Coral del Pla - col·lectiu 1714

La Planenca
Carrer Réria,1 43810 - El Pla
Telèfon i fax: 977 631 138
a/e: laplanenca@tinet.cat
web: www.1714.cat
Dipòsit Legal
B-44.234-2003
Edita:
Associació Cultural i
Recreativa
Col·lectiu 1714
Tirada:
500 exemplars
La Planenca 25 ha estat possible gràcies a:
Assumpció Moreno, Ana Sánchez, Lluís
Estrada, Pepita Ferré, M. Carme Porrera,
Josep Fontova, Pep Cunillera, Raquel
Estrada, Fermí Bernardo, Jordi Marín,
Gemma Estrada, Maties Masalles, Josefina
Solé, Agnès Gibert, Imma Abad, Alejandro
Moreno, CEIP St. Ramon, Montserrat
Iglesias, Joan Climent, Rita Montcusí, Abel
Singla, Antoni Gavaldà, Diables del Pla,
Mateu Montserrat, M. Joana Virgili, Maria
Padreny, Meritxell Ferré, Grup Municipal
del PSC, Màrius Domingo, Montserrat
Llorens, Angelina Canela
Director: Lluís Estrada
Correcció lingüística: Gemma Estrada
Disseny gràfic: Francesc Farré
Maquetació: Imma Abad
Impressió i fotomecànica:
El Vallenc, S.L.
Fotografies: Pep Cunillera, Joana
Domínguez, Lluís Estrada, Fermí Bernardo,
Jordi Marín, Raquel Estrada, Maties
Masalles, Gemma Estrada, Alejandro
Moreno, Joan Climent, Agnès Gibert,
Abel Singla, Antoni Gavaldà, Josep Torrents
Manjón-Cabeza, Màrius Domingo,
Diables del Pla, Antonio Tocado,Dani Salas
Foto Portada: Maties Masalles
La Planenca no es responsabilitza de les
opinions expressades en els articles d’opinió
AJUNTAMENT
EL PLA DE SANTA MARIA
QUI TINDRÀ CURA DE L’ÀNIMA PLANENCA?
El poble creix en habitants, les entitats no
paren d’organitzar activitats, de tot tipus,
les quals no sempre són pensades per tal
que puguin participar-hi tots els planencs.
Les presses de la vida actual no són les dels
anys 70 en què les setmanes en família*
eren celebrades per tota la comunitat.
Avui això és difícil. Els horaris de les associacions
de la gent gran o bé de l’associació
de dones són, de vegades, impossibles
per a la gent més jove.
Sembla lògic que cada entitat organitzi els
horaris i les activitats al seu gust i necessitats.
Però, també, cal potenciar punts de
trobada intergeneracionals i interculturals
que afavoreixin la coneixença de tots els
que vivim al Pla.
És un repte que cal que facin les entitats esportives,
culturals i recreatives i en què les
administracions hauran d’ajudar. Urgeix
fer-ho aviat, no tot ho pot fer l’escola.
Cal la nostra participació, com a vilatans,
en un projecte comú de convivència.
Índex
Editorial ................................................ 2
Cartes .................................................... 3
Safareig de notícies .............................. 4
Col·lectiu de dones del Pla .................. 8
Cuina Fàcil............................................10
La Boca Aigua ......................................11
Una pedra boteruda a la sabata............12
La Xiruca Foradada. De Tivissa
a Paüls ..................................................14
Una estona de conte. Cotó fluix
(Capítol III) ..........................................18
Coral del Pla ........................................21
Club Patí~Patinatge Artístic ................22
Estil de vida ..........................................26
Entrevista a Mateu Montserrat ............28
Aprendre a dialogar.. ............................32
Consell Comarcal de l’Alt Camp
editorial
DIPUTACIÓ DE
TARRAGONA
En això podem emmirallar-nos en l’experiència
que porten a terme un grup de
veïns de Vila-rodona que amb una proposta
singular, per a la seva població,
han afavorit la coneixença dels nous i
vells vilatans. A redós de la descoberta de
l’entorn de Vila-rodona en els seu espai
físic i social.
Ara ja no són uns desconeguts: han enraonat
amb botiguers, metges, responsables
de la cooperativa... han après el català.
I tot de la mà d’uns veïns que ho
han promocionat.
Què us sembla si enguany ens ho expliquen,
els amics de Vila-rodona, i l’any
que ve ho portem a terme al Pla?
*Jornades Culturals portades a terme per
la parròquia, en temps del Franquisme,
pel mossèn Josep Cabayol i Magrinyà. De
gran transcendència en el poble i les comarques
veïnes.
Toponímia ............................................34
Si la prestatgeria enraonés....................36
Els nostres gossos..................................37
Inaguració del curs 2007-2008................38
El Festival de titelles Guant..................40
Millores en el centre ............................41
Nans, capgrossos, caparruts
i cabuts..................................................42
La fira és morta o està adormida? ........45
Els impostos per a l’any 2008 ..............46
Darrera la violència de gènere..............47
Versots dels diables ..............................49
La devoció popular a Sant Ramon
de Penyafort..........................................50
Missa d’Acció de Gràcies
per la beatificació del pare Gabriel ......52
Editada amb la col·laboració de:
Caixa Tarragona

AQUEST ÉS UN ESPAI OBERT A LA PARTICIPACIÓ. LES CARTES ENVIADES A AQUESTA
SECCIÓ HAURAN DE SER BREUS. PODEU FER ARRIBAR LES COL·LABORACIONS A
L'ADREÇA POSTAL DE LA REVISTA (CARRER RÉRIA NÚMERO 1), PER FAX AL 977 631 138,
O BÉ, PER CORREU ELECTRÒNIC A: laplanenca@tinet.cat. NO ES PUBLICARAN CARTES
AMB PSEUDÒNIM O INICIALS.
CARTA DELS DIABLES
DEL PLA A LA GENT
D’EL PLA DE SANTA MARIA
Amb aquesta carta voldríem explicar
que els versots que fem els Diables
del Pla són una de les tradicions
més arrelades dels Països
Catalans. Actualment, s’han convertit
en una part essencial de les
Festes Majors de molts pobles i ciutats
i per això vam voler incorporarlos
també a la Festa Major del nostre
poble. Per aquest motiu, no creiem
que hàgim de demanar perdó a
ningú, pels versots que vam fer
l’any passat, aquest any, l’any vinent
i els molts més que vindran.
Perquè els Diables del Pla desitgem
que hi hagi versots per molts anys,
mani qui mani i peti qui peti.
Els versots són crítiques que poden
afectar a molta gent, a nivell local o
mundial, sigui polític, persona o
animal. Els fem entre tots els diables
ANTIGA CASA MATARÍN
MARBRES I GRANITS
Pere Poveda
Pol. Ind. Passatge Artesans, s/n
Nau 8
Tel. i Fax: 977 601 374
43800 VALLS (Tarragona)
que hi volem col·laborar i, a més a
més, us demanem a la gent del poble
si hi voleu participar fent un escrit a
la Planenca o penjant cartells a les
botigues, perquè ens envieu el vostre
versot o tema del qual voleu que parlem.
Cada any intentem millorar-los; el
primer any van ser de rima molt fàcil,
fent rimar guarrades i insults. El
segon any, aquest, hem intentat
posar-nos més en política, que és d’allò
que es tracta, i aquí hi hagut el
problema, que hem tocat allò que no
sona. Hem rebut anònims insultants i
barruers que ens han titllat de manipuladors
i de ballar al so de no sabem
quina flauta màgica.
Els Diables del Pla no som ni mateueros,
ni maiteros, ni maneleros i per
això no ens deixarem manipular per
ningú, ja que les nostres idees polítiques
a nivell local no existeixen quan
ens posem la cassaca i encenem.
Per a la decoració,
construcció i
art funerari
Perruqueria
Vidal i Barraquer 2
Tel. 977 63 03 06
EL PLA DE STA. MARIA
CONSTRUCCIONS
A L B A
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 3
cartes
Només us demanem que llegiu tot el
ball parlat que ens vam “currar”, opineu
i l’any vinent ens ajudeu a fer
més versots per no haver-los de fer
tots nosaltres, ja que perdem molt
temps i diners amb “quintos”!!!
Finalment, només dir-vos que els Diables
i els versots són fruit de la il·lusió
de gent del poble amb embranzida
que només volem gaudir fent gaudir a
tots els planencs i planenques durant
la Festa Major i quan convingui i que,
juntament amb altres entitats del nostre
poble, contribuïm, o almenys ho
intentem, a donar vida al Pla.
Visca el Pla i visca els Diables del
Pla!!!!
Escoda
EMPRESA INSTAL·LADORA
J.M. Escoda S.L.
Ptge. Licoristes, s/n - Pol. Ind.
Tel. 977 600 534 - Fax 977 612 200
43800 VALLS - Alt Camp
El Pla de Santa Maria,
novembre de 2007
- AUGÉ, S.L.
C/ Santes Creus, 13
Tel. 977 63 01 36
EL PLA DE SANTA MARIA

4
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
El dia 10 d’agost s’inaugurà al Pla la
xarcuteria “El Racó del tast”. La inauguració
comptà amb nombrosos assistents,
i l’endemà tots aquells que van
voler tastar els seus productes de xarcuteria
ja van poder adquirir tot tipus
d’embotits ibèrics d’origen de Salamanca,
gran varietat de formatges i gran assortiment
de petites delicadeses.
Segons dades de l’Institut Nacional
d’Estadística, el Pla de Santa Maria va
superar la xifra dels 2.000 habitants
l’any 2006. A més, exceptuant Valls el
Pla és el municipi de la comarca que
més ha crescut, seguit d’Alcover i
Cabra.
Un grup de persones de Valls vinculades
a IGMAN – Acció Solidària van
visitar Ruanda i tingueren la oportunitat
de conviure durant dues setmanes
amb mossèn Cabayol que fa més
de trenta anys que està de missioner
a Ruanda. Com a fruit d’aquest viatge
es muntarà una exposició fotogràfica i
un documental itinerants per tal de
donar a conèixer la realitat d’aquest
país en el que diuen “la pobresa dels
seus habitants contrasta amb la bellesa
paisagística.
A finals d’agost l’Ajuntament del Pla
va treure a concurs públic l’obra de
substitució de la canonada d’abastament
d’aigua que hi ha al tram de la
caseta del dipòsit regulador, per un
valor de 77.879,28 euros. L’obra té un
termini d’execució de tres mesos.
El Pla celebrà la Diada Nacional de
Catalunya amb diversos actes de
caire poc reivindicatiu. El dia 10, 130
persones van asistir a la sardinada popular
en benefici de la parroquia, per
posar el ganzell nou. També es feu el recital
de poesies populars amb la participació
de poetes de diversos pobles,
sopar i ball amb Josep Maria Vives. El
dia 11, paellada popular al voltant de la
bassa per a 230 persones, i finalment la
representació teatral Teràpies de grups
per a gafes.
Manel Tosas en un article d’opinió a
El Vallenc expressà la seva decepció
amb l’equip de govern actual per
haver deixat en l’oblit la Commemoració
dels Fets del 2 de setembre de
1642. Segons explica s’acordà que la celebració
d’aquesta festa seria impulsada
per l’ajuntament, com també aniria al
seu càrrec la despesa del monument,
però per la seva sorpresa, van veure que
en el programa de festes de l’11 de setembre
no hi havia cap menció a l’esmentat
monument ni a “Els Fets”.
El passat 14 de setembre actuà al Pla
el conjunt navarrès Barricada que
aplegà 1.800 persones. El grup oferí
un concert de més de tres hores d’actuació
i interpretà una cinquantena de
temes. Cal destacar l’actuació del grup
local Tan Me Fot i el fet que va ser gràcies
a la coneixença de les membres de
les dues bandes que aquest mutitudinari
concert va ser possible, i de l’esforç de
l’Associació de Joves de la localitat.
Alguns dels jugadors de l’equip de
futbol australià Belfry, entre els
quals hi ha jugadors planencs, van
jugar amb l’equip de la selecció catalana
a l’EU Cup Hamburg els dies
15 i 16 de setembre. Malauradament,
però, van acabar perdent contra Alemanya,
fet que els impedí arribar a
Quarts de Final.
safareig de notícies
El projecte de construcció d’un hotel
al Pla queda paral·litzat per un informe
desfavorable per part de la Direcció
General de Carreteres en el que
imposa la construcció d’un pas elevat
o soterrani de la carretera. L’equipament
hoteler estaria situat al sud, en
uns terrenys del camí d’Alió a tocar de
la carretera C-37, i per tant, de difícil
accés. L’alcalde es mostrà descontent ja
que, segons el seu parer, hauria de ser la
promotora la que se’n fes càrrec de les
obres i al·lega que en reiterades ocasions
ja s’havia demanat des del consistori
la construcció d’un pas elevat que
connectés amb el camí d’Alió i sempre
els havia estat denegat.
La Penya Barcelonista del Pla celebrà
un esmorzar d’inici de temporada el
dia 16 de setembre. Enguany ha estat
la tercera edició i ha comptat amb l’assistència
de 140 barcelonistes, i també
es comptà amb la presència del directiu
de la comissió social Jordi Orriols, i de
canal Barça que gravà algunes imatges.
Un cop més les botigues de la Réria
són motiu de notícia per causa dels
robatoris. Aquest cop el robatori es
produí durant la matinada de diumenge,
16 de setembre, a la botiga Schlecker
en la que els lladres van trencar la
persiana metàl·lica de l’establiment i es
van emportar les dues caixes registradores
que té la botiga, sortosament sense
diners a l’interior.
Acte inaugural del curs escolar del
CEIP Sant Ramon el dia 20 de setembre.
S’inicià amb un videoclip fruit
d’una experiència educativa duta a
terme a l’aula de 3r, la presentació del
professorat i altres professionals, segui-

dament prengué la paraula la directora
del centre Ma. Carme Compte que explicà
els nous reptes i novetats de cara
al nou curs escolar, a continuació parlà
Francesca Oliva de l’AMiPA, l’alcalde
Mateu Montserrat i l’inspector de la
zona Josep M. Quero.
En el ple municipal del dia 27 de setembre
s’aprovaren diversos temes
pendents: els comptes generals anuals
de l’exercici de l’any passat, la fixació
de les dues festes locals per l’any que ve
i la proposta de nomenament de jutge
de pau substitut del Pla.
El Pla enjardinarà La Fàbrica per
188.509 euros. Amb aquesta actuació
es pretén convertir l’espai de la Fàbrica
en un parc públic i d’aprofitament
lúdic i turístic. Finalment, a finals de
novembre, s’adjudicà l’obra a l’empresa
Excavacions Magí, SL.
El grup immobiliari Inbisa anuncià la
venda de la plataforma logística que
ha promogut al Pla a dues societats inversores:
Emesa i Gestoría Financera.
La plataforma es desenvolupa en una
parcel·la de 50.660 m 2 on han aixecat
una nau de 30.000 m 2 amb una planta
superior per a oficines de 1.400 m 2 , i que
s’acabarà de construir l’octubre de 2008.
Aquest espai es llogarà a empreses logístiques,
i segons declaracions de Mateu
Montserrat, serviran per a promocionar
el sector de la petita i mitjana empresa.
D’altra banda, Incasol ha confiramt que
està tancant una compra de 100 hectàrees
per a reserva de sòl en uns terrenys
prop de l’AP-2, annexos a les 73 que ja va
adquirir fa poc més d’un any.
El dia 29 de setembre tingué lloc la
XIIIa Assemblea de l’Associació Catalana
de Municipis i Comarques
(ACM). En aquesta es renovaren els 75
alcaldes que componen el Consell Nacional
de l’ACM, entre els quals es
troba l’alcalde del Pla, Mateu Montserrat,
i també l’alcaldessa de Valls. També
s’ha escollit el nou president que ha recaigut
en mans de l’alcalde de Martorell,
Salvador Esteve.
El Col·lectiu de Dones engegà el nou
curs d’activitats el dia 29 de setembre
amb un berenar que comptà amb
l’assistència de 120 sòcies. L’àpat consistí
en pa amb tomàquet, gelat i cafè;
tot i així, aquesta no ha estat l’única activitat
que el Col·lectiu ha fet aquest
mes, ja que s’ha remprès el curs de
gimnàstica.
Les tempestes del dia 4 d’octubre
van provocar algunes inundacions a
la carretera del Pla i al polígon industrial
de Valls. Al Pla va ser dels
llocs on més va ploure, hi van caure
54,5 l/m 2 .
El dia 6 d’octubre vuit patinadors i
patinadores del Club Patí Pla van
participar a la 1a Copa de Clubs Eladi
Bergadà a Cambrils. El nostre club va
quedar en novena posició en aquesta
competició que té com a objectiu fer
possible la participació de tots els clubs
de la província de Tarragona (en l’actualitat,
una trentena) i ve a substituir
l’anterior Campionat President Eladi
Bergadà.
La revista La Planenca presentà el
dia 12 d’octubre el quart monogràfic
que porta com a títol “Joves Emprenedors”.
Aquest número especial
consta de 34 entrevistes a joves planencs
que hagin optat per obrir la
seva pròpia empresa. Un cop acabada
la presentació, es procedí a la projecció
de la pel·lícula Sitges Nagasaki d’Ignasi
P. Ferré.
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 5
El Club Patí el Pla va ser present al 25è
Festival del CP Llorenç del Penedès el
dia 13 d’octubre. A la primera part, hi
hagué l’actuació dels dos clubs convidats:
El Club Patí el Pla que realitzà la coreografia
“Formigues enfrontades, i el
CE El Vendrell; i durant la segona part
els assistents van gaudir d’un conte amb
els patinadors del CP Llorenç.
El 13 d’octubre un grup de planencs
nascuts l’any 1949 van celebrar l’aniversari
a la Masia del Pla. En acabar el
sopar, i després del pastís d’aniversari,
van poder gaudir del ball a càrrec de
l’organista Albert Basté i de la veu de la
seva filla Anna Maria.
Del 12 al 14 d’octubre tingué lloc la
Fira de Tardor 2007 que arribà a la
seva dissetena edició. De les numeroses
activitats d’enguany cal destacar
com a novetats el 1er. Torneig de Playstation
i del 1er Campionat de Contro
(butifarra), però tampoc hi faltà, a part
de la fira de mostres i exposicions, l’esperada
desfilada de moda, l’exhibició
castellera, les passejades en barca, les
concentracions de cotxes i motos històriques,
entre d’altres.
La redacció de la Planenca ha rebut
un escrit anònim en el que es denun-

6 la planenca • núm. 23 • estiu 2007
cien les greus faltes d’ortografia que
hi hagué en el programa de la Fira de
Tardor. I en el que també s’esmenta
que qualsevol persona que estigui en
algun càrrec de l’Ajuntament ha de
tenir com a mínim el nivell C de català,
a més que la majoria de faltes d’ortografia
es podrien haver evitat si s’hagués
passat el corrector del processador
de textos, com el Word o l’Open Office.
En el decurs de la darrera Fira de Tardor
es duren a terme dues xerrades
sobre les deixalles i com reciclar-les.
En aquestes, els tècnics de l’empresa Limonium
van informar-los sobre el reciclatge
de les deixalles i en acabar la sessió
repartiren bosses entre els assistents.
Els castellers planencs de la Colla
Vella també van ser presents a la Fira
del Llibre de Frankfurt el cap de setmana
del 13 al 15 d’octubre. Juntament
amb els verds de Vilafranca, van
fer dues exhibicions castelleres en les
que es pogueren veure castells de
gamma alta de set pisos i de vuit.
El Pla de Santa Maria podria ser el receptor
d’un parc d’energia fotovoltaica
de 125 hectàrees promogut per Incasol.
Es situaria a La partida de la
Gambada i comptaria amb el recolzament
de l’Ajuntament sempre que es
minimitzés l’impacte visual.
En el DOGC del dia 16 d’octubre es
publicà la creació de les noves agrupacions
de secretaries de pau amb
seus respectives a El Pla de Santa
Maria i Móra d’Ebre. L’agrupació de
Secretaries de Jutjats de Pau núm. 63
amb seu al Pla està integrada pels jutjats
de pau d’Alió, Bràfim, Cabra del
Camp, Figuerola del Camp, Nulles, el
Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera,
Puigpelat, Rodonyà, Vilabella i Vilarodona.
Les agrupacions es creen quan
diversos municipis d’un mateix partit
judicial, i generalment de la mateixa
comarca, aconsegueixen sumar una població
mínima de 7000 habitants i ho
sol·liciten.
A partir del dia 22 d’octubre la Brigada
Municipal del Pla ja podrà fer ús
de la màquina de netejar els carrers
adquirida per l’Ajuntament del Pla.
En el decurs de la setmana anterior es
va matricular el vehicle i a partir del 22
al matí es començarà a netejar els carrers
del Pla amb aquest aparell.
El Pla tornà a ser escenari del 3r Festival
Internacional de Teatre de Titelles
de l’Alt Camp. Concretament fou
el dia 23 d’octubre al Centre Cívic on es
representà l’obra Petons de la Companyia
L’Estenedor. Al matí, van ser els
alumnes del cicle infantil, mitjà i superior
del CEIP Sant Ramon els nens que
van gaudir de les titelles, i a la tarda va
ser el torn del cicle inicial juntament
amb els nens de les escoles de Cabra del
Camp i Figuerola del Camp.
Davant els creixents rumors sobre la
utilitació dels terrenys adquirits per
Incasol a la partida de la Gambada
per a construir-hi una planta d’energia
fotovoltaica, l’alcalde del Pla,
Mateu Montserrat, ha aclarit que la
possibilitat d’ubicació al Pla d’aquesta
planta és un fet que només es sap de
paraula i que de moment no hi ha cap
projecte per escrit, tot i que afirma que
l’ajuntament no s’hi oposarà sempre
que es faci tot el possible per minimitzar
l’impacte visual.
El grup ecologista GEPEC qualifica el
projecte de “monstruós” ja que expliquen
aquest seria el parc solar més
gran de Catalunya, vuit vegades més
gran que el de Flix. Els ecologistes eleven
a 340 hectàrees de sòl agrícola i forestal
que s’haurien de destruir, rics en
pi blanc i alzines. I com a contrapartida
proposen, i ja han tramès les seves objeccions
a l’Oficina Territorial d’Avaluació
Ambiental de Tarragona, la implantació
de parcs solars de dimensions
reduïdes –de menys de 2 MW– que serien
factibles en altres polígons de la
comarca, a més del Pla.
Xerrada sobre la Plataforma Logística
al Pla al local dels Joves el dia 27 d’octubre
a càrrec de la Plataforma “l’Alt
Camp en perill”. Durant el col·loqui es
projectà el DVD CIM: Un Mar de Ciment,
en el qual s’exposà l’experiència dels
veïns dels municipis del Baix Penedès
que van viure una situació semblant a la
nostra quan se’ls volia implantar el projecte
Logis Penedès. Segons informaren,
aquest projecte afectaria els termes del
Pla, Valls i Alió, en els quals els terrenys
destinats a naus d’emmagatzematge es
podria ampliar fins a 575 hectàrees i podrien
incloure un aeroport de mercaderies.
L’implantació d’aquest projecte tindria
repercussió sobre el creixement
urbanístic dels nuclis de població propers
i estaria vinculat a la construcció de
noves vies de circulació, i com a conseqüència
a un augment del volum de
trànsit de gran tonatge. (Fins al desembre
ajuntaments, entitats, particulars
poden fer peticions de modificació respecte
a tot allò planificat a per les comarques
de Tarragona.)
El Col·lectiu de dones del Pla visità la
Fageda d’en Jordà el dia 28 d’octubre.
A més d’aquest indret boscós tan bonic,
també es visitaren altres llocs de la comarca
de la Garrotxa com els volcans
d’Olot, i a la tarda feren una visita guidada
per la localitat.
Les entrenadores del Club Patí El Pla,
Laia Borregan, Núria Amorós i Elisabet
Ballesté participaren en el Campionat
Mundial de Patinatge Artístic
que es celebrà a Australia del dia 28
d’octubre al 10 de novembre. Per
aquest fet els membres del Club Patí
planenc desitgen a les seves entrenado-

es, i a totes les patinadores del grup
xou Fàbrica de Dummies del Reus Deportiu,
molta sort en la seva participació
en aquesta competició.
En la sessió plenària del dia 29 d’octubre
s’aprovà la modificació de les
ordenances municipals de l’any vinent.
En conjunt, la majoria d’ordenances
apujaven l’IPC en un 2,2 %, inferior
al marcat en altres municipis, a
excepció de l’impost de l’aigua en que
l’increment ha estat d’un 5%, i de les
escombraries en un 10%.
El dia 30 d’octubre un incendi cremà
3.000 m 2 de vegetació a la rasa de la
Fonollosa. Per extingir les flames va ser
necessària la intervenció dels Bombers
de Valls que van poder apagar-lo en
una hora, aproximadament.
El passat dia 30 d’octubre hi va haver
donació de sang al Pla amb 54 donacions
i 2 oferiments, en total 56 persones
van anar al Centre Cívic a donar sang.
En el setmanari El Vallenc del dia 9
de novembre, Maria Antònia Quintana
en la secció Amb Mà Esquerra
parla sobre el gran frau, que segons
ella, ha acabat sent l’arprovació de la
Llei Estatal de la Memòria Històrica.
En ell argumenta que no ha estat més
que l’inici d’un viacrucis judicial per a
exigir la nul·litat de les causes que van
acabar injustament amb la vida de moltes
persones, quan per altra banda, continuen
les concentracions peròdiques
per exhaltar el franquisme, la presència
de símbols franquistes, i es van posant
obstacles per tornar els Papers de Catalunya
custodiats a Salamanca,...
Gala del Xè Aniversari de Nexus Teatre
al Centre Cívic el dia 10 de novembre.
Unes 140 persones van assistir
al sopar de gala per a celebrar el desè
aniversari de l’entitat, en el qual hi
hagué una entrega de premis “Molta
Merda” a l’estil Hollywood; en la que
els actors premiats en les diverses categories
varen ser atorgats un guardó que
donà nom a la Gala.
En motiu de la celebració de la Setmana
de la Ciència impulsada des
del Departament d’Educació, el CEIP
Sant Ramon posà en marxa la nova
aula de ciències experimentals el dia
14 de novembre. L’aula ha estat dotada,
gràcies a Educació, de tota mena
d’aparells tecnològics i informàtics i altres
instruments: microscopi electrònic,
pantalla per a projeccions, etc. En
aquest espai els alumnes podran aprofundir
en l’estudi de temes diversos: catalogació
de roques i minerals; tallers
ambientals, etc.
L’Hort de cal Manescal serà l’emplaçament
definitiu per la nova llar d’infants
del Pla. El solar, en el que actualment
hi ha habilitat un aparcament
municipal, té uns 5.000 m 2 i està ubicat
en uns terrenys annexos al CEIP Sant
Ramon, fet que permetria unificar en un
sol àmbit els equipaments educatius de
la localitat, i hauria de tenir cabuda per
a una vuitantena de nens. Tot i això, no
tots els grups polítics muncipals estan
d’acord amb la idoneitat de la ubicació;
de moment però, la redacció del projecte
ja està a mans dels serveis tècnics de la
Diputació de Tarragona.
El dia 17 de novembre va tindre lloc al
Pla la segona trobada dels seguidors de
la Real Societat que es fa al Pla de Santa
Maria organitzada per la penya Xuri-
Urdiñak Tarragona. També hi assistiren
120 seguidors de les penyes Donosti
Santa Bàrbara i Altza, que juntament amb
els seguidors tarragonins de la Real van
esmorzar al centre cívic i seguidament
van anar a veure el partit que jugaven
contra el Nàstic a Tarragona. Aquesta trobada,
diu Assumpció Valls,serveix per
agermanar els dos clubs. Per assolir tal finalitat,
el Sr. Plana, president de la Federació
de Penyes del Gimnàstic de Tarragona,
present a l’acte, va rebre una placa
amb el lema: “Real Societat i Gimnàstic,
dues aficions de primera divisió”.
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 7
Dissabte 17 de novembre els dos clubs
de futbol australià de Valls (el Belfry
Valls i el Fire Valls) van coorganitzar
una petita festa al carrer Antoni Maria
Claret de Valls per promocionar
aquest esport, minoritari encara a Catalunya.
A la tarda, es van disputar dos
partits amistosos: l’un va enfrontar un
combinat dels equips de Valls (alguns
dels seus components són fills del Pla:
Joan Lluís Adserà, Pep Vidal, Quim Caballé)
contra un combinat de Barcelona,
en el que aquest últim, subcampió d’Europa
va imposar-se als vallencs; l’altre
partit el disputaren les noies, les fèmines,
que s’enfrontaren en un partit de
futbol gaèlic, semblant a l’australià, però
es juga amb pilota esfèrica i amb menor
contacte físic.
El Col·lectiu de dones del Pla ha organitzat
una sortida a Andorra pel
dia 22 de novembre. Al matí s’anirà al
centre termal de Caldea, i la tarda, tots
aquells que ho vulguin tindran la oportunitat
d’anar de compres.
El dia 25 de novembre s’oficià una
missa en record del beat Jaume Balcells
Grau que fou un dels 92 màrtirs
catalans beatificats a Roma. El religiós
carmelita, orfe als vint-i-dos mesos, va
viure a casa dels seus oncles del Pla, Antoni
Grau i Maria Rosell juntament
amb els seus dos germans, Josep i Francesc,
i tres germanes, Magina, Mercè i
Josepa. Jaume va ser mort a Tiana, el
Maresme, l’any 1936 coincidint amb
l’esclat de la guerra civil.
Seguint amb la tradició, El Col·lectiu
de dones té previst treure a la llum un
altre llibre per Sant Jordi, enguany el
tema seria els costums, festes i tradicions,
per tal que les sòcies puguin explicar
els records viscuts o escoltats als
seus pares i avis, per tal que no quedin en
l’oblit. El termini per a presentar els escrits
acaba el 31 de gener.

8
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
COMENÇAMENT DE TEMPORADA.
Després d’unes petites vacances (dic petites
perquè durant l’estiu s’ha fet aquagim
i també s’ha comencat la gimnàstica
a primers de setembre) hem reprès
les nostres activitats el dia 29 de setembre.
Ho hem fet amb un berenar per
totes les sòcies al qual hi van assistir
més de 120 persones. El berenar va consistir
en pa amb tomàquet i pernil, daus
de formatge, llonganissa seca, olives,
begudes, gelat i cafè o infusions. Tothom
va quedar molt content. En acabar,
va actuar un il·lusionista que ens
va deixar a totes bocabadades.
CAMINADA. El dia 6 d’octubre vam fer
la tercera caminada a l’ermita de Sant
Ramon. Vam sortir a les 4 de la tarda pujant
pel camí dels Carpis i fins a l’Ermita.
Allí vam poder contemplar les obres
que s’hi han fet darrerament ja que les
primeres ja les havíem vist. És molt
maco, el mirador, i tot l’entorn i no et
canses de mirar la gran vista que es veu
des d’allí i un diu: ¡Què maco que és El
Caminada
Col·lectiu de dones del Pla
PEPITA FERRÉ
Començament de temporada
Pla! Vam berenar coca i xocolata, vam
reposar una estona, també vam fer fotos
i les més agosarades van pujar fins al
peny. Cap al tard vam tornar a casa.
FIRA DE TARDOR. Els dies 12, 13 i 14
d’octubre, dies de la fira de tardor, vam
disposar, com cada any, d’un stand dins
la carpa de la fira. Aquest any, ja que el
llibre que vam editar per Sant Jordi es-
tava dedicat a les Nostres Àvies, l’stand
el vam decorar amb coses antigues. Va
quedar molt bonic i amb un toc de tardor
que li donaven unes fulles seques
clavades a la paret del fons. Van ser
moltes les sòcies que van passar a visitar-lo
i totes van rebre com a obsequi
un punt de llibre i una orla amb la foto
de totes les que el van portar, tal com
demanàvem, abans del 31 de juliol.
També les que ho van voler van poder
apuntar-se a cursos d’anglès, d’informàtica,
de ball de saló, i també de country.
Hem decidit repetir aquests cursos
degut a què cada any han tingut molt
bona acceptació.
SORTIDA. El dia 28 d’octubre vam fer
una excursió a la Fageda d’en Jordà, a la
comarca de la Garrotxa. Vam sortir del
Pla a les 7 del matí en direcció Girona,
cap a Olot. Allí vam anar directe a la Fageda
d’en Jordà on van venir a buscarnos
uns carruatges que ens van portar a
fer un bon recorregut per tota la fageda.
Va ser llàstima que els arbres encara no
tinguessin el color de la tardor. Que es
veu que en aquesta època de l’any fan
goig de veure quan les fulles se’ls tornen
des d’un groc pàl·lid fins a un vermell
fort. No obstant això, veure’ls

verds també és molt maco: val realment
la pena i està avalat per uns versos d’en
Joan Maragall que diuen. “¿Saps on és
la Fageda d’en Jordà? / Si vas pels volts
d’Olot amunt del pla/ trobaràs un indret
verd i pregon / com mai més hagis
trobat al món: / un verd com d’aigua
endins, pregon i clar: / el verd de la Fageda
d’en Jordà. / ”Els carruatges es van
parar al mig de la passejada i un dels
nois que els portava ens va explicar
moltes coses referents a la fageda i
també ens va recitar l’estrofa de la poesia
d’en Joan Maragall que allà la trobes
escrita per tot arreu.
Després d’aquesta visita vam anar a un
altre lloc on vam agafar un trenet i vam
fer un recorregut per les terres volcàniques
visitant cinc dels volcans més coneguts.
Vam dinar a un restaurant prop de
Santa Pau on ens van fer un dinar típic
de la zona i després vam gaudir d’una visita
guiada per dins la població: vam visitar
l’Església, el Castell i els seus carrers
històrics. En fi, vam passar un diumenge
molt agradable.
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 9
Sortida Fira

10
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Cuina Fàcil
M. CARME PORRERA
Estimats amics, el temps passa volant i
ja som al mes de novembre, un mes en
què el dia s’escurça molt, i això dona
una mica de melangia. Per fer-la passar
us he preparat uns plats molt senzills
però que us en llepareu els dits.
PATATES “A LO POBRE”
Ingredients (per a 4 persones)
50 g d’ametlles torrades
4 alls grossos
1 kg de patates mitjanetes
6 llesquetes de pa
4 ous
oli d’oliva
Preparació
Es pelen les patates i es tallen a rodanxes
d’un centímetre de gruix, es posen
en una cassola i s’hi tira una mica d’aigua
(procurant que no les cobreixi
totes) i es posen a coure.
Es fregeix el pa i els alls sencers amb
l’oli d’oliva, i es passen per la batedora,
junt amb les ametlles torrades. Es tira la
picada sobre les patates, i es deixa coure
a foc lent fins que les patates estiguin
gairebé cuites.
Seguidament s’hi tiren els ous, procurant
que no es trenqui el rovell al posarlos
a sobre, i es deixa coure fins que els
ous estan cuits.
Es serveixen a la mateixa cassola, i es
posen primer les patates i a sobre,
l’ou.
CALAMARS A LA RO-
MANA
Ingredients
(per 4 persones)
500 g de calamars
grans
2 ous
farina i sal
oli d’oliva
1 llimona
ESCOLA DE MÚSICA
I VENDA D’INSTRUMENTS
Muralla Sant Antoni, 79 - 43800 Valls
Cor de Maria, 3 - 43800 Valls
Tel. 977 61 43 56 - www.exit-valls.com
Preparació
Renteu els calamars
retirant la part interior
i talleu-los en
forma d’anella d’un
centímetre, aproximadament.Eixugueu-los
amb un drap de cuina ben
net, i així no és tan fàcil que us esquitxin
quan els fregiu. Condimenteu
i enfarineu-los. Després els espolseu
per treure l’excés de farina. Bateu els
ous, i submergiu els calamars de manera
que quedin totalment coberts per
la mescla.
Mentrestant escalfeu en una paella una
quantitat abundant d’oli d’oliva a una
temperatura aproximada de 180ºC i fregiu-los
fins que estiguin daurats pels
dos costats. Reserveu-los en un plat
amb paper absorbent.
Abans de servir-los a taula, poseu-los
en una plàtera sense restes d’oli, i
acompanyeu-los amb unes rodanxes
de llimona. També combinen molt bé
amb una amanida o amb salsa maionesa.
Si els voleu amb més sabor:
En el moment de preparar la massa, afegiu-hi
julivert picat, li donarà gust i
color.
Si us agrada el picant i voleu preparar
uns calamars diferents, afegiu pebre
vermell picant a la massa.
Un truc perquè la massa et quedi gustosa
i cruixent és afegir a la farina,
aigua amb gas molt freda, us quedaran
més esponjosos a l’hora de fregir-los.
QUE VAGI DE GUST!
• Assegurances
• Serveis
• Gestió
C/ Montserrat, 15 Tel. 977 630 479 - Fax: 977 630 609
43810 El Pla de Santa Maria
Mòbil 639 376 264
E-mail: assegurancesbatallavila@hotmail.com

La Boca Aigua
ABEL SINGLA
GALETES DE LLIMONA I ROMANÍ
Si una cosa tenen les galetes és que són
molt fàcils de fer i en general ens donen
un resultat excel·lent. Aquestes no en
són pas l’excepció, sinó més aviat la
prova clara del que us dic. Amb molt
poca feina degustareu una petita explosió
de gustos.
Així que, com que és ràpida de fer anirem
per feina.
Ingredients
50 g mantega tova
4 cullerades de sucre llustre
3 cullarades de suc de llimona
ratlladura d’una llimona
1 rovell d’ou
1 clara d’ou
2 cullerades petites de romaní picat
200 g de farina tamisada
Sucre en pols
Preparació
En un bol gran, batrem el sucre i la mantega
fins que quedi una crema.
Afegim el suc i la ratlladura de llimona,
després el rovell d’ou i ho batem tot bé.
Ara ja podem posar el romaní.
Ara afegim la farina a poc a a poc fins
que tinguem una massa uniforme. Ho
haurem d’amassar, així que procura
tenir les mans ben netes!
Fem-ne una bola i deixem que es refredi
a la nevera durant uns 30 minuts.
Ara ha arribat el moment de treballar
una mica. Posarem la massa sobre un
paper vegetal o sobre una superfície enfarinada
i amb l’ajut del corró en farem
una capa ben fina.
Ja ho tenim a punt, agafem un tallagaletes
(o un got petit) i anirem donant
forma a les galetes. A mida que les anem
tallant les posarem en una safata de forn
amb paper vegetal al fons.
Un cop les tinguem totes, batrem la clara
d’ou i la farem servir per pintar-les. A
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 11
més, les empolsarem amb sucre llustre.
Les courem al forn, pre-escalfat a 180 ºC,
uns 13-15 minuts.
Un cop estiguin cuites amb l’ajut d’una
espàtula les posarem sobre una reixeta i
les deixarem que es refredin.
Com veieu la pinta és molt bonica, i no
solament és bonica sinó que realment
són molt bones i, com heu vist, molt fàcils
de fer. Ja sabeu que aquí no enganyem
a ningú. Bon profit!!
http://www.labocaaigua.com
Abat Llort, 8 - Tel. 977 613 504
Passeig de l’Estació, 33 - Tel. 977 600 113
Fax: 977 614 323
www.cansaladeriapons.com
VALLS

12
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Una pedra boteruda
a la sabata
MATIES MASALLES
“ L’infant, per al desenvolupament ple
i harmoniós de la seva personalitat,
necessita amor i comprensió. Sempre
que sigui possible, haurà de créixer a
l’empara i sota la responsabilitat dels
seus pare i mare i, en qualsevol cas, en
un ambient d’afecte i de seguretat
moral i material; llevat de circumstàncies
excepcionals, l’infant de tendra
edat no serà separat de la seva
mare.(...) “
Fragment del principi 6 de la
Declaració Universal dels Drets
Humans. Drets dels Infants
Al Pla, fa un fotimer d’anys que es fa i
es refà la cançoneta sobre la ubicació
de la llar d’infants. Ara no lliga la música,
ara fluixeja la lletra. Hi ha qui
se’n sap un tros i altri a qui li sona
com la cançó de l’enfadós.
Caldria esperar dels poders públics que
tinguessin la suficient aptitud per resoldre
aquesta mena de qüestions de
forma racional i adequada sense convertir-les
en un debat que enfronta la
ciutadania. No ha estat així fins ara i
esperem que es prenguin les decisions
i mesures pertinents per redreçar una
mala maror innecessària que s’ha creat
–presumptament– per prepotència, insolvència
i manca d’imaginació.
Menys política tot afirmant allò que el
quòrum vol sentir (sigui cert o estigui
només embastat) i més gestió per part
Pastisseria
de qui governa i té els recursos. Així,
gairebé segur que es troba un bon desllorigador
a un tema que no hauria d’haver
sortit mai d’un àmbit estrictament
tècnic. Punt.
Jo voldria aprofitar l’avinentesa per fer
uns altres tipus de consideracions i reflexions.
El nom-concepte “llars d’infants” ha
anat substituint a l’anterior denominació
de “guarderia”. Sembla més sofisticat,
més “finolis”, de més categoria.
Potser m’haureu de perdonar, però jo
prefereixo entendre que la llar d’un infant
de curta edat és casa seva a l’escalf
de la seva família i que la guarderia és
més una necessitat que una opció.
Ja sé que hi haurà qui lloarà la socialització
que suposa que un nen o una
nena petits comparteixin espais i companyia
i qui dirà que dins la llar d’infants
es realitza una tasca educativa.
No tinc cap mena de dubte que
aquests arguments responen a la realitat.
Tot i així, una família amb temps
també procurarà als seus membres més
recents aquestes mateixes prestacions.
Conec, per posar un sol exemple entre
infinitat d’ells, un enginyer nuclear
prou empàtic que mai va trepitjar
aquesta mena d’èmuls d’orfenat a
temps parcial.
Les llars d’infants s’han anat fent necessàries
en la mida que el model salarial
s’ha aprofitat del creixent alliberament
econòmic de la dona –just i
necessari, no emboliquem la troca!–
per precaritzar els sous i disposar de
dues aportacions en força de treball
pel preu d’una.
El model social i econòmic neoliberal
que vivim centrifuga tota rebel·lia i
conquesta humana. Encara recordo les
samarretes amb la imatge del Che de
quan era adolescent.
El mercadeig de signes i símbols a les
paradetes d’organitzacions de tota
mena és avui una pràctica normalitzada,
un negoci sota el paraigües d’ideo-
de la Cort, 18
SantacanaC/
Santacana
Tel. 977 60 14 68
43800 VALLS

logies i bones intencions. El paroxisme
arriba quan no importa si a la parada
de fira d’un peruans, com a mostra un
botó, hom hi pot adquirir indistintament
una estanquera amb toro inclòs
o una estelada o un clauer amb el
signe del Tao.
No desconeixem que, sovint, els dos
membres d’una parella es veuen forçats
a treballar per fer-se un forat en la
societat de consum i només poden dedicar
als seus nadons el temps que
marca la llei laboral.
De tant en tant, alguns polítics poderosos
proclamen que han fet grans esforços
per allargar un mes el temps de maternitat,
concedir un grapat d’euros per
nen/a, introduir la baixa per paternitat
(això sí, si un està pel nouvingut, l’altre
que treballi) o altres avantatges en nom
de la conciliació familiar. A mi, perdoneu-me,
em sona com quan es vanaglorien
d’haver pujat algun percentatge
important a les pensions de la gent
gran i tu saps que en realitat és misèria
sobre misèria.
El cert és que la societat que ens toca
viure es fa càrrec dels petits unes hores
al dia i torna l’infant a la família aquelles
hores en què els seus membres rebentats
ja no són prou bons per produir
“riquesa” amb garanties. Tampoc
per dedicar als fills i filles l’atenció que
requereixen.
I jo, que de jove em creia que anàvem
cap a una societat de l’oci, gràcies que
les màquines ens farien la feina! Mira
que sóc tanoca!
Tanmateix, com que sembla que canviar
radicalment el sistema és una tasca
feixuga i que porta molt de temps i
compromís (cuita, que els nens creixen
i se’ns fan grans!) i com que això de
substituir cada dia un xic l’embolcall
tendre d’amor (que només pot proporcionar
l’àmbit familiar i un veïnatge
vital) per un desenvolupament maduratiu
prematur de l’infant en mans dels
poders públics, tot fa pensar que ja ens
està bé (sobretot quan això ens permet
anar pagant la hipoteca de la casa i les
lletres d’algun cotxe que suposadament
ens farà entrar al club dels benestants,
amb la ferma convicció justificativa
que aquest “sacrifici” és per al bé dels
fills), llavors toquem de peus a terra
malgrat la punyetera pedra cantelluda
de la sabata.
En tot aquest enrenou de la llar d’infants
planenca, algú malintencionadament-
ha fet córrer que els/les mestres
de l’escola de la Vila no la volíem. I tot
fa pensar que uns quants amb poc senderi
han estat disposats a creure’s
aquesta bajanada. Així no es fa poble.
El claustre de professors ha qüestionat
algunes ubicacions que restaven espai
d’esbarjo als infants que ens són confiats
i posaven amb dificultats el futur
creixement de les nostres instal·lacions.
El temps ens va donant la raó,
això és tot.
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 13
Ho diré d’una altra manera: La guarderia,
en les condicions de vida que ens
imposa el model social que tenim, ens
cal i la volem bonica, gran, funcional,
en un lloc adient per als nens i nenes i
les seves famílies.
Per això hem actuat com ho hem fet,
amb fermesa i dialogants.
Estic convençut que en el nostre cas
hem defensat sense embuts allò que
creiem millor per a tots, sense interessos
personals, ni econòmics ni de cap
mena. Qui gosarà contradir-ho?
No pretenc sentenciar, només exposo
l’apreciació d’una part.
I, feta la justa defensa corporativa,
només vull afegir a títol personal que
allò que hauria de centrar la nostra
atenció, en lloc de discutir obvietats,
és mirar de descobrir com compatibilitzar
el temps que passen els nens i
nenes petits allunyats dels seus amb
les seves necessitats emotives.
Un ambient positiu, alegre i confiat
sembla una condició raonable però no
suficient.

14
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Les dues primeres etapes de l’hivern de
l’any 2007 ens permeteren sortir de Tivissa,
passar lo Riu i plantar-nos a peu
de Port a punt de conèixer fondalades,
vessants, carenes i cims del massís
muntanyós més meridional de Catalunya.
A les 9 del matí del dia 14 de gener, arribem
a Tivissa després d’una bona estona
d’autocar disposats a caminar fins a
ran de riu, més enllà de Rasquera, al
lloc conegut com a coll de Miravet i on
ens podia recollir de nou l’autocar.
El terme de Tivissa, amb 208 km 2 (gairebé
6 vegades el terme del Pla), és un
del més grans de Catalunya, estenentse
des d’un sector pla a banda i banda
de l’Ebre, al NW, fins a prop del mar a
la banda SE. Un seguit de serres (Llaberia,
Montalt, la Llena, Tivissa...) configuren
la part muntanyosa del terme.
La seva història és molt llarga com ho
demostren el grup de pintures rupestres
trobades a les coves del barranc de la
Font de la Vilella. Però, per damunt de
tot, destaquen les restes dels ibers ilercavons
que es van instal·lar en una talaia
estratègica, enlairada uns 100m,
pràcticament a tocar Lo Riu, des d’on
podien controlar el comerç entre la
costa i l’interior a través del riu per on
els colonitzadors grecs i fenicis navegaven
a la recerca de cereals, fustes i metalls.
Les ceràmiques trobades daten del
s. IV aC però, de ben segur, aquest magnífic
indret ja podia ser habitat 200
anys abans. Probablement l’arribada
dels conqueridors romans al s. III aC va
De Tivissa a Paüls
PEP CUNILLERA C.E. LA XIRUCA FORADADA
ECO-MOBLE
DISTRIBUIDOR
MOBLES DE CUINA
fer abandonar el lloc, tot i que continuà
sent habitat esporàdicament durant el
s. II aC. A banda de les restes d’edificis,
cal destacar el Tresor de Tivissa, (conjunt
de vasos, safates, braçalets,... fets de
plata i datats al s. III aC.), trobat en les
excavacions de 1927.
No és fins el s. XIV, quan l’indret torna
a tenir una funció semblant a la que va
tenir 1800 anys abans. La ciutat de Barcelona
va fer construir un petit castell
(d’aquí el nom de Castellet que ha
rebut tota la talaia), per controlar Lo
Riu i desembarcar el blat d’Aragó per
traslladar-lo per terra ferma fins l’Hospitalet
de l’Infant i d’allí portar-lo a la
A Tivissa preparats per caminar
ciutat Comtal. D’aquesta manera s’evitaven
els impostos que la ciutat de Tortosa
feia pagar a les mercaderies del barcelonins.
A Tivissa visualment destaca l’església de St. Jaume
Polígon Industrial, s/n • Apartat Correus, 407
Telèfon: 977 60 33 83 • Fax: 977 61 40 95
e-mail: cuinesambit@terra.es

L’ermita de St. Blai situada en una bonica raconada
L’actual vila de Tivissa té el seu origen
en el castell, probablement bastit en
època islàmica, però documentat des
del 1174 quan fou donat en feu a Guillem
de Castellvell representant d’una
de les famílies més poderoses i influents
en el procés de capgirar el domini musulmà
pel cristià a partir del s. X. La família,
originària del Penedès, molt bregada
en les lluites de frontera, es
començà a engrandir a partir de l’adquisició
del castell i els dominis de Castellvell
de la Marca, a l’actual terme de Cas-
Esmorzant al coll del Ventall arrecerats als marges esglaonats
tellví de la Marca
a l’Alt Penedès.
La vila –309m–
s’alça en un turó
als peus de la
serra de Tivissa
que amb 718m
assoleix la màxima
alçada al cim
de la Tossa. Visualmentdestaca,
per sobre el
conglomerat de
cases, l’església
parroquial de St.
Jaume, bastida
en estil gòtic els
s. XIV-XV i posteriormentampliada
i modificada
al s. XVII.
Tot això són pensaments
que ens
poden servir per
programar una
visita més il·lustrada
a la zona,
però que de moment
no ens
faran caminar. El cert és que sortim per la
part sud de la vila per un sender que s’enfila
amunt per retrobar la pista asfaltada
que porta a l’ermita de St. Blai, situada en
una bonica raconada darrere un pas estret
de calcàries molt verticalitzades.
Com era d’esperar, una font, una zona de
berenades i l’ermita tancada a pany i forrellat.
No hi fem parada i continuem
amunt fins el coll del Ventall (470m).
Final de la pujada, 10 del matí, primers
raigs de sol calentets, marges esglaonats
per conrear ametllers... hora d’esmorzar.
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 15
El camí de carro asfaltat es converteix
en camí de terra, com els de tota la vida
i de millor caminar. A partir d’aquí el
camí fa baixada, sense que això vulgui
dir que no s’hagi de pujar de tant en
tant (collet del Clos, coll Roig). Anem
trobant masos que fan goig, alguns més
ben conservat que els altres (Mas de Rojals,
de l’Andreu, de Biscorn, del Simonet,
del Soler). A 1/4 de 12, enmig dels
darrers turons del vessant sud de la
Serra de Tivissa, se’ns apareix una zona
plana, el Pla del Burgar que ens separa
de la Serra de Cardó –famosa per l’aigua
de Cardó– que veiem mig desdibuixada
per sobre la boirina. Cap el nord i
també entre la boirina i entremig de la
plana, ens fa l’efecte que veiem un filet
platejat. Serà Lo Riu?
Al pla del Burgar extensos camps d’oliveres
escombrats rodejats d’infinitats
de marges que guarden gelosament les
pedres del camp. Embadalits per l’espectacle,
els germans Cinto se’ns despisten,
però res, només una mica. A 2/4
d’1 travessem, a la cota 100m, l’ample i
codolosa riera del Comte, artèria principal
de desguàs del Burgar i les muntanyes
que l’envolten. A 1/4 de 2 arribem
a la placeta Glorieta de la Delícies
de Rasquera (174m). El nom li ve dels
deliciosos pastissets? No ho sabem però
sí que molts en vam comprar. Els germans
Cinto volen aprendre i xerren
amb els veïns mentre la resta va traient
la carmanyola de la motxilla. És hora
de dinar.
A 1/4 de 3 ja hi tornem, però no pas
tots; uns quants s’han quedat a l’autocar.
Ens acomiada un “autocar de gossos”
que ens desitja sort. Una forta baixada
ens porta a uns camps de
Ens acomiada de Rasquera un “autocar de gossos”que ens desitja sort

16
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
tarongers, l’emoció ens omple d’alegria,
lluny, enmig la calitja, la mola imponent
del castell de Miravet. Uns
quants retombs més i... Lo Riu, ample,
majestuós, acollidor, eix central del territori,
ens dóna la benvinguda: LO RIU
ÉS VIDA.
El seguim però no gosem baixar fins les
seves aigües. Ens aferrem a la muntanya
que ens sembla més nostrada. Sota
nostre, tarongers, a l’altre cantó de la
parada, l’aigua que dóna vida. No, avui
no podem. Cal ser prudents i gaudir del
moment.
Remuntem de nou el turó. Ens esperen
a la carretera per retornar a casa. Són les
5. Aviat tornarem.
I així ho vam fer l’11 de febrer. A 2/4 de
10 som al mateix indret però ara l’autocar
no ens recull, ens deix. Avui som 39
xirucaires i el dia se’ns presenta més
serè. En un quart d’hora de baixa ens
retrobem amb els tarongers i Lo Riu.
Aquesta vegada ja no ens sobta i, a estones,
hi passem més a tocar. Tan a la
vora que sembla que podem saltar fins
a l’Illa de l’Elies que s’arrecera allargada
i mandrosa a la riba esquerra. A 2/4
d’11 sortim a la carretera just a la cruïlla
entre el pont nou del Llaguter que
A l’entrada de Benifallet el pont del Llaguter
travessa Lo Riu i l’entrada de Benifallet
cap on ens dirigim per poder passar l’aigua
pel pas de barca. Decepció! El pas
de barca no podia competir amb el
pont i al llaguter (el que mena el llagut)
no li ha quedat cap més remei que perpetuar-se
en un cartell a l’entrada del
pont. Ja que hi som, esmorzem. Com
Jugant a creuar Lo Riu amb un llagut de formigó
sempre, asseguts per terra i escampats,
avui ben a prop de l’embarcador del pas
de barca. Qui no es conforma és perquè
no vol.
El poble de Benifallet (19m) s’alça a la
riba esquerra del riu. El seu terme municipal
que no arriba ben bé a doblar el
del Pla, s’estén a banda i banda del riu i
A Benifallet esmorzant a l’entrada del pas de barca

Arribant al mas de la Venta RojaTivissa ens dóna la benvinguda
acull bona part de la serra de Cardó i el
seu famós balneari. Com que és territori
muntanyós, només una quarta part
del terme es dedica al conreu i es concentra
a les franges que queden al costat
del riu.
A 1/4 de 12 retornem al pont per travessar
Lo Riu tot contemplant el pas de
l’aigua i, a tocar seu, la zona de tarongers
i mandariners encaixonats entre
l’aigua i la muntanya. Caminem gairebé
una horeta pel voral de la carretera
oberta a peu de muntanya per sobre els
conreus del riu, fins que, un cop passat
el pont sobre la desembocadura del riu
Canaleta, baixem altre cop a caminar a
frec de tarongers. En Ramon, pagès de
Benifallet, ens increpa amablement
perquè envaïm els seus camps i arrepleguem
totes les taronges que puguem.
Per cortesia, amb una ens sembla que ja
complim, però ell insisteix i quasi mig
enfadat, ens obliga a omplir la motxilla.
Per cert, la taronja collida de l’arbre
i menjada és una delícia. Gràcies,
Ramon, farem bona propaganda de les
taronges de Benifallet.
A 1/4 d’1, dos grans ponts sobre el barranc
dels Frares just a tocar Lo Riu ens
barren el pas. L’un és el de la carretera i
l’altre el de l’antic ferrocarril de Tortosa
a Alcanyís avui convertit en via verda
apta per a caminants i ciclistes. Per on
seguim? Encara que sembli estrany, ens
hem d’enfilar pel talús de terra que
falca els seus fonaments. Com a cabretes
grimpem fins a la via. La carretera i
Lo Riu queden sota nostre; a l’altre
cantó la serra de Cardó. Seguim una estona
tren avall cap a Tortosa però,
abans d’un túnel, el deixem per enfilarnos
amunt cap al Mas de la Venta Roja
–pel color vermellós de la terra que
l’envolta– Tractor, cotxes, gossos, gallines,
plaques fotovoltaiques i els masovers,
és clar, ens donen la benvinguda.
Ens expliquen que és l’únic mas de les
rodalies que mai ha estat tancat. A més
de granja tenen força hectàrees de conreu
on cullen olives, ametlles, préssecs...
Tan de bo segueixin la tradició i
no hagin de tancar mai.
A les dues sortim a la carretera de Pinell
de Brai on ens espera l’autocar amb les
menges del dinar. Uns aquí, altres allà,
ens anem cruspin el que trobem a les
útils neveres
portàtils.
Després de fer
una mica el
ronso, a les 3,
l’expedició es
posa de nou en
marxa amb uns
quants efectius
menys. Entremig
de ametllers
florits i oliveres
verdes ens enfilem
cap a Collet
de Roig o de les
Parellades
(380m) que ens
aboca a la Vall
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 17
Les taronges del Ramon, collides i menjades
de les Vinyes entre les serres de Les Deveses
NW i la dels Massots al SE. Poc a
poc contemplant els curosos camps
conreats ens apropem a Paüls, que tot i
que nosaltres anem baixant el veiem
enturonat –com és que tots el poblets
queden dalt un turó?– sota les primeres
parets altives de Lo Port. Aquesta visió
és un presagi que al final haurem de
tornar a pujar. Efectivament, l’autocar
ens espera dalt, en un revolt d’entrada
al poble. Són 1/4 de 5 i els de l’autocar
han anat a fer un tomb cap el capdamunt
de la vila.
El Carles celebra anys i ens obsequia
amb mistela i galetes. Per molts anys!
Bona manera d’acabar la caminada i començar
la tornada a casa. Tindrem
temps de fer una bona becaina.
En Carles celebra anys i ens obsequia amb mistela i galetes. Per molts anys!

18
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
La Tàlita va arribar a casa a l’hora de
sopar, el pare l’havia anat a buscar i
com de costum li feia les preguntes habituals.
Com ha anat? Què heu fet?
T’ho has passat bé? La Tàlita contestava
de mala gana, no perquè estés enfadada
amb el seu pare, però no sabia perquè
no tenia ganes de parlar amb ell. De fet,
ni amb ell ni amb la mare. Se sentia una
mica malament per aquest motiu, però
no hi podia fer més «com els ho puc dir
que no tinc ganes d’explicar res, tampoc
és tan difícil d’entendre».
Quan agafaven el camí per anar a la
masia, la Tàlita va preguntar-li al pare si
podien passar a veure la Cotó Fluix.
–És molt tard, Tàlita. –va dir el pare.
–Ja ho sé, però... –va pensar que li podria
explicar totes les coses que li havien
passat al Monestir de Poblet, però
es va aturar.
–És hora de sopar i en acabat, d’anar a
dormir, i no m’has preguntat per la
mare. –va fer el pare amb un to greu.
–Per la mare?
–Sí, havia d’arribar avui, o ja no te’n recordes
–el pare semblava estar enfadat.
–Sí, però... –la Tàlita no entenia res.
–Res de peròs, ja sé que estàs en una
edat difícil però preocupar-te més per
un be que per ta mare, això... –el pare
havia començat allò que l’oncle Ton en
deia “un monòleg sobre la vida i miracles
d’un servidor”. És a dir, el pare feia
una narració exhaustiva, fil per randa,
de totes les coses que havia hagut de fer
per arribar allà on era. I aquest discur-
Una estona de conte
COTÓ FLUIX (Capítol III)
AGNÈS GIBERT
sos tenien costum d’iniciar-se amb un
“Jo, a la teua edat ja...”.
La Tàlita va fer un suspir alleugerida
quan va veure l’oncle Ton al porxo de
casa.
–Hola, benvolguda nebodeta –va dir
l’oncle Ton–. Una salutació cordial estimat
germà –va afegir l’oncle adreçantse
al pare de la Tàlita alhora que realitzava
una reverència exagerada.
–Què, poca feina, no? –va etzibar-li el
pare, que cada cop estava de més mal
humor.
El pare de la Tàlita no entenia per què
el seu germà, que segons ell tenia “estudis
i cap per arribar molt lluny, s’entretenia
a traduir llibres, en els que invertia
hores i hores perquè, a més a
més, era molt primmirat... I total per
quatre duros”.
Aquest tipus de raonament es convertien
en estones molt divertides, que es repetien
periòdicament per Nadal, pel Sant
de la padrina i per la Festa Major. Perquè
l’oncle Ton no s’enfadava però sempre
aconseguia fer uns diàlegs que entretenien
tota la família, menys el pare.
L’oncle es va mirar la Tàlita:
–T’haig de dir una cosa Tàlita –va començar
l’oncle.
–Jo moltes! –va fer la Tàlita molt il.lusionada
de poder explicar-li que potser
podrien trobar ben aviat algú que ajudés
la Cotó Fluix.
–Tàlita... –la veu de l’oncle tenia un to
serè que va preocupar a la noia– La
Cotó Fluix no es troba gaire bé.
RAMÓN MAGRIÑÁ BATALLA, S.A.
CARRETERA MONTBLANC, 14
TELÈFONS 977 60 02 10 - 977 60 03 32
FAX 977 60 33 02
MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ
–Què li passa? –la Tàlita estava espantada.
–Té febre, en tot el dia no s’ha aixecat
del seu llitet. Li he donat aigua, però no
ha volgut mejar res. Ni rosegons de pa
estovat, ni fulles d’enciam, ni tant sols
fulla d’olivera.
–Puc anar a veure-la, pare? –va preguntar
la Tàlita.
–És molt tard, només entre anar i tornar
ja estaries massa estona, Tàlita. Em
sap greu. –el pare també semblava preocupat,
però li costava molt de canviar
d’opinió quan ja havia dit quelcom.
–Es pot quedar a dormir a casa, així no
tindràs tanta feina i podràs preparar
més bé el projecte... –va dir l’oncle Ton.
A la feina del pare havien optat per
despatxar alguns treballadors perqué
deien que ja no tenien feina per tothom.
I ara, als que s’havien quedat,
cada cop els exigien més feina.
Després d’una inspiració llarga, el pare
va assentir amb el cap.
–Vés a arreglar-te una bossa amb una
muda de roba per demà, el pijama i el
respall de dents, va. –va dir el pare.
La Tàlita va volar per les escales. Es va
acomiadar del pare.
Després, quan ja anaven cap a ca l’oncle
encara no havien fet sis o set metres
que ja li havia acabat d’explicar aquella
troballa tant sorprenent que havia passat
a Poblet.
–Què en penses, oncle? –va preguntar
la Tàlita, respirant força de pressa, per-
43800 VALLS

què li havia explicat tot d’una tirada.
Era una idea esbojarrada anar a Mallorca,
per trobar un llibre de feia no sabia
quants segles i, per si no fos poc, que
allà hi hagués el remei per la Cotó Fluix.
L’oncle de la Tàlita no deia res, estava
pensatiu. La Tàlita es qüestionava si ara
l’oncle també faria vot de silenci.
–Bé, primer que res, –l’oncle havia
adoptat un posat força seriós– tu avui
traduiràs els textos, mentre jo faré l’amanida.
En acabat dormirem, i finalment
tot sopant organitzarem un pla
lúcid i segur. D’acord?
–Sí, oncle, sobretot lúcid... –va dir la
Tàlita, procurant d’aguantar-se el riure
després del munt d’incoherències seguides
que havia dit l’oncle.
–M’has entès, eh? Lúcid, ve de “lux”,
que en llatí vol dir llum –quan l’oncle
feia una d’aquestes exemplificacions se
sentia ple d’orgull de ser mediterrani.
“Les llengües romàniques”, deia “són
les que van beure directament del bressol
de la Grècia i Roma clàssica”.
Un cop acabades les explicacions de
l’oncle, la Tàlita va començar a fer l’amanida
i en un tres i no res l’oncle ja
havia enllestit la feina. I havia dut tot
de llibres de història per consultar allò
que, segons les seues paraules, havia de
ser el següent pas.
–L’amanida ja està feta oncle. Hi ha:
enciam de lletuga, escarola, tomàquet,
pipes pelades, llevat de cervesa, nous,
panses, trocets de poma, pastanaga, pe-
SERRALLERIA AMB INOX • FERRO
SOLDADURA AMB ALUMINI
SERRALLERIA
A. MOLINA
C/ Treball, 10 - Tel./Fax: 977 630 624
43810 EL PLA DE SANTA MARIA (Tarragona)
JORDI CAPDEVILA
PINTOR
☎ 616 39 45 34
brot, olives, una mica de ceba i blat de
moro –la Tàlita havia fet una amanida
amb una plàtara esplèndida, n’estava
tota contenta.
–A veure, els monestirs cistercencs, sí, i
com has dit que es deia l’home que va
fer la donació del quadre i el llibre, Tàlita?
–l’oncle anava per feina.
–Ginjolita, –va contestar la Tàlita–
Sopem? –va fer la noia.
–Res, a veure, cerquem per Císter.
–l’oncle estava capbussat en els llibres.–
I, tampoc. Què més... Com t’ha dit que
es deia el monestir de Menorca?
–De Mallorca. I es diu Santa Maria de la
Real –va dir la Tàlita– o també de la
Font de Déu. Oncle, comencem a
sopar?
–Sí, sí aquí hi ha... Si va ser fundat el
1239, s’establí a la granja d’Alpic i en el
1266 passà al lloc actual... Vejam,
mmm –estava clar que l’oncle no tenia
tanta gana com la Tàlita.
–Et sembla que sopem? –va dir la Tàlita,
al mateix temps que brandava els braços
enlaire i amb la forquilla dibuixava tirabuixons
en un paper imaginari.
–Sí d’acord, sí. Ho farem així. –va dir
l’oncle.
–Gràcies... –va suspirar la Tàlita que
clavà forquillada a una fulla d’enciam
carregada de tot.
–Així és que la setmana que ve anirem
a Mallorca.
–Què? Com? –la Tàlita no s’ho creia, ho
havia sentit bé.
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 19
–Ni què ni com, t’haig dit quan hi anirem:
la setmana entrant.
–Per setmana santa? –va dir la Tàlita,
amb la forquilla a mig aire.
–Sí, exactament. –va dir l’oncle, que es
veia tot cofoi d’ell mateix.
–Però, oncle, ja ho has pensat tot, perquè...
–la Tàlita no va tenir temps d’acabar.
–Sí, mira avui és divendres, i demà dissabte,
no? –va dir l’oncle.
–I passat demà diumenge... –va dir la
Tàlita no gaire segura de si era un bon
moment per fer una broma, no havia
vist l’oncle mai tant seriós.
–Exacte. Doncs bé, he pensat que...
–ara va ser l’oncle qui no va poder acabar,
ja que el telèfon va sonar com si
fos una alarma.
El telèfon de l’oncle tenia un timbre especialment
sonor.
-És un impertinent! –va afegir l’oncle
mirant-se el telèfon, una mica mal humorat.
L’oncle Ton sempre anomenava al telèfon
l’”Impertinent del fill de l’amo”. Perquè
deia que no havia conegut mai
ningú que es posés en les converses
d’una manera tant poc educada i que,
per si no n’hi hagués hagut prou, tothom
corria a fer-li cas quan interrompia.
L’oncle va contestar:
–Dieu? –va agafar l’auricular de mala
gana.
–Ton, sóc jo. –era la veu del pare de la
Tàlita.
SERVEI DE GRUA PERMANENT
Anton Segarra Güell
Avda. Gaudí, s/n - Tel. 977 63 00 03 - El Pla de Sta. Maria
FOTOGRAFIA
La Cort, 17 - Tel. 977 600 668 - Fax: 977 614 215 - 43800 VALLS

20
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
–Digues, sí, sí, què dius ara? Està bé?
Ah, bé, bé. Diga’m què puc fer per ajudar-vos.
Ah, clar que sí home, i a més a
més serà un plaer. –l’oncle va penjar
l’aparell amb un somriure als llavis i els
ulls que li brillaven.
–Què passa oncle? –la Tàlita no sabia ben
bé què, però tot i que no estava espantada
ja que la cara de l’oncle no mostrava
cap tipus de preocupació, sí que havia
notat per les seues paraules que alguna
en passava. Estava un pèl inquieta.
–Mmm, està clar. Bé deu ser això, sí, sí.
–l’oncle es tornava a capbussar en les
seues reflexions.
-Oncle, que no es troba bé la mare?
–ara la Tàlita no estava inquieta, sinó
una micona neguitosa.
–Perquè d’una altra manera no es pot
pas entendre, no, no... –no hi havia
remei, l’oncle ja bucejava en el mar
dels seus pensament, en grec, en llatí o
en el què fos.
–Oncle! –la Tàlita se’l mirà fit a fit, esperant
una respota. S’estava començant
a posar nerviosa.
–Doncs sí, Tàlita, sí. Ho haig de reconèixer,
sí.
–Reconèixer què? –la noia procurava
no perdre els estreps.
–És el destí, xiqueta, sí, sí. Ha de ser el
destí.
–El destí? Però oncle, si us plau, pots escoltar-me...
–la Tàlita es va tornar a
seure a la cadira vella que l’oncle tenia
al costat del telèfon. Se sentia una mica
cansada.
–És clar que et puc escoltar! Sempre Tàlita!
Diga’m, si us plau. –la Tàlita ja no
recordava que les úniques paraules que
feien emergir l’oncle de les profunditats
dels raonaments era: escolta’m, si
us plau. Li havia confessat la seua tia.
–La mare què... –va fer la Tàlita.
–Dispensa’m, tens tota la raó. La teua
mare té un còlic nefrític, o sigui “mal de
pedra”. Però no pateixis està bé. Demà el
teu pare prendrà un avió cap a Hèlsinki,
la capital de Findlàndia. I tu, xiqueta, tu
et quedes amb mi. O veus? És el destí
que ens ho ha posat bé. Ai, una altra
cosa, el teu pare hagués volgut parlar
amb tu però volia fer via, encara ha de
buscar passatge i tot plegat, diu que el
dispensis i et desitja una bona nit.
Feia anys que la mare de la Tàlita tenia
C/ Réria, 51
Tel. 977 630 038
EL PLA DE STA. MARIA
atacs periòdics d’aquesta mena. Es veu
que es tornen sòlids una sèrie de minerals
que ronden pels tubs que porten el
líquid cap a l’orina. O una cosa semblant...
allò que a la Tàlita li havia quedat
clar sobre els “mals de pedra” és
que la mare es posava blanca com un
glop de llet, i no dormia ni de nit ni de
dia. I que quan es trobava més bé deia
que havia de beure més i més aigua.
La Tàlita pensava que el “mal de pedra”
devia ser una malaltia poc considerada,
en la comunitat de malalties. Ja que
bebent més aigua n’hi havia prou per
curar-la. O és que potser, quan el seu
pare tenia mal de queixal deia, “més i
més aigua”.
Però bé, la qüestió és que hores d’ara la
mare devia està estirada, fent cara de
pomes agres, i dient “haig de veure
molta més aigua”.
Bé, la qüestió era que vist a la trucada
de darrera hora del pare de la Tàlita,
l’oncle havia decidit que demà mateix,
la Tàlita i ell, podien marxar cap a Mallorca.
La Tàlita no s’ho acabava de
creure. Mentre sopaven van anar perfeccionant
el pla.
Cansaladeria
CAN BESSÓ
ELABORACIÓ PRÒPIA
Plaça Verdaguer, 13 - Tel. 977 63 00 09
43810 EL PLA DE STA. MARIA

Hola, primer de tot, gràcies. Moltes
gràcies per invitar-me a formar part de
la vostra revista, aportant en forma
d’informació, opinió o actualitat, un
escrit, el contingut del qual sigui
fresc, sucós o interessant, a la vegada
que us posi al corrent de les vivències
del dia a dia de la vostra Coral Parroquial.
En fi, que com fins ara es pugui
dir, que llegir La Planenca sempre és
gratificant.
Deixeu-me doncs que em presenti. Sóc
la Maria Padreny de la Coral o la Maria
de Cabra, com us agradi més, tot i que,
en aquest compromís adquirit jugo al
meu favor, ja que estimant com estimo
el Pla i la Coral, en qualsevol text hi posaré
tanta emoció, que em sortirà gairebé
rodó.
Ara que s’escurça el dia i comença la
tardor, que tot sembla relaxar-se i perdre
intensitat i color, els components
de la Coral hem de treballar a un ritme
com si portéssim motor, és cert, no ens
hi podem adormir, i no exagero, ja que
abans d’acabar l’any tenim uns compromisos
de força envergadura.
Així, a tall informatiu, anoto el volum
de feina d’enguany. Només començar
el 2007, vàrem organitzar la trobada de
corals aquí al Pla, amb les corals de l’Ametlla
de Mar i Malgrat de Mar. Durant
la resta de l’any, hem actuat en:
–Totes les celebracions litúrgiques més
importants del poble.
Coral del Pla
MARIA PADRENY
–Concert a Vimbodí
i Poblet,
en motiu dels
actes del 25è
aniversari de la
coral La Veu de
la Terra.
–Missa i festa
d’aniversari a
Vilallonga.
–Missa i concert
a Mont-ral per Sant Jordi, i inauguració
obres de l’església.
–Un bateig, quatre casaments i unes
bodes d’or.
–Properament, tenim previst viatjar a
Malgrat de Mar el 2 de desembre per a
participar amb tres corals més, en un
macroconcert de Nadal.
–El dia 15, festa de l’Esperança a Figuerola
del Camp, amb Missa, concert i
Trisagi a la Mare de Déu.
–El dia 16, trobada de corals i concert
de Nadal al Pla de Santa Maria.
–El dia 22, també de desembre, viatjarem
a Montmeló, el poble del famós
“circuit”. D’aquí, no us puc aventurar
el resultat de les carreres, si més no
us puc assegurar, que en aquest concert
de Nadal, la coral parroquial hi posarà
tot l’entusiasme per a deixar el Pla de
Santa Maria amb el llistó ben alt.
Curiosament, de cada lloc on actuem
en guardem algun record entranyable
com en el Liceu de Barcelona. En el si-
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 21
lenci de la comunió, un violinista del
Liceu i amic de la família va interpretar
“El cant dels ocells” improvitzant tant
magistralment que varem quedar bocabadats
d’emoció i pensant... que diran
de la nostra actuació? Personalment, al
violinista li vaig fer mil petons i ells
molt satisfets, ens prodigaren molts
aplaudiments i felicitacions.
Com podeu veure, no ens falten motivacions
per a continuar assajant tots
els dimecres de l’any, ja que, el petit
sacrifici de posar-hi el temps, aquestes
satisfaccions ens el paga amb escreix.
Deixeu-me doncs, que us hi convidi,
homes, dones i joves del Pla de Santa
Maria, si teniu bona veu i sabeu una
mica de cantar, apunteu-vos a la
coral parroquial, que el demés ja vindrà
rodat. Si fóssim més gent, intentaríem
formar un grup de Caramelles,
activitat que ens faria gaudir
plegats i sens dubte, encantaria a la
gent del Pla.

22
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
III TROFEU PROVINCIAL D’INICIACIÓ
DE L’ANY 2007
Aquesta temporada la secció de patinatge
artístic del Club Patí en col·laboració
amb la Federació Catalana de Patinatge
han organitzat una de les
competicions més multitudinàries de
l’any.
Durant el cap de setmana del 29 i 30 de
setembre, al pavelló poliesportiu municipal,
tingué lloc el III TROFEU PRO-
VINCIAL D’INICIACIÓ. Aquest trofeu
té com a finalitat que tots els patinadors
i patinadores de la província que
encara no han assolit el nivell de “Categoria”
puguin mesurar les seves forces
i comparar-se amb d’altres patinadors
de les mateixes edats.
L’organització d’aquest campionat ha
anat a càrrec de la Federació Catalana
de Patinatge Artístic (Territorial de Tarragona)
i de la secció de patinatge del
nostre club, que una vegada més ha
destacat en les tasques d’organització i
difusió d’esdeveniments relacionats
amb el món del patinatge.
Club Patí~Patinatge Artístic
FERMÍ BERNARDO
Molta feina a la taula de megafonia, calculadors
i federatius (Foto: Dani Salas)
Perruqueria
MONTSERRAT
C/ Réria, 11 • Tel. 977 63 11 93
El Pla de Santa Maria
El dissabte, en una maratoniana jornada
que s’inicià a les 9 del matí i finalitzà a
les 8 del vespre, participaren els patinadors
del nivell 1 organitzats en quatre
grups (de fins a 8 anys, de 9 i 10 anys,
d’11 i 12 anys i de 13 anys o més). El
diumenge fou una mica més tranquil i
es disputà una única sessió, des de les 8
del matí fins a les 2 del migdia, amb els
patinadors del nivell 2.
En aquesta ocasió han participat gairebé
150 patinadors pertanyents al C.E. Vendrell,
al C.N. Reus Ploms, al C.P. Alcanar,
al C.P. Calafell, al C.P. Cambrils, al C.P.
Dertusa, al C.P. Escola Ampostina de Patinatge,al
Reus Deportiu i al Club Patí El
Pla de Santa Maria
RESULTATS NIVELL 1
Categoria: fins a 8 anys
Algunes de les patinadores planenques participants el dissabte al matí (Foto: Dani Salas)
1.- Ariadna Agudo Aguiló (C.N. Reus
Ploms)
2.- Laura Ballestero Borrego (C.N. Reus
Ploms)
3.- Ariadna Pizarro Llauradó (Reus Deportiu)
12.- Abril Ormaechea Calvo (C.P. El Pla
de Santa Maria)
19.- Ariadna Salas Artacho (C.P. El Pla
de Santa Maria)
21.- Mar Fonts Alabau (C.P. El Pla de
Santa Maria)
24.- Montserrat Serra Casaponsa (C.P.
El Pla de Santa Maria)
Categoria: de 9 i 10 anys
1.- Alba Borrego Tarragó (C.N. Reus
Ploms)
2.- Montserrat Rius Sangenís (C.P.
Cambrils)
3.- Paula Ramon Malràs (C.P. Dertusa)
C/ La Réria, 35
Tel. 977 630 018
43810 El Pla de Sta. Maria

Algunes de les patinadores planenques participants
el dissabte a la tarda (Foto: Dani Salas)
21.- Anna Bernardo i Baldrich (C.P. El
Pla de Santa Maria)
31.- Judith Alberola Alonso (C.P. El Pla
de Santa Maria)
Categoria: 11 i 12 anys
1.- Irene Mialet Alonso (C.P. Cambrils)
2.- Glòria Guevara Álvarez (C.N. Reus
Ploms)
3.- Judith Sanahuja Artiga (Reus Deportiu)
6.- Laia Pérez Bosch (C.P. El Pla de Santa
Maria)
8.- Sandra Salcedo Montcusí (C.P. El Pla
de Santa Maria)
11.- Aina Valverde Ferré (C.P. El Pla de
Santa Maria)
Categoria: 13 anys i més
1.- Judith Pegueroles Bel (C.P. Dertusa)
2.- Mònica Ricar Weiler (C.P. Calafell)
3.- Júlia Alsamora Borraz (C.P. Calafell)
RESULTATS NIVELL 2
Categoria: fins a 8 anys
1.- Alba Fibla Aguiló (C.P. Alcanar)
2.- Laia Fibla Bosch (C.P. Alcanar)
3.- Josep Vea Fibla (C.P. Alcanar)
Categoria: de 9 i 10 anys
1.- Sílvia Miravent Garriga (C.P. Calafell)
2.- Victòria Villarino López (C.E. Vendrell)
3.- Ingrid Espinosa Reyes (C.P. Calafell)
10.- Zaira Ormaechea Calvo (C.P. El Pla
de Santa Maria)
Categoria: 11 i 12 anys
1.- Clàudia Alfonso Bravo (Reus Deportiu)
2.- Andrea Martos de la Torre (C.P. Calafell)
3.- Mireia Artigau Bueno (C.P. Cambrils)
Categoria: 13 anys i més
1.- M. Victòria Adell Bonfill (C.P. Dertusa)
2.- Eylin Linares Periañez (Reus Deportiu)
3.- Alícia Cobelo Latorre (Reus Deportiu)
8.- Georgina Canela Ferré (C.P. El Pla de
Santa Maria)
13.- Glòria Amenòs Serra (C.P. El Pla de
Santa Maria)
I COPA DE CLUBS ELADI BERGADÀ –
CAMPIONAT TERRITORIAL DE
PATINATGE ARTÍSTIC INDIVIDUAL,
PARELLES I GRUPS XOU
El dissabte dia 6 d’octubre alguns dels
nostres patinadors participaren en la I
Copa de Clubs Eladi Bergadà celebrada
al pavelló poliesportiu municipal de
Cambrils. Aquesta copa té com a
màxim objectiu la més amplia participació
de tots els clubs de la província
de Tarragona (en l’actualitat una trentena)
i ve a substituir l’anterior “Campionat
Copa President Eladi Bergadà”.
El Club Patí quedà classificat en la novena
plaça. Els vuit patinadors que ens
han representat en aquesta competició
han estat:
Categoria: fins a 8 anys
Arantxa Martín Coco
Anna Vadrí Calbet
Categoria: de 9 i 10 anys
Estela Fernández Gutierrez
Nayla Morales Calvo
Elisabeth Tocado Anglès
Categoria: 13 anys i més
Maria Bernardo i Baldrich
Elsa Martínez Fonts
Jordi Murtró Balañà
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 23
Algunes de les patinadores planenques participants
el diumenge al matí (Foto: Dani Salas)
Anna Vadrí (Foto: Antonio Tocado)
Elisabeth Tocado (Foto: Antonio Tocado)

24
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Arantxa Martín (Foto: Antonio Tocado)
Estela Fernández (Foto: Antonio Tocado)
Nayla Morales (Foto: Antonio Tocado)
XXVè FESTIVAL DEL C.P. LLORENÇ DEL
PENEDÈS
El dissabte 13 d’octubre fórem convidats
a participar amb una coreografia
en el XXVè Festival de Patinatge Artístic
del Club Patí Llorenç del Penedès. El
festival es celebrà al vespre i tingué una
durada d’aproximadament una hora dividida
en dues meitats. A la primera
part actuaren els clubs convidats (el
C.E. El Vendrell i el C.P. El Pla de Santa
Maria), i durant la segona part el públic
assistent va poder gaudir d’un conte
amb els patinadors del C.P. Llorenç.
Els patinadors del club planenc realitzaren
la coreografia “Formigues enfrontades”.
Malgrat tenir tres baixes la seva
actuació fou recompensada amb els
aplaudiments del públic assistent.
Les patinadores que formaren part de la
coreografia seleccionada per aquesta ocasió
foren: la Maria Bernardo i Baldrich, la
Georgina Canela Ferré, la Meritxell García
Tondo, l’Elsa Martínez Fonts, el Jordi
Murtró Balañà, la Laia Pérez Bosch i la
Sandra Salcedo Montcusí.
Diferents moments dels entrenaments de l’actuació
planenca (Fotos: Fermí Bernardo)
EL CLUB PATÍ PRESENT A LA XVII FIRA
DE TARDOR D’EL PLA DE SANTA
MARIA
Una vegada més, i amb aquesta ja en
són disset, el Club Patí ha estat present
a la Fira de Tardor. A l’estand els visitants
de la fira han pogut observar alguns
dels equipaments esportius de les
diferents seccions del club al llarg dels
primers anys de la seva història.
Els mallots seleccionats pertanyen als
anys 70, 80 i 90. Molts dels visitants de
la fira han pogut recordar la seva participació,
o la de coneguts seus, en la
nostra entitat fent una petita aproximació
històrica a partir de la manera de
vestir en les dècades passades.
Vistes generals de l’estand
(Fotos: Fermí Bernardo)

LES ENTRENADORES DEL CLUB
PATÍ COMPETEIXEN AL
CAMPIONAT DEL MÓN
D’AUSTRÀLIA
Amb motiu de la participació de les
tres entrenadores del club en el CAM-
PIONAT MUNDIAL DE PATINATGE
ARTÍSTIC que es celebrà a Austràlia
(Gold Coast) del 28 d’octubre al 10 de
novembre, la secció de patinatge artístic
va anul·lar els entrenaments des
del dissabte dia 27 d’octubre fins al
dissabte 10 de novembre (ambdós inclosos).
La Laia Borregan, la Núria Amorós i l’Elisabet
Ballesté junt amb la resta de
companyes del grup xou “Fàbrica de
Dummies” del Reus Deportiu van assolir
la 5ena plaça.
La coreografia “Fàbrica de Dummies” en el festival d’El Pla de Santa Maria (juliol 2007)
(Foto: Antonio Tocado)
ASSESSORIA JURÍDICA - LABORAL
Eva Jubany i Busquets
Graduada social
Tèc. Sup. Prevenció
de riscos laborals
J
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 25
La Laia i l’Eli amb les patinadores de “Formigues enfrontades” durant el Campionat Territorial (gener 2007)
(Foto: Fermí Bernardo)
C/ Gonzàlez Alba, 6
Tels. 977 60 03 27
977 61 43 97
Fax: 977 61 33 58
ndpg@tinet.fut.es
43800 VALLS (Tgna)

26
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Als inicis del segle XX era inimaginable
que uns percentatges tan alts de la nostra
població arribessin a una longevitat
tan gran com la que en l’actualitat
podem observar. Només cal anar pels
carrers dels nostres pobles, ciutats, llocs
de lleure, ... i veiem gran quantitat de
persones grans amb una molt bona capacitació
física, mental i social, és a dir,
autosuficients, i si els preguntem la
seva edat ens deixen bocabadats; doncs
passen, i de llarg, dels 80.
El més normal és que quan un nadó
arriba a aquest país, si la seva vida no
és truncada per un accident o una
mort prematura, fàcilment podrà
apropar-se a la centena d’anys.
On vull arribar és que les condicions,
el nostre estil de vida en el món occidental
permeten tot això, com?
Una part fonamental per assolir aquestes
fites està en eliminar la fam del
nostre entorn: el transport, la conservació
dels aliments en frigorífics, processos
industrials de producció com
les granges de bestiar, els hivernacles,
els adobs, el treball mecanitzat com els
tractors, ... Amb tots aquests avenços
hi ha al nostre abast tota mena d’aliments,
amb una qualitat assegurada,
en tot moment i a un preu assequible:
fa uns decennis gran part dels ingressos
eren destinats a l’alimentació, ara
ho són a l’habitatge.
Fa 50 – 60 – 70 anys no era estrany que
durant l’estiu, una epidèmia de diarrees
acabés amb la vida de molts infants:
Estil de vida
ALEJANDRO MORENO
Francesc Anglés
ELECTRICISTA i LAMPISTA
Claus a l’acte
43810 El Pla de Santa Maria
la potabilització de l’aigua amb la
cloració entre d’altres ha evitat aquesta
sangonera social. L’arribada de l’aigua
potable a les cases ha estat fonamental.
La millora de les condicions laborals,
en les quals l’esforç i l’esgotament
físic han estat substituïts per la
mecanització i les cadenes de producció.
Cal recordar els paletes, els manobres,
els pagesos, els camioners,..., d’abans
i d’ara.
Les condicions dels habitatges, ben aïllats,
més confortables amb calefacció,
serveis sanitaris, han millorat la nostra
qualitat de vida, aire condicionat, ...
Els cotxes, la televisió, el telèfon, la
llum elèctrica ha donat més vida als
nostres anys.
L’ensenyament a tota la població ens
dóna eines per prosperar i ésser lliures
per decidir per nosaltres mateixos. Llibres,
paper, llapis, ... : per tothom.
En totes aquestes millores hi són implicats
tots els sectors de la societat, la
construcció ens ha fet el clavegueram,
amb la qual cosa els residus tòxics
s’eliminen de manera controlada.
No podem oblidar el paper dels sanitaris,
la nostra labor per fer tasques
preventives, gairebé sempre ingrates.
La potabilització de les aigües, les vacunes,
campanyes antitabac, conscienciació
de l’ús del preservatiu per evitar
la SIDA, revisions de salut, actuacions
puntuals cada vegada més quotidianes
com la guarició o control de malalties:
pneumònia, hipertensió, diabetis,
tractament d’apendicitis, protocols
d’actuació davant accidents i traumatismes,
prevenció d’accidents de trànsit
i laborals, seguiment dels nens, i
dels grans, investigacions agosarades
en humans que han donat lloc a tractaments
revolucionaris i curatius en
càncer, control de la SIDA, salut per
tothom ...
Segurament em deixo coses per dir,
però on vull arribar és que per tot això
cal fer ús de recursos que traiem de la
natura.
Tots esperem que les autoritats de la
CEE, de l’estat, de Catalunya, de la comarca,
de l’Ajuntament prenguin mesures
per reduir l’impacte ambiental
de les nostres activitats, i de les empreses
i de tot, i reciclar els residus. I és
cert que tenim aquest dret a exigir-ho.
Doncs els recursos són limitats, i
podem malmetre la natura.
L’aigua és un bé escàs i cal usar-la, no
malmetre-la, doncs és molt probable
que en uns anys caldrà “racionar-la”.
Quan ens dutxem, rentem, quan rentem
roba: no costa gens tenir l’aixeta
oberta, ... hi ha un anunci que diu que
per tenir aigua, cal haver tancat abans
l’aixeta.
El paper el fabriquem de la cel·lulosa
obtinguda d’arbres, d’ací o de l’Amazònia:
arbres. És econòmic, tothom
ho pot fer, imprimir un grapat de fulls
amb una impressora, moltes vegades
Josep M. Ferré Soberano
Electrodomèstics Ferré
Servei d’assistència tècnica
La Réria, 48- 50 Tel. 977 63 03 04
Email: jmferre@tinet.org
EL PLA DE STA. MARIA
43810 TARRAGONA

per res, segurament els farem reciclar i
ja ens sentirem satisfets.
Qui no va per la carretera i veu una
burilla encesa que ha llençat un cotxe?
Mai havíem patit tants incendis forestals,
què fem per evitar-los?
A mi no m’agraden, a qui li agraden?
Les centrals nuclears pel potencial perill,
l’energia eòlica és lletja doncs
deixa el paisatge deteriorat, cal pensar
que l’electricitat més econòmica segurament
és la d’origen nuclear, tots
volem i votem a qui ens facilita
aquests recursos més econòmics, què
fem cadascú de nosaltres per reduir el
consum de llum?, de calefacció?, aire
acondicionat?,... Aquest és el nostre
deure amb els fets i no amb la “boca”.
Algunes de les guerres estan provocades
per polítics amb la intenció de facilitar
petroli als electors dels seus països
a un preu adient, perquè el podem
malbaratar i ens sentim feliços.
Cal que pensem que si desitgem una
llarga vida, en un món agradable, caldria
que tinguéssim cura del nostre entorn,
sinó és molt probable que la nostra qualitat
de vida i benestar es deteriorin.
Amb la qual cosa és probable que la nostra
esperança de vida es redueixi, o ens
toqui viure a nosaltres o els nostres fills
o néts en un món tan lleig sense arbres,
rius, llacs, sense poder prendre el sol per
deteriorament de la capa d’ozó, ... i amb
uns controls del consum.
Gaudim del món!!!
ROBA D’HOME
Valls
Montblanc
Sarral
El Pla de Sta. Maria
Tels. 629 30 30 21
977 63 05 18
La Cort, 5 - VALLS
TAXIS
Joan i Carme
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 27
Perruqueria - Perfums - Regals
C/ del Teatre, 6 i 8 Jaume Huguet, 6
Tel. 977 60 31 56 Tel. 977 60 32 51
VALLS
TRANSPORT D’EMPRESES
PARTICULAR, ESCOLAR, ETC…
TRAMITEM SEGURETAT SOCIAL
COTXES DE 4 I 6 PLACES

28
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Entrevista a
Mateu Montserrat
Alcalde del Pla
RAQUEL ESTRADA
La Planenca us ofereix una nova entrevista
amb l’alcalde del Pla, Mateu
Montserrat i Miquel, en què s’hi exposen
algunes de les propostes introduïdes
en la legislatura iniciada el 2007 i
alguns dels plans que hi ha per al nostre
poble a curt o a més llarg termini.
- Hi ha hagut canvis en la composició
del personal administratiu i d’assessorament
per a aquesta nova legislatura?
En aquesta legislatura no hi ha hagut
canvis en el personal administratiu, i
tampoc tenim previst que sigui així.
Potser més endavant haurem d’incorporar
algú a la plantilla perquè el poble
va creixent i requereix un bon servei.
- S’hi afegiria algun servei que no hi
sigui ara?
Hi hauria els mateixos serveis. Però oferim
un servei a entitats que ara estan
creixent i potser faria falta més personal
per assessorar-les, informar-los
sobre les subvencions que hi ha...
- Es detecta que els nouvinguts també
es van afegit a les entitats que hi ha
al Pla o potser fins i tot se n’han creat
de noves?
Al col·lectiu de dones, a l’associació de
la gent gran, al futbol, al patinatge,
s’hi han incorporat molts nouvinguts.
Crec que un tant per cent molt elevat
ESPECIALITATS EN:
•Pop a la gallega
•Braó de porc i cloïsses
amb salsa
•Pernils Jabugo etc.
de la gent que arriba s’integra molt bé
al municipi.
- Els nouvinguts, troba que s’hi senten
ben representats per l’actual consistori?
Jo crec que sí. I també s’hi han de sentir
aquells que són partidaris d’altres
formacions polítiques, perquè des d’aquí
a l’ajuntament creiem que tothom
té dret a decidir el que vulgui per al seu
municipi. Estem al servei de tots i necessitem
el recolzament de tothom.
-Com s’ha assumit el creixement del
nombre d’habitants al Pla en quant a
C. Réria, 66 - Tel. 977 63 05 65
EL PLA DE SANTA MARIA (Tarragona)
infraestructures i serveis? Quins en
destacaria?
Crec que s’ha de progressar de mica en
mica, el tema de l’aigua que era un servei
a tenir en compte, ara ja està arreglat
perquè al polígon industrial s’hi
subministra aigua de l’Ebre. També podria
utilitzar-se al municipi, en un
futur, si fos necessari, però de moment
n’hi ha prou amb els dos pous, que
poden abastir fins gairebé el doble de
població que hi ha ara.
També cal destacar la construcció del
nou consultori, l’entrada al poble pel
carrer treball amb els seus aparcaments,

la reforma de la piscina que ja ha començat,
l’ampliació de la guarderia de
30 a 80 places, entre altres.
- Ja és segur que la nova guarderia es
situarà a l’Hort de Cal Manescal?
Això s’ha hagut de negociar amb el bisbat,
que és propietari d’aquells terrenys.
Segurament sí que serà allà, però s’ha
d’acabar de negociar. La zona d’equipaments
que estava destinada allà on hi ha
les pistes de tennis passaria allà on hi ha
l’Hort de Cal Manescal i s’hi podria
muntar la guarderia. Hi ha bona voluntat
per part de tots per signar un conveni
perquè sigui allà. Això s’ha d’acabar
de perfilar perquè s’hi haurien d’incloure
uns metres que ens demanen des
d’ensenyament per ampliar-la. Necessiten
gairebé 4000 m més i la guarderia
tindria unes 80 places. Ara en té 30. Això
crec que és el que hem de potenciar al
màxim. Pràcticament l’últim que falta
per aclarir-ho és firmar l’acord.
- Una guarderia més gran també suposa
la contractació de més personal docent.
Esteu buscant més mestres o ja
us heu posat en contacte amb algú?
Tenim penjat l’anunci al web de l’ajuntament
i també al d’Ensenyament. Se
suposa que necessitarem més personal
docent si passem de 30 a 80 places.
- Llavors a la zona de les pistes de tennis
què s’hi construiria?
Els propietaris dels terrenys són qui decidiran,
segons la normativa vigent a
l’ajuntament en el moment en què es
vulgui edificar, què s’hi pot construir.
- En quant al servei mèdic: està previst
d’ampliar l’horari del servei de
pediatria al consultori?
L’ajuntament l’únic que pot fer és demanar
a Sanitat que el nostre municipi
estigui cobert amb més servei mèdic i,
per desgràcia, a tot Catalunya n’hi ha
molta mancança. De moment hem
aconseguit poder tenir oberta la consulta
mèdica al matí i a la tarda, i des de
l’ajuntament continuarem treballant
perquè s’ampliï el servei de pediatria i
tots els que els professionals creguin
convenients. També s’ha de dir que els
professionals han fet un esforç perquè
això fos una realitat.
El consultori mèdic nou està preparat
per ampliar-se, ja hi han deixat més
espai. Suposaria doblar el nombre de
despatxos: inicialment ja n’hi van cinc,
però l’ajuntament ja disposa d’uns plànols
on es contempla l’ampliació. L’únic
que passa és que la Generalitat
només té pressupostat per a aquest any
la part inicial del consultori i no hi pot
afegir res fins l’any que ve. L’ajuntament
es va oferir per avançar el finan-
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 29
çament d’aquesta part d’obra, però no
ens ho van acceptar.
- Quins serveis nous oferiria el consultori,
amb ampliació inclosa?
Entre d’altres hi hauria el de dentista i
el d’oculista. Hi ha molta gent gran a la
que li anirà bé. Tinc la confiança que es
farà aviat perquè ja s’ha deixat tot preparat.
- Dels projectes urbanístics i d’infraestructures
que hi ha per al Pla,
quins s’han inclòs al PUOSC (Pla
Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat)?
L’arranjament de l’ajuntament, de la
plaça de la vila, i de les teulades de la
Fàbrica. Crec que són llocs que s’han
d’arreglar perquè no es pot deixar que
l’espai es degradi. A l’ajuntament ja fa
anys que no hi cabem i el grau de creixement
del municipi també demana
que s’ofereixin més serveis. Pel que fa

30
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
a la teulada de la Fàbrica, és important
perquè si no estan ben arreglades
ja no es pot pensar en fer-hi res a
dins: un espai per a la Fira, un Museu
de la Vila o altres coses que s’hi podrien
fer. A principis d’any es començarà
a enjardinar la zona verda de la
fàbrica.
- S’ha pensat en aprofitar les teulades
per posar-hi plaques d’energia solar,
per exemple?
Ho vàrem mirar, però a la taulada hi ha
encadellats de fusta i era més gros el
cost d’arreglar la teulada que el de les
plaques solars. Si aquests projectes
s’han inclòs al PUOSC és pel gran cost
que tenen. Un cop arreglades les taulades
en tornarem a parlar.
- Les dues places, la de la vila i la de
l’església, de quina manera es transformarien
segons els projectes de reforma?
Això depèn de l’opinió dels veïns, que
es consensuarà amb la de l’ajuntament.
- S’ha començat a redactar el Pla
d’Organització Urbana Municipal?
Tots els grups polítics varem decidir
que no el tiraríem endavant, perquè a
l’any 92 ja es va crear suficient sòl urbanitzable
per poder créixer. Hem de
mirar de ser coherents a l’hora de créixer
i per això s’ha de tenir en compte
que l’espai que està qualificat com a
urbà, però no està especificada el tipus
d’edificació, el què s’hi ha de fer ho
hem d’aprofitar per fer-hi el que més
convingui per al municipi.
Urbanisme obliga a fer el Pla d’Ordenació
Urbana Municipal quan els municipis
no tenen sòl per créixer o bé han
presentat moltes modificacions a allò
que tenien planificat pel seu territori.
- Què és la Comissió de planificació
urbanística?
S’hi reuneix un representant de cada
grup polític, l’alcalde i el regidor d’urbanisme
per debatre temes de futur i
planificació urbanística del municipi.
La vam instaurar perquè tothom hi po-
gués dir la seva. També seria la que
s’encarregaria de redactar el pla general
d’urbanització si mai s’hagués de fer.
- El va agafar per sorpresa el càrrec
que exerceix a la vicepresidència segona
del Consell Comarcal de l’Alt
Camp?
No, perquè sempre he estat disposat a
treballar pel municipi i per la comarca.
Me’n vaig alegrar que em demanessin
que hi col·laborés. El Consell és un
òrgan consultiu pels ajuntaments.
-Alguna vegada l’ha posat en una
contradicció el fet de ser alcalde del
municipi i formar part del consell
comarcal?
No, jo crec que és bo. Com a més llocs
puguis estar, més benefici en treu el teu
municipi. Sempre saps més coses que li
poden resultar beneficioses.
- Ara que parlem de l’Alt Camp,
quina és la seva posició envers el projecte
de Plataforma Logística als termes
del Pla, Valls i Alió?
Per començar, això no és ni un projecte.
De moment l’únic que hi ha és un
estudi que la Generalitat ha fet sobre
les comarques de Tarragona per a establir-hi
un pla en un termini de 35 anys.
Han delimitat el territori en tres categories:
zones d’interès paisatgístic,
zona d’interès estratègic i sòl de protecció
preventiva. En el sòl d’aquest tercer
tipus, els mateixos ajuntaments poden
decidir què hi volen. Al terme del Pla
només hi ha una zona a la Vall de Baiona
que s’hagi catalogat com a zona
d’interès estratègic. En tot això s’hi ha
muntat un gran rebombori que no treu
cap a res. Ara bé, sí que s’ha de vigilar
que no ens encolomin res que no vulguem,
o que facin créixer el polígon
exageradament.
Aquest avantprojecte de Pla Territorial
Tel. 977 630 511
Fax: 977 631 244
Ctra. de Valls C-37. Km 19
43810 El Pla de Sta. Maria
www.masiadelpla.com

no havia tingut en compte els nostres
aiguamolls i hi hem presentat una al·legació.
També hem demanat que hi hagués
una via ràpida de la Conca a Tarragona,
i que ens treguin les dues
zones que tenim senyalitzades com a
àrees d’interès estratègic. Penso que
amb el territori que destinarem a les
plaques fotovoltaiques que hi haurà, ja
n’hi ha prou.
Des del consell s’ha fet una consulta a
tots els ajuntaments i s’ha fet una
al·legació conjunta per dir que no
volem que se’ns senyali el nostre com
a zona d’interès estratègic, sinó com a
sòl de protecció preventiva, per tal
que cada ajuntament pugui decidir
què hi vol.
- Què en pensa del projecte per a la
planta de producció d’energia fotovoltaica
al terme del Pla?
De moment no hi ha cap projecte, però
crec que l’energia solar fotovoltaica a
igual que altres energies renovables són
més respectuoses amb el medi ambient
i amb l’energia solar se substitueixen
altres fonts contaminants, reduint les
emissions de CO2 a l’atmosfera i protegint
el nostre planeta de l’efecte hivernacle
i del canvi climàtic. Incasol les
pot posar perquè és sòl agrícola. Si
volen comprar terreny que formi part
del terme, sempre hauran de comptar
amb la llicència de l’ajuntament, a no
ser que sigui una empresa que depengui
de la Generalitat.
- Què hi ha de cert amb la proposta
d’un aeroport comercial prop d’aquesta
Plataforma Logística?
A mi encara ningú me n’ha dit res d’un
aeroport, i això que ho he preguntat.
Tocant de peus a terra: si hi ha un aeroport
a Reus, a pocs quilòmetres d’aquí,
amb el que costa mantenir un aeroport,
no ho veig viable, encara que
això no es pot dir mai.
La compra massiva de terrenys és el
que ha motivat que s’especuli molt
sobre què s’hi farà. Llavors, la primera
reacció és la de demanar que ningú
vengui, però, per exemple, a un senyor
de més de seixanta-cinc anys que
ha treballat durant tota la vida al tros
i li donen molts diners, no li pots criticar
que vengui. S’ha de ser realista:
aquesta zona industrial és bona per a
invertir-hi. A la curta o a la llarga
aquests terrenys augmentaran de
valor. La Generalitat també ha anat
comprant terreny a partir d’Incasol,
perquè ja preveu que hi vagi el polígon,
però això és una inversió molt a
llarg termini.
- El desviament de les aigües té data
de realització? S’hi ha introduït alguna
mena de canvi?
No, s’està pendent de l’Agència Catalana
de l’Aigua, però l’ajuntament també
hi ha de posar diners, i hi ha prioritats,
i en aquests moments creiem que les
teulades de la Fàbrica són una prioritat.
El projecte de la rasa del Tudores va sortir
a informació pública l’abril de 2007
per tal que els afectats hi poguessin presentar
al·legacions. A partir d’aquí no
en sabem res més, no sabem si s’hi hauran
introduït canvis. Van dir que ja
s’ho estudiarien.
- Pel que fa a l’aprovació de les ordenances
municipals, creu que paga to-
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 31
thom perquè en conjunt es pugui
pagar menys?
Estic segur que tothom paga i si no paguen
ho desconec, per tant no crec que
en conjunt es pugui pagar menys.
- Vostè és partidari de fer públic el
que cobren els polítics?
La qüestió no és si en sóc partidari o
no, és que ja és públic, perquè si l’administració
et paga un sou, aquest
sempre és públic. Ara bé, vull creure
que qui va dir el que jo cobrava no estava
prou ben informat: jo cobro 1200
euros nets cada mes per fer d’alcalde,
i això contant que faig mitja jornada,
quan, en realitat, m’hi passo moltes
més hores, a l’ajuntament. Del Consell
Comarcal cobro 740 euros. Per
tant, no són 2900 euros nets, com va
dir el Sr. Manel Tosas portantveu del
grup ERC a l’ajuntament del Pla de
Santa Maria. Si algú vol veure les
meves nòmines, pot venir aquí a l’ajuntament.
Tinc altres càrrecs en el
món de la política que són sense retribució,
com el de membre del consell
de l’Associació Catalana de Municipis,
però m’interessa ser-hi perquè
sempre en puc treure algun benefici
per al nostre municipi.
També vull dir-vos que és una satisfacció
per mi ser l’alcalde del meu poble, i
em complau saludar-vos a través d’aquesta
pàgina tot desitjant que l’accés a
la informació que cerqueu en aquest
ajuntament sigui alhora ràpida i acurada.
Per part nostra continuem treballant
per tal de fer-ho possible.

32
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Aprendre a dialogar
RITA MONTCUSÍ
Ahir, a la segona sessió de catequesi que
junt amb el mossèn faig els dissabtes,
volia començar la sessió amb el primer
tema, però vaig constatar que no tots els
nens i nenes anaven a la mateixa escola
i per tant no es coneixien, que provenien
d’àmbits familiars molt diferents,
que no sabien ben bé perquè eren allí,
que tenien quelcom tancat dins i no sabien
com expressar-ho, alguns volien
cridar l’atenció provocant als del costat
o fent sorolls, d’altres volien passar desapercebuts
i no gosaven ni a mirar.
Durant la primera sessió vam trobar
convenient de començar un contacte
físic i visual amb cançons i jocs relacionats
amb valors com l’amistat, la
natura, la pau…, però ara ja ens posàvem
a treballar en grup i això requeria
una interrelació, una bona convivència,
l’acceptació d’unes normes que
permetessin el diàleg ordenat entre l’educador
i els alumnes, entre els alumnes
i que aquest diàleg tingués un fil
conductor del qual poder treure unes
conclusions i transmetre el missatge.
Així doncs, és com vam començar,
APRENENT A DIALOGAR, van aprendre
a respectar el silenci mentre jo els
explicava el què volia dir ser bo i que
allò que s’anomena “pecat” vol dir
“fer coses que fan mal o són dolentes
per a un mateix i també pels altres”,
que quan això passa es demana disculpes
o perdó. Aquí va començar la conversa
ordenada d’un a un aixecant la
mà per demanar la paraula i amb la
condició que casascú escoltés al qui
parlava. I així va ser: els que volien cridar
l’atenció van poder fer-se sentir
expressant allò relacionat amb el tema
i els desapercebuts se’ls va encendre la
llumeta i tímidament van voler dir la
seva sentint-se escoltats i per tant, valorats,
fins i tot vam tenir la paciència
d’escoltar el Sergi que parlava molt a
poc a poc i amb dificultats.
D’aquí en podem treure la conclusió
que quan es treballa de manera que es
propiciï que els infants dialoguin, es
qüestionin, interrelacionin, exposin les
seves idees, experiències, ajudin a treure
conclusions, s’està cohesionant el
grup, s’aprèn a respectar els companys,
i a l’educador, s’està construint identitat,
creant hàbits d’ordre, de tolerància,
en fi, APRENDRE A DIALOGAR.
Prenent com a exemple aquesta situació
i model tenint en compte que parlem
d’un grup de vint infants, encara
ens serà més fàcil aprendre a dialogar
en l’àmbit familiar tractant-se d’un
nombre més reduït de persones. Per
què ens costa tant el diàleg a casa?, per
què en les trobades familiars parlem
tots alhora i moltes vegades anem
d’un tema a l’altre i qui té raó és el que
crida més?, per què sovint es fa callar
als més petits i després quan volem
que expliquin sobre un tema o esdeveniment
es neguen a fer-ho? Per què els
renyem sense haver parlat llargament i
reflexionat sense pressa sobre el conflicte
ocorregut?...
Hem de fer un esforç per establir també
a casa aquest hàbit de diàleg ordenat,
hàbit que, com tots, consistirà en la repetició
de l’acte bo fins aconseguir que
el nostre fill l’adquireixi i ja el faci per
ell mateix de manera que més endavant
s’establirà com un valor. Per sort,
hi ha moltes famílies que conreen
aquesta educació.
A l’escola també s’educa per aprendre a
dialogar com a objectiu per si mateix
en ocasió de parlar sobre un tema a la
classe de tutoria, a l’assemblea… o en
múltiples ocasions derivades de la convivència
continuada entre mestres i
alumnes al llarg de les classes i altres activitats.
És per això que als mestres no
ens fa por la nova matèria que vindrà
anomenada “educació per a la ciutadania”
doncs des de temps inmemorials
que ho estem fent per què, com s’entén
una escola que no educa moralment als
alumnes? Com s’entén una escola que
no forma hàbits des de petits i els continua
transformats en valors? L’escola
ha d’ensenyar responsabilitat, respecte,
posar tots els esforços posibles per assolir
una convivència pacífica i justa, ensenyar
a distingir el bé del mal, respectar
els drets dels altres, complir els
deures…
Tant de bo tot infant estés envoltat d’una
bona educació tant a l’àmbit familiar
com a l’escola, no deixant-la només en
mans de la televisió i del carrer.
Avui us poso uns exemples de reflexions
d’alumnes de Primària (1) sobre
Av. Gaudí, 1
43810 El Pla de Sta. Maria
(Alt Camp)
Tel. 977 631 326

temes tractats en determinats moments
de l’horari escolar que dediquem a
“aprendre a dialogar”.
MERÈIXER LA CONFIANÇA
I APRENDRE A ESCOLTAR
“Com més grans ens fem, més ens hem
de guanyar la confiança dels altres perquè
som més responsables. Per exemple si
a casa no venen el pare i la mare jo puc
fer el dinar, a l’escola sóc responsable del
meu càrrec, puc tenir cura d’un nen petit
fent-lo jugar, menjar, portar-lo a passejar…
Com més grans ens fem, més hem d’aprendre
a escoltar als altres i també a expressar
les nostres opinions respectant el
torn de paraula i sense cridar.
A l’escola fem l’assemblea que serveix per
arreglar els problemes, queixant-se, fent
propostes, felicitant o demanant perdó als
altres. Els nens aixequen la mà per opinar
sobre la queixa, la proposta o el demanar
perdó i el president, el secretari o el tresorer
donen les paraules. D’aquesta manera
aprenem a escoltar i a parlar amb ordre. A
vegades ens barallem però a vegades arreglem
les coses com per exemple normalment
els conflictes que llegim són entre
l’Alba i la Cristina però es barallen per
tonteries i sempre ho acaben arreglant.”
Elena Bernabeu Volpini.
LA FAMÍLIA
“De famílies n’hi pot haver de moltes
menes per exemple el pare i la mare i els
fills o el pare i els fills perquè s’han separat,
com també pot ser que siguin la mare
i els fills o el pare, la mare, els avis i els
fills. El més important és que els que viuen
junts s’estimin i es respectin.
Està molt bé parlar dels nostres avantpassats,
parlar dels avis, dels besavis i dels altres
avantpassats o parlar dels altres membres
de la família, parents, encara que
siguin llunyans. De vegades va bé mirar els
àlbums de fotos antigues per recordar junt
amb els pares les coses antigues dels àlbums
familiars.”
Pol Montserrat Rovira
L’ALCOHOL POT PROVOCAR
CONFLICTES
CONSTRUCCIONS
MACABEU
Assumpció Moreno i Mateu
Tel i fax: 977 631 138 · EL PLA DE STA. MARIA
macabeu@tinet.cat
c/réria núm. 27 43810 el pla de sta. maria t.977 631 844 m.645 894 723
“Jo crec que beure massa alcohol no està
gens bé perquè si la gent en pren molt es
descontrola i no sap el que fa, pot tenir un
accident i fer mal a algú, trencar ampolles
pel carrer, agafar un nen i fer-li mal, destrossar
un local etc. Si la gent no begués
tant s’evitarien molts accidents i no hi
hauria tant de perill.”
Sergi Calavera Espinach
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 33
VALORAR ELS REMEIS NATURALS
I SEGUIR LES PAUTES DE LES
I LA HIGIENE DENTAL
“Els remeis naturals com les herbes de farigola,
eucaliptus, menta, camamilla i altres
van bé pel cos i les àvies són les que en
saben més. Un dia jo em trobava malament
i la meva àvia em va donar camamilla.
Després d’una estona ja no em feia
mal la panxa.
Quan ets petit et posen moltes vacunes perquè
tinguis defenses i creixis més bé. Quan
ets més gran t’has de posar la del tètanus
per si et claves un ferro rovellat.
Jo quan vaig al dentista tinc molta por
però ho fan pel meu bé. El dentista m’empasta
queixals, m’arrenca dents i em fa radiografies
i jo em rento les dents cada dia
a la nit i després de dinar.”
Jordi Calavera Espinaca
(1) He trobat casualment aquests escrits
a la carpeta de l’escola que tinc a l’ordinador
de casa. N’hi ha més a l’escola,
d’altres alumnes i sobre diversos temes,
però aprofito aquests que tinc en mà
per palesar que no s’han perdut els valors,
que no tot és negatiu, que s’hi està
treballant.
EINES • PINTURES • MATERIAL
ELÈCTRIC • MATERIAL AIGUA
CARLES R. FERRÉ I SOBERANO
La Réria, 50 - Tel. 977 631 007
43810 el Pla de Sta. Maria
(Tarragona)
E-mail: crfs@tinet.fut.es
Carnisseria
ANGUELA
POLLASTRES A L’AST (festius)
C/ Réria, 32 • Tel. 977 63 00 84
El Pla de Santa Maria

34
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA
Toponímia
JOSEFINA SOLÉ
Aquesta plaça és un dels llocs on i durant
molts anys ha estat centre dels esdeveniments
més importants que transcorren
al llarg de l’any, tant a nivell
global de poble com a nivell particular.
És també, un espai de comunicació entre
la Réria i el recinte medieval del poble.
També ha estat sotmès a diferents canvis
i s’ha anat adequant segons el pas
dels anys. Els edificis que rodegen la
plaça també ens mostren un aspecte
molt diferent del que ens mostraven en
èpoques passades.
L’església, d’estil barroc, és l’edifici més
important de la plaça i un dels més emblemàtics
del nostre poble. No descriurem
la importància d’aquest edifici
però sí que voldria remarcar la vàlua
dels frescos barrocs que hi ha a la capella
del baptisteri, de temes bíblics i els
grans murals que s’amaguen darrera el
tapissat de la capella del Santíssim que
representen el Sant Sopar i quan Jesús
renta els peus als seus apòstols (pintats
per Josep A. Rosell).
TOPÒNIMS
Núm. 1 L’Abadia
Núm. 2 Ca la Montserrat Augé
Ca la Filomena Esperança
Cal Sr. Farré
Núm. 3 Ca l’Apotecari
Ca L’Àngel Balañá
Núm. 4 Cal Sarral
Correus
Col·laboradors: Robert Ferré Contijoch, Enriqueta Pons Auvia
PRODUCTES ARTESANS
Núm. 5 Ca la Sílvia
Núm. 6 Cal Xeco
S/N Cal Polit
Núm. 7 Cal Gori
S/N Cal Martí Beatriu
Núm. 8 Cal Jaume de la plaça
Ca la Sisqueta Pallarés
Ca la Cinta de l’aranya
Cal Toldrá
S/N L’Església Parroquial
Núm. 10 Cal Sol
Núm. 11 Ca l’Eloi
Núm. 12 Cal Macabeu
CURIOSITATS
Activitats que hi ha hagut durant els
anys.
BOTIGUES
Núm. 2 Llibreria Marimon. Es va
obrir l’any 1969 i es va tancar al 1988.
Llibreria Batalla Vila
Llibreria Fina
Núm. 4 Ca la Carmeta Sarral, comerç
de fruits secs i també venia gallina
amb una tauleta que la posava sota
d’un arbre de la plaça.
Núm. 5 Bar-Fonda, a càrrec de la
mare del Ricard Garriga (era coneguda
com “la iaia”). El seu fill era mestre
d’escola.
Llibreria Sílvia Papers i
coses.
Núm. 6 Cal Xeco (s. XVIII). Fleca i
perruqueria al 1r. Pis, era una fleca d’origen
molt antic, segons ens conta el
Robert fins l’any 50 hi anaven a coure
el pa les famílies que pastaven a casa i
hi portaven la massa. Antigament era
costum que de cada 10 pans se’n deixava
un pels Frares de Santes Creus, que
ho passaven a recollir. Per això en
deien “deumes”.
El lloc on es guardaven els pans era un
receptacle al mateix recinte del forn.
Aquesta fleca es va tancar l’any 70.
També, cal esmentar que és la casa pairal
on va viure el músic, director i compositor
Salvador Ferré.
S/N Cal Polit. Merceria, en aquest
espai s’hi intueix una estructura de
pedra que podria ser una torre de l’antiga
muralla.
Núm. 7 Cal Gori. Fleca, anterior a
l’any 1936. Durant els anys de la guerra
s’hi va instal·lar la fleca i queviures del
FRUITERIA•CANSALADERIA•CARNISSERIA
Si vols estar ben servit i comprar molt bé de preu
trobaràs un extens assortit anant a Cal Macabeu
Plaça de l’Església, 12 • Tel. 977 63 01 05 • El Pla de Santa Maria

col·lectiu. Van continuar la fleca fins
l’any 1963.
S/N Serralleria.
Núm. 8 Cal Jaume de la Plaça. Era
fuster i ajudava a moltes persones que
el consultaven ja que se li atribuïa un
do molt especial. Quan es va traslladar
a viure a Valls es va establir com a fabricant
de somiers. També, hi ha hagut
tres peixateries:
- Ca la Sisqueta Pallarès.
- Ca la Cinta de l’Aranya.
- Cal Toldrà (Actualment aquesta família
es propietària d’una empresa de
transports).
Núm. 10 Cal Sol. Fusteria i Fonda.
Núm. 11 Ca l’Eloi. Lampista i més endavant
un baster.
Núm. 12 Cal Macabeu. Queviures.
Analitzant les activitats dels veïns de la
plaça ens adonem que hi ha hagut una
gran concentració d’oficis i altres activitats.
Aquests veïns a més de tenir el
trosset de terra i conrear-lo es mostren
molt actius i amb molta iniciativa comercial.
Tot un exemple.
CLÍNICA DENTAL
RAMON I MONSERRAT
Resistència de l’alumini a l’exterior,
noblesa de la fusta a l’interior
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 35
Rosa Maria Ramon i Montserrat Odontòloga
Agnès Ramon i Montserrat Infermera
Pg. de l’Estació, 40, 1r 1a
43800 Valls Tel. 977 60 88 62
FÀCIL INSTAL·LACIÓ
SENSE MANTENIMENT
www.cerralsa.com
administracion@cerralsa.com
C/ Sindicat, 40 · Tel. 977 630 127 / Fax: 977 630 312 · 43810 EL PLA DE STA, MARIA
LA SOCIETAT
BAR MUSICAL
Bikinis - Frankfurts
L’apotecari, va ser qui va posar la primera
farmàcia del poble. Era d’origen
jueu i quan va morir es van cremar
tots els seus llibres al mig de la plaça,
ja que segons es deia que “tenien idees
estranyes”.
CARRER RUBINAT
Aquest carrer queda tancat i es troba
enfront de la plaça.
TOPÒNIMS
S/N Cal Fortuny
Núm. 2 Cal Mateu Rosca.
Núm. 5 Eixamena.
Convent de les
Germanes Dominiques.
Ca l’Anton Rovira.
S/N Cal Rubinat.
S/N Cal Tenda.
C/ Réria, 72 • Tel. 977 630 323 • EL PLA DE STA. MARIA
Aplicacions de
pintura en general
c/ Artesans, 58 Nau 1 Pol. Ind.
Tel./fax: 977 60 20 83
Tels. mòbils: 610 367 589
Apartat de Correus, 290
43800 VALLS (Tarragona)

36
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
DRECERA AL PARADÍS
Teresa Solana
Edicions 62
El balancí, 565
284 pàgines
Després de guanyar el premi Brigada 21,
que entrega la llibreria “Negra i criminal”,
amb la seva anterior novel·la Un
crim imperfecte, Teresa Solana, traductora
de professió, ha publicat la seva segona
novel·la, Drecera al paradís, i assegura
que ja en té gairebé escrita una tercera
que aviat publicarà. La seva primera
obra ja ha estat traduïda a l’alemany i és
en vies de ser publicada en castellà, italià,
anglès i francès. Teresa Solana torna
a la càrrega amb els seus germans bessons
– detectius improvisats, en Borja i
l’Eduard, que viuen una mica de la picaresca
i que es mouen en una Barcelona
que no els toca però a la qual el Borja
mataria per pertànyer.
Marina Dolç és una famosa escriptora,
mal vista pels puristes perquè escriu per
al gran públic, que guanya un importantíssim
premi literari amb una obra
que casualment també es titula Drecera
al paradís. La Marina poc després apareix
assassinada a la seva habitació de
l’hotel Ritz. I de seguida els Mossos troben
un sospitós, l’Amadeu Cabestany, el
finalista del premi literari, un escriptor
de segona fila que pensa que serà el sal-
Fusteria - Ebenisteria
A. FERRÉ
Si la prestatgeria enraonés...
JORDI MARÍN
Portes d'interior
Armaris de cuina i bany
Mobles a mida
C/ Anselm Clavé, 10
43810 El Pla de Santa Maria (Alt Camp)
Tel. Taller 977 63 00 74
vador de la literatura en majúscules.
L’arma amb què s’ha produït el crim és
l’estatueta de bronze amb la qual la Marina
ha estat premiada; i és que Marina
Dolç ha estat assassinada de la mateixa
manera que la protagonista de la seva
obra premiada. L’Amadeu, el principal
sospitós, tot i que nosaltres sabem que
és innocent, és ajudat pels dos germans
per demostrar la seva innocència; el
problema és que la coartada de l’Amadeu
és un traductor que es troba en una
situació límit, que ha atracat el
novel·lista a la porta de l’Up & Down, i
que els remordiments el fan marxar
temporalment a Tarazona a tirar endavant
una traducció en la qual està treballant.
Per acabar-ho d’adobar, quan
l’Amadeu entra a la Model és rebut
d’una manera curiosa pels interns que
comencen a fer circular rumors sobre les
seves aficions. El resultat és una novel·la
entretinguda.
Amb aquesta trama, Teresa Solana acompleix
el desig de molts escriptors i ens
obre les portes de les misèries del món literari
des d’una òptica força esperpèntica.
La pròpia autora, en una entrevista,
assegura que ha concebut una sàtira recollint
els tòpics del món cultural i exagerant-los;
però, com sol passar, l’exageració
no s’allunya tant de la realitat. El
narrador, l’Eduard, dóna el contrapunt
d’ingenuïtat, perquè és aliè al món literari
i alhora toca de peus a terra. Teresa
Solana coneix tot aquest món interior
pel fet que, com he dit abans, ella com-
patibilitza les feines d’escriptora i traductora,
però prefereix donar la veu de
la novel·la a un personatge neutral. L’autora
també assegura haver-se volgut
allunyar de tots els components catalans
per no reduir la sàtira. Solana explica:
“En aquest llibre he prescindit de debats
estèrils com els dels escriptors catalans
que escriuen en castellà, i he plantejat
una situació com si fóssim un país normal.
I no he tret el tema de Frankfurt,
perquè trobava que era massa puntual.
Perquè jo aspiro que em llegeixin lectors
d’aquí i de molts altres indrets.”
La por és que amb els punyals que sobrevolen
aquest univers literari, la Teresa
Solana no acabi com la Marina Dolç
o com la protagonista de la seva
novel·la.

Els nostres gossos
El gos atleta
JOSEP FONTOVA
Ja fa uns quants anys, a l’hivern hi ha
un esdeveniment en el món del gos
força important i atractiu, com és les
curses de trineus. En aquest esport es
complementen a la perfecció la bellesa
dels animals en ple esforç i uns paisatges
difícils de superar a les nostres terres.
Al començament d’aquest esport,
només hi podien participar gossos de
raça nòrdics (alaska malamute, husky
siberian, samoyedo i el groenlandès),
però actualment hi participen altres
races i creuaments de nòrdics amb gossos
de caça (la raó d’aquests creuaments
és intentar trobar un gos més ràpid gràcies
al seu cos més lleuger, tot i que en
les curses dels països nòrdics aquests
s’utilitzen ben poc ja que no poden
aguantar unes temperatures tan baixes
en curses de llargs recorreguts).
En aquestes curses hi ha diferents categories
i es pot competir a partir d’un
gos (ski- pulka) fins la categoria reina
que és de més de vuit gossos.
El “musher” (conductor del trineu),
porta a terme una feina important per
la bona conducció del trineu; seva és la
decisió de col·locar en cada lloc, el gos
més adient, per tenir un bon equilibri
de força, rapidesa i precisió. Al capdavant,
un gos sol (líder) i generalment
amb força experiència; potser no és el
millor en res però és el més complert i
té tota la confiança del seu conductor
(hi ha cops que només amb la mirada
aquest gos sap el que li vol transmetre
el seu musher). La feina de debò pel
musher és triar les parelles que aniran
CARME – C/Major, 51
Tel. 977 630 035
darrere del líder;
gossos que estiguin
a un mateix nivell,
que un pugui contrarestar
les mancances
de l’altre,
sense baralles (recordem
que els gossos
nòrdics actuen
de manera molt
semblant a un llop i
molts cops si a la
cursa no hi ha cap
baralla és perquè
pot més el desig de
corre i de fer una
feina que per a ells
és un plaer, que no
l’entrar en un conflicte
amb el veí).
Finalment, darrere
de tots els gossos i el més a prop del trineu,
un o dos gossos (generalment un),
és el més fort de tots i la seva feina és
evitar que, en els revolts, el trineu no
surti del camí marcat, utilitzant una
gran despesa física.
Per a mi, el millor moment d’aquestes
curses és la preparació a la sortida; tots
els gossos estan molt excitats, tots udolen,
tots voten esperant que el seu musher
doni l’ordre de començar i tregui el
fre, perquè aquell trineu surti quasi volant,
esquitxant de glaç a aquells que
estan a prop i que per uns moments el
que et paralitza no és el fred, sinó una
sensació de llibertat, de puresa, de
veure un espectacle que es fa difícil de
telf: 977 63 18 47
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 37
descriure només amb paraules; com diu
un llibre, és la CRIDA DEL BOSC.
Recomano a tots els amants de la natura
que no deixin passar l’oportunitat de
veure aquest espectacle, de ben segur
que l’esforç que un pot fer de matinar i
passar una mica de fred de peus s’ho
val, sense cap mena de dubte. Bona
cursa i bon viatge.
Per a més informació podeu trucar
al telèfon 627450922 o a/e:
rebolls@tinet.org
Mireia Oliva Pujol
Pl. Jacint Verdaguer, 3
43810 - El Pla de Santa Maria
perruqueria
UNISEX

38
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Inaguració del Curs 2007-2008
CEIP Sant Ramon
MATIES MASALLES
El dijous dia 20 de setembre de 2007,
va tenir lloc la inauguració oficial del
curs escolar 2007-2008 del CEIP Sant
Ramon a la sala parroquial del Pla de
Santa Maria.
L’acte va començar amb la projecció
d’un petit videoclip fruit d’una experiència
educativa duta a terme al llarg
del curs anterior a l’aula de 3r de primària
i la presentació del professorat i
altres professionals que atendran els
nens i nenes en aquest nou període.
Tot seguit, va prendre la paraula la directora
del Centre, Sra. Mª Carme
Compte, que va explicar els reptes i
novetats que s’inicien ara. Cal destacar-ne:
– El creixement moderat de l’alumnat
que ha comportat el desdoblament
d’un grup de primària.
– La instal·lació d’un “barracot” menjador
i sala polivalent al pati de l’escola
que ha permès alliberar l’espai on
s’ubicava fins ara a fi d’encabir-hi la
nova aula de Ciències Experimentals.
Aquesta aula de nova creació ha estat
equipada pel Departament d’Ensenya-
Forn de pa
R E P A R A C I O N S
MARIA MERCE
Es fan reparacions de confecció i
de roba en general
MARIA MERCÈ
C/ Salvador Ferré, 11 - Tel. 977 63 00 55 - 616 86 44 89
ment després que una part significativa
del professorat s’hagi format en l’ús
dels instruments i les tècniques que li
són adients.
– L’estat en que es troba el projecte del
Departament d’Ensenyament que ha
de convertir l’escola en un centre de
doble línia i la dotarà d’espais com el
gimnàs, sala polivalent amb escenari
Mesa presidencial de l’acte (Foto: Maties Masalles)
Membres de la Mesa d’esquerra a dreta: Sra. Carme Miró (Cap d’estudis), Sr. Josep Ma. Quero (Inspector de
zona), Sra. Mª Carme Compte (Directora del Ceip i Presidenta del Consell Escolar), Sr. Mateu Montserrat
(Batlle del Pla de Santa Maria), Sra. Francesca Oliva (Presidenta de l’AMiPA), Sra. Ma. Teresa Ferré (Regidora
d’ensenyament del Pla) i Sr. David Sanahuja (Conferenciant)
Cal
Gerard
C/ Réria, 16 - 43810 El Pla de Santa Maria - Tel. 977 63 00 27
Pollastres a l’ast
... etc. dels quals s’era deficitari i suposaven
un greuge respecte al model estàndard
d’escola actual.
– La preocupació del Consell escolar
pel que fa a la distribució dels espais
edificables al Centre.
– Els passos que s’estan fent per posar
en marxa la mediateca, encara que no
pugui ocupar de moment tot l’espai
Menjar i Beure
Ctra. del Pla nº 126
Valls 43800 (Tarragona)
Tel: 977 601 698
Plats cuinats

previst mentre s’està a l’espera de l’arranjament
del sostre d’una aula dins
l’edifici de l’escola vella. Aquest servei
escolar serà possible gràcies a la implicació
del professorat en el projecte
PuntEdu, l’impuls del Departament en
la dotació de fons per a la biblioteca i
la incorporació d’un mestre en horari
de mitja jornada des dels curs anterior
dedicat íntegrament a aquest programa
i l’empenta decidida d’un bon
nombre de planencs que van recolzar
el projecte de mediateca amb els seus
vots en una convocatòria de Caixa Tarragona
dotada d’una important suma
econòmica a projectes escolars d’innovació
pedagògica.
– L’engegada d’un Pla de Mediació per
resoldre conflictes que puguin produir-se
entre l’alumnat, per al que s’ha
rebut formació específica i s’ha creat
l’estructura funcional que permet possibilitar-lo.
A continuació va parlar la Presidenta
de l’associació de Mares i Pares, Sra.
Francesca Oliva, que va donar diverses
informacions d’interès per a les famílies
presents i va cedir la paraula a l’alcalde
de la Vila, Sr. Mateu Montserrat,
que va saludar els presents i va comunicar-nos
els passos que està fent el
consistori en la direcció d’ampliar l’espai
disponible per a l’escola en aquesta
fase de creixement.
Finalment, el nou inspector d’ense-
INSTAL·LACIONS
• Aigua
• Llum
• Gas
Anton Montserrat Ferré
• Calefacció
• Climatització
• Manteniments diversos
C/ Baldrich, 8 - 43810 El Pla de Sta. Maria - Tel. 977 630 506
nyament de la zona, Sr. Josep Ma.
Quero, es va mostrar complagut d’assistir
a l’acte i va dirigir unes paraules
cordials a tots els assistents tot oferintse
amable per a tot allò que estigui a
les seves mans i signifiqui una millora
en l’educació de nens i nenes planencs.
L’acte va continuar amb una conferència
dirigida a les famílies sobre “Resolució
de Conflicte i Mediació” impartida
pels mestre i formador de
mestres Sr. David Sanahuja. La qual va
ser rebuda amb gran satisfacció donada
l’empatia del conferenciant i tot el
seguit d’indicacions pràctiques que
comunicava per facilitar el tracte amb
l’infant quan provoca situacions de
conflicte dins la família.
Posteriorment, l’AMiPA va repartir les
agendes escolars als seus membres i
els CDs sobre les activitats dutes a
bon port per l’alumnat del CEIP al
llarg del curs 06-07, muntats per l’exprofessora
de l’escola, Sra. Judit Mas,
a les famílies que els havien sol·licitat.
Va tancar l’acte un piscolabis nocturn
sota els arbres de
la Plaça de l’Església
compost de diverses
menges i
begudes preparades
per aquelles
famílies que amablement
van voler
col·laborar-hi.
Estètica i Salut
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 39
David Sanahuja, ponent de “La mediació a casa”
(Foto: Maties Masalles)
C/Sindicat, 7, baixos
Tels. 977 631 290
670 642 906
43810 El Pla de Santa Maria
e-mail: sonia.rovira@terra.es
SÍLVIA ÀVILA CÀRDENAS
Llibreria, papereria,
material escolar, joguines i
objectes de regal
Plaça de l’Església, 5 • Tel. 977 630 337
43810 El Pla de Sta. Maria

40
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
El Festival de titelles Guant
CEIP Sant Ramon
MATIES MASALLES
El dimarts 23 d’octubre de 2007, la
companyia L’ESTENEDOR va representar
el seu espectacle de titelles PETONS
al Centre cívic del Pla de Santa Maria.
En sessió de matí (10h.) hi van assistir
el cicle d’educació infantil, cicle mitjà i
cicle superior del CEIP Sant Ramon
mentre que per la tarda (15:15h.) ho va
fer el cicle inicial conjuntament amb
les escoles de Cabra del Camp, Figuerola
del Camp i El Pont d’Armentera.
Cal remarcar l’extraordinària qualitat de
l’espectacle i que l’alumnat el va rebre
interessat i en va sortir complagut.
El contingut de l’obra era adient per
tractar diversos temes, ja dins de l’aula
ordinària. Des d’una reflexió sobre la
tendresa, els sentiments, l’amistat, la
família o els costums socials fins a temàtiques
relacionades amb el cos
humà o els treballs de jardineria, per
posar un exemple, o també incitar a la
construcció de titelles, guions i un etcètera
força ample.
Una titellaire mostra amb satisfacció el seu
personatge (Foto: Marta Amigó)
Les mirades ho diuen tot
(Foto: Marta Amigó)
Tot esperant que comenci l’espectacle
(Foto: Maties Masalles)

Millores en el centre
CEIP Sant Ramon
MATIES MASALLES
Classificació de pedres i minerals, facilitats pels alumnes, dins l’aula ordinària
(Foto: Maties Masalles)
Coincidint amb la setmana en què es celebra
el Dia de la Ciència (14 de novembre),
l’escola del Pla ha posat en funcionament
la nova aula de ciències
experimentals.
L’aula s’ubica en l’espai que abans ocupava
el menjador escolar i ha estat equipada
pel Departament d’Educació de la
Generalitat amb tota mena d’instruments
adients i tecnologia informàtica.
A mida que vagi passant la setmana, tots
els cursos del Centre tindran un contacte
amb el nou equipament.
Cal destacar que els nens i nenes d’educació
infantil l’aprofitaran immediatament
per aprofundir en l’estudi de l’ametller
que estan desenvolupant com a
centre d’interès.
Els alumnes de sisè amplien coneixements sobre el compostatge
(Foto: Maties Masalles)
D’altra banda, el curs de 4t de primària
està realitzant un treball sobre pedres i
minerals que ha tingut el seu punt àlgid
amb la classe que els ha impartit el geòleg
Sr. Francesc Boleda de prospeccions
Geotec. L’alumnat ha pogut observar,
amb l’ajuda del microscopi electrònic
connectat a una gran pantalla, la textura,
les vetes i els cristalls de diverses
mostres recollides per ells mateixos, ha
realitzat l’anàlisi i catalogació de roques
i minerals, ha estat informat de diversos
aspectes del sòl i del subsòl i ha rebut
instrucció sobre les característiques i
usos dels planells geològics.
També en el transcurs d’aquesta setmana,
els alumnes de 6è de primària han
continuat amb la formació en matèria
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 41
El Sr. Francesc Boleda instrueix els alumnes sobre com cal interpretar
un mapa geològic, dins l’aula de Ciències (Foto: Maties Masalles)
de compostatge a càrrec d’un membre
de l’empresa compostadores.com.
Aquests tallers ambientals són finançats
pel consistori planenc i tenen una traducció
pràctica en la gestió de recollida
selectiva i compostatge que realitza el
conjunt de l’escola.
Una darrera novetat, sense contacte directe
amb la notícia anterior però igualment
remarcable, és la remodelació de
l’aula d’informàtica –orgull de l’escola
per l’excel·lència didàctica de les activitats
que s’hi fan - que ha doblat l’espai
del qual disposava fins ara i que permetrà
un millor aprofitament dels seus recursos.
Alumnes de 3r.-A estrenant la remodelació de l’aula d’informàtica
sota la mirada i el mestratge del Sr. Joan Peña

42
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Quan la Rita em va proposar escriure
aquest article sobre els capgrossos del Pla
arran de la restauració que van portar a
terme l’Íngrid Bolaño i la Judit Cunillera
em va fer molta il·lusió ja que tenen una
història curiosa i que és bo recordar.
Suposo que tots coneixem els capgrossos
del Pla i, si no, els presentem: en primer
lloc, surt a l’escenari la parella formada
pel Joan Trenchs i la seva esposa, la senyora
Trenchs. Aquests personatges eren
coneguts popularment com la Dama i el
Cavaller, també es coneixia el sr. Trenchs
com el Metge. S’entén la seva representació
com un homenatge al director tèxtil
que els va impulsar. Fent referència a
aquesta parella, s’explica l’anècdota que,
en anar en Joan Trenchs a encarregar-los
a Barcelona, li van preguntar com volia
que fós la fesomia dels capgrossos i ell,
tot decidit, va contestar: Ves, com la
meva!
La segona parella en sortir a l’escenari
és la del Cu-cut i en Patufet. Aquests
dos personatges devien resultar molt
simpàtics a la vista dels planencs i planenques
de l’època, ja que eren la viva
iconografia de dos elements folklòrics
catalans de principis de segle XX.
Endinsem-nos ara, en els orígens d’aquests
dos personatges. El Cu-cut era
Nans, Nanos, Capgrossos,
Caparruts, Cabuts...
MERITXELL FERRÉ
un setmanari
satíric i humorístic
català. El
primer número
va aparèixer
el 1902, amb la
col·laboració
d’escriptors
com Manuel
Folch i Torres i
de dibuixants
com Ricard
Opisso. El
1905, arran
d’unes manifestacionssatíriques
contra
l’exèrcit espanyol, l’editorial del setmanari
a Barcelona va ser atacat per un grup
de militars que destrossaren i cremaren
les seves dependències. Aquest esdeveniment
passarà a la història, com els fets
del Cu-cut.
L’emblema del setmanari era un nan caparrut,
d’ample rostre, boca molt gran i
nas embotornat, galtes vermelles i sobretot,
rialla burleta, el personatge també era
conegut com La Ceba. Així doncs, degut
als fets de 1905, aquest personatge passa
a englobar l’imaginari folklòric català.
En Patufet també fou una publicació infantil
de molt prestigi a primers de segle
XX. La iniciaren Aureli Capmany i
Cosme Vidal, hi col·laborà Folch i Torres.
En Patufet era un vailet petit petit i eixerit
eixerit, nas xatarró, ulls vius, galtes
enceses i sempre l’acompanyava la mítica
barretina vermella. La publicació arribava
a totes les edats i va exercir una in-
fluència cívica i a l’entorn del català
molt important.
En Patufet i el Cu-cut són dos dels personatges
més populars de començaments
de segle XX que s’han representat en
capgròs. De Patufets n’hi ha a diferents
indrets, pel que fa al Cu-cut, el més antic
i famós és el de la Plaça Nova de Barcelona,
que s’ha recuperat fa pocs anys i és
un entremig de nan i gegantó. També
trobem una representació del Cu-cut en
la comparsa de capgrossos de Torelló.
Les altres tres parelles són els catalans,
els valencians i els manyos. D’aquests
personatges no n’he pogut trobar el perquè
de la seva identitat. Potser presentaven
algunes de les regions que formaven
l’antiga Corona d’Aragó, o es basaven en
el regionalisme polític dels anys 20.
Altres poblacions com Riudoms, on els
nans daten de finals dels anys 20, tenen
una parella de catalans i una parella de
francesos.
Alguns planencs i planenques afirmen
que aquests personatges són caricatures
ja que comparteixen trets físics amb persones
del poble. Això no seria tan estrany
ja que els Nans Vells de Tarragona
també estan basats en personatges famosos
de la ciutat.
Els nans es guardaven a la fàbrica tèxtil
fins que un grup de joves els van treure i
els van portar a les dependències de l’Abadia,
en concret a les seves golfes. El
grup d’Esplai va considerar que allí no
estaven ben resguardats i els van traslladar
al Pompeu Fabra, 11 o cala Rita.
Els nans van tornar a veure la llum el dia
1 d’agost de 1981 per a la Festa de les

Neus. La Festa Major petita l’organitzava
l’equip de Monitors de Colònies i Esplai,
i en Rafael Vadrí Fortuny havia realitzat
la tasca de restaurar-los 1 . Els nans van
sortir al costat de la Geganta Pepa, la geganta
de l’Esplai, que havia construït l’equip
de monitors (potser seria bonic recuperar-la,
almenys en fotografia).
La segona restauració dels capgrossos es
va fer per encàrrec municipal. Se’n va
ocupar la Carme Vives que va fer una
molt bona feina ja que els nans estaven
molt malmesos. La Carme va crear de
bell nou 4 nans: el Patufet, la Valenciana,
la Catalana i la Dama, o sra. Trenchs. Es
van estrenar per la Festa Major de l’any
1987, l’any anterior s’havien presentat el
gegant Serè i la geganta Marinada. La ini-
ciativa de la construcció dels gegants i de
la recuperació dels nans va venir de la mà
de la regidora de cultura de la legislatura
83-87, Montserrat Savidó 2 .
En motiu d’aquesta restauració es va fer
un fulletó 3 recuperant la història dels
nans, del qual s’ha extret la majoria de
dades que a continuació es relaten, i que
ens ajuda a fer memòria del naixement
dels nostres simpàtics nans. Heus ací la
seva història:
Un dels tres socis de la fàbrica tèxtil, el Sr.
Trenchs, va proposar d’adquirir uns capgrossos,
en aquell moment aquests personatges
eren típics de la processons de
Corpus.
Segons sembla, el mateix Trenchs es va
encarregar de fer-los construir a la fàbri-
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 43
ca “El Ingenio” de Barcelona, que és un
taller artesanal que encara existeix avui
en dia. No es té documentació sobre cap
factura o cap paper que corrobori aquesta
informació, però sembla del cert que
així va ser ja que, fixant-nos en alguns
dels nans de Capellades, ens adonem
que guarden similitud amb els nostres, i
els de Capellades van ser construïts a
l’Ingenio de Barcelona.
En comprar-los, en va pagar una part la
Fàbrica i una altra els treballadors, de
forma que durant tretze setmanes se’ls hi
va treure del sou vint cèntims als homes
i deu a les dones. Es va fer d’aquesta manera
perquè els nans se sentissin part del
poble i no només una adquisició de la
Fàbrica.
Per la Festa Major de 1920 van sortir a
saltar i a ballar pel mig del poble. Sortiren
de la Fàbrica i anaren a fer els honors
a les autoritats del poble, fent en primer
lloc una ballada pel batlle Josep Sol
Batet, en segon lloc, una pel jutge Joan
Martí Ribé, i per últim, una pel rector Eugeni
Soldevila Jardí. Els balls van ser assajats
prèviament pel sr. Corderas, contramestre
de la Fàbrica.
Els joves que donaven vida als capgrossos
en aquella primera exhibició foren
Jaume Anglès, Josep Baldrich, Pere Corderas,
Ramon Duch, Josep M. Fonts, Oleguer
Güell, Jaume Ramon, Recasens,
Josep Rovira i Sebastià Simó.
Durant la Guerra Civil els nans quedaren
resguardats a la tintoreria de la Fàbrica
Tèxtil. Cada nan restava dins d’una caixa
de fusta amb unes anses de corda per

44
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
transportar-los i amb les lletres del seu
nom inscrites en la tapa.
Durant l’època del franquisme, els nans
sortiren en comptades ocasions. Sembla
que, a mitjans dels anys 40, obriren la
processó de Corpus i acompanyaren
“l’Aplec” de la Mare de Déu de les Neus
però, per ordre del capellà, en Lluís Batlle,
no s’autoritza més la seva sortida.
És important estar orgullosos del nostre
patrimoni més pròxim, té un gran significat
conèixer els seus orígens i conservar-lo.
No voldria acabar aquest article sense
agrair al Rafael Vadrí, a la Carme Vives, a
l’Íngrid Bolaño i a la Judit Cunillera per
a la feina feta, i a totes les persones que
fan possible que, any rere any, continuem
gaudint de la presència dels nostres
capgrossos.
1 La Flama, exemplar estiu 1981.
2 Entrevista feta a Carme Vives a El Pati,
a 19 de juny de 1987.
3 Fulletó en motiu de la restauració dels
capgrossos planencs, publicat i editat per
l’Ajuntament del Pla de Santa Maria l’agost
de 1987.
La Font de Sant Ramon
AMICS DE LA FONT DE SANT RAMON
En la muntanya de Sant Ramon hi ha La
Font, del mateix nom, que és un indret
al voltant del qual la gent del poble té
per costum anar-hi a menjar la mona.
Com sabeu, damunt de la font hi ha una
capella, que contenia una imatge. Després
de diverses consultes s’ha arribat a la
conclusió que és probable que la imatge
fos la de Sant Ramon de Penyafort.
Atès que la proposta de fer una nova
imatge va agradar força, s’ha encarregat
la seva creació a un taller d’Ulldecona,
concretament al de l’artista Josep Nadal.
La idea té el recolzament de l’Ajuntament
i de la Parròquia i està previst instal·lar-la
tot coincidint amb la Festa
Major d’Hivern en honor a Sant Ramon
de Penyafort, el proper dia 8 de gener en
la capella buida de sobre de la Font. No
cal dir que en farem ressò i esperem la
vostra participació i assistència.

La Fira, és morta
o està adormida?
AGRUPACIÓ LOCAL DEL PSC DEL PLA DE SANTA MARIA
Ara que l’esdeveniment ja ha passat,
és l’hora dels balanços, les anàlisi i les
preguntes de rigor: on som, on volem
anar, i com hi volem anar.
La realitat és que hem assistit a una
Fira en estat de coma profund: cap novetat
des de ja fa bastants anys, cap
possibilitat de negoci entre els expositors,
(per cert, cada any van minvant)
menys atraccions, menys activitats, és
a dir, com a finalitat continuar l’agonia
evident d’aquesta festa tant assenyalada.
L’equip de Govern, és clar, ha optat
per la solució fàcil: “Déu meu, que em
quedi com estic” –va dir el paralíticmentre
la gent (que amb la seva voluntariosa
presència han estat els
grans protagonistes de la festa) em respongui
mínimament ja m’està bé.
Si no es pot passejar en barca perquè
he donat aigua al Polígon i la bassa
està massa buida, és igual; si els actes
porten un promig d’hora i mitja de retard,
és igual; si continuo llogant les
carpes en lloc d’arranjar les naus de
“La Fàbrica”, és igual; si la desfilada i
el sopar baixen cada any de nivell, és
igual; mira, al final amb un esmorzar i
dues tonteries ja he complert. En definitiva,
la mentalitat és, “si deixo que
la Fira es mori de malaltia llarga i no
de cop, ha estat un èxit”. Vet aquí, el
que ningú que estimi el poble i les
seves festes pensaria.
És odiós envejar!, però com som humans
tots ho fem. Només cal mirar al
voltant per veure pobles que amb més
o menys entitat que El Pla, han buscat
fórmules per reactivar les seves Fires.
Els uns han buscat excuses gastronòmiques,
d’altres fets històrics, uns altres
els fets més inversemblants, però
tot amb la mateixa voluntat. Al segle
XXI, les fires de poble no són un negoci,
com fa cent anys, són promoció
turística, cultural i d’oci. Us ho direm
més clar. La mentalitat de l’Ajuntament
hauria de ser: Vull que vinguis,
em coneguis, t’agradi el meu poble, els
meus serveis, els meus carrers, els meus
restaurants, els meus edificis, els meus
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 45
camins, les meves barraques, i que et gastis
diners en un servei que consideris de
qualitat.
Una cosa tant senzilla, aquí encara no
s’ha entès, i com que som molt
“Xulos” continuem amb una fórmula
obsoleta com la “Fira Multisectorial”
on no hi participen marques de vehicles,
ni ramaders, ni maquinària agrícola,
ni artesans, ni cuiners, ni les mateixes
botigues del poble...
És per això –i sense voler ser cruels,
ans el contrari, amb l’esperit de pensar
que això no és mort– proposem que
com alternativa de La Fira del Bandoler
d’Alcover, aquí al Pla, a partir de l’any
vinent celebrem La Fira del Dormilega,
insecte per altra part molt preuat, ja
que té el costum de no malmetre els
cultius a partir de la tardor perquè
dorm.
Volem pensar que malgrat l’actual gestió,
la Fira del Pla no és morta, volem
pensar que, de moment, dorm, com
l’insecte que proposem per a la nova
edició.

46
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Podem dir que el nostre poble és, després
de Valls, el municipi que té l’impost
de vehicles més car: un 35% més
que Vila-Rodona, un 30% més que Alcover,
un 6,2% més que Vallmoll i
només un 12,5% menys que l’Ajuntament
de Barcelona.
Això tindria una importància relativa
si El Pla gaudís dels mateixos serveis o
proporcionals als d’aquests municipis
anomenats.
Vist això, tenint en compte que no
ens agrada fer el “dropo” per l’Ajuntament
i que vam subscriure el nostre
compromís d’informar i defensar, en
la mesura que podem, els interessos
dels nostres votants, hem revisat els
padró fiscal de vehicles i, a banda d’un
tipus altíssim també hem comprovat
que molts contribuents paguen el
cotxe en un altre municipi. Això fa
que deixem d’ingressar una important
quantitat de diners.
Els impostos
per a l’any 2008
MAITE CANELA
PRESIDENTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC
Pel que fa a la contribució urbana, una
vegada comprovat el padró fiscal, hem
observat moltes incongruències que es
tradueixen en una injustícia tributària,
al nostre entendre, molt greu.
Anualment l’Ajuntament ens augmenta
l’IPC arrodonit a l’enter del
tipus impositiu (0,60) i Hisenda el
valor cadastral dels béns immobles.
Tot plegat fa que cada any la pressió
fiscal a la que ens sotmeten sigui més
elevada. A més per l’any 2008 també
ens incrementen la brossa un 10% i
l’aigua un 5%.
És l’Ajuntament qui ha de fer la feina
de revisió dels padrons a fi d’assegurar
que tots paguem en igualtat de condicions.
Per això vàrem demanar en el
darrer plenari de 29 d’octubre i demanem
que per l’any 2008 no s’augmentin
els impostos i que l’equip de govern
es dediqui a revisar bé la situació
de cada contribuent. La darrera de les
AGROPECUÀRIA COPERAL, S.C.C.L.
Ctra. Igualada, 94 43420-Santa Coloma de Queralt
Telf. 977 880 703 - Fax. 977 881 093
SANTA COLOMA-EL PLA-SARRAL
revisions es va fer el 2002, i amb cinc
anys El Pla ha experimentat un increment
de població i un creixement urbanístic
que evidencia encara més les
diferències.
Estem entrant en una dinàmica complicada
per a les famílies, ja que els
sous si les pensions no s’apugen el suficient
com per fer front a les despeses
familiars, cada cop més altes: hipoteques,
menjar, estudis dels fills, etc.
Molts ajuntaments ja estan revisant a
la baixa els impostos i el del Pla també
ho pot fer per dos importants motius:
perquè té superàvit, o sigui, que no
tenen capacitat per gastar-se els ingressos
que generen i perquè si fan la
feina que han de fer, si revisen els padrons
i si tots paguem el que ens pertoca,
de ben segur que podrem fer realitat
el lema PAGAR TOTS PER PAGAR
MENYS.

Són les set del matí i com cada dia utilitzo
la mateixa eina per despertar-me, la
ràdio.
Avui és dia 25 de novembre, dia internacional
de la lluita contra la violència
de gènere. I comença una jornada on
sentiré a parlar molt sobre aquest tema
tant “mediàtic” i tant, “de moda”. Reportatges,
tertúlies, dades, relats d’històries
dramàtiques, programes i recursos
que s’hi destinen... Serà el tema estrella
sobre el qual debatran polítics, periodistes,
gent del món de la cultura, gent del
carrer... La dona maltractada en el centre
de la diana.
Però si mirem més enllà d’una dona
maltractada, la majoria de vegades hi
trobarem els infants. Massa sovint invisibles
a la societat. Nens i nenes que pateixen
i participen de situacions de maltractaments,
sobre els que la violència
de gènere causa greus danys psicològics.
M’agradaria que us féssiu una pregunta.
Darrera la violència
de gènere
ADELA ANGLÈS
PEDAGOGA
En quantes notícies que heu sentit sobre
el tema de la violència de gènere s’ha fet
referència als nens? Sabem quants nens
han patit aquestes situacions? Sabem
quins programes específics s’han destinat
a ells? Sabem... ?
El dia 20 de novembre es va celebrar el
dia Internacional de la Infància. Uns
dies abans a Barcelona va tenir lloc el
tercer Congrés Internacional sobre els
Drets de la Infància i l’Adolescència. La
realitat és que el ressò que n’han fet els
mitjans de comunicació ha estat molt
menor.
Els infants continuen sent els grans oblidats.
L’estructura legislativa que empara
i dóna cobertura als seus drets està consolidada.
A l’any 1948 es va establir la
Declaració Universal del Drets Humans.
Uns anys més tard, a l’any 1959, s’hi
dóna continuïtat amb la Declaració Universal
dels Drets dels Infants. I l’any
1989 s’hi dóna força jurídica a través de
la planenca • núm. 23 • primavera 2007 47
la Convenció dels Drets dels Infants,
aprovada per unanimitat per l’Assemblea
General de les Nacions Unides i
fent responsables als estats de les seves
accions envers la infància.
En el marc del congrés s’ha parlat a nivell
mundial sobre els drets i les necessitats
que tenen els infants i la manera
com els països hi donen resposta. S’ha
escoltat a nens i adolescents. Conclusions
sobre el paper interessants, farcides
de bones intencions i que fomenten
el bon tracte a la infància. Tanmateix,
massa sovint els que treballem dia a dia
amb infants que han patit maltractes no
ho veiem plasmat en més recurssos.
Evidentment, encara ens queda molt
camí per recórrer.
Són les dotze de la nit i mig adormida al
sofà vaig seguint el darrer informatiu televisiu
del dia. Les notícies sobre la violència
de gènere o violència masclista m’acompanyen
fins a última hora del dia.

48
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Versots dels diables
VERSOT DIABLES
Amb dos anys parint versots
hem tingut temps per rumiar
com poder parlar de tot
i no deixar res escapar
Som els diables del Pla
i direm el que pensem
d’aquest poble tan ben parit
i del desastre d’ajuntament.
Prepareu bé les orelles
i agafeu-se fort de la barana
Que els diables no fem caramelles
Sinó versots de puta mare
Senyors de l’Ajuntament:
no sé on anireu a parar
el programa està malament
un cop més l’heu tornat a cagar.
Si cultura n’és responsable
poseu algú amb faldilles
que es faci amic dels diables
i ens compri més carretilles.
I com pot ser que en aquest poble
quan sortim els balls populars
mira que fotem xivarri
i sempre ens miren quatre gats.
Què us passa? Què voleu?
Que sortim tots despullats?
Potser així sortireu
a veure’ns més animats
Diableta sóc d’aquest ball
diableta sóc i seré
i el diables de Mataró
amb ells feré un bon ressopó
SIS REGIDORES
Aquest any, l’ajuntament del Pla
fa patxoca:
és ple de formoses regidores.
Els plens són com la fira,
que totes hi desfilen
Sis models aficionades,
i n’hi ha de totes les talles:
de les grans, fins a les més pesades
Dues dones socialistes:
una està per estrenar
i l’altre un lifting és farà.
Les tres convergents que hi ha,
a cops de cul
s’han guanyat els seus llocs
al cap damunt,
Però qui guanya és la d’esquerra
que és la que més pesa.
Les sis dones regidores,
pressupost extraordinari han demanat
per comprar-se, tangues i wonderbràs.
Només faltaven aquests models
per acabar-ho d’arreglar.
Més pisos s’hauran de fer
si a totes les sis
s’han de satisfer.
Diable sóc d’aquest ball diable
A l’ajuntament me’n vaig
A veure què puc pescar
I axí no hauré de treballar
POBLE DE MALA GENT
El Pla poble independent o
Poble de mala gent ??
Que els de la torre del pitxo
siguin els que manin
a molts ja els hi esta bé.
Per uns els molesten, pels altres ja esta bé
Què volen els del Pla, manar?
No, que manin ells!
Els del Pla, a callar!
Les llistes que van presentar
Els d’Esquerra, ha tornat ha fer cagar
Jo la canviaria tota
Perquè dos regidors només han ficat
El Manel i la Quintana
De les llistes d’esquerra jo trauria
Per posar-hi gent de més bona gana
I que tingui més bona fama
Per començar posaria el Raül
De cap de llista
que quan puja Al Pla
viu més a prop de la Pista
Mireu el Mateu, el Majoni ha posat
I per majoria absoluta ha guanyat
I ara el regidor de juventut
Diablessa s’ha tornat
Els diables sortirem
i això ho acabarem
Més anarquia, i no tants compliments.
Al local de joves mamarem
i aquets no pagarem.
Mameu, mameu tot el que voleu.
Tot és de franc res es paga ni la llum,
ni el mam.
Això sí, els porros cadascú
que es porti el seu,
no fos cas
que entre porros i bolets
això fes un pet!
Diable sóc d’aquest ball
Diable sóc i seré
I les llistes que d’aquí
4 anys presentaré
A tots aquets hi posaré
SERVEI DE CORREUS
L’altre dia, quan em vaig llevar,
em volia afaitar
Però a les fosques em vaig trobar
Li vaig preguntar a la dona
si la llum havia pagat
Em va dir que la factura encara no
havia arribat.
Emprenyat i sense afaitar
me’n volia anar a treballar
Sembla que el servei de correus del Pla
no acaba de funcionar
Sense afeitar-me, vaig marxar i la nena
a la nova llar d’infants volia portar
Però si hi fa més vent que a dalt del
campanar!
Un cop d’aire vaig agafar
i al nou consultori mèdic vaig anar
tant petit em va semblar
que cap a casa me’n vaig anar
Sense llum em vaig trobar
I un altre nen vaig anar a buscar
Diable sóc d’aquest ball
Diable sóc i seré
Amb aquests funcionaris de correus
A l’infern els cremaré

La devoció popular a
Sant Ramon de Penyafort
RAQUEL ESTRADA
L’historiador Antoni Gavaldà ens ha proporcionat
un llibre que recorre els llocs
de Catalunya que tenen alguna mostra
de la devoció popular a Sant Ramon de
Penyafort. La nostra església romànica
també hi és referenciada i per això us en
fem un resum argumental:
Títol: La devoció popular a Sant Ramon de
Penyafort
Autor: BENACH TORRENTS, Manuel
Edicions el Mèdol. 2005, Tarragona
Hereus de Manuel Benach i Torrents
Obra Social Caixa Penedès
Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona
Ajuntament de Tarragona
Diputació de Tarragona
El llibre, reeditat a encàrrec del Col·legi
d’advocats de Tarragona el 2005, va sorgir
per primera vegada el 1961 per Manuel
Benach i Torrents, advocat de Vilafranca
del Penedès, que també en va ser
alcalde durant el franquisme (1941-
1944) i afiliat a les Juntes d’ofensiva Nacional
Socialista (JONS).
El Sant Jordi de 2005, el Col·legi d’advocats
de Tarragona va oferir aquest volum
com a present als col·legiats amb la intenció
de fer un recordatori de la rellevància
del seu patró, Sant Ramon de
Penyafort, en la tradició escultòrica i arquitectònica
catalana. El text fa un recorregut
per les mostres que es donen, a diversos
llocs de Catalunya, de la devoció
al Sant. Al Pla, el santuari romànic n’és
una de les obres més demostratives del
nostre territori, tot i que primer era un
temple marià dedicat a la verge de l’Assumpció,
l’altra patrona del poble.
En l’espai del llibre que Manuel Benach
va dedicar a l’Església de Sant Ramon, hi
apareix una descripció de l’edificació, del
seu entorn i també del context del nostre
poble, al que anomena “vila feinera i
remorosa”. No evita la referència a les
herbes que hi havia en aquell moment
davant del temple i a la part de l’edifici
que cobria l’”esclatant rosetó”, que, segons
l’autor, eren els únics elements que
evitaven que fos “un autèntic i complert
monument arqueològic”.
En les notes que ja es van afegir a la segona
edició de l’obra, el 1998, elaborades
per Marta Teresa Insenser, s’hi inclou
una descripció actualitzada i més acura-
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 49
da de l’Església romànica. També fa referència
a la restauració de l’edifici i a la
preocupació que els planencs mostren
pel seu manteniment, a més de la divulgació
que s’ha fet d’aquest patrimoni a
través de llibres, un disc compacte de
peces tocades amb l’orgue, i aparicions a
la televisió.
Manuel Benach fa un toc d’atenció a la
deixadesa que podria envair el temple de
Camí d’Alió, 8

50
la planenca • núm. 25 • tardor 2007
Sant Ramon i que evitaria la seva bona
conservació, així com a diversos elements
iconogràfics i bibliogràfics dedicats
a aquest Sant repartits per tot Catalunya.
Ramon de Penyafort, canonitzat
el 1601, va exportar, al s.XIII, Catalunya
al món amb la seva tasca com a professor
de la Universitat de Bolonya, conseller
del rei Jaume I i confessor i delegat
del Papa Gregori IX, entre d’altres.
Llibres sobre l’Església Romànica del Pla
de Santa Maria:
-COMPANYS I FARRERONS, Isabel; VIR-
GILI I GASOL, Ma. Joana. L’església romànica
del Pla de Santa Maria. Descripció
arquitectònica i estudi iconogràfic. Arxiu
bibliogràfic de Santes Creus, Diputació
de Tarragona. 1993.
-BOVÉ I MONTCUSÍ, Montserrat; TO-
RRELL I PARETA, Josep M.; PRAET, Wilfried.
Estudi a l’entorn de l’església romànica
de Santa Maria del Pla. Ajuntament del
Pla de Santa Maria, Institut d’Estudis Vallencs,
Diputació de Tarragona. 1994, El
Pla de Santa Maria.
Tractament de les malalties dels peus
Disc Compacte elaborat a partir de peces
tocades amb l’orgue de l’església romànica:
-VAN DIJK, Pieter. a l’orgue Gheude (1876)
Pla de Santa Maria ancien orgue du Petit-Sé-
minaire. Ajuntament i Parròquia del Pla
de Santa Maria, 1993

Missa d’Acció de Gràcies per la beatificació
del Pare Gabriel de l’Anunciació a la
parròquia d’El Pla de Santa Maria el dia
25 de novembre de 2007
En motiu de la beatificació del Pare
Jaume Balcells Grau, (en el convent Gabriel
de l’Anunciació), i com a veí que
fou del nostre poble, el dia 25 de novembre
a les 5 de la tarda, a la parròquia
del Pla es va celebrar una missa solemne
d’Acció de Gràcies.
El celebrant va ser el Pare Lluís Noguero
de la comunitat de Lleida, i els concelebrants
varen ser el Pare Pere Martorell,
prior de la comunitat de Barcelona, juntament
amb dos pares més Pare Josep i
Pare Jordi (aquests dos procedents de
l’Índia) tots ells de la congregació dels
Carmelites Descalços, també l’Arxiprest
de l’Alt Camp, Mossèn Josep Bofarull
conjuntament amb el nostre Mossèn
Josep Maria Font.
Hi va ser present a l’acte una nombrosa
representació de familiars del beat,
acompanyats de dues religioses Carmelites
Descalces de Tarragona que hi varen
assistir en memòria de la que fou religiosa
de la seva comunitat durant 49 anys,
Loreto Grau Rosell, cosina germana de
l’esmentat beat i filla del Pla.
A dalt de l’altar hi presidia una foto del
beat Gabriel, que d’aquí poc serà col·locada
en un lateral visible de l’església. Els
cants de la missa varen estar a càrrec de
la Coral Parroquial del Pla. També la senyoreta
Montse Posino de Lleida (persona
vinculada als Carmelites) va interpretar
el cant de les Lletanies i els Salms. Les
ofrenes varen fer-les els escolans de la parròquia
del Pla i familiars del beat. Els
nens de la catequesi de Primera Comunió
varen aportar uns murals significatius
a la celebració.
Varen assistir també en aquest acte el
senyor alcalde Mateu Montserrat i diferents
regidors de l’ajuntament del nostre
poble.
L’eucaristia va ésser solemne i molt participada
per tots els assistents. Durant la
cerimònia es repartiren unes estampes
recordatòries d’aquest esdeveniment. En
acabar la missa, a l’entrada del temple hi
la planenca • núm. 25 • tardor 2007 51
Missa d’Acció de Gràcies per la
beatificació del Pare Gabriel
MONTSERRAT LLORENS
havia posades unes taules amb galetes i
vi dolç on tothom hi va ser convidat, i
així vàrem poder compartir tots junts
una estoneta de tertúlia, saludar-nos i
comentar el goig d’haver pogut gaudir
d’una celebració tan especial.