Revista de Prensa - Consum

consum.es

Revista de Prensa - Consum

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

No hay datos

No hay datos

3445 €

Economia l, ~: ~,,

"La competimcia ferotge de Mercadona

ens ha fet espavilar"

Francisco Javier Quiles (Llaurí, Ribera Baixa,

1964) és director de relacions externes de

Consum, una cooperativa que, a I’ombra de

Mercadona, ha sabut erigir-se en la segona

empresa de distribució del País Valenci~ i la

sisena de tot I’estat espanyol.

CONSUM, SUPERMERCADOS; DISTRIBUCION Y GRANDES SUPERFICIES

Fecha:

Sección:

Páginas:

05/07/2011

SOCIETAT

54-56

Una facturació de 1.675 milions

d’euros, 34 milions de beneficis,

1,5 milions d’associats, 10.000

treballadors. Quin és el secret

per a passar de ser una bofigueta

d’Alaqu/Is a la sisena empresa de distribució

de restar espanyol, i tot aix6

sense perdre el nord?

~Consum va n/fixer el 1975 aAlaqu~,

amb 250 metres de superficie, 600 socis

consumidors i 3 o 4 treballadors. Ara

que ja tenim presencia a tot l’arc mediterrani,

disposem de 600 supermercats,

10.000 treballadors i hem registrat una

facturació de 1.675 milions. El secret

ha estat aplicar molta reina i molta fe

en ali6 que fas. cohesió en l’equip i ana

bona direcció. Cal no oblidar que aq6 és

una cooperativa i, per tant, la direcció no

tan sois s’hi juga els diners d’ells sinó

els de tots els socis. Potser la figura de la

cooperativa sembla vuitcentista, per6 a

nosaltres ens funciona peffectament.

Un altre dels seerets de I’+xit ha estat

no fer coses que no poguérem assumir.

Nosaltres sempre hem tingut un ereixement

mixt: d’una banda, hem crescut

org/micament, obrint nous supennercats;

i d’una alt*a banda, hem crescut a través

de la compra d’unes altres grans superficies.

Consum va comprar, els anys 80,

cooperatives xicotetes; el 88 compra una

xicoteta empresa a Val6ncia, Vegeva, que

tenia 16 o 17 supermercats; els 90 adqui-

Jim uns mercats d’Alacant; l’any 1995,

Jobac, que era més gran que Consum en

t:acturació i personal; el 98-99 comprem

dues empreses a Barcelona, Distac i

Disbor, per a fer I’expansió; després

ha vingut l’adquisieió dels supennercats

que Caprabo tenia fofa de Catalunya i

a la nostra firea d’influ6ncia i tots els

supermercats -aix6 són 130, de Dinosol

dins de Catalunya; el 2010, absorbim 21

supermercats de la cadena Vidal a la prnvíncia

de Val¿ncia. Només hem comprat

q,an la situació del mercat ho ha requeñt,

per6 sempre sense l}r bogeries.

Caprabo, per exemple, la compra

de supermercats al País Valenci~ li

va causar una indigestió i ho va haver

de desinvertir.

1


O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

No hay datos

No hay datos

3445 €

Fecha:

Sección:

Páginas:

05/07/2011

SOCIETAT

54-56

~aprabo va fer l’expansió de que nosahres, el 1975, el mateix any de --Juan Roig sol dir que el cap, a

Catalunya per la via de les compres l’obertura del primer hipermercat d’Es- Mercadona, és el client. Qui és el cap,

d’Enaco. A nosaltres no ens agrada, pere, panya, un Continente al terme d’AlfaFar. en el cas de Consum?Consum treballa

parlar de la competencia.

AlI6 era el principi de la distribució per als clients i els treballadors. Consum

Peró com s’ho fa Consum per a moderna a Espanya. A nosaltres ens ha és una cooperativa de socis-clicnts i

poder digerir bé totes les compres que anat b~ aquesta competencia perqu~ ens de socis-treballadors i treballem per a

ha fet?

ha obligat a treba[lar molt señosament ells. El nostre principi del pla estrategic

Ho rem, senzillament, analitzant per a diferenciar-nos. Cada empresa ha és "Treballadors compromesos, clients

molt be quin és el cost-oportuuitat. No- de tenir el seu patr6 i el seu model, satisfets". Creiem que perque els clients

saltres no comprem una empresa des sempre essent conscient de la situació de estiguen contents, els treballadors també

del despatx, sinó que la mvisem sobre el cadascú al mercar. No cal perdre de vista han d’estar contents. És una empresa de

terreny. No comprem mai una cadena de que nosaltres som la segona empresa de tots.

supermercats que no tinga un model fisic distribució a la Comunitat i la sisena a ~u~ me’n dieu, de la relaeió amb

similar al nostre patró: no comprariem Espanya. 1 ho feto a poca poc, amb els els prove:idors? Mercadona té fama de

mal, per exemple, un supcrmercat de diners dels socis.

ser estrictíssima. Quina és la vostra

400 metres quadrats. Si feto compres, ha -Qu/~ més us diferencia de Merca- estrategia?

de ser que puguen ser digerides en dos o dona?

--Per a nosaltres la responsabilitat

tres anys.

--Primer. la naturalesa juridica: ells social corporativa no és retórica ni mgr-

--El 2004, quan vau trencar la unió són una mercantil i nosaltres som una queting, sinó que realment hi creiem. Per

amb Eroski, alguns us van donar per cooperativa. Aix6 fa que les decisions tant, els proveidors són un dels grups

morts. 1 sou ací, ben vius.

es prenguen en a[guns aspectes de ma- d’interes que inte~’enen en tot el procés

~al dir que, des de la perspectiva nera diferent. Ara bé, també ca[ dir que de producci6 i distribució. La relaci6

externa, era nomlal de pensar que ens nosaltres fimcionem com una empresa entre nosaltres és d’igualtat i no és a Ilarg

haviem tomat bojos. Formavem part mercantil: tenim el consell rector, el termini. Deixem que els nostres proved’un

grup on represent/~vem entre un consell d’administració i el consell de "fdors proveesquen unes altres empreses

12% i un 15%. Per tant, estfivem en direcció, que pren les decisions del dia perque no volem que siguen captius de

peu d’igualtat, per6 cadascú tenia un a dia. No ens cal [~r una assemblea per nosaltres. Cal dir que Consum és una

potencial econemic molt detenninat. Va a decidir si compren una fotocopiadora. cooperativa i, com a cooperativa, "es~

arribar un moment que hi hagué un Quant a politica comercial, la nostra condenmada a I’exit", com diu el nostre

distanciament en les orientacions de les posició és diferent de la de Mercadona. director general.

direccions. Per aixe, per a Consum era Nosaltres ens decantem més per la vari- ~Qu~ vol dir?

millor desvincular-se’n i reprendre el caetat i menys per la marca de distribució Vul dir que "està condemnada a

mi que bavia abandonat a la decada dels [marca blanca], que, aix6 no obstant, l’exit" perque no pot ser venuda. Si sóc

90. Molta gent va pensar qne cauríem un considerem un negoci v/did i [ícit. Tenim una empresa mercantil puc engrossir-la

gran bac. Per6 el bcn cert és que el 99% entre un 12% i un 14% de referencies de per a vendre-la a bon preu. Per6 si algú

dels pmveidors que teniem van apostar distribució, i la resta és marca de Fabñca vinguera a comprar-nos a nosaltres hau-

per nosaltres. El temps ha demostrar que perque el nostre client vol que siga així. ría de negociar amb els milers de socis

teniem raó. En el moment del trenca- Ara bé, ¿s cert que, des del 2008, la crisi que formen l’accionariat, i aix6 és del tot

ment facturhvem 770 milions i el 2008, ha portal un canvi evident: el 12%- 14% impossible.

ja 1.500 milions. [ aquesta millora és equival en valor a un 18% de les vendes, Siga com siga, com a cooperativa hcm

molt diticil d’assolir. Quan coment:~rem és a dir, que es compra més marca de de satisfer les necessitats de compra dels

el 2004, teniem 220.000 socis i avui en distribució.

clients per6 també hem de mantenir els

tenim mes d’un milió i mig. De treballa- Aleshores, no heu estar temptats llocs de feina en les millors condicions

dors, de 5.000 hem passat al doble i hem &explotar-la més, la marca de distri- possibles. En aquest sentit, cada dos anys

registrat un creixement del 45% en el bueió?

feto una enquesta de clima laboral i sem-

nombre de supermercats.

Mai Cada volta que posem un propre millurem els resultats de I’enquesta

--No uomés sorpr~n que siga una ducte al mercat, deixem que el proven anterior. Mesurem qualitat de treball,

cooperativa que assolesca aquests vo- un miler de socis-consumidors o socis- conciliació de vida familiar ... Disposem

lums, sin~ que ho fa~a a I’ombra d’un clients i els demanem que ens diguen del Ilibre Més de 50 mesures per con-

gegant de la distribució, Mercadona. que els agrada i qu6 no. A partir d’ací, ciliar, que van adre~:ades a millorar la

A Consum no patiu mercadonitis, com el millorem. I si no obté una bona nota, vida dels nostres treballadurs a través de

els passa a algunes empreses de dis- el descartem. Aquesta estrategia no la tot un seguit de mesures: ampliació del

tribució?

gasta cap empresa de distribució i per permis de patemitat fins a 30 dies; una

A Consum no patita la mercadonifis. a nosaltres és una manera de demostrar paga per fill discapacitat de 1.800 euros

Al contrari: la íerotge competencia que el nostre compromís amb els clients, lll ammls; o una paga de 300 euros anuals

tenim ens ha fet espavilar. Ens va molt ha moltes referencies que han eixit dels als discapacitats en més d’un 33%: po-

b~ de tenir Mercadona com a competen- prestalges no per decisió de la direcció, l[tiques de proximitat al Iloc de /bina:

cia perqu6 ens obliga a posar-hi molt de sinó perque no agraden al nostre con- jornada continuada per al 90% dels tre-

seny. Mercadona va nfiixer el mateix any sumidor.balladors

de botiga...

CONSUM, SUPERMERCADOS; DISTRIBUCION Y GRANDES SUPERFICIES

2


O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

No hay datos

No hay datos

3445 €

Economia , .... .......

--La conclusió, doncs, és

que conciliar genera beneficis?

--Totes les mesures de conciliaciÓ aplicades

des del 2007 indiquen que hem

millorat la productivitat d’un 11%; hem

redui~t I’absentisme d’un 33% i la rotació

d’un 50%.

--Qnins són els vostres plans d’expansió?

On teniu el punt de mira?

--Acabem de digerir tres compres

molt grosses, la de Caprabo, Dinosol

i Vidal, si bé cap no era prevista en el

pla estrat6gic ni de gestió. El nostre

objectiu és créixer org/micament, per6

si tenim alguna ocasió, I’analitzarem.

Ara mateix no tenim previst de comprar

cap empresa, per6 és cert que

tenim oferiments continus d’empreses.

Fecha:

Sección:

Páginas:

05/07/2011

SOCIETAT

54-56

apostat alguns va ser la que ens va dura

trencar la relació amb Eroski, entre més

raons. Per a nosaltres el futur consistia

a fer ali6 que sabíem fer i és aixi com

ens va bé.

--Quina posició teniu respecte als

horaris comercials?

~om a supermercat que som, som

partidaris de la conciliació de la vida

laboral i familiar i, per tant, no veiem

amb bons ulls la IJberalització dels horaris

comercials. N’hi ha prou obrint els

vuit o nou dies festius que marca la llei.

Ara, aquest esquema no ens serveix en

zones turístiques, perqu6 aix6 seria un

su[cidi. Siga com siga, els nostres consumidors

no ens demanen que obrim

cada diumenge.

Siga cnm siga, la nostra t~ctica és la de I finalment, com sera el consumidor

del futur?

la gota d’oli: no farero una obertura a

Santiago de Compostel’la si abans no Tant de bo ho sabera[ De moment,

hem passat per Madrid, Castella-Lleó...

sabem que les marques blanques són

El nostre objectiu és que els nostres

ací per a quedar-s’hi. El consumidor

centres siguen a un mbxim de 200 qui- vol una molt bona qualitat al preu més

16metres de la nostra central logistica, baix possible. Ara, no sabem com ens

perque aix6 optimitza la distribució i la influirg l’explosió i la popularització de

productivitat.

les tecnologies digitals. De moment, la

--Algun dia us atrevireu amb els compra per internet és molt poc expio-

hipermercats?

rada. Nosaltres, ara com ara, no tenim

~onsum ha tingut hípers menu-

aquest servei, per6 és molt possible

dets, de 5.000 metres quadrats, per6 de

que ens haguem d’espavilar perqu~ en

fa temps que ens varo adonar que ali6

aquest camp s’avanga molt r~pidament.

que realment sabem fer bé és gestionar

No m’estranyaria que d’aci atrenta

supermercats. Consum no ofereix te- anys ho compr/~rem tot des de casa.

lefbnia, autom6bils ni assegurances...

Aquesta diversificació per la qual han

Violeta Tena

CONSUM, SUPERMERCADOS; DISTRIBUCION Y GRANDES SUPERFICIES

3

More magazines by this user
Similar magazines