l’Entorn
del Camí del Cementiri, l’únic
element a destacar és la
noguera monumental al costat
de la via.
Indicador 1 (PTP, percentatge de territori protegit)
Referent al sòl no
urbanitzable i a la
custòdia del territori, els
objectius són els
mateixos.
Indicador 1 (PTP) = 80%
Respecte a l’ALT1,
millora el tractament
ambiental a l’Entorn del
Turó de Sant Jaume,
col·locant les zones
verdes en àrees
perimetrals i en el
carener (envoltant el
dipòsit d’aigua).
Referent al sòl no
urbanitzable i a la
custòdia del territori, els
objectius són els
mateixos.
Indicador 1 (PTP) = 80%
Respecte a l’ALT2,
s’afegeix un sector que
finalitzarà el casc urbà
de Tremp pel sud,
solucionant l’encontre
amb el límit de terme i el
Barranc de Riucós. Cal
notar que aquest nou
sector ocuparà els boscos
de ribera vinculats al
barranc i un petit tros del
sòl amb valor natural i
de connexió (que se
cedirà com a zona
verda).
Referent al sòl no
urbanitzable i a la
custòdia del territori, els
objectius són els
mateixos.
Indicador 1 (PTP) = 80%
Respecte a l’ALT3, el
sector a l’Entorn del
Ferrocarril té un impacte
sobre la plana agrícola
(amb les espècies
d’avifauna vinculades) a
l’altra banda de les vies
del tren.
116
ALT3
Per la reducció
de l’impacte al
Turó de Sant
Jaume i la
resolució de
l’encontre amb
el SNU i el
Barranc de
Riucós
ALT1 ALT2 ALT3 ALT4 PREFERÈNCIA
QUALITAT DEL PAISATGE: Integrar el paisatge en el procés d’elaboració del POUM de Tremp
No es defineix el tractament
específic del paisatge, tant en
sòl urbà com en no
urbanitzable.
L’afectació més important
sobre el paisatge es produeix
al Turó de Sant Jaume (té una
conca visual molt ampla), amb
unes intensitats edificatòries
molt baixes.
Caldrà considerar la noguera
monumental al Camí del
Es desconeix el
tractament específic del
paisatge.
En aquest cas, millora
l’adequació del Turó de
Sant Jaume, densificant
el sector, respecte l’ALT1
i cedint els espais més
exposats com a zones
verdes.
Es desconeix el
tractament específic del
paisatge.
La incorporació del
Sector al Barranc del
Riucós pot solucionar la
presència de certes
instal·lacions i
construccions, sempre
que es resolgui
correctament el corredor
del riu. L’impacte major
Es desconeix el
tractament específic del
paisatge.
El salt del ferrocarril
suposa un impacte
significatiu sobre sòls
agrícoles d’interès, així
com d’alguns camins
rurals i canals de reg
existents.
ALT2
Menys impacte
visual de noves
edificacions,
sobretot proper
al Riucós

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Cementiri. es produeix sobre algun
camp agrícola en actiu.
ALT1 ALT2 ALT3 ALT4 PREFERÈNCIA
OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
Indicador 2 (IS-1, potencial d’ocupació del territori) / Indicador 3 (IS-2, previsions de creixement respecte sòl urbà existent)
Respecte a l’ocupació i
consum de sòl els indicadors
són:
Indicador 2 (IS1) = 0’007
Indicador 3 (IS2) = 0’49
Per tant, s’ocupa més sòl
respecte a la situació actual i
el potencial de creixement
augmenta (IS2 inicial 0’69).
En aquest cas, les densitats
edificatòries al Turó de Sant
Jaume no es consideren
adequades
Respecte a l’ocupació i
consum de sòl els
indicadors són:
Indicador 2 (IS1) = 0’007
Indicador 3 (IS2) = 0’49
Per tant, s’ocupa el
mateix que a l’ALT1,
densificant el Sector al
Turó de Sant Jaume.
Respecte a l’ocupació i
consum de sòl els
indicadors són:
Indicador 2 (IS1) = 0’008
Indicador 3 (IS2) = 0’47
Per tant, s’ocupa una
mica més de sòl respecte
a l’ALT2 i es pot créixer
més.
La ocupació de terrenys
agrícoles al Barranc de
Riucós és significatiu.
Respecte a l’ocupació i
consum de sòl els
indicadors són:
Indicador 2 (IS1) = 0’008
Indicador 3 (IS2) = 0’45
Per tant, major ocupació
respecte a l’ALT3 i
augmenta el possible
creixement.
El salt del ferrocarril es
considera inadequat
donada l’afectació a
terrenys agrícoles. La
mobilitat queda
assegurada amb la xarxa
viària estructurant.
ALT2 i ALT3
Ocupació
raonada de nous
espais, el
creixement
dependrà de les
necessitats
d’habitatge
ALT1 ALT2 ALT3 ALT4 PREFERÈNCIA
CICLE DE L’AIGUA: Compatibilitzar el POUM de Tremp amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs
En primer lloc, cap dels
creixements previstos té un
risc d’inundació significatiu
(estudiar el Sector del Camí
del Cementiri amb el Barranc
del Juncar).
Pel que fa a l’abastament
d’aigua i al seu sanejament,
no hi ha informació
disponible de la proposta. Les
baixes densitats del Turó de
Sant Jaume suposaran un
increment del consum de
recursos per càpita.
Es proposa:
Indicador 4 (PAR) = 5% (reg
agrícola)
Indicador 4 (PAR, percentatge d’aigua reutilitzada)
Igual que l’ALT1, no hi
ha riscos d’inundació
vinculats (estudiar el
Sector del Camí del
Cementiri amb el
Barranc del Juncar).
Pel que fa a l’abastament
d’aigua i al seu
sanejament, no hi ha
informació disponible de
la proposta. La
densificació del Turó de
Sant Jaume suposarà una
reducció del consum de
recursos per càpita (tot i
que el total sigui major).
Es proposa:
Indicador 4 (PAR) = 5%
(reg agrícola)
A més del mencionat
anteriorment, el Sector
del Barranc del Riucós
haurà d’estudiar amb
detall la seva
inundabilitat (per criteris
geomorfològics).
Pel que fa a l’abastament
d’aigua i al seu
sanejament, no hi ha
informació disponible de
la proposta. Increment
significatiu del consum
d’aigua pel Sector del
Barranc del Riucós.
Es proposa:
Indicador 4 (PAR) = 5%
(reg agrícola)
Respecte a la
inundabilitat, s’afegeix el
Sector del Ferrocarril, en
el qual s’haurà
d’estudiar l’afectació al
Barranc del Juncar.
Pel que fa a l’abastament
d’aigua i al seu
sanejament, no hi ha
informació disponible de
la proposta. Increment
significatiu del consum
d’aigua pel Sector del
Ferrocarril.
Es proposa:
Indicador 4 (PAR) = 5%
(reg agrícola)
117
ALT2
Es redueix el
risc
d’inundabilitat i
es consumeixen
menys recursos
hídrics
ALT1 ALT2 ALT3 ALT4 PREFERÈNCIA
GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i ramaders de Tremp /
Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials
Respecte als residus urbans,
industrials i ramaders no hi
ha una previsió al respecte. La
diferència rau en les densitat
baixes del Turó de Sant
Jaume, les quals és probable
Indicador 5 (PUR, producció unitària de residus) / Indicador 6 (RC, ràtio de contenidors)
Respecte l’ALT1, la única
diferència és la
densificació del Turó de
Sant Jaume, per tant, un
reducció en la generació
de residus urbans per
Comparat amb l’ALT2,
l’augment d’habitatges
portarà vinculat un
augment en la generació
de residus en general.
Igualment, comparat
amb l’ALT3, l’augment
d’habitatges portarà
vinculat un augment en
la generació de residus
ALT2
Menys
habitatges i
densificació del
previst

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
que generin més residus
urbans per càpita.
La proposta és mantenir els
actuals nivells:
Indicador 5 (PUR) = 1’41
kg/hab/dia
Indicador 6 (RC) = 3,4,2
hab/cont
Tampoc es preveu mesures
respecte als residus de la
construcció. L’activitat
constructiva, evidentment,
n’incrementarà la producció.
càpita.
És possible que es
redueixi la generació:
Indicador 5 (PUR) = 1’30
kg/hab/dia
Indicador 6 (RC) = 3,4,2
hab/cont
Indicador 5 (PUR) = 1’41
kg/hab/dia
Indicador 6 (RC) = 3,4,2
hab/cont
en general.
Indicador 5 (PUR) = 1’41
kg/hab/dia
Indicador 6 (RC) = 3,4,2
hab/cont
ALT1 ALT2 ALT3 ALT4 PREFERÈNCIA
AMBIENT ATMOSFÈRIC I ECOEFICIÈNCIA: Minimitzar els efectes del POUM de Tremp sobre la qualitat de l’aire i, en general,
reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants / Prevenir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica de
Tremp
Ara per ara, no hi ha una
proposta de reducció de la
contaminació atmosfèrica per
l’ALT1.
L’afectació per soroll sembla
que únicament serà rellevant
al Sector del Camí del
Cementiri.
Ara per ara, no hi ha una
proposta de reducció de
la contaminació
atmosfèrica per l’ALT2.
Ara bé, densificant el
Turó de Sant Jaume es
pot reduir l’impacte.
L’afectació per soroll
sembla que únicament
serà rellevant al Sector
del Camí del Cementiri.
La diferència amb
l’ALT2 és l’augment
poblacional i de
desplaçaments en
vehicle privat, però no es
considera significatiu.
Comparat amb l’ALT3,
aquesta proposta preveu
un nou sector industrial
a l’altra banda del
ferrocarril. Es redueix
l’impacte de les activitats
al Camí del Cementiri,
però caldrà protegir els
habitatges del soroll del
ferrocarril i del nou
sector industrial.
AL2 i ALT3
Menys
impactants en
relació a la
contaminació
atmosfèrica i
soroll
3.4. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA
SELECCIONADA
En conseqüència, tal i com s’observa a la taula de l’apartat 3.3.1, i en aquesta fase prèvia del
POUM, l’alternativa viària prioritària des d’un punt de vista ambiental és
L’ALTERNATIVA 2 (C-13 per ponent i C-1412 per llevant) respecte a la resta d’opcions,
fonamentalment pel que fa a l’afectació als espais protegits i d’interès, reducció dels riscos
ambientals, impacte sobre espais fluvials i inundabilitat i sobre l’atmosfera. En segon lloc, té
un bon comportament ambiental L’ALTERNATIVA 4 (C-13 per ponent i C-1412 per
ponent), sobretot en relació a la generació de residus i abocaments i en l’afectació a
l’atmosfera. No obstant això, la decisió final del traçat de les variants correspondrà a
l’administració competent en matèria de carreteres, previ Estudi d’Impacte Ambiental (i
estudi d’alternatives detallat).
D’altra banda, de la taula de l’apartat 3.3.2, i en aquesta fase prèvia del POUM, resulta que
l’alternativa de creixement prioritària des d’un punt de vista ambiental és
118

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
L’ALTERNATIVA 2 (densificació del Turó de Sant Jaume) per raons paisatgístiques, de
menor ocupació de sòl i perquè redueix el risc d’inundabilitat i el consum de recursos.
Tanmateix, té un bon comportament ambiental L’ALTERNATIVA 3 (consolidació dels límits
naturals del casc urbà), sobretot per la resolució de l’encontre amb el SNU al límit del casc,
pel consum de sòl de forma raonada i en l’afectació al medi atmosfèric. Cal tenir present que
només les alternatives de desenvolupament 3 i 4, resolen les tendències d’habitatge
explicades a la Memòria Social (la previsió per al 2025 d’uns 3.800 nous habitatges).
119

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB
L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA
L’objectiu de l’apartat és identificar i caracteritzar de forma més precisa les determinacions amb
incidència rellevant sobre el medi ambient, per tal de possibilitar la posterior avaluació.
4.1. DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT DEL PLA
D’entre tots els aspectes que ha de regular el POUM, establerts als arts. 57-59 del DL 1/2010,
únicament alguns tenen un efecte sobre la sostenibilitat ambiental, dividida en vectors
ambientals per a exposar-ho més esquemàticament:
Determinacions i comentari
Ocupació de
sòl
Cicle de
l’aigua
Atmosfera i
ecoeficiència
Gestió de
residus
Disponibilitat de recursos X X X
Biodiversitat Paisatge
Integrats dins un sistema específic, els serveis tècnics plantejats dins el POUM donen respostes diferents per assolir els serveis bàsics dels
diversos nuclis del municipi, analitzats en els capítols corresponents.
Mobilitat sostenible X X
Tremp es posiciona geogràficament com a via d’accés a la part occidental del Pirineu, dins l’eix principal de Lleida-Tremp, deixant en un
segon pla l’accés des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel Coll de Comiols.
El POUM parteix del Pla de Carreteres de Catalunya del 1995 per definir les infraestructures per a la mobilitat de persones i mercaderies,
així com les respectives servituds. Es proposa el següent: (1) N-230, la potenciació de l’enllaç d’aquesta carretera amb el casc urbà de
Tremp es considera fonamental, (2) C-13, es planteja la necessitat de fer-ne una variant, per l’elevat nombre de vehicles que passa pel
centre, (3) C-1412, pels mateixos motius se’n planteja una variant, (4) C-1311, que permetrà l’accés de gran part de nuclis del municipi al
casc de Tremp.
En relació a la xarxa ferroviària, es recullen les servituds de la línia Lleida-La Pobla de Segur, propietat i gestionada per Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya.
El pla planteja la xarxa de camins com aquells que permetin la protecció del territori i facilitar l’accés als entorns naturals, definint
itineraris per al gaudi. Es defineixen els camins públics i comunals amb les seves servituds, ressaltant els que comuniquen nuclis de
població i evitant els cul de sac. Es parteix de l’Inventari de camins del Pallars Jussà (2005), junt amb la digitalització dels camins ramaders
i cabaneres coneguts en la documentació local i els antics camins veïnals de la Terreta. Així doncs, es defineixen els camins estructurants (1
camí de nord a sud i 2 eixos transversals) amb una amplada de domini públic de 6 metres, els camins públics (inventariats fins ara) també
amb un DP de 6 metres, els senders paisatgístics que permeten l’accés a paratges de major interès a peu o en bicicleta, amb un ample de 4
metres (5 camins a completar pel Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran) i els camins ramaders i cabaneres (a banda dels 2 ja aprovats,
se’n delimiten d’altres) regulats per la Llei 6/1995 de vies pecuàries, amb una servitud màxima de 20 metres (mentre no se’n faci el seu
atermenament).
Pel que fa al CASC URBÀ DE TREMP, en primer lloc, el POUM opta pel traçat a llevant de la variant de la C-13 (d’acord amb l’opinió de
la ciutadania i per voluntat municipal). Reduint el trànsit de pas de la C-13, es planteja la reestructuració dels vials interiors amb la creació
d’una malla que aglutini diferents funcions (trànsit rodat, bicicletes, recorreguts a peu...). Els eixos principals N-S són: (a) Eix de l’actual C-
1412 – primer tram d’Alcalde Altissent, (b) Actual C-13 – Av. Espanya – Passeig de la Vall – Carrer de la Creu – 2a Travessera St. Jaume –
Nou carrer l’est Av. Pirineus, (c) Traçat nord de C-13 – Carrer Aragó – Passeig Conca Tremp, (d) Eix ponent, “eix del canal”. Pel que fa als
eixos E-O hi ha: (a) Eix Onze de Setembre, (b) Camí del riu – Acadèmia general bàsica – Passeig del Joncar, (c) Camí de la Costa – 2a
Travessia de Sant Jaume – Camí de Tendrui. Pel que fa als eixos secundaris es prioritzen els espais per a vianants: accés a l’hospital,
President Tarradellas, entorn de l’estació, entorn del nucli històric, camí d’Obres Públiques.
Pel que fa als aparcaments, es planteja la definició de normatives per a les noves edificacions i la creació de bosses d’aparcament en punts
estratègics (entorn de l’estació de trens i autobusos, al complex esportiu del barranc del Joncar, del nucli històric, de l’hospital comarcal i a
l’avinguda dels Pirineus).
121

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Pel que fa a la xarxa ferroviària, el POUM proposa tancar l’espai pròpiament per a l’ús de l’estació i incorporar el restant a la ciutat
(incloent un mercat municipal) i evitar l’efecte barrera de les vies, imprescindible amb la nova Àrea Residencial Estratègica i la zona
industrial.
En relació a la xarxa de vianants, el POUM aborda el tractament de 3 entorns de prioritat (nucli històric, el raval i l’entorn de l’estació),
reconeixent els eixos principals: Rambla Dr. Pearson – Carrer Sant Jaume, Carrer Lleida – Seix i Faya – Boumort/Av. Pirineus, eix del
ferrocarril, Alcalde Altissent – Parc Pinell, Camí del riu – Pg. Barranc Joncar, Carrer Barcelona – Magistrat Saura, Carrer Indústria – nucli
històric – raval, Carrer de la Costa. Per lligar-ho amb la xarxa de camins del sòl no urbanitzable, es proposen: Camí del Barranc de Riucós,
Camins del Parc del Pinell i Camí del Torrent de Sant Jaume.
A VILAMITJANA, el POUM opta per la variant a ponent de la C-1412, donada la participació ciutadana realitzada i la opinió de la EMD.
L’eix principal serà l’actual C-1412 que es transformarà en eix cívic. Els eixos secundaris alliberaran el trànsit de la resta de vials prioritzant
als vianants, així com l’obertura de nous vials a l’est de la carretera.
Es prioritzarà els recorreguts a peu pel centre, nous vials de petites dimensions i reconeixement de la xarxa de camins que connecten amb
el nucli.
A SUTERRANYA, es recull la xarxa viària existent i únicament s’introdueix una modificació d’accés al nucli, convertint els carrers en
prioritat per a vianants (per les dimensions dels espais).
En relació a PALAU DE NOGUERA, es planteja la necessitat de facilitar la permeabilitat, creant una xarxa que estructuri el nucli i alliberi
espai central, permetent-ne l’ús interior per a vianants.
Al nucli de PUIGCERCÓS, l’estructura i amplada dels carrers són suficients, però el POUM en prolonga els de direcció nord-sud,
connectant amb la xarxa de camins rurals. Les dimensions afavoreixen la compatibilitat de vianants i vehicles i s’arranjaran passos per les
zones verdes.
Als NUCLIS DE LA SERRA DE GURP cal diferenciar els del nord del casc urbà (Santa Engràcia, Gurp, Sant Adrià i Tendrui) i els propers
a la C-1311. El POUM defineix: eix Tendrui - Sant Adrià – Gurp – Talarn – Tremp (anella vertebradora que s’ha de permetre obrir en cas
d’emergències), Santa Engràcia (accés des de la C-13 passat Talarn i definint un camí estructurant per emergències), nuclis entorn C-1311
(es defineixen els camins cap a Claret, Eroles, Fígols i Puigverd des de la carretera) i Tercui (a través d’un camí des de la N-260).
Els NUCLIS DE LA TERRETA es fonamenten en l’eix viari (Eix de la Terreta) amb origen i final a Pont d’Orrit (N-260) i l’entorn dels
masos de Tamúrcia.
Catàleg masies i cases rurals i
de béns a protegir
X X
Dins el POUM, es defineixen tres estratègies per aquells nuclis de població fora dels eixos d’accessibilitat principals i que per les seves
dimensions i conservació no aconsellen la inclusió dins el sòl urbà (per qüestions de costos d’urbanització).
(1) La inclusió al catàleg de masies per nuclis que permetin abordar-ne la rehabilitació, amb fitxes que defineixen usos, serveis...
(2) Inclusió en un inventari de construccions en sòl rústic per habitatges que no es puguin incloure en el catàleg, però amb
antiguitat suficient per fer-ne un Pla Especial.
(3) Delimitar un Pla Especial per a la millora d’àmbits rurals i preveure’n els accessos, sanejament col·lectiu i serveis urbanístics
mínims.
Sistemes: zona inundable,
espais lliures i equipaments
X X X X X X
Dins els sistemes, el POUM diferencia dins la zona inundable: el sistema hidràulic per períodes de retorn de 10 anys (en els àmbits
delimitats per l’IGC, els delimitats per l’ICC i en la resta de casos susceptibles de ser modificats per estudis de més detall), el sistema hídric
per a períodes de 100 anys i la zona inundable per a períodes extraordinaris de 500 anys. Tanmateix, es determina la xarxa verda (places i
parcs urbans V1 i de protecció V2) connectada amb els itineraris per a vianants i els equipaments.
En el CASC URBÀ DE TREMP, es proposa la definició de dos nous parcs urbans de límit: Parc del Barranc de Riucós i Parc del Turó de
Sant Miquel.
A VILAMITJANA, es crearà una petita plaça d’accés al nou equipament a l’est del casc i un espai lliure al costat de l’actual camp de
futbol.
Pel que fa a SUTERRANYA es preveu una plaça front la farmàcia i es passen les hortes protegides a sòl rústic.
A PALAU DE NOGUERA, es reconeixen les places ja existents.
Únicament es preveu la creació d’una plaça a PUIGCERCÓS amb mides suficients; la resta no tindran un ús tan eficient.
L’altre sistema són els equipaments, preveient la situació futura de creixement demogràfic. Per tal de valorar quines són les necessitats
reals d’equipaments, tant de la població actual com de la prevista en l’horitzó del 2025, s’han elaborat una sèrie de taules a partir dels
estàndards que ofereixen les diferents administracions competents en les diferents matèries. Quan no existeixen estàndards, les necessitats
respecte s’han elaborat a partir de la pròpia experiència i el contrast dels valors obtinguts respecte de la realitat.
122

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Sòls urbans i urbanitzables X X X X X X
El POUM agrupa els nuclis existents del municipi en blocs, d’aquesta forma: (1) Casc urbà de Tremp, (2) Nuclis de la plana de la Noguera
Pallaresa (Vilamitjana, Suterranya, Palau de Noguera i Puigcercós), (3) Nuclis de la Serra de Gurp i Sant Gervàs (Santa Engràcia, Gurp,
Sant Adrià, tendrui, Claret, Eroles, Fígols, Puigverd i Tercui), (4) La Terreta (Pont d’Orrit, Sapeira, Aulàs, Castellet, Espluga de Serra,
Torogó i Torre de Tamúrcia), (5) Antics nuclis total o pràcticament desocupats (Clara munt, Espills, Escarlà, Esplugafreda i Llastarri) que
es tractaran com a sòl no urbanitzable.
En primer lloc, el casc urbà de Tremp ha d’exercir el seu paper de capital comarcal i regional, donades les seves característiques i el paper
que li atorga el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran.
Per la seva banda, Vilamitjana té unes dimensions i serveis que li confereixen una certa independència respecte al casc de Tremp, recollint
el gran pol industrial que es vol desenvolupar al seu entorn.
Els nuclis de la plana de la Noguera i els de la serra de Gurp són fortament deudors d’un nucli major que els hi aporti serveis; més enllà
del Call de Montllobar, se serveixen de la influència del Pont de Muntanyana i d’Areny.
En relació als nuclis de la Terreta, Espluga de Serra exerceix un paper de subcentre prestador de serveis que el POUM consolida i potencia.
Pel que fa al CASC URBÀ DE TREMP, el POUM es planteja les següents estratègies:
1. Tremp capital regional
2. Tremp ciutat d’equipaments i serveis
3. La nova variant i la pacificació del casc urbà
4. La configuració dels límits naturals del municipi (plana de la Noguera, barranc de Riucó i carener del Turó de Sant Jaume)
5. La creació d’una malla viària
6. La creació de col·lectors viaris als barris
7. La dotació d’aparcaments en equipaments i altres punts d’interès
8. La creació d’una xarxa d’espais públics interconnectats
9. L’enllaç dels eixos cívics urbans amb els camins històrics
10. Completar l’oferta d’equipaments de proximitat
11. La reordenació d’espais interiors i de l’entorn dels accessos històrics
12. Dotar d’una estructura bàsica a les noves actuacions
A diferència de les NNSS de l’any 1975, el POUM es planteja la regeneració i compleció dels teixits existents, així com el desenvolupament
de plans parcials que les normes ja preveien però que no estan desenvolupats, incorporant també sectors definits per l’administració de la
Generalitat (l’ARE). Definint els límits del casc a la plana de la Noguera Pallaresa, el barranc de Riucós i el turó de Sant Jaume (aquests dos
últims amb dos parcs urbans), s’estableixen les actuacions de reordenació i consolidació (Alcalde Altissent, La Pedrera, L’hospital, Camí
del cementiri + entorn bombers, obertura de la Rambla Pearson i Plaça de l’Era), les àrees de desenvolupament residencial (barranc del
Riucós, mirador al torrent de la Fontvella, Avinguda dels Pirineus i Turó de Sant Jaume) i les àrees de desenvolupament d’activitats (per
sobre del ferrocarril).
Pel que fa a VILAMITJANA, el POUM vol permeabilitzar el teixit urbà, respectant en la mesura del possible les edificacions existents i
ampliant l’entorn històric. Únicament es planteja un entorn de desenvolupament (amb edificacions unifamiliars en filera) a llevant del vial
previst, consolidant un nou front al nucli.
A SUTERRANYA es preveu la consolidació i rehabilitació per evitar els enderrocs, sense incloure cap ampliació pel sud (actualment
vigent) i fent petits retocs a les edificacions existents (patis, alineacions...).
A PALAU DE NOGUERA, es preveu el manteniment i regulació del nucli històric, mentre que en el raval es proposa la conversió de les
construccions agrícoles en un espai urbà.
Als NUCLIS DE LA SERRA DE GURP (Santa Engràcia, Gurp, Sant Adrià, Tendrui, Claret, Eroles, Fígols, Puigverd i Tercui) amb la
delimitació directa de sòl urbà o de polígons d’actuació (no s’inclouen els classificats com a SNU: Claramunt, Espills i Escarlà) són els
antics “nuclis passius”. Es proposa la seva classificació en funció de la situació actual i la necessitat de nous serveis.
Als NUCLIS DE LA TERRETA s’hi defineixen directament el sòl urbà o polígons d’actuació (Torre de Tamúrcia, Torogó, Espluga de
Serra, Castellet, Aulàs, Sapeira i Pont d’Orrit), exceptuant els classificats com a SNU (Masos de Tamúrcia i Esplugafreda), són els altres
“nuclis passius”. El POUM n’estableix una regulació específica per a cadascun, definint espais públics i privats i la manera d’intervenir-hi.
Els nuclis depenen d’Espluga de Serra que disposa de CEIP i una mínima infraestructura de serveis que caldrà mantenir i potenciar.
Sòl no urbanitzable X X X X X X
El POUM es planteja els següents objectius bàsics: (1) Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen
especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, econòmic i/o cultural, entre els quals hi ha els sòls més fèrtils i de
major productivitat agrícola; (2) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o subjectes
123

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa urbanística; (3) Assegurar les connexions ecològiques necessàries per al manteniment
i, si és el cas, la millora de la biodiversitat, el bon estat dels ecosistemes i dels processos ecològics; (4) Preservar aquells terrenys necessaris
per al cicle hidrològic; (5) Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del sistema d’espais oberts,
afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades; (6) Establir una gradació de preferències amb relació a
les alternatives d’urbanització i edificació; (7) Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de les
àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur; (8) Contribuir a garantir la continuïtat de
l’activitat agrària i del paisatge rural; (9) Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.
4.2. IDENTIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS SÒLS OBJECTE DE
TRANSFORMACIÓ I DE LES DEMANDES ADDICIONALS DE
RECURSOS
D’una banda, s’identificaran i quantificaran aquells sòls objecte de transformació. Per això,
s’exposaran els quadres sobre les reserves (les superfícies es troben en m 2) de nous sòls per
a sistemes d’espais lliures públics i equipaments, sobre els sectors de planejament derivat i
àmbits de gestió i sobre la qualificació de sòl, extret de la Memòria d’Ordenació del POUM
objecte d’aprovació definitiva.
En segon lloc, es quantificarà els sostres edificables destinats a habitatge i indústria, així com
el nombre d’habitants que està previst que acullin (també extret de la Memòria d’Ordenació
del POUM).
4.2.1. NOUS ESPAIS LLIURES PÚBLICS I EQUIPAMENTS
La reserva del POUM per a espais lliures públics, en funció del sòl urbà i urbanitzable és
la següent:
Codi Qualificació Superfície % Sostre resid. m2/100m2st
V1 Espais lliures, parcs i places 132.034 41,54%
V2 Espais lliures de protecció 50.344 15,84%
V4 Espais lliures, horts urbans 592 0,19%
TOTAL SOL URBÀ 182.970 57,56% 1.392.519 13
V1 Espais lliures, parcs i places 64.204 20,20%
V2 Espais lliures de protecció 42.956 13,51%
V4 Espais lliures, horts urbans 282 0,09%
TOTAL SOL URBANITZABLE 107.442 33,80% 202.764 53
V3 Espais lliures, connexió ecològica 23.251 7,31%
V1 Espais lliures, parcs i places
SOL URBANITZABLE NO
1.380 0,43%
TOTAL DELIMITAT 23.251 7,31% 42.401 55
V4 Espais lliures, horts urbans 4.220 1,33%
TOTAL SOL NO URBANITZABLE 4.220 1,33%
TOTAL TERME MUNICIPAL 317.884 100% 1.595.283 20
124

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Per la seva banda, les reserves de sòl per a equipaments públics són:
Codi Qualificació Superfície % Sostre resid. m2/100m2st
E1 Equipament Docent 33.464 13,64%
E2 Equipament Esportiu
Equipament sòcio-cultural o
41.239 16,80%
E3 administratiu 58.269 23,74%
E4 Cementiri 15.934 6,49%
E5 Reserva per equipaments 62.398 25,43%
HD Habitatge Dotacional 95 0,04%
S Serveis tècnics 1.067 0,43%
TOTAL SOL URBÀ 212.467 86,57% 1.392.519 15
E1 Equipament Docent 16.702 6,81%
E2 Equipament Esportiu 6.870 2,80%
E4 Cementiri 0,00%
HD Habitatge Dotacional 7.603 3,10%
S Serveis tècnics 1.779 0,72%
TOTAL SOL URBANITZABLE 32.953 13,43% 202.764 16
TOTAL TERME MUNICIPAL 245.420 100% 1.595.283 15,38
4.2.2. SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT I ÀMBITS DE GESTIÓ
La definició dels sectors susceptibles de transformació per part del POUM es fonamenten
en les projeccions demogràfiques establertes a la Memòria Social del Pla. A continuació
se’n fa un breu resum per entendre el procés de càlcul de les necessitats d’habitatge.
PROJECCIONS DE POBLACIÓ I HABITATGES
Donat que les projeccions de població de l’IDESCAT a nivell de comarca es troben
actualment desfasades, per a obtenir el nombre d’habitants previsible pel 2025 s’han
estudiat les diferents tendències que ha seguit el desenvolupament de la població al
municipi, fonamentalment, les migracions interiors (un dels factors més importants).
D’aquesta forma, s’ha treballat amb tres hipòtesi possibles (baix, mig i alt) que prenen els
seus principis en la identificació dels models de creixement municipal els darrers anys, les
seves tipologies i les probabilitats de continuïtat. Els creixements anuals mitjans es
plantegen en 1%, 1’44% i 2% pels tres escenaris.
En relació a les projeccions de llars per al 2025 s’han pres com a marc de referència les
projeccions efectuades per l’IDESCAT a l’àmbit del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran,
que plantegen 2,44 habitants per llar a l’escenari baix i 2,29 habitants per llar a l’escenari
alt.
125

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
POBLACIÓ
NOMBRE LLARS
Escenari baix (2,44 h/ll) Escenari alt (2,29 h/ll)
Escenari alt (2%) 10.200 4.450 4.200
Escenari mig (1,44%) 8.900 3.880 3.650
Escenari baix (1%) 8.200 3.600 3.470
Projeccions de població i habitatges (llars) a l’horitzó 2025 per Tremp.
Font: Memòria Social del POUM de Tremp (aprov. provisional)
A continuació, per tal de poder valorar el nombre total d’habitatges que el pla haurà de
preveure caldrà establir la proporció entre habitatges principals que existiran i habitatges
secundaris i buits. És difícil valorar aquesta relació entre els diferents tipus d’habitatge
donats els últims canvis, però el fet que les noves promocions incorporin un mínim del
30% d’habitatges de protecció oficial ajudarà a fixar població, la qual cosa fa pensar que a
l’horitzó del pla hi haurà una forquilla entre el 50 i 55% d’habitatges principals.
Si es consideren les majors necessitats d’habitatge, es planteja com a base per la redacció
del pla l’escenari alt explicat anteriorment, per tant, en resulta:
Escenari baix
(2,44 h/ll)
Escenari alt (2,29 h/ll)
Habitatges principals 2025 4.439 4.167
Habitatges totals 2025 (50% principals) 8.878 8.334
Habitatges totals 2025 (55% principals) 8.071 7.799
Habitatges actuals 4.986
Habitatges a preveure 2025 3.085 2.813
Previsions d’habitatge a l’horitzó 2025 a Tremp segons l’escenari intermedi
Font: Memòria Social del POUM de Tremp (aprov. provisional)
Per tant, les necessitats d’habitatge estimades que haurà de preveure el pla per a l’any
2025 se situaran a l’entorn dels 3.100 habitatges per a uns 10.200 habitants.
PROPOSTES RESIDENCIALS DEL POUM
El POUM planteja propostes amb objectius clarament diferenciats a Tremp i als diferents
nuclis. Per aquest motiu hi ha una divisió fonamental en 2 parts, una primera relativa al
casc urbà de Tremp i una segona referida als diferents nuclis.
126

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Per facilitar la comprensió i la gestió municipal el POUM ha assignat un número d’ordre a
cada nucli a partir del qual s’han numerat els plans derivats i els àmbits de gestió.
1. Casc urbà de Tremp
2. Vilamitjana
3. Suterranya
4. Palau de Noguera
5. Puigcercós
6. Claret
7. Figols
8. Puigverd
9. Eroles
10. Tendrui
11. Sant Adrià
12. Gurp
13. Santa Engràcia
14. Tercui
15. Pont d’Orrit
16. Sapeira
17. Aulàs
18. Castellet
19. Espluga de Serra
20. Torogó
21. Torre de Tamúrcia
Així doncs, per als diferents sòls, el POUM té previst els següents sectors com a Polígons
d’Actuació de Consolidació en sòl urbà consolidat (PAc), de Transformació (PAr) i Plans
de Millora Urbana (PMU) en sòls no consolidats, i Plans Parcials (PP) en sòl urbanitzable.
Codi Nom Superfície
Sostre
residencial
Sostre
activitats
Sostre
total Habit.
Edific.
bruta Densitat
PAc-01.1 L'Era del comú 150 523 52 575 4 3,84 267,08
PAc-01.2 Travesera de Sant Jaume 1 3.219 9.930 1.242 11.172 94 3,47 292,02
PAc-01.3 Camí d'Eroles 1.284 1.874 438 2.312 17 1,80 132,36
PAc-01.4 Travesera de Sant Jaume 2 3.860 9.738 1.228 10.967 92 2,84 238,31
PAc-01.5 Torrent de la Fontvella 939 1.728 296 2.024 16 2,16 170,42
PAc-01.6 Noguera Pallares - Obres públiques 4.884 11.967 1.964 13.932 113 2,85 231,36
PAc-01.7 Carrer del Pallars 1.360 1.879 431 2.310 17 1,70 125,01
PAc-01.8 Habitatges d'obres públiques 7.956 2.595 0 2.595 18 0,33 22,62
PAc-01.9 Front del Barranc del Joncar 4.583 6.771 1.786 8.557 64 1,87 139,65
PAc-01.10 Noguera Pallaresa - Pallars 1.503 1.909 520 2.429 18 1,62 119,76
PAc Tremp Polígons en SUC del Nucli de Tremp 28.236 47.006 7.437 54.443 435 1,93 154,06
PAc-02.1 Santa Llúcia 2 (Vilamitjana) 871 998 0 998 7 1,15 80,35
PAc-02.2 Santa Llúcia 1 (Vilamitjana) 713 660 0 660 4 0,93 56,10
PAc-02.3 Carrer Nou de Llevant 1 (Vilamitjana) 1.435 1.008 0 1.008 7 0,70 48,78
PAc-02.4 Carrer Nou de Llevant 2 (Vilamitjana) 2.090 1.895 0 1.895 15 0,91 71,76
PAc-02.5 Plaça de la Collada (Vilamitjana) 489 187 0 187 1 0,38 20,44
PAc-03.1 Carretera de Suterranya (Suterranya) 6.937 1.400 0 1.400 9 0,20 12,97
PAc-04.1 Carrer de la Costa (Palau de Noguera) 462 566 0 566 6 1,23 130,00
PAc-04.2 Raval de Dalt 1 (Palau de Noguera) 1.362 1.343 0 1.343 9 0,99 66,07
127

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PAc-04.3 Raval de Dalt 2 (Palau de Noguera) 1.799 1.049 0 1.049 7 0,58 38,91
PAc-05.1 Carrer de Llevant (Puigcercós)
Polígons en SUC, Plana de la
2.120 2.498 0 2.498 17 1,18 80,19
PAc Plana Noguera 18.279 11.604 0 11.604 82 0,63 44,86
PAc-06.1 Claret 5.233 5.081 0 5.081 48 0,97 91,72
PAc-07.1 Fígols 609 460 0 460 5 0,76 82,06
PAc-08.1 Puigverd 4.839 3.900 0 3.900 37 0,81 76,47
PAc-10.1 Tendrui 1 5.168 1.813 0 1.813 7 0,35 13,54
PAc-10.2 Tendrui 2 1.684 602 0 602 2 0,36 11,87
PAc-11.1 Sant Adrià 3.497 1.856 0 1.856 12 0,53 34,31
PAc-12.1 Gurp 1 4.083 2.678 0 2.678 22 0,66 53,88
PAc-12.2 Gurp 2 2.161 1.597 0 1.597 10 0,74 46,28
PAc-12.3 Gurp 3 2.758 1.480 0 1.480 10 0,54 36,25
PAc-13.1 Santa Engràcia 1.309 278 0 278 1 0,21 7,64
PAc-14.1 Tercui 4.649 3.877 0 3.877 39 0,83 83,89
PAc Serra Polígons en SUC, Serra de Gurp 35.992 23.623 0 23.623 193 0,66 53,62
PAc-17.1 Aulàs 1 991 341 0 341 1 0,34 10,09
PAc-17.2 Aulàs 2 2.239 599 0 599 2 0,27 8,93
PAc-18.1 Castellet 1 2.149 724 0 724 3 0,34 13,96
PAc-18.2 Castellet 2 881 620 0 620 5 0,70 56,77
PAc-19.1 Espluga de Serra 1 2.614 610 0 610 2 0,23 7,65
PAc-19.2 Espluga de Serra 2 2.050 633 0 633 4 0,31 19,51
PAc-19.3 Espluga de Serra 3 4.145 1.161 0 1.161 5 0,28 12,06
PAc-20.1 Torogó 3.592 2.496 0 2.496 20 0,69 55,67
PAc Terreta Polígons en SUC, La Terreta
SECTORS EN SOL URBÀ
18.662 7.183 0 7.183 42 0,38 22,51
TOTAL CONSOLIDAT 101.168 89.416 7.437 96.853 752 0,96 74,33
PAr-01.1 Copirineu 11.224 6.105 0 6.105 43 0,54 38,31
PAr-01.2 La Bòbila 5.553 3.394 0 3.394 34 0,61 61,23
PAr-01.3 Rambla Pompeu Fabra 7.352 17.261 2.349 19.610 179 2,67 243,47
PAr-01.4 Alcalde Altisent - La Pedrera 1 3.396 2.535 0 2.535 26 0,75 76,55
PAr-01.5 Alcalde Altisent - La Pedrera 2 4.829 3.225 0 3.225 34 0,67 70,40
PAr-01.6 Mirador de la Creu 1.647 1.914 387 2.300 18 1,40 109,26
PAr Tremp Polígons en SUNC, Tremp 34.003 34.434 2.736 37.169 334 1,09 98,23
PMU-01.1 La Farinera 3.373 5.246 985 6.231 53 1,85 157,14
PMU-01.2 El Pinell 33.637 37.669 7.888 45.557 392 1,35 116,54
PMU-01.3 Ampliació de l'Hospital 5.193 3.222 1.281 4.504 33 0,87 63,55
PMU-01.4 Pare Fidel 7.148 3.985 0 3.985 36 0,56 50,37
PMU-01.5 L'Alberg (PP-T) 17.072 6.400 0 6.400 25 0,37 14,64
PMU-01.6
PMU
Bisbe Iglèsias 1 (PP_F) 9.723 3.221 0 3.221 10 0,33 10,28
Tremp Plans de Millora Urbana, Tremp 76.145 59.743 10.154 69.897 549 0,92 72,10
PAr-05.1 Puigcercós 1 4.169 1.971 0 1.971 14 0,47 33,58
PAr-05.2 Puigcercós 2
Polígons en SUNC, Plana de la
1.324 626 0 626 4 0,47 30,20
PAr Plana Noguera 5.493 2.597 0 2.597 18 0,47 32,77
PAr-07.1 Fígols 1.215 641 0 641 4 0,53 32,93
PAr-10.1 Tendrui 2.558 760 0 760 3 0,30 11,73
PAr-12.1 Gurp 909 379 0 379 1 0,42 11,00
PAr Serra Polígons en SUNC, Serra de Gurp 4.682 1.780 0 1.780 8 0,38 17,09
PAr-19.1 Espluga de Serra 3.509 2.382 0 2.382 21 0,68 59,85
PAr Terreta Polígons en SUNC, La Terreta
SECTORS EN SOL URBÀ NO
3.509 2.382 0 2.382 21 0,68 59,85
TOTAL CONSOLIDAT 123.833 100.937 12.890 113.827 930 0,92 75,10
128

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PPr-01.1 Carrasco i Formiguera (PP-E) 9.980 4.327 1.714 6.041 43 0,61 43,09
PPr-01.2 Carrer Lleida (PP-D) 51.517 20.242 1.871 22.112 175 0,43 33,97
PPr-01.3 Conca de Tremp (PP-G + PP-V) 21.526 16.282 0 16.282 168 0,76 78,05
PPr-01.4 Mirador de La Fontvella (PP-Q) 10.477 6.061 0 6.061 62 0,58 59,18
PPr-01.5 2a Travessera de Sant Jaume (PP-L) 7.734 1.968 1.285 3.253 19 0,42 24,57
PPr-01.6 Turó de Sant Jaume 1 (PP-N) 49.438 20.889 0 20.889 200 0,42 40,45
PPr-01.7 Turó de Sant Jaume 2 (PP-M PP-U) 67.397 39.928 1.201 41.129 410 0,61 60,83
PPr-01.8 Avinguda Boumort (PP-K) 15.847 7.849 1.716 9.565 79 0,60 49,85
PPr-01.9 Avinguda Pirineus (PP-X) 15.715 6.853 490 7.343 72 0,47 45,81
ARE PDU Àrea Residencial Estratègica 154.473 66.265 0 66.265 702 0,43 45,47
PPr Tremp Plans Parcials, Tremp 404.104 190.665 8.276 198.940 1.930 0,49 47,76
PPr-02.1 La Font (Vilamitjana) 28.719 12.099 0 12.099 125 0,42 43,53
PPr Plana Plans Parcials, Plana de la Noguera 28.719 12.099 0 12.099 125 0,42 43,53
PPa-01.1 El Rengaró 99.939 0 77.952 77.952 0 0,78 0,00
PPa-02.1 Serrat de l'Aspre 212.448 0 124.070 124.070 0 0,58 0,00
PPa Plans Parcials d'activitats
SECTORS EN SOL URBANITZABLE
312.386 0 202.022 202.022 0 0,65 0,00
TOTAL DELIMITAT 745.209 202.764 210.297 413.061 2.055 0,55 27,58
SUND-1 Barranc Riucós 86.959 37.810 0 37.810 405 0,43 46,57
SUND-2 La Vinya (Vilamitjana)
SECTORS EN SOL URBANITZABLE
10.385 4.592 0 4.592 40 0,44 38,52
TOTAL NO DELIMITAT 97.343 42.401 0 42.401 445 0,44 45,71
TOTAL SECTORS 1.067.553 435.518 230.625 666.143 4.182 0,62 39,17
Proposta de sostres i habitatges pels diferents sectors d’ordenació
Font: Memòria d’Ordenació del POUM de Tremp (aprov. provisional)
Amb aquestes previsions, es calcula el nombre d’habitatges previstos a partir del grau de
consolidació dels diversos polígons i sectors, ponderant tot una sèrie de coeficients per tal
d’ajustar-los a un escenari factible:
- Sòl urbà consolidat no sectoritzat (SU). Els habitatges previstos en aquest sòl s’obtenen
de l’aplicació dels paràmetres de les qualificacions urbanístiques previstes, que
corresponen a la consolidació màxima possible. Per tal d’ajustar aquest màxim a la
realitat s’ha aplicat un coeficient de nivell de consolidació d’entre el 40% a Eroles o
Santa Engràcia (amb gran quantitat d’edificacions, però que tenen un nivell de
consolidació molt baix al trobar-se integrades al sòl urbà gran quantitat d’eres que
tindran un procés de renovació lent) i el 60% d’Aulàs. El nivell de consolidació
previst al nucli urbà de Tremp és del 50%, ja que l’eixample encara presenta un
nivell força baix de consolidació i el volum edificable del casc antic i el raval tot i ser
complet no assolirà mai nivells propers a la densitat màxima fixada pel POUM (1
habitatge / 90 m2).
- Sòl urbà no consolidat inclòs en polígons. Es tracta d’un sòl urbà no desenvolupat i, per
tant, podrà consolidar-se fins al 90%.
129

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- Planejament derivat: es tracta de sectors que es desenvoluparan sobre sòls ocupats
fonamentalment per antigues indústries i que, per tant, es podran consolidar en la
seva pràctica totalitat. D’acord amb la dinàmica habitual al municipi de no esgotar
els sostres ni densitats previstes pels planejaments s’hi considera un nivell de
consolidació del 90%.
- Sòl urbanitzable (PP). es tracta de sectors actualment sense ocupació residencial i que,
per tant, es podran consolidar en un 90%.
El pla es fixa com a objectiu assolir al casc urbà de Tremp un 55% de primera residència al
sòl urbà consolidat i uns percentatges entre el 60 i el 70% al sòl urbà no consolidat i als
sectors amb planejament derivat. Així doncs, el nombre màxim d’habitants, considerant
l’escenari més desfavorable amb una ocupació de 2,29 habitants/llar (escenari alt), serà de
11.097.
Sostre Màxim
Nivell de
consolidació Habitants ponderats
Classificació Residencial Habitatges % Habitatges 1ª resid. Ocupació Habitants
SUC TREMP 918.901 8.689 50% 4.345 55% 2,29 5.472
PAr Polígons d'actuació residencials Tremp 34.671 337 90% 303 60% 2,29 417
PMU Plans de millora urbana Tremp 59.743 549 90% 494 60% 2,29 679
SOL URBÀ 1.013.314 9.575 5.142 6.568
PPr Plans Parcials Residencials Tremp 190.960 1.932 90% 1.739 55% 2,29 2.190
SOL URBANITZABLE 190.960 1.932 1.739 2.190
TREMP 1.204.274 11.507 6.881 8.758
SUC VILAMITJANA 151.640 1.451 50% 726 55% 2,29 914
SUC SUTERRANYA 30.121 283 60% 170 50% 2,29 194
SUC PALAU DE NOGUERA 43.325 414 45% 186 55% 2,29 235
SUC PUIGCERCÓS 18.370 135 60% 81 55% 2,29 102
PAr Polígons d'actuació residencials Puigcercós 2.597 18 90% 16 55% 2,29 20
SOL URBÀ 246.054 2.301 1.179 1.465
PPr Plans Parcials Residencials 12.099 125 90% 113 55% 2,29 142
SOL URBANITZABLE 12.099 125 113 142
PLANA DE LA NOGUERA 258.153 2.426 1.291 1.607
SUC CLARET 5.081 48 50% 24 20% 2,29 11
SUC FÍGOLS 7.009 68 50% 34 55% 2,29 43
PAr Polígons d'actuació residencials Fígols 641 4 90% 4 55% 2,29 5
SUC PUIGVERT 3.900 37 50% 19 40% 2,29 17
SUC EROLES 10.235 96 40% 38 65% 2,29 57
SUC TENDRUI 3.175 13 50% 7 55% 2,29 8
PAr Polígons d'actuació residencials Tendrui 760 3 90% 3 55% 2,29 3
SUC SANT ADRIÀ 7.997 66 50% 33 55% 2,29 42
SUC GURP 8.427 70 50% 35 45% 2,29 36
SUC SANTA ENGRÀCIA 17.108 154 40% 62 55% 2,29 78
130

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
SUC TERCUI 3.877 39 50% 20 40% 2,29 18
SUC PONT DE MONTANYANA 16.627 168 50% 84 40% 2,29 77
SOL URBÀ 84.838 766 361 394
SOL URBANITZABLE 0 0 0 0
SERRA DE GURP 84.838 766 361 394
SUC ORRIT 3.269 36 50% 18 55% 2,29 23
SUC SAPEIRA 9.879 97 50% 49 55% 2,29 61
SUC AULÀS 5.037 39 60% 23 80% 2,29 43
SUC CASTELLET 4.518 42 50% 21 55% 2,29 26
SUC ESPLUGA DE SERRA
Polígons d'actuació residencials Espluga de
11.575 101 50% 51 80% 2,29 93
PAr Serra 2.382 21 90% 19 55% 2,29 24
SUC TOROGÓ 2.496 20 50% 10 45% 2,29 10
SUC TORRE DE TAMÚRCIA 9.157 94 50% 47 55% 2,29 59
SOL URBÀ 48.313 450 237 339
SOL URBANITZABLE 0 0 0 0
LA TERRETA 48.313 450 237 339
TOTAL SÒL URBÀ 1.392.519 13.092 6.919 8.766
TOTAL SÒL URBANITZABLE 203.059 2.057 1.851 2.332
TOTAL MUNICIPI 1.595.579 15.149 8.770 11.097
Previsió d’habitants del POUM en base a l’ocupació dels habitatges pels diferents sectors d’ordenació
Font: Memòria Social del POUM de Tremp (aprov. provisional)
En conseqüència, la proposta de nous habitatges previstos al POUM (per 11.097
habitants) està lleugerament per sobre de les projeccions demogràfiques i de llars
establertes pel 2025 (per 10.200 habitants), tal i com es resumeix a continuació. Aquesta
desviació es considera necessària ja que en un municipi amb les característiques de Tremp
no es pot preveure un desenvolupament del 100% dels sectors. Cal considerar que molts
d’ells són sòls urbans ja consolidats i la resta àmbits ja previstos a les normes vigents que
no s’han desenvolupat durant els 35 anys de vigència d’aquestes.
Projeccions 2025 Proposta POUM
Habitants 10.200 11.097
Habitatges totals 2025 (55% principals) 8.071 – 7.799 8.770
Comparativa entre les projeccions a l’horitzó del 2025 i les propostes del POUM
Font: Elaboració pròpia a partir de la Memòria Social del POUM de Tremp (aprov. provisional)
Tot seguit es resumeixen les principals característiques i objectius dels sectors de
planejament i àmbits de gestió plantejats pel POUM. Sense prendre encara mesures
addicionals, se’n valora l’impacte previ.
131

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
SECTOR O
ÀMBIT
PMU-01.1 La
Farinera
PMU-01.2 El
Pinell
PMU-01.3
Ampliació de
l’Hospital
CARACTERÍSTIQUES IMPACTE PREVI
CASC URBÀ DE TREMP
L’objecte d’aquest sector és l’ordenació de l’espai que ocupa la Cooperativa i el seu entorn. La seva
posició, amb fronts a l’avinguda alcalde Altisent, la plaça Espanya i l’accés al parc del Pinell, fan que
no es consideri adequat el manteniment d’una activitat de caràcter industrial en aquest entorn. El pla
no preveu el seu trasllat immediat, sinó que genera un sector de desenvolupament que es
desenvoluparà en el moment que la indústria vulgui abandonar el seu actual emplaçament, fet que es
considera que es produirà dins del temps de desenvolupament d’aquest pla.
L’objecte d’aquest sector és l’ordenació dels terrenys situats entre l’avinguda alcalde Altissent i el nou
passeig del riu. Aquest entorn esdevindrà l’accés principal al municipi, ja es provingui de Barcelona o
de Lleida, ja que amb la construcció de la nova variant (sempre que s’executi la proposta defensada
per l’ajuntament, de situar la variant a l’est del casc urbà) la sortida principal al nucli se situarà en la
prolongació del passeig del riu.
L’objecte d’aquest sector és l’ordenació dels terrenys vacants a la part posterior de l’hospital i que
hauran de permetre enllaçar aquest entorn tant amb el nucli urbà, com amb l’avinguda alcalde
Altissent i l’entorn de la Pedrera, evitant l’existència d’aquest buit urbà en un entorn que pot
esdevenir un punt d’enllaç bàsic entre l’accés del municipi i l’hospital.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’elimina
una activitat industrial del centre.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps i erms abandonats
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu.
132

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PMU-01.4
Pare Fidel
PMU-01.5
L’Alberg
(antic PP-T)
PMU-01.6
Bisbe Iglesias
1 (antic PP-F)
L’objecte d’aquest sector és completar l’ordenació de l’entorn del pla especial de la Pedrera que
preveien les normes subsidiàries vigents. El POUM ha dividit l’antic pla especial en diferents àmbits
per tal d’aïllar les problemàtiques que s’hi donen, i que han fet impossible el seu desenvolupament.
L’objecte d’aquest sector és consolidar l’ordenació de l’extrem est del turó de Sant Jaume. Aquest
entorn es troba actualment ocupat per tota una sèrie d’edificacions de tipus unifamiliar que se situen
a l’entorn de l’Alberg de la xarxa d’albergs de la Generalitat de Catalunya.
Aquest entorn es definia com un pla parcial a les normes vigents, però l’existència de diferents
edificacions que es reparteixen al llarg de tot el sector fa que sigui més adequada la seva consideració
com a sòl urbà no consolidat. Es proposa definir una ordenació que respecti aquestes edificacions
sense permetre un augment significatiu del sostre construït. La seva posició a l’extrem del turó de
Sant Jaume, fa que es valori l’oportunitat de reduir l’edificabilitat permesa a les normes vigents i la
definició del menor nombre de vials possibles per tal de mantenir, en la mesura del possible, la
topografia actual.
Es manté l’ordenació bàsica prevista per al 2n subsector del PP-F. No obstant, es modifica l’extrem
sud del sector redefinint-se lleugerament el traçat viari i la configuració de la rotonda per tal de
permetre l’enllaç amb un petit vial al camí ja definit al pla parcial i ajustant l’equipament a l’entorn
realment utilitzable. Aquest sector va ser aprovat i publicat, per tant, no es preveu la necessitat de la
ubicació de reserves per habitatges de protecció pública.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps i erms abandonats
- Tot i que limita per l’oest amb la roureda de roure
valencià del Barranc de Sant Jaume, no hi impacte
ambiental negatiu significatiu.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps i erms abandonats
133

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PAr-01.1
Copirineu
PAr-01.2 La
Bòbila
PAr-01.3
Rambla
Pompeu
Fabra
PAr-01.4 /
PAr-01.5
Alcalde
Altissent – La
Pedrera 1 i 2
PAr-01.6
Mirador de la
Creu
PAc-01.1 l’Era
del Comú
PAc-01.2 /
PAc-01.4
Travessera St
Jaume 1 i 2
L’objecte d’aquest sector és l’ordenació dels terrenys que, actualment ocupa la fàbrica de Copirineu,
en el moment en què la indústria vulgui abandonar aquest entorn per situar-se en una zona
industrial.
L’objecte d’aquest sector és reordenar el sector que actualment ocupa la bòbila i el seu entorn, per tal
que en el moment en què es cregui convenient es pugui desenvolupar una nova ordenació que abasti
tot el límit sudoest del casc urbà en el seu front amb el cementiri.
L’objecte d’aquest sector és reordenar el punt d’unió entre la Rambla del doctor Pearson i el passeig
de Pompeu Fabra. Aquest darrer tram que queda per consolidar de la “Rambla” ha estat objecte de
diferents propostes des de l’aprovació de les normes i fins a la redacció d’un pla especial específic. El
POUM preveu reformular les propostes per tal d’aconseguir el seu desenvolupament i permetre que
es pugui consolidar un dels eixos fonamentals del municipi.
L’objecte d’aquest sector és reordenar l’accés al municipi des de Vilamitjana. Actualment en aquest
entorn hi trobem edificacions de diferents tipologies i situades sense cap ordre preestablert. El POUM
proposa l’ordenació d’aquest entorn per tal que en el moment en què aquestes edificacions siguin
substituïdes es generi un nou front adequat a la seva posició com a porta del municipi.
L’objecte d’aquest sector és reordenar l’entorn buit a la trobada del carrer de la Creu, el camí de la
costa i la travessera segona de Sant Jaume. Actualment aquest entorn es troba ocupat per unes
edificacions en ruïnes que impedeixen establir una continuïtat adequada entre aquests eixos.
L’objecte d’aquest polígon és consolidar un passatge a l’interior de l’illa constituïda pels carrers
Aragó, Sant Roc i el passeig del pare Manyanet. Aquest passatge ja està en part construït pels dos
extrems i permetrà generar un per a vianants des del nucli històric fins a l’estació.
L’objecte d’aquests polígons és garantir les cessions i la urbanització dels vials d’aquests entorns,
actuacions imprescindibles per a obtenir la condició de solar de les parcel·les.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, afecta
exclusivament l’àmbit de Copirineu, de tipus industrial.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, afecta
exclusivament l’àmbit de la bòbila, de tipus industrial.
- Únicament cal tenir en consideració la preservació d’una
noguera de grans dimensions al límit nord-oest.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu
- Tot i que limita pel nord-est amb la roureda de roure
valencià del Barranc de Sant Jaume, no hi ha impacte
ambiental negatiu significatiu.
PAc-01.3 L’objecte d’aquest sector és millorar la connectivitat de l’entorn del camí del cementiri amb l’obertura - Les edificacions (clau 2a) afecten al nord a part de la
134

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Camí d’Eroles d’un nou vial que enllaci els dos entorns del PPr-01.3 Conca de Tremp i permeti regularitzar les
edificacions properes al ferrocarril de la Pobla de Segur.
L’objecte d’aquest polígon és reordenar les edificacions previstes a la part posterior de l’illa situada a
PAc-01.5 llevant de l’avinguda dels Pirineus i delimitada pel barranc de la Fontvella i l’avinguda de la
Torrent de la Fontvella. L’objectiu de la reordenació és acabar de definir una façana a les noves edificacions del
Fontvella turó de Sant Jaume, que les normes vigents ja definien a la part posterior de la resta de l’avinguda
dels Pirineus, però que no definien de forma completa d’aquesta darrera façana.
L’objecte del polígon PAc-01.6 és garantir les cessions i la urbanització del nou vial, paral·lel a
l’avinguda dels Pirineus, que donarà front a aquestes edificacions. La cessió i urbanització dels vials
que confronten amb l’edificació són actuacions imprescindibles per a obtenir la condició de solar de
PAc-01.6 / les parcel·les.
PAc-01.7 i L’objecte del PAc-01.7 és l’obertura d’un nou vial al punt mig de l’illa central de l’avinguda dels
PAc-01.8 Pirineus. Aquesta illa actualment té una dimensió de 230 metres, esdevenint l’illa de majors
Noguera dimensions de tot el casc urbà. Aquesta dimensió és excessiva.
Pallaresa-OP, L’objecte del PAc-01.8 és completar la consolidació urbana de l’entorn dels habitatges d’obres
Carrer Pallars públiques. En aquest sentit es pretén consolidar les cessions de la zona verda del carener del turó, de
i Habitatges les cotxeres com a equipaments i dels vials.
OP
PAc-01.9
Front del
Barranc del
Joncar
PAc-01.10
Noguera
Pallaresa -
Pallars
L’objecte d’aquest polígon és desenvolupar l’ordenació prevista en el PE desenvolupat en aquest
entorn segons es preveia en les NNSS. Únicament es preveu la cessió i urbanització dels carrers i
espais públics.
L’objecte d’aquest polígon és reordenar les edificacions previstes a la part posterior de l’illa situada a
llevant de l’avinguda dels Pirineus i delimitada pel barranc de la Fontvella i l’avinguda de la
Fontvella. L’objectiu de la reordenació és acabar de definir una façana a les noves edificacions del
turó de Sant Jaume, que les normes vigents ja definien a la part posterior de la resta de l’avinguda
dels Pirineus, però que no definien de forma completa d’aquesta darrera façana.
roureda de roure valencià del Barranc de Sant Jaume.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu
135

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
SUND-1
Barranc de
Riucós
PPr-01.1
Carrasco i
Formiguera
(antic PP-E)
L’objecte d’aquest sector és ordenar el límit sud del casc urbà de Tremp. El límit natural del casc urbà
en aquest entorn, el barranc del Riucós, coincideix amb el límit del terme municipal. Cal assenyalar
que el terme municipal de Tremp presenta unes discontinuïtats molt peculiars a l’estar constituït 5
entorns pràcticament discontinus, un dels quals inclou únicament el casc urbà de Tremp.
Aquest POUM planteja, pel que fa a la delimitació del casc urbà de Tremp, la definició dels límits
naturals del municipi definint una sèrie de parcs territorials que caldrà respectar i mantenint oberta
l’expansió a l’oest, consolidant el salt de la via que l’Àrea residencial estratègica inicia pel que fa a l’ús
com a habitatge.
L’objecte d’aquest sector és l’ordenació dels terrenys no desenvolupats entre el passeig Onze de
setembre i la part posterior del front al carrer Bisbe Iglesias (situat davant l’Institut). Aquest entorn
estava definit a les normes subsidiàries vigents com a pla parcial PP-E.
- El Pla preserva una franja verda vinculada als boscos de
ribera del barranc (pollancreda amb roures i salzes) fins
a la línia d’inundabilitat per 500 anys, segons l’IGC.
- Crea un límit sud al municipi i obre una espai per al
gaudi del ciutadans.
- Paisatgísticament, tot i que es perden alguns camps
agrícoles en actiu, es recupera uns espais amb
instal·lacions industrials desordenades.
- Zona planera sense cap valor detectable, amb conreus
abandonats i guaret.
136

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PPr-01.2
Carrer Lleida
(antic PP-D)
PPr-01.3
Conca de
Tremp (antic
PP-G + PP-V)
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació dels terrenys no desenvolupats entre el carrer del president
Tarradelles, l’avinguda Onze de setembre i el carrer Lleida. Aquest entorn estava definit a les normes
subsidiàries vigents com a pla parcial PP-D. Aquest pla parcial ha estat recentment aprovat de
manera que el POUM transcriu aquestes determinacions.
L’objecte d’aquest sector és ordenar els terrenys situats, al límit entre el ferrocarril i el casc urbà, que
se situen per sobre del carrer de la Conca de Tremp.
El POUM ha proposat la unió en un únic pla parcial dels dos plans que definien les normes
subsidiàries vigents en aquest punt els PP-G i PP-V). Aquesta unió es deu a la voluntat d’agrupar tant
les reserves d’equipaments com de zones verdes per tal de poder proposar una ordenació que
respongui a les necessitats de la població i que no es limiti a complir els requisits legals. Cal
assenyalar que els dos plans parcials previstos eren d’una dimensió tant petita que la reserva
legalment establerta per a equipaments definia en els dos casos uns equipaments d’unes dimensions
pràcticament inutilitzables.
- Zona de parcel·les amb cereals i una part elevada sobre
talussos (preservats com a zona verda).
- Amb una franja verda de protecció davant el soroll del
tren, s’ocupa una zona de conreus farratgers, així com
zones ermes i instal·lacions industrials.
137

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PPr-01.4
Mirador de la
Fontvella
(antic PP-Q)
PPr-01.5 2a
Travessera de
Sant Jaume
(antic PP-L)
PPr-01.6 / PPr-
01.7 Sant
Jaume 1 i 2
(antic PP-N,
PP-M i PP-U)
PPr-01.8
Avinguda
Boumort
(antic PP-K)
L’objecte del sector és resoldre el límit del casc urbà amb el torrent de la Fontvella en l’entorn de
llevant del pont de Sant Jaume. En aquest àmbit les normes subsidiàries vigents definien un pla
parcial (PP-Q) que englobava tota una franja des del pont fins a la part baixa del camí de la Costa.
El nou POUM proposa la reordenació d’aquest àmbit per tal que aquest s’enllaci adequadament amb
l’entorn i permeti generar nous espais públics que s’aboquin al torrent de la Fontvella, obrint aquest
entorn natural a la població del municipi.
Per altra banda, es proposa la reducció de l’àmbit del pla previst a les normes. Aquestes preveien
l’ocupació de bona part del front del camí de la Costa, generant una llengua de nou sòl urbà
envoltada d’entorns de sòl rústic amb un alt interès pel municipi donada la seva fàcil accessibilitat.
Com hem assenyalat, aquest POUM ha concentrat les edificacions previstes al camí dels bancals
(PMU-01.4) per alliberar el màxim d’espai públic i apropar el sòl rústic a aquest entorn. La nova
definició del límit entre espai urbà i no urbanitzable es completa amb l’alliberament dels terrenys de
l’antic PP-Q que se situaven en aquest àmbit i que trencaven un entorn de forta topografia que cal
preservar de la urbanització.
L’objecte d’aquest sector és l’ordenació de l’àmbit situat entre la 2º Travessera de St. Jaume i el
barranc de la Fontvella. Correspon a la part no desenvolupada del PP-L definit per les NNSS vigents
amb anterioritat a aquest POUM.
L’objecte d’aquests sectors és l’ordenació del turó de Sant Jaume. Les normes vigents ja preveien la
urbanització del turó a partir de la redacció dels plans parcials PP-N, PP-M i PP-U.
El POUM recull l’àmbit d’aquells plans definint una estructura urbana que, adaptant-se a la
topografia i intentant mantenir les qualitats paisatgístiques, defineixi uns eixos bàsics i la ubicació
dels equipaments i verds principals per tal d’encaixar-se amb les edificacions que l’envolten.
L’objecte d’aquest sector és ordenar els terrenys situats al límit entre el ferrocarril, el pla parcial J (que
ja es troba desenvolupat) i l’avinguda dels Pirineus. Aquest pla parcial correspon als terrenys de
l’antic PP-K.
- Es preserven els talussos com a zona verda i s’ocupen
unes zones amb barraques i horts.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu
- S’ocupen terrenys actualment dedicats al conreus i
horts, però sobre un planejament vigent. S’han acumulat
les edificabilitat superiors a les parts baixes i menors a
les altes per preservar el carener.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, únicament
es perden uns terrenys agrícoles perimetrals.
PPr-01.9 L’objecte d’aquest sector és l’ordenació dels terrenys no desenvolupats situats a l’extrem nord del - Sense impacte ambiental negatiu significatiu, únicament
138

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Avinguda
Pirineus
(antic PP-X)
Àrea
Residencial
Estratègica
PPa-01.1 El
Rengaró
PAc-02.1
Bassa del
Vell–Av.
Catalunya
PAc-02.2
Plaça de la
Collada
PAc-02.2
Plaça de la
Collada
PAc-02.3
Carrer nou de
Llevant 1
casc urbà. Aquest entorn estava definit a les normes subsidiàries vigents com a pla parcial PP-X.
Aquest pla parcial ja ha estat aprovat de manera que el POUM transcriu aquestes determinacions. La
seva aprovació prèvia al POUM fa que no sigui necessari incorporar reserves per a habitatges de
protecció pública.
Aquest sector ha estat desenvolupat pel Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials
Estratègiques d’Alt Pirineu i Aran aprovat definitivament en data 13 de març de 2009.
Aquest POUM recull les característiques de l’ARE de Tremp tal i com ha sigut aprovades. Les
característiques urbanístiques que aquí es recullen son les que s’hauran d’observar en cas de redactarse
nous planejaments sobre el mateix àmbit.
El sòl inclòs en l’àmbit queda classificat per aquest POUM com Sòl Urbanitzable Delimitat.
L’objecte d’aquest sector és ampliar l’oferta de sol per a activitats industrials o terciàries lligades al
nucli de Tremp, que per les seves característiques s’han de col·locar preferentment separades dels
àmbits residencials.
VILAMITJANA
L’objecte d’aquest polígon és permetre l’obertura d’un nou vial que connectarà l’avinguda Catalunya
(carretera C-1412) amb el carrer de la Bassa del Vell.
L’objecte d’aquest polígon és fer compatible la creació d’un espai públic al servei del municipi i la
possibilitat d’edificar al solar existent a l’extrem nord del carrer de la Collada.
Les normes subsidiàries vigents preveien la creació d’un espai públic i la prohibició d’edificar. En
aquest POUM es considera que la posició de la parcel·la, al costat de l’església justifica la necessitat de
la creació d’un espai públic. No obstant això, la seva posició al límit del front edificat i per tant, amb
un gran mirador al seu costat, no fa necessari prohibir la reedificació d’un nou edifici en la posició on
ja havia existint un habitatge anteriorment.
L’objecte d’aquest polígon és fer compatible la creació d’un espai públic al servei dels municipi i la
possibilitat d’edificar al solar existent a l’extrem nord del carrer de la Collada. Les normes
subsidiàries vigents preveien la creació d’un espai públic i la prohibició d’edificar. En aquest POUM
es considera que la posició de la parcel·la, al costat de l’església justifica la necessitat de la creació
d’un espai públic. No obstant això, la seva posició al límit del front edificat i per tant, amb un gran
mirador al seu costat, no fa necessari prohibir la reedificació d’un nou edifici en la posició on ja havia
existint un habitatge anteriorment. Així doncs el pla intenta fer compatibles els dos requisits generant
un polígon que garanteixi que la nova edificació portarà vinculada la cessió d’aquest espai públic.
L’objecte d’aquest polígon és ordenar l’edificació de l’entorn de llevant d’un nou eix que permetrà
enllaçar l’extrem sud del nucli amb l’extrem nord. El POUM preveu la modificació del traçat previst
per aquest carrer a les normes subsidiàries, per tal d’ajustar-lo a la direcció del camí actual.
Es preveu una ordenació que eviti la creació d’un front continu que impedeixi la relació entre el nucli
i el seu entorn, generant-se dues edificacions de menors dimensions.
es perden uns terrenys agrícoles perimetrals.
- Es generarà un parc entorn al torrent de la Fontvella que
garanteixi la protecció d’aquest i doni continuïtat a l’eix
verd que constitueix.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns conreus i horts dins el nucli.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps perimetrals al nucli.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns conreus i horts dins el nucli.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps i barraques perimetrals al nucli.
139

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PAc-02.4
Carrer nou de
Llevant 2
PAc-02.5 /
PAc-02.6
Santa Llúcia 1
i 2
PPr-02.1 La
Font
SUND-2 La
Vinya
PPa-02.1
Serrat de
l’Aspre
PAc-03.1
Carretera de
Suterranya
L’objecte d’aquest sector és millorar la permeabilitat del nucli, aprofitant els entorns encara no
desenvolupats per garantir que les noves edificacions donaran continuïtat als eixos ja existents i
s’evitarà la seva interrupció Això permetrà anar construint una xarxa bàsica que connecti el centre
amb els extrems del nucli.
L’objecte d’aquest polígon és permetre completar l’obertura d’un nou vial situat a l’extrem de llevant
del nucli que permetrà garantir l’accés rodat a l’extrem nord del nucli històric.
L’objecte d’aquest sector és el desenvolupament de l’extrem nord-oest del casc urbà de Vilamitjana,
situat entre els carrers de la Font i la Cooperativa. Aquest pla parcial ja estava delimitat a les normes
complementàries actuals i el POUM manté les característiques fonamentals de la seva ordenació.
Fonamentalment, es vol generar una gran reserva per a equipaments i espai lliure en un entorn
relativament pla que permet la ubicació d’unes pistes esportives i la creació d’un parc al seu costat.
L’objecte d’aquest sector és el desenvolupament de l’extrem nord-est del casc urbà de Vilamitjana,
per permetre la creació d’un nou vial que faciliti l’accés a la part alta del nucli històric i la reserva
d’un espai per a equipaments de tipus socioculturals o educatiu que complementi la reserva per a
equipaments esportius prevista al PPr-02.1 La Font.
L’objecte del sector és delimitar un nou sector de tipus industrial – logístic a l’entorn de Vilamitjana
que ha de ser un pol d’ocupació i activitat de caire territorial.
El nou polígon se situa en una posició preeminent pel que fa a les connexions viàries amb la comarca.
S’ubica al costat de la C-1412, en el punt d’origen de la futura variant de Vilamitjana i a l’enllaç amb
la carretera de Gavet.
Aquest polígon permetrà atreure nova activitat al municipi, fonamentalment pel que fa a usos de
tipus logístic i que requereixen una major mida de parcel·la. També facilitarà el desplaçament
d’activitats que ja es troben al municipi, ubicats en entorns amb característiques urbanes i on la seva
presència genera problemes de mobilitat i veïnatge.
SUTERRANYA
L’objecte d’aquest polígon és l’ordenació de l’accés del nucli de Suterranya per permetre la ubicació
d’un equipament i el manteniment de l’edificació que les normes complementàries vigents preveien
en aquest entorn.
PALAU DE NOGUERA
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps perimetrals al nucli.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps perimetrals al nucli.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupa el
camp de futbol actual i uns conreus de cereals
perimetrals.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps perimetrals al nucli.
- S’ocupen vora 35 Ha de terrenys agrícoles fèrtils a la
Conca de Tremp, amb un impacte prou significatiu.
- Tot i ocupar sòl de protecció preventiva dins el PTP de
l’Alt Pirineu i Aran, les seves dimensions justifiquen
l’informe de la Secretaria de planificació Territorial i de
la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps a l’entrada del nucli. Els llistonars (clau 34h,
HIC prioritaris) no es veuen afectats.
140

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PAc-04.1
Carrer de la
Costa
PAc-04.2
Raval de Dalt
1
PAc-04.3
Raval de Dalt
2
PAr-05.1 /
PAr-05.2
Puigcercós 1 i
2
PAc-05.1
Carrer de
L’objecte d’aquest polígon és completar el carrer de la Costa per poder generar un eix de circulació a
l’entorn del nucli històric que permeti alliberar de vehicles l’interior del nucli. Aquest vial permetrà
connectar el carrer de la costa amb l’entorn central del nucli. Per fer-ho es dóna continuïtat al tram de
vial públic ja existent i s’ordena l’edificació de la parcel·la afectada que encara no es troba edificada.
L’objecte d’aquest polígon és l’ordenació de l’espai de plaça actual del carrer del Raval de Dalt. El pla
preveu el manteniment de les edificacions actuals i proposa l’ordenació de les edificacions que encara
no han estat consolidades. El pla preveu la creació d’un front edificat a la plaça i la prolongació del
petit vial actual (perpendicular al carrer del Raval de Dalt fins a connectar amb el carrer posterior del
camp de futbol.
L’objecte d’aquest polígon és l’ordenació de l’illa situada a l’extrem nord-est del carrer del Raval de
Dalt. Les normes complementàries vigents preveien l’obertura d’un nou vial a l’extrem nord del nucli
que havia de permetre el desenvolupament de les parcel·les situades al nord d’aquesta illa. El POUM
ha reconsiderat l’obertura d’aquest vial donada la seva topografia, ja que s’ubicava en uns terrenys
situats en una plataforma inferior a la que ocupa la resta del nucli.
PUIGCERCÓS
L’objecte d’aquests polígons és definir una ordenació que garanteixi la conservació de l’estructura de
carrers del nucli i la cessió dels espais lliures necessaris i equipaments. Donada l’estructura clara dels
carrers del nucli, el POUM considera necessari que les edificacions, ja previstes a les normes
complementàries actuals, s’adeqüin a aquesta estructura. D’aquesta manera s’evita generar noves
edificacions tancant les visuals dels carrers i es garanteix que en planejaments posteriors es pugui
plantejar un creixement del nucli en continuïtat amb la trama actual.
L’objecte d’aquest polígon és establir la delimitació entre espai públic i espai privat i garantir la cessió
d’aquells trams de vial públics per tal de garantir un accés adequat a totes les parcel·les. Es defineixen
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, es
reestructura el nucli i es completa la trama.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, es
reestructura el nucli i es completa la trama.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, es
reestructura el nucli i es completa la trama.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps perimetrals al nucli.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns camps perimetrals al nucli.
141

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
llevant 2 trams de vial i s’estableix l’ordenació definitiva dels habitatges situats a l’accés del nucli.
NUCLIS DE LA SERRA DE GURP
PAc-06.1
Claret
PAr-07.1
Fígols
PAc-07.1
Fígols
PAc-08.1
Puigverd
PAr-10.1
Tendrui
PAc-10.1 /
PAc-10.2
Tendrui 1 i 2
PAc-11.1 Sant
Adrià
PAc-12.1
Gurp 1
PAc-12.2
Gurp 2
PAc-12.3
Gurp 3
PAc-13.1
Santa
Engràcia
PAc-14.1
Tercui
L’objecte del polígon és regularitzar els espais públics definits pel POUM i garantir l’establiment
d’una xarxa de sanejament prèviament a la rehabilitació i construcció de nous habitatges.
L’objecte d’aquest polígon és obtenir la cessió d’un petit equipament per tal que es pugui construir un
local social en cas que es consideri adequat durant els anys de desenvolupament del pla.
L’objecte d’aquest sector és regularitzar els espais públics definits al POUM per tal de garantir que
prèviament a la rehabilitació dels habitatges afectats es garantirà un accés adequat a totes les
parcel·les.
Actualment Puigverd no disposa d’un sistema d’abastament d’aigua segur que faci viable permetre la
rehabilitació de més habitatges sense resoldre aquest problema. El POUM defineix un polígon
d’actuació en sòl urbà consolidat (PAc-08.1) per garantir que es desenvolupa una xarxa d’abastament
d’aigua segura.
L’objecte del polígon és regularitzar els espais públics definits pel POUM, obtenir una petita reserva
per a equipaments, per tal que es pugui construir un local social en cas que es consideri adequat
durant els anys de desenvolupament del pla i garantir l’establiment d’una xarxa de sanejament,
prèviament a la rehabilitació i construcció de nous habitatges.
L’objecte d’aquest polígon és garantir que els propietaris de les edificacions ja consolidades es faran
càrrec de la xarxa de sanejament necessària per garantir unes condicions sanitàries adequades.
L’objecte del polígon és regularitzar els espais públics definits pel POUM i garantir l’establiment
d’unes xarxa de sanejament i abastament d’aigua prèviament a la rehabilitació i construcció de nous
habitatges.
L’objecte del polígon és regularitzar els espais públics definits pel POUM de la part alta del nucli i
garantir l’establiment d’unes xarxa de sanejament i abastament d’aigua prèviament a la rehabilitació i
construcció de nous habitatges.
L’objecte d’aquest polígon és garantir l’establiment d’unes xarxa de sanejament i abastament d’aigua
prèviament a la rehabilitació i construcció de nous habitatges.
L’objecte d’aquest polígon és ordenar la rehabilitació del raval per tal que s’estableix una estructura
bàsica de carrers que permeti l’accés a totes les parcel·les. Per altra banda, es vol garantir
l’establiment d’unes xarxa de sanejament i abastament d’aigua prèviament a la rehabilitació i
construcció de nous habitatges.
Santa Engràcia presenta una estructura clarament definida i un nivell de consolidació molt alt, de
manera que només es defineix un petit sector per resoldre la ubicació de l’aparcament i el
reconeixement d’unes edificacions històriques encara existents.
La recuperació d’aquest nucli es troba en una fase inicial tot i tractar-se d’un nucli de dimensió
mitjana. Actualment no disposa d’un sistema d’abastament d’aigua segur que faci viable permetre la
rehabilitació de més habitatges sense resoldre aquest problema. El POUM defineix un polígon
- Les parcel·les al sud del sector, hauran de preservar
especialment la brolla i timoneda amb ruca i trincola,
adaptada als hàbitats guixencs (clau 15f, HIC prioritari).
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns conreus perimetrals al nucli, herbaris i arboris.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns conreus perimetrals al nucli, herbaris i arboris.
- Tot i que tot el nucli es troba sobre boixedes de
muntanya mitjana (clau 32aa, HIC no prioritari),
únicament s’ordenen les edificacions existents; l’hàbitat
no s’afecta significativament.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns conreus perimetrals al nucli, herbaris i arboris.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, s’ocupen
uns conreus perimetrals al nucli, herbaris i arboris.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu.
- Ocupa un clar d’una roureda de roure valencià amb
coberta del 80% (clau 41n, HIC no prioritari).
L’ordenació tindrà en compte aquest fet.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu.
- Tot i que tot el nucli limita al nord amb una roureda de
roure valencià amb coberta del 70% (clau 41n, HIC no
prioritari), únicament s’ordenen les edificacions
142

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PAc-17.1 /
PAc-17.2
Aulàs 1 i 2
PAc-18.1 /
PAc-18.2
Castellet 1 i 2
PAr-19.1 /
PAc-19.1 /
PAc-19.2 /
PAc-19.3
Espluga Serra
1, 2, 3
PAc-20.1
Torogó
d’actuació en sòl urbà consolidat (PAc-014.1) per garantir que es desenvolupa una xarxa
d’abastament d’aigua segura.
NUCLIS DE LA TERRETA
Es defineix un polígon a cada extrem del nucli que permetrà reconèixer les edificacions actuals,
completar la plaça existent (PAc-17.2), fer una reserva adequada per a equipaments (PAc-17.1) i
completar la xarxa viària del nucli amb l’encaix de la trama urbana amb els camins.
Es preveu la delimitació de dos polígons en sòl urbà consolidat per tal de regular la rehabilitació i
millora de les edificacions existents als extrems est i oest del nucli. L’objectiu és garantir que les noves
edificacions s’integraran adequadament al nucli evitant que els seus accessos es limitin als camins
històrics que els donaven sortida. Per altra banda caldrà garantir prèviament a la rehabilitació dels
habitatges unes condicions de sanejament i subministrament d’aigua adequades.
En sòl urbà consolidat es delimiten tres polígons (PAc-19.1, 2 i 3) per possibilitar la legalització de les
edificacions actuals amb unes condicions d’accessos adequades que evitin els conflictes actuals en el
reconeixement de camins.
Finalment es preveu un polígon en sòl urbà no consolidat PAr-1 que permetrà completar l’estructura
actual del nucli i preveure un petit àmbit d’extensió que permeti reconduir el creixement descontrolat
dels darrers anys. Aquest polígon haurà d’incorporar un petit espai d’aparcament i la reserva per a
habitatges de protecció pública. Tot i la seva ubicació en un petit nucli el ràpid creixement que ha
patit la Terreta els darrers anys amb un model d’ocupació de territori que ha permès recuperar tota
una sèrie de nuclis històrics pràcticament abandonats fa recomanable la dotació en aquests entorns
d’una estructura i serveis adequats.
Actualment el nucli no disposa de cap servei, tot i tenir un dipòsit d’aigua molt proper, això fa que es
consideri necessari dotar-lo d’una xarxa bàsica de sanejament i d’abastament d’aigua prèviament a la
rehabilitació de noves edificacions per a destinar-les a habitatge. Per fer-ho possible es defineix el
PAc-20.1.
existents; l’hàbitat no s’afecta significativament.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu, limita al
nord amb boixedes de muntanya mitjana (clau 32aa,
HIC no prioritari) i únicament s’ordenen les edificacions
existents.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu.
- Tot i que el sector PAc-18.2 limita a l’oest amb una
roureda de roure martinenc (clau 41k), caldrà procurar
que no es malmeti l’hàbitat, ja que aquesta connecta
amb la Roureda d’Aulàs.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu.
- La parcel·la a l’oest del sector PAc-19.2, haurà de
preservar la verneda vinculada al torrent (clau 44e),
classificada com HIC prioritari.
- Sense impacte ambiental negatiu significatiu.
143

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
4.2.3. QUALIFICACIONS DEL SÒL NO URBANITZABLE
En relació al sòl no urbanitzable, l’ordenació urbanística defineix una sèrie de
qualificacions, en base a l’anàlisi que realitza el present Informe de Sostenibilitat
Ambiental. Les fonts d’informació que ha emprat l’equip redactor del POUM han estat:
- El Mapa d’Hàbitats de Catalunya representat a escala 1:50 000 (web DMAH, 2008),
corregit mitjançant treball de camp “in situ” de l’equip d’AGRO90, S.L i
fotointerpretació. Amb això, s’ha obtingut el Plànol Informatiu I2 – Hàbitats (ISA).
L’equip redactor del POUM ha optat per fer els canvis en la delimitació dels hàbitats
que han cregut oportunes per qualificar el sòl de forma més lògica (no considerar els
hàbitats amb superfícies excessivament petites, agregar espais contigus, canvi de
límits en funció de la xarxa hídrica, promoure els conreus...). D’acord amb això s’han
definit 5 qualificacions bàsiques: espai fluvial, espai agrícola, espai forestal no arbrat (prats
i matollars), espai forestal arbrat (boscos), costeres i tarteres.
- Els Espais d’interès al terme de Tremp i que es representen al Plànol Informatiu I3
(ISA), el qual es basa la “Diagnosi del patrimoni natural del municipi de Tremp”, redactat
per l’empresa MUGA ESTUDIS FORESTALS, S.L:
Mapa d’Hàbitats de Catalunya
Directiva Hàbitats i Aus: hàbitats d’interès comunitari.
Xarxa Natura 2000
PEIN
Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTAPA): bàsicament connectors
ecològics i àmbits de conreu d’interès territorial.
IBAs
Propietat pública
Geòtops i geozones
Singularitat paisatgística
Patrimoni cultural
Ampliació
D’acord amb l’anterior, es defineixen els nivells de protecció en subzones: protecció
especial (EINs i XN2000), protecció territorial (conreus d’interès del PTAPA i HIC
prioritaris) i general (territoris sense protecció).
A partir d’això, el POUM defineix les següent qualificacions:
144

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Espai fluvial (Clau 11): Comprèn els entorns que conformen el paisatge pròxim als
cursos d’aigua. Aquesta zona admet els usos agrícoles i forestals que respectin
l’orografia existent i evitin l’erosió. A diferència del sistema Hídric definit, aquesta
qualificació té característiques d’espai privat. Aquesta zona, juntament amb el sistema
Hidràulic, constitueixen part dels corredors biològics establerts.
- 11a Espai fluvial (protecció especial): Correspon als espais situats fora dels espais
d’interès natural, però que el pla territorial engloba en espais de protecció especial i
que pel seu interès són protegits pel planejament municipal. A efectes del PTPAPA
es considera sòl de protecció especial.
- 11b Espai fluvial d’interès natural (protecció especial): Correspon als entorns situats
dins espais d’interès natural. S’hi inclouen ecosistemes, hàbitats, comunitats o
espècies de gran interès, i terrenys que són especialment vulnerables a l'erosió del sòl
o a la degradació dels seus valors botànics, faunístics, ecològics, hidrològics o
paisatgístics. L’objectiu és la conservació i millora dels ecosistemes i la biodiversitat.
A efectes del PTPAPA es considera sòl de protecció especial.
Espai agrícola (Clau 12): Comprèn els sòls de valor agrícola situats fora del Parc natural
del Montseny, estiguin o no conreats en el moment de la seva classificació.
- 12a Espai Agrícola general (protecció preventiva): correspon a les àrees on es permet
la diversificació de conreus i usos propis del sòl no urbanitzable. A efectes del
PTPAPA es considera sòl de protecció preventiva.
- 12b Espai Agrícola d’interès (protecció especial): Correspon a les àrees on es vol
potenciar el conreu com a element fonamental per al desenvolupament del municipi.
En aquesta subzona es recullen els espais de valor agrícola que incorpora el pla
territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran. A efectes del PTPAPA es considera sòl de
protecció especial.
- 12c Espai Agrícola d’interès natural (protecció especial): Correspon a les àrees on es
vol potenciar el conreu i que formen part d’Espais d’interès natural. Aquests espais
han de ser preservats pels seus valors agrícoles, naturals i tradicionals, considerant-
se necessari que es destinin a l’ús agrícola i evitant la seva transformació per acollir
altres usos. A efectes del PTPAPA es considera sòl de protecció especial.
145

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Espai Forestal no arbrat (Clau 13): Comprèn aquells sòls ocupats per prats naturals,
bosquines, herbassars i matollars.
- 13a Espai Forestal no arbrat general (protecció preventiva): Correspon als prats de la
resta del municipi. A efectes del PTPAPA es considera sòl de protecció preventiva.
- 13b Espai Forestal no arbrat de protecció d’hàbitats (protecció preventiva):
Correspon que tot i no formar part de la xarxa d’espais d’interès natural han de ser
preservats pel seu interès. En aquesta subzona s’inclouen els habitats d’interès
comunitari prioritaris reconeguts per la Directiva europea 92/43 CEE (integrats
fonamentalment per prats mediterranis basòfils vegetació gipsícola). A efectes del
PTPAPA es considera sòl de protecció preventiva.
- 13c Espai Forestal no arbrat d’interès natural (protecció especial): Correspon als prats
inclosos dins d’espais d’interès natural. A efectes del PTPAPA es considera sòl de
protecció especial.
Espai forestal arbrat (Clau 14): Comprèn aquells sòls que pels seus valors forestals,
actuals o potencials, han d'ésser preservats de qualsevol activitat que en pugui
perjudicar les seves condicions naturals. La finalitat de l'ordenació d'aquests sòls és
assegurar-ne la seva conservació, regeneració i millora, mitjançant una gestió forestal
sostenible que asseguri la biodiversitat i la reducció del risc d’incendi.
- 14a Espai forestal arbrat general (protecció preventiva): Correspon a les vessants
boscoses de la resta del municipi. A efectes del PTPAPA es considera sòl de protecció
preventiva.
- 14b Espai forestal arbrat de protecció d’hàbitats (protecció preventiva): Correspon a
les vessants boscoses que tot i no formar part de la xarxa d’espais d’interès natural
han de ser preservats pel seu interès. En aquesta subzona s’inclouen els habitats
d’interès comunitari prioritaris reconeguts per la Directiva europea 92/43 CEE
(integrades fonamentalment per pinedes submediterrànies de pinassa i entorns de
vernedes i altres boscos de ribera) i alguns entorns que per la seva particularitat i
poca presència al municipi es considera necessari preservar. A efectes del PTPAPA
es considera sòl de protecció preventiva.
146

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
- 14c Espai forestal arbrat d’interès natural (protecció especial): Correspon a les
vessants boscoses incloses dins d’espais d’interès natural que pels seus valors
naturals i culturals mereixen ser protegits amb caràcter general. A efectes del
PTPAPA es considera sòl de protecció especial.
Costeres i tarteres (Clau 15): Comprèn aquells espais on predomina la presència de
roques i on la presència de la vegetació és molt escassa.
- 15a Tarteres (protecció preventiva): Correspon a les vessants de roques inestables
que pel seus valors geològics i pels riscos que implica la seva explotació han de ser
identificats. A efectes del PTPAPA es considera sòl de protecció preventiva.
- 15b Costeres de protecció d’hàbitats (protecció preventiva): Correspon a les costeres
que tot i no formar part de la xarxa d’espais d’interès natural han de ser preservats
pel seu interès. En aquesta subzona s’inclouen els hàbitats integrats fonamentalment
per costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. A efectes del PTPAPA es
considera sòl de protecció preventiva.
- 15c Costeres d’interès natural (protecció especial): Correspon a les costeres incloses
dins d’espais d’interès natural que pel seu valor natural, geològic i faunístic com a
entorn prioritari per a la nidació mereixen ser protegits amb caràcter general. A
efectes del PTPAPA es considera sòl de protecció especial.
4.2.4. QUALIFICACIONS DEL SÒL
El quadre següent mostra les superfícies i percentatges de sòls amb les seves
qualificacions pel sòl urbà:
Sostre
Sostre Sostre NO
Clau Qualificació Superfície % Total Habitatges Residencial Residencial
1a Casc antic, illa compacta 0 0,00% 0 0 0
1b Casc antic, pati d'illa 21.774 1,53% 57.481 638 57.481
1c Nucli rural, illa compacta 13.842 0,97% 33.221 363 33.221
1d Nucli rural, cases agrupades 38.469 2,70% 69.243 761 69.243
1e Nucli rural, cases amb era 52.898 3,71% 63.477 522 63.477
2a Plurifamiliar entremitgeres, alineat a vial (200) 248.854 17,46% 862.736 7.031 738.309 124.427
2b Plurifamiliar entremitgeres, alineat a vial (400) 12.496 0,88% 26.490 192 20.242 6.248
2c Plurifamiliar entremitgeres, ordenació específica 5.747 0,40% 9.364 89 9.364
2d Plurifamiliar entremitgeres, eixample nuclis 60.723 4,26% 106.215 1.011 106.215
3a Unifamiliar arrenglerat, alineat a vial 11.161 0,78% 20.177 144 20.177
3b Unifamiliar arrenglerat, volumetria existent 5.849 0,41% 5.264 37 5.264
147

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
3c Unifamiliar arrenglerat, volumetria lliure 12.579 0,88% 12.579 89 12.579
3d Unifamiliar arrenglerat, ordenació específica 9.044 0,63% 9.044 64 9.044
3e Unifamiliar arrenglerat, ordenació específica 30.635 2,15% 40.588 289 40.588
4a Plurifamiliar aillada (400) 5.760 0,40% 5.760 57 5.760
5a Unifamiliar aïllada (150) (5c) 7.547 0,53% 8.528 50 8.528
5b Unifamiliar aïllada (300) (5d) 6.480 0,45% 8.813 21 8.813
5c Unifamiliar aïllada (500) (5a) 21.191 1,49% 12.714 42 12.714
5d Unifamiliar aïllada, nucli rural (200) 12.559 0,88% 8.791 58 8.791
5e Unifamiliar aïllada, nucli rural (400) 11.157 0,78% 5.578 25 5.578
5f Unifamiliar aïllada, nucli rural (600) 28.682 2,01% 11.473 44 11.473
6a Indústria entre mitgeres (700) 10.091 0,71% 12.255 12.255
6b Indústria entre mitgeres (1000) 20.577 1,44% 25.491 25.491
7a Indústria aïllada (3000) 24.688 1,73% 24.688 24.688
7b Indústria aïllada (6000) 12.149 0,85% 3.645 3.645
8a Terciari, gasolinera 1.071 0,08% 535 535
8b Terciari, comercial 3.670 0,26% 6.056 6.056
TOTAL ZONES 689.693 48,40% 1.450.207 11.527 1.246.862 203.344
E1 Equipament Docent 33.464 2,35%
E2 Equipament Esportiu 41.239 2,89%
E3 Equipament sòcio-cultural o administratiu 63.562 4,46%
E4 Cementiri 15.934 1,12%
E5 Reserva per equipaments 18.947 1,33%
V1 Espais lliures, parcs i places 122.762 8,61%
V2 Espais lliures de protecció 50.344 3,53%
V4 Espais lliures, horts urbans 592 0,04%
X Sistema viari 304.184 21,35%
X3 Sistema viari, Xarxa de vianants 52.070 3,65%
X4 Sistema viari, aparcaments 5.303 0,37%
F Sistema ferroviari 22.350 1,57%
H Sistema hidràulic 3.482 0,24%
HD Habitatge Dotacional 95 0,01%
S Serveis tècnics 1.037 0,07%
TOTAL SISTEMES 735.365 51,60%
TOTAL 1.425.058 100,00% 1.450.207 11.527 1.246.862 203.344
4.2.5. DEMANDES ADDICIONALS DE RECURSOS
Amb l’objectiu de calcular les demandes de nous recursos (seguint els indicadors calculats
a l’apartat 2) que haurà de tenir en compte el POUM, és necessari fer una previsió del
nombre d’habitant per al 2025, donat que la majoria dels indicadors ambientals de
seguiment (o paràmetres de verificació) en el planejament tenen una base demogràfica.
En base a l’anàlisi de la Memòria Social, exposada a l’apartat 4.2.2 del present document,
per a l’horitzó del 2025 l’escenari alt es planteja una població a l’entorn dels 10.200
habitants, és a dir, 4.010 nous habitants prenent les dades del padró continu del 2008.
148

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Consum d’aigua
Les úniques dades disponibles sobre els consums d’aigua es refereixen al 2006 i tenen a
veure amb el sistema de Tremp, que acull prop del 95% de la població del municipi.
Segons aquestes, el consum unitari domèstic d’aigua se situaria sobre els 135 l/hab/dia,
valor per sota del recomanat per les institucions. En aquest sentit, l’objectiu del POUM
seria mantenir aquests valors, podent arribar als 150 l/hab/dia.
A banda dels consums extres d’aigua que es puguin donar derivats de les noves
construccions ramaderes, industrials (amb mesures per tal d’estalviar aigua) o dels serveis
municipals (increment del nombre d’equipaments), les previsions de nous habitatges per
al 2025 pressuposa que la xarxa haurà d’abastir 219.548 m 3/any extres d’aigua, un 83%
més que l’actual abastament de 265.892 m 3/any, per a usos domèstics.
Sanejament d’aigua
En aquests moments, el municipi de Tremp només disposa d’una Estació Depuradora
d’Aigües Residuals i les dades indiquen que el volum d’aigües residuals tractades
actualment és d’uns 3.500 m 3/dia de mitjana.
Amb les previsions demogràfiques per al 2025 es calcula que l’EDAR existent, així com
les que es prevegin hauran de tractar uns 602 m 3/dia més d’aigua (per a 4.010 habitants
en total, amb unes previsions de 150 l/hab/dia d’aigües residuals). Ara bé, cal tenir en
compte dos factors; la dispersió de la població en els diferents nuclis habitats i els
abocaments de les noves indústries del terme.
Així doncs, des del punt de vista demogràfic l’actual EDAR serà incapaç de sanejar la
futura població (el cabal de disseny és de 1.680 m 3/dia i l’EDAR va funcionar l’any 2007 al
210% de la seva capacitat la major part de l’any). En conseqüència, serà necessari fer la
previsió de sòl per encabir una nova estació depuradora o preveure l’ampliació de
l’existent, sempre d’acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua.
Ambient atmosfèric i ecoeficiència
Tanmateix, les necessitats elèctriques actuals vénen marcades pel consum d’energia
elèctrica domèstic, que donava un valor de 11.350 MWh/any per al 2006.
149

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Amb aquests valors, les noves necessitats derivades de les projeccions demogràfiques al
2025 preveuen un augment del consum d’energia elèctrica domèstic de 8.426 MWh
anuals.
Residus
Els valors obtinguts per la recollida donen una producció unitària de residus (PUR) de
1’41 kg/hab/dia, superior als valors comarcals i provincials i inferior als autonòmics;
mentre que el nombre de contenidors es considera suficient (sense tenir en compte la seva
distribució, en un municipi tan dispers), amb una ràtio de contenidors (RC) de 3, 4 i 2
habitants/contenidor de vidre, paper i envasos respectivament.
Amb aquestes dades, i amb la previsió que els creixements demogràfics fins al 2025
conservin aquests nivells de generació de residus, s’obté que pels 4.010 nous habitants
s’hagin de gestionar 2.063 tones anuals de residus extres. Si es manté el sistema de
recollida actual, caldria col·locar noves illes de contenidors en punts estratègics i
redistribuir els contenidors ja existents. No obstant això, la dispersió dels habitatges
implica un replantejament del sistema de recollida i la implantació de mesures d’estalvi i
reciclatge.
En conclusió, les demandes addicionals de recursos per a un topall de 10.200 habitants
l’any 2025 seran de:
RECURS DEMANDAT INCREMENT PREVISIONS D’INFRAESTRUCTURES
Consum d’aigua 219.548 m 3/any
Sanejament 602 m 3/any
Consum d’energia elèctrica
domèstica
8.426 MWh/any
Enllumenat -
Generació residus 2.063 tones -
Contenidors de residus -
Nova xarxa de distribució cap a les noves edificacions i
sectors de creixement, així com la compleció de la xarxa
existent.
Ampliar l’EDAR de Tremp, finalitzar la nova depuradora
de Vilamitjana i construir en aquells nuclis que marca el
PSARU.
Clavegueram per als sectors de creixement i la compleció
de l’actual xarxa.
Prolongació i compleció de la xarxa elèctrica.
Nou enllumenat per a l’obertura de nous carrers i la
consolidació dels existents complint la normativa vigent
sobre contaminació lluminosa.
Illes de contenidors distribuïdes entre els nous sectors i
redistribució dels contenidors actuals. Si no, canviar el
sistema de recollida de residus.
150

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
4.3. MESURES ADOPTADES PER AL FOMENT DE L’EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA, L’ESTALVI DE RECURSOS I LA MILLORA DEL
MEDI AMBIENT
Aquest apartat i el següent s’exposen conjuntament en forma de quadres per a la millor
comprensió del procés avaluador (vegeu apartat 6 i Quadre resum 6.1).
En primer lloc, es descriuen sintèticament aquelles mesures que deriven de l’aplicació dels
criteris ambientals adoptats pel POUM de Tremp (vegeu apartat 2.4 de l’ISA i Apartat 6 del
Document de Referència), en funció de la jerarquia d’objectius del Pla (vegeu apartat 2.4.7 de
l’ISA). En aquest punt, és important citar que l’elaboració del POUM de Tremp ha estat un
procés actiu, que ha permès incorporar en la seva redacció tot una sèrie de mesures
mediambientals, amb l’objectiu que essencialment, la normativa urbanística i els plànols
d’ordenació, s’acostin al desenvolupament sostenible.
Tanmateix, en el següent quadre, s’exposen les mesures, diferenciant per quines vies s’han
integrat dins la planificació, segons la següent clau:
Delimitacions del sòl (D)
Normativa urbanística (N): en aquest cas, se cita l’article al qual es refereix.
151

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS
EFECTES SIGNIFICATIUS
5.1. SOBRE ELS COMPONENTS AMBIENTALS
Com ja s’ha esmentat, aquest apartat queda inclòs en el quadre que es presenta a
continuació.
En aquest cas, en base a la informació inclosa a l’estudi del medi (vegeu apartat 2.2 i plànols),
s’exposen tot una sèrie d’afeccions derivades de l’ocupació de sòl i dels usos previstos,
identificant-les i avaluant-les.
La identificació de l’efecte significatiu, si existeix (en cas contrari, s’ha omplert la casella com
a “sense efecte”), s’expressa en la casella corresponent. A continuació, s’ha indicat el
compliment o no del criteri ambiental enunciat (columna “Comp.” de vist-i-plau o no) i s’ha
valorat el grau d’efecte detectat (positiu, compatible, moderat, sever o crític).
5.2. SOBRE LA MOBILITAT GENERADA
Paral·lelament, i fonamentat en l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada i les seves
propostes per al POUM de Tremp, s’avalua els efectes de la mobilitat sobre el territori. En
aquest sentit, els objectius i criteris sobre la mobilitat sostenible queden inclosos dins
l’objectiu el Model d’ocupació i consum de sòl.
153

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
154

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
6. QUADRES: MESURES I AVALUACIÓ D’EFECTES SIGNIFICATIUS
CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT: Conservar i gestionar el patrimoni natural de Tremp
F.1 - Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Incloure els espais ja protegits per la legislació de conservació
(PEIN, XN2000...) o pel planejament territorial (Pla Territorial
Parcial), dins l’ordenació del sòl no urbanitzable.
Incrementar la superfície susceptible de protecció mitjançant
l’anàlisi dels hàbitats de l’ISA i d’estudis anteriors.
Ordenar i regular els espais que gaudeixen d’una protecció bàsica
i els nous que s’incorporin.
Conservar i millorar la connectivitat ecològica de l’extens terme
de Tremp.
Art. 139: transitòriament, mentre no s’aprovin els plans especials de protecció dels
espais protegits, en aquests entorns regeix la normativa del POUM. Un cop aprovats
aquests, serà d’aplicació la normativa més restrictiva.
Article 141: les qualificacions del sòl no urbanitzable, en un segon terme, mantenen la
denominació i determinacions del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (sòl de
protecció especial i preventiva).
Article 151: es recull les determinacions del PTAPA respecte a l’aprovació de les
edificacions de nova planta en sòl de protecció especial.
Articles 160 i 161: es regulen en general els paisatges agraris i forestals del terme,
sempre conservant l’estructura i els elements puntuals propis del món rural.
Article 161: es fa esment de forma expressa al manteniment d’un dels hàbitats d’interès
local susceptibles de preservació detectats per l’ISAp, els llistonars (codi 34h i 6220 de
la Directiva d’Hàbitats).
D’altra banda, els altres espais detectats com d’interès local, les rouredes de roure
valencià (codi 41n) al Barranc de l’Abeller, de Suterranya i de Llau del Bas, queden
integrats dins els espais fluvials de protecció especial (clau 11a). Pel que fa als espais de
Sant Sebastià, Turó de Suterranya i Serrat de les Calcines, resten dins els sòls forestals
no arbrats de protecció d’hàbitats (clau 13b).
Articles 163 a 168: en el sòl no urbanitzable, l’articulat de les diverses qualificacions
respecten les proteccions del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran per als espais
oberts (protecció especial i preventiva), raó per la qual s’estableixen diferents subclaus.
Tanmateix, s’estableixen les regulacions de la parcel·lació, l’edificació i els usos; en
aquest tercer cas les activitats agrícoles, forestals i ramaderes queden condicionades en
funció del seu impacte, però també es potencien les de caire tradicional.
La zonificació pròpia del sòl no urbanitzable ha partit fonamentalment de dos plànols
inclosos a l’ISA: I3-Hàbitats i I4-Espais d’interès. Mentre que el primer recull els
hàbitats actuals, el segon reflexa les proteccions actuals del territori i les proposades
pel propi ISA. En aquest sentit, el POUM recull aquests instruments i proposa una
zonificació coherent que, a més, manté i fins i tot amplia, la zona de sòl de protecció
especial definida al PTP de l’Alt Pirineu i Aran.
Article 113.b): per a la instal·lació de noves línies elèctriques i altres infraestructures,
s’ordenaran conjuntament preveient corredors paral·lels a infraestructures, tenint cura
dels espais fràgils. Es recorda el compliment del Reial Decreto 263/2008, de 22 de
febrer.
Article 142: es regula la inserció de les noves infraestructures que s’implantin en sòl no
urbanitzable, fent referència especialment a la interferència dels connectors ecològics,
terrestres o fluvials. L’aparició de barreres físiques caldrà que tinguin en compte les
N/D
N/D
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Les diferents planificacions i normatives sobre espais
protegits queden reflectides al POUM, tant a nivell
normatiu com de límits. Així mateix, es recullen els
espais detectats per l’ISA preliminar i l’òrgan
ambiental.
Les zones definides pel Pla Territorial com d’interès
connector, queden incorporades dins el sòl no
urbanitzable, amb limitació dels seus usos. Es regulen
les actuacions en sòl rústic més fragmentadores de
connectivitat i es conserven espais de transició com els
marges.
√ Positiu
√ Positiu
155

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Potenciar l’ecoturisme al terme, tal i com s’està fent, en aquelles
àrees singulars des de diferents punts de vista (ecològic,
paisatgístic, cultural...).
mesures correctores adients, establertes en diverses publicacions.
Article 147.5: les tanques es troben regulades en aquest article. Les que siguin de tipus
bardissa seran de vegetació pròpia del lloc, mentre que els filats hauran d’ésser del
tipus ecològic.
Article 154: qualsevol actuació d’interès públic en sòl no urbanitzable (per exemple, un
parc eòlic) caldrà que tramiti obligatòriament un Pla Especial on es determini el seu
impacte i integració ambiental.
Article 155: caldrà redactar un Pla Especial per la construcció de parcs energètics amb
potència major o igual a 50 kW; la resta d’instal·lacions se subjecten a la legislació de
paisatge vigent.
Article 171 a 173: la connectivitat ecològica queda definida amb la superposició dels
connectors sobre les qualificacions en sòl no urbanitzable, en la que es regulen alguns
usos (prohibició d’usos extractius i urbans o condicionants en d’altres).
Article 107.b: dins el sistema viari (clau X), s’inclouen els camins paisatgístics (X33),
necessaris per al gaudiment de la natura i que es condicionarà per mantenir tancats al
trànsit rodat o restringir-los als veïns.
Article 139: en la regulació del sòl no urbanitzable, l’estructura de la mateixa se
sustenta en darrer terme sobre el Catàleg de masies i cases rurals i sobre el Catàleg de
patrimoni.
Article 145: dins les condicions de regulació dels moviments de terres per a finalitats
agrícoles, es recull la conservació de les terrasses amb murs de pedra seca.
Article 161: en la regulació del paisatge forestal, es posa especial èmfasi en aquells
arbres i arbredes d’interès local i el seu entorn, importants per al paisatge rural i la
potenciació turística.
Articles 169-170: s’identifiquen i es posen les bases per a la definició de les masies i
cases rurals en sòl no urbanitzable, ja sigui en edificis catalogats o bé en el Catàleg de
masies i cases rurals. Alhora que es protegeixen els elements d’interès, es permet el
desenvolupament econòmic dels habitatges (turisme rural, restauració...), segons les
determinacions del Catàleg.
Articles 176-222: es regula àmpliament la protecció del patrimoni cultural.
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
ESPAIS XN2000 I PEIN: justificar l’adequació a les directrius de la
XN2000. S’aplica el règim del PEIN i vincular-ho al futur Pla
Especial de protecció.
SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL DEL PTP: incloure aquests sòls
amb una qualificació d’acord a l’article 2.6 i amb uns límits
seguint l’article 2.4.
PERMEAB. ECOLÒGICA: regular els plans derivats límit amb
Riucós i Sant Jaume amb una sèrie de mesures.
Regular la instal·lació d’elements (tanques, murs...) i evitar la
instal·lació d’elements barrera.
Article 139: es recorda el compliment de la normativa sectorial en els espais PEIN i
XN2000, mentre no s’aprovi el corresponent Pla Especial de protecció del medi natural
i del paisatge. Una vegada aprovat, regirà la normativa més restrictiva. N/D
Esmentat anteriorment
Article 109.c: per mantenir la funció biològica dins el sistema hidràulic (clau H) es
consideren tot una sèrie de mesures (disposició d’edificacions, conservació d’espais de
ribera, espècies a les àrees verdes dels sectors propers...).
Pel que fa a la regulació del SNU, esmentat anteriorment
N
N/D
N/D
Respecte l’ecoturisme, tot i que no s’esmenta
implícitament, el POUM planteja una regulació no
limitant d’aquest tipus d’activitats, delimitant la
infraestructura de camins i els espais i elements
d’interès (ecològics, patrimonials, singulars...).
√ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
De forma global, la regulació del POUM s’adequa als
límits i regulacions dels espais inclosos al PEIN i
XN2000, recordant-se la normativa general sobre la
matèria. Resta pendent el desenvolupament del Pla
Especial de protecció d’aquests espais.
La planificació territorial sobre els espais de protecció
especial queda reflectida al POUM, tant a nivell
normatiu com de límits d’ordenació.
Mentre que la funció del sistema hidràulic queda
garantida, es regulen les actuacions en sòl rústic més
fragmentadores de connectivitat i es conserven espais
de transició com els marges.
√ Compatible
√ Positiu
√ Compatible
156

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT: Conservar i gestionar el patrimoni natural de Tremp
F.2 - Gestionar les zones d’interès ecològic de Tremp, potenciant la custòdia del territori com a motor de canvi
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Alguns hàbitats d’interès estan en retrocés i és necessari
gestionar-los.
Presència d’una important extensió de boscos, molts d’ells públics,
amb plans d’ordenació forestal. No obstant això, manquen encara
alguns per ordenar i el POUM pot preveure-ho.
Existència d’eines urbanístiques per potenciar l’ordenació forestal
privada (normativa en sòl no urbanitzable, línia d’ajuts,
ordenances municipals...).
Capacitat de regular les activitats en sòl no urbanitzable que
dificulti la gestió cinegètica i piscícola de Tremp.
Marcar una xarxa bàsica de camins rurals per apropar la gestió als
espais d’interès, amb això es prioritzarien les actuacions
d’arranjament dels camins.
Apostar decididament per la custòdia del territori com a eina de
gestió d’espais, en especial en aquelles àrees que el POUM detecti
(ja hi ha una primera aproximació).
Prioritzar les eines urbanístiques a l’abast per potenciar la
custòdia del territori al terme, ja present a Tremp.
Article 149: es defineixen les condicions de posició i implantació dels edificis en sòl no
urbanitzable, qualsevol tala d’arbres requerirà de l’informe de l’administració
competent.
Article 161: es fa esment de forma expressa al manteniment d’un dels hàbitats d’interès
local susceptibles de preservació detectats per l’ISAp, els llistonars (codi 34h i 6220 de
la Directiva d’Hàbitats).
Article 166: la definició del mateix espai agrícola (clau 12) afegeix que en un context
pirinenc en el que el paisatge forestal creix considerablement, els espais agraris s’han
d’afavorir i preservar preferentment.
Articles 164 a 168: els condicionants del sòl no urbanitzable per a usos forestals
comporta el desenvolupament d’un instrument d’ordenació forestal, excepte per al
consum propi de llenya. L’aprovació i/o renovació dels projectes d’ordenació en
boscos públics prioritzaran l’aprofitament energètic de la biomassa.
Article 168: es defineixen els costers i les tarteres (clau 15) com a una qualificació
específica, per tal de protegir aquests hàbitats i evitar-ne la seva eliminació per la
indústria extractiva.
- -
Article 107.b: dins el sistema viari (clau X), s’inclouen els camins paisatgístics (X33),
necessaris per al gaudiment de la natura i que es condicionarà per mantenir tancats al
trànsit rodat o restringir-los als veïns. Els camins ramaders o cabaneres també queden
recollits.
Article 143: es conserva la integritat de l’actual xarxa de camins rurals i es determinen
les condicions per a obrir-ne de nous (amb estudi d’alternatives).
Article 110.b: dins el sistema d’espais lliures (clau V), es defineixen els espais d’horts
(V4) dins els nuclis urbans amb la vocació que siguin conreats en règim de concessió.
Article 138: els objectius del POUM en el SNU, d’acord al PTP, pretén propiciar la
protecció i gestió del paisatge rural mitjançant estratègies com la custòdia.
Article 140: pel desenvolupament del POUM en el SNU s’emprarà la custòdia del
territori com a mecanisme per conservar els valors naturals, culturals i paisatgístics i
promoure un ús responsable dels seus recursos.
Article 159: es defineixen els instruments de custòdia del territori que té a l’abast
l’Ajuntament de Tremp per conservar els recursos del terme.
El desenvolupament del sòl no urbanitzable es realitza a través de Plans Especials per
a la millora dels espais agrícoles, forestals, fluvials i en general del medi natural i el
paisatge (Codificats com a PEp) i Plans especials per a la millora d’àmbits rurals.
Respecte als primers, es defineixen 4 plans: PEp-1 Barranc de la Fontvella, PEp-2
Barranc del Riucós, PEp-3 Noguera Pallaresa i PEp-4 Obaga del barranc de Serós, en
N
N/D
N/D
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Les activitats silvícoles es podran continuar
desenvolupant i fins i tot es potencien des de la
normativa urbanística, tant en finques públiques com
privades, per a la gestió sostenible de l’espai forestal i la
gestió dels hàbitats.
Es confia en l’aplicació de la legislació sectorial en
matèria de caça i pesca. En qualsevol cas, aquestes
activitats no queden prohibides i l’àmplia protecció del
territori n’assegura la seva pràctica regulada.
En base a la delimitació de camins del Consell
Comarcal i la informació disponible (vies pecuàries,
plans de prevenció d’incendis...), el POUM classifica i
regula la xarxa bàsica de camins rurals per a les
diverses funcions del medi.
D’acord amb l’Ajuntament de Tremp, es continuarà
apostant dins el POUM per la custòdia del territori,
sobretot definint uns plans especials en aquelles àrees
més interessants des d’un punt de vista ecològic i
social.
√ Positiu
√ Compatible
√ Compatible
√ Positiu
157

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
els que es prioritzaran els acords de custòdia.
Per la seva banda, dins l’ISA es presenta un plànol que reflecteix els acords de custòdia
promoguts per l’Ajuntament de Tremp.
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
VIES PECUÀRIES: només classificades dues, integrar-les al
POUM, així com les noves que no ho estiguin.
QUALITAT DEL PAISATGE: Integrar el paisatge en el procés d’elaboració del POUM de Tremp
G.1 - Conservar i/o millorar la qualitat dels paisatges de Tremp
Article 107.b: dins el sistema viari (clau X), s’inclouen els camins rurals públics, els
paisatgístics i les vies pecuàries/cabaneres, necessaris per al gaudiment de la natura,
de connexió bàsica entre nuclis i de desenvolupament de les activitats de pasturatge.
El mateix article esmenta un àmbit general de protecció de 20 metres (igual al de las
veredas de la Llei) mentre no s’aprovi els corresponents atermenaments dels camins,
excepte en el cas dels dos camins aprovats (5 metres).
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Compliment dels objectius paisatgístics del Catàleg del Paisatge
de l’Alt Pirineu i Aran, en el que es defineixen 3 unitats de
paisatge al terme de Tremp.
Considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per a
l’admissió d’actuacions amb un impacte significatiu sobre les
conques visuals amples.
Article 162: s’esmenta que en defecte de les regulacions específiques que pugui establir
el Catàlèg del Paisatge de les Comarques Gironines o d’altres instruments paisatgístics,
s’hauran de complir les normes urbanístiques del POUM.
Article 89: l’ús ramader en explotacions intensives queda condicionat a què s’allunyi
500 metres de qualsevol sòl classificat com a urbà, adequant-se també a l’ordenança
municipal aprovada.
Article 91: es detallen les condicions d’implantació de qualsevol ús extractiu, reduint el
seu impacte paisatgístic sobre l’entorn, suficientment documentat.
Article 113.b): estableix la necessitat de situar les noves línies elèctriques, gasoductes o
altres infraestructures lineals al costat de les preexistències o en corredors amb el
mínim impacte. Tanmateix, els nous receptors de telefonia mòbil hauran d’aprofitar les
antenes ja existents.
Article 142: es regula la inserció de les noves infraestructures que s’implantin en sòl no
urbanitzable, amb l’afectació als valors paisatgístics, entre d’altres.
Article 149: es defineixen les condicions de posició i implantació dels edificis en sòl no
urbanitzable, respectant el paisatge circumdant i respectant els careners.
Article 152: condicions estètiques dels magatzems en sòl rústic; acabats, materials i
colors propis del lloc, amb l’ús de fileres d’arbres autòctons quan s’escaigui.
Article 153: les condicions paisatgístiques de les construccions ramaderes queden
determinades a l’articulat.
Article 154: qualsevol actuació d’interès públic en sòl no urbanitzable (per exemple, un
parc eòlic) caldrà que tramiti obligatòriament un Pla Especial on es determini el seu
impacte i integració ambiental.
Article 155: caldrà redactar un Pla Especial per la construcció de parcs energètics amb
potència major o igual a 50 kW; la resta d’instal·lacions se subjecten a la legislació de
paisatge vigent.
Articles 160 i 161: es regulen en general els paisatges agraris i forestals del terme,
N/D
N
N
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
S’integren les vies pecuàries conegudes i se’n regulen
les seves servituds, mentre no s’aprovi un
atermenament dels mateixos.
√ Positiu
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Per manca de Catàleg es recorda el seu compliment
quan s’aprovi definitivament. √ Compatible
La fragilitat paisatgística d’un indret s’intenta preservar
amb la regulació de les activitats que malmeten el
paisatge d’una forma més important.
√ Positiu
158

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni
cultural i la identitat dels diferents nuclis de Tremp, perquè les
construccions i instal·lacions a implantar s’adaptin a l’ambient.
Integrar i desenvolupar urbanísticament la protecció dels béns
protegits (béns culturals d’interès nacional, arbres monumentals,
espais protegits...) o dels nous a protegir.
sempre conservant l’estructura i els elements puntuals propis del món rural.
Article 165: a l’espai agrícola (clau 12) en sòl de protecció especial (claus 12b i 12c), els
llindars genèrics del RLU per a noves edificacions (500 m2 d’ocupació o 1.000 m2 de
sostre) es restringeix encara més en alçada (7 metres), a diferències del 10 metres del
reglament.
Articles 166 i 167: a l’espai forestal arbrat i no arbrat (claus 13 i 14), s’estableixen els
paràmetres compositius dels tancaments, la coberta i la plantacions d’arbres com a
mesures per a la integració paisatgística.
Article 119: dins la qualificació de casc antic (clau 1) es defineixen subclaus referides a
les tipologies edificatòries pròpies dels altres nuclis rurals del terme.
Article 139: el POUM regula el SNU en funció de les disposicions comunes, la
qualificació de cada sòl, el catàleg de masies i cases rurals i les proteccions
urbanístiques (corredors, catàleg de patrimoni...).
Article 145: dins les condicions de regulació dels moviments de terres per a finalitats
agrícoles, es recull la conservació de les terrasses amb murs de pedra seca.
Article 151: es recull les determinacions del PTAPA respecte a l’aprovació de les
edificacions de nova planta en sòl de protecció especial.
Article 156: s’estableixen uns criteris estrictes pel que fa a les condicions estètiques dels
habitatges que s’implantin en sòl no urbanitzable.
Article 161: en la regulació del paisatge forestal, es posa especial èmfasi en aquells
arbres i arbredes d’interès local i el seu entorn, importants per al paisatge rural i la
potenciació turística.
Article 165: la definició del mateix espai agrícola (clau 12) afegeix que en un context
pirinenc en el que el paisatge forestal creix considerablement, els espais agraris s’han
d’afavorir i preservar preferentment.
Article 168: es defineixen els costers i les tarteres (clau 15) com a una qualificació
específica, per tal de protegir aquests hàbitats i evitar-ne la seva eliminació per la
indústria extractiva.
Articles 169-170: s’identifiquen i es posen les bases per a la definició de les masies i
cases rurals en sòl no urbanitzable, ja sigui en edificis catalogats o bé en el Catàleg de
masies i cases rurals.
Articles 176-222: es regula àmpliament la protecció del patrimoni cultural.
QUALITAT DEL PAISATGE: Integrar el paisatge en el procés d’elaboració del POUM de Tremp
G.2 - Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment regular i com a vertebrador del potencial ecoturístic municipal
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Generar operacions urbanes estructurants encaminades a la
millora qualitativa de l’espai públic dins el sòl urbà tot
considerant el paisatge com l’element integrador del medi urbà i
el medi natural.
Article 64 i 65: regulació específica del paisatge urbà (tanques publicitàries i senyals,
soterrament de línies i arbrat característic).
Article 110.c): dins els condicionants del sistema d’espais lliures públics (clau V),
s’incorpora la vegetació pròpia de l’indret i uns elements constructius que no
agredeixin el paisatge.
Article 119.e): en el casc antic (clau 1) s’enuncien les condicions estètiques a seguir,
mantenint la integració amb les edificacions preexistents i no afectant a elements
catalogats. Les façanes i cobertes també tindrà unes característiques definides
N/D
N/D
El manteniment de les tipologies tradicionals també
fora de la ciutat de Tremp, permet recuperar i potenciar
un turisme vinculat al paisatge tradicional.
Els diferents elements ecològics i patrimonials queden
protegits, ja siguin murs de pedra seca, arbres i
arbredes, masies i elements culturals.
√ Positiu
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
De forma paral·lela, també es regula el paisatge urbà
com a elements important a preservar, sobretot en els
espais lliures i les noves edificacions.
√ Positiu
159

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Millorar i conservar la xarxa veïnal i rural de camins i potenciar
els recorreguts paisatgístics al llarg del terme de Tremp.
Potenciar l’agricultura ecològica i les rutes turístiques vinculades
a la cultura rural.
Preveure una regulació per a l’emplaçament de les granges,
concretant les distàncies respecte el nucli i els seus accessos i
serveis.
(materials, colors, fusteria, acabats...).
Article 120-126.e): en la resta de claus del sòl urbà i urbanitzable s’enuncien les
condicions estètiques a seguir (tancament, façana i coberta), fent la integració
paisatgística adient.
Article 107.b: dins el sistema viari (clau X), s’inclouen els camins paisatgístics (X33),
necessaris per al gaudiment de la natura i que es condicionarà per mantenir tancats al
trànsit rodat o restringir-los als veïns.
Article 143: es conserva la integritat de l’actual xarxa de camins rurals i es determinen
les condicions per a obrir-ne de nous (amb estudi d’alternatives).
Article 138: en els objectius de la mateixa definició del sòl no urbanitzable, es reflexa la
intenció de garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del paisatge rural.
Article 89: l’ús ramader en explotacions intensives queda condicionat a què s’allunyi
500 metres de qualsevol sòl classificat com a urbà, adequant-se també a l’ordenança
municipal aprovada.
Article 151: es recull les determinacions del PTAPA respecte a l’aprovació de les
edificacions de nova planta en sòl de protecció especial, també les de tipus ramader.
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
PAISATGE: evitar la instal·lació d’elements amb elevat impacte
paisatgístic, garantir l’adequació dels nous creixements
residencials i d’activitats.
Esmentat anteriorment
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
A.3 - Classificar i qualificar les diferents tipologies de sòl en funció de les unitats ambientals i els riscos presents al municipi
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Excloure els pendents superiors al 20% dins les àrees susceptibles
d’acollir creixements urbanístics.
Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les
persones, especialment pel risc de despreniments, esllavissades i
inundació.
Article 60: es defineixen les disposicions generals de l’adaptació topogràfica del terreny
en cas d’anivellament del sòl amb terrasses dins una parcel·la. Quan es generin
talussos o forts pendents, caldrà prendre mesures d’estabilització i revegetació per
minimitzar el risc d’erosió i esllavissada.
Article 110.b): la definició i delimitació del sistema d’espais lliures públics, sobretot les
claus V2 i V3, parteixen de la idea de preservar zones amb risc d’inundació, d’erosió i
de risc d’incendi.
Article 149: es defineixen les condicions de posició i implantació dels edificis en sòl no
urbanitzable, evitant els pendents superiors al 20%.
Article 168: es defineixen els costers i les tarteres (clau 15) com a una qualificació
específica, per tal de protegir aquests hàbitats i evitar-ne la seva eliminació per la
indústria extractiva.
N/D
N
N
N
N/D
La xarxa de camins existents queda recollida als
diferents plànols, sobretot en la definició del sòl no
urbanitzable. Es vol potenciar l’acostament dels
ciutadans al medi natural. √ Positiu
Tot i que el POUM no frena el manteniment de les
activitats tradicionals o l’esment a la importància
paisatgística del cultiu de la vinya en alçada, no es
potencia de cap forma l’agricultura ecològica o el
foment de les rutes turístiques. Es deixa en mans de la
gestió de les diverses administracions aquest fet.
Es regulen les distàncies de les explotacions ramaderes
intensives respecte a nuclis habitats.
× Sever
√ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
El POUM dóna importància al tractament paisatgístic
en tot tipus de sòl, regulant activitats en sòl rústic, així
com els acabats urbans.
√ Positiu
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Les mesures contra el risc d’erosió es fonamenten en la
utilització de les zones verdes públiques i privades per
a preservar els sòls amb més pendent, en els nous
sectors d’urbanització.
D’altra banda, es preveu els efectes adversos dels riscos
mitjançant la seva regulació a partir del dictamen de
l’Institut Geològic de Catalunya. √ Compatible
160

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Afavorir la planificació forestal privada (Plans Tècnics de Gestió i
Millora Forestal i Plans Simples) i l’agricultura com a reductors
del risc d’incendi forestal.
Implementar les mesures i infraestructures previstes al Pla de
Prevenció d’Incendis Forestals.
Evitar en la mesura del possible les edificacions o
infraestructures sobre àrees fràgils i/o escasses.
Annex 2, Article 14: les llicències de moviments de terres hauran d’explicar les
precaucions en relació a l’estabilitat dels talussos i del paisatge.
Com a resultat del Dictamen Preliminar de riscos geològics de l’Institut Geològic de
Catalunya, s’han classificat els diferents entorns dels nuclis en 3 nivells: perillositat
baixa, mitja i baixa. Cadascun d’aquests nivells de perillositat implica unes condicions
específiques alhora de desenvolupar projectes en aquests entorns.
Article 138: en els objectius de la mateixa definició del sòl no urbanitzable, es reflexa la
intenció de garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del paisatge rural.
Article 161: dins la regulació del paisatge forestal, es permeten les actuacions silvícoles
contra incendis, sempre que s’incloguin dins un instrument d’ordenació forestal.
Articles 164 a 168: els condicionants del sòl no urbanitzable per a usos forestals
comporta el desenvolupament d’un instrument d’ordenació forestal , excepte per al
consum propi de llenya.
Article 7.6 i 24: es recorda les condicions d’accés per a vehicles de bombers i una xarxa
d’hidrants pel sistema viari, segons Decret 241/1994 i el document bàsic S15 del Codi
Tècnic de l’Edificació.
Article 74: la regulació del risc d’incendi i explosió de qualsevol activitat, queda recollit
per l’ordenança que s’aprovi, l’Annex 2 de la normativa i la legislació d’incendis
forestals.
Article 116: en sòl urbà no consolidat, els propietaris hauran de costejar la realització
d’un franja de protecció contra incendis forestals de 25 metres, en aquelles àrees
limítrofes amb sòl no urbanitzable, excepte si hi ha una zona verda equivalent.
Article 134: en sòl urbanitzable, els propietaris hauran de costejar la realització d’un
franja de protecció contra incendis forestals de 25 metres, en aquelles àrees limítrofes
amb sòl no urbanitzable, excepte si hi ha una zona verda equivalent. La franja s’ha de
situar dins el propi sector.
Article 143: es conserva la integritat de l’actual xarxa de camins rurals i es determinen
les condicions per a obrir-ne de nous (amb estudi d’alternatives).
Article 146: es proposa el manteniment dels marges entre parcel·les agràries, com a
factors de biodiversitat i paisatgístic. En tot cas sempre cal complir la legislació vigent
de prevenció dels incendis forestals.
Article 154: qualsevol actuació d’interès públic en sòl no urbanitzable caldrà que
tramiti obligatòriament un Pla Especial on es determinin els possibles riscos i les
mesures per combatre el risc d’incendi forestal.
Article 154: qualsevol actuació d’interès públic en sòl no urbanitzable caldrà que
tramiti obligatòriament un Pla Especial on es determinin els possibles riscos i les
mesures per combatre el risc d’incendi forestal.
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
RISC GEOLÒGIC: es preservaran els pendents majors al 20%;
convenient sotmetre la proposta a l’IGC.
Esmentat anteriorment
N
N
N
N/D
Els usos forestals en sòl no urbanitzable, passen, entre
d’altres mesures, per fer-ne una gestió forestal
sostenible de les masses arbrades, sempre i quan no
sigui per al consum propi de llenyes.
Respecte a l’agricultura, aquesta es permet i s’afavoreix
en el sòl no urbanitzable.
En tots els casos en què és possible regular les mesures
contra incendis es fa, ja que s’obliga a l’execució de les
franges contra incendis i es proposen mesures
preventives per tirar endavant el Pla de Prevenció
d’Incendis.
√ Positiu
√ Compatible
Es preveu els efectes adversos dels riscos mitjançant la
seva regulació. √ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Les mesures contra el risc d’erosió es fonamenten en la
utilització de les zones verdes públiques i privades per
a preservar els sòls amb més pendent, en els nous
sectors d’urbanització.
D’altra banda, es preveu els efectes adversos dels riscos
√ Compatible
161

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
RISC D’INCENDI FORESTAL: qualificar i regular per reduir el
risc d’incendi, evitant certes activitats.
Esmentat anteriorment
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
A.4 - Ordenar el sòl no urbanitzable en base a la seva estructura orgànica actual
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Conservar l’estructura i identitat agrària de la Conca de Tremp i
no limitar els cultius en alçada presents i futurs.
Impulsar l’agricultura i ramaderia ecològica i l’extensió dels
cultius integrats dins el terme de Tremp.
Fixar les condicions d’implantació de les activitats agrícoles,
ramaderes, parcs solars, parcs eòlics i d’altres en sòl no
urbanitzable. Incorporar el catàleg de masies i cases rurals
redactat.
Article 138: en els objectius de la mateixa definició del sòl no urbanitzable, es
destaquen els espais d’interès agrícola i més fèrtils, així com els fons de vall.
Article 160: el paisatge agrari al municipi es caracteritza pels conreus de la vinya en
alçada.
Articles 160 i 161: es regulen els paisatges agraris i forestals del terme, molt comuns als
nuclis de Tremp, sempre conservant l’estructura i els elements puntuals propis del
món rural.
Articles 163 a 168: en el sòl no urbanitzable, l’articulat de les diverses qualificacions
estableix les regulacions de la parcel·lació, l’edificació i els usos; en aquest tercer cas les
activitats agrícoles, forestals i ramaderes queden condicionades en funció del seu
impacte, però també es potencien les de caire tradicional.
Articles 166 i 167: l’agricultura extensiva en els espais forestals arbrats i no arbrats
(claus 13 i 14), és a dir, les rompudes, estaran condicionades al 15% de pendent per
conreus o 30% per pastures, planificant adequadament els accessos i segons informe
competent.
Article 89: l’ús ramader en explotacions intensives queda condicionat a què s’allunyi
500 metres de qualsevol sòl classificat com a urbà, adequant-se també a l’ordenança
municipal aprovada.
Article 91: es detallen les condicions d’implantació de qualsevol ús extractiu, reduint el
seu impacte sobre l’entorn, suficientment documentat.
Article 113.b): estableix la necessitat de situar les noves línies elèctriques, gasoductes o
altres infraestructures lineals al costat de les preexistències o en corredors amb el
mínim impacte. Tanmateix, els nous receptors de telefonia mòbil hauran d’aprofitar les
antenes ja existents.
Article 139: en la regulació del sòl no urbanitzable, l’estructura de la mateixa se
sustenta en darrer terme sobre el Catàleg de masies i cases rurals i sobre el Catàleg de
patrimoni.
Article 142: es regula la inserció de les noves infraestructures que s’implantin en sòl no
urbanitzable, amb l’afectació als diferents vectors ambientals.
Article 149: es defineixen les condicions de posició i implantació dels edificis en sòl no
urbanitzable, respectant el paisatge circumdant i respectant els careners.
N
N/D
N
mitjançant la seva regulació.
Els espais forestals queden convenientment preservats i
regulats, en els que es proposa una gestió forestal
sostenible, i la necessitat de planificar mitjançant
instruments d’ordenació forestal en el cas que l’ús
forestal s’hi desenvolupi.
Les activitats de més risc, queden convenientment
regulades, ja sigui per elles mateixes o per la
classificació del sòl que poseeixi.
√ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
La identitat agrària i el manteniment del paisatge
característic del municipi queda garantit, mitjançant la
delimitació dels cultius existents i permetent la seva
ampliació.
En principi, pel que fa a l’agricultura i ramaderia
ecològica, es confia en el criteri empresarial i de
l’administració competent en la matèria, des del POUM
ni s’afavoreix ni es limita.
L’impacte ambiental de certes activitats en el medi
rural, s’intenta reduir preveient-ne les seves condicions
i regulant-lo.
× Compatible
√ Positiu
162

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Article 152: condicions estètiques dels magatzems en sòl rústic; acabats, materials i
colors propis del lloc, amb l’ús de fileres d’arbres autòctons quan s’escaigui.
Article 153: les condicions paisatgístiques de les construccions ramaderes queden
determinades a l’articulat.
Article 154: qualsevol actuació d’interès públic en sòl no urbanitzable (per exemple, un
parc eòlic) caldrà que tramiti obligatòriament un Pla Especial on es determini el seu
impacte i integració ambiental.
Article 155: caldrà redactar un Pla Especial per la construcció de parcs energètics amb
potència major o igual a 50 kW; la resta d’instal·lacions se subjecten a la legislació
vigent.
Articles 160 i 161: es regulen en general els paisatges agraris i forestals del terme,
sempre conservant l’estructura i els elements puntuals propis del món rural.
Article 165: a l’espai agrícola (clau 12) en sòl de protecció especial (claus 12b i 12c), els
llindars genèrics del RLU per a noves edificacions (500 m2 d’ocupació o 1.000 m2 de
sostre) es restringeix encara més en alçada (7 metres), a diferències del 10 metres del
reglament.
Articles 166 i 167: a l’espai forestal arbrat i no arbrat (claus 13 i 14), s’estableixen els
paràmetres compositius dels tancaments, la coberta i la plantacions d’arbres com a
mesures per a la integració paisatgística.
Regular la funció estructuradora de l’extensa xarxa hídrica. Article 91: en la implantació de les activitats extractives es tindrà especial cura de les
rieres i torrents, mitjançant la seva disminució, desviació o pol·lució.
Emprar la gran quantitat de camins rurals com a base per a una
àmplia oferta ecoturística.
Article 109.a): definició de la zona fluvial, el sistema hídric i la zona inundable per a
episodis extraordinaris dins el sistema hidràulic (clau H), en base a l’article 6 del RLU.
Article 109.b): dins els àmbits de protecció dels sistema hidràulic (clau H), definit
segons el Reglament de la Llei d’Urbanisme, s’esmenta la necessitat de conservar la
vegetació autòctona de ribera.
Article 147: les tanques no podran afectar el Domini Públic Hidràulic; en espais privats
caldrà l’autorització de l’administració competent.
Article 164: en la definició de l’espai fluvial (clau 11) en sòl no urbanitzable se sosté la
intenció de preservar els entorns fluvials pròxims als cursos d’aigua i la seva connexió
territorial. La delimitació rieres i torrents busca també la connectivitat amb el sistema
hidràulic (clau H) definit com a espai públic.
Article 107.b: dins el sistema viari (clau X), s’inclouen els camins paisatgístics (X33),
necessaris per al gaudiment de la natura i que es condicionarà per mantenir tancats al
trànsit rodat o restringir-los als veïns.
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
ESPAIS FORESTALS: garantir la conservació dels espais
boscosos i promoure’n la gestió, mitjançant una qualificació
adequada (SNU d’especial protecció).
Exposat anteriorment
N/D
N/D
N/D
Es delimita i regula la funció i usos de la xarxa hídrica
del terme, tant la part pública (DPH) com la privada.
Per tal d’acostar el medi rural a tots els habitants i
turistes, es recullen els camins rurals existents i
catalogats, i se’n regula la seva ampliació.
√ Compatible
√ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Els espais forestals queden convenientment preservats i
regulats, en els que es proposa una gestió forestal
sostenible, i la necessitat de planificar mitjançant
instruments d’ordenació forestal en el cas que l’ús
forestal s’hi desenvolupi.
La classificació de sòl forestal arbrat i no arbrat (claus
13 i 14) manté els usos existents a l’actualitat.
√ Compatible
163

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
A.5 - Preservar i gestionar els espais i elements de valor rellevant de Tremp
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Protegir urbanísticament contra nous usos i potenciar els elements
geològics d’interès (la geozona i els dos geòtops inventariats),
mitjançant el turisme vinculat a la geologia.
Article 138: en els objectius de la mateixa definició del sòl no urbanitzable, es pretén
evitar la urbanització i degradació dels terrenys no urbanitzats i que reuneixen
especials qualitats.
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
A.2 - Potenciar el manteniment dels nuclis de població, especialment els nuclis passius, a fi de mantenir el seu valor històric, paisatgístic i cultural
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Potenciar activitats d’ecoturisme Article 119: dins la qualificació de casc antic (clau 1) es defineixen subclaus referides a
les tipologies edificatòries pròpies dels altres nuclis rurals del terme.
Mantenir i arranjar els camins rural existents que permet la
connexió entre els diferents nuclis rurals.
Potenciar les activitats agrícoles, forestals i ramaderes associades
als diferent nuclis de població a fi de garantir-ne la seva
conservació.
Article 123: dins la qualificació d’edificació unifamiliar aïllada (clau 5) es defineixen
subclaus referides a les tipologies edificatòries pròpies dels altres nuclis rurals del
terme.
Article 107.b: dins el sistema viari (clau X), s’inclouen els camins rurals públics, els
paisatgístics i les vies pecuàries/cabaneres, necessaris per al gaudiment de la natura,
de connexió bàsica entre nuclis i de desenvolupament de les activitats de pasturatge.
Article 143: es conserva la integritat de l’actual xarxa de camins rurals i es determinen
les condicions per a obrir-ne de nous (amb estudi d’alternatives).
Article 138: en els objectius de la mateixa definició del sòl no urbanitzable, es reflexa la
intenció de garantir la continuïtat de l’activitat agrària i ramadera i del paisatge rural.
N/D
N/D
N/D
N
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Ja que els elements d’interès geològic catalogats resten
inclosos en els sòls de protecció especial, aquests
queden automàticament classificats pel POUM.
Ara bé, el planejament no potencia el turisme vinculat a
la geologia d’aquests indrets, per tant, deixa en mans
d’altres administracions la seva potenciació.
× Moderat
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
El manteniment de les tipologies tradicionals també
fora de la ciutat de Tremp, permet recuperar i potenciar
un turisme vinculat al paisatge tradicional.
Les delimitacions de sòl urbà en els nuclis passius de
més importància, permetrà potenciar-los
urbanísticament i adquirir els serveis necessaris pel
benestar dels seu ciutadans.
√ Positiu
Per tal d’acostar el medi rural a tots els habitants i
turistes, es recullen els camins rurals existents i
catalogats, i se’n regula la seva ampliació. √ Compatible
Les activitats agràries, ramaderes i silvícoles queden
suficientment regulades a la normativa; es condicionen
les més impactants.
√ Compatible
164

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
A.1 - Limitar l’ocupació del sòl per a usos urbans i infraestructures en aquells nuclis actius del municipi, especialment dins els límits administratius de la ciutat de Tremp
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Evitar les expansions innecessàries de la ciutat de Tremp i els
models urbans dispersos i/o difusos, i fomentar l’estructura
urbana compacta i plurifuncional. Fomentar l’optimització
funcional i el reciclatge del teixit urbà de Tremp, mitjançant la
seva rehabilitació, renovació i la recuperació d’espais intersticials
o marginals.
Ordenar acuradament la vora del teixit urbà actual i els espais
periurbans que limiten amb el sòl no urbanitzable, especialment a
la ciutat de Tremp (plana de la Noguera Pallaresa, turó de Sant
Miquel o barranc de Riucós).
Fomentar el caràcter policèntric del municipi, Tremp com a
capital municipal i comarcal, Vilamitjana com a nucli industrial i
la Terreta com una àrea de turisme de natura.
Incorporar les actuacions urbanes supramunicipals en marxa,
principalment amb el que respecta al Pla Director Urbanístic de les
Àrees Residencials Estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran i altres
promocions de l’INCASOL.
Impulsar un transport col·lectiu que pugui donar resposta a les
necessitats ciutadanes, sense perdre la rendibilitat.
Millorar les condicions de circulació viària interna i externa
seguint l’Estudi de Mobilitat de Tremp.
Article 107.b): dins el sistema viari (clau X), s’inclouen els camins urbans de preferència
per a vianants (X23), necessaris per a l’estructuració bàsica d’eixos per a vianants.
Article 107.c): en els condicionants del sistema viari s’esmenta les proteccions de les
franges per a vianants i ciclistes, degudament homologades; així com el compliment
del Codi d’Accessibilitat.
Article 110.b): la definició i delimitació del sistema d’espais lliures públics, sobretot les
claus V2 i V3, parteixen de la idea de preservar àrees inundables, zones amb forts
pendents i límits amb àrees boscoses.
Article 119.a): la definició del casc antic (clau 1) al centre històric de Tremp i la resta de
nuclis urbans, pretén fomentar la rehabilitació dels habitatges existents i que les noves
construccions segueixin aquestes tipologies tradicionals.
Article 120.a): la definició de l’edificació plurifamiliar entremitgeres (clau 2) s’inclou en
sòls urbans consolidats i es potencia en els no consolidats per compactar el teixit urbà.
Article 121.a): la definició de l’edificació unifamiliar alineada (clau 3) amb façana al
carrer i entre mitgeres és la tipologia que es fomenta per evitar espais “dormitori”,
compatibilitzant les zones comercials.
Articles 127-130: la gestió del sòl urbà es desenvolupa en el no consolidat mitjançant
els PMU i els PAr; en el consolidat s’ajusten amb els PAc. Pel que fa als Plans de
Millora Urbana, es desenvolupen únicament al nucli de Tremp, mentre que els
Polígons d’actuació urbanística de transformació d’àmbits residencials (PAr) abasten
Tremp, Puigcercós, Fígols, Tendrui i Espluga de Serra. En àmbits consolidats, s’ajusten
els espais públics a Tremp, als nuclis de la plana de la Noguera, de la serra de Gurp i a
la Terreta.
Annex (fitxes de característiques dels sectors de desenvolupament)
Annex (fitxes de característiques dels sectors de desenvolupament)
El POUM recull íntegrament l’ARE prevista per a Tremp i aprovada pel PDU, així com
el sector industrial definit per l’INCASOL.
Article 116.6: defineix que en sòls urbans no consolidats, donada la magnitud d’alguna
promoció, si és necessari ampliar la xarxa de transport públic, els propietaris hauran de
costejar la connexió amb el servei existent.
Article 134: en sòls urbanitzables, d’acord amb la legislació sectorial, s’haurà de
participar en els costos d’implantació de les infraestructures de transport públic.
El POUM es planteja també actuacions de millora del transport públic, donat el
transport ja existent, es planteja: la reordenació de l’espai públic, la millora de les
connexions amb el casc urbà i la creació dels aparcaments.
Article 28: recorda que el planejament derivat ha de costejar les càrregues generades
per la nova mobilitat, d’acord amb el Decret 244/2006.
Article 87: dins la regulació de l’ús d’aparcament, es recull l’espai per a les bicicletes,
N/D
D
N/D
N/D
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Un dels objectius principals del POUM de Tremp és
generar uns creixements de contenció creant límits a la
ciutat actual i reciclar al màxim els sòls urbans
existents.
Les tendències actuals de policentrisme també queden
recollides, mantenint el sòl industrial proposat a
Vilamitjana i potenciant el turisme de natura i ecològic
a la Terreta i la resta del sòl no urbanitzable.
El POUM incorpora el sectors supramunicipals
previstos.
Es recorda el cost addicional que pot suposar
l’increment d’habitants en un sector respecte al
transport públic, i s’actua per millorar l’accessibilitat al
transport públic.
Dins la ciutat, es defineix una xarxa interrelacionada de
vials amb prioritat per a vianants, a banda dels camins
que connecten amb el sòl rústic.
√ Compatible
√ Compatible
√ Compatible
√ Compatible
165

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Preveure els recursos i serveis urbanístics bàsics a tots els nuclis
de població de Tremp, prioritzant els sistemes autònoms en els
casos que la inversió sigui massa elevada.
definit al Decret 344/2006, de 19 de setembre.
Article 110.b): amb la delimitació de les dels espais lliures públics de protecció i de
connexió (claus V2 i V3), s’estructura un sistema de camins peatonals plenament
accessibles.
D’acord amb l’article 4 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, l’estudi d’avaluació de
la mobilitat generada incorpora les mesures que s’han aplicat en el planejament pel
que fa a amplades i pendents dels viaris, tant per a ús rodat com de bicicletes i
vianants, i la previsió de places d’aparcament de vehicles privats i bicicletes previstes
fora de la via pública.
Esmentat en d’altres apartats
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
CREIXEMENT RESIDENCIAL
Tremp: veure apartat RISCOS per alguns sectors.
Nuclis Actius: justificar l’ajust als articles 3.7 i 3.8 del Pla
Territorial Parcial de Alt Pirineu i Aran.
Nuclis Passius: es consideren adequades
CREIXEMENT INDUSTRIAL
Tremp: es considera adequat
Vilamitjana: sotmetre’l a l’informe de la Secretaria per a la
planificació territorial i la CUC pel seu interès territorial.
L’ISA haurà d’especificar les activitats del sector i
compatibilitat amb elements vulnerables. O bé vetllar per
incorporar en normativa mesures; en tot cas, prohibir les
activitats d’accidents greus.
SISTEMA VIARI: variants de Tremp i Vilamitjana ja segueixen
l’AIA; la definició del POUM serà indicativa.
Explicat anteriorment
El POUM incorpora el polígon industrial previst per l’INCASOL al nucli de
Vilamitjana com a sòl urbanitzable, el PPa-02.1 Carretera de Gavet, de 35 Ha i 26 Ha de
sostre per activitats.
N/D
N/D
N/D
- N/D
El manteniment de les tipologies tradicionals també
fora de la ciutat de Tremp, permet recuperar i potenciar
un turisme vinculat al paisatge tradicional.
Les delimitacions de sòl urbà en els nuclis passius de
més importància, permetrà potenciar tots els nuclis
urbanísticament i adquirir els serveis necessaris pel
benestar dels seu ciutadans.
D’altra banda, els condicionants en sòl no urbanitzable
exigeix les mesures adequades de salubritat i
sanejament.
√ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Un dels objectius principals del POUM de Tremp és
generar uns creixements de contenció creant límits a la
ciutat actual i reciclar al màxim els sòls urbans
existents.
Les tendències actuals de policentrisme també queden
recollides, mantenint el sòl industrial proposat a
Vilamitjana i potenciant el turisme de natura i ecològic
a la Terreta i la resta del sòl no urbanitzable.
Les delimitacions de sòl urbà en els nuclis passius de
més importància, permetrà potenciar tots els nuclis
urbanísticament i adquirir els serveis necessaris pel
benestar dels seu ciutadans.
No s’especifiquen les activitats industrials que es
realitzaran al polígon de la Carretera de Gavet, ja que
l’administració supramunicipal encara no ho ha definit.
√ Compatible
En qualsevol cas, l’impacte ambiental derivat es
produeix sobre l’ocupació dels sòls agrícoles. × Moderat
El POUM simplement exposa en els plànols les
alternatives per a les dues variants viàries. √ Compatible
166

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
CICLE DE L’AIGUA: Compatibilitzar el POUM de Tremp amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs
B.3 - Preservar i millorar la qualitat de l’aigua abocada a les lleres públiques
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Previsió de sòl per a l’ampliació de l’EDAR de Tremp, reduint la
contaminació del medi. Previsió de sòls per a les altres EDAR
previstes al PSARU.
Completar la xarxa bàsica de sanejament dels nuclis de Tremp
que no en disposin i sigui necessari. En cas que no sigui adequat,
preveure una xarxa autònoma.
Implantar condicions de sanejament d’aigües a explotacions
ramaderes i edificacions rurals.
El POUM grafia les xarxes existents de sanejament, així com les previsions vinculades
als creixements residencials i industrials. També s’integra a la planificació les reserves
de sòl per a totes les depuradores previstes.
Article 13: dins els polígons d’actuació urbanística, els propietaris tenen el deure de
costejar les noves infraestructures de sanejament
Article 27: s’intentaran subscriure acords voluntaris entre l’administració amb
competències urbanístiques, l’ACA i els propietaris subjectes a un pla derivat per
adequar el sanejament del sector.
Article 85: dins els condicionants de l’ús industrial s’esmenten els abocaments, els
quals hauran d’ésser prèviament decantats i depurats, abans que arribin a la xarxa de
sanejament.
Article 116: dins els sòls urbans no consolidats, els propietaris tenen el deure de
costejar les noves infraestructures de sanejament
Article 134: dins els sòls urbanitzables, els propietaris tenen el deure de costejar les
noves infraestructures de sanejament
Annex 2, Article 15: en la llicència de primera ocupació, caldrà lliurar certificat
conforme s’ha realitzat la connexió a la xarxa de clavegueram.
Annex 2, Article 22: es consideren deficiències no esmenables de les llicències, no
disposar de sanejament de les aigües residuals; es pot resoldre de forma autònoma.
Article 149.6: es defineixen les condicions de posició i implantació dels edificis en sòl
no urbanitzable, caldrà que especifiquin el sanejament d’aigua, preferentment
autònom.
Article 153.5: les construccions ramaderes que es prevegin hauran d’especificar les
condicions de sanejament i la depuració d’aigua.
Article 156.d): es defineixen que les condicions de sanejament dels habitatges en sòl no
urbanitzable haurà d’ésser autònoma.
Annex 2, Article 11.2: les llicències d’obres de noves edificacions en sòl no urbanitzable
caldrà que resolguin i especifiquin la depuració de les aigües residuals.
Annex 2, Article 12: les llicències de modificacions d’ús d’edificacions en sòl no
urbanitzable caldrà que resolguin i especifiquin la depuració de les aigües residuals.
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
SANEJAMENT: cal justificar:
Anàlisi de la infraestructura actual
Quantitat i tipologia aigües generaran
Explicat anteriorment
D
N
N
N
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Efecte compatible de la planificació sobre la xarxa de
sanejament d’aigua. √ Compatible
Les actuacions urbanitzadores hauran de solucionar el
seu sanejament, tal i com es regula en el POUM.
Tanmateix, les edificacions aïllades hauran de sanejar
les seves aigües grises, preferentment de forma
autònoma. Les explotacions ramaderes s’acullen a la
legislació vigent sobre les dejeccions.
√ Compatible
√ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Tant les edificacions aïllades com els nous creixements
residencials hauran de sanejar les seves aigües grises.
√ Compatible
167

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Planejament derivat assumeixi cost
Normativitzar: xarxa separativa, assegurar correcta gestió,
cost promotors i industrials independents.
Adequació al PSARU
CICLE DE L’AIGUA: Compatibilitzar el POUM de Tremp amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs
B.1 - Prevenir els riscos hidrològics vinculats a les conques de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Delimitació de les zones inundables detectades pel Pla de
protecció civil per a inundacions (punts negres, crítics i
vulnerables).
Article 29: els plans derivats que es puguin veure afectats per la inundabilitat dels
cursos fluvials, caldrà que atenguin les directrius i recomanacions de l’ACA.
Article 109.a): definició de la zona fluvial, el sistema hídric i la zona inundable per a
episodis extraordinaris dins el sistema hidràulic (clau H), en base a l’article 6 del RLU.
Article 109.b): articula les condicions per a qualsevol actuació dins el sistema hidràulic,
fent referència a la legislació i criteris vigents (RDL 1/2002, de 20 de juliol).
Article 164: a banda de la part urbana de la riera que resta dins el sistema hidràulic
(clau H, dins el DPH), la part del sòl no urbanitzable es classifica com a espai fluvial
(clau 11, part privada), en el que es prohibeixen molts usos i se’n limiten d’altres.
Protecció de la xarxa hídrics i dels seus entorns. Article 91: en la implantació de les activitats extractives es tindrà especial cura de les
rieres i torrents, mitjançant la seva disminució, desviació o pol·lució.
Article 110.b): els entorns fluvials queden protegits mitjançant la delimitació del
sistema d’espais lliures públics (clau V), especialment els subsistemes V2 i V3.
Article 164: a banda de la part urbana de la riera que resta dins el sistema hidràulic
(clau H, dins el DPH), la part del sòl no urbanitzable es classifica com a espai fluvial
(clau 11, part privada), en el que es prohibeixen molts usos i se’n limiten d’altres.
Compensar la creació de superfícies impermeables. Article 123.e): en l’edificació unifamiliar aïllada (clau 5), s’exigeix que el 50% de la
parcel·la quedi lliure, amb plantacions i acabats permeables. Únicament es permet la
pavimentació del 30% de la superfície no edificada.
Article 143.5: els nous camins que s’hagin de pavimentar es realitzarà amb materials
permeables, evitant als asfaltats en camins privats.
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
ACTUACIONS SOBRE ESPAIS FLUVIALS: actuacions
regulades pels Criteris i Recomanacions de l’ACA. Realitzar un
inventari de les masses d’aigua superficials i subterrànies, segons
el document IMPRESS.
REGULACIÓ DEL SISTEMA HIDROLÒGIC: D’altra banda, cal:
Regular la xarxa hidrogràfica i la vegetació de ribera.
- N
Article 109: tal i com recorda l’article del sistema hidràulic (clau H), s’haurà de complir
amb el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de
la Llei d'Aigües.
N/D
N/D
N
N
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Totes les zones inundables queden preservades de la
urbanització, ja sigui amb la clau H o 11 (SNU).
Es protegeix el sistema hídric mitjançant la delimitació i
regulació.
S’apliquen condicions de permeabilització en terrenys
de nova ocupació.
√ Compatible
√ Compatible
√ Positiu
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Els principals impactes i pressions actuals provenen de
la regulació del cabal i del canvi hidromorfològic de la
Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, pels embassaments
de Talarn i Terradets, respectivament. Aquest fet
continuarà produint-se, tot i l’aprovació del POUM, que
no es preveu que n’incrementi el seu estat ecològic.
El sistema hidrològic queda clarament legislat dins el
POUM, pel que no es preveuen efectes ambientals
adversos.
√ Compatible
√ Compatible
168

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Inventariar les lleres públiques i el seu traçat (RDPH i RD9/2008),
tenint en compte les obres, marges, zona de policia, zona de
servitud, obres de pas...
Obres en DPH autorització de la CHE
INUNDABILITAT: justificar la compatibilitat del creixement
previst amb el risc d’avingudes i si cal un estudi de detall.
Dins els àmbits de protecció dels sistema hidràulic (clau H), definit segons el
Reglament de la Llei d’Urbanisme, s’esmenta la necessitat de conservar la vegetació
autòctona de ribera.
Qualsevol aprofitament de l’aqüífer i la construcció de pous està sotmès a autorització
de l’ACA
Explicat anteriorment
CICLE DE L’AIGUA: Compatibilitzar el POUM de Tremp amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs
B.2 - Fomentar l’estalvi i la reutilització dels recursos hídrics de Tremp
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Conjuminar els treballs del POUM de Tremp amb el Pla
d’Abastament del municipi en procés d’elaboració.
Protegir les infraestructures d’abastament d’aigua i completar-ne
la xarxa bàsica.
Implantar una xarxa separativa d’aigües de pluja al casc urbà, i
emmagatzemar-la per al seu ús.
Utilització exclusiva en la jardineria d’espais públics i privats
d’espècies vegetals adaptades a les condicions bioclimàtiques de
Tremp.
Aplicació de sistemes de microrec per als espais lliures públics i
l’agricultura.
El POUM grafia les xarxes existents d’abastament, així com les previsions vinculades
als creixements residencials i industrials. També s’integra a la planificació els pous de
captació.
Article 113.c): recull la necessitat de complir amb les servituds legals de les
canalitzacions d’aigua.
El POUM grafia les xarxes existents d’abastament, així com les previsions vinculades
als creixements residencials i industrials. També s’integra a la planificació els pous de
captació.
Article 27: el planejament derivat haurà de preveure la separació de les aigües pluvials,
segregades de les aigües grises. Complementàriament, els espais lliures públics hauran
de tenir dipòsits de pluvials per al reg del propi espai i neteja de carrers.
Article 59: s’indiquen els volums dels dipòsits obligatoris de retenció d’aigües pluvials
en edificacions aïllades unifamiliars i plurifamiliars.
Article 62: si es construeix una piscina, serà obligatori un dipòsit d’aigües pluvials de
volum un terç de la capacitat de la piscina.
Article 157.5: les piscines que es construeixin en sòl no urbanitzable també hauran de
disposar d’un dipòsit de pluvials.
Article 65: les condicions del paisatge urbà prohibeix l’arbrat no autòcton no
característic del paisatge mediterrani. La jardineria pública tindrà un caràcter xeròfit i
s’evitaran les espècies amb caràcter invasor. Es recomana per a la jardineria privada
Article 110.c): dins els condicionants del sistema d’espais lliures públics (clau V),
s’incorpora la vegetació pròpia de l’indret, amb sistemes eficient de reg (microrrec en
lloc d’inundació) i sistemes temporitzats per a reg en horari nocturn.
Article 119.h): al casc antic (clau 1), la jardineria estarà adaptada climàticament, amb
reg eficient, ús d’aigua de pluja i es recomana evitar les espècies bioinvasores.
Article 121.h): a l’edificació unifamiliar alineada (clau 3), la jardineria estarà adaptada
climàticament, amb reg eficient, ús d’aigua de pluja i es recomana evitar les espècies
bioinvasores.
Article 122.e): a l’edificació plurifamiliar aïllada (clau 4), la jardineria estarà adaptada
climàticament, amb reg eficient, ús d’aigua de pluja i es recomana evitar les espècies
bioinvasores.
N/D
D
N/D
N
N
Totes les zones inundables queden preservades de la
urbanització, ja sigui amb la clau H o 11 (SNU). √ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Efecte compatible de la planificació sobre la xarxa
d’abastament d’aigua. √ Compatible
Es recorda les servituds que envolta la xarxa
d’abastament d’aigua.
A banda de fer separació d’aigües pluvials i grises,
s’obliga a les edificacions, urbanes o no, a construir
dipòsits de pluvials, sobretot les que disposen de
piscina.
L’enjardinament públic, i es recomana en el privat, es
realitzarà amb espècies adaptades a les condicions
climàtiques, evitant les espècies bioinvasores.
√ Compatible
√ Positiu
√ Positiu
169

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Regular el consum d’aigua de les explotacions ramaderes.
Adopció en els projectes de noves edificacions de sistemes
estalviadors d’aigua.
Estudiar la possibilitat de reutilitzar les aigües procedents de la
depuradora per al reg agrícola o d’enjardinament, donada la seva
proximitat.
Article 123.f): a l’edificació unifamiliar aïllada (clau 5), la jardineria estarà adaptada
climàticament, amb reg eficient, ús d’aigua de pluja i es recomana evitar les espècies
bioinvasores.
Article 124.e): a la indústria entre mitgeres (clau 6), la jardineria estarà adaptada
climàticament, amb reg eficient, ús d’aigua de pluja i es recomana evitar les espècies
bioinvasores.
Article 125.e): a la indústria aïllada (clau 7), la jardineria estarà adaptada
climàticament, amb reg eficient, ús d’aigua de pluja i es recomana evitar les espècies
bioinvasores.
Article 126.e): en el terciari (clau 8), la jardineria estarà adaptada climàticament, amb
reg eficient, ús d’aigua de pluja i es recomana evitar les espècies bioinvasores.
Article 149: es defineixen les condicions de posició i implantació dels edificis en sòl no
urbanitzable, les plantes a sembrar seran les pròpies del clima mediterrani.
- N
Article 62: les piscines de nova construcció hauran de disposar d’un cobertors a l’estiu i
hivern per reduir l’evaporació. No es podrà connectar a la xarxa d’abastament d’aigua.
Article 111.c): incorporació de sistemes d’estalvi d’aigua en els equipaments públics
(clau E).
Article 121: l’edificació unifamiliar alineada (clau 3) és la tipologia que es fomenta en el
POUM, juntament amb la clau 2, edificacions amb menys requeriments hídrics, a
diferència de l’edificació aïllada.
Article 149.6: es defineixen les condicions de posició i implantació dels edificis en sòl
no urbanitzable, caldrà que especifiquin l’abastament d’aigua.
Article 156.d): es defineixen que les condicions d’abastament d’aigua dels habitatges en
sòl no urbanitzable haurà d’ésser autònoma.
Article 157.5: les piscines que es construeixin en sòl no urbanitzable hauran de disposar
d’un cobertors de protecció envers la evaporació. No es podrà connectar a la xarxa
d’abastament d’aigua.
Annex 2, Article 11.2: les llicències d’obres de noves edificacions en sòl no urbanitzable
caldrà que resolguin i especifiquin l’abastament d’aigua.
Annex 2, Article 12: les llicències de modificacions d’ús d’edificacions en sòl no
urbanitzable caldrà que resolguin i especifiquin l’abastament d’aigua.
Annex 2, Article22: es consideren deficiències no esmenables de les llicències, no
disposar d’abastament d’aigua; es pot resoldre de forma autònoma.
- N
N
La única mesura factible és la reutilització de
l’aigua de pluja en granges (noves i ampliacions
de coberta), únicament per a la neteja de les
instal·lacions. Segurament no és suficient per a
reduir considerablement el consum.
Es potencien les edificacions plurifamiliars, mentre que
qualsevol nou habitatge haurà de justificar el seu
abastament d’aigua.
× Moderat
√ Positiu
En principi, no es preveu implícitament en el POUM
aquest fet. En tot cas, serà decisió de l’administració
actuant la decisió de destinar les aigües de la EDAR a
reg agrícola. × Moderat
170

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
ABASTAMENT: cal justificar:
Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual i prevista.
Avaluació de les necessitats del creixement
Justificació del grau de suficiència
Alternatives en cas de problemes
Finançament pels propietaris
Explicat anteriorment
El POUM grafia les xarxes existents d’abastament, així com les previsions vinculades
als creixements residencials i industrials. També s’integra a la planificació els pous de
captació. D
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Efecte compatible de la planificació sobre la xarxa
d’abastament d’aigua.
GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i ramaders de Tremp. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials
E.3 - Gestionar correctament les dejeccions ramaderes de les explotacions de Tremp
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
No definit Article 153.5: es recorda el compliment de la legislació sobre el Pla de Gestió de les
Dejeccions Ramaderes.
N
√ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Es confia en el compliment de la legislació vigent en la
matèria. √ Compatible
GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i ramaders de Tremp. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials
E.4 - Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar el seu impacte
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Prohibir els abocaments incontrolats de residus. Article 164.3: en la regulació de l’espai fluvial (clau 11) en sòl no urbanitzable, el
moviment de terres haurà de tenir un balanç compensat (volum excavació = volum
terraplenat), prenent préstecs segons legislació vigent i abocant controladament quan
sigui necessari.
Annex 2, Article 13: les llicències d’enderroc hauran de complir la legalitat en qüestions
de residus de la construcció.
Reglamentar la implantació de les activitats extractives. Article 91: regulada la implantació de qualsevol activitat extractiva, sota el compliment
de diversos requisits ambientals (paisatge, aigua, restauració...).
Aplicar criteris de reutilització, reciclatge o valorització dels
residus de la construcció (runes, moviments de terres...).
Article 165: en sòl no urbanitzable només es permet l’ús extractiu a l’espai agrícola
(clau 11), condicionat a que el terreny afectat torni a la seva imatge original i que es
torni a destinar a espai agrari.
Article 168: es defineixen els costers i les tarteres (clau 15) com a una qualificació
específica, per tal de protegir aquests hàbitats i evitar-ne la seva eliminació per la
indústria extractiva.
Article 173: es prohibeix l’ús extractiu en els connectors ecològics.
Article 145: els moviments de terres per a finalitats agrícoles queden completament
establerts en aquest article, també pel que fa al Decret 396/2006.
Annex 2, Article 11.2: a les llicències d’obra de nova construcció, s’aplicaran criteris de
N
N
N
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Indirectament s’intenta reduir els abocaments
incontrolats, recordant la normativa vigent.
Les noves activitats extractives hauran de complir
escrupolosament tot una sèrie de requisits ambientals.
√ Moderat
√ Positiu
S’aplicaran els criteris en les llicències d’obres i
moviments de terres. √ Positiu
171

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
reutilització, reciclatge o valorització dels residus de la construcció.
Annex 2, Article 14: les llicències de moviments de terres per a finalitats agrícoles
recorda el compliment del Decret 396/2006 per a la millora de finques rústiques amb
l’aportació de terres de la construcció.
GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i ramaders de Tremp. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials
E.1 - Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Preveure els sòls adequats per ampliar i/o crear noves
infraestructures de recollida, tractament i dipòsit de residus.
Preveure l’espai suficient a l’espai públic per a millorar la
recollida d’algun tipus de residus.
Mantenir els bons nivells de recollida selectiva de residus sòlids
urbans.
Millorar el servei de recollida selectiva als diferents nuclis del
terme, potenciant l’autocompostatge.
Article 13: dins els polígons d’actuació urbanística, els propietaris tenen el deure de
costejar les noves infraestructures de gestió de residus.
Article 116: dins els sòls urbans no consolidats, els propietaris tenen el deure de
costejar les noves infraestructures de gestió de residus.
Article 134: dins els sòls urbanitzables, els propietaris tenen el deure de costejar les
noves infraestructures de gestió de residus.
Article 27: preveu que el planejament derivat, a banda de complir amb les
prescripcions vigents, haurà de preveure els espais per a la col·locació de contenidors
de residus, amb acord amb l’Ajuntament; establint complementàriament el seu abast.
Article 75: en la regulació de l’ús d’habitatge, caldrà preveure l’espai per als
contenidors de residus als carrers.
Article 107.d): dins el sistema viari (clau X), es permet l’ús per a la ubicació dels
contenidors de residus.
Article 113: dins el sistema de serveis tècnics (clau S) es defineixen els contenidors de
residus.
- N
N
N
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Dins els sòls urbans i urbanitzables es preveu
l’assumpció del cost per part dels propietaris, però no es
preveu, per exemple, l’ampliació de les actuals
infraestructures de tractament i dipòsit. × Moderat
S’empren totes les eines a l’abast per permetre que a
l’espai públic es puguin col·locar els contenidors de
residus.
√ Compatible
S’empren totes les eines a l’abast per permetre que a
l’espai públic es puguin col·locar els contenidors de
residus. √ Compatible
GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i ramaders de Tremp. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials
E.2 - Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais que facilitin la recollida selectiva dels residus
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
No definit Article 111.c): incorporació de sistemes de separació de residus en els equipaments
públics (clau E).
Annex 2, Article 11.2: a les llicències de nova construcció es preveuran els espais
necessaris per a la guarda dels cubells de recollida selectiva. En cases amb jardí es
preveurà l’espai per a l’autocompostador domèstic.
N
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
La única forma de millorar la recollida selectiva és
preveure els espais necessaris a les edificacions
privades.
× Compatible
172

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
Qualificar com a serveis tècnics les infraestructures de residus i
les proposades al Pla d’Acció.
En SNU no es pot prohibir la implantació d’activitats de gestió de
residus.
Explicat anteriorment N
AMBIENT ATMOSFÈRIC (II): Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica de Tremp
D.1 - Reduir els habitants exposats de Tremp a nivells acústics no permesos per la legislació
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Localitzar al voltant de les fonts de contaminació acústica els usos
i activitats menys sensibles al soroll i adoptar solucions de
disseny.
Exigir paviments de materials absorbents en els vials de circulació
ràpida.
Article 73: es regula el soroll i vibracions de les activitats, mitjançant l’ordenança
municipal que s’aprovi, l’Annex 1 de la normativa i la legislació vigent.
Article 85: es classifiquen les indústries en funció de les seves emissions sonores, per
tal de que les activitats se situïn en una o altra banda.
Les activitats a Tremp, a l’altra banda de les vies del tren, ja sigui existents o de noves
(PPa-01.1 El Rengaró), disposen d’una franja verda per separar-la de la població del
sistema ferroviari.
Pel que fa al sector PPa-02.1 Carretera de Gavet, la seva ordenació no està definida
encara.
Article 107.c): s’exigeixen paviments sonoreductors en vies de circulació ràpida, com
són les carreteres del sistema viari amb clau X11, X12 i X13.
AMBIENT ATMOSFÈRIC (II): Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica de Tremp
D.2 - Limitar la contaminació lumínica exterior
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Millorar alguns aspectes de l’enllumenat exterior per adequar-se
a la llei.
Article 27: el planejament derivat haurà d’implantar enllumenat públic seguint la
normativa vigent (citada explícitament).
Article 107.c): en la substitució i nou enllumenat públic dins el sistema viari (clau X), es
complirà amb la legislació vigent de protecció del medi ambient nocturn.
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 6 DR) Mesures adoptades en el Pla Via
Es recomana la redacció d’unes ordenances annexes i aprovació
dels mapes de protecció.
Zones de soroll: justificar tramesa a l’òrgan substantiu i
incorporar determinacions
Explicat anteriorment
Dins l’ISA, es defineixen els 2 plànols de protecció per soroll i de contaminació
lumínica.
N/D
N
N
N/D
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
S’empren totes les eines a l’abast per permetre que a
l’espai públic es puguin col·locar els contenidors de
residus. √ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Al voltant d’infraestructures i activitats impactants, es
preveuen espais de transició verds.
Es regula aquest aspecte.
√ Compatible
√ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Es recorda el compliment de la normativa vigent sobre
la matèria i la seva substitució.
√ Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
No es redacten unes ordenances annexes sobre aquesta
aspecte, però sí es recorda el compliment de la
normativa vigent sobre la matèria i es fan les propostes
de mapes.
× Compatible
173

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
AMBIENT ATMOSFÈRIC (II): Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica de Tremp
D.3 - Ordenar adequadament les instal·lacions de transport d’energia per minimitzar els seus efectes sobre el paisatge
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Establir àmbits de protecció paisatgística on les instal·lacions de
transport d’energia resultin incompatibles.
Delimitació de corredors en sòl no urbanitzable per al pas de
noves línies elèctriques.
Article 113.c): indica les servituds edificatòries de les línies elèctriques, promovent el
soterrament de les noves línies en sòl urbà. El corredors d’infraestructures haurà
d’avaluar les alternatives en cas que afectin espais fràgils.
Article 65: dins els nous sectors de desenvolupament (paisatge urbà), es promourà el
soterrament de les línies elèctriques i telefòniques.
Article 107.d): s’esmenta que en les noves urbanitzacions de carrers tots els serveis
siguin soterrats, mentre que en carrers consolidats s’estudiaran al màxim de trams.
Article 113.b): estableix la necessitat de situar les noves línies elèctriques, gasoductes o
altres infraestructures lineals al costat de les preexistències o en corredors amb el
mínim impacte. Tanmateix, els nous receptors de telefonia mòbil hauran d’aprofitar les
antenes ja existents.
N
N
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Es potencia el soterrament de les línies elèctriques
noves, en sòl urbà o urbanitzable. √ Positiu
No es delimiten els corredors, però sí es ressalta la
necessitat de projectar al costat de les preexistències.
AMBIENT ATMOSFÈRIC (I): Minimitzar els efectes del POUM de Tremp i sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants
C.1 - Millorar l’eficiència energètica del sistema urbà de Tremp
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Evitar les baixes densitats edificatòries. Explicat anteriorment (ocupació i consum de sòl)
Adequar l’enllumenat públic a la normativa vigent. Article 27: el planejament derivat haurà d’implantar enllumenat públic seguint la
normativa vigent (citada explícitament).
Millorar els serveis elèctrics i de gas dels diferents nuclis de
població de Tremp.
Estudiar més acuradament l’aprofitament de la biomassa per a la
generació d’energia, donada la gran quantitat de boscos públics
del terme; preveure la reserva de sòl de la instal·lació.
Article 107.c): en la substitució i nou enllumenat públic dins el sistema viari (clau X), es
complirà amb la legislació vigent de protecció del medi ambient nocturn.
El POUM grafia les xarxes existents d’electricitat i gas, així com les previsions
vinculades als creixements residencials i industrials.
Article 149.5: en els projectes de noves edificacions en sòl no urbanitzable, únicament
es fa esment a l’autoabastament energètic a partir de fonts renovables.
Articles 164 a 168: l’ús forestal extensiu en els boscos públics, prioritzarà l’aprofitament
energètic de la biomassa.
A Vilamitjana hi haurà una reserva de sòl per a instal·lar una planta de biomassa dins
el sector PPa-02.1 Carretera de Gavet.
N/D
N
D
N
× Compatible
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
El reciclatge de sòl urbà és un dels principals objectius
del POUM, així com la potenciació de tipologies
edificatòries no tan consumidores de sòl.
Es recorda el compliment de la normativa vigent sobre
la matèria i la seva substitució.
√ Compatible
√ Compatible
Efecte compatible de la planificació sobre la xarxa
d’abastament energètic. √ Compatible
Les intencions de les administracions a Tremp es
dirigeixen preferentment a instal·lar grans plantes de
generació d’energia a partir de biomassa (p.e.
Vilamitjana). El POUM fa un esment genèric per a les
edificacions en SNU i prioritza l’aprofitament de la
biomassa en boscos públics.
√ Compatible
174

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
AMBIENT ATMOSFÈRIC (I): Minimitzar els efectes del POUM de Tremp i sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants
C.2 - Millorar l’eficiència energètica de les edificacions del terme
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Aprofitar l’impuls del sector empresarial en relació a les energies
renovables (fotovoltaica i eòlica). - N
Zonificar les àrees no aptes per a la implantació de parcs solars o
eòlics.
Delimitar adequadament les àrees edificables per permetre la
màxima eficiència en la captació solar de les edificacions i
l’aprofitament de la llum natural.
Incorporar criteris d’ecoeficiència en les edificacions que
s’implantin.
Article 156: caldrà redactar un Pla Especial per la construcció de parcs energètics amb
potència major o igual a 50 kW; la resta d’instal·lacions se subjecten a la legislació de
paisatge vigent.
Article 52.c): en el cas de plaques solars, es permet que aquestes sobresurtin respecte a
la coberta en 20 cm, seguint la inclinació de com a màxim 30%.
Article 63.3: en el cas de plaques solars, es permet que aquestes sobresurtin respecte a
la coberta en 20 cm, seguint la inclinació de com a màxim 30%.
Annex 2, Article 11.2: les llicències d’obres de noves edificacions en sòl no urbanitzable
caldrà que resolguin i especifiquin l’abastament energètic, preferentment renovable.
Article 12: les llicències de modificacions d’ús d’edificacions en sòl no urbanitzable
caldrà que resolguin i especifiquin l’abastament energètic, preferentment renovable.
Article 22: es consideren deficiències no esmenables de les llicències, no disposar
d’abastament elèctric; es pot resoldre de forma autònoma.
Article 111.c): incorporació de sistemes d’estalvi d’energia en els equipaments públics
(clau E).
Article 148.6: es defineixen les condicions de posició i implantació dels edificis en sòl
no urbanitzable, caldrà que especifiquin l’abastament energètic, prioritzant
l’autoabastament.
Article 153: no caldrà redactar un Pla Especial per la construcció de sistemes energètics
renovables situats sobre la coberta d’edificacions en sòl no urbanitzable, simplificantne
els tràmits.
Article 154.d): es defineixen que les condicions d’abastament energètic dels habitatges
en sòl no urbanitzable haurà d’ésser autònoma.
N
N
N
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Es fomenta la utilització d’energies renovables i es
redueix la proliferació de línies elèctriques en sòls no
urbanitzables.
No es zonifiquen les àrees no aptes, sinó que s’obliga a
la redacció d’un Pla Especial per als parcs energètics de
més de 50 kWn.
Es confia en el compliment de la legislació vigent sobre
la matèria, a banda de ressaltar la importància de les
energies renovables.
Es confia en el compliment de la legislació vigent sobre
la matèria, a banda de ressaltar la importància de les
energies renovables.
AMBIENT ATMOSFÈRIC (I): Minimitzar els efectes del POUM de Tremp i sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants
C.3 - Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants
CRITERIS AMBIENTALS (apartat 2.4 ISA) Mesures adoptades en el Pla Via
Preveure les activitats industrials en aquelles zones amb menys
impacte atmosfèric.
Article 85: es permeten totes les activitat incloses a la normativa sectorial vigent.
Annex 2, Article 12: les llicències de modificació d’ús hauran de presentar la
documentació vinculada a la Llei 3/1998 (LIIAA).
Amb el POUM, les activitats queden a l’altra banda del ferrocarril o allunyades de
nuclis urbans.
D
√ Compatible
× Moderat
× Moderat
× Moderat
Identificació i avaluació dels efectes significatius
Efectes significatius Comp. Valoració
Sense efectes respecte a l’existent. L’ús industrial
intensiu queda limitat fora del nucli poblacional.
√ Compatible
175

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Crear, si és necessari, espais esmorteïdors entorn d’activitats
contaminants. Planificar adequadament les zones verdes i els
espais lliures urbans.
Les activitats a Tremp, a l’altra banda de les vies del tren, ja sigui existents o de noves
(PPa-01.1 El Rengaró), disposen d’una franja verda per separar-la de la població.
Pel que fa al sector PPa-02.1 Carretera de Gavet, la seva ordenació no està definida
encara.
N/D
Al voltant d’infraestructures i activitats impactants, es
preveuen espais de transició verds.
√ Compatible
176

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
6.1. QUADRE RESUM
CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT: Conservar i gestionar el patrimoni natural de Tremp
F.1 - Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural
CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT: Conservar i gestionar el patrimoni natural de Tremp
F.2 - Gestionar les zones d’interès ecològic de Tremp, potenciant la custòdia del territori com a motor de canvi
QUALITAT DEL PAISATGE: Integrar el paisatge en el procés d’elaboració del POUM de Tremp
G.1 - Conservar i/o millorar la qualitat dels paisatges de Tremp
QUALITAT DEL PAISATGE: Integrar el paisatge en el procés d’elaboració del POUM de Tremp
G.2 - Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment regular i com a vertebrador del potencial ecoturístic municipal
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
A.3 - Classificar i qualificar les diferents tipologies de sòl en funció de les unitats ambientals i els riscos presents al municipi
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
A.4 - Ordenar el sòl no urbanitzable en base a la seva estructura orgànica actual
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
A.5 - Preservar i gestionar els espais i elements de valor rellevant de Tremp
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
A.2 - Potenciar el manteniment dels nuclis de població, especialment els nuclis passius, a fi de mantenir el seu valor històric, paisatgístic i cultural
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús que preveu el POUM de Tremp
A.1 - Limitar l’ocupació del sòl per a usos urbans i infraestructures en aquells nuclis actius del municipi, especialment dins els límits administratius de la ciutat de
Tremp
CICLE DE L’AIGUA: Compatibilitzar el POUM de Tremp amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs
B.3 - Preservar i millorar la qualitat de l’aigua abocada a les lleres públiques
CICLE DE L’AIGUA: Compatibilitzar el POUM de Tremp amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs
B.1 - Prevenir els riscos hidrològics vinculats a les conques de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana
POSITIU
POSITIU
POSITIU
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
MODERAT
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
177

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
CICLE DE L’AIGUA: Compatibilitzar el POUM de Tremp amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs
B.2 - Fomentar l’estalvi i la reutilització dels recursos hídrics de Tremp
GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i ramaders de Tremp. Minimitzar l’impacte de la construcció
sobre el cicle dels materials
E.3 - Gestionar correctament les dejeccions ramaderes de les explotacions de Tremp
GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i ramaders de Tremp. Minimitzar l’impacte de la construcció
sobre el cicle dels materials
E.4 - Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar el seu impacte
GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i ramaders de Tremp. Minimitzar l’impacte de la construcció
sobre el cicle dels materials
E.1 - Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus
GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i ramaders de Tremp. Minimitzar l’impacte de la construcció
sobre el cicle dels materials
E.2 - Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais que facilitin la recollida selectiva dels residus
AMBIENT ATMOSFÈRIC (II): Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica de Tremp
D.1 - Reduir els habitants exposats de Tremp a nivells acústics no permesos per la legislació
AMBIENT ATMOSFÈRIC (II): Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica de Tremp
D.2 - Limitar la contaminació lumínica exterior
AMBIENT ATMOSFÈRIC (II): Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica de Tremp
D.3 - Ordenar adequadament les instal·lacions de transport d’energia per minimitzar els seus efectes sobre el paisatge
AMBIENT ATMOSFÈRIC (I): Minimitzar els efectes del POUM de Tremp i sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions
de substàncies contaminants
C.1 - Millorar l’eficiència energètica del sistema urbà de Tremp
AMBIENT ATMOSFÈRIC (I): Minimitzar els efectes del POUM de Tremp i sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions
de substàncies contaminants
C.2 - Millorar l’eficiència energètica de les edificacions del terme
AMBIENT ATMOSFÈRIC (I): Minimitzar els efectes del POUM de Tremp i sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions
de substàncies contaminants
C.3 - Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants
COMPATIBLE
COMPATIBLE
POSITIU
MODERAT
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
COMPATIBLE
MODERAT
COMPATIBLE
178

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL
COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS
ESTABLERTS
D’acord amb els quadres anteriors (apartat 6 i quadre-resum), a continuació es realitza una
verificació del compliment dels objectius ambientals generals adoptats a l’inici del procés de
redacció del POUM de Tremp (apartat 2.4, sense ordenar-los jeràrquicament), matisant aquells
que es consideri necessari, després del procés global d’Avaluació Ambiental.
Per això, s’empraran els paràmetres de verificació (o indicadors ambientals de seguiment)
exposats al llarg de l’ISA, mentre que en d’altres casos es verificarà més subjectivament.
OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL
Un dels objectius principals del POUM de Tremp és generar uns creixements de contenció
creant límits a la ciutat actual i reciclar al màxim els sòls urbans existents. Les tendències actuals
de policentrisme també queden recollides, mantenint el sòl industrial proposat a Vilamitjana i
potenciant el turisme de natura i ecològic a la Terreta i la resta del sòl no urbanitzable.
Tanmateix, la planificació incorpora el sectors supramunicipals previstos.
D’altra banda, el POUM preveu els efectes adversos dels riscos mitjançant la seva regulació a
partir del dictamen de l’Institut Geològic de Catalunya. No obstant això, no es potencia els
elements d’interès geològic i es deixa en mans d’altres administracions la seva potenciació.
En relació als nuclis rurals, el manteniment de les tipologies tradicionals permetrà recuperar i
potenciar un turisme vinculat al paisatge tradicional. Les delimitacions de sòl urbà en els nuclis
passius de més importància permetrà potenciar-los urbanísticament i adquirir els serveis
necessaris pel benestar dels seu ciutadans.
En relació a la mobilitat, es realitza una proposta realista de la xarxa viària i per tal d’acostar el
medi rural a tots els habitants i turistes, es recullen els camins rurals existents i catalogats.
Tanmateix, es recorda el cost addicional que pot suposar l’increment d’habitants en un sector
respecte al transport públic, i s’actua per millorar l’accessibilitat al transport públic.
179

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Per tot això, es considera que amb la proposta de POUM, s’aconsegueix minimitzar el consum
de sòl i racionalitzar-ne l’ús. D’aquesta forma, amb la proposta els paràmetres de verificació
queden de la següent forma:
IS-1. Calcula el potencial d’ocupació del territori: com més proper a 1, major potencial.
( sòl urbà + sòl urbanitzable)
( sòl total)
IS1 = = 0’008 (el planejament només ocupa un 0’8% del terme,
un 0’3% més que l’anterior planejament)
IS-2. Calcula les previsions de creixement en relació al sòl urbà existent: com més
proper a 0, majors creixements.
( sòl urbà)
( sòl urbà + sòl urbanitzable)
IS2 = = 0’59 (el casc de Tremp encara pot créixer un 41%, un
10% més que l’anterior planejament)
CICLE DE L’AIGUA
En relació a l’objectiu general del cicle hídric, es considera que globalment la proposta de
POUM a Tremp compatibilitza el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitza
l’ús d’aquest recurs.
Cal esmentar que el planejament compleix satisfactòriament amb el sanejament de les noves
edificacions a construir, i preveu els espais per a la millora de l’actual. Pel que fa a la
inundabilitat, totes les zones inundables queden preservades de la urbanització, ja sigui amb la
clau H o 11 (SNU) i s’evita en la mesura del possible la impermeabilització d’espais urbanitzats.
Però sobretot es millora l’estalvi hídric, mitjançant la reutilització de les aigües pluvials i
l’establiment de mesures per a l’enjardinat, deixant per altres administracions la possibilitat de
reutilitzar les aigües grises.
AMBIENT ATMOSFÈRIC I ECOEFICIÈNCIA
La vessant sobre la que posa més èmfasi el POUM de Tremp en relació a l’ambient atmosfèric és
l’eficiència energètica de les edificacions, un model energètic municipal més sostenible,
l’ocupació del sòl i la densificació residencial. Pel que fa a les edificacions, el pla insisteix més en
la implantació d’energies renovables particulars (frenant els grans parcs energètics molt
impactants), i no tan en els criteris passius, confiant en el compliment legislatiu sectorial. En
180

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
conseqüència, es pot assegurar que el pla minimitza els efectes del planejament sobre la
qualitat de l’aire i el canvi climàtic. Els paràmetres són els següents:
D’altra banda, el POUM de Tremp permet assolir una bona prevenció i correcció de la
contaminació acústica, lumínica i electromagnètica. En relació al soroll, el pla empra les zones
verdes com a espais esmorteïdors i els paviments sonoreductors en vies de circulació ràpida,
deixant per a la normativa sectorial el tractament de les edificacions. Mentre que la
contaminació lumínica, a partir d’ara, caldrà que es regeixi pel nou mapa de protecció (vegeu
plànol I-6), seguint la normativa vigent i adaptant l’enllumenat actual.
Finalment, el pla condiciona la implantació de noves infraestructures generadores de
contaminació electromagnètica, mitjançant la seva ordenació en l’espai, obligant al seu
soterrament i la priorització dels corredors existents.
GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS
En primer lloc, el planejament que es redacta aconsegueix fomentar el reciclatge i la
reutilització dels residus urbans, amb les eines a la seva disposició, ja sigui implantant els
equipaments necessaris en la vialitat i preveient els espais en les noves edificacions. Pels residus
urbans, el indicadors modifiquen el seu valor respecte l’actual:
RC, ràtio de contenidors: calcula la quantitat mitjana de contenidors de residus (de
qualsevol tipus) per habitant, com a indicador de la seva proximitat als ciutadans.
L’objectiu del Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya és d’1 contenidor
de recollida selectiva per cada 500 habitants.
( número d'habitants)
( número de contenidors
de residus)
RC = = 3-4-2 hab/cont vidre-paper-envasos (l’objectiu és
mantenir els paràmetres actuals)
PUR, producció unitària de residus: calcula la producció diària mitjana per habitant de
residus municipal. Alguns valors de referència són els de la comarca del Pallars Jussà, 1’33
kg/hab/dia, la província de Lleida, 1’35 kg/hab/dia o de tota Catalunya, 1’54
kg/hab/dia.
( producció anual de residus municipals)
( número d'habitants)
× ( 365)
PUR =
= 1’41 kg/hab/dia (inferior als valors
comarcals i provincials i superior als autonòmics)
181

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
En termes general, el POUM també aconsegueix minimitzar l’impacte de la construcció sobre
el cicle dels materials, regulant molt estrictament les activitats extractives i els moviments de
terres dins el terme. Tanmateix, es fa esment a la reutilització, reciclatge i valorització en les
llicències d’obres.
CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT
Es garanteix el compliment de l’objectiu de conservar i gestionar el patrimoni natural de
Tremp, fonamentat, en primer lloc, per la incorporació de les planificacions i normatives sobre
espais protegits, tant a nivell normatiu com de límits. A més, es recullen els espais detectats per
l’ISA preliminar i l’òrgan ambiental. Per la seva banda, la connectivitat es té en compte en el
moment que es regula les actuacions en sòl rústic més fragmentadores, els espais de transició
com els marges o el manteniment de la funció ecològica del sistema hidràulic.
Les activitats silvícoles es podran continuar desenvolupant i fins i tot es potencien des de la
normativa urbanística, tant en finques públiques com privades, per a la gestió sostenible de
l’espai forestal i la gestió dels hàbitats. Ara bé, el pas endavant amb l’acord de l’Ajuntament de
Tremp és continuar apostant dins el POUM per la custòdia del territori, sobretot definint uns
plans especials en aquelles àrees més interessants des d’un punt de vista ecològic i social.
També es recull les diferents vies pecuàries inventariades.
Amb el POUM l’indicador queda de la següent forma:
PTP, percentatge de territori protegit: Calcula la relació entre la superfície protegida i la
superfície total del terme (en aquest cas, la protecció deriva de la delimitació del PEIN i
XN2000, del Pla Territorial i de la Reserva Natural Parcial i del susceptible de protecció).
( superfície amb objectius de protecció ambiental)
( superfície total del terme)
PTP =
× 100 = 80’0% (s’incrementa en un 6,2%
gràcies a la protecció urbanística).
QUALITAT DEL PAISATGE
El Pla d’ordenació urbanístic ha integrat el paisatge en el seu procés d’elaboració, amb la
finalitat d’aconseguir una ordenació del territori que tingui en compte aquest component. En un
règim gairebé transitori, fins que no s’aprovi el Catàleg de Paisatge, la fragilitat paisatgística
182

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
dels entorns rurals s’intenta preservar amb la regulació de les activitats que malmeten el
paisatge d’una forma més important. El manteniment de les tipologies tradicionals fora de la
ciutat de Tremp permetrà recuperar i potenciar un turisme vinculat al paisatge tradicional. De
forma paral·lela, també es regula el paisatge urbà com a element important a preservar, sobretot
en els espais lliures i les noves edificacions.
No obstant això, el POUM deixa en mans privades o d’altres administracions la potenciació de
l’agricultura ecològica o el foment de les rutes turístiques.
183

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
184

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
8. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I
SUPERVISIÓ
El POUM ha d’establir els mecanismes que permetin verificar periòdicament l’eficàcia de
l’avaluació ambiental recollida en el present ISA. Donat l’abast del planejament general, es creu
convenient transformar aquest apartat en un Programa de Vigilància Ambiental (a partir d’ara
PVA) similar als estudis d’impacte ambiental.
8.1. OBJECTIUS DEL PVA
El Pla de Vigilància Ambiental (PVA) és un instrument que permet analitzar i garantir el
compliment de les mesures correctores d’un pla o projecte durant la fase de
desenvolupament, execució i funcionament. Complementàriament, el PVA té les següents
funcions:
Verificar l’avaluació inicial dels impactes previstos, concretant detalladament els
paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats.
Detectar els impactes no identificats a l’ISA i dissenyar les mesures correctores i
compensatòries adients.
Determinar l’eficàcia de les mesures correctores i compensatòries definides a l’ISA,
incloses aquelles que s’estableixin des de la mateixa vigilància ambiental durant les
obres, o posteriorment en el funcionament de l’activitat.
Determinar les operacions de vigilància, especificant el sistema de control a utilitzar,
la freqüència i el moment d’aplicació.
Seleccionar indicadors fàcilment mesurables i representatius.
Dissenyar un sistema de recollida de dades i un arxiu dels diferents controls que
s’efectuïn en el desenvolupament de l’obra, que permeti establir una avaluació
continuada de les mesures de correcció ambiental.
Comprovació que s’assoleixen les condicions ambientals exigides.
185

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
8.2. EXECUCIÓ DEL PVA
D’acord amb la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, el promotor
públic del POUM (article 29), és a dir, l’Ajuntament de Tremp, amb la participació
corresponent de l’òrgan ambiental, serà l’encarregat de dur a terme les tasques de seguiment
ambiental.
El director ambiental del pla emetrà informes sobre el seguiment amb la periodicitat que
estableixi la resolució de l’avaluació ambiental corresponent i els remetrà al promotor i a
l’òrgan ambiental, o bé a la Comissió Mixta de Seguiment si és el cas. És recomanable que el
seguiment del POUM s’integri a d’altres processos de seguiment ambiental i que els
informes del director ambiental tinguin una periodicitat bianual o triennal.
8.3. SEGUIMENT AMBIENTAL DEL PLA
Així doncs, l’Ajuntament de Tremp haurà de realitzar un programa de seguiment específic
per a valorar els efectes del desenvolupament del pla, mitjançant el càlcul dels indicadors
emprats al llarg de l’ISA, amb d’altres de més detall:
a) Potencial d’ocupació del territori
b) Previsions de creixement respecte sòl urbà existent
c) Superfície per habitant de sòl urbà + sòl urbanitzable + sòl ocupat per sistemes
generals en sòl no urbanitzable
d) Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes, en
relació a la totalitat del sistema viari urbà.
e) Consum unitari d’aigua
f) Consum d’aigua d’abastament per habitant i evolució de l’adopció de sistemes
d’estalvi d’aigua
g) Percentatge d’aigua reutilitzada
h) Persones exposades a nivells sonors fora de la llei
i) Consum unitari per enllumenat
j) Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva
k) Producció unitària de residus
l) Ràtio de contenidors
186

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
m) Percentatge de territori protegit
187

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
9. ACTUALITZACIÓ DE L’ISA
El quadre següent inclouen algunes modificacions patides per l’ISA respecte al presentat per l’aprovació
inicial, sobretot en el relatiu a les novetats legislatives:
Determinacions Grau d’incorporació
LEGISLACIÓ I PLANIFICACIÓ: canvis en la
legislació i plans recents
ZONES AGRÍCOLES: modificar plànol d’espais
d’interès
ISA: referències a la nova legislació:
- Punt 1.2 i 2.2.2.3: Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós
de la Llei d’urbanisme
- Punt 2.2.1.7: es deroga la Llei 3/1998, de 27 de febrer i els seus reglaments, i
s’inclou la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les
activitats.
- Punt 2.2.2.1: Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació
aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que
procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.
- Punt 2.2.3.2: Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten
els annexos.
ISA: s’ha modificar el plànol informatiu d’Espais d’Interès I4 de l’ISA, incloent la
zona d’interès agrícola al sud-est de Vilamitjana, definida al Pla Territorial Parcial.
189

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
10. REFERÈNCIES
PUBLICACIONS
AJUNTAMENT DE TREMP (2005), “Pla de protecció civil de Tremp”. Inclou el Document bàsic,
el Manual d’actuació bàsic, el Manual d’actuació per a nevades i el Manual d’actuació per a
incendis forestals.
BAGALEU, S.C.P (2006), “Projecte d’ordenació de la forest Muntanya de Castellet (CUP L-228)”.
Encarregat per l’Ajuntament de Tremp, agost de 2006.
CAMPILLO, XAVIER & DALMAU, JORDI (1996), “Pla de desenvolupament integral del
municipi de Tremp”. Encarregat per l’Ajuntament de Tremp.
CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ (2004), “Inventari de camins del Pallars Jussà.
Terme municipal de Tremp”.
DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL (2007),
“Concentració parcel·lària de la zona regable de la Conca de Tremp”. Clau PAR-0220, Consultor
UTE: EPTISA-Q&S, Redacció Juliol 2007.
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT (2003), “Estudi de criteris ambientals per a la redacció del
planejament urbanístic”. Director: Josep Roca, Coordinador: Xavier Carceller. Encomanat al
Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya.
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2006), “POUM. Avaluació ambiental en
el planejament urbanístic”. Coordinador: Xavier Carceller. Encomanat al Centre de Política de
Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya.
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES (2004), “Pla
d’Aforaments 2004”. Direcció General de Carreteres
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES (2006), “Pla Territorial
Parcial de l’Alt Pirineu i Aran”. Aprovat per l’Acord GOV/78/2006, de 25 de juliol (DOGC
núm. 7864 de 7 de setembre de 2006).
DOYA PEROY, ELENA (2002), “Pla d’ordenació de pastures, terme municipal de Tremp”.
Enginyer tècnic forestal de l’Àrea de Recursos Naturals de l’Ajuntament de Tremp.
191

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
DOYMO (2007), “Estudi de mobilitat del municipi de Tremp”. Encarregat per l’Ajuntament de
Tremp, 1 d’octubre de 2007.
EGEA, LAURA (2007), “Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació
2007”. Universitat de Lleida 2007. Coordinació i revisió: Jordi Bolòs.
ENGINYERIA PALLARS (2006), “Pla Municipal per l’Adequació a la Llei 6/2001 i al Decret
82/2005, de la Il·luminació exterior existent al municipi de Tremp”. Licitat pel Consell Comarcal
del Pallars Jussà.
IGREMAP, S.L (2008), “Informe previ de sostenibilitat ambiental del Pla Especial de l’Aeròdrom de
Tremp”. Document d’informació pública. Signat pel Sr. Ignasi Grau Roca el gener de 2008.
LO TRENCALÒS (2007), “Pla Director del turisme de natural al municipi de Tremp. Primera fases:
Inventari d’elements relacionats amb el turisme de natura”. Promogut per l’Ajuntament de Tremp
i redactat per l’Associació naturalista del Pallars Jussà Lo Trencalòs. Novembre de 2007.
MARSAL & PORTA, S.C.P / GARRIGA, S.L (2004), “Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de
Tremp”. ADF de Tremp, octubre de 2004.
MARSAL & PORTA, S.C.P (2008), “Pla de protecció civil de Tremp. Manual d’actuació per a
inundacions”. Gener de 2008.
MARSAL & PORTA, S.C.P (2006), “Projecte d’ordenació de la forest Costa i Obac (CUP L-224)”.
Encarregat per l’Ajuntament de Tremp, agost de 2006.
MARTÍNEZ, SALVADOR et. al (2003), “Pla Especial d’Ordenació del Pantà de Sant Antoni i el
seu entorn”. Document d’aprovació definitiva, Juny 2004.
MUGA ESTUDIS FORESTALS, S.L (2004), “Projecte d’ordenació de les forests d’Utilitat Pública
L-225, L-226, L-227, L-229, L-230 i L-231 del municipi de Tremp”. Encarregat per l’Ajuntament
de Tremp, setembre de 2004.
MUGA ESTUDIS FORESTALS, S.L (2004), “Diagnosi ambiental del municipi de Tremp: valoració
del patrimoni natural i directrius de gestió i conservació”. Encarregat per l’Ajuntament de Tremp.
REGSA (2007), “Concentració parcel·lària de la zona regable de la Conca de Tremp”. Consultors
UTE EPTISA – Q&S, Juliol de 2007. Tom I, Memòria i Annexes.
192

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
RIUS I NOGUERA, JORDI (1996), “Projecte de restauració hidrològica i conservació de sòls de la
Conca del Barranc de Riucós (Pallars Jussà)”. Projecte final de carrera, Enginyeria de Forests.
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària i Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
(Universitat de Lleida).
SOCIETAT DE PESCADORS DE TREMP (1999), “Projecte de millora i adequació de les zones de
pesca en el territori situat entre l’embassament de Sant Antoni (Talarn) i l’embassament de Cellers
(Terradets), dins l’àmbit del futur Parc Territorial Collegats-Terradets”. Amb la col·laboració de la
Universitat de Girona.
UNIVERSITAT DE LLEIDA (2003), “Projecte d’ordenació de forests Ordials i Graller i la Serra de
Sant Adrià (CUP L-232)”. Unitat d’Ordenació Forestal i Espais Naturals (UdL). Encarregat per
l’Ajuntament de Tremp, gener de 2003.
UTE - AGRO90, S.L & CAVE TERRAM, S.L.U (2008), “Informe ambiental preliminar del Pla
Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran”. Document
d’informació pública. Signat pel Sr. Jordi Juan i la Sra. Lluïsa Presmanes.
X3 ESTUDIS AMBIENTALS & LIMONIUM, S.C.P (2006), “Pla d’incorporació de la custòdia del
territori a l’estratègia general de l’Ajuntament de Tremp”, Novembre de 2006. Encarregat per la
Xarxa de Custòdia del Territori, Entitat de custòdia col·laboradora l’Ajuntament de Tremp,
amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
XCT – XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI (2007), “Criteris generals sobre custòdia del
territori a considerar en l’avaluació ambiental de plans urbanístics municipals”. 1a edició, D.O de la
Xarxa de Custòdia del Territori, 14.
PÀGINES WEB
Agència Catalana de l’Aigua: www.gencat.cat/aca
Agència de Residus de Catalunya: www.arc-cat.net
Banc de Dades de Biodiversitat: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html
Confederación Hidrogràfica del Ebro: http://www.chebro.es
Consell Comarcal del Pallars Jussà: http://www.pallarsjussa.org
193

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural: http://gencat.cat/darp
Departament de Medi Ambient i Habitatge: www.gencat.cat/mediamb
Departament de Política Territorial i Obres Públiques: www.gencat.cat/ptop
Departament d’Interior: www.gencat.cat/interior
Institut Cartogràfic de Catalunya: www.icc.es
Institut Català de l’Energia: www.icaen.net
Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.cat
Portal de la Mobilitat: www.mobilitat.net
Observatori del Paisatge: http://www.catpaisatge.net
Repsol: www.repsol.com
Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org
Tècnics responsables de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental
Sant Feliu de Codines, a 3 de febrer de 2011
Jordi Juan i Serrahima David del Río Castelló
Llicenciat en Biologia Llicenciat en Ciències Ambientals
194

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 1
ANNEX 1 – UNITATS
D’HÀBITATS DE CATALUNYA
195

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 1
196

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL– ANNEX 1
CODI DEL
TIPUS
TIPUS D’HÀBITAT
CODI NOM UNITAT D’HÀBITAT
HÀBITAT D’INTERÈS COMUNITARI
(HIC) – Superfície (ha) NO HIC –
Superfície (ha)
NO PRIORITARI SÍ PRIORITARI
SUPERFÍCIE
(ha)
SUPERFÍCIE
(ha)
PERCENTATGE SUPERF.
SOBRE TOTAL (%)
15 Matollars i formacions herbàcies de sòls salins o guixencs 439,2 1,4
15f
Brolles i timonedes amb ruac (Ononis tridentata), trincola (Gypsophila
hispanica)..., dels sòls guixencs, sobretot a les contrades interiors
439,2004596 439,2004596
22 Aigües dolces estagnants 75,3 0,2
22b Basses i estanyols de terra baixa, de nivell fluctuant o temporers 0,2847909 0,2847909
22c
Estanys (i embassaments) d'alta muntanya, incloent, si és el cas, les formacions de
grans càrexs associades
74,99555846 74,99555846
24 Aigües corrents 307,1 1,0
24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 307,1287373 307,1287373
31 Bosquines i matollars de muntanya i d'ambients frescals de terra baixa 383,7 1,3
31ad
Bosquines d'arbres caducifolis joves, procedents de rebrot o de colonització,
estadis inicials del bosc
9,41567269 9,41567269
31h Bosquines i matollars de muntanya i de llocs frescos de terra baixa 7,48676634 7,48676634
31p
31q
Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.)..., mesòfiles, de
la muntanya mitjana
Matollars de corner (Amelanchier ovalis), boix (Buxus sempervirens), espina
cervina (Rhamnus saxatilis)..., calcícoles, de costers rocosos, secs, de la muntanya
mitjana
13,23621722 13,23621722
353,5599082 353,5599082
32 Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis 5351,4 17,6
32aa
32ab
Boixedes (matollars de Buxus sempervirens), de la muntanya mitjana (i de les
contrades mediterrànies)
Matollars prostrats de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), de l'estatge montà, als
Prepirineus i a les muntanyes catalanídiques centrals i meridionals
1986,687408 1986,687408
48,48313946 48,48313946
32d Cadequers (màquies o garrigues amb Juniperus oxycedrus arborescent), no litorals 193,1821422 193,1821422
32f
32t
32u
32w
Savinoses (màquies o garrigues amb Juniperus phoenicea subsp. phoenicea
arborescent),
calcícoles, de les contrades mediterrànies no litorals
Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé,
d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà
Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia
alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., calcícoles, de terra baixa
Argelagars (matollars densos de Genista scorpius), calcícoles, de terra baixa i de la
muntanya mitjana
27,02176489 27,02176489
313,7875258 313,7875258
1445,220243 1445,220243
1336,994747 1336,994747
197

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL– ANNEX 1
34
34b
34d
34g
34h
34l
34n
34o
34q
Prats (i altres formacions herbàcies) generalment basòfils, secs, de terra baixa i
de la muntanya mitjana
Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge),
Galium verum (espunyidella groga), irsium acaule..., de la muntanya mitjana i de
l'estatge subalpí dels
Pirineus i de les terres properes
Prats basòfils i xeròfils, amb Festuca ovina, Avenula iberica, Bromus erectus,
Brachypodium phoenicoides, Seseli montanum, Teucrium pyrenaicum
(angelins)..., de l'estatge montà dels Pirineus
Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium
lucidum (espunyidella blanca)..., xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de
la baixa muntanya mediterrània
Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de
terra baixa
Prats, sovint emmatats, d'Ononis striata, Anthyllis montana, Globularia cordifolia
(lluqueta)..., calcícoles i xeròfils, de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí,
sobretot als Prepirineus
Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis -i timonedes
associades-, calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa
Prats, sovint emmatats, de pelaguers (Stipa pennata), calcícoles i xeròfils, de la
muntanya mitjana poc plujosa
Prats, sovint emmatats, de pelaguers (Stipa offneri, S. pennata, S. capillata) amb
teròfits, calcícoles i xeròfils, de terra baixa (i de l'estatge submontà)
50,43779206 50,43779206
272,5442771 272,5442771
6,27797463 6,27797463
167,6862659 167,6862659
113,1609185 113,1609185
7909,949756 7909,949756
24,1577275 24,1577275
11,16121464 11,16121464
8555,4 28,1
35 Prats acidòfils secs 1,3 0,0
35b
Prats silicícoles i mesòfils amb Agrostis capillaris, Festuca nigrescens,
Anthoxanthum odoratum (gram d'olor)..., dels estatges montà i subalpí dels
Pirineus
1,3007848 1,3007848
36 Prats (i comunitats afins) d'alta muntanya 0,2 0,0
36n
Prats d'ussona (Festuca gautieri) i comunitats anàlogues, calcícoles i mesoxeròfils,
de l'alta muntanya pirinenca
0,2170252 0,2170252
37 Herbassars, jonqueres i prats humits 14,8 0,0
37a Jonqueres i herbassars humits de la muntanya mitjana (i de l'estatge subalpí) 11,23047206 11,23047206
37b
Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides,
higròfils, de terra
baixa (i de la muntanya mitjana)
3,52828836 3,52828836
38 Prats de dall i pastures grasses 4,0 0,0
38b
Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i
montà, principalment dels Pirineus
4,04810104 4,04810104
41 Boscos caducifolis, planifolis 4118,5 13,5
41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 210,666024 210,666024
41k Rouredes de roure martinenc (Quercus pubescens), calcícoles, de la muntanya 620,7139124 620,7139124
198

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL– ANNEX 1
41n
mitjana
Rouredes de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya
mitjana poc plujosa (i de terra baixa)
3287,14672 3287,14672
42 Boscos aciculifolis 1890,1 6,2
42ah
Pinedes mixtes de pi roig (Pinus sylvestris) i pinassa (Pinus nigra subsp.
salzmannii)
78,17329809 78,17329809
42b Avetoses acidòfiles de l'estatge montà (i del subalpí) 1,6799572 1,6799572
42j Pinedes de pi negre (Pinus uncinata), o repoblacions, sense sotabosc forestal 1,5671134 1,5671134
42n
Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfiles i mesòfiles, dels Pirineus i de
les contrades septentrionals
3,8117319 3,8117319
42r Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal 926,5198598 926,5198598
42t
42v
Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus, el territori
ausosegàrric i les muntanyes mediterrànies septentrionals
Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), o repoblacions, sense sotabosc
forestal
384,1638616 384,1638616
405,3455475 405,3455475
42x Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), o repoblacions, sense sotabosc llenyós 88,85979636 88,85979636
43 Boscos mixts de caducifolis i coníferes 60,9 0,2
43b
43f
Boscos mixts de faig (Fagus sylvatica) i pi roig (Pinus sylvestris), de l'estatge
montà
Boscos mixtos de roure valencià (Quercus faginea o híbrids) i pinassa (Pinus nigra
subsp.salzmannii) o pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana
poc plujosa (i de terra baixa)
9,98442958 9,98442958
50,91825138 50,91825138
44 Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits 103,8 0,3
44b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos, ...) i altres bosquines de ribera 49,54619042 49,54619042
44d Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana 35,32164037 35,32164037
44e
Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l'estatge montà, pirenaicocatalanes
6,21159991 6,21159991
44k Omedes de terra baixa 12,68477171 12,68477171
45 Boscos esclerofil·les i laurifolis 1585,1 5,2
45d1
Boscos mixtos de carrasca (Quercus rotundifolia) i roures (Quercus faginea,
Q.Pubescens...), de terra baixa i de l'estatge submontà
213,6258641 213,6258641
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) 1355,762593 1355,762593
45h Boscos mixtos de carrasca (Quercus rotundifolia) i pins (Pinus spp.) 15,69061358 15,69061358
53 Vores d'aigua i altres hàbitats inundats 10,7 0,0
53a Canyissars 10,71873403 10,71873403
61 Tarteres 1396,2 4,6
199

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL– ANNEX 1
61f
Terrers calcaris, generalment margosos o bé guixencs, amb vegetació molt esparsa
o quasi nus
1396,160426 1396,160426
62 Roques no litorals 1089,6 3,6
62a Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides 706,7230986 706,7230986
62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 217,8438057 217,8438057
62e
62f
Codines amb caragoles (Erodium rupestre, E. glandulosum), Arenaria agreggata,
Allium senescens..., en terrenys calcaris o conglomeràtics, a la muntanya mitjana
poc plujosa i a les serres catalanídiques
Roques càlcàries humides i degotalls, amb falzia (Adiantum capillus-veneris), de
les contrades mediterrànies
145,0233691 145,0233691
20,02706674 20,02706674
81 Pastures intensives 3,0 0,0
81a Camps condicionats com a pastura intensiva 3,0150067 3,0150067
82 Conreus herbacis 4002,8 13,2
82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 1042,059945 1042,059945
82c Conreus herbacis extensius de secà 2960,787048 2960,787048
83 Conreus llenyosos i plantacions d'arbres 463,4 1,5
83a
Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea),
d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua).
212,3421466 212,3421466
83d Vinyes 204,8931433 204,8931433
83f Plantacions de coníferes 23,70147181 23,70147181
83g
Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus orientalis var.
acerifolia) i altres planifolis de sòls humits
22,46117333 22,46117333
86 Ciutats, pobles i àrees industrials 227,7 0,7
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 206,8336442 206,8336442
86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 8,22432213 8,22432213
86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 12,6144787 12,6144787
87 Camps abandonats, ermots i àrees ruderals 315,3 1,0
87a Conreus abandonats 311,6952027 311,6952027
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials 3,6528881 3,6528881
TOTAL GENERAL 9335,320221 997,5469779 20066,68923 30399,55643 100,0
200

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
ANNEX 2 – FOTOGRAFIES
201

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 1. Vista parcial de la Conca de Tremp des de la Solana de les Alzines, prop de
Suterranya.
Fotografia 2. Vinya jove al nord del nucli de Suterranya.
203

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 3. Safareig a protegir al costat d’uns coberts, a l’est del nucli de Suterranya.
Fotografia 4. Zona inundable de la Noguera Pallaresa a l’alçada de la Cabana del Riuet.
204

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 5. Vista panoràmica del nucli de Puigcercós (en primer pla) i Vilamitjana des del
vessant est de l’Espadat.
Fotografia 6. Geòtop de l’Esllavissada de Puigcercós i restes del poble vell, al vessant nord-oest
de l’Espadat, exemple dels riscos geològics.
205

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 7. Vista parcial de la Conca de Tremp en direcció Tremp, des de l’Espadat.
Fotografia 8. Conreus d’interès local afectats per la concentració parcel·lària a la zona de Los
Seixols.
206

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 9. Vista del nucli de Tendrui.
Fotografia 10. Detall d’erosió de vessants a la zona de Els Aixovars.
207

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 11. Zona d’alt valor agrícola productiu (segons el PTAPA), vinyes de Sant Miquel
amb denominació d’origen Costers del Segre.
Fotografia 12. Vista del nucli de Sant Adrià.
208

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 13. Alzina de Sant Miquel, arbre monumental d’interès local.
Fotografia 14. Vista panoràmica del nucli de Gurp sota la Roca dels Corrals, presa des de la
Tosca.
209

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 15. Alzina i lledoner de Gurp, arbre monumental d’interès local.
Fotografia 16. Erosió al Barranc del Grau vist des de Gurp.
210

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 17. Zones agrícoles d’interès a la zona dels Rengassos (Barranc de les Bruixes).
Fotografia 18. Roure de Costa Ampla, arbre monumental d’interès local.
211

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 19. Vista del nucli de Santa Engràcia.
Fotografia 20. Vista panoràmica de les Serres de Gurp des de la Serra de Santa Engràcia.
212

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 21. Vista panoràmica de la Vall de la Terreta des del Coll del Castellet, amb la Roca
de la Pedregó enmig.
Fotografia 22. Fageda del Castellet al vessant nord de la Serra de Gurp.
213

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 23. Costers de la Gorgologa vistos des de la Serra de Gurp.
Fotografia 24. Vista panoràmica del nucli de Claramunt.
214

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 25. Camps agrícoles d’interès de Claramunt.
Fotografia 26. Camps agrícoles d’interès a Claramunt, sota l’Obac de la Vileta.
215

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 27. Vista panoràmica de Fígols i el dipòsit controlat de residus, des del Pla de la
Llena.
Fotografia 28. Vista de Lo Tossal Gros al sud del terme, des de la carretera C-1311.
216

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 29. Bassa amb boga d’interès per a la fauna, davant del Mas del Faro.
Fotografia 30. Torre de l’Abadia al capdamunt del nucli de Castissent.
217

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 31. Erosió de vessant al Cingle de l’Obac, prop del nucli d’Escarlà.
Fotografia 32. Vista panoràmica del nucli d’Escarlà.
218

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 33. Esllavissades al vessant nord de Els Pujals Ros
Fotografia 34. Detall del poble abandonat d’Esplugafreda.
219

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 35. Vista panoràmica del nucli de Sapeira des del Barranc de Canarill.
Fotografia 36. Esllavissada espectacular al vessant nord sota el poble de Sapeira.
220

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 37. Vista panoràmica del centre de la Vall de la Terreta, des del poble de Sapeira.
Fotografia 38. Detall del nucli de l’Espluga de la Serra.
221

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 39. Vista de la part oriental de la Serra de Sant Gervàs, des del mirador de Sapeira.
Fotografia 40. Vista del nucli de Torogó.
222

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 41. Zona humida amb joncs per sobre Torogó.
Fotografia 42. Vista panoràmica del nucli de la Torre de Tamúrcia, seu del Casal dels Voltors.
223

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 43. Roure d’Aulàs, arbre monumental d’interès local prop de la roureda del mateix
nom.
Fotografia 44. Vista panoràmica del nucli d’Aulàs des del Barranc d’en Franxo.
224

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 45. Vista panoràmica del poble abandonat de Llastarri, des del Camí d’Andons.
Fotografia 46. Alzina de Sant Miquel, monumental d’interès local.
225

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 47. Bassa de Llastarri, abeurador per al bestiar i punt d’interès per als amfibis.
Fotografia 48. Vista del nucli de Tercui i rodalies, abans d’arribar al poble.
226

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 49. Alzina de Tercui, arbre monumental d’interès local.
Fotografia 50. Vista panoràmica del nucli d’Espills.
227

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 51. Vista panoràmica del nucli de Fígols de Tremp i voltants.
Fotografia 52. Vista del nucli de Puigverd.
228

POUM TREMP (Pallars Jussà) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – ANNEX 2
Fotografia 53. Vista del nucli d’Eroles.
Fotografia 54. Vista del nucli de Claret, des de la carretera C-1311.
229