dones 13
ENTREVISTA dones 14 dones que remenen les cireres Aquesta mestra, nascuda a Mèxic DF a l’any 1948, és també antropòloga, sociòloga, etnòloga, periodista, catedràtica, investigadora, assessora en temes <strong>de</strong> gènere, escriptora, enginyosa experta en l’art d’adjectivar, cuinera, modista, jardinera, conferenciant, viatgera i amiga <strong>de</strong> l’ànima d’infinitat <strong>de</strong> dones, sòcies <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida Compromesa amb <strong>la</strong> causa <strong>de</strong> les dones, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa més <strong>de</strong> 30 anys, ha estat militant <strong>de</strong> l’antic Partit Comunista Mexicà i Diputada Fe<strong>de</strong>ral, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, amb el PRD Partit <strong>de</strong> <strong>la</strong> revolució <strong>de</strong>mocràtica a l’oposició en el Congrés Nacional entre els anys 2003 i 2006. En aquest perío<strong>de</strong> va en<strong>de</strong>gar <strong>la</strong> Comissió Especial per al seguiment i avaluació <strong>de</strong>l femenicidis a <strong>la</strong> República Mexicana que es va concretar en <strong>la</strong> Llei general d’accés <strong>de</strong> les dones a una vida lliure <strong>de</strong> violència, aprovada el passat mes <strong>de</strong> febrer Lagar<strong>de</strong>, antropòloga “ A les dones una petita por ens ajuda a viure, però vèncer <strong>la</strong> por ens ajuda a <strong>de</strong>senvolupar-nos ” FOTO ESTHER SANROMÀ Marce<strong>la</strong> > De <strong>la</strong> lectura <strong>de</strong> les seves tesis sorprèn el seu enginy a l’hora d’adjectivar certs conceptes, ho fa amb l’ànim <strong>de</strong> provocar l’aprofundiment i <strong>la</strong> reflexió sobre els temes com <strong>de</strong>mocràcia <strong>de</strong> gènere? < És un concepte que vaig <strong>de</strong>senvolupar fa més 10 anys en una campanya política per ser diputada. La meva p<strong>la</strong>taforma electoral es <strong>de</strong>ia així Per una <strong>de</strong>mocràcia genèrica i p<strong>la</strong>ntejava què significaria una reforma <strong>de</strong> l’Estat, <strong>de</strong> les institucions i <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat basada en el respecte cap a <strong>la</strong> diferència d’homes i dones, però amb el reconeixement real <strong>de</strong> <strong>la</strong> igualtat. Ho pensava en un sentit polític, però també <strong>de</strong> <strong>de</strong>mocràcia social participativa. El terme igualtat es quedava curt, <strong>de</strong>mocràcia <strong>de</strong> gènere és una i<strong>de</strong>a més complexa <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>mocràcia, en el sentit que les dones hem <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r incidir en el món que ens ha tocat viure. Vinc d’un país molt <strong>de</strong>sigual, enormement c<strong>la</strong>ssista i profundament patriarcal. Molt injust per a <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> les persones. La marginació <strong>de</strong>l meu país és molt gran, el 40% <strong>de</strong> les persones viuen en <strong>la</strong> pobresa. Pobresa alimentària, econòmica i d’oportunitats, són tres nivells <strong>de</strong> pobresa que pateixen especialment les dones, les nenes i