Parlem de... Pasqua - IMAB GANDIA

Els dies de Pasqua, les colles de joves i les famílies es
menjaven la mona a les eres per a berenar. Allí, tot era
gresca, saltar a corda, jugar a conillets i als quatre cantons…
tot tipus de jocs tradicionals que feien contagiar l’alegria i,
de tant en tant, alguna enrabiada. El moment més esperat
era el de menjar la mona i, de forma especial, l’ou. Abans de
menjar l’ou, s’agafava amb la mà i no podia faltar aquesta
cantarella:
“Ací em pica, —portant l’ou al muscle esquerre—
ací em cou —portant l’ou al muscle dret—
i ací et trenque l’ou” —trencant-lo al front de la persona
que estiga més despistada de tota la colla—.
Esta fórmula per a trencar l’ou, suposadament, dóna sort.
La gresca estava servida. La major part de la gent es quedava
a l’era fins que es ponia el sol. I mentre es tornava cap al
poble, les colles marxaven cantant cançons conegudes que
continuaven animant els participants.
La mona de Pasqua
La mona és el dolç més típic de les festes de Pasqua. Sol ser una coca
redona, o amb forma d’animal, que o bé porta un ou dur o bé està
coronada per un caramull de clara d’ou. Es coneix també amb altres
noms, com tonya, panou, pa cremat, etc.
IngredIents (per a quatre persones)
—Un quilo de farina
—300 grams de sucre
—Un pessic de sal
—Una miqueta menys d’un quart de litre d’oli
—100 grams de rent
—Mitja dontzena d’ous
—Una miqueta de sucre glacé
PreParacIó
En un gibrell, batem quatre ous i els barregem amb el sucre i el
pessic de sal. A banda, escalfem l’oli una miqueta, li afegim el rent
i ho aboquem al gibrell. Ho mesclem tot bé i comencem a afegir la
farina sense deixar de remoure-ho. Quan la pasta quede fina, elàstica
i consistent, la deixarem tapada i esperarem, entre una i dues hores,
fins que s’haja unflat.
Una vegada unflada, cal fényer la pasta en peces de mig quilo. Deixem
cada una d’estes peces damunt de neula o de paper vegetal i esperem
fins que es tornen a unflar.
Mentrestant, separem els rovells i les clares de dos ous. Batem els
rovells i, amb un pinzellet, pintem les mones, batem també les clares
a punt de neu i en deixem caure una miqueta damunt de cada coca,
coronant-la amb el caramull.
En acabant, ho posem al forn a 180º, en una llanda engreixada amb
un poquet de mantega, i les deixem, com a mínim, mitja hora, en
companyia d’un altre perolet amb aigua: l’objectiu és que queden
esponjoses per dins i cuites i daurades per fora.
Una vegada tretes del forn, deixem caure una miqueta de sucre glacé
per damunt de cada mona i esperem que es gelen, ja que, com diu la
dita, “el pa calent mata la gent”.

Jocs tradicionals
Els dies de Pasqua són dies d’excursió, al camp o a la platja. Grans
i menuts gaudixen amb jocs tradicionals, cançons de pasqua, volen
catxirulos, berenen la mona… és temps d’estar junts i contents.
Joc deL mocador
Es fan dos ratlles separades per uns metres, davant de cadascuna es
posa un equip i s’enfronten. Cada jugador té un número. Enmig hi ha
el jutge amb un mocador, i és l’encarregat de dir un número; el que
tinga eixe número ha d’intentar agafar el mocador i tornar al seu camp
sense que l’atrape l’altre jugador.
saLtar La corda
Dos persones donen corda, una bota i la resta esperen en filera. Mentre
es bota, els participants solen cantar alguna senzilla cançó popular fins
que es falla. Si s’arriba al final de la cançó, s’ha d’intentar eixir sense
tocar la corda.
N’hi ha moltes possibilitats quan es juga a la corda de manera
col·lectiva; per exemple:
Cada persona bota sola a cada volta de la corda que ella mateixa
subjecta amb un extrem a cada mà.
La corda l’agafen dues persones, una per cada extrem i li fan pegar
voltes. A cada volta de corda hi ha dues persones saltant, llevat del
primer salt de la primera en entrar. Quan ix la que ha realitzat ja dos
salts, n’entra una altra que espera formant cua. La corda mai no s’ha
de quedar sola, i paga el jugador que no entra al seu temps.
A les ordes: Els qui estan menant van donant ordes que han
d’executar els saltadors successivament: dos i eixir, botant amb cada
peu, entrar per la dreta, o per l’esquerra, etc.
Seguir el rei: és el primer de la fila qui dóna el model del que
després han de fer botant cadascun dels jugadors, quant al nombre de
gestos i de bots que ell fa.
Barqueta: Els jugadors que menen la corda no li donen la volta
completa, sinó un moviment pendular per baix, d’un costat a l’altre, i
el jugador a qui li toca salta una o vàries vegades.
Ceba: La corda gira de manera molt ràpida, i els saltadors boten,
entrant i eixint, fins que algú s’enganxa. Es pot començar suaument i
accelerar les voltes quan el jugador crida “aigua!” i es continua fins
que es crida “oli!”.
Corda llarga: Ha de ser suficient perquè un grup de saltadors puguen
botar al mateix temps de manera rítmica i sense parar, fins que algú
s’equivoque. En eixe moment, paga i passa a donar corda substituint
una de les dues persones que ho estaven fent.
Altes: cada dos rodades de la corda, els qui donen alcen les mans
i la fan rodar altres dos per dalt de la persona que bota, que s’haurà
d’ajupir per tal de no rebre un cop de la corda en moviment.
Pujades: A cada torn, els jugadors que paguen i fan girar la corda, la
van fent pujar, fins aconseguir qua algun dels jugadors que boten ja no
puga saltar-la.
Mocadoret: Qui salta deixa caure al terra un mocador i, en un altre
bot, s’acatxa per replegar-lo sense deixar de botar.
Fer pilot: Van entrant a botar d’un a un els jugadors, formant un
grup i, després, van eixint en ordre invers a com han entrat.
Huits: La cua de saltadors entra i ix de la corda, donant la volta
per darrere dels jugadors que van menant i tornant a entrar, fins i tot
creuant-se amb els que van a botar en direcció contrària.

En el joc de saltar la corda, a banda de diverses cançons habituals
d’origen castellà com “Soy la reina de los mares”, “Al pasar la barca”,
“El cocherito, leré” o d’altres, també hi ha cançons tradicionals
valencianes que serveixen per acompanyar els bots dels jugadors:
“La lluna, la pruna, vestida de dol, sa mare la crida, son pare no vol”
“Caragol, caragol, trau les banyes, trau les banyes que ix el sol”.
“Si la barqueta es tomba, xica no tingues por, alça la corda a l’aire i
canta una cançó: dilluns, dimarts, dimecres…”
“Un, dos, tres, ploma, tinter i paper. Un, dos, tres, té, xocolata i cafè”
“Un i dos, la carrantxa. Un i dos, peu coixet. Un i dos, la mà a l’aire
Un i dos braç en creu. Un i dos, mitja volta. Un i dos ja està fet”
VoLar La mILotxa (es necessita espai obert per a volar-la)
Deixem lliure la milotxa, quan bufe un poc de vent. Soltem el fil a
poc a poc; la milotxa voldrà caure pel seu pes però, en eixe moment,
estirarem amb força del cordell i la farem pujar en rebre la pressió del
vent. Continuarem fent l’operació diverses vegades i, quan el cordell
estiga corbat, ja no pujarà més, perquè la milotxa ja no pot aguantar
el pes del fil.
Parts d’una mILotxa
cançons de Pasqua
aI! xúmbaLa
Estos tres dies de Pasqua
són tres dies de jugar,
d’envolar el catxirulo
i les nits a festejar.
Ai! xúmbala cataca xúmbala
Ai! xúmbala del polissó
Ai! xúmbala, les xiques guapes
i les lletges al racó.
Estos tres dies de Pasqua
són tres dies de jugar;
les beates que no juguen
venen a dotorejar.
Ai! xúmbala…
5
Les fulles de l’olivera
són amargues com la fel;
les paraules del meu nóvio
són més dolces que la mel.
Ai! xúmbala…
Si el meu nóvio em regalara
un mocador a floretes
me’l faria a la ganya
amb cinquanta paraetes.
Ai! xúmbala…
En el mar es cria el peix
en les sènies, les anguiles,
en el magraner, magranes,
i en el roser, roses fines.
Ai! xúmbala…

La xata melindrera
huit, nou, deu
com és tan fina
trico trico trau
com és tan fina lairó
se’n va a Benifaió lairó.
Es pinta els colorets
huit, nou, deu
amb gasolina
trico trico trau
amb gasolina lairó
lairó lairó lairó lairó
Posa tu la lletra!
L’alcalde de Sollana
huit, nou, deu
té una burra
trico trico trau
té una burra lairó
vestida en camisó lairó.
Que es menja les garrofes
huit, nou, deu
en coca fina
trico trico trau
en coca fina lairó
tomaca i pimentó lairó.
La xata meLIndrera
Anem a vore si saps de música!
Posa, davall de les notes, la lletra de la cançó (com en la cançoneta
anterior)
Ja ve Sento de ca la nóvia,
ja ve Sento, malhumorat,
ja ve Sento tocant els testos
carabassa li hauran donat.
Ja Ve sento
¡Ai, xica meau, que bona estàs!,
tens un sofoco com un cabàs,
ves-te’n a casa, si no estàs bé,
porta un palmito i t’aventaré.
Si vols a Emili que és faener,
tindràs hortet i un bon femer,
bona collita de pimentons,
raïm i figues i bons melons.
¡Ai, xica meau, que bona estàs!,
si no t’aprimes no et casaràs,
¡ix a la porta, carinyo meu!,
que ací t’espera Josep Andreu.
dites i expressions populars de Pasqua
Els refranys ens remeten a una cultura lligada a la terra i a les seues
tradicions. Us presentem una selecció de dites populars i refranys
típics de Pasqua.
A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs
Anar mudat com les Pasqües
Pasqua plujosa, collita abundosa
Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons
Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val
Pensar en la mona de Pasqua: Estar molt distret
…i santes pasqües: Expressió que dóna una cosa per acabada

avi a
Agència de Promoció
del Valencià