L'obra musical de l'Orfeó Tarragoní (1903-1937) - Tinet

molt difícils de respondre. Havien desaparegut
primeríssimes veus. També el mestre Josep Gols havia
desaparegut causat segurament per una sèrie consecutiva
de desgràcies com haver perdut casa seva, llibres, música
i mobles a causa de la caiguda d’una bomba en un
bombardeig; i allò més trist, moria el seu fill Xavier. La
desgràcia de la família Gols, com tantes vegades ha passat
va caure plenament en la seva direcció. Hagués pogut
acceptar Mn. Ritort, sots-director la direcció de l’Orfeó
que sabia tots els entreteixits de la societat coral?
Preguntes que ja no tenen resposta.
El nostre bon amic Jaume Costa i Sarsanedas, al Diari de
Tarragona del 29 de novembre de 1991, va fer un bell
article titulat “Podem fer renéixer l’Orfeó Tarragoní?”
A la part final de l’escrit el nostre fervent conciutadà
s’expressa així: “D’ençà que el nostre recordat Orfeó
Tarragoní, actuant sota la batuta directora del benemèrit
mestre Josep Gols; exceptuant-ne la primera trobada,
l’any passat, de les corals a la pròpia catedral, motiu
també de Santa Cecília, no s’havia vist mai més una
concentració de quatre-centes veus a l'uníson i, perquè no
dir-ho, tan ben uniformades.”
“Com proves són amors i no bones raons, nosaltres
pensem si no seria l’hora de tornar a reorganitzar de nou
un altre entranyable Orfeó Tarragoní que portà el nom de
Tarragona com en aquells temps històrics. És ben patent
per la seva pròpia essència la importància i relleu que
donen a Tarragona l’existència d’aquest crescut nombre
de corals en l’actualitat; doncs bé, per què no reunir-les?
Tenim ja de mostra un botó; doncs som-hi. Per
Tarragona. Fem Tarragona cantant i farem també
Tarragona endavant”.
Nosaltres afegim, aquells anys heroics de gran abnegació,
sacrifici i xiulets de màquina de tren passaren a la
16