Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE

31/32 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Les dones encarregades en bona part del planeta de les tasques que garantixen la subsistència
patixen la crisi en major mesura. Tenen més dificultats per accedir als recursos
bàsics; les tasques de criança o cures es porten a terme amb majors dificultats; patixen
en els seus cossos la violència dels conflictes bèl·lics, que en molts casos amaguen lluites
per l’apropiació dels recursos, i en les seues vides la violència estructural de la pobresa,
l’explotació laboral i sexual 11 .
CRISI DE LES CURES
En les últimes dècades s’han donat una sèrie de factors que han alterat profundament el
model previ de repartiment de les tasques domèstiques i de cures que sosté l’economia el
mercat laboral i la mateixa vida humana.
El que anomenem crisi de les cures és el resultat de les sinergies d’un conjunt de circumstàncies.
Entre les quals es troba l’accés de les dones a l’ocupació remunerada dins d’un
sistema patriarcal. La possibilitat que les dones siguen subjectes polítics de dret es percep
com una cosa vinculada a la consecució d’independència econòmica a través de l’ocupació.
El treball domèstic passa a veure’s com un nugament del qual cal fugir el més ràpidament
possible. Però no és un treball que puga deixar de fer-se i el pas de les dones al món públic
de l’ocupació no s’ha vist acompanyat per l’assumpció d’estes tasques per part dels
homes.
Atés que cal continuar atenent les persones ancianes, la infància i les persones amb discapacitats,
que fa falta realitzar bona part de les tasques quotidianes que constituïxen el
que anomenem treball domèstic i que els homes miren cap a una altra banda i no se’n fan
responsables, les dones acaben assumint dobles o triples jornades, tot vivint la dificultat
de la seua atenció amb un fort sentiment de culpa.
11 Martínez Alier J. (2004) El ecologismo de los pobres: conflictos ambientales y lenguajes de valoración. Icaria.
Paral·lelament a la disminució del temps que es pot dedicar a les cures, s’han operat
algunes transformacions socials que compliquen de manera important la gestió
d’aquelles.
D’una banda, l’envelliment de la població i el manteniment de la vida fins a edats molt
avançades, sovint en casos en situacions de forta dependència física, exigixen una major
dedicació a les persones majors.
Els canvis en el model urbà també juguen un paper fonamental en la dificultat que hi
ha en les nostres societats per a garantir el benestar i la cura de la vida humana. De
la mateixa manera que l’hipertrofiat model de transport motoritzat deteriora els ecosistemes,
també separa els diferents espais físics en els quals es desenvolupa la vida
de les persones, obligant a invertir molt de temps en els desplaçaments del treball a
casa, al col·legi, a la casa dels majors que cal atendre, etc.
A més, la precarització de la vida obliga a doblegar-se als ritmes i horaris que imposa
l’empresa i la pèrdua de xarxes socials de suport obliga a resoldre els assumptes quotidians
d’una manera molt més individualitzada amb les dificultats afegides que això
representa.
La crisi del sistema que fins el moment garantia el manteniment de les condicions
bàsiques de benestar humà (a càrrec de l’explotació de les dones) es fa especialment
greu davant el progressiu desmantellament i la privatització dels serveis socials que
tractaven de pal·liar alguns d’estos problemes.
A les cases es reorganitza l’atenció a les necessitats de les persones sense la participació
dels homes. Aquelles dones que per la seua condició de classe poden pagar part dels
treballs de cures compren en el mercat serveis domèstics, mentre que altres dones
venen la seua força de treball per a realitzar-los, sovint en condicions de precarietat i
absència de drets laborals. En altres casos es produïx també transferència generacional
del treball de cures i són sobretot les àvies les qui s’ocupen de part de la criança
i cures dels seus néts.