Aurora ÏÏertrana - D U G i Fons Especials

Aurora ÏÏertrana
:::ii; .•.

Hilíuera o el Paradís Perdut
rLOveU.a
la goleta Tongaite ha sortit del port d'Uturca aprofitant el vent terral
i ara nave^'ía o poc a poc vers Pakarava.
Cap tripulant no sap els dies rue trigark a arribar i aviat obliden tamb^
hajft_£stat^
el nombre dels que íïïSSnaveeant . A bord no hi ha cap calendari i el temps.
se.wè^la GWDpeíní.
El mar, cora una immensa l?imina de zenc projecta reflexes cegadore sobre el
pont^ on geuen els homes. Gols la lleu remor que produeix la proa en obrir-se
j^ia» aigua enllb,^esguinsa el gran silenci de l'espai.
Cap altre vaixell no creua aquells paratges gca-^i »àiA>f©eà..*
la medusa viatgera ,iiipeoii£iggajaac:aEl·€4í^:j|«te^ ,passa d^
y^rri^TíDor a babor^ a poques braçades de la proa^com desafiant al veler.
Els maianers geuen de cara al cel amb els braços oberts oeffi-ca:dlw^i='U du ÍLU^''-
t^^* Ko-xtemen ni vetllenf^S^^anaoil·ett -a la• íaawtü^tat .a-§_la_jcalma* Ilan obli­
dat la terra aiTib sos '^S^^ktP^^^é^ífà^AB-i la musicaria bef5uda,les dones...es sen­
ten presoners del mar destinats a viure o potser morir en el mar com si aques­
ta immeïxsitat endormiscada no tingués limits.
Entre les m:'tnasseB mig enrampades del tdmoner enerv>^osit ,1a roda del gober^i
nall teuiibé sembla ensopida. 3ota l'ampla ala del seu capell>el mariner escruta

2
l'horitEÓ amb el front arrugat i els ulls p^-rpallejants. La seva vista pot
distingir a llarga distancia un cambi de color en el mar,anunci d'una ratza
de vent capaç dà tlvar el drap i arrancar la i^ongaite d*aq.uellu inmovilitat
desespera?
I veus aci que aquest esguard escimxtador s'atura com sorprès en una silueta
femenina
m^^àc»^ encimbellada en el castell de proa • ül tinioner recorda que una noia
desconeguda ví^skabarcat com a única passatgera *& la goletat Porta una túnica
transparent de color de rosa i un gran capell de palla del pais. La seva cabe­
llera, espessa,negra,llarga i lluBtrosa,se li escampa per l/esquena r io^ «fl
i les espatlles « D'ençà que es feren a la mar no s'ha mogut de la cobeirti
no ha parlat amb cap mariner. Bu un farcell amb jiiiiiwrt r.il^i'ns queviures i un
coizí de bambú entrenat: menja i doim en el seu encimÉrellament solitari
sense acceptar la modesta minestra que li hah ofert els -aiayiïftoyo«^
Segueix la calma i la calor. Üuvea respira dificilüiexit.i^e la llengua engan-^
xadà al paladar i la gargamella seca. Crida:
- Haeko!
Tjn deÍ£ doiments s'ha alçat sensa pressa,s/acosta al patr

dat la closca la projecta al mar amb \m gest ample i majestuós, tetsbim^iff-vxmr
•ea jïCKrec«rr^ ei^qui^na .gÜtoa I^IIA-gé^Uti^jemüaageur^Grcri que no-ng^ u Paka- ^
íexinaU^l tr^j^ct/e.
Els homes domen o somnien desperts, üuvea torna a escrutai^ 1 ^Ii^ifeiij
Xa no es veu la medusa viatgera,s'ha esfumat en els llunyaders d'aquella mar
sensa onaïèae.
ïot de sobte, en el lirni'ts de l'horitz6 visible sobre el mirall regulgent
de l'aigua es foima ràpidament una taca d'iin blau intens. Les narius del ti*
moner comencen de palpitar.
- Prepareu-vos a la maniobra!
Un acijl'altre allà,sense presses,els mariners abandonen el jaç,s'acosten
al patr

nüoleià iiiifciBEfexKxxxKixtsaferfijSe li entortilliga al volt del coll,li fueteja
el rostre i els braços nus.
La T£n^aij^ •ííar-del·aLat c^^gasea^-^angr-balüa per-a-^^e^^peiidre la üvva Cüadlcí^—•-
d tsr-t^s^BTT—a^^ lli.-sea^ H rl.b •s.-^i^ta^ ara caplaugt^ar- ac-pyea-a^'a-^e- gron.xa -èe-teiKHT^
ar~e^a?rt&3:v^jf^t-maar-ettííà vei'ia Ir^yeMptlcg ffiuoinottrr'
^Ea navegat qui sap les milles en poques hores i a punt de matinada apareix
el primer illot per estribor. Es tm dels inombralDles anells de corall ogomnpa't^
escaJi^pats pel sud del Patfífic^probablement inhabitat i per descomptat,sense
nom. -.^
la ressaca rebot lea onades contra la costa,dib^xa un fisto d'escuma al
volt de la corona de palmes: í)lanciblau)c?ierty. .Iia veu de tro del mar esclata
en el corall^s'escampa per l'espai,arriba fins la Tongaite. Perb a l'interior
de l'anell coralí,entre 1^tiges fines i blincadisses de les palmeres,es veu
el blrbilleig de l&KKiaac llacuna^i s'endevina el syu silenci,
D'aquell àllot perdut en el ïruïfc'ific suríVangiiardia de 1, ifcrxipeleg ift>Maat
Cereal ^nnrvAA"
per centenars d illes,grans i petites,habitades i desertes, arriba fins els
aavegaíite una sensació de pau i repòs. KL que no ha desembarcat mai allí, s/
imagina el goig de geure a l'ombra de les inmenses palmes gronxadisses,
capbussar en l'aigua quieta £ transparent('W~X"ccintBmpÜant les irisades flors
de corall i els peixoB blaus i carmesins ,a(t.aea^e3Bai»·-iar^iíh3rtnTEr-dAm-*e^
ault^a:i'-it«^-««rtuna' ^.i'r^^xia^.p ^joaait ,^iagay^ni5^-o ííomïiieB-·U . •
Pero l'illeta de corall amb les seves suposades al«=ga»i«* es va esfumant
erab rapidesa i el mar,d'un blau intens* i enlluernador,esdevé,3í^í^3fti«-fe^»*^é-
A mig dia,Kaeko s acosta a Ouvea,qu£ e^b*fca?ft-^í* al governali.
• - iükuera, patró. •• ^ ^
Ouvea ha comprés ciue e's en acjuella illa on cal desembarcar la passatgera.
\1 •
4

4 * '^•***- ^
AWm2iaE>«»

- íío·.·ïïls meus pares aüobtius varen morir a Raiatea,vinc a HiJoiera en busca
de la meva mare ïiatui'al.
- Pa temps que n'eres fore?
- No ho sé. Pot ser deu anys potser m;és...
- Qaxh faràs si no hi trohes la mare?
lílla l'esguarda i no respon.
y Q}xh faràs? insisteix el patri mestis.
- ïomaré a Eaiatea.
- Qui t'hi emmenarà ?
nics,
La noia se^ia mirant-lo amb una ezpr^ essi6 indefinible•
Ouvea oreu comprendre el llenguatge d'a uells grans ulls foscos i melanob-
- Jo no trafiquejo amb Kikuera. iïo hi he desembarcat mai.
^ Bero un dia.,-qui sap... 1^ xalupa està varada, ^
I/'escala de corda penja de part de fore del vaixell.Los homes son ja embar­
cats S^3ES^^SSÏ«S$ Un d/ells allarga els braços a la passatgera Perb ella li
ben lligats en el
tirà el seu coixí de bambú,el seu capell de palla i el mocador de fer farcellse
i^esta àgil i llesta passa una cama desprès de l'altra sobre la borda el passe
mà,baixa de corda en corda fins la petita embarcaci

de la ressaca seg-ueiz un silenci absolut,quasi impresionantesfareidor.Els cops
de rem ressoneu paorosos a i^ran aistancia i els remers,estemordits es posen
a "bogar amb moviments mesurats ± cautes»
Bl mar interior és igual que un espill s'hi reflecteix»» el verd de les
p alineres i l'or del sol barrejat amb el blau del cel.
Ja son a poques braces de la platja interior,els dos homes han deixat de
remar; enfonsen el rem en la orra coralina i aixi o.coB·^en la lleugera embar­
cació a terra.
Ariatea desembarca salta damtmt el corall amb el seu modest equipatge sota
el brasç «ïorna a somriure als dos mariners i,sense un mot,comença de caminar
platja enllà. Ij'esír;uard dels homes la sedueix amb recança.
- Paraheira vau! li crida un d'ells.
- Paraheira autou! respon ella sense girar-se,
Ariatea allarga el pas. Sos peus descalços produeixen en el corall pulverit-
zat,un cruiid.r suavissim que sembla acompanyar-la i encoratjar-la. Però al cap
d'unes duescentcs passes el c.^minar se li torna indecis,mandrós. Segueix la
vora de la llacuna prop de l'aigua esmaltada i enlluernadora. Sent el terre-
"bastall inteimitent de la ressaca cue romp contre la costa que destaca en 1/
interior de l'anell corallí.
Ariatea s'ha aturat , I si l·Iiloiera fos ara una illa desei^a? Moltes d'aques
tes illes hali estat poblades per fugitius d'altres illes superpoblades i tot
clapes
de sobte abandonades també. Recorda aixi mateix que les minces capes de terra
que es veuen per ei per lla ,son d'importació. Els patrons de les goletes hi
trafiquegen com si fos nacra o corall. Un pescador de curculDes mareperles
de Kaupiti li ha contat que cejnbiava un kilo de nacra per un kilo de bona ter-
^^'Ha caminat qui sap l'estona i no lia trobat cap vestigi d'habitació. Potser
caldrà morir de gana i dt sed en aquest inhospitalari illotï
7

Aquesta idea tumentadora se li va arrapant al cervell.Imh prou feinea pot
reprimir els sanglots que 11 omplen el pit i estan a punt d'esclatar-li en la
gola. P
De sobte,entre els troncs cle lesr. nalmeres veu un grap de cabanes. Potser
en una d'elleis M viu la seva inare: Netiaroa de Kakemo." S

En aquell moment arriba un ancià en pir.íiua,desembarca parBimonids,s'acosta
al grup. /, ^ • . A.
Sriatea G hi precipita.
- Has sentit parlar d'una tal Metiaroa de Makenio?
Ell se la mira i no contesta fins una estona més tard,
- A.Maraite mori una dona que se'n deia.La VQÏI ficar d. ns la seva pira£Xia>
lliure
bogarem mar endins, l'abandonarem a l'onatge.
- Ho debia ísser l·Iatiaroa de I-lakemo. Era molt jove i ....
- Aquella també era jove i molt bonica,diu l'ancià.
- I per que ^'abandonaF-la al mar? Podia estar encara viva i en dcizondir-
se trobar«-se sola en aquella gi-an immensitat salada.
- La pa£íaia reposava prop del seu cos, 3i es deixondia podia vogar lins a
terra, l'illa.
- A Eaïatea s'enterren els morts,diu la forastera bo i sanglotant.
^ Aqui no en tenim de terra,diu simplement l'ancià.
Ariatea s'ha despedit fiels indígenes sense acceptar l'h spitalitat que gra
ciosament li oferien, brindaven, lío pot creiire que Ketiaroa sigui morta,
l'ha de cercar,!'àa de trobar.
Però tot d'una perd coratge,s'ageu a terra,comença a plorar. Escolta els
la ressaca.
seus propis sanglots barrejats amb el brogit de les palmeres. :'^;1 vent ha refre!
damunt del sexx cap
frtscat i els Berclls de les palm.es s'agiten ,s'entrexoquen ,produeixen una
remor ample i profunda que omple l'espai circundant. Pero la llacuna segueix
llisa i brillant com un vidre. Ariatea oblida Metiaroa,s'aixuga els ulls,
sospira,es lleva la túnica rosa,la plega curosament Un drap blau ramejat li
çmbolcalla el cos desde les aixelles fins les cuixes. Metiaroa es banyava
nua igual que totes les altres dones de l'arxip^leg pero Ariatea ha habitat
una illa civilitíXida: Raïatea on hi ha un missioner blanc que predica la
moral i les bones costums.
Fa bo nedar i capbussar en aquesta aigua transparent i quieta. Si pogués
9

10
am"b leè mans
atrapar \m peix.. .Hetiaroa els pescava/bo i nea^nt . ï>ero Ariatea ho ha probat
i els peixos li rellisquen entre els dits. Si tin^^s prou força per arrancar
•una ostra perlera del seu llit de corall,••
Ariatea s'enfonsa en la llacuna fins tocar el fons amb les mans. Les ostres
mareperlesjheïméticament tancades resisteixen la presi

u
un grapat de peixos. Qaan Ariatea els vol agafar s'adona que son morts,la seva
compren que es morta,
mà recula. Llavors Matiaroa desapareix i Ariatea vol cridar-la i pendre els
peixos encara nue siguin morts. Ariatea compren que Metiaroa tamb^ es morba-.
Kom els peixos
I la vol cridar,la vol convèncer de que tomi però la veu no li sort de la
gola no es pot tampoc posar dreta i s'arrossega devers la llacuna com una
ï
tortuga camaferida. ^Exa l'aigua va reculant a mida que ella s'hi atansa avat
aviat no se le vou enlloc;no lil ha llacuna ni peixos ni Ketiaroa. Ariatea
es troha sola en una platja descone^juda. L'aigua ja no rebei^vera encegadora.
Damunt la superfície suauiaent erissada passen l^i-arg^ues estriee de carmi i de
pilrpura. 3'ha esmorteït l/escalt de la ressaca,el cel,la mar,l'anell corall!
que forma l'illa sembleít disposar-se al rep6s . S'atansa la nit amb el seu
gana i la sed
acompanyament de silenci i de sorabres. En aquella terrible solitud la por ha
cedit pas a la besarda • 1 com si no fos prou ara es sent en un lloc imprecis
de la llacuna un cop de rem fort i ritmat. Hom Es diria que s/atança fí/atança
i Ariatea pensa que es Ketiaroa que toma. Goig i terror es barregen en el
seu esperit .Voldria reveure la seva mc^.re però no com una estona abans.Aquell
rostre palid i riggid aquell gest impersonal indiferent de allargar-li menjar
son pitjor que la solitud.
iJls cops de rem sertiblen allunyar-se: la besarda es fa encara mpes punyenii
Ara l'aigua de la llacuna no rebervera ja cegadora deuiiunt la gruperficie suau
ment irisada passen 11 argues estries de carmi i de púrpura . L'invisible pi­
ragua podia ésser la d'un pescador tocatardà capaç d'ajuadr-la en aquella hora
particularment tràgica dificil de la seva vida.
Ariatea s'acosta a la llacuna.
- Oé···O^···
El seu propi crit l^spanta ressona en l'espai estranyament,repercudeix al
"vo^^ . _ . „ .. ^. Anotser_iSs
W-LO, vpotser os
l'altre cant6 de la llacuna en el palmerar enfosquxt. Però^eficaï·E encara
més terrible la solitud.

ÍJo, ara no somnia,els cops regulars del rem hak rellentxt el ritme,desprès
s'han aturat. Aprofita aquest silenci absolut per a repetir el seu crit de
secors:
- 0^! Oé!....
S'ha ficat de peus a l'aigua i Be£:ueix cridant.'Üorna a oir els cops de V&SL
una ^ 4?^:*^'*^^ •
i aviat^ a^aapeiae-^dta-ïííU^a^jvwi darrera im punta emboscada^ apareix una piraguaA ^
Ei ha un home a bord,dret al mig de l'embarcació .La silueta m^-lloub&rcBXríó
jT^irÉt—siltt^èar-éfd. •«tea·r navegant es destaquen en fosc damunt la lluminositat
opalina de l'aigua ; s'acostGB, a poc a poc. ^ar-ri-tme-leirt del|í rem/— •
El sol ha desaparegut en el cel ,p.lisca darrera la massa negra i compacte
de les arteredes . Una viva refulg^ncia roja,com una gran flamarada,illumina
i colora la costa est,tenyeix de fulgors sanguinis els troncs dels arbres.
La llacuna se^ifibla de so]^te uncíranens braser,uïia-iaEaiiral

a Fakarava,la graii illa dels traficante,-blancs i grocs però mai a l·Iücuera,
Potser auesta dona de la túnica rosa i la cabellera esparsa ^s la mateixa
déa de la llacuna,a tiella de la qual tothom paris i nin£;d no ha vist mai,ïa
que aixeca i aplaca els vents i amuntega i esoèjnpa els núvols ,1a que arrelDassí
d'una sola bufada les paJ.mes dels cocoters,ageu i escampa les cabanes mentre
pescadors
els pobres tuarnotils abraçats al tronc d'un^ arabre li demanen clemència ?
lill piraguer segueix silenci

Ariatea ha enmudit; Takao refjpecta el seu silenci.
La llacuna ja no ':B rosa,ni lila ni morada és d'un grivS cendrós sense re­
flexes ni 3J.uiesors.
La forastera i els pescador son tan prop l'un de l'altre que senten fàcil­
ment la respiració.! '^'^^ à.e l'altre.
- Ho tens gana ni sed? fa ell,
- Oh, si!
l'home ha sal;tat a l'aigua que amb prou feines li arriba als genolls.
prop xocixEíastack
- Vina amb mi. Porto qt!.i sap el peix al fons de la pira^aia iden la meva caencendre
foc i fer-lo a la brasa.
bana tinc palmes seques per SB32xfHEXixtEK5ciEXEi2no:axixÍ3caifeixE£S£a:Kxt:Aa
Ariatea recull el seu farcellet; vol acostar-se a 1'embarcació xipollejant
perb Tekao no li ho permet.
pasBar^
Et portaré a braços per a que no et ümllis el vestit.
La nit deixa caure els seus vels d'onbixj. l'un darrera l'altre. L'aigua és
gris amb reflexes morats i,al lluny,les arbredes s'esfosqueixen encara.
A EHcuera,cap indigena no gosa navegar desprès de la posta del sol i el
ferm i ritmic cop de rem de Tekao alaxina als habitants dels pobles costers-.
Kom6s l'esperit de les tenebres gosa circiilar en acuella hora.líoves dissorts
amanecen potser la illeta.
Els qui han vist la noia de la túnica rosa i l'haii pida preguntar amb
insistència per una morta temps ha summergida als fons del mar,saben que res
de bo no pot esperar-se'n. La forastera,que nigd no ha vist desembarcar,
desprès de refusar el menjar i el beure,s'ha esvanit illa en3.là com una fan­
tasma. Ün és en aiaiest moment ? Deu haver invocat l'esperit de la Korjï bo i
pregant-li que li torni la mare. Aquest fatídics cops ue rera que ressonen en
el silenci misteriós de les tenebres ,son sens dubte els de la pira^^^a de
Hetiaroa . La morta s'ha aisecat sens dubte del fons de les aigües per acudir
14

a la invocació de la seva filla,
Bl mar, com un gran raon£:;tre donn.it cal].a al voltant de la corona coralli-
na, ÏJ'altre mar,l'interior, calla també en ses algues ouietes i fosques
damunt les quals,passa xin espectre lluminósxíïiíEÍtiHiJExÍBaH flotant com un parra
rac de boira.
En la negra llacuna ressona encara eS fatcfdica palpitació d'un rem espec­
tral, ketiaroa ha trobat la seva filla i ara,l'em]aena amb ella àl fons del
mar gran mar. ^1 demà no resta a ïíikuera el més lleu vestigi de la noia de
la túnica rosa,trthom sabr^ de cert quedin esïj-Qift fantasma &'han allunyat
per-sempre d'a iuest m6n.
xapcxXsEX
15