Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Crisi financera, crisi econòmica, crisi educativa?
17 per cent i estem esverats, amb molta raó. I aleshores hi havia un 16
per cent d’inflació; imagineu-vos-ho: a més del 24 per cent d’atur, la
gent que tenia un subsidi cada any perdia el 16 per cent del seu poder
adquisitiu. Aquesta va ser una crisi molt pitjor que aquesta i ens en
vam sortir, però vam tardar anys.
No ho faré ara, perquè no em toca ni tinc gaire temps, però vull explicar
que dedico la segona part del meu llibre als àmbits en els quals
crec que es poden generar llocs de treball durant els anys vinents; són
àmbits on ara no hi ha llocs de treball o n’hi ha pocs. On hi haurà
creixement de l’ocupació? En les tecnologies de la informació i la
reconversió energètica. El repte que representa en aquest moment el
nostre desgavell l’hem de saber aprofitar per sortir de la crisi. Crec que
durant uns anys tota la gent que ha estat posant totxos per fer pisos que
no calien hauria de seguir posant totxos, però per construir altres coses.
No s’han de fer pisos, sinó rehabilitar tots els nostres habitatges,
que tenen una eficiència energètica baixíssima: canviar els aïllaments,
canviar els sistemes de calefacció, de refrigeració, canviar les teules i
les pissarres per un tipus de cèl·lules fotoelèctriques. Les teules el que
fan és absorbir la calor, i llavors des de dintre has de posar refrigeració
per evitar la calor que entra, etcètera. Siguem una mica racionals: posem
un element que transformi aquesta calor del Sol directament en energia
i així ens estalviem electricitat. Hi ha una sèrie enorme de coses a fer.
I qui diu això pot parlar dels automòbils. D’aquí a deu anys l’automòbil
no s’ha d’assemblar en res a l’automòbil actual. D’entrada no ha de
funcionar amb un motor d’explosió, ni amb petroli. Ja veurem amb
què funciona, però no és només això: l’automòbil ha de ser molt més
eficient, i també ho ha de ser el sistema energètic. Perquè el problema
energètic no és només trobar noves fonts d’energia, sinó que és sobretot
reduir el consum energètic per tenir el mateix tipus de vida. Sempre ho
explico i m’agrada fer-ho: els europeus del segle XV gastaven 10.000
quilocalories al dia: se’n menjaven 2.000 i les altres 8.000 són les que
obtenien gràcies al foc, al vent, etcètera. Ara vivim molt millor, evidentment,
gastant 160.000 quilocalories al dia per càpita. És clar que
vivim millor, només faltaria. El problema no és que aquestes 160.000
quilocalories que traiem del petroli les haguem d’obtenir de l’energia
fotovoltaica, de la nuclear, etcètera. No, la primera cosa que hem de
fer és dir: «Podríem viure igual de bé amb 60.000 quilocalories?» Sí,
però ens hi hem de posar. Per exemple, tornant al cotxe: quan la roda
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
25