l'Aula de música - una finestra oberta al món - Ajuntament de Terrassa

web.terrassa.org

l'Aula de música - una finestra oberta al món - Ajuntament de Terrassa

L’AULA DE MÚSICA:

UNA FINESTRA OBERTA AL MÓN.

Montserrat Ribas Heras

Curs: 2003/2004

Ceip Pere Viver


1ª PART

OBJECTIUS, CONTINGUTS I MATERIALS


L’aula de música: una finestra oberta al món

1- NIVELL EDUCATIU A QUI S'ADREÇA

Treball interdisciplinari que abarca tots els nivells de primària: Cicle

inicial, Cicle mitjà i Cicle superior, mestres del claustre i pares i mares.

2- OBJECTIUS

- Aprendre a veure els companys i companyes que arriben d’altres

països, no com a persones que sembla que no saben res perquè no

parlen ni ens entenen, sinó com a persones que tenen un bagatge

cultural important del qual podem aprendre.

- Ajudar a aquests nens i nenes que, en un principi es mostren tímids i

a vegades espantats, a que siguin valorats amb simpatia i els permeti

integrar-se al col·lectiu de la classe més fàcilment.

- Despertar als nens i nenes del nostre país interès pel que és nou i

diferent

3- CONTINGUTS CURRICULARS

- Ús de les noves tecnologies com a mitjà d’expressió i comunicació.

- La cançó com a eix vertebrador de les sessions de música a l’aula.

- L’audició -amb respecte- de les cançons, i en el cas de CM i CS

saber-hi retrobar estils d’escales diferents depenent de la cultura d’on

provinguin.

- La música com a font de comunicació. En el concert alguns nens i

nenes interpretaran cançons per a la resta de companys/es de

l’escola, i aquests, tot fent de públic, les gaudiran i les aplaudiran , i

fins i tot potser també s’hi emocionaran.

- Descoberta dels diversos països al mapa utilitzant les pissarres

digitals i la connexió d’internet a l’aula.


4- CONTINGUTS TIC

4.1 Alfabetització tecnològica:

*Iniciació a la utilització dels elements del programa Cool edit.

*Comprensió bàsica del tractament del so.

*Aprenentatge del significat del dibuix de l’ona sonora i altres

eines bàsiques del tractament del so en el programa Cool edit.

4.2 Instruments de treball intel·lectual:

*Utilització correcta dels mitjans de reproducció dels treballs:

impressora, escaner, internet...

*Utilització correcta dels mitjans de reproducció del so: el

micròfon

-a quina distància,

-quins sons deixen passar aire i el fan sonar fort,

-si ens separem molt no ens sentim,

-si respirem fa sorolls...

4.3 Control i modelització:

*Interpretació correcta de les ordres del programa per gravar:

-fer silenci quan es prem el Record,

-no fer soroll fins que es prem l’stop,

-fer silenci per escoltar quan es prem el Play.

5- MATERIAL DIDÀCTIC

- Cd’s verges

- Fulls blancs.

- Cartutxos de tinta en color.

- Plàstics per plastificar

- Espirals per enquadernar

- Programa Cool edit.

- Escaner

- Ordinador

- Canó dedeo

- Pissarra digital


- Càmera digital per fer les fotos als nens i nenes

- Càmera dedeo per gravar el concert

- Equip de so per poder portar a terme el concert al gimnàs de

l’escola.

- Instruments per afegir acompanyaments rítmics a alguna cançó.


2ª PART

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE


NOTA IMPORTANT

Aquest és un treball fet a l’aula de música de l’escola.

En cap moment s’ha pretès fer un treball d’investigació amb

fonaments científics, encara que s’ha mirat de fer el millor

possible dins de les possibilitats tecnològiques de l’aula i dels

coneixements de l’especialista.

Els nens i nenes han cantat cançons que els seus pares o avis els

han ensenyat. És possible que hi hagi algun error, però el més

important era fomentar l’intercanvi entre la diversitat.

He partit de les cançons que als alumnes els han ensenyat a casa. Si

han cantat una cançó que pares o avis han dit que era –per exemple-

de la República Dominicana, jo m’ho he cregut i, el text que m’han portat,

és el que hem escrit al llibre.

L’objectiu del treball no era buscar si realment era del país o no, sinó

fer l’intercanvi que realment s’ha fet.

Montserrat Ribas


1 PERQUE SORGEIX LA IDEA D’UN PROJECTE COM AQUEST?.

És una realitat que la societat en la que vivim avui dia està formada per una

gran diversitat cultural.

Jo tenia la sensació que els nens i nenes de l’escola veien als seus

companys acabats d’arribar d’algun altre país com a algú que no sap res

perquè no parla, no entén...

Vaig pensar que seria interessant que aquests alumnes d’altres llocs del

món ens ensenyessin una cançó del seu país tot i que tenia el convenciment

que seria molt difícil degut a la dificultat per entendre’ns, que no serien

capaços de posar-se davant de tota una classe per cantar, etc...

Quan vaig preguntar a aquests nens i nenes -un per un- si ens volien cantar

una cançó del seu país, la resposta va ser en tots els casos la mateixa: que

no!, un “no” rotund acompanyat d’una cara de ben espantats; però la meva

sorpresa va ser molt gran, quan també en tots els casos, a la meva pregunta

de si ens la cantarien el proper dia, tots i totes van dir que sí!.

2 POC A POC ES COMENÇA EL TREBALL A L’AULA.

Naturalment que va ser tan gran la meva sorpresa com la meva incredulitat.

Em van anar sorprenent de veritat quan grup per grup que anava entrant a

l’aula de música en el qual hi havia un/a alumne d’un altre país, ens

cantava la cançó!!!!!!!!!!

No sempre va ser tan fàcil. Alguns venien disposats, però quan es veien

davant de tota la classe i es feia el silenci...em miraven i...senzillament no

podien. Tot i que jo els agafava, els feia massatges a l’esquena...però, els

sentia el cor a punt d’explotar i ho deixàvem per la propera vegada.

I així amb una gran paciència van anar passant els primers dies.

3 ELS MÉS VALENTS: LA DO H’YOUN I EL JUAN.

Un dia hi ha un gran revolució a la classe dels elefants (P5B). La Do H’Youn

és una nena de Corea que ja és a l’escola des de P3. Ella parla bé en català

i està ben integrada amb els seus companys. La mestra encara no sabia el

treball que jo volia fer, i pel seu compte li va demanar una cançó. Li va

ensenyar la seva mare. Tant els nens/es com la mestra van quedar

emocionats quan aquella amiga seva va començar a cantar en una llengua

que mai no havien sentit i que resulta que és la que parla a casa seva!

I el mateix va fer el Juan, un nen de l’Uruguai -que acabava d’arribar-, i que

va cantar una cantarella en castellà : “Arroz con leche”. Però en aquest cas,

el castellà tots el podien entendre i repetir fàcilment.


Naturalment, de seguida aquella mestra de P5 m’ho va explicar i em va

portar els nens per què cantessin i..., no cal dir, que jo també em vaig

emocionar.

4 ATENCIÓ: GRAVEM!

Quan va arribar la propera sessió de música de la classe dels elefants, tots

els nens i nenes del grup ja cantaven “Arroz con leche” i cantaven a trossos

la cançó de Corea amb la Do H’Youn.

*Vaig demanar silenci per poder gravar les dues cançons.

*Vaig obrir el programa Cool edit a l’ordinador

i, primer l’un i després l’altre, amb el micròfon a la mà... van cantar

la seva cançó.

5 DESCOBRIM LES ONES DEL SO.

Després d’uns espontanis

aplaudiments ben merescuts, hi ha

moltes ganes d’escoltar les cançons

gravades, però els nens/es queden

ben parats en veure a la pantalla de

l’ordinador la representació de les

ones sonores de les cançons.


6 DE P3 FINS A 6è TOTHOM CONEIX LES CANÇONS DE LA DO

H’YOUN I EL JUAN.

A mida que van passant els diferents grups de l’escola per l’aula de música

els deixo escoltar les dues cançons que s’han gravat. M’engresco amb la

reacció tant de grans com de petits doncs tots estan encantats.

La cançó de Corea els atrau –segurament-, perquè la troben molt diferent.

Tothom coneix a la Do H’Youn pel seu aspecte oriental, però a partir d’ara

sembla que la senten més propera. Ara tothom la coneix o la vol conèixer i

se la miren amb molta simpatia. No es cansen d’escoltar la cançó, i com que

és molt curta volen sentir-la i tornar-la a sentir. La melodia ja els sona, i

canten alguns finals de frase.

La cançó d’Uruguai els agrada molt als petits i els fa molta gràcia als grans,

però uns i altres, la canten de seguida i també la volen escoltar una vegada

més i una altra...! El Juan també s’ha fet famós a l’escola. Els grans el

coneixen ja que és el germà d’una companya de sisè.

7 PLOUEN CANÇONS DE TOT ARREU.

De cop i volta, aquells nens/es que no sabien cap cançó del seu país i els hi

havia d’ensenyar la mare o el pare o els avis, em criden pels pasadissos per

dir-me que ja se l’han après. Comencen a cantar les cançons i a gravar-les

a l’aula, i cada vegada que entra un grup nou d’alumnes sona molt la

pregunta: “-Que hi ha cançons noves gravades?”

8 CANÇONS D’AMÈRICA LLATINA I DEL MARROC.

De moment a l’escola no hi ha massa diversitat cultural, a part de la

representació de Corea hi ha alguns alumnes del Marroc.

Hi ha dues famílies que ja fa molts anys que són aquí i els fills/es que venen

a l’escola han nascut a Terrassa i parlen català i castellà perfectament.


També hi ha els fills/es de dues famílies –que són cosins entre ells- que

acabaven d’arribar quan es va realitzar aquest treball –en el primer

trimestre del curs-, i en aquells moments encara no comprenien gairebé res.

L’Ayman i l’Amal em van ajudar molt fent d’intèrprets per explicar-els-hi el

que havien de fer.

En el cas de l’Amèrica llatina va ser més fàcil, encara que em va tocar parlar

amb mares, pares i avis per demanar que ensenyessin una cançó als nens

/es. Els països eren diversos: Uruguai, Equador, Colòmbia, República

Dominicana, Argentina i Mèxic

9 LA CARPETA “CANÇONS DEL MÓN”.

De cop i volta vam tenir tantes cançons gravades a l’ordinador, que vam

haver de crear una carpeta per guardar-les i li vam posar el nom de:

“Cançons del món”. Teníem cançons d’Àsia, d’Àfrica i d’Amèrica.

A alguns els havia agradat tant l’experiència, que la setmana següent ja

n’havien après una altra i també la van cantar i gravar.

10 CANÇONS SOL·LICITADES.

Com que ja teníem tantes cançons era impossible escoltar-les totes a cada

sessió de música de cada grup, però l’interès era encara més gran que al

principi. Ara, la frase més corrent era: - “Que ja ha gravat el nen de....?

Els deixava escoltar les cançons noves, però ells em demanaven les que

més els hi agradaven o les que havien sentit menys vegades, o les d’aquells

alumnes que coneixien més, depenent de cada grup.

11 ONES SONORES DIFERENTS: LLENGÜES DIFERENTS.

Per fer les audicions, les cançons les escoltàvem a través de l’ordinador i

amb el programa Cool edit obert –que és amb el que les havíem gravat-, i

per tant, en començar cada cançó apareixia a la pantalla l’ona sonora .


Els nens i nenes es van adonar que els dibuixos que feien les ones eren

molt diferents en la cançó de Corea que en les del Marroc i que en les

d’Amèrica.

Coreà Àrab Castellà

L’ona sonora de la cançó de Corea té un dibuix discontinu, tallat després de

petites ones. Els nens i nenes ho van associar al so d’aquella llengua, la

seva oïda la rebia a petits cops de veu.

L’ona sonora de la cançó àrab té un dibuix molt apretat i molt gros. Hi veien

unes ratlles molt llargues que van associar al que la seva oïda rebia com

uns cops de veu guturals i molt abundants.

L’ona sonora del castellà té un dibuix molt recte i igual en tota la seva

longitud. Ho van associar al que la seva oïda rebia com a uns sons més

igualats.

12 PAÏSOS DESCONEGUTS.

Entre l’alumnat va anar creixent l’interès per saber on eren aquells països

dels quals no n’havien sentit mai a parlar.

Aquest interès el vaig traspassar a tutors/es perquè a l’aula i a través de la

pissarra digital i del canó dedeo –que està connectat a internet- puguessin

buscar mapes i informacions .


13 TRASPASSANT L’AULA DE MÚSICA.

En aquest moment em vaig adonar que el projecte que jo m’havia proposat

s’havia desbordat per l’interès creixent de l’alumnat. No paraven de

sorprendre’m i el treball va anar seguint en altres direccions. Havíem

començat fent música a l’aula, però a hores d’ara, s’estaven interessant per

llengües, països, mapes…

15 EL LLIBRE.

D’aquest interès per aprendre tantes coses va sorgir la idea de fer un llibre:

El llibre de les “Cançons del món”.

A cada full hi hauria una cançó amb:

*el títol

*el país

*la llengua

*la foto de qui la canta

*el seu nom i el del seu curs

*el mapa del país

*la lletra de la cançó

I es faria una copia per a cada grup per poder-lo tenir a la biblioteca de la

classe.


16 LLENGUATGES DIFERENTS: GRAFIES DIFERENTS.

Una nova revolució va sorgir quan va arribar la lletra escrita de la cançó de Corea a

càrrec de la mare de la Do H’Youn, i les de les cançons del Marroc a càrrec del

germà gran de l’Ayman; de l’Amaluna nena de 5è que va escriure el text de la

cançó que va cantar ella mateixa-, o de la Mina, una nena de 6è que em va portar

escrites les dues cançons que ella va cantar i les dels seus cosins i germans.

Escriptura a càrrec de la

mare de la Do H’Youn Traducció a càrrec de la

mare de la Do H’Youn

Escriptura a càrrec del germà de l’Ayman


Escriptura a càrrec de l’Amal, una nena de

Escriptura a càrrec de la Mina, una nena de


Els nens i nenes va quedar fascinats amb les grafies de les llengües

diferents a la nostra. Ho veien com dibuixos preciosos i molt difícils. Van

començar a veure els seus companys/es com a persones que sabien moltes

coses que els podien ensenyar.

17 TOTHOM VOL CANTAR! NOUS DESCOBRIMENTS I NOVES

CANÇONS.

De nou l’alumnat em sorprèn.

Em proposen cantar cançons alumnes que són de Terrassa, però que els

seus pares o un dels dos són d’un altre país.

Em sembla bé i la cosa creix: Veneçuela, Perú i Turquia.

Amb Turquia estrenem Europa ja que no en teníem cap cançó, i ampliem la

col·lecció de grafies amb el text que ens escriu la mare de la Nilüfer:

I aquí no s’acaba tot!

Ara volen cantar nens i nenes que són del nostre país i els pares també,

però que saben alguna cançó d’algun país en concret.

I es canten cançons de: Rússia, Itàlia, França, Suècia, i Àfrica. (Algunes les

canten en grups que ells mateixos s’organitzen).


18 “...I DEL NOSTRE PAÍS PERÒ DE FORA DE CATALUNYA?”.

Aquesta pregunta a aquestes alçades ja me l’esperava, perquè al cap i a la

fi, tothom volia cantar. Era la seva manera d’expressar que els seus avis

eren d’un altre lloc diferent de Catalunya –on viuen- però no eren d’un país

estranger. Semblava que busquessin noves excuses per cantar, però jo

estava molt contenta. Com no havia d’estar contenta una mestra de música

tenint l’alumnat amb aquestes ganes de cantar!

I sí, sí....Aquí sí que es van implicar la majoria d’avis ensenyant cançons als

seus néts/es. I vam gravar cançons de: Galícia, Lleó, Toledo, Zamora,

Sevilla, Almeria, Còrdova, i Andalusia en general.

19 UN LLIBRE MOLT GRUIXUT.

El llibre, que jo havia pensat en un principi que tindria unes vint pagines ja

en tenia una pila i era molt gruixut.

I va acabar sent encara més gruixut perquè realment havien cantat i gravat

tants nens i nenes, que els que no ho havien fet no paraven de preguntarme:

“ -nosaltres no cantarem?”.

Se’m va acudir explicar que si obríem el llibre i el llegíem, era com si féssim

un viatge al voltant del món, i ja que tenien tantes ganes de cantar, el que

podíem fer era cantar cada classe una cançó popular catalana, i així

semblaria que s’acabava el viatge a casa nostra, que era d’on havíem sortit

en començar el llibre.

Naturalment la idea va tenir molt d’èxit i, ja que d’Europa teníem poques

cançons, vam treure la pols d’algunes que havíem cantat dos i tres anys

enrere amb motiu de la participació en un programa Comenius. Es van

gravar cançons de: Holanda, Àustria, Anglaterra i unes quantes populars

catalanes.

D’aquesta manera tota l’escola va acabar participant de forma activa en la

recollida de “Cançons del món”.


20 EL CANÓ DE VÍDEO, LA PISSARRA DIGITAL I EL KARAOKE.

Donat que l’escola participa en un programa d’investigació conjuntament

amb la Universitat Autònoma i el Departament d’Ensenyament sobre la

“pissarra digital” com a recurs a l’aula, a l’escola es disposa d’aquest

material en algunes aules i en sales multifuncionals.

En una pantalla grossa els nens i nenes poden veure cadascun dels fulls del

llibre i, alhora, puc fer sonar la cançó del full que estan veient. Això vol dir

que tenen la lletra ben grossa al davant, senten la cançó i la poden anar

cantant. És un gran èxit i no paren de demanar una cançó i una altra per

anar-les cantant.

O també puc obrir el programa Cool edit i llavors, de cada cançó el que

veuran serà l’ona de so, i en clicar el play, a mida que sona la cançó, un

cursor va passant per sobre fins que la cançó s’acaba i aprenen a associar

que quan se sent fluix el dibuix és petit, que quan hi ha algun soroll hi ha

una ratlla grossa, etc...

21 LES EINES DEL PROGRAMA COOL EDIT: FEM NETEJA DE LES

CANÇONS.

En el moment de gravar les cançons, cada alumne es trobava amb un

micròfon a les mans i prou.

Depenent de la manera de ser de cadascú, la gravació quedava d’una

manera o d’una altra:

*Hi havia qui era molt vergonyós i cantava tant fluixet que gairebé no

se sentia.

*Hi havia qui era molt esverat, venia llençat i cridava tant i s’acostava

tant al micro, que quedava molt fort.

*Hi havia qui era molt nerviós i tant aviat cridava com afluixava, o

s’acostava al micro o s’allunyava.

*Hi ha sons concrets com ara la “p” o la “t”, que en fer-los se’ls hi

escapava molt aire de cop sobre el micròfon.

*Hi havia algú que s’equivocava i tornava a repetir un trosset.

*N’hi havia que es quedaven en blanc un moment, s’aturaven,

pensaven, i llavors seguien.

*Les cançons cantades per grups-classe eren gravades amb el micro

en general per a tothom, i quedava tant lluny, que el so de la

gravació quedava molt fluix.


Tots aquests problemes en els arxius gravats, amb les eines del programa

Cool edit, jo intentava pulir-los. Retallava el que sobrava, mirava d’esborrar

algun soroll brusc, però per a mi era molt nou i no ho dominava gaire, així

que vaig arreglar el que vaig poder i el que no... s’hi va quedar.

De totes maneres es tractava d’un treball d’aula, no es buscava la perfecció,

sinó que amb les eines a l’abast i els meus coneixements quedés el millor

possible.

*Hi havia coses que no es podien arreglar:

Sobretot els que cantaven cançons llargues: cap al final començaven a

córrer i semblava que recitessin en comptes de cantar.

Alumnes que eren molt petits i els pares els van ensenyar una cançó molt

difícil –sobretot pel text-.

Alumnes que estaven molt constipats i feines tenien per cantar.

22 Creació d’un CD

Un cop preparats els arxius, els vaig gravar en un CD. Quan els nens i

nenes van poder començar a sentir les seves veus a través de l’equip de

úsica en un CD com els que ells compren, es van emocionar!

L’alumnat de 6è va dissenyar la caràtula, la contracaràtula i el propi disc

fent dibuixos sense pintar, és a dir, només fets en llapis.

Vam triar els més adients, i un petit grup els va escannejar i els va pintar

amb el programa PaintshopPro.

Per la tapa de darrera, amb la finalitat que es poguessin llegir els títols de

les cançons, al dibuix pintat se li va aplicar una marca d’aigua, perquè

quedés molt aclarit.

Vam fer un estudi entre les famílies a veure qui volia una copia del disc, i

després vam buscar uns estudis de gravació que ens fessin les còpies. En

vam fer unes tres centes cinquanta. Cada família va pagar les unitats que

havia demanat.

Quan van arribar a l’escola i els vam repartir, la canalla se’ls va emportar

amb molta il·lusió. Allà tothom s’hi podia trobar a sí mateix i als

companys/es.


23 LES CANÇONS DEL CD

Les cançons es van ordenar per continents començant per Àsia, passant

per Amèrica Central, Amèrica del Sud i arribant a Europa. Per acabar hi ha

cançons de diferents comunitats autònomes d’Espanya i finalment de

Catalunya.

Les cançons d’Amèrica estan una mica barrejades. N’hi ha bastants i ben

diverses, i es van deixar així perquè va semblar que era la millor

combinació. Aquestes cançons com és ara: “El patio de mi casa”, “Tengo

una muñeca”, etc... gairebé tots els nens i nenes castellanoparlants les

coneixien.

*N’hi ha dues que són d’exaltació patriòtica: són l’”Himne de

l’Uruguai”, i “Que viva Veneçuela”.

*N’hi ha de contar: “Plom, plom”, “Tengo un tío”.

*Hi ha una cantarella: “Arroz con leche”.

*Cançons per jugar: “El patio de mi casa”...

*N’hi ha una que en el mateix text inclou l’acompanyament que s’ha

de fer amb les mans o rient...:”El gusano señorón”.

*N’hi ha que expliquen histories: “La Catalina”.

*I n’hi ha que deuen ser de cantants d’èxit a Llatinoamèrica –suposocom

per exemple: “Veinte años” (que és un vals ranchero), o “Mi

amor”.

Les cançons d’Àfrica són les més difícils de cantar.I també les més difícils

de trobar-ne el text i la traducció. En molts casos no ho he aconseguit. I això

que he perseguit germans grans, pares, mares... però la llengua ens ha

dificultat bastant.

*Les cançons 24, 25 i 26, són la repetició de la mateixa cançó, però

cantada per tres nens diferents. Sabien la mateixa cançó i per tant

jo els volia fer cantar junts, però cadascú la cantava diferent i va ser

impossible.


*La cançó 27 i 28 són cantades per una nena de 6è que acabava

d’arribar quan es va fer aquest treball i que no parlava ni entenia

gairebé res. Encara no sé com ens vam entendre, però va

cantar dues cançons molt maques i li va agradar molt fer-ho.

*La cançó 30 és cantada per dues nenes de l’escola que la sabien,

i em van perseguir cada dia a l’hora del pati fins que els vaig arribar

a dir que sí. Era com una necessitat per elles gravar- la.

En les cançons d’Europa hi ha de tot.

*La cançó 31 és un divertiment que algú es va inventar. Està escrita en

castellà però es llegeix que sembla rus. La Maria va ser una altra de

les que em seguia pel pati suplicant poder-la gravar.

*La 32 és una cançó que l’havia cantat la coral de l’escola el curs

passat. És una cançó d’Itàlia. La vaig treure del recull que el Toni

Fabrés va fer de cançons de nens i nenes d’altres països que viuen

a Terrassa. Aquest recull està penjat a internet, a la pàgina web del

PAME.

En aquesta ocasió, quatre nenes de 1er - de forma espontània-,

quan van veure que hi havia cançons d’Europa van dir que en

sabien una i la van cantar organitzant-se elles soles.

*La 33 la va cantar un nen que està molt motivat per la música, però

que té problemes d’oïda i a més, a l’escola, reb ajuda d’una

logopeda. Per això valoro molt la seva participació. Fins i tot quan

va començar a haver-hi cançons d’altres comunitats autònomes

d’Espanya, en va cantar una altra de Zamora.

*La 34 només la sabíem d’oïda i no sé bé si estarà ben escrita. La

van cantar tres alumnes que la sabien del curs passat, i ells sols es

van organitzar.

*La 35 i 36 s’havien fet fa dos o tres anys a l’escola en motiu de la

visita d’uns mestres holandesos i austríacs en un Projecte

Comenius. Potser són molt infantils, però amb la dificultat de la

llengua els nens I nenes s’hi havien divertit molt I les va voler cantar.

*La 37 és una cançó que els/les alumnes havien après a la classe

d’anglès i la van voler cantar. Ells sols es van organitzar.

*La 38 és una cançó de bressol de Turquia. Va ser de les últimes


cançons que es van gravar. A la Nilufer li feia molta il·lusió, però

massa vergonya. Ho va provar moltes vegades i sempre deia:

demà!. Finalment ho va aconseguir i llavors cada dia volia repetir.

Quan es va arribar a les cançons d’altres comunitats autònomes la cosa ja

es va sortir de mare. Jo, la veritat, no donava abast.

Fins i tot es van ajuntar un nen de 3er amb un nen de 6è per cantar una

cançó de Galícia que els va ensenyar a l’un un veí, i l’altre va descobrir que

el seu germà -que va a l’institut- tenia la partitura. Així es van ajuntar i es

van poder aprendre totes les estrofes.

Les cançons que cantaven la majoria de nens i nenes, jo no les sabia, i el

text que em van portar escrit és el que jo vaig copiar al llibre que vam fer.

En alguns casos, quan ells cantaven en variaven algunes expressions.

24 INDEX DE CANÅONS

ÀSIA

1-EL CONILL COREA Do Y’Houn P5B

AMÈRICA

2-ARROZ CON LECHE URUGUAY Juan Espósito-P5B

3-PASEAR EN TREN URUGUAY Karen Ferradans 2nA

4-MI MERIENDA URUGUAY Karen Ferradans 2nA

5-EL PATIO DE MI CASA REP.DOMINICANA Esperanza Olivo 2nB

6-YO TENGO UN TÍO REP.DOMINICANA Ronny Encarnación 2nB

7-PLOM, PLOM, PLOM REP.DOMINICANA Ronny Encarnación 2nB

8-CU-CÚ REP.DOMINICANA Miquel Funosas P5A

9-¿DONDE ESTAN LAS LLAVES? REP.DOMINICANA Miquel Funosas P5A

10-TENGO UNA MUÑECA COLOMBIA Carolina Rodríguez 1erA

11-EL CABALLITO COLOMBIA Gabriela Ardila 2nA

12-VEINTE AÑOS COLOMBIA Diego Motato 4rtA

13-EL PANECILLO ECUADOR Estefania Carrera 1erA

14- MI AMOR ECUADOR Evelyn Baque 2nA

15-OJOS AZULES ECUADOR Marjorie Carrera 5èB

16-CUANDO UNOS NIÑOS BAILAN PERÚ Esmeralda Ramírez 2nB

17-EL GUSANO SEÑORÓN ARGENTINA Camila Maccarone 3erA

18-LA CATALINA ARGENTINA Victoria Maccarone 5èA

19-¡GLORIA AL BRAVO PUEBLO! Venezuela Aitor i Guillermo Gómez 2n i 3erB


20-HIMNO DE URUGUAY URUGUAY Mª Eugenia Pintos 6èA

21-MÈXICO LINDO MEXICO Mauricio Domínguez 1erB

ÀFRICA

22-MIRA EL MEU AMOR MARROC Ayma’n M’Tiri 2nB

23-LA MEVA ESCOLA MARROC Amal Ouakili 5èB

24, 25, 26 MARROC Ismail Rouass, Najib I Mohamed Rouaz P5B, 2nA I 4rtA

27- MARROC Mohamed Rouass 5èA

28, 29 MARROC Mina Rouass 6èB

30-CANÇÓ BETÉ ÀFRICA Montse Hervàs i Dalila Casal 5èA

EUROPA

31-PETROSKAYA “ALLA RUSA” Maria Cordón 5èB

32-CECCO VELLUTO ITÀLIA Noemí Nieto, Laura Tabasco, María Serna, Carolina

Rodríguez i Judit Fernández 1erA.

33-FRÈRE JACQUES FRANÇA Albert Piferrer 2nB

34-DENNA SONG SUÈCIA Jordi Vera, Alba Gegúndez i Adrià Muñoz 4rtB

35-OP EEN GROUTE PADDENSTOEL HOLANDA Alumnes 6èA

36-EINS, ZWEI ÀUSTRIA Alumnes 6èB (veu i flautes)

37-THIS IS THE WAY ANGLATERRA Alumnes 4rtA

38-NINNI TURQUIA Nilüfer Arcos 2nB

ESPANYA (altres Comunitats Autònomes)

39-CATRO VEYOS MARIÑEIROS GALÍCIA Erik Rascón i Albert Sánchez 3rB i 6èB

40-¡AY GALICIA! GALICIA Samuel Alonso 3erB

41-YA SE VAN LOS PASTORES LEÓN Cristina González 3erB

42-UNA DOLA TOLEDO Judit Navarro 4rtA

43-A MI BURRO ZAMORA Albert Piferrer 2nB

44-PIPIRIRAÑA SEVILLA Anabel Chamorro 3erB

45-UNA PALOMA SEVILLA Anabel Chamorro 3erB

46-¡ALMERÍA! ALMERÍA Ariadna Mondéjar 3erB

47-SALVE MADRE MONTORO Judit del Río 5èB

48-UNA TELA CÓRDOBA Marta Benítez 3erB

49-AL PASAR LA BARCA CÓRDOBA Marta Quintana 3erA

50-PINOCHO ANDALUCÍA Nooelia Cabrera 2nA

51-ESE TORO ENAMORAO DE LA LUNA ANDALUCÍA Roger Vidiella 3erA

52-PORROMPOMPERO ANDALUCÍA Rocío Gómez 3erA

53-DON PEPET MALLORCA Alumnes 4rtB


CATALUNYA

54-SOL SOLET Alumnes P3A barrufets

55-PON, TITETA, PON Alumnes P3B gatets

56-LA TORTUGA Alumnes P3 tortuges (Ceip CAN ROCA)

57-CARGOL TREU BANYA Alumnes P4A peixos

58-ALCARRER MÉS ALT Alumnes P4B ocells

59-LA LLUNA, LA PRUNA Alumnes P5A lleons

60-DALT DEL COTXE Alumnes P5B elefants

61-AL FONS DE LA VILA Alumnes 1erA

62-PLOREU NINETES Alumnes 1erB

63-LA CANÇÓ DE LES MENTIDES Alumnes 2nA

64-UN ESMOLET Alumnes 2nB

65-LA MARGARIDETA Alumnes 3rA

66-BON DIA NOSTRE PARE Alumnes 3rB

67-EN PERE GALLERÍ Alumnes 5èA

68-LA DAMA D’ARAGÓ Alumnes 5èB

25 EL CANÇONER: CANTANT AMB EL DISC “CANÇONS DEL

MÓN”.

Alumnes de primer a sisè em demanaven les lletres de les cançons per

cantar, i em vaig sentir obligada a recollir les lletres en un cançoner.

Com que no es tractava de vint cançons com jo havia pensat en un

principi, sinó que n’hi havia “seixanta-vuit”, es va imprimir un cançoner

per aula i no un per alumne com a mi m’hauria agradat.


26 L’ÀUDIO-VISUAL.

El recurs del canó dedeo i la pissarra digital per cantar com en un

karaoke agradava molt als nens i nenes, però hi havia molta feina en

buscar l’arxiu de la cançó primer, buscar l’arxiu de so, i després engegar

l’intèrpret de sons de l’ordinador.

Per això, va sorgir la idea de fer un muntatge amb el programa Power

point, i així, amb cada full de cada cançó que s’obrís, sonaria la veu

automàticament.

Es va fer el muntatge, i s’hi van incloure títols i mapes.

27 UN LLIBRE MULTIMÈDIA PER A CADA CLASSE

Finalment, el llibre que s’ha fet per cada classe, a l’últim full porta

incorporat el CD d’àudio per escoltar les cançons en un radiocassette, i

un CD amb l’audio-visual per posar-lo a l’ordinador.

28 PARTICIPACIÓ EN EL FÒRUM DE LES CULTURES 2004.

A l’escola s’havia decidit participar en els actes del Fòrum de les

Cultures 2004. Entre altres treballs en format de text i de dibuix, s’hi va

presentar l’àudio-visual “Cançons del món”.

29 L’ÀUDIO-VISUAL PRESENTAT AL FÒRUM ÉS SELECCIONAT.

L’organització del Fòrum ens fa saber que l’àudio-visual ha estat

seleccionat, però que no està previst passar àudio-visuals d’aquest estil.

Per aquest motiu ens demanen que fem l’espectacle en directe.

Aquest espectacle s’hauria de fer el mes de maig, i a l’escola es

decideix que és impossible ja que representa moure molts/es alumnes,

assajos, elaboració de decorats...

Ens fa il·lusió que ens hagin triat el nostre treball, però ens sentim

incapaços d’encabir tota aquesta feina extra entre mig del treball que ja

està programat pel tercer trimestre que, a més, és molt curt!


30 CONCERT DE FI DE TRIMESTRE: “CANÇONS DEL MON”.

Nadal 2003

Lloc: Gimnàs de l’escola

Dia: 19 de desembre al matí

H em descobert

a través d’aquestes cançons,

que cadascú de nosaltres

pot aprendre m olt

dels seus com panys i

de les seves com panyes.

C eip P ere Viver i C eip C an R oca


Per acabar el trimestre vam organitzar el concert. Vaig parlar amb mares

i pares per si podien col·laborar que nens i nenes vinguessin vestits amb

almenys alguna peça del país.

Hi va haver de tot. Des de qui només portava un barret o una armilla, a

qui anava vestit de dalt a baix passant per qui la mare o la iaia li va fer un

vestit especial pel dia, o qui no va poder portar res.

La llàstima va ser que a l’escola no tenim sala d’actes i un acte així que

havia de ser una mica íntim, va acabar bastant deslluït ja que el gimnàs

és un espai tan gran, amb el sostre tan alt, que es fa molt destartalat i

poc acollidor. Per poder-hi sumar punts negatius, l’equip de so no va

funcionar, i és clar,...no va ser el que havia de ser... ni de lluny!. A més,

es va voler gravar en vídeo, i el so tampoc va quedar gravat. Hi havia

tantes cançons, que també va resultar massa llarg. Així que el concert,

haig de ser sincera i haig de dir que no va ser el millor de la meva vida de

mestra.

31 Quadre de record del treball per l’escola

Per tal que pogués quedar en el record, es va fer un quadre amb la

caràtula del CD i amb una unitat de disc per penjar a la paret.


32 AVALUACIÓ.

Valoro molt positivament aquest treball realitzat a l’escola per la seva

part d’interdisciplinarietat. Ha estat magnífic veure com s’han relacionat

els/les alumnes entre ells/es, i com s’interessaven per les cançons

d’altres persones que fins aquell moment ni les coneixien ni s’hi havien

fixat mai.

Crec que ha estat un bon aprenentatge pel que fa a veure en persones

diferents l’oportunitat de conèixer moltes coses noves.

Han après que s’han de mirar amb respecte: els/les altres també són

persones que saben moltes coses interessants i curioses.

Realment penso que des de l’aula de música se’ls hi ha obert una

finestra al món. Han descobert moltes coses: països diferents,

llenguatges i escriptures diferents, sons que els poden veure

representats gràficament, cançons que poden cantar, gravar, veure’n

les ones sonores, tenir-les en un disc compacte...

Trobo molt interessant l’interès que s’ha despertat en l’alumnat, i que ha

anat creixent a mesura que el projecte també s’anava fent gran a causa

del seu propi interès. Si s’han gravat 68 cançons ha estat perquè ells

s’ho han treballat molt venint-me al darrere per aconseguir que no sols

cantessin aquells nens o nenes que eren realment d’un altre país, sinó

també els que ho eren els seus pares, o els seus avis, o...ningú, però

coneixien alguna cançó, fins que va acabar cantant tothom!

S’ha fet un bon treball de l’hàbit del silenci i també del seu propi

autocontrol. Totes les cançons van ser gravades a l’aula on hi havia

com a mínim 25 nens i nenes més. Un cop es premia el botó de “REC”

ja no es podia dir res ni fer soroll amb la cadira ni amb res fins a prémer

el botó de “STOP”.

Només en el cas que algú tingués moltíssima vergonya es va permetre

gravar la cançó a l’aula en un moment que no hi hagués ningú.

Hi va haver una anècdota molt bona:

Després de demanar a un grup de sisè molt de silenci, perquè la seva

companya de l’Uruguai comencés a gravar, just prémer el “REC” em va

venir un atac de tos. La nena que cantava no es va adonar de res

perquè estava molt concentrada, però la cançó era molt llarga i no

s’acabava mai més. M’anava aguantant com podia, però va arribar un


punt en el que em vaig començar a posar tan vermella que jo em

pensava que explotaria.

La resta de la classe ja feia estona que se n’havia adonat i estaven

tots amb la mà a la boca aguantant-se el riure...i la cançó que no

s’acabava!

No es va sentir ni una mosca, va venir just, però punt que la Mª

Eugenia va entonar l’última nota, no vaig tenir temps ni de prémer

l’STOP, perquè vaig començar a tossir i no podia parar i, la resta

d’alumnes, van riure junts a tot drap durant una bona estona.

La Mª Eugenia, una nena encantadora i molt ben educada, no entenia

res del que passava. Fins al cap d’una bona estona no ens vam poder

anar calmant tots/es i li vam poder explicar.

Llavors tothom volia sentir com havia quedat la cançó, però sobretot el

que volien sentir era l’explosió de tanta gent rient alhora que,

naturalment, va quedar gravada i, que gràcies a la tecnologia i a les

eines del programa Cool edit, vaig poder esborrar i la cançó de

l’Uruguai va quedar com si no hagués passat res.

Els/les alumnes de totes les edats han après una pila de cançons. És

increible com poden aprendre! Cap cançó d’aquestes la vaig

ensenyar com faig habitualment per imitació i per parts. Les van

aprendre d’escoltar-les. Com que estaven pendents del company/a

que estava aprenent una cançó a casa, cada dia quan el/la veien li

preguntaven si ja la sabia. Per tant, el dia que la cantava a l’aula de

música ja l’havia cantat abans al pati, a la classe o pel passadís

moltes vegades i ja la sabien tots a trossets.

Quan un nen o nena es posava davant de la classe per cantar estava

força espantat/da i ben nerviós/a, però quan aconseguia començar ja

estava i...en acabar...venia el millor. Sempre va ser igual: Els/les altres

companys/es aplaudien espontàniament, i a aquell nen o nena se li

il·luminava la cara i s’omplia de satisfacció. Era com el seu minut de

glòria! Els aplaudiments eren també d’admiració. Aquell/a que abans

no deia mai res (perquè encara no entenia el nostre llenguatge), se

sentia molt important, reconegut per tots/es i fins i tot admirat/da. I

generalment li demanaven si ho podia repetir!

Resumint, doncs, s’ha fet molta feina, però ens ho hem passat molt bé

fent-la . Animo des d’aquí a les altres escoles a fer un treball semblant

per tot el que té de positiu en tots els aspectes i, sobretot, en la

vessant humana.


INDEX

1ª PART: OBJECTIUS, CONTINGUTS I MATERIALS

1- NIVELL EDUCATIU A QUI S'ADREÇA

2- OBJECTIUS

3- CONTINGUTS CURRICULARS

4- CONTINGUTS TIC

5- MATERIAL DIDÀCTIC

2ª PART: DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

NOTA IMPORTANT

1 PERQUÈ SORGEIX LA IDEA D’UN PROJECTE COM AQUEST?.

2 POC A POC ES COMENÇA EL TREBALL A L’AULA.

3 ELS MÉS VALENTS: LA DO H’YOUN I EL JUAN.

4 ATENCIÓ: GRAVEM!

5 DESCOBRIM LES ONES DEL SO.

6 DE P3 FINS A 6E TOTHOM CONEIX LES CANÇONS DE LA DO H’YOUN I EL JUAN.

7 PLOUEN CANÇONS DE TOT ARREU.

8 CANÇONS D’AMÈRICA LLATINA I DEL MARROC.

9 LA CARPETA “CANÇONS DEL MÓN”.

10 CANÇONS SOL.LICITADES.

11 ONES SONORES DIFERENTS: LLENGÜES DIFERENTS.

12 PAÏSOS DESCONEGUTS.

13 TRASPASSANT L’AULA DE MÚSICA.

14 EL LLIBRE.

15 LLENGUATGES DIFERENTS: GRAFIES DIFERENTS.

16 TOTHOM VOL CANTAR! NOUS DESCOBRIMENTS I NOVES CANÇONS

17 “...I DEL NOSTRE PAÍS PERÒ DE FORA DE CATALUNYA?”.

18 UN LLIBRE MOLT GROIXUT.

19 EL CANÓ DE VIDEO, LA PISSARRA DIGITAL I EL KARAOKE.

20 LES EINES DEL PROGRAMA COOL EDIT: FEM NETEJA DE LES CANÇONS.

21 CREACIÓ D’UN CD

22 LES CANÅONS DEL CD

23 INDEX DE CANÇONS

24 EL CANÇONER: CANTANT AMB EL DISC “CANÇONS DEL MÓN”

25 L’AUDIOVISUAL.

26 UN LLIBRE MULTIMEDIA PER A CADA CLASSE

27 PARTICIPACIÓ EN EL FÒRUM DE LES CULTURES 2004.

28 L’AUDIOVISUAL PRESENTAT AL FÒRUM ÉS SELECCIONAT.

29 CONCERT DE FI DE TRIMESTRE: “CANÇONS DEL MON”.

30 QUADRE DE RECORD DEL TREBALL PER L’ESCOLA

31 AVALUACIÓ.

ANNEX

1 ALGUNES FOTOGRAFIES DEL CONCERT


ANNEX

FOTOGRAFIES DEL CONCERT


Do H’Youn - Corea Juan -Uruguay Karen - Uruguay

Esperanza

Rep. Dominicana

Ronny

Rep. Dominicana

Miquel

Rep. Dominicana


Carolina - Colombia Gabriela - Colombia Diego - Colombia

Estefanía - Ecuador Evelyn - Ecuador Marjorie - Ecuador


Esmeralda - Perú Camila - Argentina

Mª Eugenia - Uruguay Mauricio - Mèxic

Victoria - Argentina

Ayma’n - Marroc


Amal - Marroc Ismail i Najib - Marroc

Mina - Marroc


Maria - Rússia

Jordi, Adrià, Alba - Suecia

Maria, Laura, Noemí, Judit, Carolina -Itàlia

Nilüfer - Turquia


Albert - Zamora Rocio - Andalusia

More magazines by this user
Similar magazines