Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Crisi financera, crisi econòmica, crisi educativa?
públics, amb els pressupostos públics, han recapitalitzat tots els bancs
del món. Això sí que és una crisi financera de cavall, per dir-ho així.
I això no té res a veure amb nosaltres. El govern espanyol no ha posat
ni un euro en el capital de cap banc, perquè aquesta crisi financera
global és conseqüència de les subprimes americanes, que de fet tenen
una part ben petita de la culpa: el problema de les subprimes suposava
mig bilió de dòlars, i no pot ser que això ho enfonsi tot. Si les subprimes
ho han enfonsat tot és perquè ja estava tot corcat, podrit. Doncs el cas
és que els bancs espanyols no van comprar ni una subprime, i per tant
el seu capital no era fictici, com el de la majoria dels bancs americans.
Per què els bancs espanyols no van comprar actius tòxics als Estats
Units? Primer perquè el banc d’Espanya no els va deixar —per tant,
chapeau per al banc d’Espanya—, però segon, i sobretot, perquè en els
últims sis o set anys la situació del nostre sistema financer era exactament
la contrària: els bancs espanyols no anaven a comprar actius a
fora, sinó que el que anaven a buscar a fora eren diners. Aquí no hi havia
estalvi, la gent i les empreses no estalviaven; tothom consumia i
invertia, la gent en pisos i les empreses en altres coses. Els bancs i les
caixes espanyoles no tenien diners, no tenien estalvis, per deixar i per
constituir crèdits. Per tant, el que feien era anar buscar diners a fora,
als bancs alemanys, francesos, anglesos, americans, etcètera. Això va
suposar que hi hagués un flux de diner cap a Espanya; no hi va haver
cap sortida de diner per comprar coses. Es van anar a buscar molts
crèdits, perquè la situació que s’estava vivint a Espanya era fruit d’un
creixement absolutament equivocat —ara ho analitzem bastant, però
fa uns mesos no ho fèiem.
El problema d’Espanya no és un problema financer, no és l’enfonsament
dels bancs. Els bancs no s’han quedat arruïnats i s’han de rescatar. El
problema d’Espanya és que durant set o vuit anys la nostra economia
ha estat creixent. Quan l’economia europea creixia de mitjana entre
un 1,5 i un 2 per cent, nosaltres creixíem amb un 4 per cent. Creixíem
el doble que tots els altres països europeus. Moltíssima gent se n’ha
beneficiat i molt, però aquest creixement superior al dels altres països
era un creixement equivocat. Era un creixement cancerigen; és una
paraula que fa nosa, però a mi m’agrada dir-la. No tot creixement és
bo. Quan tens vuit anys si el que et creix és el cervell, doncs perfecte,
però si el que et creix és una cosa que no t’ha de créixer no és bo.
Durant set o vuit anys el que hem estat fent nosaltres ha estat inflar de
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
21