PDF Activitats d'ortografia: Normes d'ús / Més

ACTIVITATS D’ORTOGRAFIA 

Llengua catalana i literatura 1 

BAT

NORMES D’ÚS Accentuació de la e i la o 

La tonicitat fa referència a l’accent d’intensitat. En un mot hi ha una síl·laba que es pronuncia amb 

més intensitat que les altres, és a dir, té el cop de veu més fort: és la síl·laba tònica. La resta de 

síl·labes del mot són les síl·labes àtones. 

ca-sa lli-bre-ta tor-nar es-cric 

T A A T A A T A T 

En català, no tenim els mateixos sons en posició tònica que en situació àtona. 

– En posició tònica trobem els sons: [ɑ] [ε] [e] [i] [ɔ] [o] [u] 

– En posició àtona trobem els sons: [ə] [i] [u] 

Fixa’t en la relació entre la posició (tònica/ àtona) i el so que apareix: 

El cap del Pep és ros La Isabel és tossuda 

A T A T T T A A A T T A T A 

[ə] [ɑ´] [ə] [ε´] [é] [ó] [ə][i][ə][ε´] [é] [u][ú][ə] 

1 

2 

Encercla amb vermell la síl·laba tònica i amb blau la síl·laba o síl·labes àtones de cada 

paraula: 

timbal H pudor O angelet 

visita I càmera P finestra 

orquestra J fuster Q cotxe 

explicar K pasta R cadira 

quadern L rebut S revisor 

taula M cinta T panxa 

piscina N pintor U llibreta 

Llegeix aquestes sèries de paraules. Identifica la síl·laba tònica i la síl·laba àtona de 

cada paraula i comprova que les paraules de cada grup contenen els sons indicats. 

Després, afegeix una paraula més a cada grup. 

A 

D 

G 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

[ɑ´ ] [ə] B [ə] [ɑ´ ] C [ε´] [ə] 

a-ra a-llà ser-ra 

pa-re des-cans ce-ba 

pa-la lle-vant pe-ra 

[´] [ə] E [ú] [ə] F [ɔ´ ] [ə] 

ti-ra fu-ra ho-ra 

fi-ra su-ma for-ça 

pin-ta plu-ja po-ble 

[ə] [ε´ ] H [ə] [é] I [ó] [ə] 

a-lè tam-bé sor-ra 

al-berg pa-per po-ma 

ad-vers cen-drer tor-re 


BAT 

2


3 

4 

5 

Encercla la síl·laba tònica de cada paraula i identifica quin so conté. Després, escriu 

cada paraula en la casella adequada: 

esquena – penyora – barbamec – estómac – enfora – esperar – balena 

destrossa – espetec – persona – paperam – agafar – trentena – deshora – angelet 

[ ə ] [ ε´ ] [ ə ] [ ə ] [ ə ] [ ɑ´ ] [ ə ] [ ə ] [ ε´ ] 

esquena 

[ ə ] [ ó ] [ ə ] [ ə ] [ ɔ´ ] [ ə ] 

Completa cada casella amb la síl·laba adequada. Fixa’t que la distribució de sons de 

totes les frases és la mateixa. Després, llegeix les frases en veu alta parant molta 

atenció a pronunciar els sons correctament. 

pre 

ban 

dels 

vant 

[ ə ] [ ə ] [ ə ] [ ə ] [ ɑ´ ] [ ə ] [ ə ] [ ɑ´ ] [ ə ] [ ə ] [ ə ] [ ɑ´ ] 

Els es ca mar lans de la ca la d’A la cant 

Els re sen tants de la la del Lle 

Els des ar re de la da Bal cans 

Els des en can tats de la ra ça dels Ge gants 

Pinta la casella que correspon a les síl·labes tòniques. Després transcriu els sons 

vocàlics de cada síl·laba i llegeix les frases adequadament. 

Els es par de nyers de la tre pa d’en Ca bré 

El ca val ca ment de la lle va dels bar bers 

El re fer ma ment de la tre va dels guer rers 

El des mem bra ment de la fes ta dels bar quers 

lats 

sa 


BAT 

3


Segons el criteri de la tonicitat (més o menys intensitat de la veu), els sons es distribueixen en dos 

sistemes: el sistema tònic i el sistema àton. 

Sistema tònic Sistema àton 

i 

u i 

u 

e o 

ε ɔ 

ə 

ɑ 

Aquesta reducció de sons (de set sons tònics a tres sons àtons) es produeix a causa de les transformacions 

següents: 

– Els sons tònics [ ɑ´ ], [ ε´ ], [ é ] es transformen en el so [ ə ] en posició àtona: 

pal → palet gel → gelada rec → regar 

T A T A T A 

[ ɑ´ ] [ ə ] [ ε´ ] [ ə ] [ é ] [ ə ] 

– Els sons tònics [ ɔ´ ], [ ó ] es transformen en el so [ u ] en posició àtona: 

fort → fortalesa tomb → tombar 

T A T A 

[ ɔ´ ] [ u ] [ ó ] [ u ] 

1 

2 

Encercla la síl·laba tònica de cada paraula. Després transcriu els sons vocàlics de cada 

paraula tenint en compte els sons que conté cada sistema (tònic i àton). 

A 

C 

D 

prem-sa E es-pe-rar I e-le-men-tal M abs-te-nir-se 

[e] 

[ə] 

me-ló cam-pa-na J des-or-de-nar N des-a-llot-jar 

B F 

set-ze G em-pen-ta K ron-car O ho-me-not 

tos-sut H hor-ro-rós L es-cor-xa-dor P ca-se-ta 

Escriu tres paraules que continguin els sons indicats en cada cas: 

D 

A 

[ ə ] [ ɑ´ ] [ ə ] 

pa-ta-ta 

[ ə ] [ ´ ] [ ə ] 

ex-pli-ca 

E 

B 

[ ə ] [ ɔ´ ] [ ə ] 

es-mo-la 

[ ə ] [ ε´ ] [ ə ] 

es-pel-ma 

F 

[ ə ] [ ó ] [ ə ] 

re-tor-na 

C 

[ ə ] [ é ] [ ə ] 

re-ben-ta 

G 

[ ə ] [ ú ] [ ə ] 

re-bu-da 


BAT 

4


3 

4 

5 

Indica la síl·laba tònica de cadascuna de les paraules primitives i les derivades 

següents. Després transcriu els sons vocàlics: 

A ar-bre ar-bre-da ar-bris-só ar-bust 

[ɑ´ ] [ə] [ə] [ε´] [ə] [ə] [i] [ó] [ə] [ú] 

B 

C 

D 

E 

mel me-lós mel-me-la-da me-li-flu 

pa-per pa-pe-re-ra pa-pe-ret pa-pe-ram 

bosc bos-cat-ge bos-quet bos-cam 

ronc ron-ca-dis-sa ron-quet ron-ca-da 

Ara, completa aquesta frase: 

El so que correspon a la síl·laba tònica d’una paraula primitiva 

en les paraules derivades. 

Indica quin canvi de sons es produeix quan es desplaça l’accent d’intensitat en 

aquestes formes verbals. Transcriu tots els sons vocàlics de cadascuna: 

A ba-llo ba-lla-va ba-lla-rem ba-llant ba-llés 

B 

C 

D 

E 

pen-so pen-sa-ri-a pen-sés pen-sa-ves pen-sant 

te-mo te-mem te-mi-a te-me-ré te-ment 

cor-do cor-da-ré cor-da-va cor-da-ri-a cor-dant 

tor-no tor-na-ré tor-na-ves tor-nes-sis tor-na-ven 

Col·loca els mots següents, segons els sons vocàlics que presentin, a la graella que els 

correspongui: 

ara – teva – paller – persa – anar – parell – parent – casa – trenta – tretze 

descans – sencer – fase – renec – venda – rentat – advers – herba 

[ á ] [ ə ] [ ə ] [ á ] [ ´ε ] [ ə ] [ ə ] [ ´ε ] [ é ] [ ə ] [ ə ] [ é ] 


BAT 

5


L’ortografia s’ocupa d’establir les correspondències entre els sons i les grafies, és a dir, explica com 

s’escriuen els sons de la llengua. 

La correspondència entre sons i grafies vocàlics és la següent: 

1 

• Els sons tònics no presenten problemes ortogràfics. Cada so s’escriu amb una grafia. 

• Els sons àtons [ə] i [u] presenten problemes ortogràfics perquè cadascun es pot representar amb 

dues grafies diferents: 

[ ə ] → a / e ala, pare 

[ u ] → o / u brutor, mortal 

Subratlla totes les grafies a i e del text següent. Després, classifica les paraules que les 

contenen en les graelles adients segons el so que representen: 

Sona [ ɑ ] 

Sons tònics Grafies 

[ ɑ ] a 

[ ε ] e 

[ e ] e 

[ i ] i 

[ ɔ ] o 

[ o ] o 

[ u ] u 

Algú ha dit que Buthan és, segurament, l’últim paradís del segle XX. Certament 

aquest país, separat dels seus veïns a causa de la geografia tan inaccessible, 

té quelcom de misteriós. Un lloc encara apartat del ritme 

frenètic del progrés humà, on el budisme estricte ordena la vida dels seus 

habitants. 

Sona [ ε ] 

e oberta 

Sons àtons Grafies 

[ ə ] a, e 

[ i ] i 

[ u ] o, u 

Sona [ e ] 

e tancada 

Sona [ ə ] 

vocal neutra 

algú 


BAT 

6

NORMES D’ÚS Els verbs heure, jeure, néixer, treure 

Aquests verbs alternen les vocals a/e en tot el paradigma verbal: 

neixo, naixem; jec, jauré; treuen, trauran. 

Per saber quina forma hem de triar, hem de seguir la norma següent. 

– Escrivim E quan és tònica: neixo, trec, jeus, neix, treu. 

– Escrivim A quan és àtona: naixia, traiem, jauré, trauran. 

Fixa’t, per exemple, en el paradigma dels temps següents: 

1 

2 

Jo trec 

Tu treus 

Ell treu 

Nos. traiem 

Vos. traieu 

Ells treuen 

Jo naixia 

Tu naixies 

Ell naixia 

Nos. naixíem 

Vos. naixíeu 

Ells naixien 

Jo jegui 

Tu jeguis 

Ell jegui 

Nos jaguem 

Vos. jagueu 

Ells jeguin 

Nota: Els derivats d’aquests verbs segueixen el mateix model d’alternança a/e 

Retreure, bestreure, distreure, contreure, extreure, renéixer. 

Treu tu 

Tregui ell 

Traguem nos. 

Traieu vos. 

Treguin ells 

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes formes verbals i omple els buits amb a o e: 

A 

tr uràs 

distr t 

contr gui 

tr t 

B j c 

j ient 

n scuts 

tr ient 

C n ixia 

bestr c 

n squeren 

extr ies 

D n ixi 

n ixeria 

extr t 

contr gué 

E j urem 

contr gui 

contr u 

distr gué 

F tr u 

retr urem 

tr ia 

bestr ies 

G j gui 

tr gui 

n ix 

bestr iem 

H tr iem 

j guda 

n squé 

distr ia 

I extr c 

distr tes 

tr gui 

distr ure 

J n ixerem distr uria 

distr uré 

n ixi 

K distr guis contr uria 

j ia 

n ixent 

L n ixeu 

distr ure 

tr uré 

extr uràs 

M j gut 

n ixerà 

extr iem 

j guem 

Torna a escriure les frases següents tot canviant la persona gramatical segons s’indica: 

A 

B 

C 

D 

No trec els ulls d’aquest quadre. M’encanta! 

(Nosaltres) 

Naixem en l’eterna primavera. 

(Jo) 

Sempre jec al sofà de casa. 

(Vosaltres) 

No li retrec mai res. 

(Nosaltres) 


BAT 

7


3 

4 

5 

Completa la conjugació dels temps següents: 

A 

B 

Fes quatre rodolins amb els quatre verbs següents: treure, néixer, jeure i distreure. En 

un hi ha d’haver la forma àtona i en l’altre la tònica. Fixa’t en l’exemple: 

Sóc nascut al gener Va néixer pel maig 

i per això sóc home de bé. i quan plora ho fa a raig. 

Completa cada frase amb la forma verbal adient: 

A 

B 

C 

D 

E 

jo trec 

tu treus 

ell o ella treu 

nosaltres 

vosaltres 

ells o elles treuen 

jo tregui 

tu treguis 

ell o ella tregui 

nosaltres 

vosaltres 

ells o elles treguin 

A 

B 

C 

D 

C 

jo jegui 

tu jeguis 

ell o ella jegui 

nosaltres 

vosaltres 

ells o elles jeguin 

jo jauré 

tu jauràs 

ell o ella jaurà 

nosaltres 

vosaltres 

ells o elles jauran 

D F 

jo naixia 

tu 

ell o ella naixia 

nosaltres 

vosaltres 

ells o elles naixien 

jo 

tu 

ell o ella 

nosaltres naixem 

vosaltres naixeu 

ells o elles neixen 

Vigileu-lo bé, no li (treure) els ulls de sobre. 

Sempre s’equivoca perquè es (distreure) amb qualsevol cosa. 

Si no (néixer) més criatures, la població s’envelleix. 

Has de complir els teus compromisos si no vols que t’ho 

(retreure). 

Nosaltres sempre (jeure) amb la manta. 

E 


BAT 

8


6 Torna a escriure aquest text, substituint els signes fonètics per les grafies adequades: 

L’any 1985 l[ə]s [ə]xp[ə]dicions qu[ə] inv[ə]stigav[ə]n 

[ə]l continent gl[ə]çat d[ə] l’[ə]ntàr - 

tid[ə] [ə]dv[ə]rti[ə]n l’opinió mundial: [ə]n [ə]l 

cel [ə]ntàrtic hi h[ə]vi[ə] un forat. D[ə] fet [ə]l 

forat [ə]s fei[ə] cad[ə] v[ə]gad[ə] més gran 

des d[ə] 1980… 

[ə]l cap d[ə] poc d’h[ə]ver d[ə]mostrat qu[ə] 

[ə]f[ə]ctiv[ə]ment [ə]l forat [ə]ntàrtic [ə]xis - 

ti[ə], d’altr[ə]s ci[ə]ntífics [ə]visav[ə]n qu[ə], 

[ə]l pol oposat, s[ə] n’[ə]stav[ə] formant un 

altr[ə]. [ə]l cel és com un immens oceà [ə]n 

moviment. Cad[ə] prim[ə]vera [ə]quest oceà 

cre[ə] un r[ə]molí g[ə]gantí qu[ə] [ə]s concentr[ə] 

[ə] l’[ə]ntàrtid[ə] on van [ə] p[ə]rar 

tot[ə]s l[ə]s substànci[ə]s qu[ə] [ə]fect[ə]n l’ozó: 

és [ə]llí on, d[ə] m[ə]ner[ə] [ə]st[ə]cional, [ə]s 

pot [ə]pr[ə]ciar [ə]l forat: és un[ə] [ə]utèntic[ə] 

úlcer[ə] [ə]èri[ə]. [ə]quest fet indic[ə] qu[ə] 

[ə]stà d[ə]s[ə]p[ə]r[ə]ixent l[ə] cap[ə] d’ozó 

[ə]n tot [ə]l pl[ə]net[ə], i [ə]ixò és molt greu. 

7 

Completa cada paraula amb a o amb e i justifica ortogràficament la resposta: 

n ixia 

sabat s 

obri n 

esc mparé 

encendr 

cuin 

mon stir 


BAT 

9

NORMES D’ÚS Particularitats de les formes verbals (o/u) 

Si trobem el so de u àtona al radical d’una forma verbal, busquem la 1a o la 3a persones del present 

d’indicatiu perquè són sempre tòniques. 

portava → porta corria → corro fumaria → fumo ruixaré → ruixo 

[ u ] [ ɔ´ ] [ u ] [ ó ] [ u ] [ ú ] [ u ] [ ú ] 

1 

2 

3 

Completa cada forma verbal amb o o amb u i justifica ortogràficament la resposta: 

p saria 

p gem 

t rnaria 

esf maria 

p nxaves 

Omple els buits amb o o u i escriu al costat de cada forma verbal una altra en la qual 

la síl·laba que has completat ocupi la posició de síl·laba tònica: 

Les samarretes vermelles de l’equip de Vermont Road van o mplir ( omple ) el camp de 

Harrison. L’extrem va començar la correguda per la banda i Doug Gibbons c rria 

( ) al seu darrere per intentar tallar-li la cursa. L’extrem continuava avançant i 

Doug f rçava ( ) la marxa com podia: però amb una finta ràpida cap a la 

dreta, l’extrem el va esquivar i es va llançar cap a la porteria. 

Els darrers minuts de la primera part, els de Vermont van j gar ( ) molt bé, 

amb un Dave que empenyia l’equip endavant fent bones passades des del centre del camp, però 

la defensa del Harrison era bona i sabia suf car ( ) els atacs sense que hi hagués 

cap ocasió de gol. El xiulet va s nar ( ) al final de la primera part i Ray i el 

senyor Raines van anar a tr bar-se ( ) amb els companys de l’equip. 

-Molt bé, seieu i descanseu- els va dir l’entrenador. 

I tots es van asseure o aj pir ( ) disp ats ( ) a esc ltar 

( ) el que els havia de dir. Ray es va sentir marginat per primera vegada quan es 

va ad nar ( ) que els consells que d nava ( ) el senyor Raines 

anaven dirigits a l’equip però no al dotzè jugador, que s’ho mirava des de la línia de banda. 

NIGEL HINTON, L’accident 

Transcriu el so que representa la grafia o en les paraules d’aquest embarbussament: 

Bóta picota picotí de bóta, qui no dirà bóta picota picotí de bóta no beurà vi de la bóta. 


BAT 

10

NORMES D’ÚS Els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir 

1 

2 

Aquests verbs alternen la vocal o/u en tot el paradigma verbal: surto, sortia; cus, cosiré; cull, colliria. 

– Escrivim u quan és tònica: surt, escup, tusso, cull. 

– Escrivim o quan és àtona: sortia, escopiré, tossiria. 

Fixa’t, per exemple, en la conjugació dels temps següents: 

Jo surto 

Tu surts 

Ell surt 

Nos. sortim 

Vos. sortiu 

Ells surten 

! 

Jo sortiré 

Tu sortiràs 

Ell sortirà 

Nos. sortirem 

Vos. sortireu 

Ells sortiran 

Jo cusi 

Tu cusis 

Ell cusi 

Nos. cosim 

Vos. cosiu 

Ells cusin 

Els derivats d’aquests verbs segueixen el mateix model d’alternança o/u. 

Descosir, sobresortir, escollir, recollir. 

Jo collia 

Tu collies 

Ell collia 

Nos. collíem 

Vos. collíeu 

Ells collien 

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes formes verbals i omple cada buit amb o o amb u: 

A 

Escriu les oracions següents en present: 

A Cosia i descosia, li encantava de fer anar l’agulla. 

B 

C 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

c siré 

rec lli 

rec lliràs 

desc sim 

c ll 

esc piria 

sobres rt 

desc siré 

esc p 

s rt 

c sir 

esc pís 

esc pint 

s rten 

sobres rti 

c lliríem 

t ssís 

s rtis 

esc piríem 

rec llissis 

s rts 

desc s 

t ssint 

desc sint 

c sint 

c ll 

s rtiria 

t ssi 

La gent, quan sortia, escopia a terra. 

Sempre tossia quan recollia la cendra. 

esc lliries 

c sís 

desc sissis 

desc sís 

rec llint 

c sis 

desc siré 

rec llint 

c lli 

s rtir 

rec llo 

s rten 

t s 

esc pi 


BAT 

11

NORMES D’ÚS Els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir 

3 

4 

5 

Completa els temps verbals següents amb les formes que hi falten: 

A 

B 

Escriu en pretèrit imperfet les oracions següents. 

A 

B 

C 

Jo surto 

tu surts 

ell o ella surt 

nosaltres 

vosaltres 

ells o elles surten 

jo tusso 

tu tusses 

ell o ella tus 

nosaltres 

vosaltres 

ells o elles tussen 

No surto perquè tusso massa. 

jo 

tu 

ell o ella 

nosaltres cosíem 

vosaltres cosíeu 

ells o elles 

jo collia 

tu collies 

ell o ella collia 

nosaltres 

vosaltres 

ells o elles collien 

Recull la botiga perquè els clients escullin bé la roba. 

Mentre elles cusen nosaltres recollim la roba estesa. 

C 

D F 

jo escolliré 

tu 

ell o ella 

nosaltres escollirem 

vosaltres 

ells o elles escolliran 

jo reculli 

tu recullis 

ell o ella reculli 

nosaltres 

vosaltres 

ells o elles recullin 

Fes vuit rodolins amb els verbs següents: sortir, tossir, cosir i collir. En un hi ha d’haver 

la forma àtona i en l’altre, la tònica. 

No surtis sense moneder 

si a les rebaixes alguna cosa vols fer. 

A 

B 

C 

E 

Sortiré amb en Joan 

i estrenarem la disfressa de Son Goan. 


BAT 

12

NORMES D’ÚS Interferències català-castellà: a/e, o/u 

Hi ha algunes paraules que en català s’escriuen amb e o amb a i en canvi en castellà s’escriuen amb 

una altra grafia. 

Per exemple, avería (en castellà) i avaria (en català). 

Com que es tracta de sons de vocal neutra que cap norma no resol, cal retenir-les bé a fi de no cometre 

incorreccions. 

S’escriuen amb a 

afaitar davant 

ambaixada rancor 

arravatar racó 

assassí sanefa 

avaluar Sardenya 

avaria 

S’escriuen amb e 

assemblea espàrrec 

ebenista punxegut 

efeminat ràfega 

emparar resplendor 

enyorar revenja 

estendard santedat 

esternudar següent 

honestedat seguretat 

litre sergent 

meravella treball 

monestir vernís 

1 

Completa cada paraula amb a o e: 

A Feia una respl ndor en aquell r có! 

B L’edifici de l’ mbaixada és una m ravella. 

C Com m’ nyoro! 

D Aquesta s nefa s’hauria de v rnissar. 

E L’ass mblea s’ mparà en la força de la raó. 

F El v rnís fa est rnudar. 

G L’ mbaixador valuà amb r ncor el tr ball fet. 

H L’ass ssí atacà amb una ràf ga de metralladora. 

I El s rgent té mal geni però tr balla amb honest dat. 

J Sa Sant dat respl ndia de goig. 

K No pogué af itar-se perquè l’av ria deixà la casa sense corrent. 

L Sóc d vant del port de S rdenya. 

M El s rgent cridà: -Que passi l’ass ssí s güent! 

N Ha fet un bon tr ball en el servei de segur tat. 

O La r splendor del sol enlluernava l’est ndard. 

P El meu cosí nyorava el silenci del mon stir. 

Q S’arr vatà amb violència i l’ass mblea es dissolgué. 

R He v rnissat la s nefa de l’habitació. 

S L’ mbaixada ha quedat com una petita m ravella. 

T Contractà dos ass ssins perquè es fessin càrrec de la rev nja. 

U Aquest mon stir és una m ravella de l’arquitectura medieval. 

V Aquell r có guanyarà molt si hi pintes una s nefa. 


BAT 

13


2 

3 

Busca a la sopa de lletres deu paraules de la llista anterior i fes una oració amb cada una: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

Corregeix les errades que trobis en aquestes oracions: 

A Passo l’estiu en un recó de Serdenya. 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

Aquests espàrracs són una maravella. 

L’embaixador s’afeitava en una cel·la del monastir. 

Sóc devant del monastir de Pedralbes. 

T T U G E X N U P M 

E N Y O R A R O A E 

R E S P L E N D O R 

I R I L J O A U S A 

S A B K M X L L I V 

S R O U I L I I N E 

A A R A C O G O R L 

S P B Y J I R J E L 

S M N R A U L A V A 

A E Z A N B C B L U 

El sargent detingué l’assessí devant l’ambaixada. 

Ningú no ha evaluat encara el cost de l’averia. 

El capellà s’amparà en el secret de confessió. 

La resplandor del sol maravella els estrangers. 


BAT 

14


1 

2 

Hi ha un grup de paraules en els quals les grafies o/u no coincideixen en català i en castellà. 

Per exemple, bufetada (en català) i bofetada (en castellà). 

ateneu 

bufetada 

butxaca 

fetus 

focus 

fòrum 

muntanya 

muntar 

mussol 

porus 

S’escriuen amb u 

ritu 

suborn 

sufocar 

superb 

suportar 

tipus 

tramuntana 

trofeu 

turment 

Tònica: 

triomf 

tomba 

ploma 

estoig 

Àtona: 

assortir 

atordir 

avorrir-se 

bordell 

botifarra 

brúixola 

cobrir 

calorós 

capítol 

complir 

títol 

S’escriuen amb o 

cònsol 

embotit 

Empordà 

escàndol 

escopir 

escrúpol 

esdrúixol 

estrafolari 

fonament 

govern 

Hongria 

Joan 

joglar 

joguina 

joventut 

nodrir 

tombar 

Omple cada buit amb o o amb u: 

A Les m ntanyes de l’Empordà s porten la tram ntana. 

B La j ventut de l’atene es n dreix de b tifarres i t rró. 

C És un t rment veure els r ssinyols r stits. 

D El còns l de R mania és del tot estraf lari. 

E No c mplia amb els rit s, era un descregut. 

F S spirava t rbat pel record de les j guines de la infantesa. 

G Estava av rrit de menjar ass rtits d’emb tits. 

H M ntava i desm ntava els mobles, era rig rós i p lit. 

I Hi ha un rèt l que indica el camí d’H ngria. 

pèndol 

podrir 

polir 

polsar 

rètol 

retolador 

rigorós 

robí 

Romania 

rossinyol 

rostir 

sofrir 

sorgir 

sospir 

sostreure 

tamboret 

torró 

Busca a la sopa de lletres deu mots de la llista anterior i fes una frase amb cadascun: 

A I R A T R O P U S 

B H S U M O P L A N 

I J O M U N T A R L 

C O B R I R Y M R T 

O V G N A N M I I N 

L E I C A N R I R E 

M N R T N R E E F M 

T T N M O O U T O R 

F U U V I N N M S U 

M T A N F M O I R T 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 


BAT 

15

NORMES D’ÚS Usos dels temps verbals 

Cal fer atenció als usos dels temps verbals següents: 

1. Pretèrit perfet i pretèrit indefinit 

Aquests dos temps mantenen una oposició quant a ús i funcions. 

PRETÈRIT INDEFINIT 

PRETÈRIT PERFET 

– Expressa un fet molt recent que es percep – Expressa un fet passat. 

com a present. 

Aquest matí hem fet tard a l’escola. 

Ahir vam anar d’excursió. 

– Expressa un fet que abasta el moment en què – Expressa un fet situat fora de l’àmbit en què se 

s’expressa el parlant. 

situa el parlant. 

Al llarg d’aquest segle els canvis socials 

Els ibers poblaren la península durant 

han estat espectaculars. 

uns quants segles. 

1 

2 

2. L’infinitiu 

a) L’infinitiu, a diferència del castellà, no té valor imperatiu. 

No pisar el césped *No trepitjar la gespa 

Per indicar obligatorietat, cal utilitzar: 

– L’imperatiu en frases afirmatives: Fes la feina! 

– El present de subjuntiu en frases negatives: No facis el ruc! 

b) És incorrecte l’ús que fa el castellà d’introduir nova informació amb un infinitiu seguit de la conjunció 

que. 

I, per acabar, *dir que hem estat felicitats per la conselleria de treball. 

Cal introduir-la amb un altre tipus de construcció: 

I, per acabar cal dir que / hem de dir / voldríem dir-vos... 

3. El gerundi 

L’ús del gerundi és correcte quan expressa una acció anterior o simultània a la de l’oració principal: 

Treballa escoltant música / Anant per la carretera, trobaràs un gat. 

L’ús del gerundi, en canvi, és incorrecte quan expressa una acció posterior a la de l’oració principal. 

Corria a molta velocitat *estavellant-se contra una paret. 

Correcta: Corria a molta velocitat i es va estavellar contra una paret. 

Completa les oracions següents. Conjuga el verb indicat en el pretèrit perfet o el 

pretèrit indefinit. 

A aixecar-se Aquest matí jo un pèl tard. 

B anar La setmana passada vosaltres a veure el partit de futbol 

C barallar-se Durant aquest mes us unes deu vegades. 

D tenir Avui, de matinada, jo un malson. 

E néixer El meu avi al segle passat. 

F anar Aquesta tarda les meves amigues i jo a jugar un partit de volei. 

G fer Durant aquesta setmana els conductors d’autobús vaga. 

Construeix tres oracions que expressin ordres afirmatives amb els verbs següents. Fes 

servir la segona persona del plural i l’imperatiu: 

A Reciclar: 

B Lluitar: 

D Llençar: 

E Combatre: 


BAT 

16


3 

4 

5 

6 

Construeix tres oracions que expressin ordres negatives. Fes servir la segona persona 

del plural i el temps present de subjuntiu: 

A 

B 

C 

Trepitjar: 

Contaminar: 

Malversar: 

Completa les construccions següents amb una oració introduïda per un gerundi. 

Comprova que l’acció que expressa el gerundi sigui anterior o simultània a la del verb 

de l’oració principal: 

A 

B 

C 

D 

Va esperar en Joan 

Torna a casa 

Va guanyar la cursa 

Treballa 

Corregeix les construccions de gerundi incorrectes que trobis en aquestes oracions: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

Corre vencent tots els obstacles. 

Cuina escoltant les notícies. 

S’animà mirant el partit. 

Començaren l’excursió cansant-se de seguida. 

Rebé el xec mirant-lo amb delit. 

Juga pensant en la final del torneig. 

Ensopegà caient estrepitosament. 

Corregeix les construccions d’infinitiu incorrectes que trobis en aquestes oracions: 

A 

B 

C 

D 

E 

No és saludable menjar a deshora. 

I també recordar que el partit es jugarà el mes que ve. 

Serà millor callar, no fos cas que partíssim peres. 

I, sobretot, tenir cura del material que heu llogat. 

Finalment, esperar que tot funcioni segons el pla previst. 


BAT 

17


1. En les oracions compostes cal fer atenció a la correlació de temps verbals que es produeix entre 

l’oració principal i l’oració subordinada. 

ORACIÓ PRINCIPAL 

Present d’indicatiu 

Vull 

Pretèrit indefinit 

Han decidit 

Pretèrit perfet 

Van demanar 

Condicional simple 

Voldria 

Condicional compost 

Hauria volgut 

ORACIÓ SUBORDINADA 

Pretèrit imperfet 

Si tornaves aviat 

Pret. imp. de subj. 

Si tornessis aviat 

Pret. plusq. de subj. 

Si haguessis tornat aviat 

ORACIÓ SUBORDINADA 

Present de subjuntiu 

que trobis un xicot 


que es construeixi una escola 

Imperfet de subjuntiu 

que construïssin una escola 

Imperfet de subjuntiu 

que tots hi participéssiu 

Pret. plusq. de subjuntiu 

que tots hi haguéssiu participat 

2. Oracions condicionals 

Cal fer molta atenció en l’ús de temps verbals en les oracions condicionals. 

1 

2 

ORACIÓ PRINCIPAL 


t’ho explicaria tot. 


t’ho explicaria tot. 

Condicional compost 

t’ho hauria explicat tot 

FORMES INCORRECTES 

*Present de subjuntiu 

*que construeixin una escola 

*Present de subjuntiu 

*que tots hi participin 

*Pret. plusq. en la principal 

*Hagués volgut 

FORMES INCORRECTES 

*Pret. plusq. de subj. 

*t’ho hagués explicat tot. 

Completa les sèries següents. Fes l’atenció a l’ús dels temps verbals. 

A Vol que anem a sopar plegats. 

• Voldria 

• Hauria volgut 

B S’estima més que fem les paus. 

• S’estimaria més 

• S’hauria estimat més 

C M’agrada que sortim. 

• M’agradaria 

• M’hauria agradat 

Completa les oracions següents amb el temps verbal que correspongui. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

Si em feies petó, jo (dedicar un poema) 

Si m’haguessis trobat abans, tu (estalviar un problema) 

Si fes el que li dic, no (tenir tants problemes) 

Si haguessin arribat abans, no (menjar tan malament) 

Si t’haguessis aixecat abans, no (perdre l’autobús) 

Si no fumessis tant, (trobar-se millor) 

Si no fossis tan desconfiat, (tenir més amics) 

Si haguessis estalviat més, (comprar una casa) 


BAT 

18

NORMES D’ÚS Els verbs ser i estar 

1 

2 

Els verbs ser i estar presenten, en alguns casos, vacil·lacions quant a l’ús d’un o altre verb. 

Els usos principals són els següens: 

SER 

– Existència d’un subjecte. 

La vida és així. Les coses són com són. 

– Esdeveniment d’un fet. 

La cita serà a les deu. El recital és demà. 

– Localització o situació en l’espai. 

En Pep és a casa. 

Els llibres són al tercer prestatge. 

– Estat com a característica definidora: 

L’Anna és nerviosa. La Joana és tranquil·la. 

– Oracions passives. 

El concert ha estat suspès. 

El seient és reservat. 

! 

L’ús del verb ser per indicar “localització o situació en l’espai” és l’aspecte que ocasiona més conflicte 

a causa de la interferència amb el castellà, que utilitza el verb estar. 

CATALÀ 

On és en Pere? No el trobo enlloc! 

Els catàlegs són a l’agència. 

No sé on són les claus. 

Completa aquestes endevinalles amb els verbs ser o estar: 

A 

B 

ESTAR 

– Localització en l’espai (estada temporal). 

En Joan s’està uns dies a Mallorca. 

Tota la setmana en Marc estarà en un congrés. 

– Estat com a característica transitòria. 

En Joan està nerviós, demà ja estarà més 

tranquil. Està dret, no para mai. 

– Com a verb auxiliar seguit de gerundi, trobarse 

en el curs de fer una cosa. 

La Carme està llegint. Els infants estan jugant. 

CASTELLÀ 

¿Dónde está Pedro? No lo encuentro… 

Los catálogos están en la agencia. 

No sé dónde están las llaves. 

Completa les oracions següents amb la forma adequada dels verbs ser o estar: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

Sempre al mateix lloc 

i humida. 

Quan buida mitja, 

quan s’omple plena i mitja 

i quan mitja mitja. 

(jo) en un balcó, en una escala, 

i en un terrat. de pedra, 

de fusta, i de ferro. 

La llum la meva mare 

i (jo) fill de la foscor; 

un francès mon pare 

i ma pàtria tot el món. 

On en Quim? Fa hores que el busco! 

En Joan tres dies a Eivissa. 

Aquest germà teu un petit desastre! 

En Quim estudiant a la biblioteca. 

No sé mai on la caixa d’eines. 

Aquesta filera reservada per a les autoritats. 

El recital a punt de començar. 

La meva professora de llengua una persona molt seriosa. 

L’aigua del mar salada. 

C 

D 


BAT 

19

NORMES D’ÚS Alternatives a “lo” 

El català presenta un sistema d’article compost per dos elements: 

el (masculí) la (femení) 

El castellà, en canvi, disposa de tres articles: 

el (masculí) la (femení) lo (neutre) 

CATALÀ 

EL (masculí) el pa, l’home, l’arbre 

LA (femení) la poma, l’aigua, la feina 

A conseqüència del contacte entre llengües, el lo castellà ha penetrat en el sistema de l’article català. 

A fi de corregir aquesta interferència, cal veure els usos de l’article lo castellà i els recursos de què 

disposa el català per evitar-lo. 

Primer ús: Funció abstractiva 

El lo castellà posa de manifest un matís d’indefinició. Representa un valor neutre: 

lo que pasó / lo del aceite / lo que te dije… 

a) L’article el. 

Recursos 

b) Els demostratius això i allò 

c) Les expressions la cosa, el fet, el cas, l’assumpte… 

d) Un substantiu equivalent. 

e) Reestructuració de l’oració. 

1 

Tradueix al català aquestes oracions: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

Lo de tu tío es un gran problema. 

No sé lo que le pasa por la cabeza. 

Tenemos que arreglar lo de las multas de tu primo. 

No me vuelvas a hablar de lo de ayer. 

CASTELLÀ 

EL (masculí) el vino, el chico, el sillón 

LA (femení) la manzana, la vida 

LO (neutre) lo bueno, lo que hice 

No sé lo que pasó 

No sé el que va passar. 

Exemples 

Lo que firmaste no tiene validez. 

Allò que vas signar no té validesa. 

Lo del presidente fue un escándalo. 

L’assumpte del president fou un escàndol. 

No distingue entre lo bueno y lo malo. 

No distingeix entre la bondat i la maldat. 

Lo que más me molesta es su risa. 

Em molesta, sobretot, la rialla que té. 

Lo que más daño me hizo fue su actitud de provocación hacia los demás. 

Lo del trabajo tendrá consecuencias para todos. 

Nadie sabe nada de lo nuestro. 

No sabes lo que te conviene. 


BAT 

20


1 

Segon ús. Funció intensiva 

El lo castellà pot també destacar l’element al qual acompanya i intensificar la qualitat que presenta: 

Lo bien que lo pasé! → lo pasé muy bien. 

Els recursos de què disposa el català per evitar aquest ús són els següents: 

a) més / menys 

b) tan … com 

RECURSOS 

c) com … de / que … que 

d) que n’ ... de 

e) quant 

EXEMPLES 

Ven lo más pronto posible. 

Vine al més aviat possible. 

Anda lo más de prisa que puedas. 

Camina tan aviat com puguis. 

¡Lo bonito que era! 

Com era, de bonic! Que bonic que era! 

¡Lo chulo que era! 

Que n’era, de fatxenda! 

¡Quién sabe lo lejos que está! 

Qui sap quant lluny és! 

Tercer ús. Formant part de modismes 

El lo castellà també es troba en un gran nombre de modismes. Els principals són: 

CASTELLÀ 

a lo grande 

a lo lejos 

a lo largo y a lo ancho 

a lo loco 

a lo mejor 

lo demás 

lo más mínimo 

por lo demás 

por lo visto 

Corregeix les formes de l’article lo que apareixen en aquestes frases: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

No t’imagines lo car que era aquell país. 

Escriu-me lo més aviat que puguis. 

No saps lo bé que ens ho passarem junts. 

Lo difícil que és trobar un bon xicot! 

No pots fer-te una idea de lo ràpid que corria. 

He comprovat lo estrany que és aquest cosí teu. 

Lo divertit que va ser! 

CATALÀ 

en gran 

a la llunyania 

de cap a cap 

a la babalà 

potser 

la resta 

gens ni mica 

això de banda 

pel que sembla 

CASTELLÀ 

en lo referente a 

en lo sucesivo 

por lo menos 

a lo sumo 

de lo lindo 

por lo sano 

por lo civil 

lo mejor de lo mejor 

por lo general 

CATALÀ 

pel que fa a 

d’ara endavant 

si més no 

pel cap alt 

d’allò més bé 

en sec 

civilment 

el bo i el millor 

en general 


BAT 

21


H 

I 

J 

K 

No recorda lo malament que ho vam passar. 

Vine lo més d’hora que puguis. 

No saps lo tendre que és quan vol. 

Fes-ho tot lo bé que sàpigues. 

2 

Tradueix aquestes oracions: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

O 

Ha viajado a lo largo y ancho del país. 

En lo sucesivo tendrás que espavilarte solo. 

A lo sumo tendrá un par de trajes nuevos. 

Por lo visto tiene las ideas muy claras. 

No me importa lo más mínimo. 

Por lo general es un buen alumno. 

A lo mejor tienes suerte y sale contigo. 

La carretera se divisaba a lo lejos. 

Siempre pide lo mejor de lo mejor. 

Siempre haces las cosas a lo loco. 

Nos lo pasamos de lo lindo. 

Tienes que cortar por lo sano. 

Se casaron por lo civil. 

Por lo menos dáselo en mano. 

Todo lo hace en grande. 


BAT 

22


3 

4 

5 

6 

Subratlla els determinants d’aquesta carta al director. Indica a quina classe pertanyen: 

Jardí desolat 

“Faune mutilat / brollador eixut / jardí desolat / de ma joventut”. Així comença una de 

les més boniques poesies del mallorquí Joan Alcover. Jardí desolat és, en aquest estiu tan 

sec, l’aspecte dels nostres arbres. Ens diuen, des del servei competent, que no patim. Jo, 

ja fa uns quants dies que pateixo. En els meus dies de joventut, els nostres arbres, els vells 

plataners dels nostres carrers, no perdien la fulla fins a la tardor. I en aquells anys tam - 

bé patíem una “pertinaz sequía”, com se’ns deia amb el llenguatge de l’època. Recor - 

do com cada dia, pel meu carrer, un dels més llargs de l’Eixample, un home carregat amb 

una mànega omplia d’aigua els sots dels arbres. L’aigua l’agafava d’un trepilló que hi ha - 

via a la vorera. D’això se’n deia regar, i no hi feia poca barrila, la mainada! 

Escriu la forma d’article que convingui en cada cas: 

A iniciació 

F infidelitat 

B alarma 

G hostilitat 

C incredulitat 

H indecència 

D efa 

I universalitat 

E única 

J indiferència 

Escriu la forma de preposició + article que calgui: 

A 

B 

C 

D 

E 

Corregeix els lo amb estructures diferenciades: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

Vinc hort. 

Vaig hospital. 

Corro boscos. 

Passejo obaga. 

Torno mercat. 

S’estima més fer lo més difícil. 

Lo bona que va quedar aquella paella! 

Mai no li explicarem lo que va passar entre nosaltres. 

Lo simpàtic que era! 

No m’importa lo més mínim. 

No saps lo lluny que vam arribar! 

Lo que pensava ho segueixo mantenint. 

F 

G 

H 

I 

J 

Camino ombra. 

Ho dono petits. 

La crido altaveu. 

Sóc escola. 

Vinc estació. 

Avui, dissabte 14 d’agost de 1999 

K 

L 

M 

N 

0 

K 

L 

M 

N 

0 

essa 

Índia 

espera 

hostatge 

inquietud 

El ven quiosc. 

Dorm ombra. 

Li dóna conserge. 

Ho fa engròs. 

Ho escalfa avi. 


BAT 

23

NORMES D’ÚS Formes no personals del verb 

El gerundi és una forma verbal que acaba 

sempre amb les consonants –nt. 

Cal vigilar d’escriure la grafia t perquè, 

generalment, no es pronuncia. 

1 

Segons la conjugació a la qual pertany el verb la 

vocal anterior és diferent: 

primera conjugació –ant: cantant, saltant, tornant. 

segona conjugació –ent: perdent, estenent, rient. 

tercera conjugació –int: tenint, dormint, venint. 

Escriu el gerundi de cada verb. Després, inventa una frase a partir de cada gerundi. 

Tornar → 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

català 

-nt 

cantant 

corrent 

dormint 

Recollir → 

Perdre → 

Seduir → 

Maleir → 

Explicar → 

Pensar → 

Venir → 

Cosir → 

Témer → 

Conduir → 

castellà 

-ndo 

cantando 

corriendo 

durmiendo 


BAT 

24

NORMES D’ÚS Formes no personals del verb 

1 

Els principals verbs que presenten participis i gerundis irregulars són: 

INFINITIU PARTICIPI GERUNDI INFINITIU PARTICIPI GERUNDI 

absoldre absolt absolent entendre entès entenent 

admetre admès admetent establir establert establint 

atendre atès atenent fondre fos fonent 

aparèixer aparegut apareixent imprimir imprès imprimint 

aprendre après aprenent moldre mòlt molent 

beure begut bevent obrir obert obrint 

caldre calgut calent ofendre ofès ofenent 

caure caigut caient pertànyer pertangut pertanyent 

cobrir cobert cobrint plaure plagut plaent 

complir complert complint poder pogut podent 

comparèixer comparegut compareixent pretendre pretès pretenent 

conèixer conegut coneixent resoldre resolt resolent 

córrer corregut corrent riure rigut rient 

coure cogut/cuit coent romandre romàs romanent 

creure cregut creient sofrir sofert sofrint 

descloure desclòs descloent suspendre suspès suspenent 

dir dit dient treure tret traient 

dur dut duent vèncer vençut vencent 

empènyer empès empenyent venir vingut venint 

Completa les oracions següents amb la forma de participi del verb indicat: 

A suspendre Hauré l’examen d’anglès. 

B vèncer Hem la mandra. 

C pretendre Havia enamorar-me. 

D conèixer Hem un bon nano. 

E aprendre Hem la lliçó. 

F descobrir Ha l’enigma. 

G imprimir Hauran la revista. 

H dur Havien els canelons. 

I complir Ha la seva promesa. 

J atendre Havia els ferits. 

K romandre Han palplantats. 

L descloure Ha els llavis. 

2 

Completa les oracions amb les formes de gerundi dels verbs indicats: 

A dir Anem el que pensem. 

B resoldre Estic els mots encreuats. 

C atendre Aneu els malalts. 

D sofrir Estem una cosa de no dir. 

E empènyer Anem l’armari. 

F aprendre Estàs logaritmes. 


BAT 

25

NORMES D’ÚS quan/quant 

1 

2 

3 

Omple cada buit amb la paraula adequada: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

quan 

quant 

nois vindran a la festa? 

arribi el bon temps, sortirem. 

temps fa que no véns al parc? 

llibretes has de comprar? 

Torna et sembli. 

gent que hi ha! 

Compta fan tres i tres. 

Digues-me amb nois has sortit. 

No sé tornaré. 

quanta 

quants 

Completa cada refrany amb quan, quant o quants i explica què vol dir: 

A 

B 

C 

QUAN 

- Fa referència al temps. 

- És invariable. 

- Ho podem substituir per 

“en quin moment”. 

Quan arribarà? 

No m’ha dit quan sortirem. 

El rector no es recorda de era escolà. 

Pepa la rampelluda, que tot veu se li antulla. 

en va deixar el rei Herodes! 

Llegeix aquest diàleg i omple cada buit amb la paraula adequada: 

quan 

quant 

quanta 

QUANT 

- Fa referència a la quantitat. 

- Té flexió de gènere i de nombre: quant, quanta, quants, quantes. 

Quant val? 

Quanta gent vindrà? 

Ja sé quants nois serem. 

Quantes noies han arribat? 

català 

quan 

quant 

castellà 

cuando / cuándo 

cuanto / cuánto 

quants 

quantes 

callis, t’ho explicaré tot. 

et posis nerviós, crida ben fort! 

quilòmetres has de fer? 

costa tot plegat? 

prendràs una decisió? 

No sé amics vindran. 

euros dius que val això? 

Avisa’m arribis. 

dies falten perquè acabi l’any? 

quantes 

Ei, Pol, no sé vegades t’he trucat aquest matí, sí, sí, uns cops, 

doncs cap a quarts de nou, no ho sé… volia avisar-te que aquest matí sortia 

de casa m’he trobat en Quim i m’ha donat dues entrades per al concert dels Ja t’ho diré. 

Que valen? Doncs, ni un duro, que me les ha regalades! 

J 

K 

L 

M 

N 

O 

P 

Q 

R 


BAT 

26

NORMES D’ÚS tan/tant 

1 

2 

3 

Completa les oracions següents amb les formes tan o tant. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

No corris ! 

Vine aviat com puguis. 

Si triga , marxaré. 

Era vell que no podia caminar. 

És silenciós com un gat. 

Vindré si vols com si no vols. 

Penso en tu… 

No remenis el cul. 

M’agrada el teu vestit! 

No t’hi acostis , que et cremaràs. 

No siguis fresc! 

És bo que me’l menjaré tot. 

No vulguis córrer . 

Encercla i corregeix la forma equivocada de cada filera de frases: 

1 

2 

3 

4 

5 

a) Fa tan fred! b) No corris tant! c) Treballa tan bé! 

a) No t’enfadis tant! b) Fa tan el ximple! c) Arriba sempre tan tard! 

a) És tant ruc! b) No et pentinis tant! c) No mengis tant! 

a) Em crida tant! b) No m’abracis tan fort! c) El recordo tan! 

a) M’estima tant! b) No riguis tan! c) Pinta tan bé! 

Inventa una continuació per a cada oració: 

A 

B 

C 

Si menges tan 

Si menges tant 

Camina tan 

Camina tant 

TAN 

- S’escriu davant d’adjectiu o adverbi. 

És tan bonic! Corre tan ràpid! 

M’han dit que parlen tan 

M’han dit que parlen tant 

català 

tan 

tant 

TANT 

- S’escriu en els altres casos. 

No mengis tant. Tant que l’estimava! 

N 

O 

P 

Q 

R 

S 

T 

U 

V 

W 

X 

Y 

Z 

castellà 

tan 

tanto 

M’agrada que faci 

que l’esperava! 

fred. 

No embrutis la cuina. 

M’agrada que siguis eficaç. 

En Quim no és esquerp com en Pol. 

No te’l miris ! 

Com podeu menjar ! 

Està trista que no sé com consolar-la. 

No embrutis ! 

Sempre vas brut? 

És valent… 

Per què te’l mires ? 

Estic amoïnat que no sé si me’n sortiré. 


BAT 

27

NORMES D’ÚS Pronoms relatius 

1 

2 

FORMES 

Els pronoms relatius són: que, què, qui, on, el qual, la qual, els quals i les quals 

FUNCIONS 

Els pronoms relatius acompleixen dues funcions: 

a) Pronominalitzen un element que ha aparegut anteriorment anomenat antecedent. 

b) Enllacen dues oracions. 

T’he presentat un amic. L’amic és argentí. 

T’he presentat un amic que és argentí. 

TIPUS DE CLÀUSULA QUE INTRODUEIXEN 

Els pronoms relatius introdueixen dos tipus de clàusules: 

a) Adjectives: clàusules que ocupen el lloc d’un adjectiu, fan la funció de C. N i l’antecedent del pronom 

és proper. 

La situació que et plantejo és difícil. 

b) Substantives: clàusules que ocupen el lloc del substantiu, fan funcions pròpies del substantiu i 

no tenen antecedent o és de tipus genèric (la gent, les coses…). 

Els que surtin a la nit no s’aixecaran. / Parla’m del que vulguis. 

FUNCIÓ DEL PRONOM 

El pronom relatiu, com a pronom que és, realitza una funció sintàctica dins la clàusula subordinada. 

La simpatia que tens és postissa. El noi de qui t’he parlat és el meu fillol. 

CD CP 

Subratlla l’element repetit de cada parell d’oracions, substitueix-lo per un pronom 

relatiu i col·loca la segona oració dins la primera: 

A 

B 

C 

D 

E 

Hem fet un pacte. El pacte no es pot trencar. 

Tinc un assumpte entre mans. No et puc encara parlar de l’assumpte. 

La ciutat és bonica. Jo visc a la ciutat. 

La noia és argentina. Jo em vaig associar amb la noia. 

El dia va ser inoblidable. Ens vam conèixer aquell dia. 

Identifica les clàusules relatives. Digues si són substantives o adjectives i assenyala la 

funció de l’oració i la funció del pronom. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

El que fas pertany al món de la fantasia. O P 

La carta que has rebut és estrangera. O P 

En Pep no és el que sembla. O P 

Lliurarem un premi a qui el mereixi. O P 

Qui surti amb el tren de les cinc arribarà massa d’hora. O P 

He tingut un somni que m’ha impressionat molt. O P 

No entenc el que dieu. O P 


BAT 

28


1 

2 

ANTECEDENT 

CONSTRUCCIONS 

EQUIVALÈNCIES 

CONSTRUCCIONS 

INCORRECTES 

L’antecedent del pronom que pot ser: 

a) Personal 

El voluntari que et vaig presentar treballa a Ghana. 

b) No personal 

La joia que li vaig regalar em va costar un ull de la cara. 

El pronom que apareix en les construccions següents: 

a) Que: La idea que tinc és genial. 

b) Article + que: El que fas m’avorreix. 

c) Prep. + art. + que: No t’adones del que fas. 

El pronom relatiu que es pot substituir per el qual, la qual, els quals 

i les quals en les clàusules adjectives explicatives. 

El conductor, que havia begut massa, no s’adonà del cop. 

el qual 

a) És incorrecte substituir el pronom que per el qual, la qual… en les 

clàusules adjectives especificatives. 

*El conductor el qual havia begut massa… 

b) La construcció prep. + art. + que és incorrecta quan es pot substituir 

per prep + art. + qual. 

*Els alumnes amb els que treballo són vitals. 

amb els quals 

En canvi, és correcta quan es pot substituir per aquell/a/s/es, 

això/ allò que. 

No pensis tant en el que et preocupa. 

allò que 

No treballis amb els que et critiquen. 

aquells que 

Subratlla el pronom relatiu de cada oració, busca’n l’antecedent i digues si és personal 

o no personal: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

Els plànols que ha fet l’arquitecte no s’ajusten a les nostres necessitats. 

Va trobar una mossa que el va dur pel bon camí. 

Va tornar a veure una pel·lícula que havia vist a la infantesa. 

La gent que va apressada sol viure en tensió. 

Va regirar uns calaixos que l’ompliren de records. 

Va reclamar la custòdia del fill que tingué amb la Neus. 

No és conscient de la quantitat de problemes que tenim. 

L’aprenent que vas acomiadar treballa a la botiga de la competència. 

Va fer uns pastissets que ningú no podrà imitar. 

Digues la funció del pronom de les clàusules relatives de l’exercici anterior: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 


BAT 

29


3 

Omple cada buit amb la construcció adient: 

que (prep.) + art. + que prep. + art. + qual 

4 

5 

6 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

fas no es correspon dius. 

La festa vas organitzar va ser un èxit. 

No crec gens dius. 

La crònica has fet és molt polèmica. 

No es recorda li vam prometre. 

Ha entrevistat un actor fa el pi mentre contesta les preguntes. 

No s’adona pot arribar a fer. 

Fa sempre creu que és legítim. 

Digues a quin tipus d’oració pertanyen les clàusules de l’exercici anterior: substantives 

o adjectives. 

A 

B 

C 

Substitueix el pronom relatiu que per el qual allà on sigui possible: 

A 

B 

C 

D 

E 

Les persones que passen l’estiu a la platja han de vigilar les cremades del sol. 

Aquella tarda, que va ploure tant, la recordo amb alegria. 

La butaca, que està espatllada, sempre em toca a mi. 

No ha fet els deures que li vaig recomanar. 

El pis que m’ha tocat d’herència és grandíssim. 

Corregeix les construccions incorrectes que trobis en aquestes oracions: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

L’eina amb la que treballo és perillosa. 

No pensis en el que t’han dit. 

La conferència en la que vas participar tingué ressò a la premsa. 

El llibre en el que tant has treballat no podrà ser publicat enguany. 

Es burla del que fa tothom. 

No sap del que parla. 

La pressió a la que ens han sotmès és fora mida. 

D 

E 

F 

G 

H 


BAT 

30


ANTECEDENT 

CONSTRUCCIONS 

EQUIVALÈNCIES 

QUÈ 

QUI 

a) No personal 

b) Personal 

La bibliografia amb El noi amb qui surts 

què treballes és sòlida. és un fatxenda 

a) preposició + que a) Qui 

La ploma amb què es- Qui no vulgui venir… 

crius és caríssima. b) article + qui 

Els qui vinguin s’ho 

passaran bé. 

c) Preposició + qui 

L’agent amb qui 

col·labores és corrupte. 

Les construccions prep + què i prep. + qui es 

poden substituir per les construccions prep. + 

art. + qual. 

Les eines amb què treballo són deficients. 

amb les quals 

ON 

a) No personal(lloc) 

El camí per on passo 

és ple de roselles. 

a) On 

El poble on passo l’estiu 

és molt avorrit. 

b) preposició + on 

L’indret d’on vinc és 

molt acollidor. 

a) Preposició + què 

L’empresa on treballo… 

en què 

b) Prep. + art. + qual 

L’empresa en la qual 

treballo… 

CONSTRUCCIONS INCORRECTES 

a) prep. + art. + qui és incorrecta quan es pot substituir per prep. + art. + qual. 

*La noia de la qui et parlo es diu Blanca. 

de la qual 

b) prep. + art. + qui és correcta quan es pot substituir per aquell/a/s/es que: 

No et refiïs dels qui parlen molt. 

d’aquells qui 

c) Cal fer atenció a l’ús col·loquial que representa amb el relatiu que construccions que necessiten 

prep + què/ qui. 

La situació *que et parlo és compromesa. 

La situació de què et parlo és compromesa. 

A fi de no equivocar-se, cal situar de forma ordenada els elements de la clàusula. Així veiem si el 

verb demana preposició i quina preposició demana: Jo et parlo de la situació. 

1 

Omple cada buit amb la construcció adient: 

qui art. + qui prep. + qui prep. + què on prep. + on 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

No sé la raó 

fan la festa són els meus amics. 

et queixes. 

La ciutat visc és olímpica. 

La persona lluitem és molt influent. 

La drecera passo cada dia és plena de maduixeres. 

No saps les mentides em refereixo. 

Les coses li parles no són prou entenedores. 

El poble vaig néixer té mar i muntanya. 

Donarem el premi faci prou mèrits per obtenir-lo. 

tingui les idees clares que parli. 


BAT 

31


2 

3 

4 

5 

Digues a quin tipus d’oració corresponen les clàusules de l’activitat anterior. 

A 

B 

C 

Subratlla totes les possibles construccions de pronom relatiu: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

El tren (en el que / que / en què / en el qual) hem viatjat fa massa soroll. 

Els teus nebots (qui / de qui / dels quals) tant parles, són aquí. 

Els bastons (amb què / amb els que / amb els quals) camines t’aguanten prou bé. 

Els amics (dels que / dels qui / de qui / dels quals) et refiaves t’han traït. 

La situació (en la que / en què / en la qual / que) et trobes és fruit de l’atzar. 

El descontrol (en qui / en què / en el que / en el qual) has viscut no té nom. 

El parany (en què / en el qual / en el que) hem caigut és obra dels teus. 

El llac (on / en el que / en què/ en el qual) ens hem banyat és molt gran. 

L’infant (amb el que / que / amb qui / amb el qual) jugaves s’ha fet gran. 

No conec els secrets (als que / als quals / a què) et refereixes. 

Substitueix les construccions amb pronom relatiu per d’altres d’equivalents: 

A 

B 

C 

D 

E 

La font on hem begut té un doll d’aigua de colors virolats. 

El xiquet amb qui jugaves ha caigut i s’ha fet mal. 

El forn on compro el pa cada dia fa unes pastes sensacionals. 

L’agent a qui et vaig presentar treballa en moltes agències. 

L’habitació on he passat els millors moments és la dels meus germans. 

Substitueix el relatiu que per altres construccions en cas que no sigui correcte. A fi de 

no equivocar-te, compon ordenadament els elements de la clàusula: 

A 

B 

C 

D 

L’alumne que vam lliurar el premi va fer un plagi. 

D 

E 

F 

El pressupost que em baso s’estableix a partir de les despeses de l’any passat. 

La gent que et burles és més competent que no pas tu. 

El professor que vas adreçar-te ha fet una tesi excel·lent sobre aquest tema. 

G 

H 

I 


BAT 

32


1 

2 

ANTECEDENT 

Aquests pronoms relatius poden tenir l’antecedent personal o no personal. 

S’usen preferentment: 

a) En construccions que altrament serien ambigües: 

El pare de la Marta, el qual s’ha presentat a oposicions, és un bon comptable. 

b) Quan l’antecedent és lluny. 

CONSTRUCCIONS 

a) Substituint les construccions prep + qui / què 

El veí amb qui parlaves és de la broma. 

amb el qual 

La causa per què lluites és una utopia. 

per la qual 

b) Substituint el pronom que en les clàusules adjectives explicatives. 

Aquelles persones, que tenen fills, viuen atrafegades. 

les quals 

c) En la construcció de relatiu possessiu, és a dir, quan el pronom relatiu acompleix la funció de complement 

del nom 

La Marta els germans de la qual són uns dropos ha fet un bon curs. 

Construcció: Nom + preposició + el qual, la qual… 

CONSTRUCCIONS INCORRECTES 

Quan el pronom relatiu fa de CN és incorrecta qualsevol altra construcció que no sigui: 

Nom + prep. + el qual… 

*La Marta que els germans són uns dropos… 

els germans de la qual 

Insereix la segona oració dins la primera tot pronominalitzant l’element repetit. Indica 

la funció del pronom relatiu. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

He begut en una font. L’aigua de la font era fresquíssima. 

Vam conèixer un soldat. La cara del soldat tenia moltes marques. 

He fet un pacte. Els termes del pacte són de compliment estricte. 

Hem acabat un treball. Les il·lustracions del treball són una primícia. 

He comprat ous. La qualitat dels ous està garantida. 

M’han regalat unes flors. L’olor de les flors s’escampa per tota la casa. 

Corregeix les construccions incorrectes: 

A 

B 

Vam beure en una font que l’aigua estava contaminada. 

Hem trobat una pedra que les arestes són finíssimes. 


BAT 

33

MÉS ACTIVITATS Vocalisme: els sons àtons 

1 

2 

3 

Omple cada buit amb a o e i justifica ortogràficament la resposta. 

espelm s 

torr 

ànim 

rour 

poet 

Classifica els mots següents en la taula segons el nombre de sons de vocal neutra que 

contenen. Després, llegeix les paraules en veu alta pronunciant-les adequadament. 

margalida – bregar – magnanimitat – caçadora – cansament – replantejar – zona 

plataforma – caseta – pelegrinatge – ase – esgargamellar-se – regenerador 

parlamentària – transcendental – resta – predeterminista – maridatge – espellissament 

recaptador – perceptible – malabarista – pastisseria – elasticitat – rebequeria 

magatzematge – irreflexiva – esgarrapada – remenadissa 

1 so [ ə ] 2 sons [ ə ] 3 sons [ ə ] 4 sons [ ə ] 5 sons [ ə ] 

Transcriu els sons vocàlics tònics de les paraules destacades d’aquesta frase. Després, 

llegeix-la en veu alta. 

Un rus que tenia un ris ros, s’estava al ras sense fer res. 


BAT 

34


4 

Llegeix aquest poema i contesta les preguntes. 

L’Elionor 

L’Elionor tenia les ganes de plorar 

1 

A 

B 

catorze anys i tres hores ni aquella irreprimible 

quan va posar-se a treballar. sensació de solitud. 

Aquestes coses queden Les dones deien que el que li passava 

enregistrades a la sang per sempre. era que es feia gran i aquells mals 

Duia trenes encara es curaven casant-se i tenint criatures. 

i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”. L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia 

La gent se l’estimava, predicció de les dones, 

l’Elionor, tan tendra, va créixer, es va casar i va tenir fills. 

i ella cantava mentre El gran, que era una noia, 

feia córrer l’escombra. feia tot just tres hores 

Els anys, però, a dins la fàbrica que havia complert els catorze anys 

es dilueixen en l’opaca quan va posar-se a treballar. 

grisor de les finestres, Encara duia trenes 

i al cap de poc l’Elionor no hauria i deia “sí senyor” i “bones tardes” 

pas sabut dir d’on li venien 

FONÈTICA 

Fes les activitats següents a partir de les paraules del poema: 

Transcriu tots els sons de vocal neutra del poema. 

Transcriu tots els sons de u àtona. 

MIQUEL MARTÍ I POL 


BAT 

35


C 

D 

1 

A 

B 

Busca exemples dels sons següents. 

Pensa un altre mot que rimi amb cada paraula de la llista que has elaborat en l’activitat 

anterior: 

trenes → penes 

[ ε´ ][ ə ] [ ε´ ][ ə ] 

Fes les activitats següents: 

ORTOGRAFIA 

Completa la taula amb paraules del poema que continguin el so [ ə ]. 

Justifica ortogràficament les grafies en negreta d’aquestes paraules: 

posar-se 

curaven 

plorar 

[ ɑ´ ] [ ε´ ] 

[ é ] [ ɔ´ ] [ ó ] 

Noms i adjectius Formes verbal 

Singular Plural Terminació Arrel 

Masculí Femení Última lletra Penúltima lletra 


BAT 

36

MÉS ACTIVITATS Consonantisme 

1 

2 

3 

Transcriu els sons consonàntics d’aquest embarbussament i pronuncia’l 

adequadament. 

Una gallina xica, tica, mica 

xica, tica, mica, camacurta i 

camacurta i ballarica, 

va tenir sis fills xics, tics, 

mics, camacurts i ballarics; 

si la gallina no hagués estat 

Explica, a partir d’aquests exemples, la fonètica i l’ortografia dels sons oclusius a fi de 

mot. 

Omple els buits amb les grafies que corresponguin. Justifica, al costat, la norma 

ortogràfica. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

uaresma 

pi es 

esno 

ineu 

il·licitu 

delin üent 

tren ar 

paque 

filòle 

ràpi 

ballarica, els sis fills no 

haurien estat xics, tics, mics, 

camacurts i ballarics. 

cub / cap fred / pet mag / groc 

àrab / esquerp càlid / sort llarg / metàl·lic 


BAT 

37


4 

Llegeix el text i contesta les preguntes que hi ha a continuació: 

Tres teories de l’extinció 

Actualment hi ha tres teories sobre les causes de l’extinció del mamut, 

que es calcula que va tenir lloc fa uns 8.000 anys: 

1. La sobreexplotació. Es basa en la hipòtesi que l’ésser humà va caçar 

el mamut fins a extingir-ne l’espècie. Dóna suport a aquesta teoria el 

fet que s’han trobat nombrosos ossos de mamut a les cavernes habitades 

per tribus primitives. Però, alhora, no s’han trobat prou armes per 

garantir que tenien capacitat de caçar. 

2. El canvi climàtic. Una segona teoria afirma que l’extinció es va produir 

per un canvi de clima que va introduir modificacions irreversibles en 

l’hàbitat del mamut, tant en la seva cadena alimentària com en la 

seva capacitat per sobreviure. 

3. La malaltia. Una teoria afirma que els humans podrien haver introduït 

alguna malaltia que va delmar els mamuts. 

No obstant això, els experts creuen més probable que la desaparició 

es degui a la combinació de més d’una d’aquestes causes. 

El Periódico (31-X-99) 

A Escriu tres paraules del text que continguin el so de e oberta ([ ε ]) i tres que 

continguin el so de o oberta ([ ɔ ]). 

[e oberta] 

[o oberta] 

B 

Transcriu els sons de [ ə ] que trobis en aquesta frase: 

Actualment hi ha tres teories sobre les causes de l’extinció del mamut. 

C Pensa i escriu tres paraules que rimin amb prou: 

PROU 

D 

Justifica ortogràficament les grafies en negreta d’aquestes paraules: 

cavernes 

teoria 

tenien 

calcula 

E 

Explica per què l’article la no s’apostrofa en el sintagma la hipòtesi. Pensa i escriu 

cinc exemples més en què l’article la no s’apostrofa per la mateixa raó. 

Justificació: 

Altres exemples: 

F 

Assenyala les síl·labes tòniques i àtones del segon paràgraf del text. 


BAT 

38


5 

6 

Busca en aquesta sopa de lletres deu paraules que contenen els sons [ s ] i [ z ]: 

Ara, escriu les paraules que has trobat i justifica ortogràficament les grafies que 

representen els sons de essa sorda i essa sonora: 

Pronuncia bé les tirallongues següents. Després, escriu-les en lletres: 

A 

B 

C 

D 

E 

[ ləs ɔ´ kəz əzmɔ´ lən əl bék ə ləs sɔ´ kəs ] 

[ əlz ɑ´ ztrəz əls sɑ´ strəs sus´tən əzɑ´ strəs ] 

[ ə lə kɑ´ zə si kɑ´ sə əm móltə trɑ´ sə sótə əl sɑ´ lzə ə lə bɑ´ sə ] 

[ əls sɔ´ γrəz əlz ɔ´ γrəz əz méʒən ləs sɔ´ βrəz o fɑn ləz ɔ´ βrəs ] 

[ əlz ɑ´ βis són sɑ´ βis ] 

R E C A N Ç A Z I P 

S E D O T Z E I A S 

P E S A R O I S I E 

A S I I O I S S I M 

S D A N S A C O M I 

S O S I D T O E Z O 

C I N I A P I O L Z 

P A S N A D O R P I 

O G U I O N A A Y N 

A N O Z A M A P I C 

Paraula Justificació ortogràfica 


BAT 

39


7 

Llegeix el text següent i contesta les preguntes que hi ha a continuació: 

Per la majoria d’experts en el llenguatge, l’espècie humana és l’única que pot disposar d’un 

instrument de comunicació tan sofisticat. Per aquests experts, els humans som els únics éssers 

capaços de fer servir el llenguatge com un codi simbòlic i creatiu. No obstant això, estudis 

recents semblen posar en dubte aquestes creences. Les investigacions s’han dut a terme amb el 

primat més intel·ligent i més semblant a l’home, conegut per ximpanzé pigmeu, encara que els 

experts prefereixen anomenar-lo bonobo, ja que en realitat no és un ximpanzé ni tampoc és 

petit. D’una banda, els estudis han revelat que aquests bonobos són capaços d’utilitzar, en un 

entorn de laboratori, un sistema de símbols segons el seu criteri i sense recompensa. 

De l’altra, s’ha descobert que en el seu medi natural aquests ximpanzés utilitzen certs signes de la 

mateixa manera que els éssers humans fem servir els senyals de circulació, per indicar a qualsevol 

individu itineraris o l’existència d’un perill. 

A 

B 

Encercla les síl·labes tòniques que apareixen en aquesta frase: 

El Periódico, 29 de març de 1998 

Per la majoria d’experts en el llenguatge, l’espècie humana és l’única que pot disposar 

d’uns instruments de comunicació tan sofisticat. 

Transcriu els sons vocàlics dels mots següents: 

experts 

prefereixen 

mateixa 

perill 

dubte 

humans 

laboratori 

criteri 

ximpanzé 

home 

primat 

estudis 

C Escriu dos mots que rimin amb cadascun dels següents: 

intel·ligent – 

pigmeu – 

experts – 

instrument – 

D 

Posa cinc exemples extrets del text seguint les indicacions: 

la grafia o sona [ ɔ ] 

la grafia o sona [ o ] 

la grafia o sona [ u ] 


BAT 

40


E Explica què és un dígraf i posa’n cinc exemples del text. 

Dígraf: 

Exemples: 

F Busca en el text dos exemples de diftong creixent i dos altres de diftong decreixent: 

Diftong creixent: 

Diftong decreixent: 

G 

Transcriu fonèticament els sons consonàntics que apareixen destacats en negreta al 

text: 

majoria – 

H 

Explica l’ortografia de les grafies subratllades del text. 

espècie – 

I 

J 

Digues per què la forma tan en el context tan sofisticada no porta t final. 

Explica la diferència de significat entre aquestes dues paraules: 

revelar: 

rebel·lar: 

K 

Busca al text: 

– Tres paraules agudes sense accent: 

– Tres paraules planes sense accent: 

– Tres paraules esdrúixoles: 

– Dues paraules amb accent diacrític: 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 

– 


BAT 

41


8 

9 

Busca en aquesta sopa de sons dotze mots distribuïts de la manera següent: n’hi ha 

tres amb cadascun dels sons següents [ʃ], [ʒ], [tʃ] i [tʒ]. Escriu-los a la graella de més 

avall i justifica ortogràficament la resposta: 

ʒ ə z u s ə p λ i z ə p 

t n i k o b r u ʃ ə r¯ r 

m o n m e t ʃ ə p ə i u 

ɔ s i ʃ t p i ʒ λ ɔ w ʒ 

p ə j z ɑ d ʒ ə k ʃ w e 

s i λ λ ɔ w t ʃ t ʒ i k 

m i t ʃ ʒ ə s u l p t t 

t o t ə n ə β ə ʒ k k ə 

ɡ z ə i s ə ʃ k ɑ ʃ ə ʒ 

d ʒ ʒ o r¯ s i t ʃ p ʒ i 

p ɑ λ u p ɔ r ə ʃ m d λ 

p ɑ d ʒ ə p t ʃ i o ə u 

Forma fonètica Forma gràfica Justificació ortogràfica 

Prepara aquest dictat seguint les regles del joc d’en Quim. En primer lloc, llegeix el text 

fixant-te bé en les paraules subratllades. En tres minuts has de memoritzar el lloc que 

ocupen les paraules i les grafies que contenen. Després, tapa el text i completa el que 

apareix a continuació. 

Ja t’ho deia que al jardí d’en Jordi trobaríem el metge i el jutge amb mal de fetge recollint 

feixes. Però els vam trobar al garatge d’en Jaume preparant el boix de Nadal. Hi havia molta 

disbauxa perquè al jutge li va caure sutge a sobre i, com que és un xerraire, es va estar 

queixant tota la tarda com un ximplet. 

t’ho deia que al d’en trobaríem el i el amb mal 

de recollint . Però els vam trobar al d’en preparant el 

de Nadal. Hi havia molta perquè al li va caure a sobre 

i, com que és un , es va estar tota la tarda com un . 


BAT 

42


10 Llegeix atentament el poema i contesta les preguntes que apareixen a continuació: 

Cançó del faroner 

El faroner del Cap de Creus 

Potser ja no es fondrà als esculls 

encén el foc amb llum de lluna. 

ni es desfarà contra la terra. 

Duu barba llarga fins als peus 

i mai no menja ni una engruna. 

Fa tres mil anys que vetlla el far 

i ja ha viscut set-cents naufragis. 

Té la mirada al fons del mar 

i sempre canta mals presagis. 

El faroner del cap de Creus 

ja sols espera una donzella: 

“Vindrà vermella fins als peus, 

en una barca amb bona estrella. 

A 

B 

C 

D 

E 

Transcriu fonèticament els sons vocàlics tònics dels quatre primers versos del poema: 

El faroner del Cap de Creus Duu barba llarga fins als peus 

encén el foc amb llum de lluna. i mai no menja ni una engruna. 

Digues amb quin mot rimen al poema les paraules següents. Transcriu els sons 

vocàlics de la rima: 

A creus C lluna E far 

B 

[ε´ w] 

Portarà l’alba al fons dels ulls 

i avançarà cap a la terra”. 

El faroner del Cap de Creus 

encén el foc amb llum de lluna. 

Duu barba llarga fins als peus 

i mai no menja ni una engruna. 

naufragis D donzella F escull 

Indica les elisions i sinalefes que apareixen en aquest poema. 

Escriu dos exemples del text que continguin diftong decreixent: 

MIQUEL DESCLOT 

L’arbre de la mona. Ed. Barcanova 

Digues quin tipus d’accent conté la forma té del text i explica per què s’accentua. 


BAT 

43


F 

Destria els mots del text que contenen els sons següents: 

• oclusiu ´ vibrant múlt. 

dental vocal alveolar vocal 

sord sonor 

• lateral ´ nasal 

palatal vocal alveolar vocal 

sonor sonor 

• fricatiu oclusiu vibrant 

vocal alveolar bilabial vocal alveolar vocal 

sord sord sonor 

G 

H 

I 

J 

Escriu dos exemples del text en què la grafia g representi el so [ ʒ ] i dos 

més en els quals representi el so [ g ]: 

[ ʒ ] 

• • 

[ ɡ ] 

• • 

Escriu dos exemples del text en què la grafia c representi el so[ s ] i dos 

més en què representi el so [ k ]: 

[ s ] 

• 

[ k ] 

• 

• • 

Justifica ortogràficament les grafies en negreta de les paraules següents: 

donzella 

menja 

cançó 

llarga 

presagis 

Aprèn el poema de memòria i recita’l fent atenció a l’entonació i a la pronúncia adequada 

dels sons. 


BAT 

44


11 

Completa cada paraula amb l o l˙l: 12 

13 

14 

A La inte igència dels a acantins és i imitada. 

B La co ecta que va fer el co ega al co egi fou co ossal 

C L’idi i amb la Cami a és i egítim. 

D L’a egació que es troba a la carpeta li a és nu a. 

E Té una fa era per co eccionar ga icismes. 

Escriu n, nn, m, mm, mp per completar cada paraula: 

A 

B 

C 

D 

E 

L’A a quedà co oguda a causa de la su tuositat de la impre ta. 

Ha ca viat l’a fiteatre i ha quedat exe t de pagar impostos. 

La Susa a ha dibuixat una circu ferència i ensa. 

L’assu te de l’a fitrió que va te tar els co vidats amb a fetamines va ser 

un escàndol. 

L’empre ta de Jerusale és pere e en el te s. 

Completa cada mot amb la grafia adequada: 

A à / ar: Després de preg a Al prepar un bon sop . 

B é / er: La Rosa tingu un af amb el port i s’organitzà un bon merd . 

C è / er: Va arribar al pis cinqu sense al i no va pod prendre ni un caf . 

D í / ir: En Mart recoll el pat i va part cap a Tahit . 

E ó / or: Amb molta trist un seny a l’avi tocava el tamb mentre 

xarrupava el porr . 

F ò / or: Sempre diu aix i all per la veritat és que la fl li ha fet sortir 

el pl del c . 

G ú / ur: En dej és tab pensar en el fut . 

Posa la hac on calgui: 

A 

B 

C 

D 

E 

Avui és un dia benaurat perquè hem aniilat l’enemic a Montjuïc. 

A Montcada i Reixac totom ha exalat aire contaminat. 

Air vaig trobar l’am que buscaves a l’ivernacle. 

A Montblanc han issat una bandera exuberant. 

Alesores arribà el boemi menjant cacauets. 


BAT 

45


15 

16 

17 

Indica els emmudiments i les sensibilitzacions que hi hagi en aquests refranys: 

A 

B 

C 

D 

E 

Sant Arnau tanca el vent amb clau. 

Entre marit i muller, embolicar-s’hi és mal fet. 

D’aiguardent i malvasia, cal fer-ne barreja, Maria. 

Amb les dones i amb el mar s’ha de saber navegar. 

Del vint-i-u al vint-i-nou, empaita el cabirol. 

Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses: 

A Totes les paraules que comencen per col- geminen la ela com 

per exemple col˙lecció, col˙laboració… B 

C 

D 

E 

F 

Els mots aquarel ˙ la i franel ˙ la presenten rima consonant. 

Davant de b, p i m escrivim m tret dels mots enmig, 

tanmateix i benparlat. 

Les paraules que comencen amb anfi- i circun- s’escriuen amb n. 

Tots els derivats de compte s’escriuen amb mp. 

Geminar consisteix a doblar la consonant. 

G Els sons oclusius a fi de mot s’ensordeixen tret 

dels mots club i fred. 

H 

I 

J 

Els sons fricatius i africats a fi de mot se sonoritzen quan 

els segueix una vocal. 

Un emmudiment consisteix a no escriure un so que pronunciem. 

Una sensibilització consisteix a pronunciar un so que 

generalment no sona. 

Prepara aquest dictat. En primer lloc, subratlla les consonants geminades. Després 

llegeix-lo diverses vegades atentament i demana a algú que te’l dicti: 

La immensa majoria d’il . legals passen la frontera de manera fraudulenta. 

Connecten amb xarxes internacionals que col . loquen els immigrants innocents 

en llocs il . lícits. Tenen l’al . licient de fer una vida digna i tranquil . la però 

aquesta fal . lera és la major part de vegades una simple il . lusió. 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 


BAT 

46


18 Llegeix atentament aquest poema i contesta les preguntes de més avall: 

Vaca suïssa 

Quan jo m’embranco en una causa justa 

com En Tell sóc adusta i arrogant: 

prou, s’ha acabat! Aneu al botavant 

vós i galleda i tamboret de fusta! 

La meva sang no peix la noia flaca 

ni s’amistança amb el cafè pudent. 

Vós no sou qui per grapejar una vaca, 

ni un àngel que baixés expressament. 

Encara us resta la indefensa cabra, 

que sempre ha tingut una ànima d’esclau. 

A mi no em muny ni que s’acosti amb sabre! 

Tinc banyes i escometo com un brau. 

A 

B 

C 

D 

Encercla les síl . labes tòniques de la primera estrofa del poema. 

Posa exemples de diftong del text que continguin els sons següents: 

• [áw]: [wá]: 

• [ów]: [ɔ´ w]: 

• [ε´w]: [jə]: 

Pensa tres mots que rimin amb: 

• brau: 

• pudent: 

• fet: 

• cega: 

Escriu els mots del text que continguin so de [ ʎ ] i de [ ʒ ] i pronuncia’ls adequadament: 

[ ʎ ] [ ʒ ] 

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, 

l’he bramulat per comes i fondals, 

i no espereu que me’n desencamini 

la llepolia d’un manat d’alfals. 

Que jo mateixa, si no fos tan llega, 

en lletra clara contaria el fet. 

Temps era temps hi hagué una vaca cega: 

jo sóc la vaca de la mala llet! 

PERE QUART 

Bestiari. La Galera 


BAT 

47


E 

Escriu exemples del text en què la grafia o es pronunciï de la manera següent: 

so [ ɔ ]: 

grafia o so [ o ]: 

so [ u ]: 

F 

Escriu exemples del text en què la grafia e es pronunciï de la manera següent: 

so [ ə ]: 

grafia e so [ e ]: 

so [ ε ]: 

G 

H 

Transcriu el so de les grafies en negreta. Fixa’t en el so (sord o sonor) que segueix. 

sóc adusta vós i galleda tamboret de fusta 

sóc la vaca peix la noia baixés expressament 

tingut ànima manat d’alfals fos tan 

bramulat per comes i fondals 

Posa exemples del text de mots que continguin els sons següents: 

oclusius 

bilabial dental velar 

sord sonor sord sonor sord sonor 

prou 

fricatius 

labiodental alveolar palatal 

sord sord sonor sord sonor 


BAT 

48

MÉS ACTIVITATS Consonantisme: casos particulars 

1 

2 

Corregeix les errades de les oracions següents i justifica ortogràficament les solucions: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

No ha fet gaire fred. 

S’escriu amb hac perquè és una forma del verb haver. Es pot substituir per havia. 

Ens em trobat molt sols. 

Ha retrobat l’amic que tan enyorava! 

No ho podrem fer cap altra dia. 

Em cantat molt i estic afònic. 

M’agrada perquè treballa tant bé! 

Me’n vaig ha París. 

La nostre situació és força difícil. 

No a fet res del que havíem decidit! 

Quant arribi el fred, encendrem el foc. 

Prepara el dictat que tens a continuació. En primer lloc, subratlla les formes següents: 

a / ha 

em / hem 

L’Alceste ens ha citat a tota una colla de la classe per aquesta tarda, 

en acabat de dinar, al solar, no gaire lluny de casa. L’Alceste és amic 

meu, està gras que peta, li agrada molt menjar, i si ha dit de trobarnos 

és perquè el seu pare li ha comprat una pilota de futbol nova i 

farem un partit terrible. És maco, l’Alceste. 

Ens hem trobat al solar a les tres de la tarda, érem divuit. Calia 

decidir com formar els equips perquè fóssim el mateix nombre de jugadors 

a cada banda. L’àrbitre ha estat fàcil. Hem triat l’Agnan. 

SEMPÉ-GOSCINNY, El petit Nicolas 


BAT 

49


3 

4 

Encercla la paraula o expressió incorrecta de cada fila i explica la causa de la 

incorrecció: 

1 

2 

3 

4 

5 

6 

7 

8 

a) Ha d’espavilar molt. b) Tinc que anar al metge c) Havia de pensar-m’ho 

a) Casi ho has endevinat. b) És freqüent tenir por. c) És un treball de qualitat. 

a) No hi ha ninguna solució. b) No tinc cap problema. c) No coneixeu cap mag? 

a) A més, tinc pressa. b) I ell, a més a més, c) Tinc mal de coll 

serà puntual. i ademés mal d’orella. 

a) Des de que he arribat, b) Ho sap des del primer c) Hi anirem des d’allà. 

sóc el més feliç! moment. 

a) Vosaltres comenceu, b) Ja hem acabat, la resta c) Tu i jo marxem, els demés 

els altres ja s’hi afegiran. l’enllestirem demà. ja ens trobaran. 

a) T’has adonat del problema b) No s’adona de les c) Aviat em vaig donar conta 

que tenim? qualitats que té. de les dificultats que té. 

a) No tinc que dir-te res més. b) Havia de resoldre c) No has de fer-te el valent 

un munt de problemes. d’aquesta manera. 

Digues si són veritables o falses les afirmacions següents: 

1 

2 

3 

4 

5 

6 

7 

8 

9 

10 

La forma quan, sense t, expressa quantitat................................................................... 

La forma ha s’escriu amb hac quan es pot substituir per havia................................. 

La forma altre s’escriu sempre amb e perquè és invariable........................................ 

Expressem obligació amb la perífrasi tenir que............................................................. 

La forma donar-se conta és més correcta que adonar-se conta.............................. 

Tan s’escriu sense t quan al darrere hi ha un adjectiu o un adverbi........................... 

La forma em s’escriu sense hac quan es refereix a mi................................................ 

A la frase “No hi ha ningun noi” no hi ha cap incorrecció............................................ 

Si després de des de hi ha un que, la preposició de s’elimina................................... 

A la frase: “Els demés ja vindran” hi ha una incorrecció.............................................. 


V 

F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

BAT 

50


5 

6 

Corregeix les errades que contenen aquestes frases: 

A A les cinc i mitja tinc hora al dentista. 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

Si no ho vol fer, pues que no ho faci! 

Visc en Barcelona i passo l’estiu en França. 

A mida que creixia era més infeliç. 

M’agrada aixecar-me d’hora pel matí. 

Mira, mentres tu fas el dinar jo faré els llits. 

L’autobús passa a les cinc menys vint. 

No ho vaig acabar doncs tenia molta pressa. 

Treballo millor per la nit que pel matí. 

Mentres acabes de decidir què fas, m’asseuré a la butaca. 

Pel matí he d’anar a fer uns encàrrecs urgents. 

Digues si les afirmacions següents són veritables o falses: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

L’article la no s’apostrofa davant de noms de lletra. .................................................... 

La forma tan es refereix a temps i tant es refereix a quantitat. ................................ 

A la frase “Vinc del hort” no hi ha cap incorrecció. ...................................................... 

La forma és pertany al verb ser i es és un pronom feble. ........................................... 

La forma pues castellana equival sempre a la forma doncs. ..................................... 

L’article la no s’apostrofa davant de la paraula illa, perquè comença 

amb una i àtona. ................................................................................................................. 

La preposició de no s’apostrofa davant de mots que comencen 

amb una hac aspirada. ....................................................................................................... 

La forma els demés és més correcta que el resto. .................................................... 

La preposició a seguida de l’article el es contreu en al tant si el mot 

que segueix comença en vocal o en consonant. .......................................................... 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 


BAT 

51


7 

Troba la construcció incorrecta de cada grup. Encercla-la i explica la causa 

de la incorrecció: 

1 

2 

3 

4 

5 

6 

7 

8 

9 

10 

a) Compra pa i aigua. 

b) Treballa i estudia. 

c) No i anirà ningú. 

a) Estaven jugan. 

b) Anaven caminant. 

c) Arribarem cantant. 

a) Hi ha molta gent. 

b) N’hi ha gent. 

c) N’hi ha molta. 

a) El comte, si us plau! 

b) Vas errat de comptes 

c) Ja he sortit de comptes. 

a) Hi ha tres solucions. 

b) Hi havia molts problemes. 

c) N’hi haurà una sorpresa. 

a) Cantes o balles? 

b) Per dinar farem carn o peix. 

c) No o sap ningú. 

a) Treballes ho no fas res? 

b) Encara no ho has après? 

c) Només ho sé jo. 

a) No hi arribarem mai. 

b) Es dutxa hi canta. 

c) No hi tinc res a veure, jo. 

a) M’expliques un conte? 

b) En el conte de sumar 

t’has equivocat. 

c) He llegit el conte 

de la Ventafocs 

un munt de vegades. 

a) Fan la feina a temps. 

b) Compren i venen a fira. 

c) Em crident massa. 


BAT 

52


8 

Resol aquest qüestionari: 

1 Explica la diferència entre a/hai fes una frase de cada. 

Ús de a: 

Ús de ha: 

2 

Explica quan hem d’escriure tan / tant i fes una frase amb cada forma. 

Ús de tan: 

Ús de tant: 

3 

4 

5 

Com s’expressa l’obligació? Posa’n exemples. 

Quina preposició es fa servir per introduir les parts del dia? Posa’n exemples. 

Explica la diferència entre i/hi i posa exemples de cada cas. 

Ús de i: 

Ús de hi: 

6 

7 

8 

Indica en quins casos l’article la no s’apostrofa i posa’n exemples. 

Escriu dues frases amb la forma altre i dues amb la forma altra. Explica les diferències 

entre aquestes dues paraules. 

Escriu deu paraules que continguin la grafia q seguida de diftong. 

quantitat, 

9 

Escriu tres parelles de paraules que es diferenciïn amb l’accent diacrític i explica 

el significat de cada element de la parella. 

– 

– 

– 

10 Escriu amb lletres les hores següents: 

8:50 : 9:45 : 

10:25 : 13:40 : 


BAT 

53

MÉS ACTIVITATS La síl·laba i el diftong 

1 

Llegeix aquest fragment del poema “Luard, el mariner” de Josep Maria de Sagarra i 

contesta les preguntes: 

La balada de Luard, el mariner 

Luard és una pell socarrimada, 

i és una llengua que no tasta gras; 

clatell pelut, i la gorra enfonsada 

fins al nas; 

samarreta de plom, cul de cabàs. 

Quatre dents que s’escapen vironeres, 

d’un trosset de bigoti atapeït, 

A 

B 

C 

D 

E 

Assenyala les síl·labes tòniques i les síl·labes àtones del poema. 

Transcriu els sons vocàlics tònics del poema. 

ulls amb un pam d’ulleres, 

i unes ungles més negres que la nit. 

Luard, cos rebaixat, fortor d’esquer, 

Torna a escriure el poema amb tots els mots separats en síl·labes: 

La ba-la-da de Lu-ard el ma-ri-ner 

Escriu les paraules del poema que continguin dígrafs i classifica-les segons si el dígraf se 

separa o no. 

Dígrafs que se separen Dígrafs que no se separen 

Recita el poema amb una entonació i una fonètica adequades. 

peus seguidors de totes les tresqueres, 

cridaire, mentider i home de bé, 

Luard, el mariner! 

JOSEP MARIA DE SAGARRA. Cançons de rem i de vela. 

Ed. Selecta-Catalònia 


BAT 

54


2 

Fixa’t que aquestes són les respostes equivocades d’una prova sobre el diftong. Indica 

quina era la pregunta, identifica on es troba l’errada en la resposta i formula la resposta 

correcta: 

Pregunta 

Resposta incorrecta 

Resposta correcta 

Pregunta 



Pregunta 



Pregunta 



Pregunta 



Pregunta 



Un diftong està format per una vocal que fa de nucli (a, e, o) i un so 

marginal que l’acompanya ([j], [w]). 

Els grups gua, gue, gui, guo, qua, que, qui, quo necessiten una dièresi 

per indicar que sona la u. 

Sí, totes les llengües comparteixen un mateix sistema de diftongació 

perquè totes tenen vocals que s’ajunten i formen diftongs. 

N’hi ha de creixents, que s’articulen amb la boca oberta i de decreixents, 

que s’articulen amb la boca tancada. 

No, les combinacions i, u + vocal no formen diftong quan es troben a fi 

de paraula. Per exemple: història. 

La i i la u, però en casos excepcionals qualsevol altra vocal pot acomplir 

aquesta funció. Per exemple: paella. 


BAT 

55


3 

4 

5 

6 

Defineix cadascun dels conceptes següents i posa’n exemples: 

- síl·laba: 

- dígraf: 

- diftong: 

- diftong creixent: 

- diftong decreixent: 

- hiat: 

- accent diacrític: 

- dièresi: 

Indica si les vocals subratllades formen diftong i justifica la reposta: 

paella 

enciam 

cridaire 

així 

guerra 

Accentua les paraules que calgui i justifica ortogràficament la resposta: 

anaveu 

facilment 

esglesia 

torneu 

aixo 

Posa accent o dièresi, si cal, i justifica la resposta: 

maleim 

confii 

raim 

Lluis 

reinventar 


BAT 

56


7 

Llegeix aquesta cançó popular catalana i contesta les preguntes següents: 

La calma del mar 

Quan jo tenia pocs anys 

el pare em duia la barca, 

i em deia quan siguis gran 

no et fiïs mai de la calma. 

Bufa ventet de garbí, 

vent en popa i mar bonança 

que anirem cap a llevant 

fins a la ratlla de França. 

a) Encercla amb un color les síl·labes tòniques i amb un altre les síl·labes àtones. 

b) Transcriu els sons vocàlics. 

c) Escriu els diftongs i classifica’ls: 

He estat un home valent 

i no he girat mai la cara; 

quan he sentit a la pell 

l’urpa de la torbonada. 

Mes, ai, avui que sóc vell 

i ja no em llevo a trenc d’alba, 

compto les hores despert 

i em fa basarda la calma. 

creixents decreixents 

d) Indica el tipus de contacte vocàlic que es produeix entre mots consecutius. 


BAT 

57

MÉS ACTIVITATS Accentuació 

1 

Transcriu els sons vocàlics que representen les grafies en negreta d’aquestes paraules 

extretes del text (atenció als sons [i]/[j] i [u]/[w]). 

experiència 

prèviament 

necessària 

situació 

alteració 

Dexeus 

actiu 

qual 

importància 

beure 

qualitat 

quantitat 

població 

anomalies 

relacionades 

prou 

gaire 

meitat 

adequadament 

causa 

estudien 

Localitza al text els contactes entre mots consecutius, anota’ls aquí i transcriu-los. 

passa un → [əw] 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

O 

P 

Q 

R 

S 

T 

U 


BAT 

58


1 

2 

L’accent diacrític serveix per distingir parelles de mots que s’escriuen igual però tenen significats diferents. 

Els principals casos són els següents: 

bé contrari de malament be animal 

béns fortuna, riquesa bens animals (xais) 

bóta, bótes recipient bota, botes sabata, verb botar 

déu, déus ésser suprem deu, deus número, verb deure 

dóna, dónes verb donar dona, dones femella 

és verb ésser es pronom feble 

féu passat del verb fer feu present del verb fer, territori 

fóra verb ser fora contrari de dins 

mà part del cos ma possessiu àton 

més quantitatiu mes part de l’any 

mòlt participi de moldre molt quantitatiu 

món univers mon possessiu àton 

Fixa’t que la major part de parelles que contenen accent diacrític es diferencien en el 

so vocàlic. Classifica els mots de la llista (tret de la parella més/mes que conté el so de 

[e]) segons el canvi de so que presentin: 

[ e ] / [ ε ] 

Posa l’accent, quan calgui, i pronuncia adequadament. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

[ o ] / [ ɔ ] [ e ] / [ ə ] [ ɑ ] / [ ə ] [ o ] / [ u ] 

No està gens be que maltractis el meu be. 

Va invertir tots els bens que tenia en un ramat de bens. 

Amb aquestes botes no pots botar damunt les botes de vi. 

Els grecs adoraven més de deu deus. 

Aquesta dona sempre dona tot el que té. 

No es correcte que a última hora es canviï l’horari dels actes. 

Ell, ahir, feu el seu treball. Avui cal que vosaltres feu el vostre. 

Fora divertit que tots féssim la classe fora del centre. 

Ma mare té la ma trencada. 

El mes que m’agrada mes es el mes de febrer. 

He comprat molt cafè però ja l’he molt quasi tot. 

Mon pare m’ha ensenyat a comprendre millor el mon. 


BAT 

59


3 

4 

Fes una frase amb cadascun dels mots següents: 

A bé: 

be: 

B bóta: 

bota: 

C déu: 

deu: 

D dóna: 

dona: 

E és: 

es: 

F féu: 

feu: 

G fóra: 

fora: 

H mà: 

ma: 

I més: 

mes: 

J mòlt: 

molt: 

K món: 

mon: 

Tria el mot adient per omplir cada buit: 

bé, béns 

be, bens 

bóta, bótes 

bota, botes 

déu, déus 

deu, deus 

féu feu 

món mon 

mà ma 

fóra fora 

A 

B 

C 

D 

A 

B 

C 

A 

B 

C 

D 

A 

B 

C 

A 

B 

C 

D 

A 

B 

C 

A 

B 

En Quim no es troba gaire 

Al meu germà li han regalat un negre amb potes rosses. 

Els de cal Masdéu tenen un valor incalculable . 

L’altre dia un cotxe va atropellar un ramat de 

Hem comprat una per guardar el vi blanc. 

M’han regalat unes noves per a l’hivern. 

Com aquest noi, sembla que estigui nerviós. 

venir tan tard com sempre. 

Josep, quants diners em ? 

Shiva és un dels de l’hinduisme. 

Sempre juga el a la loteria. 

Ell el problema sense l’ajuda de ningú. 

el favor d’estar-vos quiets. 

El és un concepte medieval. 

germà sempre vol tenir la raó. 

Al hi ha moltes llengües diferents. 

oncle i cosí juguen a bàsquet. 

pare no té nas, ma mare és xata. 

mare sempre fa uns macarrons boníssims. 

Dóna’m la que t’ajudaré a travessar el pont. 

cosina té un Ford que funciona de meravella. 

Maria, surt a ara mateix! 

bo que comencessis a estudiar. 


BAT 

60


1 

2 

3 

D’altres parelles de paraules que es diferencien per l’accent diacrític són les següents: 

Classifica les parelles de la llista anterior segons el canvi de so que presentin: 

Accentua, quan calgui, i pronuncia adequadament: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

móra, móres fruit mora, mores dona àrab 

nét, néta, néts, nétes relació de parentiu net, neta, nets, netes contrari de brut 

ós, óssos animal os, ossos part de l’esquelet 

pèl, pèls filament de la pell pel, pels contracció per+ el 

què interrogatiu, prep + relatiu que conjunció, pronom relatiu 

sé verb saber se pronom feble 

sí afirmació si condició 

sóc verb ser, present soc calçat de fusta 

sòl terra sol astre, solitari 

són verb ser, present son dormida 

té verb tenir te beguda 

ús acció d’usar us pronom feble 

véns, vénen verb venir vens, venen verb vendre 

[ e ] / [ ε ] 

Aquella dona mora recull mores. 

El net d’en Josep sempre va net i polit. 

Els ossos dels ossos són feixucs. 

Pel carreró m’arrencava un pel del cap. 

Que vols que et digui? 

No se què se sent quan t’enamores. 

Posa l’accent diacrític allà on calgui: 

[ o ] / [ ɔ ] [ ε ] / [ ə ] [ e ] / [ ə ] 

Si vols sortir amb mi, digues que si. 

Soc un gran afeccionat a dur socs. 

Son les dotze i encara no tinc son. 

No te ni un gram de te. 

No us dic res de l’us que va fer del pis. 

Venen a fira i venen roba de marca. 

–Oi que es fantàstic? –digué Joe. (...) 

–Es just la vida que vull per a mi –digué Tom–. No t’has de llevar quan et criden, al matí, ni has 

d’anar a escola, ni t’has de rentar… no has de fer cap de totes aquestes bestieses. Veus, Joe, un 

pirata no ha de fer res de res, quan es a terra, i, en canvi, un ermità ha de resar un munt 

d’oracions cada dia, i no s’ha de divertir gens ni mica… Total, que es un avorriment. 

–A mes, un pirata sempre es respectat. Un ermità ha de dormir al lloc mes dur que pugui trobar, 

i s’ha de posar roba de sac per vestir-se, i cendra damunt el cap, i aguantar la pluja i… 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

MARK TWAIN. Les aventures de Tom Sawyer. Ed. La Galera 


BAT 

61


4 

Escriu els accents diacrítics que falten en aquest diàleg: 

SANDRA: Hola, Ona! Com t’han anat les vacances? 

ONA: Mira, be, força be, encara que… 

SANDRA: Ja ho se, tenies ganes de tornar, oi? A mi m’ha passat el mateix. 

ONA: Si, saps que? Cap a la fi de l’estiu ja et venen ganes de tornar a la rutina de sempre… 

SANDRA: Te, i de sentir les històries de l’estiu. 

ONA: Doncs això si que no em ve de gust. Es frustrant sentir com tothom s’ho passa be. 

SANDRA: Dona, però tu també et diverteixes a la masia. No vens ensopida, oi? T’ha anat tot be? 

ONA: Si, si, però… no se, tothom s’empesca unes històries fantàstiques, expliquen aventures 

increïbles…i que vols que et digui… a mi no em passa res de tot això. 

SANDRA: Dona, a mi tampoc, però quan els sento es com si jo també hi fos, em venen idees per 

divertir-me mes. Si, la veritat es que m’agrada. Mira, jo passo l’estiu a Sitges i allà hi ha 

munts de gent i més gent i hi ha molt d’ambient i de tot… però, saps que? Jo, quan la 

Marta i la Joana no hi són, em sento mes sola que una mussola… 

ONA: De veritat? Però tu sempre deies que era fantàstic passar l’estiu a Sitges! 

SANDRA: Si, i ho es, però tot te el seu moment, i es ben cert que de vegades t’ho passes be i 

d’altres no tant… I a mes, tampoc no m’agrada dir aquestes coses a tothom. 

ONA: Ja t’entenc, a mi em passa el mateix. 

5 

Llegeix aquest text i justifica ortogràficament les paraules en negreta: 

“Ara, nens, aneu a divertir-vos. Nicolas, acompanya la Louisette a la 

teva habitació i ensenya-li aquelles joguines tan boniques que tens.” 

La mare ha dit això amb un gran somriure, però al mateix temps 

m’ha mirat d’una manera que és millor no prendre-se-la a broma. 

La Louisette i jo hem anat a la meva habitació, i un cop allà jo ja no 

sabia què li havia de dir. Ha estat la Louisette qui ha parlat, ha dit: 

-Sembles un mico. 

Això no m’ha agradat, llavors li he contestat: 

- I tu, tu no ets més que una nena! 

I ella m’ha clavat un mastegot. He estat a punt de posar-me a plorar, 

però m’he aguantat, perquè la mare volia que fos ben educat, llavors 

li he estirat una de les trenes, i ella m’ha clavat una puntada de peu 

a la canyella. Llavors, com a mínim he hagut de fer “aaiii, aaiii”, 

perquè em feia molt mal. 

Anava a estirar-li una trena i la Louisette aixecava una mà per ventar-me 

una gleva, quan, tot d’una, la porta s’ha obert i han entrat 

totes dues mares. 

- Així, què nens –ha dit la mare-, us divertiu força? 

- Oi tant, senyora! Ha dit la Louisette amb els ulls ben oberts, i des - 

prés ha parpellejat molt de pressa i la mare li ha fet un petó tot dient: 

- Encisadora, és encisadora! És com un ocellet! 

SEMPÉ-GOSCINNY, El petit Nicolas 


BAT 

62

MÉS ACTIVITATS Apòstrof i contracció 

L’apòstrof és un signe ortogràfic 

que serveix per indicar l’elisió 

d’una vocal: 

el amic → l’amic 

la aigua → l’aigua 

1 

2 

L’article masculí el, l’article femení la i 

la preposició de s’apostrofen davant 

d’un mot que comenci per vocal o hac. 

En el cas de l’article femení hi ha algunes 

excepcions (vegeu la fitxa 14). 

Acaba d’arribar 

L’amiga de l’oncle 

Escriu la forma adequada de l’article en cada cas: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

esquirol és un animal de bosc. 

Celebro 

de març. 

aniversari dia 4 

Albert juga a futbol. 

M’agrada ocell de casa teva. 

orquestra toca molt bé. 

Té olla de àvia. 

el 

Omple cada buit d’aquest resum de l’argument d’un llibre amb la forma de l’article 

que correspongui: 

HÄRTLING, PETER 

En Theo se’n va. 

En Theo, cansat de tants problemes 

a casa i a escola, decideix fugir 

amb tren. Entra en un parc 

d’atraccions i coneix avi Bufa, 

amo dels cavallets i dels cotxes de 

xoc. vell li recomana de tornar 

a casa, però noiet no li fa cas i 

arriba fins a Colònia. Allà el deté 

policia i el duu amb els pares. 

Però tornada no millora 

situació familiar i en Theo torna a 

anar-se’n amb intenció de trobar 

avi Bufa. seu ajudant, un delinqüent, 

fa que noi s’emboliqui i 

acabi detingut per policia. 

protecció de menors el posa sota 

tutela d’un jove assistent social 

que l’ajuda a acceptar-se a si mateix 

i món que l’envolta. 

la 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

l’ 

el 

la 

de 

+ 

vocal 

h 

→ 

ós blanc viu als països freds. 

Pujo a autobús. 

avió és a la pista. 

Aquell atleta corre marató. 

M’agrada ou ferrat. 

apuntador ajuda actor 

i actriu. 

l’ 

d’ 

SENNELL, JOLES. 

L’habitant del no-res. 

autor planteja un altre interessant cas per a 

astut detectiu El llapis fantàstic. Aquesta 

vegada haurà de treure entrellat a una sèrie 

d’interrogants que tenen a veure amb una pila d’obres 

d’art. fet és que Dolça senyora 

Puigdengolasterns ha perdut seu marit d’una 

manera, diguem-ne peculiar, s’ha quedat sense un 

“duro”, li han desaparegut els objectes personals i 

les joies. A vella mansió on viu només hi 

queden els quadres que havia pintat seu marit. 

Un cas difícil, oi? On és marit de anciana? 

Què ha passat amb els efectes personals de 

dona? Podrà, finalment, cobrar pensió 

de viduïtat i pagar a escurat detectiu? 

perspicàcia del detectiu ho deixa tot clar: 

clau està en estranya pintura que fa desaparèixer 

cada un dels objectes reproduïts i, és clar, 

quan marit de senyora Puigdengolasterns 

s’autoretrata… 


BAT 

63


3 

4 

Omple cada buit amb de o d’: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

O 

P 

Q 

R 

S 

T 

U 

Acabo arribar Amèrica. 

He trobat una closca cargol. 

Són nois ara. 

Hi ha tota una pàgina activitats. 

Faig pràctiques esquí. 

En Quim és el noi les ulleres. 

Els meus cosins s’estan a l’hotel la plaça. 

No es recordava la mena persona que és. 

És la Laia, la cosina l’Enric. 

aquí a dues hores ja serem fora. 

Va fer un moviment rebuig. 

Ha anar a París per un afer urgent. 

La música venia la ràdio una noia que prenia el sol. 

No et culpo no voler saber res ell. 

És al costat la botiga esports. 

moment hauria resistir. 

No vaig tenir ocasió agrair-te el que vas fer. 

No l’he vista ençà aquell dia. 

Vindràs a veure’m, acord? 

No vull assistir a les sessions hipnosi. 

No hem eliminar ningú. 

Omple els buits amb la forma de la preposició de que sigui adequada en cada cas: 

STUART, JOE BUFFALO I ALEXANDER. 

Henry i el mar. 

En Henry va haver anar a viure a un poble vora el mar per 

motius salut. I, realment, el noi va trobar que l’escullera 

l’indret era del tot saludable: plena jocs vídeo, salsitxes 

i hamburgueses, dolços, el tren fantasma… En Henry, però, no veia el 

mar tot i tenir-lo sempre al costat. Fins que un dia el mar, cansat 

esperar, va aconseguir cridar l’atenció en Henry i fer-se tan i tan 

petit que va ser capaç cabre dins un got plàstic. La 

desaparició del mar alarmarà els habitants del planeta, els mitjans 

comunicació parlaran contínuament del succés i les gavines voleiaran 

esvalotades. Només en Henry tindrà la clau tot l’entrellat. 


BAT 

64


1 

2 

3 

No sempre que una paraula comença per vocal hem de fer servir l’apòstrof. 

No apostrofem l’article la: 

- davant d’una paraula que comença per i/u, 

hi/hu àtones: 

la universitat, la imatge 

- davant dels noms de lletra: 

la ema 

Escriu la forma adequada de l’article, la o l’: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

unió 

Isabel 

influència 

humilitat 

insistència 

essa sonora 

No apostrofem la preposició de : 

- davant dels noms de lletra: 

de essa 

- davant de mots començats per hac aspirada: 

un llibre de Harry Johnson 

Completa cada afirmació amb la forma adequada de l’article i digues si és veritable 

o falsa: 

A efa és la primera lletra de l’alfabet. ....................................................................... V 

B e sempre porta accent obert. .............................................................................. 

C La suma total de humanitat és de 3 000 000 000. ........................................... 

D ela geminada és una grafia pròpia del català. .................................................... 

E hiena no té dents. ................................................................................................... 

F humitat és tot allò impregnat d’algun líquid. ...................................................... 

G essa sorda s’escriu sempre amb dues esses. ................................................... 

H industrialització es va iniciar a la Gran Bretanya. ............................................... 

I immoralitat és el contrari de la moralitat. ........................................................... 

J insuficiència alimentària provoca trastorns greus en la salut. ......................... 

Omple cada buit amb la forma adequada de la preposició de: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

hiena 

imatge 

ungla 

humanitat 

erra doble 

Índia 

de 

Li han donat el paper Hamlet en l’obra de teatre. 

Aquell llibre històries sorprenents és molt amè. 

Encara no he vist l’última pel·lícula Harrison Ford. 

S’ha aturar a la porta abans entrar. 

Aquell noi és un bon jugador hoquei sobre gel. 

S’ha 

ena a ema hi ha una sola lletra. 

omplir el càntir amb aigua. 

He fet tres faltes essa sonora. 

No sé on ve. 

d’ 

M 

N 

O 

P 

Q 

R 

indústria 

ela geminada 

Úrsula 

hípica 

efa 

higiene 


F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

V F 

BAT 

65


1 

L’article determina el nom de forma precisa. Les formes de l’article són les que apareixen en aquest 

quadre: 

En Pau i na Joana han anat a l’institut. Els amics els esperaven amb les motxilles a punt. 

L’apòstrof 

Els articles el i la s’apostrofen davant de paraules començades per vocal o hac: l’amic, l’euga, l’hora. 

Excepcions 

a) Les paraules femenines començades per i, u, hi, hu àtones: la imatge, la història, la universitat, la 

humiliació. 

b) Davant dels noms de lletra: la hac, la ema. 

c) Davant de mots que comencen amb el prefix a- amb valor negatiu: la asimetria. 

d) En els sintagmes: la ira, la Haia, la una. 

La contracció 

Els articles el i els es contreuen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a. 

a + el 

de + el 

per + el 

per a+ el 

Si el mot següent comença per vocal, l’article el no fa la contracció i s’apostrofa: 

Vaig a l’excursió / El bastó de l’avi / És per a l’Anna. 

Les formes cal, can, cals són resultat de les formes contretes: casa del, casa d’en, casa dels: 

Sóc a can Serra / Vaig a calToni. 

Omple els buits d’aquests titulars periodístics amb la forma d’article que convingui: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

singular plural 

masculí femení masculí femení 

el 

en 

la 

na 

al Vaig al cinema 

del Vinc del bosc 

pel Torno pel camí 

per al És per al Pep. 

a + els 

de + els 

per+ els 

per a+els 

els les 

vi català esprem atractiu turístic de seves rutes. 

sèrie “Homenots”, que retrata vida i obra de 

escriptor empordanès Josep Pla, va acabar de rodar-se ahir. 

Steffi Graf penja raqueta perquè ha perdut alegria de jugar. 

petit comerç crea una tarjeta pròpia per evitar comissions. 

Augmenta tensió a Ulster. 

Detingut home que va atacar fa cinc mesos rector de Canet. 

polítics enceten recta final de campanya electoral. 

pluges torrencials acabaran amb 

anticicló. 

arribada de 

ministre de interior va dimitir a causa de escàndol 

de comissions. 

huracà George assola illa de Hawaii. 

als 

dels 

pels 

per als 

Escric als avis 

Records dels avis 

Vaig pels cims 

És per als amics 


BAT 

66


2 

3 

4 

Omple cada buit amb la forma d’article que convingui: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

Omple els buits amb les formes d’article o de preposició + article que convingui: 

servei de salut andalús finançarà per primer cop 

canvi de sexe 

Bibian Montoya, que va néixer a Almeria com a home però 

que seu document nacional hi figura com a dona, 

serà sotmesa a una operació de canvi de sexe octubre 

que ve. novetat és que intervenció serà finançada 

per primer cop sanitat pública, concretament 

Servei Andalús de Salut. 

operació costarà uns dos milions de pessetes i es 

durà a terme en un hospital de Granada. Bibiana Montoya, 

de 42 anys i cantant de professió, està rebent des de fa un 

any tractament hormonal centre de salut seu 

barri, també finançat sanitat pública. dona 

ja ha passat per un examen hormonal i un estudi psicològic 

previ intervenció de canvi de sexe octubre 

que ve. Actualment es practiquen Estat espanyol 

unes 25 operacions de canvi de sexe cada any, totes elles 

en centres privats i a càrrec pacient. 

Fes la contracció de les formes en negreta: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

il·lustració 

illa 

inanició 

Úrsula 

agressió 

Índia 

universitat 

llegenda 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

O 

P 

hípica 

hipnosi 

hac 

anomalia 

imatge 

imbecilitat 

ungla 

urna 

Avui, dissabte 14 d’agost de 1999 

ema 

efa 

ira 

independència 

humiliació 

imaginació 

austeritat 

ortodòxia 

Avui aniré a casa del ( ) Pep. 

Menjarem uns entrepans a casa del ( ) Joan. 

Ens veurem a casa d’en ( ) Girbau. 

No hi ha ningú a casa dels ( ) oncles. 

Tots dinen a casa de la ( ) Joana. 

El millor bacallà el vaig menjar a casa d’en ( ) Aureli. 

No has anat encara a casa de la ( ) Aina? Fa uns cargols amb suc excel·lents. 

Saps on és casa de la ( ) Maria? 

Ens veurem a casa del ( ) Toni! 

Q 

R 

S 

T 

U 

V 

W 

X 


BAT 

67


1 

2 

Quan les preposicions a, de, per van seguides de l’article 

el o els, formen una contracció: 

a 

de 

per 

Sóc al parc. 

Ve del camp. 

Caminarem pel bosc. 

Corregeix les errades que trobis en aquestes oracions: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

Club del actor 

L’explosió del element 

Cartes per al impostor 

El temps del Estret 

Caminant pel espai sideral 

El llenguatge de la actriu 

Un estrany al Arca d’Steven Spielberg 

L’any del embotit 

L’augment de la natalitat al Àsia 

Renegant del infern 

Les contraccions al, del, pel es desfan davant 

de mots que comencen amb vocal: 

Treballen a l’hort. 

Vénen de l’Uruguai. 

Anirà per l’esquerra. 

Omple cada buit d’aquests refranys amb les formes de preposició i article que siguin 

adequades. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

O 

P 

+ 

el 

els 

→ 

al, als 

del, dels 

pel, pels 

Qui sembra febrer collita té. 

Quan març trona, l’ametlla és bona. 

abril, cada gota val mil. 

maig cada dia un raig. 

juny, la falç puny. 

Qui no bat juliol, no bat quan vol. 

agost, bull el most. 

setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes. 

Octubre finit, adéu mosquit. 

Nadal, cada ovella seu corral. 

Per sant Joan el blat fora camp. 

Civada granada vint dies segada. 

Feina feta matí dura tot el dia. 

Quan no puguis navegar, vés moll a badar. 

mariner més vell la mar li posa en perill sa pell. 

Un ull plat i l’altre gat. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 


BAT 

68

MÉS ACTIVITATS Les classes gramaticals 

1 

Corregeix les formes incorrectes que trobis en aquestes oracions: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

O 

P 

Q 

R 

S 

T 

No he trobat ningun raspall al calaix. 

No saps lo bé que ens ho vam passar. 

L’any que ve aniré a la universitat. 

No tinc bastants diners per passar el mes. 

Avui no fa molta calor. 

Ara t’explicaré lo que va passar ahir a l’institut. 

En aquesta empresa hi ha algo que no acaba de rutllar. 

Uns aniran a esquiar i els demés faran piragüisme. 

Posa’t el teu abric i marxem de seguida. 

No t’imagines lo divertit que és el meu cosí. 

Sempre fa les coses a lo boig. 

En Pep és aquí: he sentit llur cotxe. 

La nostre decisió és ferma i no la canviarem. 

És el sisé noi de la llista. 

Han robat dos-centes camises a un majorista. 

Aquest estiu he fet bastantes amistats. 

Viu en el 1er pis i jo en el 2on. 

Ha fet molts calés? Tothom diu que sí. 

He demanat un préstec de dos centes cinquanta-mil pessetes. 

No tens ninguna raó per preocupar-te. 


BAT 

69


2 

Llegeix aquest text i contesta les preguntes que tens a continuació: 

GILGAMESH, el primer matador de dracs 

La narració escrita més antiga que es conserva és la història de Gilgamesh. 

Gilgamesh era rei d’Uruk, a l’actual Irak, una de les primeres ciutats del món. Un bon dia va 

saber que havia de morir i va decidir emprendre una aventura que li donés un nom, que fos 

recordat per sempre. Va reunir tot un petit exèrcit i, en companyia del seu company i servent 

Endiku, va travessar set muntanyes en direcció al “País dels vius”, on creixien uns cedres meravellosos 

guardats pel ferotge drac Umwawa. 

Seguint els consells del seu fidel company Endiku, Gilgamesh va matar el monstre i li va prendre 

els arbres del seu jardí. El fet de tallar els arbres contra la voluntat del drac explica el difícil naixement 

de l’agricultura i les aventures de Gilgamesh expressen el combat de l’home per dominar 

la terra. 

Ja en aquelles èpoques, la història de Gilgamesh es va fer molt popular entre tots els pobles de 

l’Orient Mitjà, com la de sant Jordi ho és avui entre nosaltres. 

A Busca paraules del text que continguin els sons vocàlics següents: 

[ ə ] [ ε´ ] [ ə ]: [ ə ] [ ε´ ] [ i ]: 

[ u ] [ u ] [ ɑ´ ]: [ ə ] [ é ] [ ə ]: 

[ u ] [ ɑ´ ] [ ə ]: [ ə ] [ ə ] [ ɑ´ ]: 

B Escriu cinc mots dels text en què la grafia a soni [ ə ] i cinc altres en què la grafia 

o soni [ u ]: 

a → [ ə ]: 

o → [ u ]: 

C Destria mots del text que continguin els diftongs següents: 

[éj]: [ iw]: [wə]: 

[új]: [éw]: 

D 

E 

Assenyala les elisions que trobis en aquest text. 

Separa els mots següents en síl·labes i explica per què les agrupacions vocàliques 

que contenen no formen diftong: 

companyia 

història 

narració 

direcció 

Orient 


BAT 

70


F 

Explica què és l’accent diacrític i posa’n tres exemples del text: 

G Escriu tres mots aguts que portin accent i tres altres que no en portin. Fes el mateix 

amb els mots plans. Justifica la presència o l’absència d’accent: 

Mots aguts amb accent: 

Mots aguts sense accent: 

Mots plans amb accent: 

Mots plans sense accent: 

H 

I 

J 

Transcriu les esses dels mots següents. Fes atenció als contactes. 

es conserva és la història els arbres 

Escriu mots del text que continguin els sons següents: 

[ r¯ ] [ ɡz ] [ ʃ ] [ dʒ ] 

[ ʒ ] [ ks ] [ z ] [ s ] 

Explica l’ortografia del so [ s ]. Posa’n exemples del text. 


BAT 

71

MÉS ACTIVITATS Substantius i adjectius 

1 

2 

3 

4 

Subratlla els noms del text i encercla els adjectius. Indica’n el gènere i el nombre: 

El porc i el gos 

Els porcs o els gossos tenen un sentit de l’olfacte molt agut i hom se n’aprofita, amb bon nas, ensinistrant-los 

a cercar tòfones (fongs subterranis), o bé a detectar drogues i explosius : són els 

gossos policies. 

La guineu 

La guilla o guineu delimita el seu territori a base de desprendre una olor molt forta, és a dir, una 

pudor nauseabunda perceptible en un radi de 0,8 km. També es diu que la guineu expulsa el 

teixó (contra el qual no s’atreveix a lluitar) del seu cau orinant pels voltants. El teixó, sensible i 

delicat, no pot resistir aquella pudor i abandona l’aixopluc per anar a buscar-ne un altre. De fet, 

hi ha molts animals que es defensen amb la seva pudor dels atacs dels depredadors. 

Escriu aquests sintagmes en plural: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

Un camió ple 

Una noia feliç 

Un impost variable 

Un tipus perplex 

Un braç expert 

Un peu descalç 

Una plaça antiga 

Escriu aquests sintagmes en singular: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

Unes races amigues 

Unes butaques incòmodes 

Unes pells sensibles 

Unes biòlogues exigents 

Unes taronges dolces 

Unes tasques fixes 

Uns pulmons malalts 

Escriu aquests sintagmes en femení: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

Un jutge ortodox 

Un escrivà instruït 

Un geògraf incorrupte 

Un traïdor miserable 

Un heroi desconegut 

Un degà indiferent 

Un maniquí ros 

Cavall Fort 785 / 786. Dossier “El món de les olors” 


BAT 

72

MÉS ACTIVITATS Els pronoms 

1 

Indica el tipus de pronom que representen les formes en negreta. Assenyala l’element 

al qual substitueix. 

La llebre i el gos 

Vet aquí que una vegada els animals van acordar que cada dia en donarien 

un d’ells al lleó, perquè aquest els deixés tranquils i no els perseguís més. 

Cada dia, doncs, s’ho feien a palletes i aquell a qui tocava la més curta 

se n’havia d’anar a trobar el lleó perquè se’l mengés. 

Un dia la sort va tocar a una llebre molt eixerida. Abans d’anar a trobar 

el lleó s’ho va pensar molt, perquè no li feia gens de gràcia morir devo - 

rada. Finalment es va decidir i va fer cap on hi havia el lleó, el qual, molt 

enfurismat, la va renyar perquè havia trigat tant. 

—Sabeu què passa, senyor rei? —li va dir la llebre—. Que molt a prop 

d’aquí, tocant a l’estanyol de Llagostera, hi ha un altre lleó que diu que 

és el rei d’aquesta terra, i que té dret de prioritat per menjar-se tots els 

animals. I he hagut de fer marrada perquè no m’agafés i no em fes ser - 

vir de dinar. 

El lleó, curt d’enteniment, es va empassar el que li explicava la llebre i, 

la mar d’indignat, va dir a la llebre que l’acompanyés per ensenyar-li on 

hi havia aquell altre lleó. La llebre no s’ho va fer repetir i va menar l’en- 

furismat lleó fins a una gran bassa d’aigua, voltada per totes bandes per 

un mur molt alt. Quan els dos animals hi van ser a la vora, i la seva fi - 

gura es reflectia en l’aigua de l’estanyol, la llebre va dir al lleó: 

—Ho veieu, senyor rei? Aquí baix teniu aquell altre lleó de què us he par - 

lat. Mireu, justament ara està a punt de menjar-se una llebre, el pocapena. 

El lleó hi va caure de quatre grapes. Es va pensar que les figures que veia 

reflectides a l’aigua eren talment les d’un altre lleó i una altra llebre. 

I, ple de ràbia, sense pensar-s’hi dues vegades, valent de mena com era, 

es va llançar a l’aigua per barallar-se amb aquell altre congènere que li 

disputava la sobirania del territori —i les preses que li servien d’aliment. 

Però ja no va poder tornar a sortir de l’estanyol on s’havia llançat tan im - 

prudentment i es va morir ofegat. 

I la llebre va poder salvar la vida gràcies a la seva astúcia. 


BAT 

73

MÉS ACTIVITATS Els pronoms 

2 Llegeix el text i contesta les preguntes que hi ha a continuació: 

Horus. El guerrer de cap de falcó 

A l’antic Egipte també es mataven dracs, representats allí per serps o cocodrils. El matador de dracs 

egipci és Horus, que es reconeix pel cap de falcó, que significa el vol de la intel·ligència, la capa - 

citat d’elevar-se per damunt de les coses fugisseres de la terra. 

Horus, fill d’Osiris, és el déu del dia que venç el serpent Set, el déu de les tenebres, per alliberar 

els homes del seu malèfic poder. 

La seva gesta era la més popular d’Egipte. Al Llibre dels morts, el manual egipci dels nous difunts, 

la persona que havia de viatjar al Més Enllà adoptava el nom d’Horus i havia de matar un cocodril 

per a poder continuar el seu viatge. 

Quan el cristianisme va arribar a la terra dels faraons, simplement va adoptar aquella tradició tan 

popular. Les primeres imatges de sant Jordi que s’han descobert a Egipte tenen el cap de falcó que 

identifica el déu egipci. I avui, els cristians d’Egipte, anomenats “coptes”, que es diuen descendents 

directes dels antics egipcis, encara tenen Horus com a patró, sota el nom de sant Jordi. 

A Encercla les síl·labes tòniques del primer paràgraf. 

A l’antic Egipte també es mataven dracs, representats allí per serps o cocodrils. El matador de dracs 

egipci és Horus, que es reconeix pel cap de falcó, que significa el vol de la intel·ligència, la capa - 

citat d’elevar-se per damunt de les coses fugisseres de la terra. 

B 

Explica què és un dígraf, escriu tots els mots del text que continguin dígrafs i 

separa’ls en síl·labes: 

C Escriu cinc paraules que rimin amb vol: 

vol: 

D 

E 

Se separen No se separen 

Escriu tres paraules del text que continguin cadascun dels sons següents: 

[ ə ] [ e ] [ ε ] [ o ] [ ɔ ] 

Encercla els diftongs que trobis en aquestes paraules: 

reconeix intel·ligència nous faraons déus 


BAT 

74

MÉS ACTIVITATS El verb 

El verb és una classe gramatical que informa sobre l’activitat o l’estat del subjecte: 

La gent riu. / Els infants creixen. / La tieta plora. 

Les formes verbals estan formades per dos components: 

– El lexema o radical: conté informació lèxica: cant- dorm- sent- 

– La desinència o terminació: conté informació gramatical. Indica el temps, la persona, el mode, 

etc. Són els morfemes verbals. 

1. Els morfemes verbals 

PERSONA 

NOMBRE 

TEMPS 

ASPECTE 

MODE 

2. Temps 

simples i 

compostos 

3. Formes 

personals 

i no 

personals 

4. Les 

conjugacions 

5. Verbs 

regulars i 

irregulars 

Fa referència a les tres persones del discurs: 

jo → emissor 

tu → receptor 

ell → referent 

Indica si és singular o plural. 

Indica el moment en què es realitza l’acció. 

Els temps bàsics són: 

– present 

– passat 

– futur 

Indica si l’acció és: 

– puntual: procés acabat, aspecte perfectiu 

– durativa: procés inacabat, aspecte imperfectiu 

Indica l’actitud del parlant: 

– indicatiu: exposició de fets reals 

– subjuntiu: fets imaginaris, desigs… 

– imperatiu: expressa ordres 

Els temps s’organitzen en: 

– simples: formats per un sol mot 

– compostos: formats per l’auxiliar haver conjugat 

i el participi del verb. 

– Les formes personals es conjuguen seguint les 

persones gramaticals. 

– Les formes no personals no segueixen les persones 

gramaticals. Són l’infinitiu, el participi 

i el gerundi. 

Segons la terminació de l’infinitiu, els verbs 

s’organitzen en tres conjugacions: 

primera: acabats en -ar 

segona: acabats en -er o -re 

tercera: acabats en -ir 

Els verbs regulars segueixen la conjugació dels 

verbs model. 

Els verbs irregulars presenten alteracions en la 

conjugació: ortogràfiques, lexemàtiques. 

jo miro, tu escrius, ell pensa, 

nosaltres somiem, 

vosaltres exagereu, elles pinten 

jo miro – nosaltres mengem 

tu escrius – vosaltres jugueu 

ell mira – ells feinegen 

canto, escolto, penso 

mirava, vaig escoltar 

cosiré, marxarem 

vaig rentar, han tornat 

cantava, rento 

sento, tornava, miraré 

vull que vinguis, que m’escoltis 

vine! torna! escolta’m! 

somiava, voldré, torna 

ha tornat, havia fet, hagués vist 

visc, anem, veniu, tornaré 

trencar, venint, assegut 

tornar, saltar, anar 

perdre, riure, córrer, témer 

dormir, sentir, servir 

verbs model: cantar, perdre, 

témer, dormir, servir 

visc, crec, vaig / aniré 


BAT 

75


1 

2 

3 

4 

Subratlla els verbs que trobis en aquest poema 

Vols venir a la meva barca? Partim pel març, amb la ventada, 

—Hi ha violetes a desdir! i amb núvols de cor trasbalsat. 

Anirem lluny sense recança Sí, serem vint, serem quaranta, 

d’allò que haurem deixat aquí. amb la lluna per estendard. 

Anirem lluny sense recança Bruixes d’ahir, bruixes del dia, 

—i serem dues, serem tres. ens trobarem a plena mar. 

Veniu, veniu, a la nostra barca, Arreu s’escamparà la vida 

les veles altes, el cel obert. com una dansa vegetal. 

Hi haurà rems per a tots els braços Dins la pell de l’onada salada 

—i serem quatre, serem cinc!— serem cinc-centes, serem mil. 

i els nostres ulls, estels esparsos, Perdrem el compte a la tombada 

oblidaran tots els confins. Juntes farem nostra la nit. 

MARIA-MERCÈ MARÇAL, Bruixa de dol, Ed. 62 

Indica quin és el lexema d’aquestes formes verbals. Recorda que el lexema és la part 

que no varia en tota la conjugació dels verbs regulars (cant-o, cant-aré, cant-ava…): 

A 

B 

C 

D 

E 

dormir: F ballaré: K saltem: 

cantant: G pensava: L tornés: 

perdia: H trobant: M sentiré: 

escolto: I cremi: N servim: 

giraria: J sopant: O mirés: 

Escriu l’infinitiu de les formes verbals següents i indica a quina conjugació pertany 

cadascuna: 

1 primera conjugació 2 segona conjugació 3 tercera conjugació 

A 

B 

C 

D 

E 

escrivim: F sentíem: K perdem: 

partiré: G corri: L neix: 

cosiré: H riem: M tenies: 

compraves: I aniré: N tornem: 

encenies: J bevem: O morirem: 

Forma l’infinitiu, el participi i el gerundi d’aquestes formes verbals: 

menjava 

patia 

perdia 

cosís 

fugia 

parlés 

oblidaríem 

infinitiu participi gerundi 


BAT 

76


5 

Llegeix aquest fragment de l’obra Temps de perdre de Maria Mercè Roca i contesta les 

preguntes de més avall: 

Com que aquest cap de setmana han canviat l’hora avui quan han entrat a la fàbrica encara era 

fosc. Potser per això les noies estan més silencioses i fins i tot les planxes sembla que vagin a mig 

gas, perquè el canvi de temps és el preludi de l’hivern que és a tocar. Potser per això avui, tot i 

que la Laura planxa al ritme de sempre, la pila de la dreta costa tant de baixar i la de l’esquerra 

sembla que sempre sigui allà mateix. De tant en tant les seves mans es mouen soles i pensa en 

l’estiu i es fa creus de les coses que va arribar a viure i del temps, que ha estat un temps de 

perdre, (…). Ara la nena de l’Ester ja va a la guarderia. La Marga s’ha enamorat d’un home més 

gran que ella i s’ho passen molt bé, però com que és casat només es poden veure les tardes dels 

dimecres. En Manel festeja a dins de la furgoneta amb una caixera del supermercat. El seu 

cunyat ara està treballant els adductors. El gat de casa, tan manyac, el van trobar mort a la 

carretera i ara en tenen un altre de negre que mossega moltíssim. El seu pare, a aquestes alçades, 

ja beu tant com Monsieur Claude i la seva mare ha fet tots els màsters en ofertes. 

Ella fa molt de temps que no pinta però aquest any, a més de francès, s’ha matriculat a classes 

d’anglès: no se sap mai si ho necessitarà. Però està convençuda que marxarà d’aquí, i que la 

propera vegada li tocarà guanyar. Ja és de dia, però com que l’empresa que neteja els vidres fa 

vaga són tan bruts que amb prou feines es nota. La Laura mira el rellotge i somriu: ja falta poc 

per anar a esmorzar. 

A 

B 

C 

D 

F 

Subratlla tots els verbs del text. 

MARIA MERCÈ ROCA. Temps de perdre. Ed. Columna 

Escriu l’infinitiu de deu formes verbals del text que pertanyin a diferents conjugacions. 

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 

Busca en el text dos verbs de la primera conjugació que siguin irregulars i explica la 

causa de la irregularitat. 

Posa exemples del text de formes verbals que alternin les consonants següents: 

g → j: g → gu: c → qu: 

E Escriu tres exemples del text que presentin el següent canvi en el lexema: 

u → v: , , 

Posa exemples del text dels verbs ser i estar i assenyala l’ús que presenten: 


BAT 

77


6 

Llegeix aquest poema amb atenció i contesta les preguntes que hi ha a continuació: 

Hi ha també la casada del disset 

que sempre porta shorts, i el maricó 

del dotze, que viu sol i rep visites. 

Hi ha els del deu, que aquest any estrenen cotxe 

i tenen gos a totes les botigues 

i la rossa del vint, que pren el sol 

sense sostenidors i té minyona. 

Hi ha la nena del vuit, que aquest estiu 

ha menstruat per primera vegada 

i la vídua eixorca del divuit 

que maldiu de tothom. Hi ha tres donzelles 

que es banyen nues d’amagat i es palpen 

mútuament en eixugar-se i riuen. 

A 

B 

C 

Destria mots del poema que contenen els sons vocàlics següents. 

Escriu deu mots monosíl·labs tònics i deu mots monosíl·labs àtons. Transcriu el so vocàlic 

que contenen. 

Posa exemples del text de l’ús normatiu del so de vocal neutra. 

Hi ha botiguers gasius i un vell que surt 

cada tarda amb un caçapapallones 

i quan és lluny espia les parelles. 

Hi ha un funcionari retirat, que beu 

més del compte els dissabtes. Hi ha adulteris 

d’una tendresa fonda, insospitada, 

i subrepticis cobriments de cor 

que en el record esdevindran falenes. 

Hi ha gent grisa i cansada; hi ha la gent 

de tot arreu, que un dia qualsevol 

es veu en un mirall, i ja no té 

coratge ni vergonya per trencar-lo. 

MIQUEL MARTÍ I POL, Obra completa. Ed. 62 

[ ə ] [ é ] [ é ] [ ə ] [ ə ] [ ɑ´ ] [ ə ] [ ə ] [ ε´ ] [ ə ] 

Noms i adjectius 

Terminacions 

Formes verbals 

Terminacions 

monosíl·labs tònics 

singular 

plural 

última lletra -a 

penúltima lletra -e 

masculí: -e 

femení: -a 

-es 

monosíl·labs àtons 


BAT 

78


D 

Separa en síl·labes els mots següents i indica les agrupacions vocàliques que formen 

diftong. Indica’n el tipus. 

viu: deu: botigues: 

vuit: estiu: menstruat: 

vídua: eixorca: divuit: 

maldiu: nues: mútuament: 

gasius: quan: espia: 

funcionari: beu: arreu: 

qualsevol: veu: mai: 

E 

F 

Transcriu fonèticament les agrupacions de diftong de l’exercici anterior. 

Explica per què les formes estiu i maldiu no s’accentuen. 

G Escriu cinc mots del text que presentin so [ z ] entre vocals i tres altres que continguin so 

[ s ] entre vocals. 

• [ s ]: 

• [ z ]: 

H 

I 

Transcriu les esses final de mot i fixa’t bé en el contacte que es produeix. 

Busca exemples del text que presentin els sons consonàntics següents: 

[ dz ] [ ʃ ] 

[ tʃ ] [ dʒ ] 

[ g ] [ ] 

J 

Recita el poema amb entonació i una fonètica adequada. 


BAT 

79

MÉS ACTIVITATS Irregularitats dels verbs 

1 

2 

Els verbs de la primera conjugació acaben en -ar i segueixen el model cantar. La major part de 

verbs de la primera conjugació són regulars. 

1. Irregularitats ortogràfiques 

Canvis en la consonant + a, o, u + e, i 

c → qu 

ç → c 

g → gu 

j → g 

gu → gü 

qu → qü 

Dièresi Porten dièresi algunes 

formes del present de 

subjuntiu i de l’imperatiu 

dels verbs acabats en: -ear, 

-iar, -oar, -uar. 

2. Irregularitats lexemàtiques 

Els únics verbs de la 1a conjugació amb irregularitats lexemàtiques són els verbs anar i estar. 

– El verb anar presenta diverses arrels: vaig / anava. 

– El verb estar presenta irregularitats en la 1a persona del present d’indicatiu (estic) i en les altres 

formes que es conjuguen amb el mateix lexema: estigui, estigués… 

Omple els buits amb la grafia adequada: 

g 

No m’agrada que men is tant. 

Sempre barre a els colors amb molta cura. 

L’aigua ra ava sense aturall. 

Sempre expli em sopars de duro. 

Em re a no haver-hi anat. 

No et fi is allà on no et demanen. 

A l’hora de rentar plats, sempre s’ama en. 

No ne is allò que és evident. 

Tri en massa i jo tinc gana. 

Abra a’m ben fort! 

Em finan aran el projecte. 

Al eu les mans abans d’intervenir. 

Omple els buits amb la forma del verb indicat en present de subjuntiu o imperatiu: 

A 

B 

C 

D 

j 

c 

qu 

g 

gu 

c 

ç 

A 

B 

C 

A 

B 

C 

A 

B 

C 

A 

B 

C 

trenco → trenquem 

caça → cacem 

pego → pegueu 

raja → ragem 

adequa → adeqüem 

enaigua → enaigüem 

canviï 

canviïs canvia 

canviï canviï 

canviem canviem 

canvieu canvieu 

canviïn canviïn 

Tu, no (canviar) de canal! 

És difícil que jo me’n (fiar) d’algú. Sóc molt desconfiat. 

Vol que tu (diferenciar) les posicions d’ambdós partits. 

No crec que ells (esquiar) aquest cap de setmana. 


BAT 

80


Els verbs de la segona conjugació acaben en –er o -re i segueixen respectivament els models témer 

o perdre. La major part de verbs de la segona conjugació són irregulars. 

Hi ha un grup de verbs que són de la segona però el fet que en castellà siguin de la tercera provoca 

interferències. Són els següents: 

– batre, abatre, combatre, rebatre 

– cloure, excloure, incloure, recloure 

– córrer, concórrer, discórrer, escórrer, incórrer, ocórrer, recórrer, transcórrer 

– fondre, confondre, difondre, infondre 

– metre, admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, transmetre 

– rebre, apercebre, concebre, percebre 

– rompre, interrompre, irrompre, prorrompre 

1. IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES 

Canvis en la vocal 

del lexema 

Els verbs jeure, néixer i treure 

alternen la vocal a/e en tot el 

paradigma verbal 

Norma: 

– si és tònica → e 

– si és àtona → a 

Els verbs poder i voler s’escriuen 

amb o tret de: 

– la 1a persona del present 

d’indicatiu 

– les formes del present d’indicatiu 

– les formes del present de subjuntiu 

– les formes de l’imperatiu 

jec neixi trauré 

jeus neixis tret 

jeu neixi traient 

jaiem naixem 

jaieu naixeu 

jeuen neixin 

puc, vull 

pugui 

puguis vulgues 

pugui vulgui 

puguem vulguem 

pugueu vulgueu 

puguin vulguin 

2. IRREGULARITATS LEXEMÀTIQUES 

Un conjunt important de verbs de la segona conjugació presenta irregularitats en el lexema. Mentre 

que els verbs regulars es conjuguen amb un sol lexema vàlid per a tota la conjugació (cant-, perd-, 

tem-, dorm-), aquests verbs presenten més d’una arrel. Per exemple, el verb vendre es conjuga amb 

tres lexemes: venc-, vend-, ven-. 

Aquests verbs amb irregularitats lexemàtiques es classifiquen en tres grups. Cal saber els lexemes 

que presenta cada grup i els temps amb què es conjuga cada lexema. 

1r GRUP. Verbs acabats en: 

– NDRE: aprendre, atendre, comprendre, desprendre, distendre, encendre, entendre, estendre, fendre, 

fondre, ofendre, pondre, prendre, pretendre, romandre… 

– LDRE: absoldre, dissoldre, doldre, condoldre’s, moldre, resoldre... 

– LER: equivaler, prevaler, valer, voler, soler. 

Lexemes 

velaritzat 

El lexema acaba amb 

un so velar: 

– [ k ] a fi de mot: 

venc 

– [ g ] entre vocals: 

vengui 

venc- absolc- valc- 

eufònic 

El lexema acaba amb 

una –d- de reforçament: 

vend- absold- vald- 

pur 

El lexema no presenta 

alteracions: 

ven- absol- val- 


BAT 

81


Temps Indicatiu 

1a p. present: venc 

Perfet simple: 

venguí… 

Subjuntiu 

Present: vengui, 

venguis. 

Imperfet: vengués, 

venguessis… 

Imperatiu 

persones 3,4 i 6: 

vengui ell, venguem 

nos., venguin ells. 

– Futur: vendré, vendràs, 

vendrà, vendrem, 

vendreu, 

vendran 

– Condicional: 

vendria, vendries, 

vendria, vendríem, 

vendríeu, vendrien 

2n GRUP. Verbs acabats en: 

-ÈIXER: aparèixer, comparèixer, conèixer, desconèixer, parèixer, reconèixer, reaparèixer 

Lexemes 

Temps 

velaritzat 

conec- 

(mateixos temps i persones 

que el primer grup) 

– Present d’indicatiu: conec 

– Perfet d’indicatiu: coneguí 

– Present de subjuntiu: conegui 

– Imperfet de subj.: conegués 

– Imperatiu (3,4 i 6): conegui, 

coneguem, coneguin. 

– Imperfet d’indicatiu: 

venia, venies, venia, 

veníeu… 

– Gerundi: venent 

– Imperatiu 2 i 5: 

aprèn, apreneu 

pur 

coneix- 

– Infinitiu: conèixer 

– Gerundi: coneixent 

– Present d’ind: coneixes… 

– Imperfet d’ind: coneixia… 

– Futur: coneixeré… 

– Condicional: coneixeria 

– Imperatiu (2 i 5): coneix, 

coneixeu. 

3r GRUP. Verbs que contenen diftong 

Aquests verbs es classifiquen en tres grups segons com es modifica la u del lexema: 

– u → v: beure, deure, escriure, moure, ploure, viure, reviure, prescriure… 

– u → i: caure, creure, jeure, lleure, seure, treure, veure, escaure, descreure 

– u → 0: cloure, coure, noure, plaure, raure, riure… 

Lexemes 

Temps 

velaritzat 

bec-, crec-, cloc- 

(els mateixos temps i 

persones que els altres 

grups) 

– 1a p. present d’indicatiu: 

crec, bec, cloc 

– Perfet d’ind.: beguí, 

cregueres 

– Present subj: cregui, 

creguis… 

– Imperfet de subj.: 

cregués, creguessis… 

– Imperatiu (3, 4, 6): 

clogui, cloguem, 

u → v: bevu 

→ i: creiu 

→ Ø: clo- 

– Imperfet d’indicatiu: 

bevia, bevies, 

bevia… 

creia, creies, creia… 

cloïa, cloïes, cloïa… 

– Present d’indicatiu 

(4 i 5): 

bevem, beveu 

creiem, creieu 

cloem, cloeu 

– Imperatiu (5) 

beveu, creieu, cloeu 

– Gerundi: bevent, 

creient, cloent 

pur 

beu- creu- clou- 

– Present d’ind. (2 i 3): 

beus, beu, 

creus, creu, 

clous, clou 

– Futur: beuré, beuràs, 

beurà… 

– Condicional: creuria, 

creuries.. 

– Imperatiu (2) 

beu, creu, clou 

– Infinitiu: beure, 

creure, cloure 


BAT 

82


1 

Transforma les formes verbals de pretèrit perfet simple a pretèrit perfet perifràstic: 

2 

3 

4 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

L’incloguerérem a la llista → El vam incloure. 

M’interrompé en el moment en què estava més intrigat → 

L’exclogueren de l’equip → 

No permeté que la convidessin a sopar → 

El reportatge infongué por a la població. → 

La xocolata es fongué completament.→ 

Difongueren la notícia a tots els mitjans de comunicació. → 

Separa el lexema de la desinència i indica amb quin lexema es conjuga cada forma: 

vendre: vend-, eufònic 

A dissolia: F reconec: 

B 

C 

D 

E 

conegué: G estendria: 

prenia: H volíem: 

suspenc: I suspengui: 

vendrem: J romania: 

Completa les oracions següents amb la 1a persona del singular i la 2a persona del 

plural del present d’indicatiu: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

Completa les oracions següents amb la forma verbal que s’indica: 

A 

B 

C 

B 

D 

E 

F 

G 

vendre Jo roba al mercat. Vosaltres . 

conèixer Jo les manies de la Sara. Vosaltres . 

dissoldre Jo bé l’aspirina abans de prendre-la. Vosaltres . 

encendre En arribar a casa jo, sempre, els llums. Vosaltres . 

comprendre No gaire bé l’origen del món. Vosaltres . 

moldre Jo el cafè. Vosaltres . 

soler Jo anar a la discoteca els divendres. Vosaltres . 

Tu no els llums, entraran mosquits. 

(encendre, pres. subj.) 

Si no et hauria jurat que eres un altre. 

(conèixer, imp. de subj.) 

Demà jo aquestes substàncies. 

(dissoldre, futur simple) 

Qui guanyar-me, haurà de treballar molt. 

(pretendre, pres. subj.) 

Jo no encara la teva companya. 

(conèixer, pres. ind.) 

Crec que ens força. 

(entendre, futur) 

M’agradaria que tu aquest cas. 

(resoldre, Imp. subj.) 

No qui vol sinó qui pot. 

(ofendre, pres. ind.) 


BAT 

83


5 

6 

7 

8 

Escriu l’imperatiu dels verbs següents: 

Separa el lexema de l’auxiliaritat i indica amb quin lexema es conjuga cada forma: 

A 

B 

C 

D 

E 

bevia: F plau: 

segui: G seuré: 

clogui: H cloeu: 

caiem: I riem: 

jaiem: J coneixia: 

Conjuga, del verb creure: 

A 

B 

C 

Un temps verbal que es conjugui amb el lexema velaritzat per a totes les formes. 

Un temps verbal que es conjugui amb el lexema pur per a totes les formes. 

Un temps verbal que es conjugui amb el lexema amb i per a totes les formes. 

Completa les oracions següents amb la forma verbal que s’indica: 

A 

B 

C 

B 

D 

E 

comprendre 

Jo 

Tu 

Ell/ella 

Nosaltres 

Vosaltres 

Ells/elles 

tu 

ell/ella 

nosaltres 

vosaltres 

ells/elles 

A 

No vull que tu em res. 

Ell la carn a la planxa. 

(coure, imp. ind.) 

Nosaltres no el amb bons ulls. 

Jo no ho fins que no ho vaig veure. 

(creure, imp. ind.) 

(deure, pres. ind.) 

(veure, imp. ind.) 

resoldre 

Vosaltres sempre quan parlo seriosament. 

(riure, pres. ind.) 

tu 

ell/ella 

nosaltres 

vosaltres 

ells/elles 

Jo 

Tu 

Ell/ella 

Nosaltres 

Vosaltres 

Ells/elles 

Tu, no em de polleguera! 

(treure, pres. subj.) 

B 

valer 

tu 

ell/ella 

nosaltres 

vosaltres 

ells/elles 

Jo 

Tu 

Ell/ella 

Nosaltres 

Vosaltres 

Ells/elles 

aparèixer 

C 

tu 

ell/ella 

nosaltres 

vosaltres 

ells/elles 


BAT 

84


Els verbs de la tercera conjugació acaben en -ir i es conjuguen seguint dos models: dormir (pur) o 

servir (incoatiu). 

Els verbs que segueixen el model dormir presenten la mateixa arrel o radical en tots els temps i persones: 

dorm-o, dorm-iré. 

Els verbs incoatius, que segueixen el model servir, presenten l’increment -eix- en les tres persones 

del singular i la tercera del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu. 

1 

Present d’indicatiu 

jo serveixo 

tu serveixes 

ell serveix 

nosaltres servim 

vosaltres serviu 

ells serveixen 

! 

No són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir: ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, fugir, 

grunyir, munyir, tossir… 

canvis en la vocal 

dièresi 


jo serveixi 

tu serveixis 

ell serveixi 

nosaltres servim 

vosaltres serviu 

ells serveixin 

IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES 

Els verbs sortir, tossir, cosir, 

collir i escopir alternen la vocal 

o/u en tot el paradigma verbal. 

Norma: 

– si és tònica → u 

– si és àtona → o 

Els verbs acabats en vocal + ir 

com agrair, conduir, traduir, 

cosntruir.. porten dièresi tot seguint 

les normes: 

– s’accentua quan les normes 

ho permeten: conduíem 

– es posa dièresi quan les normes 

no ho permeten: conduïa 

Afegeixen una –e de suport les formes verbals: corre, omple i vine. 

Imperatiu 

serveix tu 

serveixi ell 

servim nosaltres 

serviu vosaltres 

serveixin ells 

surto tussi 

surts tussis tus 

surt tussi tussi 

sortim tossim tossim 

sortiu tossiu tossiu 

surten tussin tussin 

sortia, cosiré, cosint… 

conduïa tradueixi construí 

conduïes tradueixis construïres 

conduïa tradueixi construí 

conduíem traduïm construírem 

conduíeu traduïu construíreu 

conduïen tradueixin construïren 

Conjuga el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu del verb vestir: 

Jo 

Tu 

Ell/ella 

present d’indicatiu 

Nosaltres 

Vosaltres 

Ells/elles 

Jo 

Tu 

present de subjuntiu 

Ell/ella 

Nosaltres 

Vosaltres 

Ells/elles 

imperatiu 

tu 

ell/ella 

nosaltres 

vosaltres 

ells/elles 


BAT 

85


2 

3 

4 

5 

6 

Completa cada oració amb la primera persona del present d’indicatiu. Fes atenció al fet 

de si els verbs són incoatius o no ho són. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

Omple cada buit amb o o u: 

A 

B 

C 

E 

els bons menjars. 

els botons de l’americana. 

amb la roba de la meva germana. 

les vaques de ca l’Andreu. 

molt a les nits. 

quan ningú no em veu. 

s rto F s rtim K s rtiré P s rti U s rtint 

t s G t ssís L t ssint Q t sso W t ssiré 

c so H c sia M c sint R c s X c siré 

c llíem c ll N c llo S c llís Y c llint 

esc p J esc pint O esc piré T esc ps Z esc pia 

Justifica l’ús de l’accent i la dièresi en les formes verbals següents: 

Completa les oracions següents amb les formes adients de l’imperfet d’indicatiu: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

Ella no (reduir) mai la velocitat en els revolts. 

Nosaltres sempre (obeir) les normes establertes. 

Vosaltres (distribuir) els càrrecs amb justícia. 

Ells (construir) amb material de bona qualitat. 

Tu (influir) massa en el grup. 

Tu (conduir) amb facilitat. 

Completa aquestes oracions amb les formes adients del pretèrit perfet: 

A 

B 

C 

D 

E 

assaborir 

cosir 

vestir-se 

munyir 

tossir 

escopir 

D I 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

traduí 

construïm 

reduïa 

obeíem 

agraïes 

conduïu 

Van construir la urbanització sense respectar l’entorn. 

Vaig influir en la seva decisió. 

Vas obeir a contracor. 

Van succeir fets inexplicables. 

Vam distribuir el material sense cobrar-lo. 


BAT 

86


7 

Completa el qüestionari: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

O 

P 

Q 

R 

S 

Els morfemes verbals són 

Les formes no personals del verb són: 

Els verbs s’agrupen en tres conjugacions segons la terminació de 

Són les següents: 

Els verbs irregulars de la primera conjugació són: i 

a) El verb trencar alterna la consonant: davant i davant . 

b) El verb caçar alterna la consonant: davant i davant . 

c) El verb pegar alterna la consonant: davant i davant . 

Els verbs acabats en -iar, -ear, -oar, -uar presenten dièresi en 

Els verbs i alternen la vocal a/e al llarg del 

paradigma. La norma és la següent: escrivim a quan és 

. Per exemple, 

i e quan és 

Els verbs poder i voler s’escriuen amb o tret del 

Els verbs acabats en -NDRE, -LDRE i -LER es conjuguen amb lexemes, 

que són: 

El futur i el condicional dels verbs acabats en -NDRE, -LDRE i -LER es conjuguen amb el 

lexema com, per exemple 

Els verbs acabats en -ÈIXER es conjuguen amb lexemes que són: 

Les formes coneguí i vengui es conjuguen amb el lexema 

Les formes coneixeré i pareix es conjuguen amb el lexema 

Els lexemes beu-, creu- i clou- s’anomenen 

El verb creure pertany al grup de verbs que contenen i modifiquen la u 

en 

Les formes verbals bevia i escrivim es conjuguen amb el lexema 

Les ordres afirmatives es fan amb el temps i les ordres 

negatives es fan amb el temps 

Els verbs alternen la vocal o/u 

al llarg del paradigma verbal. La norma és la següent: 

Els verbs complir, aprendre i treure fan el participi 

Els verbs coure, pertànyer i moldre fan el gerundi 


BAT 

87

MÉS ACTIVITATS Adverbi i preposicions 

1 

2 

Subratlla els adverbis i les locucions adverbials i indica el grup al qual pertanyen: 

temps, lloc, quantitat o mode: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

O 

Anem al teatre de tant en tant. 

Sempre deixa les coses ençà i enllà; és ben desordenat! 

Solament es concentra quan estudia de nit. 

Havent dinat només té ganes de jeure i s’ajeu ben arrepapat al sofà. 

Sovint compra roba els preus de la qual són fora mida. 

Pel cap alt serem un centenar. 

Ens trobarem aquí cap al tard. 

Avui he treballat bastant tot i que m’he trobat molt malament. 

Ara per ara no el trobo gens simpàtic i, a més, parla massa fort. 

Arreu on van s’ho passen d’allò més bé. 

Si fa no fa, arribarem a trenc d’alba; només queden sis hores! 

Mai de la vida no havia vist un home tan alt. 

Enguany els resultats han estat tan bons! 

Al vespre no li agrada treballar gaire; tan sols rendeix al matí. 

Al capvespre ens vam trobar aquí si fa no fa una cinquantena. 

Corregeix les formes incorrectes que trobis en aquestes oracions: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

De quan en quan ajuda a casa. 

No em necessita res. 

Acte seguit, el president va procedir a la inauguració del club. 

Caminaven carretera a baix. 

No té bastant per comprar-se el que necessita. 

Solsament es veuran ells dos, no estarà gens mal. 

Al dia següent es convocà una manifestació. 

No fa res de por. 

Treballa puntual i eficaçment. 


BAT 

88


3 

4 

Justifica ortogràficament l’ús de les formes destacades en negreta: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

Parla com a representant els veïns. 

Marxa cap a l’estació. 

Fins la Bàrbara hi estava d’acord. 

No marxarem fins a les onze. 

No en parlis fins que t’ho comuniqui. 

Fa gelat per a la família. 

Torna aviat cap aquí. 

És tan alt com el seu pare. 

Completa el text amb les preposicions i locucions prepositives que calgui: 

L’individu i l’univers 

els japonesos cada individu és un microcosmos l’univers i 

està sotmès irremeiablement canvis constants i inevitables. Així, 

l’home s’adapta i ocupa un lloc segur l’ordre de les coses. El ja- 

ponès sap que la saviesa consisteix cercar l’harmonia la 

natura i no el conflicte. la idea canvi correspon el concepte 

el Yin i el Yang que és la interacció forces positi - 

ves i negatives, alhora oposades i complementàries. Els japonesos creuen 

que s’ha buscar sempre i tot l’equilibri totes dues 

forces. El proverbi que diu que “l’únic constant és el canvi” serveix 

recordar la vida diària que guardar l’equilibri exigeix una vigilància 

permanent. 

L’oposició el Yin i el Yang es manifesta l’alternança 

el dia i la nit, les estacions, el masculí i el femení, la calor i el fred, la llum 

i la foscor. La seva importància la planificació les empre - 

ses rau la creença que es poden predir els canvis o els esdeveniments 

tenint en compte que un augment sobtat del Yang seguirà un rà - 

pid descens l’extrem Yin i a l’inrevés, la qual cosa, dit altrament, 

significa que si hom no pren mesures urgents, la catàstrofe serà inevita - 

ble. Les catàstrofes naturals –tempestes, terratrèmols, inundacions– són 

una expressió aquest desordre còsmic. Això mateix passa 

els negocis si hom no actua precipitació. això el Ja - 

pó a l’hora planificar es té en compte la conveniència fer 

els canvis precaució i un desig constant no pertor - 

bar l’harmonia existent. 

JOHN HARFORD 


BAT 

89


5 

Llegeix el poema amb atenció i contesta les preguntes següents: 

ELS AMANTS 

No hi havia a València dos amants com nosaltres. 

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. 

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. 

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. 

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor 

i rodolem per terra entre abraços i besos. 

No comprenem l’amor com un costum amable, 

com un costum pacífic de compliments i teles 

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó). 

Es desperta, de sobte, com un vell huracà, 

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. 

Jo desitjava, a voltes, un amor educat 

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, 

ara un muscle i després el peçó d’una orella. 

El nostre amor és un amor brusc i salvatge, 

i tenim l’enyorança amarga de la terra, 

d’anar a rebolcons entre besos i arraps. 

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. 

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. 

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. 

Després, tombats en terra de qualsevol manera, 

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, 

que no estem en l’edat, i tot això i allò. 

No hi havia a València dos amants com nosaltres, 

car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs. 

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Obra completa. Tres i Quatre 

A Escriu exemples del text en què la grafia a representi els sons següents: 

[ ə ]: 

[ ɑ ]: 

B Escriu exemples del text en què la grafia e representi els sons següents: 

[ ə ]: 

[ e ]: 

[ ε ]: 

C Escriu exemples del text en què la grafia o representi els sons següents: 

[ ɔ ]: 

[ o ]: 

[ u ]: 

D 

Transcriu el so que representen les grafies subratllades: 

passat salvatge nosaltres vell ajunta això empeny 


BAT 

90

MÉS ACTIVITATS El subjecte i el predicat 

1 Llegeix atentament el text i fes les activitats següents: 

a) Assenyala el subjecte dels verbs subratllats. 

b) Indica de qui depenen i, per tant, quina funció fan els elements en negreta. (CN, CV, CAdj). 

2 

Indica la xarxa de relacions dels elements subratllats, és a dir, indica el nucli i explica 

qui complementa a qui: 

A 

B 

C 

D 

La contaminació de les aigües, el terra i l’atmosfera planteja un problema planetari 

. Ja no podem mantenir una visió fragmentària de la conservació del patrimoni. 

Cal adoptar regles de conducta d’abast mundial . No és tolerable que 

un determinat país apliqui mesures adequades i que el del costat faci el contrari. 

Alguns països contaminen molt més que altres; són aquests els que han de 

pagar la major part de la factura . 

Avui dia els països industrialitzats són responsables del 70 al 85 % de la contaminació 

mundial i dels seus efectes desastrosos per al patrimoni cultural de la humanitat 

. Tot i que són més poblats, els països en via de desenvolupament 

tenen tanmateix menys fonts de contaminació ; contribueixen, doncs, 

molt menys a la degradació del medi ambient. Amb quin dret es pot exigir a 

aquests països, que no disposen dels mitjans necessaris, que es comportin com 

nosaltres mateixos no hem sabut fer? Prenguem l’exemple de la desforestació 

: el Nord hauria de tenir prou memòria per recordar com devastà durant 

segles els seus propis boscos; en comptes de donar lliçons als altres hauria de contribuir 

a fer que s’adoptin normes de conducta millors que les que ell mateix va 

aplicar en el passat.(…) 

El respecte envers les generacions futures ha esdevingut una obligació moral 

. És la preocupació essencial de personalitats com Jacques-Yves Cousteau, 

que des de fa tants anys ens fa descobrir les meravelles de la natura , i que 

avui llança el crit d’alarma perquè estem deteriorant el mar, és a dir, el pulmó del 

planeta. Tothom sap que no hi ha vida sense llum. Ara bé, és justament a la zona 

de contacte entre les aigües i la terra , allí on hi ha concentrades les espècies 

marines, on estem destruint els ecosistemes en vessar-hi enormes quantitats 

de productes tòxics. La gran amenaça que plana avui dia sobre l’home i sobre l’espècie 

humana és justament el mateix home. 

FEDERICO MAYOR ZARAGOZA, Correu de la Unesco. 

La contaminació de les aigües, el terra i l’atmosfera planteja un problema planetari. 

Ja no podem mantenir una visió fragmentària de la conservació del patrimoni. 

És la preocupació essencial de personalitats com Jacques-Yves Cousteau. 

Cal adoptar regles de conducta d’abast mundial. 


BAT 

91


3 

Destria els subjectes dels verbs subratllats i indica l’estructura que presenten: 

“Res no em distreu i m’afeixuga tot.” 

“Que el mar i el vent t’ensenyin la cadència 

del seu vaivé i, a poc a poc, et tornin 

a encendre als ulls el flamejar dels somnis.” 

“De sobte costa molt adaptar el cos 

al panteix angoixós dels sentiments” 

“Una platja tranquil·la, amb paravents 

de roques i de pins, no t’allibera 

d’aquest corc que et rosega.” 

“Retrobar-se és el mot que pot fer possible 

suportar la feixuga meravella 

d’aquest cos que es rebel·la, 

fosc i tossut, contra no sap ben bé 

quin ritme inesperat que el desgavella.” 

“S’encalma el temps a l’encordat del vent. 

Per l’abrupte pendent d’aquesta tarda 

davallo lentament. 

No em són estranyes les fites del retorn, 

que molt sovint l’he fet, aquest camí. 

Reposo en el pedrís de les paraules. 

Ara em reprenc, i és bo sentir la pluja 

de mi mateix que em renta i em fecunda.” 

“Aquesta llum difusa del capvespre 

desdibuixa els avets i fa remots 

els horitzons llunyans.” 

“A poc a poc s’han escolat les hores 

amb un vaivé d’onada que s’adorm 

tendrament a la sorra 

i he vist créixer, lentíssim, el poema.” 

“Et desvetllen els versos a la nit 

i reclamen l’espai de privilegi 

que sempre els concedies.” 

“Tot és incert al vell jardí de sempre.” 

“No trobaràs la quietud enlloc. 

Allò que s’ha perdut no es recupera 

i és bo palpar-se els muscles per saber 

que almenys el cos encara fa fermança.” 

“Sovint viure és xuclar-se cap a dintre.” 

“Són lents i desolats, aquests instants, 

i només te’n defensa la cadència 

dels mots que no pots dir, però mantenen 

viva dins teu la seva estranya música.” 

Versos extrets de MIQUEL MARTÍ I POL, 

Temps d’interluni. Ed. 62 


BAT 

92


4 

A 

B 

C 

D 

E 

Llegeix atentament el poema i contesta les preguntes que hi ha a continuació: 

És bonic passar per caixa 

quan ve el mes de juliol 

havent adquirit al vol 

algun fòtil de rebaixa. 

Tenir el que no es necessita 

esdevé un plaer tan gran 

que el diner gastat comprant 

en rebaixes ens excita. 

Calçotets, mitjons, sabates, 

plats, paelles o un ansat, 

sostenidors, bragues, bates, 

tot fa peça, si és barat. 

El poder de les rebaixes 

Hi ha senyores enjoiades 

amb els ulls desorbitats 

que s’empassen a mirades 

preus, colors i qualitats. 

Hi ha senyors que, per l’aspecte, 

semblen força desmenjats, 

però al final, en efecte, 

surten molt empaquetats. 

Tanta fam adquisitiva, 

¿què la fa néixer? ¿D’on ve? 

¿Hi ha una força volitiva 

als espots de la TV? 

FONÈTICA - ORTOGRAFIA 

Transcriu els sons vocàlics de la rima del poema (recorda que la rima comença a partir 

de l’última síl·laba tònica). 

Escriu formes del poema que continguin les seqüències de sons vocàlics següents: 

[ ə.....ó.....ə ] senyores [ ə.....ó.....ə ] 

[ ə.....ɑ´.....ə ] , [ ə.....ó ] 

Compta les síl·labes de cada vers de la primera estrofa i marca les elisions i les sinalefes. 

(recorda que has de comptar fins a l’última síl·laba tònica). Tots els versos tenen les 

mateixes síl·labes. Comprova si aquesta regularitat s’esdevé al llarg de tot el poema. 

Digues què és un dígraf i posa exemples del text. 

¿Ens gastem la paga doble 

amb l’estalvi per escut? 

¿som esclaus d’un joc innoble 

o d’un poder absolut? 

D’aquesta dèria revessa 

no en sabria pas dir el nom: 

et deixo lector, tinc pressa: 

vull sortir a comprar quelcom. 

SALVADOR OLIVA, 

Complements circumstamcials, 

Quaderns Crema 

Separa en síl·labes els mots següents i subratlla les agrupacions vocàliques que formin 

diftong. 

caixa - rebaixa - paelles - 

enjoiades - preus - qualitats - 

quan - 

deixo - 

dèria - esclaus - 


BAT 

93


F 

G 

H 

I 

A 

B 

C 

D 

E 

Justifica l’ortografia de les grafies subratllades. 

caixa 

mitjans 

joc 

peça 

Explica l’ortografia del so [s] i posa exemples del text de cada ús i grafia. 

Transcriu les esses finals de mot del poema. Fes atenció als contactes. 

Transcriu el so de les grafies subratllades següents i digues quin fenomen es produeix: 

adquirir adquisitiva absolut 

MORFOSINTAXI 

Indica la categoria gramatical de totes les formes de l’última estrofa del poema. 

Digues si les formes subratllades següents són determinants o adverbis: 

algun fòtil molt empaquetats 

semblen força desmenjats un plaer tan gran 

Posa exemples del text de noms que facin el plural amb les terminacions següents. 

Explica la norma de formació del plural dels noms. 

-s: 

-es: 

-ns: 

Escriu quatre adjectius del text que siguin d’una sola terminació (en el singular) i dos 

que presentin les quatre formes. 

1 terminació: 

2 terminacions: 

Indica el subjecte dels verbs subratllats del poema. 


BAT 

94


5 

6 

Fixa’t que en els poemes les oracions no segueixen, moltes vegades, l’estructura 

sintàctica: subjecte + V + CV + CC. Torna a escriure els fragments subratllats seguint 

aquest ordre: 

A 

B 

El tren directe 

de diumenge a la tarda. 

Van quedant enrere 

les ànimes cansades 

i envellides 

de les estacions 

sota el sol d’hivern. 

Amb mà insegura 

esborro la paraula 

desolació. 

FELIU FORMOSA, dins Deu poetes d’ara. Ed. 62 

Cauen gotes a l’estany, 

dolçament arriba l’ona 

a l’espina del roser… 

Llei, fretura, captinença, 

infortuni, tremolor, 

la falena me’ls fa enfora… 

Observant-ne tot l’encert, 

tanco el llibre que em bescanta. 

MIQUEL BAUÇÀ, dins Deu poetes d’ara. Ed. 62 

Assenyala de qui depenen els elements subratllats i digues si fan de complement del 

nom o de complement del verb: 

CN complement del nom CV complement del verb 

Hola! Torno a ser jo, l’Aitor. 

Mentre llegies aquest relat el temps ha anat passant amb 

la mateixa facilitat que tu t’empassaves els fulls . Han 

passat quatre anys des que va succeir tot el que t’he explicat. 

Ara els fets em semblen diluïts i llunyans, però no és el 

temps qui els canvia , o sinó la nostra manera d’interpretar-los 

. Quan et fas gran recordes les veus, les imat - 

ges i les olors com si les estiguessis vivint novament, però 

en fas, potser, una interpretació diferent . En això sí que 

m’ha ajudat una mica el pas del temps, perquè ara comprenc 

el que abans no entenia , i puc reflexionar amb l’ajut que 

em dóna la distància . 

Penso que reconèixer els errors està bé i veig que pot - 

ser no vaig actuar com calia davant d’un conflicte que m’anava 

realment gran . De fet, llavors només tenia disset 

anys, però ara em sento bé, amb la satisfacció que et dóna te - 

nir certs records . 

JORDI DE MANUEL I SÍLVIA VEGA, El pes de la por. Alfaguara 


BAT 

95


7 

Indica quina funció realitzen els elements subratllats d’aquest text: 

En Quim ha de marxar a fora . S’ha ficat en el negoci d’un hotel nou, molt important, 

que edifiquen a la costa . La societat necessita capital i li 

han dit de participar-hi . Ha d’anar a veure-ho i a amidar-ho . Sap que 

no és un viatge divertit i que no fóra oportú emportar-se la Dolores 

. Així doncs, li diu que serà fora tres o quatre dies i que la deixa sola . Que 

faci tot el que li vingui de gust, però –alça el dit, imperatiu-, que no vol que sur - 

ti amb en Jacint, ni que el rebi a casa mentre ell és fora . 

—Només demano això . Ja veus si és poc. El noi m’agrada. Crec que et 

pot fer molt bé . Però no vull que sigueu ratolins quan el gat és fora . No - 

més són tres o quatre dies, us en podeu estar. Em vexaria assabentar-me que ets amb 

ell , sense que jo sàpiga on, com i quan. A ell, digues-li l’excusa que et sem - 

bli . O la veritat, tant se me’n fot. 

Ella passeja per la casa i passeja sola per Barcelona. No li ve de gust fer tram - 

pes , i no veu en Jacint , com en Quim li ha demanat. Passeja 

deixant que l’aire la subjecti, desmaiadament . Des del port fins a Gràcia, 

d’Horta a la Plaça d’Espanya, deixant-se portar pels seus propis peus. Acaba cansadíssima 

i serenament calmada . 

A la casa, també hi passeja. 

Entra al despatx d’en Quim , desvagada , i li remena els papers . 

Obre calaixos i llegeix coses que no entén i altres que sí que entén i que no 

tenen cap interès per a ella. Fins que troba la carta . És a sota d’una carpe - 

ta de pell negra , encara guardada a dins del sobre. És una carta de Jack Thurber. 

Ell li n’ havia parlat, d’aquella carta , però no la hi va 

arribar a ensenyar. 

Estimat Quim: 

Em faig vell , i confonc les coses . Em pensava que tenia nas i ja ho 

veus: no sóc res . Acabat. Michael Gardner era un dels nostres , i que 

el matessin així…Bé: em vaig confondre. Devia diners i va voler esquivar 

la màfia , i el van pelar. I jo que et vaig enviar la filla , pensant-me que 

era dona morta ! Havia fet moltes animalades, el pobre Gardner, i contat coses que 

no s’han de contar . Em pensava que era una altra mena de mort … Què hi 

farem! Bé: perdona per haver-te passat un encàrrec inútil. A la noia, no la bus - 

ca ningú , ni hi ha res d’organitzat ni de sinistre. Pot fer servir el seu nom, i tor - 

nar a casa —ja no en té, d’ençà que van matar el Gardner i ella va 

fugir—. No cal que es faci passar per hispana ni que s’amagui. Escriu-me,doncs, i 

con ta què n’has fet . 

Perdona aquest vell ignorant que ho ha confós tot . Però no perdis el temps de - 

manant-me una indemnització perquè sóc un pelat total . Recordes els vells temps? 

Érem magnífics, tu i jo … 

“Una abraçada, Jack Thurber”. ISABEL-CLARA SIMÓ, La salvatge. Columna 


BAT 

96


8 


Llegir en temps de vacances 

Ara que les vacances ens fan el camí pla 

i no hem de treballar per guanyar-nos la vida, 

és el moment més adient per oblidar 

la pressa i el destorb, l’afany i la mentida, 

i obrir de bat a bat el dolç imaginar. 

No hi ha com un captard vora el mar encalmat 

per començar el viatge d’una excitant lectura 

sobretot quan l’autor no escriu enderiat 

ni per cap obsessió, ni per cap amargura, 

ni pretén ser la veu de cap divinitat. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 


Escriu cinc mots del text que continguin la grafia a i representin els sons següents: 

[ a ] 

[ ə ] 

Escriu cinc mots del text que continguin la grafia e i representin els sons següents: 

[ ε ] 

[ e ] 

[ ə ] 

Escriu cinc mots del text que continguin la grafia o i representin els sons següents: 

[ ɔ ] 

[ o ] 

[ u ] 

Escriu, en cada cas, un exemple de diftong que contingui els sons següents: 

[ əw ] [ ´w ] [ εw ] 

[ əj ] [ wə ] 

Escriu quatre casos en què la i, en contacte amb una altra vocal a l’interior de mot, no faci 

de semivocal i, per tant, es transcrigui i: 

[ i ] adient 

Explica la diferència de significat entre aquests dos mots: 

– després: 

– desprès: 

Pura veu, sense pors, sense odis, sense res 

que s’assembli de lluny a cap impuls primari, 

pura figuració que vol un cor desprès 

per ser rebuda i per, després, voler tornar-hi, 

com fa l’amant amb llibertat i compromès. 

No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegir 

sense esperar cap més plaer que el sol viatge: 

cap recompensa externa, sinó només sentir 

com se’ns omple de llum un submergit paisatge 

que ja portem a dins i ens crida per sortir. 

SALVADOR OLIVA, Complements circumstancials. 

Quaderns Crema 

Escriu dos mots del text en què la grafia g representi el so [ ʒ ] i tres en què representi el 

so [ ɡ ]: 

[ ʒ ] [ ɡ ] 


BAT 

97

MÉS ACTIVITATS Oració simple i oració composta 

1 

2 

3 

Relaciona cada parell d’oracions amb el nexe adient: 

Volíem comprar-nos un cotxe nou o aconseguiré una bona qualificació. 

Anirem al cinema i busqueu un bon davanter. 

Voleu guanyar el partit? però ajuda el seu pare a la botiga. 

He fet un bon examen doncs després menjarem una hamburguesa. 

A les tardes estudia per tant no teníem prou diners. 

Escriu el nexe més adequat d’acord amb la relació que s’estableix entre les dues 

oracions juxtaposades: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

Has signat el contracte? Ja és hora que el deixis enllestit. 

Els esports competitius són molt gratificadors. Cal gent molt preparada emocionalment. 

Ha escrit una carta, l’ha enviada per correu urgent. 

És molt ofensiu; té bon cor. 

Riu, plora... 

Has de decidir: estudiar, posar-te a treballar. 

Va tenir una lesió al genoll. No podrà córrer aquesta temporada. 

Has de veure què et convé més: fer anglès, fer alemany. 

Van discutir molt; van acabar com a amics. 

Sabia que era molt sensible; l’hauria tractat d’una altra manera. 

Indica el tipus de coordinació que presenten les oracions següents. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

En Jaume s’ocupa de la comptabilitat i en Pep treballa amb els clients. 

Ara pren una decisió, ara en pren la contrària. 

Volia ser una bona pediatra però detestava les criatures. 

No vol ser el cap de l’empresa? Doncs que comenci a assumir responsabilitats. 

No solament guanya amb facilitat sinó que presumeix dels seus èxits. 

És un perepunyetes: ni treballa ni deixa treballar els altres. 

Van arribar els agents de l’ordre; així que tothom va escampar la boira. 

Li hem dit tot el que pensàvem de la seva actitud; tanmateix, crec que es mereix una 

oportunitat. 

Hem recollit cinc mil signatures; per tant, podem presentar una moció de censura. 

Has d’integrar-te en l’equip o hauràs de marxar. 

Arribaré a les set, però a les vuit hauré de marxar. 

Vol aprovar? Doncs que s’esforci. 

No hi ha ningú al teatre; per tant, suspendrem la funció. 

Ara diu que plega, ara diu que continua. 


BAT 

98

MÉS ACTIVITATS Oracions subordinades 

1 

2 

3 

4 

Subratlla les clàusules substantives i indica si fan funció de complement directe o de 

complement preposicional. Fixa’t en el que demana el verb: 

CD complement directe CPrep complement preposicional 

A 

B 

Va prometre de dir-li la veritat. C Confia que tot anirà bé. 

Es nega que fem les paus. D No sap que li pot fer mal. 

Subratlla les clàusules substantives i indica la funció que fan: 

CPrep complement preposicional CAdj complement de l’adjectiu 

A 

B 

C 

D 

Estic content que t’hagis pogut matricular amb mi. 

No està disposat que li diguin el que ha de fer. 

No s’acostumarà mai que li neguin l’entrada. 

Es disposa a entrar en una altra etapa. 

Subratlla les clàusules substantives i indica la funció que fan: 

S subjecte CAdj complement de l’adjectiu 

A 

B 

C 

D 

És feliç de veure’t tan a gust amb nosaltres. 

Em fa feliç que us entengueu tan bé. 

Estava content de saber la veritat. 

És segur que arribaran abans que vosaltres. 

Indica la funció de les clàusules substantives subratllades d’aquest text: 

Avui també s’han posat malalts els petits, de manera que sigui com sigui 

ens hem de quedar aquí. Em penso que la Maria, en el fons, no se’n vol 

anar. Ahir van venir dos guàrdies rurals. Van ser molt amables i van dir 

a la Maria que s’alegraven que hi hagués refugiats a la casa, perquè la 

senyora Strohmeier, així és com es diu la pagesa, sempre s’ha negat a 

tenir gent allotjada a casa, que fins i tot ha amenaçat de calar foc a la 

masia si la hi obligaven. Ha dit que és molt tossuda, i que la seva filla i 

el seu gendre ja fa temps que la volen dur a una residència de vells però 

que ella es nega a deixar la casa. Els policies encara ens han aconsellat 

d’anar al poble, d’empadronar-nos-hi i recollir els nostres cupons de racionament, 

i aleshores ells ens assignaran aquesta casa. Estic contenta, 

m’agrada viure aquí amb la Maria i la vella pagesa. (…) 

He passat gairebé un mes sense escriure res. Estava tan cansada! La 

Maria i jo treballem de sol a sol. Ella és capaç de treballar com un home 

i no vull que pensi que sóc més feble que ella. És clar que ella ja té experiència 

en aquestes coses i jo encara ho he d’aprendre tot. L’àvia 

Strohmeier vigila els nens i cuida el jardí; està molt contenta de tenir la 

Maria a casa seva. La guerra s’ha acabat i gairebé no ens n’hem adonat. 

Els darrers dies han passat molts desertors. Molts demanen si els podem 

donar roba de civil o simplement enterren l’uniforme i l’arma al bosc. 


BAT 

99


(…) M’agrada treballar a la casa i a l’estable. Ara he après a munyir i ho 

faig molt bé.(…) 

No podré suportar-ho gaire temps! Em sento com en una presó! Enyoro 

moltíssim la Maria, el mas, els camps de conreu i els prats, els nens i 

l’àvia Strohmeier. Tinc la sensació que hi ha alguna cosa que em devora 

per dintre. Fa dues setmanes, un amic d’en Joe em va portar a casa de la 

cosina del papa amb el seu cotxe. Tant de bo no l’hagués trobada! Perquè 

ella em va fer continuar cap a la ciutat on l’àvia i els germans ja m’esperaven. 

És clar que vaig estar contenta de trobar-los tots tres, però aquí la 

situació és terrible.(…) 

L’àvia està molt contenta que jo hagi arribat, així que no ha de fer les 

cues quan va a comprar. (…) 

Ara anem a buscar provisions sempre que podem. No és fàcil trobar alguna 

cosa per bescanviar.(…) 

El senyor Edumeit diu que em farà classes fins que hi torni a haver escola. 

(…) 

Em penso que està molt content de veure que penso en aquestes coses. 

(…) No m’agrada gens haver de cuidar-me dels meus germans, no fan 

sinó molestar-me. (…) jo prou que em proposo de portar-me bé i no causar-li 

més maldecaps, però quan els nens em fan una malifeta, m’enrabio 

i ens comencem a pegar. 

ROSEMARIU VON SACHACH. Mare, qui ets?. Cruïlla 

En Ramon complí tres anys i la Sofia tornà a quedar embarassada. No li 

sabé gens de greu. “Potser tindré una nena.” Estava segura que si podia 

donar una filla a l’Eladi, l’apartaria de la Maria, que era molt bonica i que 

ell, tothom se n’havia adonat, estimava més que en Ramon. Tots els que 

anaven a veure-la començaren a dir-li que tindria una nena; i donya Sílvia 

també: “Té el ventre rodó; els ventres rodons ja és sabut que porten una 

nena a dintre.” Li recomanà que mengés ben poc i que caminés tant com 

li fos possible. “Si surt prima, no hi fa res. Ja l’engreixarem!” La Teresa li 

preguntà si el part es presentava bé. “Molt. Estic segura que aquesta vegada 

tot anirà com una seda; el camí, senyora Valldaura, ja està mig fet.” El 

segon fill de la Sofia i l’Eladi nasqué abans d’hora: als set mesos. (…) L’Armanda, 

que sabia, com tothom, la il·lusió amb què la Sofia esperava una 

filla, no podia amagar una mena d’alegria dolenta: “Li està bé: i a més a 

més, el nen és pitjor que una figa tova!” Trigaren a batejar-lo i decidiren 

de posar-li Jaume. La Teresa, que patia molt de veure aquell nen tan petit 

i malaltís, no pogué anar a bateig. El dia del bateig, quan estava a punt de 

baixar el primer graó de l’entrada, caigué a terra com un sac. (…) El doctor 

Falguera, una mica amoïnat, li receptà un remei pels nervis i massatges. 

“Per això darrer no s’ha de preocupar. Conec una infermera que ho fa molt 

bé.” I recomanà a la Teresa que no s’abandonés. 

MERCÈ RODOREDA. Mirall trencat. Ed. 62 

BAT 

Llengua catalana i literatura 1 100


5 


Verdegen encara aquells camps 

i duren aquelles arbredes 

i damunt del mateix atzur 

es retallen les meves muntanyes. 

Allí les pedres invoquen sempre 

la pluja difícil, la pluja blava 

que ve de tu, cadena clara, 

serra, plaer, claror meva! 

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls 

i que em fa tremolar quan et recordo! 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

Mallorca, durant la guerra civil 


Escriu cinc mots del text que continguin els sons vocàlics següents: 

[ ε ] 

[ e ] 

[ ɔ ] 

[ o ] 

Classifica els mots monosíl·labs del poema en tònics i àtons i transcriu el so o sons. 

Monosíl·labs tònics Monosíl·labs àtons 

Transcriu els sons de vocal neutra dels quatre primers versos del poema. 

Verdegen encara aquells camps i damunt del mateix atzur 

i duren aquelles arbredes es retallen les meves muntanyes 

Assenyala les elisions del poema. 

Digues què és un dígraf i escriu mots del text que en presentin. 

Escriu mots del text que continguin els sons següents: 

[ ʒ ] [ ʎ ] 

[ dz ] [ ʃ ] 

Ara els jardins hi són com músiques 

i em torben, em fatiguen, com en un tedi lent. 

El cor de la tardor ja s’hi marceix, 

concertat amb fumeres delicades. 

I les herbes es cremen a turons 

de cacera, entre somnis de setembre 

i boires entintades de capvespre. 

Tota la meva vida es lliga a tu, 

com en la nit les flames a la fosca. 

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL. Obra poètica. Moll 

BAT 



G 

H 

I 

A 

B 

C 

D 

Justifica ortogràficament les grafies subratllades. 

marceix 

difícil 

fatiguen 

Transcriu fonèticament els sons consonàntics subratllats. Fixa’t en els contactes. 

aquells camps aquelles arbredes mateix atzur 

les meves muntanyes les pedres invoquen dins els ulls 

els jardins fumeres delicades les herbes es cremen 

Aprèn el poema i recita’l amb una entonació i una fonètica adequades. 

MORFOSINTAXI 

Assenyala la categoria gramatical de les formes dels primers quatre versos. 

Verdegen encara aquells camps i damunt del mateix atzur 

i duren aquelles arbredes es retallen les meves muntanyes. 

Escriu substantius del poema que facin el plural segons s’indica: 

+ s: 

+es: 

+es (amb alteració de la consonant) 

+ns: 

Fes la flexió de gènere i nombre dels adjectius següents. 

avar 

lent 

difícil 

blava 

clara 

Digues de quina conjugació són els verbs que predominen en el text. 

delicades 

BAT 



6 

7 

8 

Subratlla les clàusules subordinades i digues si són adjectives o substantives de 

relatiu. Després, indica la funció de les clàusules subordinades i assenyala també la 

funció del pronom relatiu: 

A 

B 

C 

D 

E 

Tot el que veus és meu. 

Clàusula: Pronom: 

Totes les dones que t’he presentat són tietes meves. 


El que dius és impossible. 


Les coses que dius són impossibles. 


No confio gens en els qui no et miren als ulls. 


Digues si els nexes subratllats introdueixen clàusules adjectives o substantives de 

relatiu. Indica també la funció del pronom: 

Però tan important com conèixer el volum total dels immigrants que resideixen en un país o en una 

ciutat és distingir la diversitat de situacions en què es troben. I la primera diferenciació a fer és dis - 

tingir entre els que arriben ja amb un treball estable o amb unes expectatives raonables de treball ben 

retribuït i els que arriben fugint de la misèria i buscant una ocupació que els permeti subsistir. En - 

cara que sigui cert que entre aquestes dues categories extremes hi caben situacions intermèdies.(…) 

L’emigrant que s’instal·la en una societat diferent d’aquella en què va néixer es troba sotmès a una 

doble pressió. Per una banda pretén integrar-se en la societat en la qual s’ha establert i ho pretén amb 

tanta més força com més depèn d’ella per poder subsistir. I al mateix temps, en la mesura en què se 

sent diferent, tendeix a buscar la companyia i la solidaritat dels que tenen la mateixa procedència i 

es troben en la mateixa situació. I com més forta sigui la dificultat que trobi per integrar-se, i no di - 

guem si se sent rebutjat, més forta serà la tendència a acostar-se als que comparteixen la seva llen - 

gua i els seus hàbits culturals. 

MIGUEL SIGUÁN. L’Europa de les llengües. Ed. 62 

Subratlla les clàusules subordinades i digues si són substantives o substantives de 

relatiu. Indica la funció oracional: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

Va fer el que calia. 

Els teus amics són sempre els qui l’espifien. 

Tenia la impressió que avui seria un bon dia. 

M’agrada que t’interessis per la ciència. 

Els qui tornen avui no saben res. 

Estava molt interessat que li truquessis. 

BAT 



9 

Indica en cada cas si el nexe subratllat és una conjunció o un pronom: 

C conjunció P pronom 

10 

11 

La gran majoria dels magrebins que es troben a França o dels turcs instal·lats a Alemanya 

podem dir que corresponen al de l’emigració en busca de la subsistència. Els espanyols o portuguesos 

emigrats a França o a Alemanya a la dècada dels setanta i que s’hi han mantingut cal 

suposar que han acabat trobant un treball estable i correspondrien al grup intermedi. Mentre 

que els nord-americans o els japonesos instal·lats a París o a Frankfurt els podem incloure, sense 

dubtar, en el primer amb un nivell de vida potser superior a la mitjana dels ciutadans alemanys o 

francesos. És evident que els problemes lingüístics i socials dels uns i dels altres seran diferents. 

Completa cada oració amb el tipus de clàusula que es demana: 

(substantiva) és el primer pas per conquerir la noia 

(adjectiva) . No pensis 

(substantiva de relatiu) ni t’entossudeixis 

(substantiva) . 

Indica el tipus d’oració, la funció de l’oració i la funció del pronom (en cas que n’hi 

hagi) de les clàusules subratllades. 

Els joves no fan cas dels avis 

La immensa majoria dels participants pensen que els adolescents no tenen en compte les idees de 

la gent de la tercera edat . 

Tots els alumnes que han participat en aquest debat creuen que els joves no 

s’escolten la gent d’edat avançada . Tots coincideixen a afirmar que els aniria 

molt millor si ho fessin ja que els avis representen la veu de l’experiència . 

“El problema és que la majoria dels joves passen de ser educats ” P. Cerrato,14 anys. 

“S’ha de respectar l’opinió de tots, perquè la gent gran representa que té més experiència i sap més 

coses de la vida” . J. Portillo, 15 anys. 

“Els adolescents no els volem fer cas. Com que són gent gran, creiem que no entenen la nostra 

forma de pensar o de fer .” M. Romero, 14 anys. 

“Si jo fos un avi em sentiria marginat del món. Em rebutjarien tot el que fes , i 

em farien sentir malament”. C. Chiesa, 14 anys. 

“Pel gran canvi que ha sofert la nostra societat actual , la majoria de joves 

pensen que les idees de la gent de la tercera edat estan antiquades i passades de moda 

”. G.Ferreres, 12 anys. 

“Hi haurà un moment en què nosaltres també serem grans , i ens agradarà que 

respectin i valorin les nostres opinions .” M. Serra, 14 anys. 

“Quan sigui gran m’agradaria que els meus fills, néts o persones que m’acompanyessin m’escoltessin 

amb amor i tendresa” . L. Blay, 12 anys 

“Molta gent jove pensa que una persona d’edat avançada és algú que va contra la forma de pensar 

dels joves” . N. Codina, 11 anys 

El Periódico de l’Estudiant, gener de 1999 

BAT 



12 

Subratlla les clàusules adverbials, indica’n el tipus i posa comes allà on calgui: 

A Fes-ho així com vulguis. 

B Malgrat que es facin enrera no podran aturar el projecte. 

C Com que hem arribat tard no ens deixaran entrar al teatre. 

D Des que sóc aquí veig un batibull de mil dimonis. 

E Berena mirant la televisió. 

F Per més que t’hi encaparris decidiran el que voldran. 

G Des que ha arribat de París no para d’ensenyar-nos fotografies. 

H Avui el dia és més clar que ahir. 

I Condueix escoltant música. 

J En arribar a la casa tingueren una mala impressió. 

K Treballa molt perquè ningú no li pugui dir res. 

L És tan intel·ligent que resol tots els problemes en un obrir i tancar d’ulls. 

M Ens deixaran diners tot i que ja els en devem molts. 

N Ha fet una altra repassada perquè no està gaire segur de saber-s’ho tot. 

O Talla la gespa així com fa el jardiner. 

P En cas que no t’arribin els diners els meus pares te’n deixaran. 

Q La Joana té tan mal geni com tu. 

R No t’escoltaré si no deixes de cridar. 

S Com que som joves l’assegurança del cotxe és més cara. 

13 

Indica de quin tipus són les clàusules adverbials subratllades d’aquest text: 

Els diners, però, es van acabar aviat, i va haver de treballar de mil maneres. La llengua, la va apren - 

dre de seguida, perquè els hermanos la hi havien ensenyat , no tant com el francès, però… 

Quan es va quedar sense un clau , i el van treure d’una sinistra pensió d’aquelles on no 

fan preguntes, es va adonar que li havia arribat l’hora de la veritat. No podia ser cirabotes, ni obrir 

cotxes ni fer encàrrecs, perquè hi havia molta competència, organitzada i violenta . 

Hi va rebre algunes hòsties. Ara bé, ell tenia una cosa que pocs dels seus competidors tenia: bona 

educació, i bona roba. Va aconseguir fer de grum d’un hotel barat, a Brooklyn i era tan atent i tan 

servicial que tothom li donava propines . A més, tenia una habitació, fotuda i entafo - 

rada a les golfes, on poder dormir. La sort va ser que sabia jugar a tennis i ho feia bastant bé. Un 

client de l’hotel li va proposar de fer una partida, i li va dir que li pagaria pel servei. El va portar a 

un club i allà va fer nous contactes. Havia de treballar amb compte, perquè el club feia la vista gros - 

sa si acompanyava algú , però no hauria consentit que hi anés a fer calés. Va contactar 

també amb els paios d’una orquestra que tenia el club per amenitzar el menjador . Un 

d’ells, que tocava el saxo tenor, li va dir que per tant i tant li aconseguiria papers de resident. Com 

que no tenia prou diners , va decidir robar-los al club mateix, tot enganyant amb una 

alarma falsa el vell que hi havia a recepció . No era massa cosa però prou per pagar el 

del saxo. Va ser una lliçó dura de pair: el músic es va embutxacar els diners i no en va saber mai més 

res. I, al club, no es va atrevir a tornar-hi. 

Isabel Clara Simó. La salvatge. Proa 

BAT 



14 

Indica de quin tipus són les clàusules subratllades: substantives, adjectives o adverbials. 

Si són adverbials, especifica el tipus al qual pertanyen. Si són adjectives o substantives, 

indica la funció que fan: 

S substantiva Adj adjectiva Adv adverbial 

L’endemà al matí, tot i que el nivell del líquid marró de l’ampolla d’Alden només havia baixat uns 

cinc centímetres , el cap de Xaman bategava. Havia dormit malament; el vell matalàs de cà - 

nem no havia estat estirat ni relligat en molts anys. Es va fer un tall a la barbeta mentre s’afaitava 

. A mig matí, ja no es recordava de res d’això. Havien enterrat el seu pare de seguida perquè 

havia mort de febre tifoide , però s’havia ajornat el servei fins a l’arribada de Xaman. El pe - 

tit temple de la Primera Església Baptista era atapeït de tres generacions de pacients que havien 

estat atesos pel seu pare , persones que havia tractat de malalties, ferides de bala, ganiveta - 

des, erupcions inguinals, fractures òssies i qui sap quantes coses més . El reverend Lucian Black - 

mer en va fer la lloança…, en un to prou càlid per impedir l’animositat dels presents, però no tan 

càlid perquè algú es pogués fer la idea que estava bé morir com el doctor Robert Judson Cole , 

sense haver tingut prou sentit comú per adherir-se a la veritable església . La mare de Xa - 

man li havia explicat diverses vegades el seu agraïment pel fet que, per respecte a ella, el senyor 

Blackmer havia autoritzat que el seu marit fos inhumat al cementiri de l’església . 

La casa dels Cole va estar plena de gent tota la tarda, i la majoria portaven plats de rostits, far - 

cits, púdings i pastissos, tant de menjar que l’ocasió va prendre un caire gairebé festiu . Fins 

i tot Xaman es va sorprendre mastegant trossos freds de cor al forn , el seu plat favorit. Ha - 

via estat Makwa-ikwa qui li havia ensenyat a apreciar-lo ; li havia semblat una exquisidesa 

índia, com ara el gos bullit o l’esquirol guisat amb les entranyes, i li havia encantat descobrir que 

molts dels seus veïns blancs cuinaven també el cor després de matar una vaca o caçar un cérvol 

. Se n’estava servint un tros quan va alçar els ulls i va veure Lillian Geiger, que 

travessava la sala i s’acostava a la seva mare amb pas decidit . Era més vella i pansida, però 

no havia perdut el seu atractiu; era clar que Raquel havia heretat la bellesa de la seva mare . 

Lillian duia posat el seu millor vestit de setí negre, un sobretot de lli també negre i un xal blanc 

plegat; una petita estrella de David de plata penjava d’una cadena sobre la seva esplèndida pitrera. 

Xaman s’adonà que ella triava amb compte les persones que saludava ; n’hi havia algunes 

que potser saludarien cortesament, amb una certa reserva, una jueva, però mai una simpatitzant 

de la causa sudista . Lillian era cosina de Judah Benjamin, el secretari d’Estat confederat, i 

el seu marit, Jay, havia marxat de la seva Carolina del Sud natal al començament de la guerra i 

s’havia allistat a l’exèrcit de la Confederació juntament amb dos dels seus tres germans. 

Quan Lillian es va acostar a Xaman , ella exhibia un somriure tens. 

–Hola, tia Lillian-va fer ell. No era tia seva, però els Geiger i els Cole havien establert una rela - 

ció quasi de parentiu quan ell encara era petit , i aquest era el tractament que sempre li ha - 

via donat . 

La mirada de Lillian es va estovar. 

–Hola, Rob J. –va dir, en el to afectuós de sempre. Ningú més no l’anomenava així perquè era el 

nom amb què coneixien el seu pare , però Lillian rares vegades li havia dit Xaman. Li va fer 

un petó a la galta i no es va prendre la pena de donar-li el seu condol .(…) 

NOAH GORDON. Xaman. Ed. Proa 

BAT 



15 Llegeix atentament el poema i contesta les preguntes següents: 

Vinyes verdes vora el mar 

Vinyes verdes vora el mar, 

ara que el vent no remuga, 

us feu més verdes i encar 

teniu la fulla poruga, 

vinyes verdes vora el mar. 

Vinyes verdes del coster, 

sou més fines que la userda. 

Verd vora el blau mariner 

vinyes amb la fruita verda, 

vinyes verdes del coster. 

A 

B 

C 

D 

E 

Vinyes verdes, dolç repòs, 

vora la vela que passa; 

cap al mar vincleu el cos 

sense decantar-vos massa, 

vinyes verdes, dolç repòs. 

Vinyes verdes, soledat 

del verd en l’hora calenta. 

Raïm i cep retallat 

damunt la terra lluenta; 

vinyes verdes, soledat. 

FONÈTICA – ORTOGRAFIA 

Busca en el text paraules que continguin les seqüències següents de sons vocàlics: 

[ε´... ə]: , , [ə... ɔ´]: 

[ɔ´... ə]: , [ə... ɑ´]: 

Pensa tres mots que rimin amb cadascun dels següents: 

neu: , , 

sou: , , 

Busca diftongs en el text que continguin els sons següents 

[ε´ω]: [ɑ´ ω]: 

[´ω]: [ωə]: 

[ɑ´ j]: [ú j]: 

[ó ω]: [é ω]: 

Explica la funció de la dièresi en el mot raïm. Posa d’altres exemples: 

Digues per què el mot adéu s’accentua: 

Vinyes que dieu adéu 

al llagut i a la gavina, 

i al fi serrellet de neu 

que ara neix i que ara fina… 

Vinyes que dieu adéu! 

Vinyes verdes del meu cor… 

Dins del cep s’adorm la tarda, 

raïm negre, pàmpol d’or, 

aigua, penyal i basarda. 

Vinyes verdes del meu cor… 

Vinyes verdes vora el mar, 

verdes a punta de dia, 

verd suau de cap al tard… 

Feu-nos sempre companyia, 

vinyes verdes vora el mar! 

JOSEP MARIA DE SEGARRA, 

dins Poetria, La Magrana 

BAT 


MÉS ACTIVITATS Substitució de pronoms 

1 

PRONOMS FUNCIONS EXEMPLES 

1a pers. EM / ENS 

2a pers. ET / US 

3a pers. 

adv. 

ES 

EL, LA, 

ELS, LES 

CD 

CI 

CD 

CI 

CD 

CI 

CD (determinat) 

CAtrib. (determinat) 

CI (plural: els) 

Em criden. Ens estimen. 

M’han cridat l’atenció. 

Ens ha donat les notes. 

Et renyen. Us trobaran. 

Et controlen la pressió. 

Us han trobat un virus. 

Es renta. Es banya. 

Es renta les mans. 

He vist en Quim però no l’he 

saludat. 

Són les deu o encara no les són? 

Prepara’ls un bon esmorzar. 

HO 

CD (neutre, oració) 

CAtrib (adj. subst. ind.) 

I allò què? Encara no ho he fet. 

Sembla simpàtic però no ho és. 

LI CI (singular) No li podré donar el treball. 

EN 

HI 

Subjecte 

CN / CAdj 

CD (indeterminat) 

CPrep (introduït per de) 

CC (introduït per de). 

CPrep i CC (introduït 

per qualsevol preposició que no 

sigui de). 

CC de manera 

CPredicatiu 

N’han quedat uns quants. 

M’he fet unes anàlisis però no 

n’he recollit els resultats. 

Has agafat notes? No n’he agafat. 

No és feliç però no se’n queixa. 

Hi vas o en tornes? 

Va dir que es presentaria 

al càrrec però no s’hi atreví. 

Vas a París o no hi vas? 

Viu alegrement? Sí, hi viu. 

El prenen per mentider o no l’hi 

prenen? 

Indica la funció que realitzen en cada cas les formes del pronom em subratllades 

d’aquest text: 

Tots els que trobo pel carrer em saluden 

com si fossin els meus amics de sempre. 

I tots em diuen pel meu nom. 

Uns em donen diners, d’altres m’ inviten, 

uns altres m’ agraeixen favors que no els he fet, 

i d’altres em proposen un negoci. 

Ara mateix, un sastre m’ ha cridat a la seva botiga 

i m’ ensenyava sedes que havia encarregat per mi. 

És per això que em prenia les mides. 

Segur que tot és art d’encantament, 

i que està ple de bruixots de Lapònia. 

WILLIAM SHAKESPEARE. La comèdia dels errors. Vicens Vives 

BAT 


MÉS ACTIVITATS Substitució de pronoms 

2 

3 

Indica la funció que realitzen les formes del pronom en subratllades d’aquest text i 

assenyala l’antecedent en cada cas: 

“Si em claven guitzes, jo també n’ hauria de clavar; 

i, en aquest cas, us guardaríeu de les meves potes.” 

“Si us entesteu a entrar per força 

en un moment tan animat del dia, 

tothom en parlarà amb un to vulgar, 

i la grollera enraonia de la gent 

atacarà la vostra fama, encara intacta.” 

“I si es fa a mar alguna barca, vine fins al mercat, 

on, fins que en tornis, jo t’esperaré.” 

“Antífol d’Efes. Pagar-vos! ¿Però què us he de pagar? 

Angelo. Els diners que em deveu per la cadena. 

Antífol d’Efes. No us en dec cap fins que la tingui.” 

“Antífol d’Efes. Esclau borratxo, t’he dit una corda! 

Te n’ he dit el propòsit i la finalitat.” 

“Luciana. Primer ha negat que tu tinguessis drets sobre ell. 

Adriana. Vol dir que a mi no me’n 

D’aquí ve el meu dolor.” 

concedeix cap. 

“Antífol d’Efes. Calla, bruixot dement! No n’ 

“Antífol d’Efes. ¿I no me n’he anat enfurismat? 

estic pas, de boig!” 

Dromió d’Efes. Doncs sí, en veritat, perquè els meus ossos 

en són el testimoni. Se n’ han ressentit molt.” 

WILLIAM SHAKESPEARE. La comèdia dels errors. Vicens Vives 

Indica la funció que realitzen les formes del pronom hi subratllades d’aquest text i 

assenyala’n l’antecedent en cada cas: 

“Es disposà a encarregar que preparessin l’habitació verda. Ho havia retardat fins a l’últim mo - 

ment. En realitat, no hi havia gaires coses a fer-hi : airejar-la, repassar la pols dels mobles…” 

“Tanmateix, malgrat l’actitud correcta, manté un gest distant, d’observadora cauta. L’altra 

sembla confusa, s’ha posat una cullerada de sucre al cafè que acaba de servir-l’hi 

contenta de tenir alguna cosa a les mans”. 

i se’l veu 

“Res ni definitiu ni important. Per això hi 

—Cerques allunyar-te del món.” 

insisteix, amb un to de broma, intranscendent: 

“Va néixer al poble i, fa molts d’anys, quan era un al·lot pucer, l’enviaren a la casa per guanyarhi 

un jornal”. 

“Na Mireia, que ha contemplat l’escena sense intervenir-hi, 

ha fet un gest d’impaciència.” 

una mica incòmoda ella també, 

“N’Emma mantenia la immobilitat representant el seu paper, i llavors, en cada giravolta, s’hi 

recreava com si desconegués el significat de la inèrcia i de l’esgotament”. 

“L’habitació verda més de vint anys enrere: un espai molt quiet. A n’Àgueda sempre li havia 

agradat refugiar-s’hi .” 

“La meravella que desitjava na Margarida era feta de música blava i tenia el color dels violins. 

Hi somniava desperta i s’adormia pensant-hi ”. 

MARIA DE LA PAU JANER. Lola. Planeta 

BAT 


MÉS ACTIVITATS Pronoms relatius 

1 

Omple cada buit amb la construcció de pronom relatiu adient: 

Benicorlí ha estat un poble molt valencià: mai no hi passa res, aparentment. Va rebre la República 

amb la mateixa indiferència suportà la dictadura i amb no menys idealisme bucòlic 

conviu amb la democràcia. Hi ha hagut odis, però no represàlies. El saldo tràgic de 

la guerra espanyola es reduïa a la figura de José Antonio, l’únic nacional inscrit en la creu dels 

caiguts. Aquest poble sempre m’ha semblat una illa no permet ingerències. Protegit 

per un cinturó d’horta el separava de la ciutat i dels pobles del voltant, els seus habitants 

vivien sense pressa a cavall entre les faenes del camp i una burrera industrial 

acabà imposant-se. Gairebé tothom es guanyava la vida amb alguna estretor no exempta dels 

conforts tangibles de l’època. De classes socials, n’hi havia dues: anaven a missa i 

preferien dormir. Minoritaris, els darrers.” 

FERRAN TORRENT, Gràcies per la propina. Proa 

2 

3 

Corregeix les construccions de relatiu incorrectes que trobis en aquestes oracions: 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

K 

L 

M 

N 

El noi amb el que surto és marroquí. 

La taula que les potes són trencades l’hem de portar a arreglar. 

No es recorda del que li vas prometre. 

La casa en la que visc té esperits a les golfes. 

El que fas no està bé. 

Els paisatges els quals pinto són imaginaris. 

La casa que les finestres són verdes està embruixada. 

La pinta amb la que et pentines està brutíssima. 

No sap el que ha de fer. 

Hem fet un bon treball lo qual ens beneficiarà. 

L’avi que tens és fabulós. 

Fes el que et sembli. 

Recordo una noia la qual era un encant. 

He rostit un pollastre que la qualitat és fora de dubte. 

Omple els buits amb la construcció de pronom relatiu que calgui. 

A 

B 

C 

D 

E 

F 

G 

H 

I 

J 

Vés a l’indret (en el que / on / en el qual ) t’han citat. 

He conegut un home (de qui / del que / del qual) tothom parla malament. 

He corregit un llibre l’estil (de què / del qual / de quin ) és força clàssic. 

(que / el que / on ) fas no és gaire assenyat. 

L’indret (del que / de què / del qual ) parles no existeix. 

Té una casa (la qual / que / quina ) mira a ponent. 

He fet un escrit la lletra (de quina / de què / del qual ) no és gaire entenedora. 

La persona (en la que / en quina / en qui / en la qual ) confiava ha marxat sense donar 

explicacions. 

Juga en un equip l’entrenador (del qual / de quin / que ) és molt conegut. 

Ha fet un escrit (en el que / en el qual / on / en què ) tots sortim malparats. 

BAT

PDF Activitats d'ortografia: Normes d'ús / Més - laGalera.Text

¡Convierta sus PDFs en revista en línea y aumente sus ingresos!

PDF Activitats d'ortografia: Normes d'ús / Més - laGalera.Text

¡Convierta sus PDFs en revista en línea y aumente sus ingresos!

Delete template?

Save as template ?