Catalunya artística

ddd.uab.cat

Catalunya artística

Redacdó y Administracdó

Raurich, 20, pral.

Any 1 Barcelona 5 Juliol igoo Número 4

QUINT ANIVERSARI DE LA MORT

FREDERIC SOLER (SERAFI PITÀRRA)


EL MONUMENT A FREDERICH SOLER

No havia encare cumplen 1' any desde la mort del popular poeta, ocorreguda el día 4 de

Juliol de 1895, cuan els alashñras Regidors de Barcelona, Srs. Blanch y Piera, Gallard, Soriano

Sánchez, Collaso, Joseph M. Nadal, Vallés, La Llave. Ciurana y Iartinez, presentaban al

Consistori una proposició per ells firmada demanant al Municipi la construcció d' un monument

que honrés la memória del Creador dei Tea'ro Catalu. (Febrer de 1896).

Inútil es dir que'! Consistori en pié aprobó la proposició.

En 17 de Mars vinent, la Comissió municipal de Foment sometia també á l' aprobació del

Consistori els següents acorts: Que '1 monument s' aixequés en lloch apropósit. (Fins en 22

de Janer de 1897 no va senyalarse el punt d' emplassament, que ho fou en la plassa del Teatro,

devànt del Principal). Que 's costejés per suscripció popular, admetense donatius desde

• 25 céntims de pesseta. Que Is fondos recaudats se remetessin á una Comissió presidida per

1' Alcalde de Barcelona, composta de tres Regidors, tres vehins de la ciutat, tres autors dra-

• mátichs, (foren designats D. Víctor Balaguer, D. Angel Guirnera y D. Eduart Vidal y Valen- ..

ciano (q. en g. sia), dos amichs de la familia de Fredericlr Soler (D. Conrat Rourey D. Joseph

'M. 8' Serraclara), dos representacuts de la prempsa y un delegat de la Empresa del teatro

_Romea.

Una vegada posats d' acort els nombrats, procediren á preparar els treballs preliminars.

En Juny del mateix any 1896, la Comissió anterior donó al poble de Barcelona 1' alocueió

que segueix:

-- - «CoMPATrirci: Un deber ineludible 'ns imposa 1' amor A, la pátria: lo de deixar consignat nostre.

-»agr.ahirncent;envers aquells que á enaltirla y honrarla consagraren tota la seva vida. L' inspirat poeta,

•»cultivador incansable de nostra literatura en sas diversas brancas, creador del Teatro Catalá, Mestre err.

»Gay Saber: el mes fecundo de nostres dramátichs que en cent valiosas produccións pos ta de relleu els

»gloriosos fets de nostra passada história y rleixá fotografiadas las costums de nostras comarcas, ja baix

rel pseudÓn.ím popular de Sernfi :f'rtarrn, ja b'arix son verdader nom de FR^.DErr1CH Sona, es un il-lustre

»fill, de Catalunya, cual memória exigeix el cumpliment de aquella ob igació.

L'Excel-lentíssim Ajuntament de Barcelona, d' aquesta ciutat á hont vegé la llum el llorejat poeta,

py cual.poble evídericiá la seva consternació pera la mort de qui tant 1' havia anultit en tots el seus

eserits, ha tirés la iniciativa d' aixecar un monument FIIEDESICH Snr.F.R, per medi d' una suscripció

»popular ; . en el cual las generacións venideras hi vegin la deguda distinció que meresqué ala present el'

A-ciutada que á'ïnmpi ls dr l géni, ab 1' estudi per guía y 1' estirnació al seu pafs per hort, se celocá á uñ'

-:ülloclr eminent en la história de las pátriàs lletras.

»Las materials proporcións.del monument,.pnch deuhen preocuparnos. Encare que sigui :modest,. ó

. »que ni sisquera sigui tal, sino que consisteixi únicament en una simple estátua colocada damunt d un

»pedestal sénzill, el nom que apareixerh tnscrustat en el mateíx y el medi de sufragar '1 'import' de la

robra, suplirán sobradament la grandiositat de que la construcció puga estar faltada...


»Aquesta Comissió. pera cumplir ab l' honrós encárrech que 11 ha, eonfat la Excma. C'orporaci'ó

»iniciadora del pensament. espera que tot el poble catalá, sense distinció de classes, y tots el amants de

»Catalunya, uns y altres expontáneament, sense necessitat d' excitacións per part nostra, farán que

»nosaltres, mandataris seus, portém á felis y curt terme la missió que tenim: y aixís Barcelona contará

»dintre breu temps, entre sos monuments, ab el de n FnPDErrUCH SOLER, el mes popular ingéni de nostra

»moderna literatura regional.

xNos limitém, donchs, á anunciar que queda oberta la suscripció pública que 's reserva comensar

»I' Excm. Ajuntament (1 pera alsar un monument á la memória del insigne catalá en FRI^DH,RICH SOLER Y

»HUBE,RT, ('era/í Pi/,arro), admetentse en ella donatius desde la cantitat de 25 céntims de pesseta, á fí

xde que, poguent aixís contribuhir totas las classes socials á 1' obra conmemorativa, tingui aquesta el

»carácter de popular que li es própi; invi ant al mateix temps á las empresas teatrals y á tota mena de

»societats particulars, pera que per medi de funcions escénicas que al efecte celebrin, concerts ó altres

»que estirnin conduhents, contribuheixin al aument de la suscripció, cuals fondos se depositarán en el

»Banch de Barcelona, fins á la seva definitiva destinació.»

¿Trobá eco 1' exitació anterior entre el poble catalá?

No del tot. Be es vritat que molts Centros y Corporacions s' adheriren á la idea, y varen

suscriurers per cantitats respectables, pero en conjunt, en totalitat no va respondrer .tothom

com devia á la realisació del monument.

Y lo pitjor fou que la suscripció va estroncarse cuan mes productes havia de rendir, y alguns

elements principalissims, tals com certs Ajuntaments y Diputacions, ab l' excusa - del

estat precari del país (fórmula gastada) varen negarse á oferir una cantitat insignificant.

Y arrivá'1 28 de Septembre de 1897, dia fixat pera la colocció de la primera pedra del

monument, cual acte, aixó si, va celebrarse ab tota magnificéncia. La prempsa del mati d'

aquell día publicava la següent alocució, redactada pel Secretari de la Comissió Executiva,

don Lluis Noguera:

«CATALANS: Avuy á las cuatre de la tarde tindrá lloch 1' acte inaugural del monument á la memória

»del llorejat poeta HREDaxUCH SoLEu (era/'i Pitarra que ha d' aixecarse en la Plassa del Teatro.

»Aquesta Comissió creu que '1 carácter popular d' aquest escriptor catalá li imposa '1 deber d' invitar-

»vos á tots els actes que á la bona recordansa d' ell se consagrin.

»Invitats, donchs, quedeu tots á aytal solemnitat, y esperém que la vostra assisténcia á ella será 1' estímul

mes poderós pera que aquesta Comissió porti á bon fí ab entussiasme aquesta obra, recompensa

»de Catalunya al fundador del Tealro Catalá.»

Are bé, van transcorreguts casi tres anys desde la colocació de la primera pedra y cinch

desde la mort del gran poeta.

Barcelona ha tingut sobrat espay de temps pera cumplir el compromis que va contraurer,

aixó es, alsar el senzill monument á Frederich Soler ab lo que la ciutat que va gronxar el seu

bressol al honrar á son fill predilecte s' honrará á si mateixa.

Pero ¡ay!, Barcelona ha perdut son tradicional amor als génis que 's nudreixen en sa fal-.

da; Barcelona, de segur, no pensa ja ab 1' home que li doná un teatro propi en el que fins els

estranys aprenen, y si hi pensa s' ho mira ab indiferència, desmenteix 1' activitat del poblecatalá

y esclavitzada pe '1 baf del estrangerisme y las cosas supérfluas, no recorda 1' obligació

que va imposarse de portar á bon terme 1' alsament de la estátua al geni que va donarli días

de gloria en el ram de la literatura dramática y popular, y ab estulta bojera s' entrega millor

á las salvatjadas dels toros que á la construcció del monument á Frederich Soler.

¿Qué fan, doncbs, els homes que haurian d' interessarse pera que 's portessin rápida ment

á fi las obras? ¿Qué fan els que, en vida d' en Frederich Soler, 1' arnoixavan-y se 'n deyan

amichs? Callan també sense péndrers la moléstia d' esbombar la conveniencia de pensar en

la ericció del pedestal que deu coronar la estátua del géni; callan y pa- lan d' altras cosas indiferents,

ó s' entretenen en relatar punts flachs del dramaturg... Callan, y fan mes encare,

;varis han sigut els que fins s han negat á borronejar una cuartilla de paper pera dedicarli

un retort!... A rey muerto, rey puesto, hi ha qui diu; y avuy aquestos han fet novas tonem

xensas .. Es vius poden donar profit, els mórts ja no poden dispensar protecció... IMisériast

Pe'1 demés, cal que 1' Excm. Ajuntament y la Comissió Executiva (qu' está animada de

. bons desitjos) donguin una empenta de feren á la realisació de las obras; es precís que 's concontinuhi

la suscrip ió pública, á cual efecte CATALUNYA ARTÍSTICA n' obra una en sas columnas

ab el fi de revifar usi xich 1' esmortuhiment; es necessari que s' ap'egui lo que hi hagi

recaudat y lo que pendent de cobro hi hagi, y 's tirin sumas, y no 's restin elements, y

(1) La Corporació Municipal contribuhf ab 5,000 pessetas.

5'


que cad' hu pe '1 seu cantó demostri l' interés que 's necessita, que si á Madrit varen negar el

bronze pera la fundició de la estátua, alegant q#re 'n Frederich Soler no era proa conegut,

que 's fongui en cualsevol matéria, pero que 's fussi aviat...

Ab els diners que lia donat Barcelona, en tolas épocas, pera aixugarlas ]lágrimas de. altras

regions espanyolas q u e tampoch eran proa conegaàas, com Consuegra y Ataquines, etc.,

n' hi hauria pera adquirir mil vegadas el bronzo qu' entraria en la estátua de Frederich

Soler,

j. AYNÉ RABELL

Una tarde, cap-al-tart, (fa d' aixó un grapat d'

anys), eixiam de la redacció del setmanari cataiá

«Lo Nunci», son editor y propietari en Quimet Vinardell,

en Frederich Soler (Pitarra), en Joseph Feliu

y Codina y el que aquestas ratllas escriu, y vers

á las Ramblas ens dirigirem s fí d' esbargirnos una

estona, com molts días ferho solíam al acabar nostra

tasca periodística. Recordo que parlant y discutint,

vérem pararnos devant del mostrador d' una

llibrería, en la Rambla dels Caputxins, pera mirar

la vista d' un monument que Fransa acabava de

erigir, no recordo are á quin home ilustre. Comentant

el bon efecte que . '1 conjunt del citat monument

eus vá causar, vaig dir jo dirigintme en

Soler:—Un monun.ent per 1' istil d' aquet 1' hi erigirá

Catalunya, després de la seva mort. No rigui

Do, puig ja sab que li tinch dit que vosté te dret á

monumenl.-

Res mes vaig afegir á lo dit, perqué en Soler vá

contestar á la méva sortida ab una agudesa que vá

,ter degenerar la conversa en broma. Mes, no sé degut

á que, la broma vá, transformarse en conversa

formal, y lo del monument á en Soler vá quedar

com cosa tlifinitivament acordada, entre nosaltres,

tal com si l' interessat s' hagués de morir á plasso

,rixo.

Se vá parlar dels punts á hout el futur monument

podría esser emplassat, y van citarse la plassa

de 1' Igualtat, en memória dels primers triomfs que

en Soler vá obtenir en la famosa Societat La Gala,

y en conmemoració de la fundació del Teatro Ca-

1a14. No recordo bé si va esser en Feliu ó en Vinardell

que va dir: que no estaría mal emplassat

en el punt á hont hi ha posada ja la primera pedra,

per esser un lloch céutrich y haverhi en ell 1' an-

,tich teatro de Santa Creu.

En Soler procurava donar la conversa un altre

giro y á la fi ho logró.

Parats en la rambla de las Flors (y era 1' hora

de separarnos) va dir en Soler:—)sueno; quedém en

que linch dret á monument, com diu en Coca, mes

al menos esperéu á que 'm mori. Y afegí: —No us

sembla que no fá estátua de monument si en lloch

de barba ó bigoti 6 bigoti y pera com jo, porta solzament

patillas?—Y ell mateix se va celebrar l'acudit

ab una fingida rialla d' alegría, d' aquellas en

que solía disfressar els seus sofriments á quins no

'1 coneixian com nosaltres.

Fa d' aixó molts anys. 1Com vóla el temps!

La mort impla-able ha dallat la existéncia de

tres dels cuatre actors de la escena descrita.

Els noms de 'n Suler y en Feliu els ha transcrit

la C1ória ab lletras d' or en el llibre de la Inmortalilal.

Dels cuatre, sols resto jo, migrantme d' anyoransa

en esta vall de llágrimas, sens pervenir de

cap mena, sens mes conhort per mí, que la bona

amistat que 'ni professareu y el de podervos plorar

y admirarvos.

A reveure, don cha, oh amichs meus; y que Deu

ustinga allá en sa Santa G'ória.

C

EMILI COCA Y COLLADO.

Un consell mal rebut obra un abisme entre

aquell que '1 dona y la persona á qui 's dirigeix.—

M. Calinon.

Comenséu per fervos una mica populars, no

importa com sigui; sempre hi hauré, imbécils que .

us trobarán talent.—Ed. Paille^on.

En la Societat no se sab rés, pero tot se diu.-

Anatol France.

L' home de mon, passa devegadas desdenyós

pe'l costat del home de pervenir.- Ernest Renan.


LO RAPÉ

(Poesía inédita)

¡Ah! Veus aquí '1 mèu consueta. Una pols tan repetita,

La capsa. ¡ves qui ho diría! y '1 que n' ha surtit fa horror:

¡Una capsa que jo uu día Lo Telegrafio, '1 vapor,

ne vaig dar iulij a pesseta! óperas, la dinamita ..

Aquí ho tineh tot. Sembla re Tot ha surtit d' aquí dius.

y ¡que u lii ha aqu2 dius d' astucia! Y déu ser perque Dèu posa

thuaen que si '1 rey de 'rusàia la llavor de cada cosa

té en Bis,i ark... donclis jo '1 rapé. dintre d' tiquets grans tan fins.

Si un hom ab acert 1' emplea Ah! la olor sols qu' esbarría

no put ter ILa_y cap errada, ja fa 'is esperits obrir.'

Ab ei., si no es esuruvada, Jo, de aixó 'n farra dir.

caua ci,gruna es una idea, —Farum de sabiduría,—

Jo ¡ne '1 miro, 'n prench un pòls No ho dieh per fer cap agra vi.

com un aris de cucú Es de tota bona fe.

y ¡que u hi hha ue ciencia allí! ¿Sento fiairè de rapé?

¡que u' hi ha de saber per mòlts! Ja he Sentit furtò de sabi.

Tots, tots los secrets del Inòn ;,Ne vols un consell? Res costa.

trovo en elt. ¿Uelxarlo:? ¡Un rave •frens, pòlsas, puja, al cap munta.,

1regii! ¡ves si unay deixava La ensumada es la pregunta,

d' ensumar,o Napoieòn! 1' externut es la resposta.

Ell lo sèu conseller era

y per toc li era remey,

Oh! LI leya Ires servey

10 rapé qu' aquella ullera.

Ab la ullera endevinava

dels sèus enecni.chs lo fí;

pero, ab lo rapé, per mí,

era ab lo que '!s plaus pensava,

Un cop 1' externut passat,

ja de tot tens lo secret.

Lo «Guillermo» va ser fet

desprès d' havé externudat.

«Lo Guillermo,» sí, perque

lo gran Rossini ensumava,

y, ensumant, extornudava,

y,extòrnudant, tot es re.

Si jo ho sé, jo, de vegadas,

y aix's tot anant polsant ho trovo tul enfosquit:

era gran, sabi y potent. tineh lo cap enterbolit,

No 's batía conllíatent, las ideas preocupadas,

ell se batía ensumant,

y, ab una ensumada ó dos

y per ço es que, quin volía,

ja re 'm torba, re 'm sofoca.

tenia tantas agallas

Veig com un telò de voca

y guanyava las batallas.

que 's va aixecant majestuba,

Se 'm diré, que, quan perdía,

y apareix al davant mèu

donchs, eusurnava per re...

ab hermosa claretat

No seus or; quan no guanyava

lo que, envolt en fosquetat,

era poi que 's descuidava

vega sens 1' aussili sèu.

la capseta del rapé.

Oh! Rapé! Sublim rapé!

Y ¡vés qu' es! ¿Qué se 'n pot fer?

Ton escut tindrá aqueix mot:

—Ab tu al mon pot ferse

Una capseta rodona

tot;

que, si un la trova, la dona,

sens tu al mon no 's pot fer re.—

¡Sembla que no puga ser!

FREDFRICH SOLER,

5^


EN LO QUINT ANIVERSARI

de 1a mori d' en Frederich Soler

Fa vuyt ó uou anys que, eti lo deuiaati del Dia (le Di runts me passejava pel Cementiri Vell resseguint;

ab la vista las inscripcióus de las toinbas, ahont trobava, noms coneguts que m' ompllan 1' ánima - de.

tristesa solemne Y feya estona, molta estona que rn' hi passejava; y sempre anava à riiure + mateix

indret, allá en aquell racó solitari aliont s' aixeca

la tomba d' en Clava, quina corona de sa filla

acarea hi penjava tota desmayada, com un cor

,enyorat entrernitj de las curas..

¿En qué pensava?.. No podría pas dirimo: sé

A n' que esperava una nota impresionista; la de cad'

any; l' homenatje que las Associacions corals

x muy s' olvidan de tributar á llur Mestre... Y m

•^` ^ ubrassava idealment ab lo bust d' en Clavé cua

vingueren a mi aquestas ó parescudas paráulas:

—Jaus la podeu mírarja,aquesta tomba! Es lo

1 °` inés hermós y rnés ingénuo qua 1' art catolá ha

• tallat en la pedra...

. ^

No calla pas girarse pera conéixer que qui 'm

f

parlava era en Frederich Soler; sa veu simpática,

pastosament cadenciosa 't delatava be prou ..

y 's va llevar lo barret de copa, saludant al gra

:dúsich y recalcant lo concepte.

Y. resseguírem plegats aquellas inscripcions

tan ensopegades: La patria es forta, tallada en

notas robustas; Giória al Altíssim! feta ab lliris

Aecandits al demunt del pentágrama; lo ben

entén de la socalada que sosté la esculptura d' en

Clavé; lo mateix enreixat que com un cinturó

de comptesa cenyeix la morada apacible refugi

i d aucells, de papallons y sospirs que hi cantan

al sol de la glóna com hi volen y ploren ab la

a

lluna cuan castament s' hi reclina..

.,.,_ Un soroll acompassat nos feu girar ab respecte:

la comitiva d' Lucerpe s' anava atansant, y

en los ulls d' en Soler hi perlejava una llágrima.

—Anémsen —digué—tal vegada aqueixos devots me farían parlar y no puch.. • no podría...

—Qué be s' hi dorm!—afegí - Qué be deu dorinihi lo pobre Anselm allá dins... bressolat per sas própias

cansóns .. per sas concepcións

genials... lo que queda del home. . Jo

voldría...

En Soler no va terminar la frase

perque un' altra Associació coral precehida

de son estandart avansava

cap á la tomba del músich-poeta que

's cubrí de coronas...

II

tjna tarde de Juliol las cendras d'

en Clavé debían extremirse. La llosa

de la tomba s' obría de bat á bat, fent

pas á un atahut també plé de coronas...

Cantant pels desmays, un aucell

despedía al difunt despedía á n' en

Frederich Soler que s' anava á abrasar

ab en 'Clavé solemnement y per

sempre ,.

Al cap de poca estona la Música y

la Poesía popular s enllassavan en

las ombras......

Y sortint del sepeli, mentres en

Conrat Roure feya la apología del

mort, jo 'm recordava del Día de Difunts,

del encontre ab en oler, d'

aquell Jo Dòidria... que 1 poeta no va

terminar y que potser entranyava un

pressentiment.. Lo pressentiment de

la inmortalitat que ja gosa...

ZE

A, BORI Y FONTEsTÁ.


Sr. Director de CATALUNYA ArxTíSTIC\

Estimat arnich:.L' hi agraheixo coralment 1'

invitació, que m' ha fet pera colaborar en el número

commemoratiu de la mort de 'n Frederich :oler.

lti1oltissims s >n els articles y poesías publicats i

la bona memória del fundador del Teatro Catalá, y

moltíssims inés se 'n escriurán al mateix objecte,

perqué, sempre será respectat y enaltit el norn del

autor de més de cent proauccións escénicas, ferinas

columnas, en sa gran majoría, pel sosteniment de

la seva fundació, que tant contribuí á popularisar

laïteratura catalana en sa renaixensa.

Per aquest motiu, no 'in proposo escriure un

article inés, ni li remeto cap cuartilla de versos en

recordansa del meu inolvidable amich, que altres

ho farán, sens dupte ab més aptitut que la inéva;

empró, aprofitant la séva invitació, crecli apropósit

posar en ciar un fit; no de tothom ben conegut y

que cal esplicar detalladament, ja que s' ha fet

públicli, per no donar llocli á malévolas suposicións

referentürent al carácter de 'mi soler, amich sernpre

en, tots ets terrenos de las ideas expansivas y d'

avanaament.

Tenies enrera, no fa gayres mesos, vaig llegir en

un periudich, que en 1l'reaericli Suler signé 1' autor

de la traducció en catalá d' una alocució que en 1'

any 1o8, pocli avans de la revuiucid de Septembre,

dirigí als catalans el Lapitá General, que era allavors,

Lorute de Cheste.

Douaua la noticia secament, com la publicava

aquell periódreh, pudría fer suposar si en oler

aceptava aquella al„cució ó si s' habla brindat ell á

tradulúrla perque sigues per tots els catalans coneguda

y ben entesa, y co lin no fou aixís; no estará de

inés explicar la veritat dei fet; y ea,,assevaració de

la mátela, apero á la cabaiieiositat del senyor

Comte de Caspe, que estich segur que reconeixeré

1' exactesa Llei relat ,que passo á fer.

El Comte dé Uheste escrigué ell mateíx en cas

-tellá aquella alocució, y pera que la traduhissen al

catalá, va donarla á dus geles del seu Estat Major,

cat laos, un d' elis D. Eulogi de Despujol, avuy

Conste de Caspe, á quí desde allavors couech solsament

de vista.

Els dos encarregats de posar en catalá aquell

escrit, encara que catalans, se vegeren en alguna

dificultat pera traduhir fi,,elmeut algunas frases,

dificultat que no es d estranyar en quí no tema la

costum d' escriure en nostre idioma, y menys en

aquell temps en que no era tan comú com ara

escriurehi,

Yero cumplir els dos militars lib l' eucárreclt^

que tenían, enviaren un atent recado a ne 'n Fre

-derich Soler perqué se servís arribarse á la Capitanía

General. Aceptada 1' invitació 's presentá '1

poeta á la Capitanía, y allí 'Is dos geles li esplicaren

el compromís que tenían, y com á favor especial á

n' ells dos li demanaren que fés aquella traducció,

prometentli, baix paraula de caballers, que aixó

quedaría entre ells. Li repugnava á ne .'n Soler

accedir á la demanda, peró fou aquesta tan reite

rada que al fi, donat el seu carácter benévol, vá

convenir en ferho, y efectivament, va fer la versió

literal del castell í al catalá d' aquell escrit. De

manera que en tot aixó ni en Soler vegé al Comte

de Cheste, ni aquest sapigué que la traducció havía

sigut feta per en Soler, ni '1 traductor parlá may ni

conegué á aquell Capitá General.

Confiant en Frederich en la paraula dels dos

gefes (1' Estat Major de qué la cosa no sortiría d'

entre ells, jamay esplicá á ningú que ell hagués

traduhit aquella alocució, y fins ho . negó á alguns

companys que, tenint alguna sospita del fet, li

preguntaren. Jo mateix, que ho sabía perqué 'm

trobava á casa seva cuan rebé 1 recado de la Capi

motiu m' esplicá després-tanía

General, per quin

lo succehit, negava á tothom qui ni' ho preguntava

lo que en soler no volía que se sapigués.

Aixís es que al llegir, com he dit, dos ó tres

mesos enrera en un periódich, que en-.Frederich

Soler había traduhit aquella alocució del Córüte de

Cheste, y no pog ueut duptar de la paraula deis dos :.

gefes d' Estat Maj ,r,'m.e pregunto: ¿cóm s' ha sap --gut?

Y ja que se sab, créch correspondre á' la boina

memória del meu amich, fent que no se srípiga á'

mitjas lo aconiescut, sino tot tal com va esser.

Y gracias anticipadas, senyor Director, per

donar cabuda, en son ilustrat periódich, á aquestas

esplicacións de son amich afm y S. S.

coNR.ir ROURE.

A FREDERICR SOLER

Cinch anys fá avuy, malaguanyat poeta,

que deixares el món,

y es tant lo que venero ta memória

y viscli de tos recorts,

que si fós Deu, las inés preuhadas rosas

d' inmaculats olors

desfullava plorant, una per una;

dins de ton llit de mort

y ab els mes purs estels, flors de la Glórïá

de raigs rniàterios',

en formaría ab ells una garnalda

per' coronar ton nóm.

, cisco GRAS ELÍAS.

J

55


s omb ðe a quo

(ANIVERSARI)

Magestuosa, altiva, plena 1' expressiva fisonomía

d' una tristor que apena 1' ánima,-s alsa la

figura gegant del autor de «Las Joyas de la Roser.»

La lluna ab sos argentats raigs projecta una

auréola entorn de 1' ayrosa testa del gran home,

creador del inmortal Teatro Catalá.

Va à parlar, escoltéulo: .

«¿Ahont som, teatro amich? Ahont havém arri

-bat?

«,Qué fou de vosaltres, oh «Rector de Vallfogona,t

bon jayo de las «Joyas de la Roser» y «La

Bruixa?

«Qué 'n vaig treurer jo de educar á tota una generació

vers la tradició de nostras própias llars,

fentli aborrir de cor als enemichs de nostras costums,

de nostres furs, de la nostra estimada lli

-bertat?

A,Qué n' heu fet de la meva obra, - ¡oli faritseus

del Teatro Modern?

«¡Pobre teatro amich! Estimats desapareguts

com jo, que us deyau Joan Llimona, Villahermosa,

García Parrefio, Fontova Preclars artistas: alseuvos

ab mí de vostras tombas pera protestar ab mí

de 1' invasió forastera que cau demunt del teatro

quinas glórias mes puras y ilegítimas us perte -

neixen de dret com á la Roseta Cazurro, á la Francisca

Mirambell que com aquells grans artistas, ja

no faréu plorar, ni faréu riurer mes al públich

e¡4h públich versátil y lleuger!... '1.'u també ets

culpable!... Sí; també tu contribuheixes á la ruina

d' aquet teatro meu que tant t' afalagava en temps

passat.

«Avuy no lli vas al teatro á gosar els explays de

1' ánima; las emocions puras del esperit; sine á

embrutirte, á riure; á fer gosar els sentits dels

plahers sútils y erótichs de la sensualitat, ab la

bufonería imbécil del género chico, achulapaments

grollers,

«¡Oh, públich!... Córn t' has tornat!

«Autors? Mercantilistas y rutinaris

«Empresas? Sedentas de guany afanyat á costa

d' obras estúpidas y extrangerisadas.

«;Quina llástima 'm feu tots! .. Quin castich us

reserva la posteritat!»

Aquí va enmudir la veu del gran home.

Y jo, escoltava aquella ven planyívola y acusadora

ab lli'Igrimas als ulls, pensant ab tristesa molt

fonda, que ara fa aprop tres anys que 's posá la

primera pedra dei monument á Frederich Soler, y

ja ningú 6 casi be ningú 's recorda del mes il-lustre

y '1 mes aplaudit, de tots els autors dramátichs

catalans.

¡Pobre Pitarra!... Si poguesses alsarel cap y -veurer

tanta misérial, .

n. CC1 r BORRELL

A' PITARRA

Per glória de la Pátria,

un jorn al mon vingueres;

al cirn més alt ton géni,

molt prompte 't col-locá:

volguent énderrocarte

la mort lliura batalla,

y sortint vencedora

del mon te va llensar!..

Al arrencart la vida,

la mort, vegi estroncada

la font de Poesia

de que estuvas dotat;

y avuy al contemplarne

las obras que deixares,

sento dol, perqué faltas,

y goig, perqué 't veig gr n!. .

Reposa en pau, y vulga

ma vida fer durada

portant sempre en ma pensa

com ido!, el nom grat

del ser que signé en vida

;Pitarra!.,. '1 gran Poeta!...

el pare, el rey, el géni

del Teatro reg'onal!

PENSAMENTS

T. SOL x VAUS.

Las revolueións fan com els canons; reçplan

cuan s' han. engegat.' De Pradl.

Cap viatge en el mon ens allunya tant de la

pátria com el (l de lá infán.çia.—G•

M. Vallour.

De tots els liquits, el més caustich, el més cremant,

el més terrible es... la tinta. Taca is dits, el

paper y las conciéncias. Alguns se fan la ilusió d'

esborrarla y la química no ho ha lograt encare, ja

que persisteix eu sa tussonería durant sigles y

sigles. Y, al mateix temps es el liquit més generós,

perque ajuda la transmisió á las generacións vinentas

de las obras del.géni.—O. J)esgranyes.

No digueu juay d' llont haveu marxat avants d'

arrivar. A ningú li agrada confessar que avans de

gastar bon calsat portava esclops.—Fona d' Herry.

Se califican sovint d' insensibles á tots els que

no senten lo que sentím nosaltres.—G. M. 1 altour.

S' es tan humanitari, que hi ha qui no' mataría

un pollastre... pero se'1 fá matar y se '1 menja.—

A. Gavet.

S' observa en 1' home una tendéncia en escullir

el «seu inferior»,--T'ictor Huso.


Homenatge de CATALUNYA ARTÍSTICA

A la memória de Frlederieh Soler y 4ubert

57


ïi.\ li('l LO :1

. Tívoli,—i:ls últims estrenos d' aquet favorescut

teatro han sigut dos joguets cómichs La Palti de

peixcaors, de Escalante (fill) y íi atasiete y Es»anla,,

cho, de Escalante (pare.)

Las dugas obretas foren rigudas y aplaudidas

per la infinitat (le situacións xistosas que contenen.

Dissapte va donar un concert la jove y notable

violinista Srta. Adelina Domingo,. executant d' un

modo admirable 1' andante y rondó rús de Beriot,

la poloyi,esa en -st major de- Wieniawski, y els ayres

bohemis (le Sarasate. La distingida artista va ser

aplaudida pe'ls inteligents.

Pera ahir estava anunciat 1' estreno del epissódi

valencia Foc en 1' era. Ja en parlarém.

Novedats.—Ab rahó ha dit un crítich madrileny,

don, Eduard Bustillo, que l enavente no escriuré

may un' obra de cus enter; sempre resultarán las

sevas comédias escenas primorosas, com aixís pot

observarse en , Genle conocido y La coiiuda de las

fieras, cl' aquest autor.

-En La gela de Angora, estrenada en el colisseu

dels, Passeig de Gracia, s' hi observa la mateixa

tendéncia de aquellas'produccións; els personatges

que hi intervenen respiran el mateix ayre, critican

ab gran refinameut fins á mossegar, pero els hi

falta cos pera ser personatges de carn y ossis. Tot

senyor Benavente, al escriure, s'ha-hom

diría que'!

proposat tancarse en un círcul pie de fel y vinagre

hont suca la ploma y aspira el seu baf pera llensarlo

després contra certa part social. D' una banda ja

está bé, pero aixó utilisat en una sola obra; no

sempre la mateixa marca de fábrica y el mateix

des/le de tipos que si 's vol poden deslligarse de la

situació.

Pe'l demés, tal vegada, degut á las circunstáncias

que apüntém la nova comédia no va satisfér al

públich, 'y deuría ser aixís, perque en cuant á llengu_atge

res hi ha -que -objectar: elegáncia, finura,

bon istil., brillántés...

Varen. distingirse en la interpretació las senyo

`Pinol Alvarez y` Tovar y els Sres. Thuiiler,

-ras

Rubio, Porredon y Echaide.

Eldo¡lado.-Avans de despedirse la Sra. Tubau

'ns representa 1' adaptació castellana de la hermosacómédia

de Marco Praga, ¿aènantnoradà,- què


y

1 ns plau sobremanera el donar á

coneixer á artistas joves que, adornata

de talent gens comú, prometen

ser bons cultivadors del espayós camp

del art en totas sas manifestacións.

La nostra biografiada, jove, molt

jove encare, reuneix al propi temps

que una hermosa figura, magníficas

disposicións en la música. Acaba d'

obtenir, després de brillantíssims

exámens en el Co iservatori del Liecu,

ahont a' ha distingit d' un modo

especial durant tota els cursos, els tituls

de protessora de música y violí,

mereixent ela primers premis en las

assignaturas de Teoría y Técnica

musical.

La Srta. Ricomé, aventurada deixebla

del mestre Sánchez Gavagnach,

tant pe '1 seu talent com per, l'

aplicació que ha demostrat sempre

en el decurs de la carrera á que á ha

dedicat ab fé y enteresa, mereix que

se la mencioni y se li dediqui un

modest obsequi, prémi á la Eèva laboriositat,

com avuy li dediquém, felicitantla

per 1' adquisició de son titul

y desitjantli molta llorera en sa

artística carrera.

`,^^n ^1iIIII^IIII^I^^^II^^^I^Í^^^^^^II^I^^^^IllÍllilüuf

$vte, b.' Dolors leo Gnbríel

Conservatori del Liceu

Continuan sense interrupció els exámens dels alumnos de las classes de piano, en els que han obtingut

un primer premi ab nota de sobresalient las Srtas. Enriqueta Vilá, Elvira Beltrán, Concepció Darné,

Joaquima Sánchez, María Niubó y els Srs. Isidro Moncunill y Cipriá Cabané. Aquet alumno y la senyoreta

Vilá, han merescut aixis mateix menció honorífica. (Tercer curs).

Un sol primer premi, per considerar el Jurat que no devia cóncedirne mes, ha sigut otorgat al. alumno

D. Emili Valdés pe '1 seu brillant exámen. (Cuart curs). -

Las millora notas d' exámen de quint curs (qu' es el penúltim de la carrera) las han obtingut 1a-se -

nyoreta María Jordan y D. Francisco de P. Marshall (primera prémis), Srta. Pilar Capará y D. Rafel Co-

lomer (segona prémis), Srta. Cándida Palau, Francisca Prata y Concepció Rossi y ele Srs. Pau Fabré y

Delfí Girosi (tercers prémi), obtinguts tots ab nota de sobreszlient ademés.

Va distingirse d' una manera especial 1' avantatjat jove D. Francisco de P. Marahall, alumno del Professor

Sr. Buyé.

Pera 'la días 13 y 14 del mes corrent, están senyalats els exámens de Declamació,•a carrech del intel-

ligent Director D. Joan Riese.

4

+•


$OCET. .T^a REf:R ATY'7`

Pera '1 diumenge 's prepara en 1' «Ateneu Marqués

de la Mina» la representació de la comédia d'

Echegaray kMiquel) «Enseñar al que no sabe,» baix

la direcció del Sr. Marxuach.

•,^*^. Diumenge passat en el Circol «Cristóbal

Colón» varen representarse las sarsueletas « 1♦Jl gorro

frigio,» «Los Zangolotinos» y «Las tentaciones

de San Antonio,» en cual rnterpretació'varen obtenir

els executants molts aplausos.

, En la Societat «La Golondrina» va tenir

lloch el passat diesapte el benefici del jove aficionat

D. Alfred Barberán, ab las obras que varem

anunciar. La execució aceptable. Molts aplausos

pe '1 beneficiat y els Srs. Capdevila lfill), Prats y

Alucha.

* *M Diumenge vinent 1' «Associació de Matarifes»

representara «La Czarina» y «Las dos joyas de

la casa.»

*** En el local de la Societat «Jockey-Club» varen

rtpresevtarse diumenge las couaedietas «Mil

duros y mi mujer» y «El Abanico,» que 's reeseutiren

de falta d ensajos. Cuuvé que '1 Director d' escena

s' entretingui més en ensenyar als novelis artistas.

Pera '1 próxim diumenge están anunciadas las

comédias en un acte «Las Carolina.» y «Mal de ojo.»

*** En el «Circulo Provincial Leridano» va estrenarshi

diumenge la sarsueleta «Rufiuo,» llibre

de nostre colaborador Sr. Argila y Fout, música de

la Srta. D.' Mercés Argila, filia del anterior.

La nova obreta va satiafé á la lluhida concurréncia

que assistí al estreno, essent molt celebrada

y aplaudida. Els autora cridats á las taulas.

Felicitém mes que al autor de la lletra á la distingida

compositora, filla èva, per las dots que revela

en el dificil art musical.

A continuació varen representarse «E !. prólogo

de un drama», y el saynete «Las bodas d' en Ciri

respectivament en 1' interpretació-lo»,

distingintse

de las dugas obras, las Srtas. Ríalp, Larosa y Mestres

y 'ls Srs. Solé, Massot, P1ub,ns, Mas, Galiana,

Llampallas, Cardeñas y Vila.


• Nostre distingit colaborador en Pere Joan Llort,

está acabant un drama en 3 actes ab el títul de «La

Fïlóxera», que per lo que d' ell coneixém bè 's pot

asegurar que será obra d' éxit segur, pera la próxim.a

temporada en un dels teatros Catalans. Sa-

6o

bém que D. Angel Guimerá patrocinará 1 entrada

al teatro del Sr. Llort.

Nostra coral enhorabona.

—A últims d' aquest istiu, tindrá lloch el casament

de 1' actriu D.' Carme Cobeña y el Sr. Oliver,

autor d' algunas obras d' escassa fortuna teatral.

Es natural que la simpática actriu dongui preferéncia

á las produccions de son futur ma'rit.

—Ha arrivat del extranger, el tenor espanyol

Sr. Aramburo.

11

QoQa^oaa^a1oà

HAVÉNI REBUT:

Rosari del cor,.poesías catalanas de D. Francisco

Gras y Elías.

Es 1' obra que '1 celebrat autor de Romances de

Corte y Vista y Lpiaódíos de mi tierra, ha tingut la

galantería d' enviarnos, una col-lecció de poesías

que forman un tomo de unas 144 páginas. lnmediatarnent

(le llegit el llibre, y pala tejadas tatas

las composicions, s' hi observa 1' iníiuéncia que la

rima castellana te sobre la musa del Sr. Gras, puig

si be las poesías del llibre Rusart de¿ cor están escritas

en llengua catalana, son gayre be tatas ellas

sentidas en castellá, sobre tot las que s' al.artan de

la descripció de paissatge y assurnptos genuins de

la nostra terra.

N obstant y aixó, que no es un defecte, ja que

'1 Sr. Gras y Elías, escribint en castellá ha conquistat

un nom y una fama, y aixó sol deu enorgullirlo,

hi ha en el llibre que 'ns ocupa, felicíssims

pensaments, armoniosas cadéncias, runas suaus y

briosas que tan el llibre interessant, sobressortint

en ell las composicions Nuvutosa, Paginas oróa1umas,

A la Verye ie la Misericordia, de Neus, la de -

dicada A Ixart, qu' es un esclat de delicadesa, y

Lesde la mota, preciosas planas que avaloran el

tomo.

.Celos del' Escolástica, joguina en,un acte y

en prosa, original de D. Joseph Graells y Blancli,

estrenada ab éxit en el teatro Nuevo Retiro, la nit

del 26 de Maig de 1900.

Es una producció senzilla y regositjada, que 's

ven al preu de mitja pesseta.

Matilde, cuadro dramátich en un acte y en prosa,

original de D. Marcelí de Jordana Tomás, estrenat

ab éxit en las Societats La Habana y Circol de la

dreta del gi¿sanxe.

Es una obreta escrita sense pretensió, d' argument

senzill pero interessant.

Lo Pi de las tres brancas, quinzenari catalanista

que surt á Berga.

Queda establert el cambia

ARXIVER


MADRIT

El passat divendres Teresa Mariani y Zampieri

varen despedirse de la prempaa ab un suntuós ban

festi de Baltassar...

-quet que ni el

No es estrany que després el bombo, els platets

y tota la orquesta, toquin desesperadament ab motiu

ó sense motiu.

—L' obra La leva, estrenada en la «Zarzuela» no

va ser del agrado del públich.

Pero, á pesar de tot, continua representantse.

—El cabo primero, La marcha de Cadiz y Los puritanos,

son las tres obras que s' estrenarán aviat á

París, traduhidas al francés..

Aviat els autors d' allá farán las paus ab els d'

aquí, respecte á traduccions.

—;Fins un guardia-civil ha escrit un drama! Se

titula El pescador de San Telmo.

No hi ha de que e:,tranyara ,. El gran Garcia`

Gutierrez, va escriurer El Trovador essent soldat

ras, y va assistir al estreno vestit de militar. ¡Y las

^umantas dels seus quefes que li havia costat 1'

obra mentres la escribía, degut á las sevas distrac

-cións en el servey!

Potser s amagei::un émul d' en García Gutie

i rez sota 1' uriiforme'd' un civil.

—Els germani Quintero, han flcabat el llibre

it un saynete lírïch, que se 'n dirá El estreno. Tamlié

tenen en plantó, ld comédia La gobernad ra.

—Se diu que '1 autor de la sarsuela El Cristo de

la Vega te la pretensió de que li posi lá música el

mestre Mascagni.

Nosaltres sabiam que havia d' escriurer la partit

ura el mestre Vives.

¿En que quedém?

EXTRANGER

Roma.—El célebre artista Ermete Zacconi, ha

obtingut un gran éxit ab la representació de Posta

Suprema.

Buenos Ayres. —Actuant en el teatro de la Co•

rnédia va morir repentinament 1' artista espanyol

Sr. Lastra.

Al sapiguerse la fatal noticia, el públich desfiló

silenciós é impresionat.

Londres.—En el «Covent Garden» d' aquesta

capital s' han cantat las óperas La WVa/kyria, Siegfrid,

y la clársica de Beethoven, Fidelio.

Pera la, próxima temporada de tardor, s' anuncia

1' estreno del drama le D. Joseph Echegaray,

Mariana, traduhit al inglés per M. M. Groham y

Symon.

De la part de protagonista se 'n encarregará l'

eminent actriu Patrick Campbell.

Paris.— kvuy en el teatro del «Opera Comique»

tornará á representarse el Don Juan de Mozart, de

cual protagonista s' ha encarregat el barítono Maurel,

sobradament conegut del públich de Barcelona

per haver actuat en nostre gran Liceu.

—!n el teatro de Orange, s' estrenará aviat una

obra del gran Sardou, escrita en colaboració ab

M. Ghensi, á quina el mestre Saint Saens tenía de

posar música.

—El Director y vocals del comité de lectura del

teatro de la Comédia va dedicar un banquet á la

Guerrero y á Diaz de Mendoza, al marxar aquets

artistas cap á Barcelona. L' eminent Coquelin, va

tancar els brindis desitjant als nostres artistas gló.

ria, salut y pessetas.

—En la «Gran Opera» ha tingut llóch la 100.'

representació de 1' ópera del -mestreReyer, Salambo.

Aquí á Espanya sols se celebran centéssimas

dintre '1 género chico.

—El teatre del «Athenée ha sigut testimoni dels

grans triómfs obtinguts per la Guerrero. El loco

Dios, de Echegaray, y La /illa de/mar, de Guimerá

6t


• LAS ARENAS DE BARCELONA

(A lo que hi varen asar alguns)

El Fatigas y el Noy deis Xavos, á lluirhi las circunstáncias

y á cobrar un pico.

62

Un moreno del Sol á demostrar qu'ell

i6-ha fáltat á cap corrida. sense '1

Aquet hi va anar á cerciorarse de sí, om

havían dit, la plassa faya mohiment...

Els marquesos del Tastet á fer més pin

torésch el cuadro, ab la séva preséncia.

Un marit madur, á posar al corrent á

la séva tercera muller de lo que son

toros.


han tingut éxit franch d-urint^l' última quinzens

teatral de la colnpanyía espanyola.

Cuan aixó ens escriuhen, la Guerrero y en Diaz

de Mendoza emprenen el viatge cap á B..rceaona.

Lisboa.—Nostra paysana, la soprano d' ópera

pa Dolors ,1' Àrruy-o, bu caiïtt^t ab gran éxit la part

de Alargáridu dei Fuustá en : el Cuiisseu «Dus Recreios».

.

Catalunya Artística

obra en sas columnas una

SUS CRIPCIÓ PÚBLICA

destinada á aumentar els ingresos pera'i Monument

á FREDERICH SOLER, cuals donatius no

podrán excedir de una pesseta, al objecte de

donar á la suscripció .carreter popular, y á fi

de que puguin zontribuirhi major número de

donants.

De las cantitats recaudadas se 'n fará entrega

á la Comissió Executiva del Alonument.

D. J. :Ayné Rabell, 1 pta.—D. Bartomeu Lluró,

1 pta.—D. Ramon Milá, 1 pta.-

(Continuard.)

^l ^Ir ^Ir vIi lli gir \Ir \Ir \Ir \Ir -Ir \t,'^Ir ^Ir J,- \Ir \Iý \Ir

ü\ si\ ü' lE' 'a" 'l' ii íiCiiá 'ié 7i' i ij^ íiz 7C ii.,

Ab el present número repartim á nostres favoreixedors

8 planas de folletí, en lloch de las 4 promesas,

de la preciosa comédia de gran éxit de don

Albert Llanas

. £A GERMANA GRAN,

tl.objecte de no. contar com á planas de 1' obra, 1'

:avant -portada y la portada ab sos blanchs corres-

-- ponents, que equivaldría á escatimar lectura.

^, Ab el número próxim s' haurán ¡a repartit 12

planas de tan magnifica comédia d éxit regonegut

y veritable.

i' ' -Ir gr' ^i ^r Ir \r Ntr 1, Ntr -,1i '‚y'^ 0,, * tý \Ir

'/r\ íi 'E''i í! ?i" ü . íiCi íi" ii^ ii^ ïj^ üC•7

Diuhen que han sortit empressaris pera donar

corridas de tros en la plassa vella pera fer la com -

peténcia al . Empressari de la plassa nova.

¡Tan de ból Veyarn si áixts resultará que las

xin á se menjaráp á las.pussas!

S' ha comensat á publicar en Olot un setman^ri

catalá titulat «Sanch Nova».

_ Que Passi molts anys.

Ha quedat constituhida la Junta Directiva del

«Atenen B rcelonés», essent nombrat president 1'

ex Alcalde D. B xrtomeu R )bert, vis-president don

Fraucesch Matheu y secretari D.-BonaventuraBassegoda.

ESBERLAS

La vida fuig, el temps pasa ab llestesa,

1' esp éndent sol de nostra jovenesa

se 'n vá cap á ponent;

vina aprop m gu, ¡oh! dóna encisadora,

y aus que arribi la nit esferehidora,

¡gosém del món! ¡gosém!

iB?bém companys! que avuy es jorn de festa,

el fórh del ví pujará á nostra testa

y ab alegría el cor eselatará;

rihém avuy, oblidant la tristesas,

els jorns de dol las humanas baixesas ...

¡ja plorarém demá!

Si aborreixes la crítica mundana

no fugis del bullici de la gent,

sols cal tancar tos pensaments, nineta,

á dintre del cor méu.

BONAVENTURÀ RAMÉNTOL

Í^Í

teu., J►i

Una carta dirigida á Deu.

Rossini, el célebre compositor

{{{^'1

de 11 Barbieri di Sevig''la, en 1863

va compondrer una Missa que al

y temps va ferse famosa, y per

'Ji ^' primera vegada-`vá interpretarse

en casa d' un banquer anomenat Pilet-Will. Una

vegada composta, el gran músich va tenir la

humorada d' escriurer en la darrera plana de la

Missa, la següent carta dirigida a Den.

Passy. 1863.

Senyor Deu meu: Héuse la aquí acabada aquesta

Missa. Hauré logra¿ escriurer música sagradt, jo,

que hi nascut, Senyor, unicament pern l ópera cónica?

Tol el meu patrimoni consisteix en un xich de cor

y poquissim talent.

¿Podré aspirar, Senyor d ser per Vos benehit, y

oblindrer la grdcia d' entrar al Paradís?

JOAQUIM Rossn.n.

Desgraciadament, Deu no acostuma á contestar

als que se li dirigeixen, .y el. mon s' acabará avans

que nosaltres sapiguém si el desitj . del gran com

sigut adorés allá en el:R'egne ,del.: cel.

-positor ha

ANTIC-UA RI.

..63


—Papá, tindría que donarme tres 6 cuatre duros.

—Per qué?

—Haig de comprarme un parayguas...

—¡Altra vegada!... Fés com jo Alfr?do... Serveixte del mateix

dotze 6 catorze anys seguits. Mira, el méu es comprat 1'

any 88, del temps de 1' Exposició...

—Pero, papá, si ja ha fet adobarlo infinitat de vegàdas...

—Poca cosa, no mes tras cops cambiarli la seda, dugas vegadas

las barnillas y cuatre 1' armasór.... ¡Ah, no se'n fabri-.

can avuy dia de parayguas que durin tant!

—,Com ne diuhen al Africa dels cementiris hont hi nterran

els negres?

—Neyrópolis, vés!

—Y ¿que tal, donya Filomena, ja comensa á acostumerse

la dida de vostés al modo de ser de Barcelona?

—Oh, si senyora, si... Aquet dematí ja m'ha demanat que

li aumentes el salari.

El senyor Carreras, home un bon xich avaro, s' entera de

que '1 seu metge, á qui havia deixat cinch duros, acaba de

morir.

—¡De bona m' hi escapat!, exclama '1 senyor Carreras; si

are fá un mes no arrivo á tenir la fortuna d' agafar aquel],

catarro... no cobrò!

Un vell vert s' acosta á una xicota qu' entra al C •nsei•

-vatori.

—¡Ay, senyoreta, si no fós indiscreció li preguntaría si

aprén de cantar....

—Sí senyor, ¿per qu ?

—Perque... desitjaria acompanyarla.

Exámen d' aritmética:

El mestre: Suposém que la seva.m -má ha comprat dotze

metros de tela y 'n talla un metro cada día... ¿Cuants días

necessitaré per' tallar els dotze metros?

El deixeble: Dotze días.

El mestre: S' equivoca, no mes onze, perque 1' últim día la

seva mamá ja 's trobará 'l metro tallat.

64

UN DE MOLTS

XARADA

Per seguir aquell adagi

que tothom ja sab prou be,

que diu que si vols estar

ben servit, et tens de fer

tu mateix Á1 llit, en Paco

que era un solter ja molt fet

no volta may casarse

y 's feya '1 I lit ell mateix.

Ha-cinch pit en Paco ab altres

asaba pels mons de lleu

fent hu-cinch lot que á n' el pobre

li costaba molts diners;

mes un día, va compondre

ab sa hu-cnarl de color veit

que '1 fer lo ñu-dos-tersa-cuarta

no li convenia m s,

y'1 ferse'1 ¡lit cada día

li era un bon xich pesadet.

Va buscarse una x'cota

de informes.., no gayre nets

pero ab una ha-cuarta fina

com dugas Mare de Deu .

Enamorat va casarshi

molt content y satisfet

pensant que desde llavoras

tindría qui '1 llit li fés

y ben servit estaría

tenint aquella muller.

A dos primera setmana

va comprendrer 1 error seu,

y veya-pruna-cinch día

que asaba mes malament,

puig sa esposa va turnarse

capritxosa com qui mes

y li feya portar... mostras

per fer vestits, sovintet.

Recordant aquell adagi

va dihent per tot arreu

que tenint qui '1 llit li frisi

está ben servit fa temps.

J. STARARSsA

Targeta

ADELA CALIMA

ItauS.

Formar ab aquests liabas el nom de un drama catalá.

Lluir Torné Riñó.

Las solucions en él número pr óxirn.

SOLUCIÓ AL MJ 1ERO 3

Xarada. - Es-co-pe-la-da.

CORRESFONDÉNGIA LITERARIA

E. Ripoll de Palma: Es molt fluixa; crech que estam

A ella.—J. Massó: Si no tin-

-pantla fariam un fiach servey...

gués tantas faltas de fondo y de forma, y estés rimada com

manan las Musas, la publicar¡am. —Pere d' Arbues: (irácias

per 1' oferiment; no 'ns convé.—Rossendo Mallol: La Seva

A ubada sembla una entrada de fosch. —M. Arlell: Envihi lo

que vulgui y sovint. —K. Pulelti: D' ensá que va renyirab èls

Nonteschis, que no ha fet res mes de b6.—Jaume L via: -Dé

manera que 'ls versos d' aquell senyor no son. de jlegítiuia

p°ocedéncia? Ja '1 tindrém present.—J. Castell' drt aeri a: LÀ

de avuy es fluix; p rovi de fer un' altra cosa.—J. Shcirb:

Sentim que per segona vegada haguém de dirli qu' esdefectuosa.

—B. Graells: Anirá algún pensament; els cuentos no

tenen novedat. —Joan Vicens: Aviat la veurá publicada.—

S. Borrut Soler: La publiearém. —B. Ranaéntol: Lo de vosté

queda també en cartera.

F. BADIA, IMPRESSOR, Dou, 14. BARCELONA

r

More magazines by this user
Similar magazines