Les esponges tenen propietats anticancerígenes - UdG

amb la seva pròpia molècula, la cadena d’ADN i la topoimerasa II (enzim
corrector dels errors d’ADN i restauradora) . Això comporta no només que les
cadenes d’ADN siguin anòmales sinó que no es poden corregir sense la
topoimerasa sinó únicament tallar. Alguns derivats de la epipodofilotoxina són
l’ Etopàsit i el Tenipòsit.
Complexes de platí: Aquests components reaccionen quan entren dins
la cèl·lula de manera que queden lliures dues valències del ió platí això permet
que s’uneixin simultàniament a dues bases de l’ADN amb un enllaç estable.
Normalment s’uneixen a dues molècules de Guanina en la mateixa cadena o
formant ponts entre cadenes diferents.
Això comporta errors de transcripció (en cas que els pons siguin en la
mateixa cadena) o dobles hèlixs impossibles de separar ni conseqüentment
duplicar (en cas que els pons siguin entre cadenes diferents).Alguns fàrmacs
complexes de platí són l’ Oxaliplatí i el Carboplatí.
Campototecines: Derivats de la campotecina. Actuen sobre la
topoisomerassa II (encarregada d’evitar les tensions trencant i reunint les
cadenes, en la duplicació de l’ADN i transcripció de l’ARN) acoblant-se a ella
i estabilitzant-la. D’aquesta manera que quan la topoimerassa s’uneix amb les
cadenes d’ ADN s’hi uneix establement de manera que un cop reparada la
tensió es manté unida a la cadena impedint que la replicació o transcripció
continuï.
El què fa especialment eficaços aquests tipus de fàrmacs és que
actuen sobretot en les cèl·lules canceroses ja que presenten una major quantitat