Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Crisi financera, crisi econòmica, crisi educativa?
que no vol dir tot ho hagi de fer l’escola, ni molt menys. En l’educació
hi ha molts actors, entre els quals un de molt important és l’escola,
però probablement és més important la família, gairebé tant com els
mitjans de comunicació.
Què vull dir amb això? Respecte als coneixements, vosaltres ja ho
sabeu, tot això, no us ho he d’explicar. El problema que tenen ara les
persones joves amb els coneixements és el contrari del que tenien fa
un segle, quan aquests eren escassos. No n’hi havia prou i la feina era
buscar, adquirir coneixements. La feina d’ara és que en tenen massa.
Hi ha massa informació, hi ha massa coneixements. Les actituds que
feien estimular l’adquisició de coneixements, avui dia han d’estimular
l’adquisició selectiva de coneixements. Hem d’aprendre a seleccionar-los
abans de processar-los, perquè si no ens omplen el cervell, i el
nombre d’entrades i de gigues que caben al cervell està limitat; la
capacitat del nostre cervell és més o menys d’un gigabyte. Hem passat
de l’escassetat a la superabundància. No només hi ha massa
coneixements, sinó que tenen una durada molt més curta. La vida útil
dels coneixements és cada vegada més curta. No fa gaires anys la vida
útil dels coneixements coincidia bastant amb la vida demogràfica de
les persones. Ara la dels coneixements és molt més curta que la
demogràfica. La vida demogràfica de les persones s’ha allargat i la dels
coneixements ha disminuït.
Avui en dia educar no vol dir traspassar coneixements, sinó preparar
la gent perquè pugui canviar de coneixements cinc o deu vegades en
la seva vida, en tots els camps. Això des d’un punt de vista educatiu és
fonamental. Exagerant, el concepte del sistema educatiu com a eina de
formació en les primeres edats se n’ha anat a fer punyetes. Hi ha un
eslògan molt maco que reclama «l’educació al llarg de la vida», i és
una gran veritat, no només pel que fa a la feina o als coneixements
tècnics o científics, sinó en tot. Els meus néts, que els grans tenen
tretze o catorze anys, amb una mica de sort es moriran el 2080 o el
2090... com serà tot això el 2080? Els meus néts suposo que seran més
o menys com jo. Jo sempre els dic a les seves mestres: m’esteu preparant
els meus néts per al que els heu de preparar?
En això que us deia hi ha un altre aspecte fonamental. Acabada la
preponderància del treball industrial, aquests nous tipus de feines,
aquestes noves maneres de fer, l’augment de feines en els serveis, demanarà
unes actituds absolutament diferents de les que sol tenir avui
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
27