ACTA NÚM. 20100000008 DEL PLE DE L'AJUNTAMENT ...

ACTA NÚM. 20100000008 DEL PLE DE L'AJUNTAMENT CORRESPONENT A LA
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 21 DE JUNY DE 2010
A Montcada i Reixac, a la Sala de sessions de l’Ajuntament, a l’edifici Casa de la Vila, del
carrer Major núm. 32, a dos quarts vuit de la tarda del dia vint-i-u de juny de dos mil deu, es
reuneixen, per tal de celebrar sessió ordinària, els membres de la Corporació.
Hi assisteixen:
CESAR ARRIZABALAGA ZABALA l’Alcalde, que presideix la sessió
MARIA DEL CARMEN PORRO ARIAS Regidora
JOSÉ CARLOS GUIJARRO MARTÍNEZ Regidor
EVA GONZALO PALAU Regidora
JUAN PARRA SOLÀ Regidor
ANA MARIA RIVAS VALVERDE Regidora
SERGIO HERMOSO NAVALPOTRO Regidor
MARIA TERESA GALLEGO ANDRÉS Regidora
ALICIA SOLANO PEINADO Regidora
JOSÉ MARIA GONZÁLEZ DE ARRIBA Regidor
ALBA MARIA DE LAMO OLLERO Regidora
OSCAR GIL SOTILLO Regidor
LAURA CAMPOS FERRER Regidora
JOAN MARESMA MORERA Regidor
JOAN CARLES PAREDES CORREAS Regidor
AMÈLIA MORRAL BARNEDA Regidora
MARIA CARMEN GONZALEZ BENITO Regidora
EVA GARCIA RODRIGUEZ Regidora
TEODORO GARCIA CALABIA Regidor
MARTA AGUILAR ALEMANY Regidora
JORDI SÁNCHEZ I ESCRIGAS Regidor
Sra. María José López Pallarés Secretària
Sr. Josep Serrano Daura Interventor habilitat
ASSUMPTE ÚNIC. PRENDRE CONEIXEMENT I ACCEPTAR LA DIMISSIÓ DEL
SR. CESAR ARRIZABALAGA ZABALA COM A ALCALDE I REGIDOR DE
L’AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC.
El Sr. Alcalde pren la paraula: Avui celebrem un ple extraordinari que tanca un cicle en el
govern de la ciutat de Montcada, i obre un de nou. Amb aquestes paraules presento
formalment davant de tots vostès la meva renúncia formal com a Alcalde i com a regidor de
Montcada i Reixac. Sé molts dels assistents fan un esforç per estar aquí, per tant, moltes
gràcies per compartir aquests moments amb mi a tots, als que han vingut, als que m’han
trucat, i als que han vingut i han hagut d’acomodar a la sala institucional perquè no hi caben
aquí a la sala de sessions. Vagi per endavant el meu agraïment per l’assistència i per les
mostres de suport que estic rebent, us asseguro que les portaré sempre amb mi.
Seguidament s’obre un torn de paraules dels portaveus dels grups municipals.

La Sra. Aguilar, portaveu del grup d’ESQUERRA, expressa: Avui ens presenta de manera
formal el Sr. Alcalde, i potser estaria bé fer una mica de valoració política d’aquests onze
anys en què ha estat al capdavant d’aquest ajuntament. Cal dir que l’any 1999, quan per
primera vegada hi va haver un canvi polític, perquè fins llavors el partit més votat havia estat
IC, havia un missatge molt fresc dels socialistes, encapçalat pel Sr. Arrizabalaga.
Vull recordar el que el Sr. Arrizabalaga deia en el seu discurs d’investidura “l’inici d'aquesta
etapa política que ha de construir també el punt de partida d'una nova forma d'exercir la
política, basada en uns compromisos ètics que facin més completes i enriquidores les
actuals formes de fer política. És per tant, una decidida aposta per la transparència, el
control de la ciutadania sobre l'acció política i de com es poden emprendre accions des dels
partits i l'Ajuntament per a què la tasca política torni a guanyar legitimitat entre els ciutadans
i les ciutadanes als quals representem”. Parlava d’una nova manera de fer política, i al llarg
d’aquest anys, hem pogut comprovar que ha practicat una política molt diferent de la que
encapçalava el seu discurs. S’ha actuat amb prepotència, s’ha actuat amb despotisme, s’ha
actuat amb la manera de fer “no pateixis, jo t’ho arreglo”. Despotisme també a l’hora de
posar i treure càrrecs a partir de la seva pròpia conveniència, més sota un interès de
complicitat personal o política, que no per la vàlua de les persones que ell nomenava.
Això és tan així que per exemple, de la Montcada Societat Municipal, una empresa que feia
habitatges a Montcada, la qual, en acabar, es va haver de tancar va tenir 600.000 € de
pèrdues, sense que això suposés cap tipus de responsabilitat. Estem parlant d’una dinàmica
que ha estat d’esquenes a la ciutadania, i molt poc transparent.
Hem tingut deu anys en el que la situació econòmica ha estat favorable, s’ha tingut la
complicitat de les altres administracions, que ajudaven també a invertir en ciutat, i s’han fet
moltes coses, és cert, però majoritàriament, en infraestructures, zero. Montcada és una
ciutat que està trinxada per barris, cada un amb la seva pròpia idiosincràsia, que hem tingut
problemes de mobilitat, hem tingut problemes d’aparcament, i de la promesa d’una ciutat
més compacta i més unida, l’únic que s’ha aconseguit és soterrar la C-17 al seu pas entre
Montcada i Mas Rampinyo i poca cosa més. No ha liderat els grans projectes de ciutat. En
un moment determinat, havia la conjuntura que es podia haver soterrat la línia de França en
paral·lel amb el TAV, i en canvi les condicions econòmiques i socials i el context de crisi farà
que això es retardi molt, molt de temps. Tenia la complicitat dels governs de Barcelona i de
Madrid, i tot Montcada, que demanava el soterrament ja, i en canvi, s’ha deixat passar
l’oportunitat i s’ha demorat. Això sí que hauria estat un gran canvi per la ciutat, però no
encara continuarem tenint les vies, els passos a nivell i la ciutat dividida com la teníem.
Cal a dir que s’han fet equipaments, molts, i algunes de les actuacions ben fetes; però s’ha
invertit en equipaments, en obres faraòniques, que avui no podem mantenir. De fet aquest
és el llast de molts ajuntaments que han fet equipaments i equipaments, i a l’hora de la
pràctica, no són sostenibles. Hem fet una Montcada Aqua que hem pagat entre tots els
ciutadans perquè vagi a gestió privada, hem fet un gran auditori que ara no podem obrir per
manca de fons per assumir la despesa. Hem fet centres cívics, és cert, però per anar a la
gran biblioteca de Montcada, a la qual sí que hem donat suport perquè una biblioteca feia
falta a Montcada, o al Montcada Aqua o al teatre el dia que es pugui obrir, tenim una
pasarel.la d’1,50 metres. És una pasarel.la d’1,50 metres d’ample la que lliga Montcada
Nord i Montcada Sud.
Ens hem gastat els diners en coses populistes, com subvencionar viatges per a la gent gran,
i ara resulta que quan aquesta gent gran demana un collaret o un sistema per avisar quan
viuen sols i necessiten ajuda amb urgència, no hi ha pressupost. I tot ho hem basat en una

política d’expansió urbanística. S’ha creat un nou barri a Montcada que haurem de donar
serveis que encara no els tenen, els terrenys dels militars, que eren de Montcada, hem
perdut els terrenys. Crec que Montcada continua tenint els mateixos problemes endèmics
que tenia fa onze anys: manca de mobilitat, manca d’aparcament, manca d’infraestructures.
És evident que és una manera de fer que no ens ha agradat, i tot i que en 1999 Esquerra no
es va presentar a l’Alcaldia, que vam donar suport a la que havia estat la llista més votada,
fent així un vot de confiança, entenent que el discurs que feia era nou, ens hem quedat que
cada vegada hem anat de mal en pitjor, i per tant la decepció de tenir un govern que ha
comptat sempre amb la complicitat de CIU. En èpoques dolentes i en èpoques bones CIU
sempre ha estat la guàrdia pretoriana en els moments més difícils, és qui ha salvat aquest
govern. I amb tot això, Montcada tenia moltes potencialitats, tenia dotze polígons industrials,
i en època de bonança econòmica, es podia haver invertit en aquests polígons, ara ens
veiem en una altra situació, no hi ha diners per inversió; però no es va fer res als polígons, ni
el centre de negocis previst.
El comerç, està mort, és veritat que Montcada no és una ciutat comercial, però el comerç és
una eina que s’ha de potenciar per mantenir el carrer viu, per donar cohesió social i
seguretat, i s’ha oblidat. En onze anys, avui encara no sabem quants comerços hi ha a
Montcada, quina activitat s’hi desenvolupa, quanta gent tenim treballant; després de tants
diners invertits en estudis i treballs tècnics, el comerç de Montcada encara està totalment
desprotegit.
S’han fet equipaments, però no s’ha invertit en ciutat, per tant entenen que la gestió que s’ha
fet a la ciutat no és del nostre agrat i no podem aprovar-la.
La Sra. Garcia portaveu del grup del PARTIT POPULAR expressa: Avui arribem a aquest
Ple sense saber la veritat, el Partit Popular vam sol·licitar ja explicacions al Sr. Alcalde, li
vam demanar que abans d'abandonar el vaixell respongués algunes incògnites que a dia
d'avui continuen sense resposta. Més que incògnites, presumptes falsedats, que he volgut
que en el dia d'avui tots vostès participessin de les mateixes.
He volgut fer una recopilació del que va sortir a la premsa el dia següent del que, fins el dia
d'avui alcalde, anunciés la seva dimissió, i m'agradaria mostrar-vos algunes de les notícies
aparegudes. Un teletip d'Europa Press: "L'alcalde socialista de Montcada i Reixac dies
després d'aparèixer algunes informacions periodístiques en què se li relaciona amb el cas
Pretòria, amb reunions amb alguns dels imputats, com el presumpte cervell de la trama,
Luigi, i l'ex alcalde de Sta. Coloma, Bertomeu Muñoz". També d'Europa Press: "L'alcalde
socialista de Montcada i Reixac anuncia la seva dimissió després de quedar vinculat al cas
Pretòria". L'e-notícies: "El cas Pretòria es cobra un segon alcalde del Partit Socialista". El
Mundo: "L'impacte del cas Pretòria. L'Alcalde de Montcada i Reixac anunciarà la seva
dimissió en un ple extraordinari el dia 21 de juny". El Público: "Pretòria es cobra una altra
víctima en el Partit Socialista de Catalunya". El Pais: "Dimiteix l'alcalde de Montcada en
plena turmenta pel cas Pretòria". La Vanguardia, en portada: "El cas Pretòria es cobra la
segona dimissió d'un alcalde del PSC. El alcalde de Montcada es va reunir onze vegades
amb Luigi, cervell de la xarxa". També a La Vanguardia, en pàgina interior "Dimiteix l'alcalde
socialista de Montcada esquitxat per Pretòria". El Punt: "L'alcalde de Montcada plega i nega
tota vinculació urbanística amb el cas Pretòria". La Razón: "Dimiteix l'alcalde de Montcada
esquitxat per Pretòria". El Mundo: "L'Alcalde de Montcada es converteix en la primera
víctima política del cas Pretòria". El Periódico: la xarxa Pretòria enfosqueix el cessament de
l'Alcalde de Montcada". Premsa local: "El sumari cita conversacions i reunions de l'alcalde
amb imputats en la trama". El Punt: "L’alcalde de Montcada va recórrer a Luigi perquè li fes
de padrí en el PSC". I ja com a colofó final, el mateix dia 2 de juny en què es va confirmar la

dimissió, el macroreportatge en TV3, amb una transcripció directa d'algunes converses de
presumptes implicats de la trama Pretòria, i que deia textualment "L'esclat del cas Pretòria
va acabar de posar Montcada sota sospita, fins el punt que la Fiscalia investiga el trasllat de
la fàbrica Valentine i altres operacions urbanístiques. Ara Montcada apareix al sumari
Pretòria en relació amb uns problemes sorgits amb uns terrenys a on s'aixecaran més de
dues mil vivendes. En una conversa Luigi i Emili Mas, aleshores gerent de l'INCASÒL,
ambdós imputats, es refereixen en una conversa a l'alcalde de Montcada i diuen: Dóna
carinyo al Cesar, és del nostres".
D'altres converses es treu la influència de Luigi a l'Ajuntament de Montcada, i tot això sense
recordar pàgines del propi sumari del cas Pretòria, en el que vostè apareix citat un total de
21 cops, en sopars, en reunions, et. El sumari està per a qualsevol que vulgui prendre nota
de les reunions i de les converses transcrites per la Guàrdia Civil, i sumari de la Guàrdia
Civil, del Ministeri de l'Interior, i del propi jutge Garzón. Crec que, al menys per a nosaltres,
de molta credibilitat. Per tant, el dia que vostè va anunciar la seva renúncia, va manifestar
que algun partit polític i algun mitjà de comunicació local i també comarcal, s'havien atrevit a
vincular la seva marxa amb l'assumpte Pretòria, doncs bé, Sr. Arrizabalaga, aquell mateix
dia, com li acabo de demostrar, en tots , i dic en tots els mitjans de comunicació, els
d'esquerres, els de dretes, els locals, els comarcals, els nacionals, tots, van vincular,
informar i relacionar la seva marxa amb la trama de corrupció urbanística del cas Pretòria, i
per alguna cosa serà. Vostè va acusar al Partit Popular d'inventar coses, però si vostè creu
que tots els mitjans de comunicació, inclosa TV3, que no és gens sospitosa de ser del partit
popular, estan mentint, vostè el que deuria fer és querellar-se contra tots ells.
Ens agradaria saber si a data d'avui pot posar la mà al foc pel que va fer el Sr. Toni Jiménez,
vinculat i imputat directament en el dit cas, com a director dels serveis urbanístics d'aquest
ajuntament entre els anys 2003 i 2007, jo li aconsellaria que per si de cas no la posi, no sigui
que es cremi. També voldríem saber quines eren les diferències de criteris urbanístics que
mantenia vostè amb el Sr. Jordi Climent, que vam fer, com tots sabem, que marxés d'aquella
manera. Volem despejar aquests interrogants abans que vostè dimiteixi.
El Partit Popular l'any 2008 vam li demanar una auditoria del departament d'urbanisme i
vostè es va negar, es va limitar únicament a fer una presumpta revisió interna, casualment, a
més, sota la seva pròpia supervisió, doncs molt creïble, la veritat és que no ho era. Vostè
deia que el seu objectiu era fer avançar a Montcada, avui Montcada evidentment que ha
avançat, però ha avançat en atur, en destrucció d'empreses, en número de famílies que
viuen en situació de precarietat, i també en desprestigi de la seva principal institució,
l'ajuntament municipal. Montcada ha avançat també en la cultura del "pelotazo", i no em
refereixo al futbol, devem ser la única ciutat a Catalunya on a costa de construir-nos un
camp de futbol que no necessitem, es feien dos "pelotazos" a Barcelona. Un a Barcelona als
terrenys del Futbol Club Barcelona, en el Pla Laporta, i un altre a Santa Coloma amb els
terrenys de la Grama, que el Sr. Bertomeu intentava tancar.
El Sr. Arrizabalaga marxa avui sense respondre a cap d'aquestes qüestions, i se'n va així
perquè el PSC es pensa que aquest ajuntament és la seva finca, i que pot posar i treure
persones amb l'únic mèrit conegut de les quals és el de tenir un carnet, això és el que ens
ha passat amb un alcalde que se'n va, i això és el que ens pot passar amb un alcalde o
alcaldessa que el succeeixi. Avui es consuma l'estafa política d'un alcalde que es dóna a la
fuga per no donar la cara, i d'uns regidors que durant tot aquest temps han estat els seus
còmplices polítics, per omissió, o col·laborant amb el règim de caciquisme que ha governat
aquesta ciutat durant els últims anys.

Avui es consumarà el pacte de la vergonya, pel que un surt per la porta del darrera i els que
es queden, es comprometen a no bellugar els draps bruts, és el drap del que pensen que els
draps bruts s'han de rentar a casa, sense que s'assabentin els ciutadans. Una majoria de
ciutadans van votar al Partit Socialista, efectivament, però no va votar donar carta blanca a
que la nostra ciutat fos el "cortijo" de ningú. Per això vostès no em mereixen la menor
confiança, no s'han penedit de res, vostès s'han conjurat per intentar tornar a enganyar als
ciutadans, però els hi prometo que el Partit Popular els hi recordarà en tot moment tot el que
s'ha d'aclarir. Per molt que intentin esborrar de la faç de la terra el record del caciquisme que
vostès han tolerat, nosaltres des del Partit Popular no els hi anem a posar fàcil, i no
descansarem fins que l'últim dels ciutadans de Montcada sàpiga la veritat, tota la veritat i res
més que la veritat d'aquesta fuga per la porta del darrere del fins avui nostre alcalde.
Ara veurem com altres regidors l'acomiadaran amb elogis, amb agraïments, amb
reconeixements i fins i tot amb elogis, però a Montcada hem vist una experiència real del
que significa la sociovergència, caciquisme, complicitat en el que és fosc, i elevació de la
"chapuza" a ala categoria d'art. A l'hora de repartir-se els beneficis el PSC i CIU són dues
cares d'una mateixa moneda, són dues marques comercials de la mateixa empresa.
Operacions urbanístiques, com deia abans, sota sospita, la pròpia Fiscalia ha sol.licitat
documentació per investigar, així com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya;
modificacions de planejament fetes amb premeditació i alevosia; empreses que es
canviaven pocs dies abans de requalificacions de terrenys per incrementar el seu valor. Des
del cas de l'edifici de la Font Pudenta, que al seu dia ja vam censurar, quan s'havien
construït dues plantes subterrànies de pàrquing sense tenir encara llicència d'obres, més
tard elevant més alçades de les permeses; passant per l'escandalós "pelotazo" de Vista
Rica-La Rasa, que també vam criticar al seu moment, perque significava requalificar uns
terrenys a preu d'or, a canvi de la famosa Vista Rica, que no té cap interès per a la nostra
ciutat, i així ho ha demostrat el temps. Sense oblidar tampoc la requalificació més que
sospitosa dels terrenys en els que s'ubica actualment la fàbrica Valentine, impugnat pel propi
ajuntament de La Llagosta, i que el Tribunal els ha donat la raó, considerant nul·la la
requalificació de la zona verda, per afavorir clarament i únicament els interessos de
l'empresa. Sense oblidar tampoc el centre comercial El Punt en la zona esportiva que
l'empresa Aismalibar va cedir a l'Ajuntament de Montcada, i que va construir l'empresa
Construcciones Riera que casualment apareix també al sumari del cas Pretòria.
Sr. Arrizabalaga, vostè es voldrà acomiadar avui defensant la transformació de la ciutat,
defensant tot el que s'ha fet sota els seus mandats, que per cert, paguem tots els
contribuents amb els nostres impostos; però també ha d'explicar que totes aquestes obres,
tots els nous equipaments estan per pagar, fins i tot hi ha algun que no es pot ni tan sols
inaugurar per manca de recursos. Per tant, vostè passarà a la història com l'alcalde que ha
deixat majors deutes a la ciutat.
No entraré a valorar qüestions domèstiques del Partit Socialista de Montcada, no entraré a
valorar com li han pressionat a vostè perquè marxi, o com molts militants socialistes de la
nostra ciutat estan aquesta tarda feliços i contents amb la seva marxa, però des que va
anunciar que deixava l'alcaldia el 2 de juny, s'ha dedicat a maquinar com passar comptes
amb aquells que dintre del seu propi partit li van plantar batalla. I en aquest afany de
venjança, ha cessat al president de l'IME i regidor d'Esports, per nomenar-lo la setmana
següent, assumpte absolutament insòlit, amb la única finalitat de carregar-se es càrrecs de
confiança que vostè va nomenar, però que en els últims temps ja no menjaven de la seva
mà.

I també, abans de sortir corrents, vostès han aprovat aquest mateix matí els retalls en les
nòmines dels funcionaris de forma injusta, i dic de forma injusta perquè encara que és veritat
que es tracta d'un Decret Llei, també és veritat que són vostès còmplices de la inoperància,
la inacció i la inactivitat del govern Zapatero que obliga i condemna a tots els funcionaris,
també els de Montcada a retallar el seu sou de forma significativa. Però vostè Sr.
Arrizabalaga ha estat totalment incapaç de donar exemple, ho podia haver fet perfectament.
Podia haver reduït els càrrecs de confiança que tants diners ens costen i que moltes
vegades no sabem ni a què es dediquen, parlant també del seu propi xofer. Podia haver
retallat despeses supèrflues i innecessàries, com sortides, dinars, sopars, viatges, targes de
crèdit, pagat tot amb els diners dels ciutadans.
Fa pocs dies li vaig sentir dir que demanaria la dimissió de la portaveu del Partit Popular per
haver vinculat la dimissió amb la seva implicació en el cas Pretòria, i vol que doni un
consell? doncs no perdi el temps i no ho faci. I no ho faci perquè jo no vaig a dimitir, i no vaig
a dimitir perquè el meu nom no apareix en el sumari del cas Pretòria, no vaig a dimitir
perquè el meu partit no m'està demanant a crits que me'n vagi, i no vaig a dimitir perquè jo
no soc sospitosa de cap activitat il.legal. Jo no, i vostè sí. Vostè tenia l'oportunitat d'explicar
els motius reals de la marxa, i no ho ha fet. Que sàpiga que marxa amb un enorme pes
sobre el seu cap, que arrossegarà tota la vida, el pes del dubte i el pes de la sospita que
espero que la justícia demostrarà que no és només una sospita.
El que més lamento és que la història que avui es tanca podia haver estat molt diferent,
perquè vostè podia haver les coses amb més humilitat, sense la prepotència que li portava a
menys preuar a tot aquell que no li rendia pleitesia. Vostè va convertir aquest ajuntament en
un feu personal, abusant dels vots de milres de ciutadans de bona fe que confiaven en el
Partit Socialista, va fer d'aquest ajuntament una finca familiar, i tots i cadascun dels regidors
de govern que l'han donat suport aquests anys, o sabien i callaven per por o per interès, o
eren uns ignorants que preferien no saber per poder continuar asseguts manant des de les
seves cadires. Montcada no es mereix això, Sr. Arrizabalaga.
I avui tanquem un cicle polític, i vostè així ho ha dit també, però no està gens clar que vostès
hagin après la lliçó, pretenen donar "carpetazo" als assumptes d'Arrizabalaga esborrant-lo
del mapa, però els puc prometre que mentre aquesta regidora que els hi parla estigui aquí,
no oblidarem el què ha passat i perquè ha passat. I ens presentarem a les properes
eleccions amb una bandera de transparència i de neteja ètica en aquest ajuntament. I per
acabar, aquí hi ha molt més del que sembla, i anem a exigir una gestió a fons de l'Alcalde
sortint, i com sé que vostès no voldran ja els anuncio que una auditoria real dels anys de
govern d'Arrizabalaga serà un dels nostres compromisos electorals.
El Sr. Maresma, com a portaveu del grup de CIU, expressa: Avui celebrem un ple
extraordinari en el que l'alcalde renuncia a continuar presidint la corporació local. Quan vam
saber el fet de la renúncia, des de CIU en una nota de premsa vam mostrar el nostre
desacord amb tots els no compliments dels compromisos amb el mandat dels ciutadans i
ciutadanes de la nostra ciutat. Creiem que els càrrecs electes han de complimentar les
legislatures, i entenem que aquesta pràctica no es correspon amb la voluntat dels ciutadans.
Tot i que des de CiU sabíem des de fa mesos la voluntat del PSC de rellevar l’alcalde, estem
amb desacord amb el moment. No se qui ha pres la decisió el PSC d’aquí, d’allà o de més
enllà. Però al nostre entendre ha estat un error, una decisió pensant més en resoldre
problemes interns de partit, que en resoldre problemes de govern amb la ciutadania. Uns
problemes importants de govern, la crisi econòmica que afecta de manera galopant,
l'aplicació dels plans anticrisi, aprovats tant pel govern central com de la Generalitat, la

posada en marxa dels plans d'ocupació per intentar donar sortida a 64 treballadors en atur, o
el debat al govern municipal del 3r pla de mesures d'austeritat.
Però tot i no compartir aquesta decisió, la decisió està presa, i avui l'alcalde ens diu adéu i
en aquest acte solemne es reafirma. Es la fi d’un llarg camí que es va iniciar l’any 1999 en
un pacte de govern entre PSC i CiU. Avui, després d’11 anys, estem a les portes de
culminar amb èxit n procés que es presentava molt i molt difícil. Per a molts, fins i tot,
gairebé impossible. I ho estem aconseguint. I hem de sentir l’orgull d’haver-ho aconseguit.
Certament, de fàcil no n’era gens. No era fàcil construir un govern municipal a partir de dos
partits sobirans, garantint-ne aquesta sobirania però constituint i consolidant al mateix temps
un projecte de futur.
En aquesta realitat que hem anant construint amb els anys i que jo vull remarcar-ne el seu
valor, en aquesta nova realitat, hem sabut evitar els riscos i transformar els riscos que hi
eren en una gran oportunitat per a nosaltres i per a Montcada.
L’oportunitat de seguir construint una ciutat, amb una força inequívocament nacionalista,
conjuntament amb una força que vol ser i és eminentment social, en definitiva des de dues
formacions polítiques que ocupen la centralitat política a Montcada. El balanç d’aquests 11
anys ha estat positiu per Montcada. Montcada ha viscut una extraordinària transformació i
un gran progrés en tots els ordres. S’han fet més de 170 actuacions al territori i al servei de
les persones, i alguna cosa suposo ha de ser responsabilitat del govern municipal.
Un alcalde que ha estat al front d’un equip de govern de coalició que ha representat, en
molts aspectes, un avenç important per a la nostra ciutat fruit d’un gran esforç inversor.
Nosaltres, avui, de feina en fem, governem. No sé si m’està bé dir-ho a mi, però crec
sincerament, i ho dic amb plena convicció, que governem bé.
Cal tenir alçada institucional. CiU sempre s’ha desmarcat de la política de clavegueres i ha
fet de l’acció de govern una aposta pel rigor, l’honestedat i la coherència. Jordi Pujol va
escriure fa uns anys un assaig que es deia: Misèries i grandeses de la política. Aquests dies
ho estem vivint i patint en tota la seva cruesa. Des de CiU hem intentat ser coherents amb
els acords que prenem i defensem la honestedat de les accions que hem dut a terme al llarg
d’aquests anys de govern. Fins i tot per les més conflictives han estat aprovades per una
amplia majoria política, PSC – CiU i IC-EuA, segons consta a les actes del plenari. S’ha
acusat a l’alcalde de prepotent i poc dialogant. Quan tenia majoria absoluta va formar govern
amb IC, no en tenia cap necessitat, fins i tot podia no haver fet pacte amb CiU. Es quan va
haver un govern de ampli espectre es quan es varen aprovar la majoria de projectes
urbanístics que ara els posen en dubte els mateixos que aleshores ho varen aprovar.
Alguns acusen a l’Alcalde d’haver convertit el càrrec públic en una professió. L’alcalde
Tejedor de IC es torna a presentar després de 28 anys a les eleccions municipals de 2011.
L’alcalde anterior, el primer de la democràcia, va estar 20 anys exercint d’alcalde, i des de
CiU no l’hem acusat mai d’haver convertit el càrrec públic en una professió, com alguns
diuen ara del nostre alcalde que ho ha estat 11 anys fent d’alcalde. CiU te un gran sentit
institucional. La política ha de ser també pedagogia. Va ser un alcalde lliurament elegit per
les bases del partit o dels partits que en va formar part i posteriorment votat pels ciutadans
per ser alcalde. Com tots nosaltres quan ens presentem. No fem cap favor a la democràcia
si posem en dubte els principis bàsics de l’elecció del càrrecs electes.
I avui potser cal recordar el paper de CiU en el procés de transició dels governs locals, quan
la crisi política d’alguns d’ells al llarg d’aquests trenta anys, va reforçar el paper institucional i
de responsabilitat de la coalició en defensa dels interessos de la ciutat per damunt de les de

partit. Primer l’any 1982 amb la crisi PSUC, PCC, amb motiu de la guerra d’Afganistan.
Després l’any 1998, amb el trencament del pacte entre IC i el PSC, varem donar suport
institucional, sense demanar res a canvi, sense entrar al govern, amb la finalitat que els
projectes de ciutat tiressin endavant fins les properes eleccions municipals.
Tot i estar CiU a la oposició durant 20 anys, tenim un gran respecte a la figura institucional
de l’alcalde Campos, fins al punt de que quan es va retirar de la primera línia política local, i
amb motiu de celebrar els 30 anys d’ajuntaments democràtics, des de CiU va sorgir la
proposta de fer-lo alcalde honorari de Montcada i Reixac. Un alcalde que ha estat a primera
línia de la política local es mereix el reconeixement degut. Creiem que forma part de la
grandesa de la política.
Però en aquests dies també patim les misèries de la política. Es la política de clavegueres
que alguns també exerceixen. Es la política de sembrar dubtes per tot, son els que deixen
entreveure que els que estem en el dia a dia de la política local ho fem per enriquir-nos, per
tenir prebendes, per utilitzar el poder en benefici personal. Per a alguns quan pitjor, millor!
Es una actitud estesa, desgraciadament massa estesa. Instal·lats en la queixa permanent,
sempre estan criticant a tort i a dret. No hi ha prou en reflexionar sobre el que no va bé, el
important és afegir nous problemes als ja existents. Amb més o menys fonaments el que
importa es allargar la llista de conflictes. No hi ha espera ni necessitat de comprovar res; si
s’olora a noticia dolenta, millor donar-ho per fet. Amb la excusa de la sinceritat i de la
transparència amaguen sovint intencions sectàries, ressentides i insolidàries. En aquests
temps fer demagògia i populisme és fàcil però les conseqüències son nefastes. Hi ha gent
que son catedràtics de les clavegueres, d’intentar destruir les persones, de fer mal, hi ha
gent que són males persones. Per això, cal retornar a les polítiques de rigor d’honestedat i
coherència, posar els interessos de la ciutat per damunt de la dels partits, com ho hem
intentat fer els partits que formem la coalició de govern els darrers 11 anys. Aquí no es pot
fer màgia. No apareixerà ningú genial que amb un joc de mans trobi la recepta fantàstica. Ni
el mateix Obama desprès d’un any de govern als EEUU te varetes màgiques. Només cal
llegir a premsa. Varetes no, però a base d’esforç i de creativitat, de pencar i de tenir idees,
alguns projectes han fracassat però d’altres, la majoria, han anat bé. Governar implica
prendre decisions, no sempre fàcils. Es un govern que no hem volgut posar-nos de costat
per que l’onada ens passi de llarg, hem estat valents i ens hem posat de front per superar
els reptes de la crisi econòmica.
Quan alguns parlen de que hi ha complicitat entre el PSC i CiU, tenen raó en part. Entesa la
complicitat com una grandesa de la política no com la misèria que es vol vendre. La
complicitat en positiu del PSC amb CiU i de CiU amb el PSC al llarg d’aquests 11 anys de
govern és el que ha permès la gran transformació de la ciutat en aquests anys. No hem
perdut el temps amb desconfiances, amb malfiances, amb controls dels uns amb el altres.
Hem estat com un gran bloc monolític de portes enfora, però en un gran debat de portes
endins. Segurament si es compara amb la imatge del tripartit en que cascú tira en defensa
dels seus interessos de partit, amb les del govern municipal, de solidesa, de no haver
escletxa. Hem estat un govern amb un gran coratge polític.
L’alcalde ha estat fidel a si mateix portat fins a les darreres conseqüències, amb totes les
virtuts i tots els defectes d’un caràcter dur i fort; necessari en una ciutat tant complexa com
Montcada i Reixac. Ha intentat ser una persona coherent, molt treballador, ha estat més
estones a l’Ajuntament per a casa seva. Segurament no ha dedicat tot el temps que la
família requeria. Valora la seva família, però potser no ha estat una persona de família. Es
un alcalde que als ulls de CiU, tot i no haver nascut aquí, porta Montcada al cor. Per a mi,
se’n va l’alcalde amb el que he treballat colze a colze, però espero haver fet un amic. Pots
comptar amb mi personalment en tot el que et pugui ajudar, i també amb CiU de Montcada

que creiem que els millors han de gestionar els destins del nostre poble, els partits només
són eines, el més important són les persones, i de la mateixa manera que vaig defensar
l’alcalde Campos per a fitxar-lo, també crec que pots aportar en un futur els teus
coneixements i el teu bagatge al treball per una ciutat que no t’ha vist néixer, però que t’ha
fet seva.
Sé que te’n vas amb la tranquil·litat de la feina ben feta, però quan en tinguis dubtes,
recorda aquella nit freda a Madrid, quan tots dos sortíem del Ministeri de Fomento, tard, molt
tard, i ens varen emocionar per haver aconseguit del Sr. Victor Morlan, el compromís de
que el soterrament de la línia de França seria total. Com deia Jordi Pujol: La feina ben feta
no te fronteres. Fins sempre.
El Sr. González, portaveu del grup d’ICV-EUIA, expressa: El fet que una persona dediqui un
temps de la seva vida al servei de la comunitat, treballant per millorar les condicions de vida
dels ciutadans, amb més o menys encert, és motiu de reconeixement per la nostra part.
Però vivim temps difícils per a la política, on la ciutadania té un alt grau de desafecció
política, a causa de les actituds d'alguns polítics, i que una gran part de la ciutadania fa
extensiva a la major part dels polítics.
Fa un parell de setmanes ens va anunciar la seva dimissió, i aquesta es produïa entre les
notícies del cas Pretòria i de la crisi, mal moment, però de vegades, és clar, no es pot
escollir, ni tan sols tractant-se de la dimissió d'un, perquè d'altres han decidit per vostè i
espero que pensant en el bé de Montcada, però això només el temps ho dirà, el mateix
temps que s'encarrega de posar-ne cada un al seu lloc.
Avui fa efectiva la seva dimissió en aquest innecessari ple extraordinari, després d'haver
estat regidor durant quatre legislatures, en tres d'elles com a alcalde, és a dir com a
president del govern municipal. Primer participant en el pacte de govern d'Iniciativa-Els
Verds i Partit del Socialistes, després vindria la ruptura del pacte, a un any de les eleccions
del 99, i a partir d'aquestes com a alcalde. Lluny va quedar el missatge d'aire fresc per a
Montcada, el compromís de limitar el seu mandat a dues legislatures, les promeses de
convertir el Club Aismalibar en un parc, la recuperació de zones amb greus manques com
són la muntanyeta de Can Sant Joan i Font Pudenda, així com les promeses d'aprovació i
solució definitiva de Can Pomada, Zona 21 i Bosc d'en Vilaró, entre altres.
Durant aquests anys com a alcalde ha mantingut un pacte de govern PSC i CIU, als signants
del qual els agrada dir que "Aquest pacte està basat en la lleialtat i als signants del qual la
confiança, és un pacte entre dos partits polítics però darrere hi ha persones". Jo diria que en
realitat es tracta d'un pacte basat en la lleialtat i confiança de dues persones, i que els partits
van darrere.
Aquest pacte local PSC-CIU ha coincidit amb un govern Tripartit en la Generalitat i amb un
govern socialista a Espanya, que ha suposat majors recursos econòmics per a l'Ajuntament
i, a més, ha coincidit amb un període de bonança econòmica. Però això no ha servit perquè
Montcada mantingui una baixa pressió fiscal, ja que en aquest període la pujada d'impostos
ha estat per sobre de l'IPC. Els majors recursos econòmics i les pujades d'impostos, no han
servit per millorar el dia a dia de la ciutadania de Montcada, ni per millorar l'enllumenat públic
o la neteja dels nostres carrers i barris, ni per a la millora de carrers, voreres o vorades, ni
per potenciar polítiques socials per als més necessitats, ni per ampliar la política cultural de
recuperació de les nostres tradicions i de potenciació de les nostres capacitats creatives, ni
per evitar un creixement residencial desmesurat. N'hi ha prou amb fer un cop d'ull a la nostra
ciutat, basta amb escoltar a la ciutadania.

Quan les actuacions del govern PSC-CIU provoquen malestar entre la ciutadania, vol dir que
les coses no s'estan fent bé, vol dir que la ciutadania no està participant o, més ben dit, que
no se li dóna participació. Enrere van quedar també les promeses electorals de "donar
participació per fer més eficaç la gestió municipal i per implicar la ciutadania en el
desenvolupament de les actuacions públiques que els afecten".
Durant l'última campanya electoral, tant PSC com CIU van reconèixer que havien governat
d'esquena als ciutadans i asseguraven que això anava a canviar, que en aquest mandat els
protagonistes serien els ciutadans, però en el seu Pla d'Actuació Municipal (PAM), no ho
vam veure. Han donat continuïtat a la seva forma de fer, projectes ideats pel Govern
sociovergent, que afecten els ciutadans, però sense comptar amb els ciutadans, sense
escoltar les seves opinions ni les seves prioritats.
En temes de contractació de personal, els hem exigit el compliment dels principis
constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, i el principi legal de publicitat, per garantir la
igualtat d'oportunitats a tots els ciutadans. Però el govern PSC-CIU ha continuat amb la
contractació de personal per a llocs de plantilla a través de SAFIS, Creu Roja i càrrecs de
confiança, provocant desmotivació entre funcionaris i laborals.
Hem trobat a faltar l'existència d'un Pla d'Ordenació Urbana, on de forma conjunta i
participativa es dissenya la ciutat que volem (creixement, espais verds i parcs urbans,
transport públic i carril bici, carrers i places al servei del vianant, equipaments, etc.), i
d'aquesta manera evitar que d'altres decideixin per nosaltres. Hem denunciat la falta de
planificació a les accions que ha realitzat el Govern Municipal en temes d'equipaments. Hem
trobat a faltar un Pla d'Equipaments elaborat amb la participació activa i real de la
Ciutadania. No pot anar el Govern Municipal per una banda, fent propostes a salt de mata i
sense comptar amb ningú; i la Ciutadania per una altra banda, protestant les accions del
Govern Municipal perquè no se'ls té en compte. Això té un cost econòmic que Montcada no
es pot permetre.
El projecte insígnia del pacte PSC-CIU ha estat la construcció del complex AQUA-Biblioteca-
Teatre, un projecte amb un pressupost de 7 milions d'euros i que de moment ja portem
gastats 10 milions, i encara falta per acabar el teatre, que estan sorgint importants
deficiències, que suposa un endeutament permanent de 6 milions d'euros (1.000 milions de
les antigues pessetes) i un pagament anual d'interessos d'uns 75 milions de pessetes que
venim pagant des del 2006.
Altres actuacions que s'han quedat en el costat fosc, com la ubicació d'El Punt en el que
hauria d'haver estat el parc del Club Aismalibar, les finestres il·legals obertes a casa del Sr.
alcalde, l'operació econòmica del trasllat de Valentine, el sistema de contenidors soterrats
utilitzat, Vista Rica-La Rasa, l'edifici de Font Pudenda, la Cerveseria, etc. Amb aquestes
actuacions i actituds, el seu govern, PSC i CIU, no poden esperar per la nostra part ni
agraïments ni reconeixements, ni estàtues a les places, ni retrats a les escoles. La situació
actual ha de canviar i la participació ciutadana ha de marcar la política del futur. Adéu,
Alcalde, Adén.
El Sr. Guijarro, portaveu del grup municipal del PSC-PM, intervé: Una cosa ha quedat clara, i
és que als grups de l'oposició, que entre tots tenen vuit regidors, no els hi ha agradat la
forma de governar del nostre grup. El que passa és que nosaltres tenim més que el conjunt
de tots ells: ells tenen vuit i nosaltres tenim nou. I no perquè ens hagi tocat en una rifa, sinó
perquè la ciutadania de Montcada així ho ha volgut.

Jo aquí us parlaré d'un altre Cesar diferent del que aquí s'ha parlat, però abans vull donar
les gràcies en nom del meu grup a tres persones a les que durant més de quinze anys,
durant moltes hores, hem deixat sense companyia. Gràcies Fina, Unai i Nerea, gràcies per
la vostra paciència. A Cesar jo noli donaré les gràcies, perquè ell s'ha dedicat en cos i ànima
al que volia i li agradava: treballar per la seva ciutat. El que no sé és com encara tenia temps
per cada dia dedicar-nos una cançó, el temps de Montcada, dedicar-nos algun article i
animar-nos a fer una rialla en un acudit. D'aquest Cesar us vull parlar, d'aquest que
nosaltres coneixem, el Cesar treballador, lleial, amic dels seus amics, tenaç, emotiu, proper.
És cert, tossut, però apassionat per la seva ciutat, una ciutat que era el paradigma de la
reivindicació mai resolta, una ciutat que tenia tancades les portes de les institucions. Un petit
gra a la sortida de la gran Barcelona a la que ningú feia cas abans que ell fos l'alcalde.
Els que tenim anys per força hem de tenir memòria, intentaré no fer-me pesat, però sí que
faré referència a tres moments a l'inici del primer mandat. Alguns deien que l'aire fresc no es
va notar, i tan que es va notar, i molt ràpidament. La muntanyeta de Can Sant Joan tenia un
assentament des de feia més de 20 anys, i havia un grup de famílies que vivien en
condicions infrahumanes, als quatre mesos, aquelles famílies estaven reallotjades, i el que
abans era un campament en el que vivien famílies en condicions infrahumanes, es va
convertir en el mirador de les cultures. Havien dos espais municipals que portaven anys
tancats, un era l'Alzina, a Terra Nostra, un altre, els antics rentadors de Can Sant Joan: en
poc temps estaven convertits en centres cívics oberts a la ciutadania. Divendres vam fer
l'últim acte en el que Cesar va actuar com a alcalde, va voler anar a la celebració del quinzè
aniversari de l'IES La Ribera, i va anar perquè la comunitat educativa de l'IES La Ribera
volia agrair-li la seva dedicació, el seu esforç per haver aconseguit que es mantingués el
batxillerat, que no era fàcil, i va ser gràcies a l'esforç de molta gent, de la comunitat
educativa; però jo crec que també el viatge que vam per parlar amb el Conseller va ser clau,
perquè quan vam parlar amb el Conseller Maragall ho vam fer d'una manera molt ferma i ell,
tot i que no ens va donar el consentiment, crec que va ser important.
I és que Cesar no ha deixat mai al llarg dels anys que ha estat alcalde de seguir i perseguir,
de manera més que intensa, la solució als problemes de la ciutat. Cesar, pots estar molt
tranquil i orgullós de com deixes la ciutat, perquè quina ciutat vas rebre, i quina ciutat deixes.
Quants camps de futbol tenia Montcada abans que tu fossis alcalde? Quants espais cedits
tenien les entitats? Quantes pistes esportives estaven cobertes? A què sabia l'aigua del
Bosc d'en Vilaró? Quin aspecte tenia la muntanyeta de Can Sant Joan? Com estava el
Kursal? I l'acadèmia Lis? Com era el final del carrer Major? Quantes guarderies havia? Com
estava l'escola d'adults? I el Casinet de Terra Nostra? Com era la biblioteca? Podria seguir
però no seguiré, perquè no vull fer-me pesat. És evident que queda molt per fer, però déu
n'hi do com deixes la ciutat. És cert, tu això no l'has fet sol, has tingut la teva família que t'ha
fet costat, però també els regidors i regidores dels diferents grups del PSC, amb moltes
entitats, la complicitat de la ciutadania i la lleialtat del grup de CIU, amb el que hem format
un veritable equip de govern.
Què fàcil és que et pengin etiquetes quan no et coneixen. Nosaltres sabem de l’entrega, de
la teva dedicació, del teu compromís amb la ciutat. Que no parlin de prepotència o de manca
de diàleg, que no vulguin amagar les seves frustracions. En política, no tot s'hi val. La crítica
gratuïta serveix per molt poc. Cesar, has estat Alcalde perquè ha volgut la majoria dels
ciutadans de Montcada, les candidatures que vas encapçalar, van guanyar sempre. I estic
convençut que hauries tornat a guanyar si haguessis tornat a presentar-te. Nosaltres hem de
continuar, i no dubtis que farem tot el possible per mantenir el llegat que ens deixes.

El Sr. Alcalde, pren la paraula i conclou: Avui em toca a mi, i necessàriament he de mirar
enrera. Aquests dies he tingut l'oportunitat de mirar fotos meves de fa quinze anys, i he
guanyat en cabells blancs, i en el que no té preu, en el que més he guanyat és en la
possibilitat de dedicar-me a treballar en la ciutat en la qual visc. Al llarg d'aquests anys de
servei a la ciutat, he tingut la complicitat de molta, de moltíssima gent, i sense aquest suport
tot hagués estat impossible. Avui és un dia de comiat, però també de retrobades, després de
quatre anys de regidor i de gairebé tres mandats com a alcalde, avui és el meu últim dia com
a regidor d'aquest ajuntament. També és un dia de trobada, perquè em sento molt content
pel suport que estic rebent, i la presència de molts amics i amigues que amb aquest gest
volen transmetre'm el seu afecte, gràcies de veritat i de cor.
En contra del que diuen algunes intervencions malintencionades, la intervenció del Sr.
Maresma ha estat molt afortunada, és evident que parlava en clau, però és evident que
tothom sap de què estava parlant. No deixo l'acta de regidor perquè especulin els
malpensants, me'n vaig després de tants anys per dos motius, primer perquè em sento ple
de forces i d'idees i és el moment de canalitzar-los en altres àmbits; i segon, i no menys
important, per facilitar el relleu dins del partit. Així és com ho he manifestat al grup socialista,
als regidors de l'Ajuntament i ara aquí davant la ciutadania de Montcada i Reixac.
No us preocupeu si heu vist el meu nom en els mitjans de comunicació d'una forma en què
maliciosament alguns em volen veure. No tinc res a veure en maniobres o trames obscures
de cap tipus. La ciutat de Montcada i Reixac no es veurà atacada per res del que m'acusen.
Hi ha una dita que diu: el savi no diu el que sap, i el neci no sap el que diu. El temps posarà
a cadascú en el seu lloc, i tots els que ara acusen de forma gratuïta s'hauran d'empassar les
seves paraules. I l'altra dita, que el que la raó no pot curar, sovint ho cura el temps.
Vull acomiadar-me sense cap rancúnia, tot i que costa, molt al contrari, vull acomiadar-me
ambla mateixa il·lusió i serenitat que vaig començar el 1999. Ser alcalde de la pròpia ciutat é
un dels major honors institucionals que pot assolir una persona. Jo ho he tingut, i em sento
molt afortunat per haver pogut exercir aquesta responsabilitat única al llarg d'onze anys.
Aquesta ha estat una dedicació intensa, incansable, però sobre tot gratificant. Tot aquest
temps dedicat a la meva ciutat no el canviaria per res del món. Deixo l'acta de regidor amb
orgull, amb orgull d'haver contribuït amb altres persones a que Montcada donés un salt
qualitatiu molt destacable. En política, com en altres àmbits de la vida, tothom és necessari,
però ningú és imprescindible. Me'n vaig content i satisfet per la feina realitzada, i convençut
que el futur de Montcada només pot ser prometedor.
Marxo feliç, per les contínues mostres de suport i estima que he rebut per part dels meus
conciutadans i conciutadanes al llarg d'aquests anys, aquest és el major reconeixement que
pot rebre un servidor públic. El dia en que el ple municipal em va investir com a alcalde, vaig
dir que l'esperit de servei seria el veritable nord que orientaria la meva acció de govern. Ara,
el dia del meu comiat, manifesto la meva satisfacció pel deure complert. Veïns i veïnes, no hi
ha dubte que entre totes i totes estem construint la societat del segle XXI, una societat amb
projectes emblemàtics de referència, una societat amb una millora molt visible de la trama
urbana. No és el moment de numerar les actuacions del govern municipal.
No em correspon a mi fer aquesta valoració, però les millores de Montcada i Reixac salten a
la vista a pesar dels pesars. Els diferents alcaldes i regidors que hem governat Montcada
hem tingut encerts i errors, no hi ha dubte que ha estat així; però tots sense excepció hem
lluitat per una ciutat millor, amb més serveis, més equipaments i més qualitat de vida. La
satisfacció d'haver pogut contribuir a la millora del municipi i d'haver treballat per fer una
ciutat més amable i més agradable per viure, és una sensació única. Tots i totes, amb les

pròpies característiques personals, hem de sentir-nos orgullosos de ser montcadencs i
montcadenques. Som conscients que hi ha a la ciutat i arreu qui no reconeix aquest esforç,
fins i tot que és crítica amb la feina feta, o que malpensa de tot, a la vegada que aprofita
l'ocasió per inocular el virus de la desconfiança o llençar sospites contra la meva persona. A
tots aquests els he de dir que quan més buida és la incompetència, més soroll necessita.
El que sempre ha dirigit la meva acció de govern és la defensa dels interessos generals de
Montcada i Reixac, des del primer moment, tot el que he fet ha estat amb l'únic objectiu de
millorar Montcada i la qualitat de vida dels veïns. Quan vam entrar l'any 1999 ens vam trobar
un municipi que estava creixent, amb moltes mancances. Ara, quan miro enrere, i amb la
perspectiva d'aquests tres mandats, crec que entre tots i totes hem generat un avanç sense
precedents en la història de Montcada, i això no ho dic jo, això ho diu la immensa majoria de
la gent de la nostra ciutat. Em sento per tant orgullós d'haver contribuït. Però no ens hem
d'aturar aquí, no podem conformar-nos amb l'autocomplaença de les fites aconseguides,
tenim al davant reptes decisius que hem d'afrontar amb fe, optimisme, valentia i esperança,
amb nous lideratges i renovades il·lusions.
En tot aquest trajecte hem preservat com un gran tresor la cohesió de la societat de
Montcada, estem passat moments econòmics molt complicats i hem de reforçar la confiança
en les nostres possibilitats i ser un exemple de lluita i tenacitat, i no donar-nos mai per
vençuts. La política és una barreja de normes i voluntats que vertebren la nostra societat,
ningú no pot alentir el progrés de la nostra ciutat. Al llarg de moltes dècades Montcada havia
jugat a segona divisió, ara amb l'esforç de tots i totes, hem pujat Montcada a la divisió
d'honor, una ciutat que cada vegada més s'està dotant de serveis de primer nivell, ningú
regalarà res, i hem de continuar lluitant per aconseguir pujar la qualitat de vida de Montcada.
El benestar o la felicitat no depenen només dels béns materials, sinó de l'alegria de
compartir-los, dels vincles afectius que tenim amb les persones del nostre voltant, i de la
satisfacció de formar part d'una comunitat de referència. La història no és una seqüència de
dades i freqüències, sinó una seqüència d'accions humanes, de fets; però per ser una
història viscuda ha de ser una història compartida, i aquesta és la història que jo crec que
hem fet a Montcada i Reixac. Ningú no és menys que un altre, totes les persones són
importants i totes han de contribuir i han de participar en el progrés de la nostra societat. Us
animo a tots i a totes que continueu treballant en la millora de Montcada, el camí no és fàcil,
la situació actual no ajuda, però no hem de defallir en la nostra obstinació per fer la
Montcada que volem.
En l'apartat d'agraïments no vull deixar passar l'ocasió d'agrair a la meva família per la
comprensió que han tingut en tot moment, la meva dona, els meus fills, saben més que
ningú el sacrifici que suposa ser la màxima autoritat de Montcada, sense el vostre ajut
hauria estat impossible, sobre tot gràcies a Fina, la meva companya de vida, pel teu suport,
avui tu ets una de les persones més felices en aquesta sala, i als meus fills. També un
especial record per a la meva mare octogenària, a Euskadi, molt lúcida, però preocupada
perquè tots els temes arriben. I també deixeu-me que parli del meu pare, que va morir fa
trenta anys, però sempre ha estat un referent modèlic en la meva vida. També vull agrair el
treball realitzat pel del Partit socialista, als membres de l'Agrupació, a tots els regidors i
regidores que des del primer moment m'han donat suport, tots els que han estat amb mi, els
que estan i els que ara no estan, però que hem compartit un trajecte.
Com sabeu, he intentat sempre generar grans acords de govern, sempre he cregut que les
ciutats han de tenir el que jo he anomenat pau social i estabilitat política, que és l'eina clau
per poder governar. Sempre he apostat per governs de concentració amb altres grups
municipals amb els quals hem fet una ciutat per a tots. En aquest sentit no puc menys que

manifestar el meu agraïment a tots els regidors de diferents colors polítics que al llarg
d'aquests tres mandats han sumat esforços en el govern municipal. Especialment als
regidors de CIU, els quals com a socis hem compartit govern i vull agrair la vostra lleialtat i el
vostre compromís, en cap moment hem tingut cap tipus de problema, la paraula sempre ha
prevalgut, i sempre hem tingut uns pactes que estan basats abans que res en complir els
compromisos adquirits. Els problemes que hem tingut han estat problemes normals i s'han
resolt amb diàleg, de manera que hem estat un equip de govern. Vull agrair-te a tu Sr.
Maresma, com a responsable màxim del teu grup per la responsabilitat i fidelitat institucional
que sempre has tingut, i a tots i a totes els membres del grup de CIU, pel vostre treball,
ingrat i no sempre fàcil.
Al grups de l'oposició, un consell, treball, treball i treball per a la nostra ciutat, només això,
treballin per Montcada i no per a la galeria. Estic convençut que tots, al marge dels colors
polítics, fem un treball per la ciutat pel convenciment de servei públic que tots i totes tenim.
Ara vull demanar-vos, si és possible, el suport institucional i polític a la futura alcaldessa
Sra. Maria Elena Pérez. Maria Elena, et desitjo el millor, confio plenament en les teves
qualitats, seràs la primera alcaldessa que tindrà Montcada, representes un canvi
generacional i estic convençut que el lideratge serà positiu. També vull agrair a tot el
personal de l'Ajuntament, tècnic pel treball realitzat. Sense l'esforç de tots, sense la
professionalitat demostrada, la ciutat que tenim ara no hauria estat possible. També vull
agrair al moviment associatiu, entitats de Montcada, entitats esportives, culturals,
educatives, et., per la contribució que tots heu fet i esteu fent per millorar Montcada i
Reixac., tots i cadascun de vosaltres en la vostra faceta personal o comunitària heu estat
protagonistes del canvi de Montcada i Reixac. M'agradaria agrair als 34.000 habitants de
Montcada que m'hagin donat aquesta oportunitat, gràcies per haver-me donat suport durant
tants anys, i continuo amb el ferm compromís de seguir treballant per Montcada des d'altres
àmbits. Si mai la meva tossuderia a l'hora de fer ciutat ha molestat, ho sento, també demano
disculpes, si ho he fet, segur que ho he fet intentant aconseguir el millor per Montcada.
Gràcies a tots per haver-me donat l'oportunitat de ser alcalde, és el major rang i honor, per a
mi, que es pot tenir en política, gràcies a tots de veritat, i esperem que la ciutat de Montcada
continuï evolucionant de forma positiva.
Vist l’escrit presentat el dia 10 de juliol de 2010 pel Sr. Alclade d’aquesta Corporació Sr.
César Arrizabalaga Zabala, inclòs a la candidatura presentada a les últimes eleccions locals,
celebrades el dia 27 de maig de 2007, per la candidatura de PSC-PM, en què comuniquen la
seva voluntat de deixar el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac.
Vist el que disposa l’article 182 de la LOREG,
El ple acorda per unanimitat:
PRIMER.- Prendre’n coneixement i Acceptar la dimissió com a Alcalde presentada pel Sr.
César Arrizabalaga Zabala.
SEGON.- Atribuir la regidoria vacant al següent candidat que correspongui de la llista
presentada per la candidatura d’PSC-PM a les eleccions locals del dia 27 de maig de 2007,
de conformitat amb l’article 182 de la LOREG.

TERCER.- NOTIFICAR aquest acord a la Junta Electoral, perquè lliuri les corresponents
credencials acreditatives a favor del següent candidat que correspon, i també al regidor que
renuncia al càrrec.
Sense més assumptes que tractar, tres quarts de nou de la nit, el President aixeca la sessió,
de la qual, com a Secretària, estenc aquesta acta.
VIST I PLAU LA SECRETÀRIA GENERAL,
L'ALCALDE,
Sr. César Arrizabalaga Zabala Sra. María José López Pallarés