Vicenç Mauri “Volem suprimir les clàusules ... - eix professional

eixprofessional.com

Vicenç Mauri “Volem suprimir les clàusules ... - eix professional

Gerard Xifra

President de l’Associació

d’Hostalatge de la

Garrotxa - P4

Recoin Osona:

qualitat i preus competitius

de tòners i tintes - P12

SUD pioners en la

instal·lació de plaques

fotovoltaiques sobre

cobertes - P15

Elisabet Freixa

sessions de coaching com

a procés de desenvolupament

personal - P19

L’especial

La Vall d’en Bas

Tiratge: 5.000 exemplars Núm.50 Juny / Juliol 2009

ExEmplar

gratuït

Vicenç Mauri

“Volem suprimir les clàusules abusives

dels contractes i reduir per llei els terminis

de pagament a les pimes”


Sumari

3-9 l’especial la Vall d’en Bas

Un viatge idíl·lic

a la terra dels remences

4 l’entrevista

gerard xifra

President de l’Associació

d’Hostalatge de la Garrotxa

10 l’entrevista

Vicenç Mauri,

vice-president de la patronal

pImEC

12 medi ambient

RECOIN OSONA: qualitat i

preus competitius de tòners, tintes

per impressores, fotocopiadores

i faxos

13 El reportatge medi ambient

Compromís

mediambiental i estalvi:

cap a un nou model energètic

15 publireportatge medi ambient

SUD Energies Renovables

introdueix un mètode pioner

en la instal·lació de plaques

fotovoltaiques sobre cobertes

16 Formació - rrHH

Els valors i les estratègies

empresarials

17 Formació - rrHH

Com liderar avui

18 Serveis

Networking:

convertir l’agenda de contactes

en oportunitats professionals

19 Serveis

Elisabet Freixa

porta a terme sessions

de coaching com a procés de

desenvolupament personal

Editorial

redacció

Cèlia Roca

Gemma Escarré

Adriana Delgado

Fotògraf

Jordi Cabanas

Disseny

Soladaufí

Correcció

Anna Anglada

publicitat

Núria Garriga

Núm.50 Juny / Juliol 2009

l’EIx VIC-OlOt, mIllOrS COmuNICaCIONS I NOVES OpOrtuNItatS DE NEgOCI

Amb uns quants anys de retard i amb una forta oposició per part dels grups ecologistes, l’Eix

Vic-Olot s’ha convertit en una de les obres més polèmiques del país. Per a uns es tracta d’una

infraestructura necessària pel progrés; per altres és un atac a l’equilibri natural de la zona. No

hem d’oblidar que la feina feta pels ecologistes no ha estat en va: han aconseguit que l’obra es

fes amb la màxima cura possible per la zona afectada i que l’impacte ambiental es minimitzi,

fent realitat la idea d’un progrés sostenible.

Siguin quines siguin les postures, l’obertura del túnel de Bracons ha apropat dues comarques

que, tot i la seva proximitat, semblaven condemnades a viure d’esquena l’una a l’altra per les

seves dificultats de comunicació. Aquest nou eix obre diferents expectatives de negoci tant

a nivell turístic, industrial, com comercial. Per a molts, i després de dos mesos des de la seva

inauguració, ja han començat a notar una destacada afluència de visitants que, sembla ser,

han donat els seus primers fruits.

Aquesta nova via de comunicació, si bé és cert que ha escurçat distàncies entre Osona i la

Garrotxa, presenta algunes limitacions en el seu traçat, amb trams d’un i dos carrils que ens

recorda la C-25, l’Eix Transversal. Però no per això deixa de ser una obra amb un trajecte ràpid

i directe que reforçarà les relacions entre les comarques de l’Eix Transversal Girona-Lleida i la

Garrotxa, facilitant l’acostament de les empreses i dels professionals que hi treballen.

Seguint aquesta mateixa estratègia, i a partir d’aquesta edició que teniu a les mans, la publi-

cació Eix Professional arribarà també a la comarca gironina de la Garrotxa. Com sempre, s’ha

apostat per empreses i professionals de diferents àmbits i sectors, i les administracions públi-

ques dels municipis de la zona. Per aquest motiu, és el nostre desig aconseguir que les petites

i mitjanes empreses de la Garrotxa, tinguin l’oportunitat de donar a conèixer, de manera fàcil

i efectiva, els seus productes i els seus serveis a través d’aquest mitjà de comunicació que

arriba també a totes les comarques de l’Eix Transversal.•

núria garriga

redacció, administració i publicitat

Av. Verge de Montserrat, 56

08504 Sant Julià de Vilatorta

tel. 938 122 517 - 608 288 909

a/e info@eixprofessional.com

www.eixprofessional.com

Distribució Difusió

Toni Donato 5.000 exemplars

manipulats Dipòsit legal

Tac Osona B-32475-00

Impressió

Impressions

Intercomarcals, SA

JORDI CABANAS

El muNICIpI garrOtxí BuSCa la SEVa prOjECCIó EN El turISmE,

pEr Bé quE SENSE rENuNCIar a lES FOrmES DE VIDa traDICIONalS

la Vall d’en Bas:

un viatge idíl·lic

a la terra dels remences

a l’ExtrEm SuD-OCCIDENtal DE la garrOtxa, a NOméS 11 quIlòmEtrES D’OlOt, la CapçalEra

DEl FluVIà S’OBrE paS a traVéS D’uNa Vall FlaNquEjaDa pEl CIm DEl puIgSaCalm (1.515 m) I lES

SErrES DEl COrB, llaNCErS I SaNt mIquEl. ES traCta DE la Vall D’EN BaS: uN paratgE DE BEllESa

plàCIDa, SENSE artIFICIS, quaSI alpINa. INtEgrat pEr SEt NuClIS DE plOBlaCIó amaratS

DE tIpISmE —ElS HOStalEtS, El mallOl, jOaNEtES, la pINya, puIgparDINES, SaNt EStEVE I SaNt

prIVat—, aquESt tErmE muNICIpal S’ENFrONta al rEptE DE CONjugar lES SEVES aCtIVItatS

aNCEStralS, l’agrICultura I la ramaDErIa, amB NOVES FONtS D’INgrESSOS DErIVaDES FONamENtalmENt

DEl turISmE DE prOxImItat. EN aquESt SENtIt, la rECENt OBErtura DEl túNEl DE

BraCONS NO NOméS agIlIta ENOrmEmENt lES COmuNICaCIONS amB altrES puNtS DE la CataluNya

CENtral, SINó quE INaugura uN ValuóS INStrumENt pEr a ImpulSar DEFINItIVamENt

la SEVa ECONOmIa.

Imatge de la nova carretera

que enllaça Osona i la Garrotxa.

L’EspEciaL La Va L L d’En Ba s | 3


4 | L’EspEciaL La Va L L d’En Ba s

Gerard Xifra

prESIDENt DE l’aSSOCIaCIó

D’HOStalatgE DE la garrOtxa

“la unió de les entitats

públiques i privades pot

convertir la garrotxa en un

referent únic per al turisme català”

la SEVa SINgular FESOmIa Ha traNSFOrmat lES tErrES garrOtxINES EN uN ImpOrtaNt

pOl D’atraCCIó turíStICa quE, al SEu tOrN, Ha mOtIVat l’aparICIó DE NOmBrOSES INICIatIVES

EmprESarIalS. uN DElS artíFExS D’aquESta tENDèNCIa éS El rEStauraDOr gIrONí

gErarD xIFra (1978). a la SEVa rElaCIó amB lES ENtItatS quE SECuNDEN aquESt àmBIt

—éS prESIDENt DE l’aSSOCIaCIó D’HOStalatgE DE la garrOxa, VICE-prESIDENt DE la FEDEraCIó

D’HOStalErIa DE lES COmarquES DE gIrONa, VICE-prESIDENt DE turISmE garrOtxa

I mEmBrE DE CuINa VOlCàNICa I CuINa rEmENça—, S’uNEIx la SEVa taSCa COm a Cap DE

CuINa DEl rEStauraNt SaNt mIquEl (SaNt EStEVE D’EN BaS).

JORDI CABANAS

UCèlia roca

una de les fites de la gastronomia comarcal, la cre-

ació del col·lectiu Cuina Volcànica, celebra enguany

el seu 15è aniversari. quin paper exerceix aquesta

agrupació?

Es tracta d’un grup de restauradors i amics que, a banda

de promocionar la Garrotxa i la seva cuina, ha esdevin-

gut el principal defensor i recuperador dels productes

del territori, generant així una complicitat econòmica

entre els sectors primari i terciari. A més, treballen dia a

dia per donar un millor servei al client.

quines especialitats demanda aquest client?

Parlar d’un sol plat seria un error. El que realment volem

defensar és el producte: aquell que ha estat conreat o

elaborat per aquells agricultors i productors que fan que

la Garrotxa encara conservi el seu paisatge original. En

podríem citar el fajol, els fesols de Santa Pau, la ratafia,

el farro, les patates de La Vall d’en Bas, els embotits, la

carn.... Però també cal remarcar que, gràcies a aquesta

recuperació, hem creat noves fires i jornades gastronòmiques.

altres iniciatives afins, com ara Besalú gastronòmica

o Cuina remença, semblen inspirar-se en aquesta

idea...

Són el complement perfecte per a reforçar la marca

Garrotxa, ja que amb la seva creació hem unit esforços

en la promoció de la comarca, involucrant-hi l’administració

local i diversos establiments de restauració. La

diferència principal rau en què Cuina Remença i Besalú

Gastronòmica són marques locals, mentre que la Cuina

Volcànica és d’abast comarcal. D’altra banda, la Cuina

Remença defensa el caire agrícola de La Vall d’en Bas,

mentre que Besalú Gastronòmica vol recuperar el passat

jueu d’aquesta localitat.

a més de viure de prop el món de la restauració,

també presideix l’associació d’Hostalatge de la

garrotxa, fundada fa més de 30 anys. quin balanç

fa d’aquest període?

En aquest temps s’ha aconseguit una massa social forta

i unida: un grup d’empresaris que han situat la Garrotxa

en el mapa turístic del nostre país. Hem de recordar que

la Garrotxa ha estat històricament una terra eminentment

industrial. No obstant això, des de l’Associació i

l’ens turístic de la comarca, Turisme Garrotxa —on hi ha

representat el sector públic i privat— hem dinamitzat la

zona, demostrant que el turisme és un sector econòmic

amb gran potencial. Gestionat de forma racional i sostenible

pot beneficiar tothom.

1

Re s t aurant Ho s t al dels Ossos

Ct r a. de S anta P au 34

1 7 8 12 B A TET DE LA SERRA

T el: 972 266 1 34

ww w .hostaldelsosso s .com

2 H

F onda Siqués - Re s t . Cal P arent

A vinguda Lluís Companys nº 6 -8

1 7 8 5 0 BESALÚ

T el: 972 5 90 1 10

ww w .grupcalpa r en t .com

3

Re s t aurant Cúria Reial

Plaça de la L li bertat 14

1 7 8 5 0 BESALÚ

T el: 972 5 90 2 6 3

ww w .curia r eial.com

4

Restaurant Oliveras

Pau Claris,13

17850 BESALÚ

Tel: 972 590 392

www.restaurantdrapsgirona.com

5

Restaurant L’Hostalet

c.Vic,18

17177 HOSTALETS D’EN BAS

Tel: 972 690 006

www.cuinavolcanica.cat/hostalet

6 H

Fonda Barris

Ctra.de Torellò s/n

17176 JOANETES

Tel: 972 690 064

www.fondabarris.com

quines són les línies de treball de l’associació?

L’Associació és com una forquilla amb quatre pues per a

sostenir el aliments. La primera d’elles consisteix en la

defensa dels interessos dels empresaris davant l’Administració.

La segona rau en la promoció turística i gastronòmica.

Col·laborant amb Turisme Garrotxa i el col·lectiu

Cuina Volcànica, hem creat i consolidat, per exemple, la

Mostra Gastronòmica de la Garrotxa. El tercer pilar és la

formació, mentre que el quart i últim estaria relacionat

amb el foment de les activitats lúdiques i professionals

entre els socis.

acaba d’al·ludir als cursos formatius. En quines àrees

incideixen?

Per un costat, oferim cursets de reciclatge que busquen

informar els socis sobre les novetats en legislació, gastronomia

i gestió. En segon lloc, estem implantant a

les empreses del gremi el Pla de Control i Seguretat Alimentari.

Finalment, impulsem el programa Profit, que

proporciona una capacitació bàsica en tècniques d’hostalatge

i que ensenya el català als empleats foranis.

amb quines altres entitats treballeu o col·laboreu?

El Gremi d’Hostaleria de la Garrotxa pertany a la Federació

d’Hostaleria de les Comarques de Girona, que gaudeix

de representació a diferents organitzacions turísti-

7 H

Restaurant Can Xel

Ctra.de Santa Pau s/n

17811 LA COT - SANTA PAU

Tel: 972 680 211

www.canxel.com

8

Restaurant La Curenya

Cta.Santa Coloma a Olot,Km.57

17172 LES PLANES D’HOSTOLES

Tel: 972 448 411

www.lacurenya.com

9

Restaurant Font Moixina

Paratge de la Font Moixina s/n

17800 OLOT

Tel: 9722 610 00

www.curiareial.com

www.CuinaVolcanica.cat

10 H

Restaurant La Deu

Ctra. de la Deu s/n

17800 OLOT

Tel: 972 261 004

www.ladeu.es

11

Restaurant Self La Garrotxa

c.Serra i Ginesta 14

17800 OLOT

Tel: 972 261 604

www.cuinavolcanica.cat/selflagarrotxa

12 H

Restaurant Sant Miquel

Mas Colomer

17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Tel: 972 690 123

www.allotjamentsrurals.com

6

5

11

9 1

10

12

13

8

15 7 14

L’EspEciaL La Va L L d’En Ba s | 5

ques empresarials provincials, autonòmiques i estatals.

A la comarca, a més de formar part de Turisme Garrotxa,

col·laborem amb l’Ajuntament d’Olot, l’Associació de

Comerciants d’Olot, l’Associació de Placers, Òmnium

Cultural, el Consorci Acció Social de la Garrotxa i l’Esbart

Marboleny.

De quantes places hostaleres disposeu?

Més de 1.000, repartides en més de 30 establiments associats.

Enguany s’ha inaugurat el túnel de Bracons, que

connecta les localitats de Vic i Olot. Ha afavorit

aquest fet l’ocupació hostalera?

Ha beneficiat la restauració, però creiem que també reforçarà

l’ocupació hostalera. El túnel no només afavoreix

les comunicacions amb Vic, sinó també amb Barcelona.

Com valoreu el suport de l’administració?

La iniciativa privada sempre ha estat pionera en el turisme

de la Garrotxa. Tot i que al començament es va trobar desemparada

per l’Administració, en els darrers anys aquesta

ha fet un tomb en la seva política turística. Ara bé, encara

calen més recursos per a competir amb altres destinacions.

La unió de les entitats públiques i privades pot convertir la

Garrotxa en un referent únic per al turisme català. •

13

Restaurant Ca la Matilde

Ctra.d’Olot 42

17174 SANT FELIU DE PALLEROLS

Tel: 972 444 269

www.cuinavolcanica.cat/calamatilde

14 H

Restaurant Cal Sastre

Plaça de Balls s/n

17811 SANTA PAU

Tel: 972 680 421

www.calsastre.com

15 H

Restaurant La Francesa

c/del Pi 27 (ctra. Olot Santa Pau, km 3)

17811 SANTA PAU

Tel: 972 262 241

www.lafrancesa.cat

3

4 2

La Garrotxa

H

Habitacions


6 | L’EspEciaL La Va L L d’En Ba s L’EspEciaL La Va L L d’En Ba s | 7

PCèlia roca

Perfectament integrada al paisatge garrotxí i aca-

ronada per turons de formes suaus i arrodonides, La

Vall d’en Bas s’emmarca en un entorn dominat pels

boscos caducifolis de castanys, faigs i roures, afa-

vorits pel clima humit imperant. L’indubtable encís

dels seus espais naturals, però, també és ben pre-

sent als nuclis disseminats que esquitxen la contra-

da, i que li confereixen un aire rural i pintoresc capaç

de remetre el visitant a una altra època. Carrers revestits

de llambordes, cases de pedra, balconades

de fusta submergides en una explosió rogenta de

geranis en flor... Tot plegat configura un mosaic que,

rere el seu innegable encant, amaga un indret delerós

de projectar la seva rica vida associativa i el seu

esperit emprenedor.

Hereva d’un dinamisme que es remunta a l’època

vescomtal —període en què la capitalitat requeia en

la vila d’El Mallol—, La Vall d’en Bas va fer-se un lloc

en la història de Catalunya en esdevenir, a la segona

meitat del segle XV, un dels principals focus de resistència

popular contra la noblesa durant les guerres

remences sota el guiatge del cabdill pagès Francesc

Verntallat. El naixement oficial del municipi, però,

encara trigaria molt més a produir-se; de fet, va ser

el 1968 quan els antics pobles independents de Sant

Esteve, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i La Pinya van

decidir fusionar-se en un únic consistori.

Diversificació econòmica

Fins a una època relativament recent, l’economia local

s’havia articulat bàsicament al voltant dels conreus

de regadiu i de secà, destacant-hi productes

com ara les hortalisses, les fruites i el blat de moro.

L’altre gran pilar ha estat la ramaderia ovina, bovina

i porcina. Aquesta darrera, a més, ha anat adquirint

una rellevància especial, atesa la llarga tradició de

La Vall d’en Bas i la Garrotxa en l’elaboració i comercialització

d’embotits, similar a la de la veïna Osona.

La dècada dels anys 70 conferiria embranzida a

aquests àmbits, gràcies a la posada en marxa de la

primera cooperativa agrícola i, d’altra banda, a la

creació de nous eixos viaris que trencaven l’isolament

històric de la zona.

No obstant això, els sectors fabril i de serveis, i molt

especialment aquest darrer, han anat incrementant

la seva parcel·la en el marc de les activitats basenques.

Així, aquest extens municipi —els seus 2.735

habitants es distribueixen en una superfície de 90,5

km2, pròxima a la de la ciutat de Barcelona— ha assistit

a l’eclosió de noves fórmules de negoci concebudes

per a satisfer les demandes de la població i del

turisme, un àmbit cada cop més consolidat.

Amb un clar predomini de la petita i mitjana empresa,

és notòria la presència d’indústries càrniques

i tèxtils, sense oblidar les firmes consagrades a la

fusteria, la construcció, el treball del metall, l’au-

Vista general de Joanetes amb una

panoràmica de fons del Puigsacalm.

La singularitat del seus

racons, deutors de la

feréstega exuberància

d’un boscatge quasi

verge i del magnetisme de

construccions i carrerons

amorosits pels segles,

constitueix un dels

principals catalitzadors de

l’economia local”

tomoció, les energies renovables o l’alimentació.

Sant Esteve d’en Bas, nucli que ostenta la capitalitat

econòmica i administrativa de La Vall d’en Bas, és la

localitat que alberga un major nombre de companyies

(al voltant d’una vintena). La segueixen, amb

una concentració empresarial sensiblement inferior

i per aquest ordre, Joanetes i El Mallol.

Difusió i dinamització de la zona

En qualsevol cas, la singularitat del seus racons,

deutors de la feréstega exuberància d’un boscatge

quasi verge i del magnetisme de construccions

i carrerons amorosits pels segles, constitueix un

dels principals catalitzadors de l’economia local. El

motiu? L’atracció que exerceix entre els amants de

la natura i el món rural, un col·lectiu cada cop més

nombrós que en els darrers temps ha empès les institucions

a apostar pel turisme de proximitat. «Els

nostres visitants provenen, en un percentatge molt

JORDI CABANAS

elevat, de l’àrea metropolitana de Barcelona i de la

Catalunya central, tot i que també rebem turistes

procedents del País Valencià, Euskadi i Madrid i, fins

i tot, residents a països com Alemanya o França»,

explica Albert Badia, responsable del Patronat de

Turisme de la Vall d’en Bas, qui afegeix que en un 80%

dels casos es tracta de «famílies que vénen a gaudir

del medi natural». En aquest sentit, Badia assegura

que la inauguració del túnel de Bracons —per on es

desplega el nou eix viari entre Olot i Vic—, esdevinguda

el passat 3 d’abril, s’ha traduït en una afluència

de nouvinguts més elevada.

Al marge de la posada en funcionament d’aquest

nou tram, emperò, el Patronat, creat ara fa 15 anys,

ha intensificat la promoció turística de la localitat

des de 2006, tal i com la pròpia entitat reconeix. A

banda d’una oferta consistent en 14 establiments de

restauració i 500 places hoteleres —distribuïdes en

una vintena de fondes, hotels, cases rurals i apartaments—,

l’entitat persegueix una difusió creixent

del municipi arreu de l’estat espanyol i al sud de

França. Aquesta empenta també es concreta en la

planificació d’activitats lúdiques i culturals, pensades

per a descobrir el ric passat de La Vall d’en Bas i

Recanvis d’ocasió. Venda de remolcs.

Polígon industrial La Serra

17176 · Sant Esteve d’en Bas (Girona)

fruir del valor ecològic dels seus racons.

Precisament, les rutes a peu són la proposta més

sol·licitada, segons apunta Badia. És per això que

cadascun dels set pobles de la Vall ofereix el seu propi

itinerari. Aquestes passejades guiades no només

recuperen la història de les diferents viles, sinó que

donen a conèixer els processos geològics que van

forjar la peculiar orografia autòctona. L’activitat es

desenvolupa els diumenges al matí, tot i que es poden

contractar sortides per a grups al llarg de tota

la setmana, adreçant-se al Patronat de Turisme o a

l’Oficina de Turisme (situada a Els Hostalets) i accedint

al web de La Vall d’en Bas. El preu per participant

és de quatre euros.

A més, existeix un vuitè trajecte: la Ruta Remença,

un recorregut amb trenet que, al llarg d’una hora i

mitja, duu el visitant fins als indrets més emblemàtics

de la contrada. Entre ells es compten Els Hostalets,

punt de partida de l’excursió; El Mallol, vila de

Verntallat i posseïdora d’una antiga presó medieval;

Sant Privat d’en Bas, poble natal del general carlí

Josep Estartús, amb una imponent plaça closa; el

nucli de Puigpardines, Joanetes, el Puigsacalm i les

cingleres de Falgars.

Inter-Car

Venda vehicles d’Ocasió i KM 0

En el municipi d’Hostalets d’en Bas, es pot contemplar les

balconades plenes de geranis que donen color al carrer principal.

Compra de cotxes sinistrats.

972.69.05.31

www.inter-car.es

JORDI CABANAS


JORDI CABANAS

8 | L’EspEciaL La Va L L d’En Ba s L’EspEciaL La Va L L d’En Ba s | 9

El món de la ramaderia forma part del paisatge de la Vall. Església de Santa Maria de Pugiperdines. Panoràmica de la Vall d’en Bas on es contempla uns dels paisatges més naturals i característics del nostre país. El barri vell de Sant Esteve d’en Bas, està format per un conjunt

de carrers desiguals i esglaonats.

turisme cultural, esport i vida associativa

Ara bé, el turisme cultural a la vall no es limita a la simple evocació dels conflictes

entre nobles i serfs. Com a testimoni fefaent dels darrers capítols del feudalisme al

Principat, el romànic basenc tempta el visitant amb construccions com l’església

de Sant Esteve (del segle XII), la parroquial de Sant Romà de Joanetes (que atresora

notables capitells d’ornamentació floral i una interessant pica baptismal), el temple

de Puigpardines (amb elements barrocs) i Sant Joan de Balbs, a La Pinya, en-

Descobreix

LA VALL D’eN bAs

PAssejA’t LA VALL D’eN bAs

VISITES GUIADES PER LA VALL DEL 7 DE JUNY AL 6 DE SETEMBRE

LA RUTA REmEnçA cADA DiSSABTE AL MATÍ

DiA De LA DALLA - firA De LA terrA

14 DE JUNY

MÉs D’UNA ViNteNA D’ALLotjAMeNts

A LA teVA DisPosiciÓ

cUiNA reMeNçA

www.vallbas.cat

www.vallbas.com

voltat d’un mar de natura. Pel que fa al patrimoni arquitectònic civil, hi sobresurt

el castell dels vescomtes de Bas, emplaçat a la serra de Sant Miquel, que ha donat

peu a un refugi. S’hi conserva la capella de Sant Miquel de Falgars, reconvertida

posteriorment en santuari i anomenada també de Castelló o d’en Bas. La històrica

vila del Mallol, al seu torn, acull part d’una antiga muralla i una cisterna.

Abandonar-se al dolç paisatge muntanyenc a

lloms d’un cavall o guaitar el cràter d’un volcà

dorment a vista d’ocell des d’un globus aerostàtic

constitueixen altres opcions de turisme actiu”

Als voltants s’erigeixen altres edificacions remarcables, encara que molt més

mundanes: les esparses masies. Allà, noms com La Dou, Serrat, Vilamala, Garganta,

Desprat, Verntallat (en honor al líder de la insurrecció camperola) o la Cau

(molt a prop d’un atractiu pont medieval) s’aferren a un passat proper que encara

batega a La Vall d’en Bas. Així ho testifiquen iniciatives com Can Maria Bonica,

un taller d’artesania tèxtil situat al nucli de Puigpardines i que recupera les tècniques

de les teixidores garrotxines. L’oferta es completarà, tal i com ha anunciat

el Patronat Municipal de Turisme a aquesta revista, amb l’obertura a Joanetes del

Museu del Camp, dedicat a la divulgació de les labors agroramaderes. Tot i que

encara no hi ha una data estimada per a la seva creació, un altre equipamet —l’alberg

de joventut, que es troba en construcció— és a punt d’obrir-se al públic.

Aquestes formes de vida tradicional, com tantes altres encara vigents a la zona,

conviuen sense recança amb el lleure del segle XXI i les activitats esportives que

se’n deriven. Així, a La Vall d’en Bas es poden llogar des de les indefectibles mountain

bikes fins els quads. Abandonar-se al dolç paisatge muntanyenc a lloms d’un

cavall o guaitar el cràter d’un volcà dorment a vista d’ocell des d’un globus aerostàtic

constitueixen altres opcions de turisme actiu.

El sòlid teixit associatiu local també fa la seva singular contribució en aquest

àmbit, mitjançant dues iniciatives populars ja consolidades. La primera d’elles és

la Marxa Terra Remença, una cursa cicloturista nascuda onze anys enrere i que

Ramon Barcons, SL

PRomotoR - ConStRuCtoR

Tel. 972 69 04 69

Fax 972 69 08 42

rbarcons@teleline.es

www.ramonbarcons.com

Tenim varis immobles nous

de promoció

Realitzem tot tipus

de construcció i obra civil

Construcció depuradores

d’aigües residuals

C. Mestre Viver Puig, 1

Pol. ind. La Serra

17176 SAnt EStVE D’En BAS

JORDI CABANAS

en la seva darrera edició ha aplegat uns 3.000 cor-

redors. La cita, que se celebra el segon cap de set-

mana de maig, recorre part de les comarques de la

Garrotxa, el Ripollès i Osona. L’altre gran esdeveni-

ment anual és la Lletissonada (paraula que es deriva

de l’altre gentilici amb què es coneix els habitants de

Sant Esteve). Organitzada pel Centre Excursionista,

té lloc des de fa 30 anys. Es convoca el primer cap

de setmana de maig i enguany ha aconseguit reunir

1.400 participants.

Cuina remença: una aposta per la gastronomia local

Resseguint l’estela dels principals restauradors de

la comarca (impulsors de l’anomenada Cuina Volcà-

nica), diverses empreses, amb el suport del Patro-

nat Municipal, han encetat aquest mateix any una

de les seves accions de promoció més ambicioses:

la marca Cuina Remença. Amb la col·laboració dels

restaurants i cases rurals de La Vall d’en Bas (i amb

la dels professinals hostalers de la comarca que s’hi

vulguin adherir), els responsables d’aquest projecte

gastronòmic cerquen el reconeixement i el prestigi

dels productes propis més arrelats.

Mas Can Trona

17.176 Joanetes

La Vall d’en Bas (Girona)

Ingredients com els naps negres, els bolets, les hor-

talisses, les fruites, les castanyes, les lleguminoses

o les patates (que a l’octubre centraran l’interès

d’unes noves jornades culinàries, segons avança

Badia) aclaparen el protagonisme d’una nova for-

ma d’atansar-se als fogons, mitjançant receptes

senzilles que evoquen l’idil·li d’aquesta terra amb el

passat. I per a acompanyar els àpats, vins que tam-

bé han fet seva l’etiqueta de les lluites camperoles.

Dintre de les creacions artesanals, hi excel·leixen el

iogurt i els embotits: fuets, llonganisses, baiones (a

base de llom) i paltucs (una variant del bull amb ou).

Les festes i trobades que amenitzen el municipi

—entre elles la fira medieval de Sant Nicolau, el 6 de

desembre, i el Dia de la Dalla i la Fira de la Terra, que

enguany se celebrarà a Els Hostalets el 14 de juny—

exemplifiquen la vessant emprenedora dels seus

habitants. Una faceta on també tenen cabuda l’oci i

les celebracions patronals, festivitats que cada any

omplen de música els pobles basencs. Convivència

i entesa per a una terra de conflictes vells. Per a un

sòl de sang remença. •

a la VALL D'EN BAS

he descobert que hi ha tot un món per descobrir! www.vallbas.com

JORDI CABANAS

Monument dedicat a Francesc Verntallat, cabdill remença. És obra

de l’escultora Rosa Serra, es troba al terme municipal d’Hostalets.

Tel. 972 690 101

Fax 972 691 007

hotelvalldebas.com

JORDI CABANAS

JORDI CABANAS


10 | L’Entrevista

Vicenç Mauri,

VICE-prESIDENt DE la patrONal pImEC

“Volem suprimir les

clàusules abusives

dels contractes i reduir

per llei els terminis de

pagament a les pimes”

LA PrOLONGACió dELS TErmiNiS dE COBrAmENT i L’iNCrEmENT dE LA mOrOSiTAT, PrOdUCTE dE LA difíCiL SiTUACió qUE TrAVESSA L’ECONOmiA mUNdiAL,

ES PErfiLEN COm A UNA SEriOSA AmENAçA PEr A LA ViABiLiTAT dE mOLTES PimES CATALANES. AmB AqUEST TELó dE fONS, LA PATrONAL PETiTA i miTJANA Em-

PrESA dE CATALUNyA (PimEC) TrEBALLA EN LA rECErCA dE fórmULES CAPACES dE PAL·LiAr AqUESTA PrOBLEmàTiCA. ViCENç mAUri i CLArET (mANrESA, 1946),

PrESidENT dE PimEC CATALUNyA CENTrAL i PimEC mETALL, ViCE-PrESidENT dE PimEC i mEmBrE dEL COmiTè ExECUTiU dE LA CAmBrA dE COmErç dE mANrESA,

rAdiOGrAfiA EL dELiCAT mOmENT qUE ViU EL SECTOr.

Cèlia roca

L’

l’esclat de la crisi ha provocat que autònoms i pimes

triguin més a percebre l’import de les seves

factures. De quina demora estem parlant?

Durant els mesos previs a la crisi, els terminis de cobrament

més habituals se situaven al voltant dels 90 dies,

sobretot pel que fa a les grans empreses. Actualment,

però, ens hem instal·lat en un marge que oscil·la entre

els 120 i els 150 dies. A Espanya, per exemple, la mitjana

en l’àmbit de la construcció s’eleva a 124, tot i que hi ha

sectors en els que s’assoleixen tranquil·lament els 200.

Aquestes xifres s’allunyen molt de les de la UE: excepte

a Grècia, les pimes triguen entre 40 i 45 dies a cobrar les

seves factures, i només entre 30 i 40 en el cas dels països

nòrdics. En el conjunt del continent, la mitjana és de

55,5 dies, i de 65,3 en el marc de l’empresa pública.

En els darrers mesos també ha crescut la morositat.

Com ha d’actuar l’empresari davant d’un

client morós?

Al conjunt de l’Estat la taxa de morositat a les empreses

es va situar el passat mes de gener en el 7,10%,

quatre punts per sobre del percentatge de l’any ante-

rior. Per a intentar frenar aquesta situació, l’empresari

ha de procurar no augmentar les transaccions de

risc i garantir els sistemes de cobrament. Aquestes

mesures, però, són difícils de dur a la pràctica, ja que

les companyies asseguradores cada cop estan menys

disposades a assumir riscos, especialment en el camp

de l’automoció i de la metal·lúrgia. Així doncs, si un

proveïdor vol continuar treballant ha de continuar

arriscant-se. A Espanya, a diferència del que passa a

altres països, el risc sempre l’assumeix aquell que ven

els seus productes, no pas el comprador.

quins recursos o tècniques s’han de fer servir

per a evitar la morositat?

Cal triar bé els clients, trobar asseguradores que ens

garanteixin els cobraments i reduir els terminis de

pagament.

Si el client incompleix els terminis, l’empresari o

el professional té dret a reclamar-li interessos o

recàrrecs per demora?

A vegades la carta d’un advocat pot redreçar la rela-

ció comercial, aconseguint que el deutor assumeixi

els seus compromisos amb més seriositat. D’altra

banda, si l’empresa compta amb el suport d’una entitat

asseguradora, el pagador prioritzarà els deutes

que hagi adquirit amb aquesta companyia. En qualsevol

cas, cal aclarir que la figura del morós ha estat

equiparada tradicionalment a la del delinqüent que

no vol pagar. En l’actual context de crisi, però, aquest

morós poden ser empreses que han perdut els recursos

que els permetrien satisfer els seus deutes.

I que també han començat a patir la morositat

per part dels seus propis clients...

Exactament. L’Administració evita subscriure acords

amb empreses poc solvents, però les pimes no tenen

on amagar-se. Si volen continuar treballant, han de

córrer un risc més gran que en altres èpoques. Respecte

a les penalitzacions, existeix una llei de morositat

que estableix en 60 dies el termini màxim de

cobrament. A l’hora de la veritat, però, això és paper

mullat, ja que existeixen clàusules que estipulen que

aquest marge pot renegociar-se en virtut d’un acord

entre les parts implicades. I s’està abusant massa

d’aquesta circumstància.

Com es pot actuar quan el morós és l’administració?

Hi ha administracions que, fins i tot des d’abans de la

crisi, estan trigant 12 mesos a saldar els seus deutes.

Quan la situació econòmica era bona, les entitats

financeres acostumaven a avançar als proveïdors

l’import de les seves factures, ja que el sector públic

i el de les grans constructores gaudien de molta credibilitat.

En l’actualitat, però, els bancs i caixes han

abandonat aquesta pràctica. Com a principal solució,

per tant, hi hauria la via judicial.

quins mètodes s’han de seguir per a prevenir la

morositat d’un nou client?

Des de PIMEC estem liderant una plataforma multisectorial

integrada per diferents entitats catalanes

i espanyoles. En total, hi ha representades més de

700.000 empreses i autònoms amb una facturació

conjunta de 380.000 milions d’euros anuals. Aquesta

agrupació exigeix la modificació de la Llei 3/2004,

on s’estableixen les mesures per a lluitar contra la

morositat derivada de les operacions comercials.

per a pImEC, quins són els objectius prioritaris

en la lluita contra la morositat que afecta a la

petita i mitjana empresa?

Volem denunciar l’augment imparable de la morositat

que pateixen pimes i autònoms i, a més, aconseguir

l’èxit de la plataforma. Som optimistes: de fet, el

JORDI CABANAS

Reduir a 60 dies els

terminis de pagament

suposaria un estalvi de

4.000 milions d’euros en

costos financers”

passat 12 de març CiU va presentar una proposició de

llei per a reformar la legislació vigent en matèria de

morositat.

En què consisteix aquesta proposta?

Demana que els pagaments es facin dintre dels terminis

adients per a evitar morositat i, al capdavall,

la fallida de moltes empreses. La plataforma de la

que forma part PIMEC pretén suprimir les clàusules

abusives dels contractes i reduir per llei els terminis

de pagament, fixant-los en 30 dies o, excepcionalment,

en 60 a partir de la data d’emissió de la factura.

Passar dels 120 dies actuals a només 60 suposaria

un estalvi de 4.000 milions d’euros en costos

financers.

Vicenç Mauri, és vicepresident de PIMEC i president de PIMEC Catalunya Central.

per a aconseguir-ho, caldrà també un canvi de

mentalitat, però...

Això no es farà de la nit al dia, sinó que necessitarem

un període d’adaptació. El model que proposem és

molt semblant al que s’ha aprovat a França, i que

estableix un termini màxim de cobrament de 45 dies

des del darrer dia del mes, o bé de 60 dies a partir de

la data d’emissió de la factura. Un cop superada l’etapa

d’adaptació, que l’executiu francès ha fixat en cinc

anys, el termini legal de pagament serà de 30 dies.

alguns experts parlen de primers símptomes de

recuperació econòmica. Des de pImEC, creieu

L’Entrevista | 11

Al conjunt de l’Estat, la

taxa de morositat a les

empreses es va situar el

passat mes de gener en

el 7,1%, quatre punts per

sobre del percentatge de

l’any anterior”

que aquesta situació és extrapolable a l’economia

catalana i espanyola?

Sense ànims de ser pessimista, no veiem massa signes

de recuperació. De fet, el Govern central es limita

a dir que la davallada econòmica ha perdut velocitat.

No sabem si aquesta afirmació és positiva: si encara

no s’ha tocat fons, això vol dir que trigarem més a

arribar a aquest punt d’inflexió, prolongant-se així el

temps de patiment. A més, les notícies que arriben

d’Europa, EEUU i el Japó pel que fa a l’evolució del PIB

no són gens bones.

quines iniciatives impulsarà pImEC en els pròxims

mesos?

Continuem lluitant per a defensar les microempreses,

els autònoms i els empresaris. Volem que l’administració

estatal tingui en compte la concentració d’empresaris

celebrada el passat 26 de març i que atengui

les nostres propostes, necessàries per a la subsistència

de les pimes. Aquestes mesures fan referència al

finançament de les petites i mitjanes empreses, la flexibilitat

laboral, la formació dels treballadors —tant

dels que estan en actiu com dels aturats— i les polítiques

d’innovació. Ara bé, si les entitats financeres

no solucionen primer els seus problemes, difícilment

podran ajudar les pimes a sortir de la crisi. I si no hi ha

una entesa entre el Govern i l’oposició, tampoc no ho

aconseguirem. •

JORDI CABANAS


12 | publireportatge Medi ambient

rECOIN OSONa:

qualitat i preus competitius de tòners, tintes

per impressores, fotocopiadores i faxos

adriana Delgado

L’

L’empresa Recoin Osona, ubicada a Vic, es dedica

a la venda de consumibles informàtics originals i com-

patibles (per a impressores, fotocopiadores i fax ) i

també a la gestió de residus, autoritzada oficialment

per la Generalitat de Catalunya.

L’empresa està plenament consolidada i compta

amb una llarga experiència en el camp dels con-

sumibles. Els clients de Recoin Osona són de di-

versos sectors, des del particular que compra a la

botiga, a empreses tant d’entitats públiques com

privades.

L’empresa osonenca disposa de servei propi de repartiment

i de recollida de carcasses buides dels

consumibles dels seus clients.

Si vol reduir els costos

Per a la reducció de costos a la vostra empresa, Recoin

Osona ofereix productes compatibles. Es tracta

de material de marca blanca, no reciclat, que arriba

directament de fàbrica, comprat amb l’aval del sistema

ISO, a un preu competitiu i amb la mateixa qualitat

d’impressió que els productes originals.

Recoin Osona ven consumibles originals als millors

preus del mercat, ja que és majorista. Al mateix

temps, la companyia osonenca pot subministrar tot

tipus d’equips i material informàtic, com de material

d’oficina i complements.

Els pressupostos son personalitzats, d’acord amb les

màquines que disposin els clients.

Tòners originals i compatibles. Botiga i centre de recollida de carcasses buides.

Gestió oficial dels residus

Recoin Osona treballa pensant en el medi ambient.

L’empresa és gestora de residus, autoritzada per la

Junta de Residus del Departament de Medi Ambient

de la Generalitat de Catalunya, amb codi de gestor

E-780/2, fet que els permet recollir carcasses i cartutxos

buits de tintes i tòners, i garanteixen als seus clients

el certificat de residus, sense cap cost afegit . •

més informació:

recoin Osona, S.C.

C. de Gurb, 84

08500 Vic

Tel. 93 886 92 23

Fax 93 886 92 24

comercialrecoin@telefonica.net

recoinosona@telefonica.net

Empresa autoritzada E-780/02 per

JORDI CABANAS

iNSTiTUCiONS i ONGS BriNdEN AJUTS i CONSELLS PEr A ABrAçAr LES ENErGiES NETES i fEr-NE UN úS rESPONSABLE.

Compromís mediambiental i estalvi:

cap a un nou model energètic

ECèlia roca

El 2007, l’informe Renovables 100% —encarregat per

Greenpeace i elaborat per l’Institut de Recerca Tec-

nològica— determinava que tota la demanda d’elec-

tricitat a l’estat espanyol podria cobrir-se exclusiva-

ment amb energies no exhauribles.

En la mateixa línia s’inscriu José Carlos Puentes,

membre d’Amigos de la Tierra, qui també insta a un

canvi en el model energètic. En paraules de Puentes,

aquest nou patró hauria de cenyir-se “a la disponi-

bilitat de fonts que tinguin un impacte ambiental

baix, a una diversificació de les fonts energètiques,

a no dependre dels recursos llunyans i a no comprometre

la supervivència de les generacions futures”.

Al seu torn, les claus d’aquesta transformació raurien

en “l’estalvi energètic, tant en les fonts com en

els usos, la millora de l’eficiència energètica (sempre

i quan això impliqui un estalvi d’energia en termes

absoluts, i no es tracti d’una mera qüestió d’eficiència),

i les energies renovables i netes”, puntualitza.

Dintre d’aquest darrer grup, es troben l’energia

solar, l’eòlica, la biomassa i els agrocombustibles, la

geotèrmica, la minihidràulica, la de les onades i la

maremotriu o de les marees.

Energies renovables: bones perspectives de

creixement

L’estudi Balanç Energètic 2008 i Perspectives 2009, presentat

per l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de

l’Energia (IDAE) a finals d’abril, revela que les energies

renovables van aportar el 20,5% de l’electricitat neta

consumida a Espanya durant 2008, i un 7,6% sobre

el total de l’energia primària. A més, juntament amb

l’energia nuclear i el gas natural, van ser les úniques

que van incrementar la seva contribució al consum,

en detriment del petroli i el carbó, que hi perden pes.

D’entre les energies renovables, l’eòlica ha estat sens

dubte la que més ha contribuït a satisfer les necessitats

d’electricitat, amb un 12% sobre el total, evitant

així la importació de recursos fòssils de l’ordre de 5,5

milions de tones equivalents de petroli (TEP) i l’emissió

de 18 milions de tones de CO2. Actualment, el

sector eòlic espanyol —que ostenta el 14% de la quota

mundial— dóna feina a 37.730 treballadors, distribuïts

en 700 empreses amb presència en 25 països, i

preveu disposar en només dos anys d’un 23% més de

megavats instal·lats. També resulten encoratjadores

les dades al·lusives a l’energia solar, que en només un

El reportatge Medi ambient | 13

SEgONS alErta l’ENtItat ECOlOgISta amIgOS DE la tIErra, El SECtOr ENErgètIC éS El rESpONSaBlE DE prOp DEl 80% DElS gaSOS D’EFECtE

HIVErNaClE (gEH) O CO2 quE S’allIBErEN al tErrItOrI ESpaNyOl. a DIFErèNCIa DEl quE SuCCEEIx a la rESta DE la uE, aquEStES EmISSIONS

—DErIVaDES DE la CrEma DE COmBuStIBlES FòSSIlS I artíFExS DE l’ESCalFamENt glOBal— HaN augmENtat ININtErrOmpuDamENt DES DE

1990 EN tOtS ElS àmBItS, ExCEptE EN El DE traCtamENt I ElImINaCIó DE rESIDuS. l’ESCENarI D ESCrIt NO NOméS Ha SErVIt pErquè El grup INtErgOVErNamENtal

D’ExpErtS SOBrE El CaNVI ClImàtIC DE l’ONu (IpCC) qüEStIONI ElS aCtualS patrONS D’OBtENCIó ENErgètICa, SINó quE

Ha pOSat DamuNt la taula uN DEBat quE mENa INExOraBlEmENt Cap a NOVES pautES DE CONSum rESpONSaBlE I CONSCIèNCIa ECOlògICa, I

quE té COm a prOtagONIStES lES ENErgIES NEtES I rENOVaBlES. COm CaDa 5 DE juNy, El DIa muNDIal DEl mEDI amBIENt EmpENy a la CErCa DE

SOluCIONS pEr a uN móN méS SOStENIBlE.

Les energies fotovoltaiques genera electricitat sense

contaminació i sense soroll. Les seves instal·lacions

necessiten un mínim de manteniment.

any ha sextuplicat la seva potència instal·lada. Amb

una facturació de 260 milions d’euros anuals, el sector

comptabilitza 1.300 companyies i 35 fabricants.

Pel que fa a la biomassa, la producció de pallets —biocombustible

sòlid—a Espanya s’ha multiplicat per

10 en els darrers tres anys. Aquesta circumstància

és anàloga a la dels biocombustibles líquids, com ara

el bioetanol, obtingut a partir de la fermentació de

sucres d’origen vegetal. Per bé que el 2008 l’estat espanyol

va erigir-se’n com a tercer productor europeu,

la comercialització d’aquest carburant per a vehicles

dintre de les seves fronteres és recent, ja que no es va

iniciar fins la tardor de 2006. A Catalunya, el primer

sortidor de bioetanol es va inaugurar l’any passat a

Igualada. En relació al biodièsel, elaborat amb olis

vegetals reciclats, Espanya ocupa la setena posició

continental. El territori català n’albergarà en breu la

seva tercera planta a Pujalt (Anoia), que se sumarà a

les ja existents a Montmeló i el port de Tarragona.

Un projecte pioner

Precisament, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

(IRTA) duu a terme en aquesta darrera provín-


14 | El reportatge Medi ambient publireportatge Medi ambient | 15

L’energia eòlica és un recurs renovable, net i no genera residus.

cia un projecte pioner relacionat amb aquest àmbit.

“Mitjançant el conreu de microalgues, volem obtenir

lípids que serveixin per a produir biocombustible, al

temps que analitzem si l’impacte ambiental i els cos-

tos econòmics de tot el procés són viables”, afirma

Rosa Trobajo, responsable de la investigació. Tot i

que altres països d’arreu del món han dut a terme re-

cerques similars, aquest és el primer cop que una ins-

titució en supervisa totes les fases. La investigació,

que també pretén optimitzar les tècniques de cultiu

de les algues i buscar altres vies per al seu aprofita-

ment (no només dels lípids), compta amb el suport

d’un equip de biòlegs i químics de la Universitat Ro-

vira i Virgili. “Les primeres conclusions del projecte

es coneixeran en el termini d’uns dos anys”, anuncia

Trobajo.

A banda de les energies renovables ja referides n’exis-

teixen d’altres encara poc explotades al sud d’Europa.

Una d’elles és la geotèrmica, consistent en la utilitza-

ció de la calor solar que s’emmagatzema a l’escorça

terrestre. Tot i que els primers estudis a l’estat es-

eco100.es

C/ d’Alfons Sala, 33-39

Sabadell

Tel. 93 727 42 12

panyol en aquest àmbit es remunten a la dècada de

1970, aquesta energia “no es va començar a comerci-

alitzar regularment fins fa cinc o sis anys”, explica un

dels responsables de l’empresa vallesana Aplicasol,

especialitzada en geotèrmia. Segons informa el seu

responsable, aquest tipus d’instal·lacions proporcionen

un estalvi d’entre el 60 i el 80% en la despesa

elèctrica respecte a les energies tradicionals. Els

equips associats, que poden tenir una vida útil d’entre

25 i 30 anys, assoleixen un rendiment òptim a les

comarques interiors, on els contrastos tèrmics són

més acusats, puntualitza.

Quant a les energies derivades de la força del mar,

l’estat espanyol acull projectes experimentals a Cantàbria,

Astúries, Euskadi i Canàries. Finalment, en la

producció d’energia minihidràulica (que obté electricitat

a partir d’una turbina moguda per l’aigua, però

sense arribar a les dimensions d’una central hidroelèctrica

convencional), Espanya ocupa el tercer lloc

de la UE.

Instal·lacIons

solars

fotovoltaIques

Instal·lacIons

solars

JORDI CABANAS

Subvencions per a les empreses

Sabedor de la importància d’adoptar les energies

descrites i de racionalitzar la despesa d’aquelles que

no són renovables, l’Institut Català d’Energia (ICE) va

anunciar el passat mes de maig que destinarà nous

ajuts per a fomentar l’eficiència i l’estalvi energètics

entre les empreses. Gràcies a aquest programa, les

companyies podran beneficiar-se de subvencions

que oscil·laran entre el 10% i el 70% a l’hora d’implementar

treballs adreçats a reduir el consum energètic.

Entre elles, s’inclouen la contractació d’auditories,

la millora de l’eficiència de les instal·lacions, el

foment del transport no contaminant (incloent-hi la

recerca en el camp dels vehicles elèctrics) i la renovació

del parc d’automòbils. El termini de presentació

de sol·licituds finalitza el proper 30 de juliol. Les bases

es poden consultar al web de l’ICE.

Per la seva banda, el Ministeri d’Indústria, Turisme i

Comerç, en el seu Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica

aprovat l’agost passat, preveu un paquet de 31 mesures

per a estalviar 87,9 milions de TEP (equivalents

al 60% del consum d’energia primària a Espanya al

2006), i ha anunciat que aquelles empreses acreditades

amb un certificat d’eficiència energètica tindran

prioritat a l’hora de treballar per a l’Administració. Les

dades del Pla estan disponibles al web ministerial.

En qualsevol cas, alguns empresaris, autònoms i professionals

afronten aquesta etapa amb els deures fets.

És el cas de Rosa Cantó, qui enguany ha inaugurat a

Alcoi una casa rural on només tenen cabuda les energies

renovables. Així, al mas Els Plans del Mig (1894),

unes plaques fotovoltaiques procuren electricitat i

l’energia suficient per a depurar, bombejar i escalfar

l’aigua (procedent d’un pou i un aljub). A l’interior, una

caldera de biomassa actua com a sistema calefacció.

“Sense energies renovables, hauria estat impensable

posar en marxa la casa, ja que l’edifici queda massa

lluny de qualsevol post elèctric”, diu Cantó. Tot i que

admet que aquestes instal·lacions li han suposat una

despesa inicial considerable, assegura que tant ella

com els hostes se senten molt satisfets del resultat.

“I després de la inversió, ara ve l’estalvi!”, adverteix. Un

exemple per a tots.•

L’úS dEL SiSTEmA T10, CrEAT PEr SUNPOwEr, SimPLifiCA LA COL·LOCACió dE PANELLS SOLArS i N’OPTimiTzA L’EfiCièNCiA

SUD Energies Renovables introdueix

un mètode pioner en la instal·lació de plaques

fotovoltaiques sobre cobertes

Sud Energies Renovables, són especialistes en instal.lacions de panells solars sobre cobertes industrials.

redacció

SSUd Energies renovables, empresa especialitzada

en la instal·lació de panells solars sobre cobertes

industrials, ha posat en marxa un procediment de

treball inèdit a Europa. Conegut com a Sistema T10

i dissenyat per la multinacional nord-americana

SunPower, el nou mètode es basa en la col·locació

de plaques fotovoltaiques autoportants. Aquesta

característica facilita la tasca dels instal·ladors,

ja que evita que s’hagi de perforar la coberta de

l’edifici. Al seu torn, el muntatge final ofereix com

a resultat estructures lleugeres que en cap cas no

perjudiquen l’estructura de les naus.

Als avantatges associats al Sistema T10 s’afegeixen

d’altres relacionats amb la rendibilitat de la inversió.

Així, segons les estimacions del fabricant, els

consumidors poden beneficiar-se d’una rendibilitat

mitjana de la inversió propera al 15%, alhora que

veuen incrementada la seva potència i eficiència

energètiques respecte als panells convencionals.

d’altra banda, l’adopció de panells solars també

contribueix a millorar la imatge corporativa i a reforçar

el compromís de la companyia amb el medi

ambient, en apostar pels recursos renovables. A

més, el resultat no impacta visualment a l’entorn,

SUD

gràcies a un disseny que li confereix una visibilitat

mínima des del carrer.

Els inicis: un projecte d’èxit

A finals de 2007, SUd va rebre l’encàrrec per part

de la cadena de supermercats Bon Preu Esclat

d’instal·lar sistemes fotovoltaics en els seus centres,

però amb els següents requeriments: no es

podia foradar la coberta existent i calia emprar un

sistema lleuger per a no sobrecarregar-la. davant

del repte, SUd, firma col·laboradora de SunPower,

va decidir executar les obres utilitzant el Sistema

T10, empesa pels bons resultats que aquest mètode

estava donant als EEUU a empreses com Target

Corporation o wal-mart.

El projecte es va concretar l’abril de 2008, amb 132

kw totals instal·lats, que aportarien a Bon Preu

Esclat un bon nivell de rendibilitat i eficiència. En

paraules de SUd, la satisfacció d’aquest client va

ser tan gran que immediatament va encarregar-li

un nou projecte basat en el Sistema T10 —el cinquè—

per a un altre dels seus supermercats.

El grup SUd Energies renovables és el resultat

d’una iniciativa de professionals, amb una contrastada

experiència en el sector industrial, energètic i

mediambiental, que ofereix un servei integral en el

camp de l’enginyeria, la construcció i l’explotació

d’energies renovables.

El holding està format per la branca d’enginyeria i

seu del grup, SUd Energies renovables, SL., l’empresa

d’instal·lacions, control i manteniment instalSud

2007, SL, i la promotora de parcs solars fotovoltaics

OnaSud Energia, SL. •


16 | Formació - RRHH Formació - RRHH | 17

Els valors

i les estratègies

empresarials

ELS CANViS ACTUALS dE LA SiTUACió ECONòmiCA HAN OBLiGAT A PENSAr NO-

VES ESTrATèGiES EmPrESAriALS EN fUNCió dELS NOUS iNdiCAdOrS ECONò-

miCS, PErò TAmBé A rEViSAr dETiNGUdAmENT ELS CriTEriS d’ACTUACió i ELS

NOSTrES VALOrS.

redacció

Les caigudes espectaculars de la borsa i la baixada del valor dels actius immobiliaris

han posat al descobert la fragilitat del nostre sistema econòmic i financer. Aquesta

inseguretat ha comportat baixada del consum en pràcticament tots els sectors, i

una conseqüent pèrdua de llocs de treball.

No hi ha cap recepta màgica per sortir de la situació difícil en què es troben les em-

preses i els particulars. Cal tenir en compte, però, que una mateixa situació difícil

pot ser viscuda de moltes maneres. Que les dificultats ens ensorrin o ens facin créixer

depèn en bona part de les nostres actituds i dels nostres valors.

Aquest, de fet, és l’argument de llibres molt venuts actualment, com La crisi ninja y

otros misterios, on Leopoldo Abadía proposa com a solucions a la crisi un canvi d’actitud

davant els problemes: optimisme, no distreure’s i prudència.

Moltes vegades s’ha relacionat la paraula crisi amb oportunitat. De vegades no és

fàcil veure les oportunitats. Però intentar veure la part positiva no significa dir que

no passa res o negar la realitat. Quedar a l’atur després de treballar 30 anys en una

mateixa empresa és un tema greu, i darrera un 17% d’atur hi ha molts problemes

individuals, famílies i empreses amb dificultats. Però continua essent veritat que

només els problemes i les crisis fan créixer i de vegades són l’únic camí cap al canvi i

l’evolució. Per convertir la crisi en oportunitat cal actuar i fer coses.

Cal dedicar, però, esforços a les coses fonamentals. Potser dins l’empresa no és el

moment de regalar viatges al Carib a tots els directors de departament, ni de decorar

la façana de la nau amb motllures de guix, però sí que potser cal invertir recursos

en alguns departaments per obrir noves vies de negoci, investigar en nous productes,

revisar costos, refer estratègies i sortir a fora. I, si cal, fer noves inversions,

perquè actualment el principal risc no és invertir sinó quedar estancat i fugir de la

realitat.

Actuar amb prudència i responsabilitat podria ser la recomanació principal. Retallar

llocs de treball i fer l’empresa més petita pot ser una mesura necessària algunes

vegades, però cal pensar si és possible retenir el talent de les persones que més ens

poden ajudar a millorar i a ser competitius. També cal que els professionals que hi

ha a les organitzacions posin més que mai el seu talent i el seu esforç al servei de

l’empresa.

Responsabilitat també vol dir treballar per a la millora contínua personal i en la pròpia

formació per a poder aportar solucions creatives.

Amb aquestes actituds aconseguirem fer els canvis estructurals necessaris per tirar

endavant. Hi haurà noves oportunitats de negoci en un futur proper per a un nou

model de creixement econòmic, però hem de saber veure les oportunitats i treballar

per arribar-hi. •

Com liderar avui

AdAPTACió d’UN TExT dE CArLOS BiUrrUN.

redacció

Ffeia molt temps que un nou president dels Estat

Units no es trobava en una situació tan greu com

la que li ha tocat viure a Barack Obama. En un discurs

pronunciat dotze dies abans de convertir-se

en president, Obama va reconèixer que el seu país

es trobava en mig d’una crisi diferent a qualsevol de les

que hem pogut conèixer. Un dels reptes que haurà de

superar és la recessió econòmica i un dèficit pressupostari

que es preveu superior a un bilió de dòlars

aquest any.

Tant en la política com en els negocis, el poder del

lideratge és vital en situacions difícils. A continuació

apareixen algunes estratègies inspirades en

Obama que el poden ajudar a desenvolupar les seves

funcions de líder en plena recessió.

mantingui obertes les línies de comunicació

En època de crisi, els directors tendeixen a tallar la

comunicació amb els seus empleats. Tot i que els

rumors d’acomiadament i reducció de personal estan

en boca de tots, alguns directius pensen que el

silenci és el seu millor aliat per afrontar la situació

i eliminar pors.

reservi temps per al seu oci

quan es tracta de lluitar amb pressupostos ajustats,

les empreses tendeixen a esprémer al màxim

els seus empleats. Però pretendre i fomentar que

els treballadors estiguin disponibles les 24 hores

del dia pot provocar frustració i que els empleats

es “cremin”, amb la conseqüent disminució del

rendiment, tant dels alts càrrecs com dels treballadors.

Per això, tot i que les hores extres poden ser necessàries,

asseguris de programar vacances regulars i

de limitar el temps que es passa a la oficina sempre

que sigui possible.

tingui confiança en la força del treball en equip

Ni tan sols el líder millor preparat pot fer-ho tot

sense ajuda. Ha de ser capaç de delegar la seva autoritat

i fomentar la col·laboració per resoldre pro-

blemes. Convoqui al seu equip i organitzi reunions

setmanals per parlar dels assumptes més importants

que afecten a l’empresa, intercanviï opinions

amb ells i comparteixi informació.

tingui en compte diferents punts de vista, sobretot

aquells que difereixin del seu

Pot resultar molt còmode envoltar-se de persones

que sempre ens donen la raó i que tenen idees

molt semblants a les nostres. Però per tenir una

perspectiva real del benestar de la seva empresa

necessita disposar d’una àmplia varietat d’opinions.

Ara, més que mai, escolti a les persones que

estan disposades a donar la seva sincera opinió;

d’aquesta manera tindrà una visió més global del

seu negoci.

Ser un líder mai és fàcil, i molt menys en aquests

temps difícils. Però si fa de l’optimisme la seva millor

arma, fomenta el treball en equip i aposta per

l’èxit, tindrà a les seves mans els ingredients necessaris

per consolidar el seu negoci. •

JORDI CABANAS


18 | Serveis Serveis | 19

Networking: convertir l’agenda de

contactes en oportunitats professionals

COM RECULL LABORIS.NET, UN ADULT POT ARRIBAR A CONèIXER ENTRE 1.500 I 3.000 PERSONES, FET QUE

EXPLICARIA PER QUè NOMÉS ES PUBLIQUEN ENTRE EL 20 I EL 30% DE LES OFERTES PROFESSIONALS I DE NE-

GOCI. LES XIFRES CONSIGNADES REVELEN, DONCS, L’EXISTèNCIA D’UN MERCAT OCULT NOMÉS ACCESSIBLE A

TRAVÉS D’UNA SÒLIDA XARXA DE CONTACTES. I AQUí ÉS ON ENTRA EN JOC EL NETwORkING, TERME AMB EL

QUE ES CONEIX LA CREACIó I MANTENIMENT D’UNA AGENDA PRÒPIA DE CONEGUTS.

Cèlia roca

F

Fins fa poc, recórrer als amics, als antics companys de

classe o a altres professionals constituïa l’única manera

d’encetar aquesta agenda de contactes. L’eclosió d’Internet

i la recent consolidació de les xarxes professionals en

línia, però, han capgirat aquest escenari. “Si algú que hagués

passat els darrers 100 anys dormint ens preguntés:

“Necessito un telèfon?”, sens dubte li contestaríem que és

imprescindible. Amb Internet i l’empresa passa el mateix.

Ara existeix un nou carrer, un nou país, un nou canal on cal

estar presents, amb les seves regles i implicacions”. Conxita

Dolz, Ladislau Girona i Cristina Aparicio, socis fundadors

the soulmade company (TSC) [sic], assessoria especialitzada

en desenvolupament de negoci, il·lustren així aquest

canvi de paradigma. “La Internet social i les seves aplicacions

ens permeten difondre i compartir informació, tot

construint i gestionant una nova comunitat”, puntualitzen.

De fet, aquestes comunitats virtuals —vertebrades al

voltant de plataformes com LinkedIn, Ecademy, Ryze o

YorZ— comencen a perfilar una forma inèdita de fer contactes

i, en definitiva, negocis. Una de les xarxes professionals

online més utilitzades a l’estat espanyol —amb un

milió d’usuaris, que representen un 14% sobre el total—,

és Xing, sorgida a Alemanya i implantada a cinc països.

En paraules de la seva responsable de Comunicació a

Barcelona, Maria Marín, entre els avantatges de recórrer

a aquest tipus de sites, destaquen “la facilitat amb què

es poden trobar antics companys, candidats per a una

vacant de feina, col·laboradors i clients”, la possibilitat de

tancar negocis de manera més “ràpida i còmoda”, l’oportunitat

de participar en esdeveniments organitzats pel

propi portal i l’actualització automàtica de les dades de

l’agenda personal.

xarxes d’antics alumnes

Tant a Internet com en altres entorns més tradicionals, el

networking pot assolir una rellevància vital per a certs

col·lectius, especialment en el cas d’aquells professionals

que ostenten càrrecs directius o executius. Conscients

d’aquesta circumstància, les escoles de negocis vetllen

perquè els graduats mantinguin els vincles amb els seus

companys de promoció, mitjançant les associacions d’an-

tics alumnes. Un dels centres pioners en aquests espais

d’interrelació és EADA, institució que hi treballa des de

1987. “Perseguim tres objectius: promoure la formació

contínua, fomentar el networking i l’ajuda mútua entre

tots els associats i contribuir al desenvolupament profes-

sional dels nostres ex-alumnes”, explica Eva García, res-

ponsable d’EADA Alumni. Aquest, curs, a més, l’escola ha

posat en marxa el projecte Networking Experience Tour

(NET), una proposta pionera que incentiva els contactes

professionals en un marc lúdic: el de les activitats esportives

a l’aire lliure.

Ara bé, aquesta forma de fer networking ha cristal·litzat

en altres entorns no acadèmics, com ara el sector firal. Un

exemple d’aquest fenomen és la mostra SIMO Network,

que tindrà lloc a Madrid del 22 al 24 de setembre. La cita

brinda a totes les empreses que s’hi vulguin adherir un espai

per a la promoció dels seus productes i serveis sense

haver de contractar prèviament un stand. •

Vol obtenir el fruit esperat de les

seves publicacions?

El fruit de la seva publicació depèn de molts factors, un bon disseny, un millor contingut i també i

molt important una impressió de qualitat.

Els nostres clients ho saben i dipositen dia rera dia la seva confiança en la nostra experiència.

Aquesta confiança ha quedat recentment avalada pel guardó otorgat pel Gremi d’Arts Gràfiques

com a millor impressió en offset humit.

Elisabet Freixa porta a terme

sessions de coaching com a procés

de desenvolupament personal

redacció

E

Elisabet Freixa, llicenciada en Filosofia i Lletres i amb

una trajectòria professional en l’àrea de la gestió de persones,

es dedica actualment al coaching per a persones

que vulguin aconseguir un repte personal o professional.

Coaching és “un acompanyament en aquest procés

de canvi”, segons explica Freixa i és aplicable en l’àrea

professional, personal, de relacions familiars i/o socials.

L’especificitat del coaching és la tècnica que s’utilitza i

la filosofia de vida que hi ha al darrera d’aquesta tècnica.

“Per fer coaching has de creure amb el que fas, sinó no

transmets, no arribes. I això vol dir creure amb les persones

i les seves possibilitats.”

tipus de coaching

El coaching sempre va dirigit a la persona, però segons

l’àrea que es treballa pot ser: corporatiu, executiu a nivell

empresarial o personal. En el primer, es treballen els

valors i com desenvolupar-los a tota l’organització en

forma de cascada. És una potent eina de lideratge. En

l’executiu es treballen les competències: comunicació,

presa de decisions, flexibilitat, gestió del temps, etc, que

volen millorar alguns directius o comandaments.

Pel que fa al coaching personal, fa referència als altres aspectes

de la vida: aspectes d’un mateix, relació amb la

família i amics.

El coaching, explica Freixa (la coach) es basa en fer de mirall

al coachee (la persona que rep coaching) a través de la

pregunta. Cadascú és com és i porta a terme una sèrie

d’accions aconseguint uns resultats determinats. El coaching

es basa en la presa de consciència d’aquesta situació

per part del coachee i en la possibilitat d’actuar d’altres

maneres aconseguint uns altres resultats, intervenint en

els pensaments, en les creences limitants, en la gestió de

les emocions i en el que dius i fas a conseqüència.

Amb el coaching, el coachee pot identificar recursos propis

que no sabia que tenia o usar-los de forma diferent

i experimentar les emocions d’una altra manera (per

exemple: “si tens por de fer una cosa, i no hi ha cap altre

motiu objectiu que t’ho impedeixi, FES-LA i experimenta

amb profunditat el que sents, juga, assaboreix, observa

l’emoció de la por dins teu, digues el que sents …. Això

és viure, ni més ni menys… I quelcom més: es posen en

contacte neurones diferents, donant pas a camins neuronals

diferents que et portaran a fer les coses diferents.

Aprens, és genial!!.”

la pregunta, l’eina bàsica del coaching

El coaching s’entén des del moment present i de cara al

futur, i sobre tot en l’acció, en el “què puc fer”?. L’eina bàsica

és la pregunta, que ha de ser neta, útil i ecològica.

Neta perquè el coach no afegeix res per no contaminar

tota la individualitat i potencialitat única del coachee; útil

perquè enfoca cap a l’objectiu, i ecològica perquè activa

l’autenticitat de la persona en el descobriment de la pròpia

essència.

El coachee defineix un objectiu, que pot canviar durant el

Elisabet Freixa, al seu despatx de Vic .

procés, i també defineix el pla d’acció per arribar-hi. El

coach l’acompanya des de l’inici fins al final o fins al mo-

ment que el coachee vulgui. El coach és responsable del

procés i el coachee és responsable del resultat. “Cada co-

aching és una aventura”, afirma Freixa.

Les sessions de coaching duren una hora amb una pe-

riodicitat setmanal o quinzenal. Els processos tenen

una durada variada perquè depèn del ritme i neces-

sitat del coachee, però acostumen a durar entre dues

i deu sessions.

ASSESSORIA LABORAL, FISCAL I CORREDORIA D’ASSEGURANCES

PL. CATALUNYA, 15

08512 ST HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

TEL. 938 502 600 FAX 938 502 119

E-MAIL:vigue@assessoriavigue.com

Tel. 639 376 450

www.efcoachingestructural.com

Habitualment el client es desplaça al despatx d’Elisabet

Freixa a Vic i a Barcelona, però quan es tracta d’empreses

ella es desplaça també a casa del client, sempre que

les instal·lacions permetin complir els requisits de confidencialitat

i manca d’interrupcions.

Freixa diu de la seva feina que “el que faig és útil” per evidenciar

les potencialitats de les persones i fer-los descubrir

que hi ha camins nous i diferents, que es pot viure

d’una altra manera (de vegades sense canviar gaire res

de l’entorn). Es tracta d’una experiència personal, explica

la coach. “És una satisfacció ser útil a persones amb

inquietuds personals i professionals”, conclou. •

Coaching dirigit a la persona per

aconseguir canvis en l’àrea personal,

familiar, professional i social.

Sessions i formació als despatxos

Vilabella. Informa-te’n sense

compromís.

JORDI CABANAS


El salt de Sallent, Sant Privat d’en Bas

JORDI CABANAS

More magazines by this user
Similar magazines