memòria social - Vilanova de Prades - Diputació de Tarragona

DOCUMENTACIÓ
ESCRITA
E 2794
Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal
DE VILANOVA DE PRADES I CONCA
DE BARBERÀ
Promotor: AJUNTAMENT DE VILANOVA DE
PRADES
Data: Desembre 2010 A. DEFINITIVA
Arquitecte:
Josep M. Milà i Rovira

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
VILANOVA DE PRADES
Conca de Barberà
MEMÒRIA INFORMATIVA, MEMÒRIA
D’ORDENACIÓ AVALUACIÓ AMBIENTAL,
ESTUDI DE MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL
Maig de 2010
(Text Refós aprovació definitiva)
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 1

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
ÍNDEX:
MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE
VILANOVA DE PRADES
PROPOSTES D’ORDENACIÓ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DE VILANOVA DE PRADES
INFORME AMBIENTAL
ESTUDI DE MOBILITAT
MEMÒRIA SOCIAL
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 2

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DE VILANOVA DE PRADES
Justificació de la revisió
El municipi de Vilanova de Prades disposa d’unes Normes subsidiàries des del any
1979 aprovades definitivament per la CUT, el dia 26 de setembre de 1979 unificant en
un text refós el projecte inicial de Delimitació de Sòl Urbà i Pla Especial de Reforma
Interior, donant compliment a l’acord CPU en la sessió de data 26 de juliol de 1977.
El municipi de Vilanova de Prades disposa d’unes Normes Subsidiàries, modificades
segons l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona del dia 7 d’octubre de 1992
amb l’assabentat del text refós per part de la C.U.T en data 5 de maig de 1993,
expedient 92/390. Aquesta modificació anomenada puntual es concretava en la
regularització d’alineacions de diversos carrers, incorporació de l’accés de la nova
variant de la carretera de la Diputació TV-7004, promenorització dels usos establerts
en la denominada Zona Cívica i delimitació de zones verdes, obertura de nous vials i
modificació per la manca d’accessibilitat entre diferents parts del poble, delimitació de
dos unitats d’actuació per a la seva posterior gestió i modificació i adaptació de les
ordenances d’edificació.
Les Normes han estat desplegades, amb el detall que més avall s’explicita.
Les NNSS no preveien els supòsits explícits de revisió. Atès el temps transcorregut, i
les mancances que s’hi observen, és clar que cal procedir a la reformulació del
planejament urbanístic del terme.
Per altra banda, la necessitat d’adaptar-les al nou marc legal, especialment a la Llei
d’urbanisme de Catalunya 2/2002 i a la seva modificació –llei 10/2004, de 24 de
desembre- i a les noves perspectives de creixement i de dinàmica territorial,
aconsellen plantejar-se una revisió completa més enllà d’una modificació puntual.
Les NNSS preveien les següents actuacions en termes de planejament:
Sòl urbà:
UA.1.
Comprèn els terrenys en l’àmbit delimitat pel carrer Sant Antoni, perímetre
d’expropiació de la carretera TV-7004, delimitació nord del sòl urbà i zona 1 del nucli
antic.
Amb una superfície de 1,36 ha, s’hi preveuen un coeficient d’edificabilitat net de 0.44
m2/m2 i unes cessions per a vials de 0.20 ha, El sistema d’actuació és el de
cooperació el que significa que hauria d’ésser l’Ajuntament el promotor del seu àmbit.
Aquesta UA fou suprimida en compliment de la sentència del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya de data 30 d’abril de 1998, en relació al recurs 604/94, per acord
de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona de 3 de febrer de 1998.
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 3

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
La supressió de la Unitat d’Actuació no possibilita la concreció de l’Ordenació i en
conseqüència deixa una part del poble amb vocació residencial i de creixement sense
paràmetres de desenvolupament.
Aquesta unitat d’actuació suprimida no ha estat desenvolupada ni per l’Ajuntament ni
pels propietaris del sòl afectat encara que a l’Ajuntament consta la tramitació d’una
proposta alternativa que no va reeixir.
UA.2.
Comprèn els terrenys en l’àmbit delimitat pel límit sud de la delimitació del sòl urbà, la
carretera a Prades, l’equipament esportiu, la zona verda, l’equipament escolar i el nucli
antic.
Amb una superfície de 2,15 ha, ha, s’hi preveuen un coeficient d’edificabilitat net de
0.54 m2/m2 i unes cessions per a vials de 0.36 ha. El sistema d’actuació és el de
cooperació el que significa que hauria d’ésser l’Ajuntament el promotor del seu àmbit.
Aquesta unitat d’actuació no ha estat desenvolupada ni per l’Ajuntament ni pels
propietaris del sòl afectat.
Les NNSS vigents no preveuen cap tipus de Sòl urbanitzable.
En el transcurs d’aquests tretze anys, el desplegament de les NNSS ha estat el
següent:
1. Autorització d’obres en sòl no urbanitzable segons l’article 127 del text refós de la
legislació urbanística vigent en el seu moment, sol·licitada per Immobiliària Vilanova de
Prades, per a la instal·lació d’un càmping de 495 places a ubicar al polígon 1 parcel·les
26, 35, 20, 27 i 34 del cadastre de rústega.
Aprovada definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en sessió de data
30 d’octubre de 1991
2. Autorització d’obres en sòl no urbanitzable, sol·licitada per Telefónica de España
SA, per a la instal·lació d’una estació base per a la telefonia mòbil.
Aprovada per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en sessió de data 11 de maig de
1994
3. Autorització d’obres en sòl no urbanitzable, sol·licitada per UN Radio del Centre de
Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, per a la instal·lació d’un centre i
torre de telecomunicacions.
Aprovada per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en sessió de data 3 de febrer de
1999
4. Autorització d’obres en sòl no urbanitzable, sol·licitada per Immobiliària Vilanova de
Prades, per a la construcció d’una terrassa al càmping Serra de Prades.
Aprovada per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en sessió de data 15 de març de
2000.
5. Autorització d’obres en sòl no urbanitzable, sol·licitada per Immobiliària Vilanova de
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 4

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Prades, per a la construcció d’una piscina al càmping Serra de Prades.
Aprovada per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en sessió de data 24 de maig de
2000.
6. Autorització d’obres en sòl no urbanitzable, sol·licitada per Catalana d’Energies
Renovables per a la construcció d’una torre de mesura de vent.
Aprovada per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en sessió de data 9 de maig de
2001.
1.- El terme municipal
El terme municipal de Vilanova de Prades és situat a l'extrem sud-oest de la Conca de
Barberà, al límit amb el de les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp, i sota els cingles de
la serra de la Llena, on es troben els punts geogràfics més alts (entre 800 i 1.000
metres d'altitud): la punta del Curull (1.023 m.) i l'Abellà (1.002 m. d'alt). Té una
superfície de 2.114 ha. Les successives divisions històriques l'han inclòs en una o altra
comarca o jurisdicció. L'orografia és molt accidentada i apareix drenada pel riu de
Prades o de Montsant, el qual rep, per la dreta, les aigües dels barrancs de Mataró, de
la Coma i del mas d'En Freixes i, per l'esquerra, els d'Anover, de Badarreig, dels
Lladres, dels Enllosats i dels Segalassos. Hom troba un bon nombre de fonts
aprofitades per a l'agricultura i la ramaderia.
El terme és travessat per la carretera local d'Ulldemolins a Vallclara, amb un brancal
que enllaça amb la carretera de l'Espluga de Francolí que comunica amb Flix.
Dels 21,14 Km2 del territori municipal, un 20% és ocupat pel botjar i per roca, un 41%
pel bosc -principalment de pins-, un 7% de bosquina, i un 38% per pasturatges. La
vinya, en altres temps important, ha sofert una considerable regressió, substituïda per
l'avellaner. El conreu més important de regadiu és la patata, de gran qualitat, com les
tòfones. L'altitud mitjana és de 889
2.- Característiques de la població, societat i economia de Vilanova de Prades
Població i societat Economia
• Població per grups d’edat • Població ocupada per sectors
• Moviment natural de la població • Localització de l’ocupació
• Població per relació amb l’activitat • Atur registrat per sexe
• Creixement de la població • Valor afegit brut per sectors. Percentatge
• Lloc de naixament • Renda familiar disponible bruta per
recursos. Percentatge
• Nivell d’instrucció • Impost de béns immobles urbans
• Coneixement del català • Impost sobre la renda de les persones
físiques
• Llars per nombre de persones • Impost sobre el patrimoni
• Llars per tipus • Establiments d’empreses i professionals
per sectors
• Habitatges per tipus • Establiments d’empreses i professionals
per sectors
• Habitatges per règim de tinença • Establiments d’empreses industrials
• Habitatges principals per superfície útil • Establiments d’empreses de comerç al
detall
• Edificis per nombre de plantes • Establiments d’empreses de serveis
• Eleccions al Parlament de Catalunya.
Vots a partits.
• Habitatges construïts
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 5

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
• Eleccions al Congrés dels Diputats. Vots
a partits
• Parc de Vehicles
• Eleccions municipals. Vots a partits • Superfície agrària
2.1.- Població per grups d’edat
• Piràmide de població
• Mobilitat obligada per desplaçament residència-treball (1996). Destinació: Vilanova de Prades
• Mobilitat obligada per desplaçament residència-treball (1996). Origen: Vilanova de Prades
Edat
De 0 a 14 De 15 a 64 De 65 anys i Total
anys anys
més
Vilanova de Prades 2005 8.387 61.935 29.677 155
Conca de Barberà 2005 12.948 65.025 22.027 20.057
Catalunya 2005 14.124 69.426 16.450 6.995.206
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya
Anys disponibles: 2005
2.2.- Moviment natural de la població
Naixements, defuncions i matrimonis
Naixements Defuncions Matrimonis
Conca de Barberà 2005 65,025 22,027 20.057
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya
Anys disponibles: del 1975 al 2004
2.3.- Població per relació amb l’activitat
Conca de
Barberà
Catalunya 2006 69,426 16,450 6.995.206
Activa
ocupada desocupada total inactiva Comptada
a part
Població
de 16 anys
imés
2001 8.104 453 8.557 7.356 0 15.913
1996 6.441 873 7.314 8.165 77 15.556
Catalunya 2001 2.815.126 318.935 3.134.061 2.236.888 0 5.370.949
1996 2.204.652 527.020 2.731.672 2.359.715 24.492 5.115.879
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de Població 2001.
Estadística de Població 1996
Anys disponibles: del 1996 al 2001
2.4.- Creixement de la població
Conca de
Barberà
Taxes per mil habitants
naixements defuncions Creixement Saldo Creixement
natural migratori total
2001 8,010 13,13 -5,12 9,840 4,72
Catalunya 2001 9,550 8,87 0,680 6,72 7,400
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 6

Conca de
Barberà
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Anys disponibles: 1986-1991, 1991-1996, 1996-2001
Nota: la taxa es refereix a la mitjana anual del període quinquennal considerat
2.5.- Lloc de naixement
Conca de
Barberà
Catalunya Mateixa Altra Resta Estranger Total
comarca comarca estat
2001 15.642 10.421 5.221 2.479 645 18.766
1996 15.630 10.838 4.792 2.441 214 18.285
Catalunya 2001 4.305.884 3.078.188 1.227.696 1.648.650 388.576 6.343.110
1996 4.165.361 3.063.962 1.101.399 1.752.873 171.806 6.090.040
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996.
Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de població 2001
Anys disponibles: 1981,1986,1991,1996, 2001
2.6.- Nivell d’instrucció
Sense Primer grau Segon grau Ensenyament
(percentatge)
Total
titulació
universitari
Conca de
Barberà
2001 10,795 33,963 46,223 9,018 16.933
1996 10,425 65,775 17,518 6,282 16.777
Catalunya 2001 13,742 26,220 47,231 12,807 5.724.420
17,711 51,553 20,721 10,016 5.539.012
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de Població 2001
Estadística de Població 1996
Anys disponibles: 1996, 2001
2.7.- Coneixement del català
Conca de
Barberà
L’entén El sap
parlar
El sap
llegir
El sap
escriure
2001 97,852 91,06 89,088 69,274
1996 99,14 93,211 89,059 63,279
Catalunya 2001 94,514 74,515 74,319 49,817
1996 94,969 75,305 72,36 45,842
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996.
Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de població 2001
Anys disponibles: 1981,1986,1991,1996, 2001
2.8.- Llars per nombre de persones
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996.
Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de població 1991
Anys disponibles: 1991,1996, 2001
No l’entén Població
de 2 anys i
més
(percentatge)
Nombre de persones (dimensió de la llar)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 i més Total llars
2001 22,87 26,036 21,228 19,038 7,367 2,574 0,607 0,207 0,074 6.760
1996 19,795 26,303 20,723 19,619 8,810 3,486 0,879 0,304 0,08 6.254
Catalunya 2001 20,926 27,963 22,406 19,992 5,961 1,808 0,517 0,216 0,211 2.315.856
1996 17,308 26,597 22,458 22,125 8,126 2,349 0,681 0,217 0,139 2.097.955
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 7

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
2.9.- Llars per tipus
Conca de
Barberà
Sense nucli Amb nucli
1 persona 2 o
més
Parella
sense
fills
Parella
amb fills
Pare o
mare
amb
fills
Dos
nuclis o
més
(percentatge)
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 8
Total
2001 22,87 3,432 22,618 39,453 8,831 2,796 6.760
1996 19,795 1,711 22,402 44,531 8,171 3,39 6.254
Catalunya 2001 20,926 3,989 22,412 40,950 9,474 2,248 2.315.856
1996 17,308 2,615 21,114 47,148 9,394 2,421 2.097.955
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de població 2001
Estadística de Població 1996
Anys disponibles 1996, 2001
2.10.- Habitatges per tipus
Conca de
Barberà
Habitatges familiars
Principals No Principals
Convencio Allotja- Secundari Vacants Altres Total Establi-
-nals ments s
ments
col·lec-tius
2001 6.759 1 2.971 1.706 29 11.466 7
Catalunya 2001 2.315.774 82 514.943 452.921 30.435 3.314.155 1.781
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya.
Anys disponibles: 1981, 1991, 2001
2.11.- Habitatges per règim de tinença
Conca de
Barberà
Per
compra
pagada
De propietat
Per compra
amb
pagaments
pendents
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya.
Anys disponibles:1991, 2001
2.12.- Habitatges principals per superfície útil
Per
herència
o donació
De
lloguer
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de Població 2001 i 1991
Anys disponibles:1991, 2001
Cedida
gratis
o a baix
preu
Altra
forma
Total
2001 43,379 15.55 24,264 10,12 3,063 3,625 6.759
Catalunya 2001 45,939 27,595 5,521 16,600 1,613 2,733 2.315.774
(percentatge)
Fins a De 60 a 89 m2 De 90 a De 120 i Total
59 m2
119 m2 més m2
Conca de Barberà 2001 5,311 26,276 40,391 28,022 6.759
1991 3,282 33,729 40,808 22,182 5.820
Catalunya 2001 11,066 45,328 29,271 14,335 2.315.774
1991 13,903 48,127 25,800 12,170 1.931.172

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
2.13.- Edificis per nombre de plantes
Conca de
Barberà
(percentatge)
1 2 3 4 5 6 7 8 i més Total
planta plantes plantes plantes plantes plantes plantes plantes
2001 30.144 41,703 26,457 1,359 0,304 0,022 0,0 0,011 9.196
Catalunya 2001 35,813 37,785 12,808 4,323 3,656 2,407 1,296 1,912 1.063.896
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya.
Anys disponibles: 1990, 2001
2.14.- Eleccions al Parlament de Catalunya. Vots a partits
(percentatge)
CIU PSC PP IC ERC Altres
candidatures
Total
Conca de Barberà 2003 42,647 17,042 6,509 4,399 28,709 0,694 10.662
1999 50,389 21,156 5,990 0,0 18,111 4,353 10.016
Catalunya 2003 31,215 31,468 11,984 7,365 16,618 1,35 3.261.741
1999 38,054 38,218 9,597 2,538 8,767 2,826 3.081.736
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya.
Anys disponibles: 1980, 1984, 1988,1992, 1995,1999, 2003
2.15.- Eleccions al Congrés dels diputats. Vots a partits
(percentatge)
PSC CIU PP IC ERC Altres
candidatures
Total
Conca de Barberà 2004 42,647 17,042 6,509 4,399 28,709 0,694 10.662
2000 50,389 21,156 5,990 0,0 18,111 4,353 10.016
Catalunya 2004 31,215 31,468 11,984 7,365 16,618 1,35 3.261.741
2000 38,054 38,218 9,597 2,538 8,767 2,826 3.081.736
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya.
Anys disponibles: 1977,1979,1982, 1986,1989, 1993,1999, 2000, 2004
2.16.- Eleccions municipals. Vots a partits
Conca de
Barberà
(percentatge)
PSC CIU PP IC ERC Altres
candidatures
Total
2003 16,313 33,725 1,995 0,0 24,341 23,625 10.476
1999 15,978 38,072 4,564 0,0 15,411 25,976 9.532
Catalunya 2003 34,781 24,595 11,34 10,576 12,970 5,737 3.166.914
1999 38,336 26,885 11,217 7,676 7,826 8,06 2.835.628
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya.
Anys disponibles: 1979, 1983,1987, 1991,1995, 1999, 2003
2.17.- Població ocupada per sectors
(percentatge)
Agricultura
Ocupats
Indústria Construcció Serveis Total
Conca de
Barberà
2001 8,773 37,451 11,735 42,041 8.104
1996 11,396 36,376 10,045 42,183 6.441
Catalunya 2001 2,461 25,183 10,354 62,002 2.815.126
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 9

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
1996 3,216 32,083 6,968 57,734 2.204.652
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996.
Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de població 1991
Anys disponibles: 1991, 1996, 2001
2.18.- Localització de l’ocupació
Treballen en el municipi / comarca
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Conca de Barberà 2001 4.782 3.034 7.816 3.322
1996 4.153 1.831 5.984 2.288
Catalunya 2001 1.529.739 1.085.752 2.615.491 1.285.387
1996 1.269.608 923.557 2.193.165 935.044
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996.
Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de població 1991
Anys disponibles: 1991, 1996, 2001
2.19.- Atur registrat per sexe
(percentatge)
Sexe
Homes Dones Total
Conca de Barberà 2006 40,146 59,854 548
2005 40,310 59,69 516
Catalunya 2006 42,101 57,899 270.573
2005 42,957 57,043 275.029
Fonts: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.
Anys disponibles: del 1983 al 2006
2.20.- Valor afegit brut per sectors. Percentatge
Conca de
Barberà
Agricultura Indústria Construcció Serveis Total
1996 10,221 32,931 13,061 43,781 100
1991 11,151 38,821 9,721 40,311 100
Catalunya 1996 2,011 30,961 6,781 60,241 100
1991 2,151 34,061 8,251 55,531 100
Fonts: Estadística de Catalunya.
Anys disponibles: 1991, 1996.
2.21.- Renda familiar disponible bruta per recursos. Percentatge
Conca de
Barberà
Remuneració Excedent brut Prestacions Total
d’assalariats d’explotació socials
2002 51,401 32,901 15,701 100,001
2001 52,501 31,301 16,201 100,001
Catalunya 2002 60,001 24,701 15,301 100,001
2001 61,501 23,601 14,901 100,001
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya.
Anys disponibles: del 1986 al 2002
2.22.- Impost de béns immobles urbans
Nombre
de rebuts
Milers d’euros
Quota
integra
Deute
Tributari
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 10

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Conca de Barberà 2003 15.453 1.982 1.982
2001 15.138 1.713 1.713
Catalunya 2003 4.596.807 1.171.723 1.152.438
2001 4.359.040 1.048.501 1.018.693
Fonts: Centre de Gestió Cadastral i Cooperació Tributària.
Anys disponibles: del 1986 al 2003
2.23.- Impost sobre la renda de les persones físiques
Conca de
Barberà
Del
treball
Estructura dels rendiments declarats (%)
D’empresaris De
professionals
D’altres Rendiments
mitjans
declarats
per
contribuent
(euros)
Quota
mitjana
pagada
per
contribuent
(euros)
1998 78,231 13,411 1,851 6,511 11.569 1.520
1997 75,221 14,301 1,841 8,641 11.347 1.484
Catalunya 1998 83,741 7,101 4,021 5,151 15.025 2.566
1997 82,201 7,511 3,911 6,371 14.622 2.452
Fonts: Agència Estatal Tributària.
Anys disponibles: del 1986 al 1998
2.24.- Impost sobre el patrimoni
Principals elements patrimonials declarats (%)
Actius reals Actius financers Patrimoni total per
declarant (euros)
Conca de Barberà 1996 36,511 63,491 218.515
1995 38,291 61,711 215.438
Catalunya 1996 43,091 56,911 314.317
1995 41,471 58,531 295.986
Fonts: Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Finances.
Anys disponibles: del 1991 al 1996
2.25.- Establiments d’empresa i professionals per sectors
Conca de
Barberà
Indústria Construcció Comerç
al detall
Serveis,
llevat
comerç
detall
(percentatge)
Professional Total
i artistes
2002 16,404 16,845 19,243 38,233 9,274 1.585
2001 16,241 16,739 19,477 37,710 9,832 1.607
Catalunya 2002 9,718 13,044 19,12 43,011 15,107 604.817
2001 9,936 12,637 19,581 42,746 15,099 595.743
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya.
Anys disponibles: del 1994 al 2002
2.26.- Establiments d’empreses industrials
Energia
i aigua
Química
i metall
Transforma
-ció.
Productes
alimentaris
Tèxtil i
confecció
Edició
i
(percentatge)
Indústria Total
NCAA
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 11

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Conca de
Barberà
metalls mobles
2002 1,154 15,769 28,077 16,923 10,769 19,231 8,077 260
2001 1,149 14,943 26,054 15,709 12,644 21,456 8,046 261
Catalunya 2002 2,139 6,593 34,77 7,960 18,034 23,589 6,916 58.77
8
2001 2,063 6,551 34,531 7,896 18,243 23,746 6,970 59.19
4
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya.
Anys disponibles: del 1994 al 2002.
2.27.- Establiments d’empreses de comerç al detall
Conca de
Barberà
Productes
alimentaris
Roba i
calçat
Articles
per a
la llar
Llibres i
periòdics
Productes
químics
Material
transport
(percentatge)
Comerç Total
NCAA
2002 42,623 11,803 10,492 3,279 8,525 2,623 20,656 305
2001 43,131 11,502 8,946 3,195 7,987 2,875 22,364 313
Catalunya 2002 31,201 20,330 13,811 3,624 7,97 3,596 19,468 115.640
2001 31,579 20,181 13,615 3,7 7,887 3,544 19,494 116.653
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya
Anys disponibles: del 1994 al 2002
2.28.-Establiments d’empreses de serveis
Conca de
Barberà
Comerç
engròs
Hostaleria Transp.
i
comun.
Mediació
financera
Serveis
empresa
Serveis
personals
(percentatge)
Immob Total
I altres
2002 12,046 23,432 15,512 5,116 5,776 31,518 6,601 606
2001 13,696 22,937 14,851 4,950 5,776 31,683 6,106 606
Catalunya 2002 13,760 17,33 18,911 4,035 10,724 24,712 10,529 260.138
2001 13,974 17,682 19,102 4,098 10,487 24,745 9,912 254.655
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya
Anys disponibles: del 1994 al 2002
2.29.- Habitatges construïts
Conca de
Barberà
Iniciats Acabats
Qualificacions
Provisionals
protecció
oficial
promoció
priv. D.G.A.H.
Projectes
visats
col·legis
aparelladors
Qualificacions
definitives
protecció
oficial
promoció
priv. D.G.A.H.
Cèdules
habitabilitat
habitatges
lliures
D.G.A.H.
Certificats
finals d’obra
col·legis
aparelladors
2005 117 415 0 138 227
2004 0 175 0 152 202
Catalunya 2005 6.610 110.513 4.695 65.750 78.403
2004 6.037 96.481 5.462 59.650 71.101
Fons: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Anys disponibles: del 1981 al 2005
2.30.- Parc de vehicles
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 12

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Conca de
Barberà
(percentatge)
Turismes Motocicletes Camions i Tractors Autobusos Total
Furgonetes industrials i altres
2004 67,074 6,712 21,155 0,926 4,133 14.153
2003 67,377 6,542 21,291 0,951 3,839 13.466
Catalunya 2004 70,361 10,091 16,273 0,593 2,682 4.391.343
2003 70,723 9,960 16,236 0,585 2,495 4.220.206
Fonts: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Anys disponibles: del 1991 al 2004
2.31.- Superfície agrària
SAU
Conca de
Barberà
Terres
Pastures Terreny Altres
llaurades permanents forestal
1999 26.885 2.830 14.025 3.611
1989 28.449 1.174 15.087 4.771
Catalunya 1999 817.031 339.797 838.663 308.488
1989 837.000 269.914 981.364 383.303
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens agrari 1989, 1999.
Anys disponibles: 1982, 1989, 1999.
3.- Població per Municipis.
Municipi Població 2001 percentatge
Barberà de la Conca 416 2,2
Blancafort 394 2,1
Conesa 132 0,7
Espluga de Francolí 3.611 19,2
Forès 61 0.3
Llorac 122 32.3
Montblanc 6.064 32,3
Passanant 194 1.0
Piles, les 189 1.0
Pira 433 2,3
Pontils 134 0.7
Rocafort de Queralt 267 1,04
Santa Coloma de Queralt 2.780 14,8
Sarral 1.415 7,5
Savallà del Comtat 62 0.3
Senan 35 0.2
Solivella 633 3.4
Vallclara 123 0.7
Vallfogona de Riucorb 154 0.8
Vilanova de Prades 143 0.8
Vilaverd 378 2.0
Vimbodí 1.026 5.5
Total Conca de Barberà 18.766 100,0
Cens de població 2001
La dinàmica recent de la població de Vilanova de Prades és la següent:
Cens de població. Xifres Oficials
1991 162
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 13

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
1996 157
2001 143
Font: IDESCAT
Padró municipal d'habitants. Xifres Oficials. Recomptes
1998 143
1999 150
2000 157
2001 155
2002 148
2003 145
2004 157
Font: IDESCAT
Com veiem, la població és molt estable en nombres absoluts, tot i un cert increment
molt lleu. Cal tenir en compte, però, que en magnituds tan reduïdes lleugeres
variacions –una família- poden suposar canvis importants. Així, entre el 2000 i el 2004
no hi hauria variacions en xifres absolutes i, en canvi, el padró reflecteix variacions de
fins al 10%.
Estructura de la població per edats:
edat homes dones Total
0 – 4 anys 0 4 4
5 – 9 anys 2 1 3
10 – 14 anys 3 3 6
15 – 19 anys 3 2 5
20 – 24 anys 6 5 11
25 – 29 anys 11 2 13
30 – 34 anys 6 6 12
35 – 39 anys 2 6 8
40 – 44 anys 3 5 8
45 – 49 anys 4 7 11
50 – 54 anys 9 3 12
55 – 59 anys 6 0 6
60 – 64 anys 5 5 10
65 – 69 anys 3 4 7
70 – 74 anys 6 5 11
75 – 79 anys 5 3 8
80 – 84 anys 6 7 13
85 anys i més 3 6 9
Total 83 74 157
Font: IDESCAT
Per grans grups d’edat:
edats homes dones Total en %
De 0 a 19 anys 8 10 18 11,46%
De 20 a 64 anys 52 39 91 57,96%
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 14

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
De més de 65 anys 23 25 48 30,57%
Total 83 74 157
Font: IDESCAT
L’estructura de la població resulta relativament envellida, en mancar renovació per la
base. Resulta més significativa l’estructura dins del grup d’edat de 20 a 64 anys, que ja
avança un envelliment accelerat als propers anys.
Creixement de la població per períodes censals
Període naixements defuncions Creixement Saldo Creixement
natural migratori
1986-1991 3 8 - 5 4 - 1
1991-1996 0 12 - 12 7 - 5
1996-2001 5 12 - 7 -7 - 14
Total 8 32 - 24 4 - 20
Font: IDESCAT
Resulta clar que el creixement pot venir, en primera instància, de la immigració, mentre
que el creixement natural és negatiu. A manca del que pot resultar del període censal
en curs –ja hem vist, segons el padró, un cert creixement recent- el lleuger increment
dels naixements no arriba a compensar un fort creixement de les defuncions.
Migracions. Saldos destinació – procedència
any Mateixa Resta de la Resta de Resta Total
comarca província Catalunya d’Espanya
2003 - 1 6 - 3 0 2
2002 0 0 7 0 7
2001 - 1 - 1 - 5 0 - 7
2000 - 4 1 1 0 - 2
1999 - 3 6 1 0 4
1998 3 6 5 0 14
1997 0 - 7 - 1 0 - 8
1995 0 1 4 0 5
1994 1 0 - 2 - 1 - 2
1993 0 0 - 2 0 - 2
1992 0 - 3 0 0 - 3
1990 - 1 - 1 0 0 - 2
1989 - 2 - 1 - 2 - 3 - 8
1988 0 - 3 4 - 4 - 3
Font: IDESCAT
Com veiem, hi ha força mobilitat, si bé amb la constant –excepte 4 anys- d’un saldo
negatiu, especialment cap a la mateixa comarca. El saldo –i el mateix moviment- de la
immigració exterior és pràcticament irrellevant. Resulta significatiu que la majoria dels
moviments es produeix dins la mateixa província.
D’aquestes dades, podem extreure’n els següents indicadors i conclusions:
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 15

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
• Índex de vellesa (IV). Expressa la relació entre la població jove (menor de 20 anys)
i la gran (major de 65 anys). Un resultat superior al 1 indica que hi ha més grans
que joves, i inferior, a la inversa.
IV 1991 1996 2001
Vilanova de Prades 1,97 2,33 2,88
Conca de Barberà 0,99 1,17 1,32
Catalunya 0,54 0,73 0,90
Hi ha un gran envelliment, amb gairebé tres grans per cada jove. Tot i això, l’increment
–un 46% en el període 1991/2001- és percentualment inferior al de Catalunya, que és
del 66%. Ara bé, això s’explica perquè el punt de partida ja era molt elevat al 1991. En
tots els casos, però, caldrà tenir en compte l’efecte de la immigració.
• Índex de dependència (ID). Expressa la relació entre la gent potencialment no
activa (menors de 20 anys, i majors de 65) i la gent potencialment activa (la resta).
Un resultat superior a 1 indica que cada actiu té més d’un inactiu al seu càrrec.
ID 1991 1996 2001
Vilanova de Prades 1,13 1,04 0,86
Conca de Barberà 0,81 0,80 0,73
Catalunya 0,68 0,62 0,57
Corroborant l’anterior, veiem que hi ha una menor dependència, per la caiguda
demogràfica a la base. Atesa l’estructura de la població, però, el progressiu
envelliment anirà incrementant aquest índex.
• Índex d’estructura (IE). Expressa la relació entre la població laboral d’edat madura
(40/64) i la jove (15/39). Un resultat superior a 1 indica una major presència dels
actius madurs.
IE 1991 1996 2001
Vilanova de Prades 0,93 1,20 1,00
Conca de Barberà 1,19 1,25 1,20
Catalunya 0,76 0,76 0,80
Aquest índex també ens confirma l’anterior, en indicar un progressiu envelliment de la
població activa, que resulta molt més accentuat que a la comarca o al conjunt del país.
• Índex de recanvi (IR). Expressa la relació entre els grups d’edat de 15/19 anys amb
els de 60/64. És a dir, els que són a punt d’entrar a la població activa i els que són
a punt de sortir-ne. Un resultat superior a 1 vol dir que surten més actius dels que
entren.
IR 1991 1996 2001
Vilanova de Prades 1,29 0,69 2,33
Conca de Barberà 1,03 0,92 0,79
Catalunya 0,65 0,74 0,84
Aquí podem veure els efectes de l’envelliment en l’evolució de la població activa, i de
la manca de renovació demogràfica.
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 16

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Pel que fa a la seva relació amb l’activitat, les dades (2001) són les següents:
Població de més de 16 anys
Actius 47
Ocupats 44
Busquen 1a ocupació 2
Desocupats amb ocupació anterior 1
No actius 96
Jubilats o pensionistes 45
Incapacitats permanents 5
Escolars i estudiants 19
Feines de la llar 19
Altres situacions 8
Font: IDESCAT
La taxa d’activitat, doncs, és molt baixa, inferior al 50%.
Els ocupats per grans sectors d’activitats són:
any agricultura indústria construcció serveis total
2001 12 6 11 15 44
1996 21 2 5 22 50
1991 38 6 1 17 62
Font: IDESCAT
La dada més significativa és l’augment de l’activitat, producte, sobretot, del descens de
la natalitat i el progressiu envelliment de la població.
Hi observem el fort descens de l’ocupació en agricultura, que perd dues terceres parts
dels efectius, i el progressiu creixement del sector serveis i de la construcció, producte
del canvi en el model de producció. És molt significatiu el creixement de la construcció,
si bé és probable que l’ocupació no tingui lloc a Vilanova mateix. Tot i això, el sector
serveis té un comportament irregular, producte de l’estacionalitat del sector turístic,
que s’apunta com el principal component.
4.- Algunes dades econòmiques de Vilanova de Prades
A més de les dades que ja hem vist, referides a l’activitat de la població, vegem altres
dades significatives:
Establiments d’empreses i professionals per grans sector d’activitat
any Indústria Construcció Comerç
al detall
Serveis
llevat de
comerç
al detall
Professionals i
artistes
2002 0 2 0 8 0 10
2001 0 3 0 6 0 9
2000 0 2 0 5 0 7
1999 0 3 0 5 0 8
1998 0 3 1 7 0 11
Total
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 17

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
1997 0 3 1 6 0 10
1996 0 3 0 4 0 7
1995 0 2 0 6 1 9
1994 0 1 0 5 0 6
Font: IDESCAT
Hi ha una gran estabilitat en el nombre d’empreses, i les variacions es deuen, sobretot,
al sector serveis, que té una lleugera tendència a l’alça.
Pel que fa a les empreses de serveis (llevat del comerç al detall) per branques
d’activitat, les dades són les següents:
any Comerç a Hostaleria Transports i Mediació Serveis Serveis Inmob. total
l’engròs
comunicacions financera empresa personals I altres
2002 0 6 0 0 0 2 0 8
2001 0 4 0 0 0 2 0 6
2000 0 4 0 0 0 1 0 5
1999 0 3 0 1 0 1 0 5
1998 0 5 0 1 0 1 0 7
1997 0 4 0 1 0 1 0 6
1966 0 3 0 1 0 0 0 4
1995 0 5 0 1 0 0 0 6
1994 0 4 0 1 0 0 0 5
Font: IDESCAT
Hi observem també una gran estabilitat, tot i que amb una lleugera tendència a l’alça,
especialment a l’hostaleria. En aquest sentit, cal anotar l’existència del càmping Serra
de Prades, i de diversos establiments de turisme rural: Cal Quelo, la Pallissa, Punta
Curull, i Cal Català (aquest darrer, casa de colònies).
Pel que fa a un altre gran sector econòmic, l’agricultura, tenim les dades següents:
Distribució de la superfície agrària
any Terres
llaurades
Pastures Forestal Altres Total
1999 365 41 568 79 1053
1989 604 63 480 490 1637
1982 497 453 589 399 1938
Font: IDESCAT
Hi ha una lleugera disminució del nombre d’hectàrees llaurades, i, especialment, del
nombre d’hectàrees considerades d’altres usos i de pastures. Caldria contrastar-ho
amb un possible canvi metodològic del cens.
Pel que fa a les explotacions amb terres, tenim les dades següents:
any explotacions Nombre de Superfície Superfície mitjana de
parcel·les
l’explotació
1999 32 315 1053 32,90
1989 58 589 1637 28,22
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 18

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
1982 72 785 1938 36,91
Font: IDESCAT
Hi ha, doncs, un significatiu procés de concentració, sense el consegüent augment de
la superfície mitjana de l’explotació, que, tot i això, encara és força reduït.
Els principals conreus són de fruita seca –ametllers, avellaners, castanyers-. Al voltant
de la castanya, s’ha organitzat la festa de la castanyada, com a motiu turístic, tot i els
problemes de continuïtat del conreu, compartit amb Capafonts, Prades i Vallclara.
Per règim de tinença, la majoria de les terres -968 ha- són en propietat, i només 10 ha
són en arrendament. Totes les explotacions són explotades per persones físiques.
Específicament al sòl forestal, l’inventari del CREAF recull, sobre el terme, un 46,31%
de bosc dens, un 28,78 € de conreus, un 17,70 % de matollars, un 6,69 % de bosc
clar, i un 3,22 % d’improductiu.
Pel que fa a la ramaderia, el cens agrari del 1999 ens dóna les dades següents:
Explotacions Unitats ramaderes Caps de bestiar
Bovins 0 0 0
Ovins 2 23 231
Cabrum 1 5 50
Porcins 0 0 0
Aviram 0 0 0
Conilles mares 0 0 0
Equins 0 0 0
Total 2 (*) 28 -
(*) el nombre total és inferior perquè alguna explotació pot tenir més d’una espècie.
Font: IDESCAT
La presència del sector, doncs, no és significativa, tot i que caldrà treure’n les
oportunes conseqüències, des del punt de vista ambiental, en el tractament de
l’activitat i la previsió de noves explotacions.
La dinàmica de construcció aquests darrers anys ha estat la següent:
habitatges iniciats
expedients habitatges
2000 0 0
2001 0 0
2002 0 0
2003 1 1
2004 0 0
Font: web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
habitatges acabats
cèdules d’habitabilitat
expedients habitatges
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 19

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
2000 0 0
2001 0 0
2002 0 0
2003 0 0
2004 0 0
Font: web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
habitatges acabats
certificats finals d’obra
expedients habitatges
2000 0 0
2001 1 1
2002 2 2
2003 1 3
2004 2 2
Font: web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Això, sobre un cens d’habitatges que, al 2001, donava les següents xifres:
Principals
convencionals 51
allotjaments 0
No principals
secundaris 62
vacants 19
altres 1
TOTAL HABITATGES 133
Font: IDESCAT
Com veiem, la dinàmica de construcció és molt dèbil, però s’apunta una lleugeríssima
tendència a l’alça, vinculada al turisme rural. El nombre d’habitatges secundaris supera
al de principals, però, per l’escassa dinàmica constructiva, podem creure que es tracta
de nous usos d’habitatges existents, sovint per famílies originàries i ara residents fora
de Vilanova de Prades.
En resum, una economia molt poc dinàmica, necessitada d’impulsos exteriors.
5.- Objectius del Pla d’ordenació urbanística municipal
5.1.- Integrar en un únic document l’ordenació derivada de les NNSS i de l’activitat
urbanística des de l’aprovació d’aquestes.
Com hem vist anteriorment, en aquests tretze anys hi ha hagut una certa activitat
urbanística únicament en el sòl no urbanitzable. Convé integrar i interpretar aquesta
activitat en un únic document, a més de la derivada d’altres activitats amb efectes
territorials.
5.2.- Actualització de les previsions normatives
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 20

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
En aquest temps s’han anat aprovant i desenvolupant diverses normatives, amb
efectes immediats sobre el territori, que convé actualitzar en el cos normatiu del Pla. A
tall d’exemple:
- Llei d’urbanisme de Catalunya, la seva modificació i el corresponent text refós
- Llei de carreteres de Catalunya
- Llei del patrimoni cultural català
- Llei de la intervenció integral de l’administració ambiental
Per altra banda, s’han aprovat diversos plans, les previsions dels qual cal també
incorporar al planejament.
En especial, el Pla d’espais d’interès natural, pel que fa a la previsió del parc natural
de les Muntanyes de Prades, en estudi –hi ha ja un avantprojecte presentat- que
comprèn bona part del terme de Vilanova de Prades, i la creació del qual pot suposar
una oportunitat en termes turístics de cara a la reactivació de l’economia local.
5.3.- Possibilitar nous creixements
Vilanova de Prades se situa en una zona que ha restat relativament al marge de la
pressió turística, ja sigui en termes de visitants, ja sigui en termes de segones
residències. La dificultat de les comunicacions, i la manca –en termes de mercat
recent- de punts d’atracció potents (potser l’únic a considerar el Monestir de Poblet)
han ocasionat aquesta situació. I, no obstant això, es troba enmig d’un paratge natural
privilegiat, com el de les Muntanyes de Prades, amb un enorme potencial turístic en
termes de turisme rural. Segons com es prevegi i reguli aquest potencial, parcialment
en marxa a través de les instal·lacions del càmping existents, es pot generar un procés
de creixement en termes de població i econòmic de forma sostenible, o es pot generar
un model d’ocupació del territori de manera immediata i que s’esgota en ell mateix.
Convé, doncs, preveure possibles creixements en aquell primer sentit, a fi que siguin
ordenats i integrats al territori, i que es facin amb totes les garanties, especialment
ambientals.
5.4.- Reformulació de les possibilitats de creixement al sòl urbà
El fet que, en els anys de vigència de les actuals NNSS, no s’hagin desenvolupat les
Unitats d’actuació fa que les dotacions i equipaments a aconseguir al sòl urbà, no
s’hagin assolit. Caldrà, doncs, examinar aquestes previsions a fi d’ajustar-les a les
possibilitats reals.
5.5.- Elaboració d’unes normes de protecció del patrimoni
A l’espera de l’elaboració d’un instrument específic de protecció del patrimoni, dels
regulats a la llei 9/93, del Patrimoni cultural català, el Pla hauria de contenir unes
mínimes normes de protecció dels elements ara inventariats, i, en tot cas, dels que
consten a l’annex de les NNSS d’àmbit provincial i a l’inventari del Servei del Patrimoni
Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:
- Centre Històric coincident amb la Clau 1
- Església parroquial de Vilanova de Prades
- Portalada de l’Església parroquial
- Campanar de l’Església Parroquial
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 21

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
- Ermita de Sant Antoni
- Porta del Cementiri
- Cal Miquel del carrer Major núm. 6
- Portalada de pedra de la casa del carrer Major núm. 10
- Portalada de pedra de la casa del carrer Sant Josep núm. 10
- Molí de l’Alentorn o del Claudio dit també del Manteta
- Molí del Mano o del Claudio
- Molí de l’Olivar
- Molí de la Vila
Per altra banda, caldrà avaluar quin tractament cal a les possibles restes
arqueològiques de l’Areny, i altres jaciments o elements que puguin constar a la Carta
Arqueològica del Baix Camp.
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 22

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
PROPOSTES D’ORDENACIÓ DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DE VILANOVA DE PRADES
Com es deia en l’Avanç, els objectius bàsics del Pla d’ordenació urbanística municipal
de Vilanova de Prades són:
1.- Integrar en un únic document l’ordenació derivada de les NNSS i de l’activitat
urbanística des de l’aprovació d’aquestes.
Com hem vist anteriorment, en aquests tretze anys hi ha hagut una certa activitat
urbanística, a més de modificacions puntuals de les NNSS. Convé integrar i interpretar
aquesta activitat en un únic document, a més de la derivada d’altres activitats amb
efectes territorials.
2.- Actualització de les previsions normatives
En aquest temps s’han anat aprovant i desenvolupant diverses normatives, amb
efectes immediats sobre el territori, que convé actualitzar en el cos normatiu del Pla. A
tall d’exemple:
- Llei d’urbanisme de Catalunya, la seva modificació i el text refós.
Cal introduir a la normativa les previsions sobre tractament del sòl urbà no consolidat i
les noves previsions en matèria de sòl urbanitzable. Igualment, introduir el nou règim
del sòl no urbanitzable.
- Llei de carreteres de Catalunya
Ajustar les determinacions pel que fa a la regulació del sistema viari.
- Llei del patrimoni cultural català
Ajustar les previsions dels futurs instruments de protecció i del seu règim transitori.
- Llei de la intervenció integral de l’administració ambiental
Regular els usos industrials d’acord amb les definicions i règim de la nova Llei.
Per altra banda, s’han aprovat diversos plans, les previsions dels qual cal també
incorporar al planejament, en especial, el Pla d’espais d’interès natural.
3.- Possibilitar nous creixements
Com hem vist a la memòria informativa, Vilanova de Prades presenta una economia
estancada. Aquest estancament té el seu reflex en una demografia envellida, que
augura un creixement dels nivells de dependència. Cal introduir elements exògens que
aturin la davallada i intentin una regeneració de teixit productiu, que, per ara, només
pot venir d’un creixement del sector serveis, fent una oportunitat del patrimoni natural.
De les darreres dades de població –el padró continu d’habitants- se’n desprèn un
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 23

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
manteniment de població, però de cap manera augments com els que podem observar
en altres poblacions de la comarca, en general, producte de la immigració, que només
ve atreta per una mínimes oportunitats laborals.
El potencial de creixement de què disposa és l’aprofitament racional i sostenible del
territori, mitjançant activitats que generin valor afegit, fixin la població ocupada, i
indueixin el creixement del sector serveis, amb sinergies amb els municipis de l’entorn.
En aquest sentit, es tracta d’aprofitar l’existència d’uns elements atractius –les
muntanyes de Prades-.
Aquestes possibilitats ja venien recollides, en essència, al Pla Territorial General de
Catalunya.
El Pla Territorial General de Catalunya és l’instrument de planejament les
determinacions del qual s’han de tenir en compte en absència del Pla Territorial Parcial
del Camp de Tarragona.
L’emmarcament territorial de Vilanova de Prades pel que fa al PTG és dins l’Àrea
Bàsica Territorial. La mateixa configuració de l’ABT ja ens indica un caràcter perifèric,
propi de la situació de Vilanova de Prades com a lloc de trobada de la Conca de
Barberà –de fet, desaigüa al Montsant, fora de la Conca estricta, per bé que hi és
unida a través del collet de Sant Antoni-. Se situa fora de l’àrea central, mentre que el
sistema Montblanc – l’Espluga, el més proper, és caracteritzat com a sistema de
reequilibri territorial i del sistema de proposta 5d, de nivell 4.
Aquest sistema té vocació de ròtula amb l’àmbit de les terres de Ponent. La manca de
sòl planer, però, impedeix la formulació de propostes més àmplies, per a les quals
caldrà esperar al Pla territorial parcial del Camp de Tarragona.
La configuració física, però, derivada de les Muntanyes de Prades, és el valor positiu
de Vilanova de Prades. Cal reforçar aquest potencial, amb cura especial de mantenir
el seu ordenament urbanístic controlat, i, molt particularment, l’impacte sobre el medi
físic.
5.- Elaboració d’unes normes de protecció del patrimoni
A l’espera de l’elaboració d’un instrument específic de protecció del patrimoni, dels
regulats a la llei 9/93, del Patrimoni cultural català, el Pla conté unes mínimes normes
de protecció dels elements ara inventariats, i, en tot cas, dels que consten a l’annex de
les NNSS d’àmbit provincial i a l’inventari del Servei del Patrimoni Arquitectònic del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:
- Centre Històric coincident amb la Clau 1
- Església parroquial de Vilanova de Prades
- Portalada de l’Església parroquial
- Campanar de l’Església Parroquial
- Ermita de Sant Antoni
- Porta del Cementiri
- Cal Miquel del carrer Major núm. 6
- Portalada de pedra de la casa del carrer Major núm. 10
- Portalada de pedra de la casa del carrer Sant Josep núm. 10
- Molí de l’Alentorn o del Claudio dit també del Manteta
- Molí del Mano o del Claudio
- Molí de l’Olivar
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 24

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
- Molí de la Vila
6.- Justificació de l’observança de l’objectiu del desenvolupament sostenible i de
les directrius que per al planejament urbanístic
En absència de planejament territorial d’aplicació directa, cal remetre’s al Pla territorial
general. Per aquesta zona, estableix les determinacions que hem vist als apartats
anteriors.
Pel que fa a la sostenibilitat del model de desenvolupament proposat, s’ha tractat en
tot moment de preveure creixements raonables, i en qualsevol cas, integrats dins la
trama urbana. El potencial resultant en nombre d’habitatges i d’habitants –a una ratio
de 2,7 habitants/habitatge- és de 518 i 1.399 respectivament. Malgrat que això pugui
semblar molt, cal tenir present que una bona part es corresponen al sòl del nucli
existent, segons l’aplicació potencial de les ordenances. Els nous sòls –urbans i
urbanitzables- 518 habitatges i 1.399 habitants representen, sobretot, la possibilitat
d’obtenció d’una sèrie d’espais lliures i equipaments, i l’oportunitat de configurar una
massa crítica de residents –bàsicament secundaris- que permetin arrencar activitats.
A grans trets, el sòl urbà representa el 0,52% del terme i el sòl no urbanitzable, el
99,48%. Dins el sòl urbà, a més, el sòls d’ús públic (viari, espais lliures, equipaments)
ocupen el 51,14% i el privat el 48,86% restant.
Pel que fa al tractament del sòl no urbanitzable, el sòl forestal ocupa el 72,58% del
SNU, el sòl PEIN –segons la delimitació del mateix PEIN- l’11,92%, el sòl rural,
l’11,66%, el sòl de protecció de riberals i fondalades, el 3,48%, i el sòl càmping –l’únic
susceptible d’una certa ocupació, ara regularitzada- el 0,20% del SNU. El sòl de les
finques autoritzades per a ús càmping ocupen el 0,16%.
Des del punt de vista de la mobilitat, els increments possibles derivats de les
previsions màximes d’ocupació queden absorbits per la xarxa viària existent, que
presenta intensitats mitjanes de circulació molt baixes. Pel que fa al transport públic,
Vilanova de Prades té connexió amb Reus dos cops per setmana –dilluns i divendres
feiners- i no hi ha connexió directa amb el cap de comarca.
7.- Propostes concretes d’ordenació
Polígon d’Actuació 1
Situació:
Compren els terrenys situats al nord-est del poble i per sota del Càmping existent que
constitueix aproximadament l’àmbit de la U.A.1 de les Normes Subsidiàries, suprimida
en compliment de la sentencia de data 30 d’abril de 1998 en el recurs contenciós
administratiu 604/94 (CUT 03.02.98). L’àmbit inclou el sòl expropiat per la Diputació de
Tarragona amb l’objectiu de incloure la càrrega urbanística de connexió de la nova
implantació amb la xarxa executada per la Diputació. El límit nord del polígon
d’actuació serà coincident amb el límit sud del càmping existent.
Objectius:
Té per objecte l’ordenació de l’edificació d’aquest espai intersticial, relligant la vialitat
del sòl urbà perimetral.
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 25

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Polígon d’Actuació 2
Situació:
Compren els terrenys situats al sud del carrer de Sant Antoni i a llevant carrer de la
Font. Compren els terrenys que constitueixen part de l’àmbit de la U.A.2 de les
Normes Subsidiàries anteriors i que s’ha constituït en el Polígon d’Actuació 2 i 4.
Objectius:
Té per objecte l’ordenació de l’edificació d’aquest espai intersticial, relligant la vialitat
del sòl urbà perimetral.
Polígon d’Actuació 3
Situació:
Compren els terrenys situats al sud de la població que tenen una vocació de
magatzem i petits tallers.
Objectius:
Té per objecte possibilitar la gestió i assolir un sòl de cessió per a sistema viari que
possibiliti l’accés a les edificacions i dotar-lo dels serveis, pavimentació i elements
d’urbanització.
Polígon d’Actuació 4
Situació:
Compren els terrenys situats al sud de la població i que constitueix part de l’àmbit de la
U.A.2 de les Normes Subsidiàries que s’ha constituït en el Polígon d’Actuació 4
conjuntament amb el terrenys també situats al sud de la població a l’àmbit que
actualment tenen una qualificació de sistema local de Parcs i jardins, Clau PJ sense
definició de sistema de gestió i obtenció del sòl.
Objectius:
Té per objecte l’ordenació de l’edificació d’aquest espai inconcret de les NN SS vigents
i a la vegada possibilitar la gestió i assolir un sòl de cessió per a Parcs i Jardins.
Polígon d’Actuació 5
Situació:
Compren els terrenys situats a ponent de la població en el paratge anomenat “El
Castell”. amb l’objectiu d’urbanitzar l’àmbit i assolir espais lliures per a sistema local de
Parcs i Jardins, Clau PJ i sistema local viari.
Objectius:
Té per objecte l’ordenació de l’edificació d’aquest espai intersticial, relligant la vialitat
del sòl urbà perimetral, urbanitzar l’àmbit i assolir espais lliures per a sistema local de
Parcs i Jardins, Clau PJ i sistema local viari.
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 26

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
8 Quadres de superfícies de la proposta d’ordenació.
SISTEMES DEL
SÒL URBÀ
SISTEMES DEL
SÒL NO
URBANITZABLE
QUALIFICACIÓ
DEL SÒL URBÀ
EQUIPAMENTS 16.260,64 m2
PARCS I JARDINS 13.176,13 m2
VIARI 25.765,51 m2
HIDROGRÀFIC 0,00 m2
TOTAL 55.202,28 m2
PARCS I JARDINS 5.200,00 m2
SERVES TÈCNICS 531,25 m2
TOTAL 5.731,25 m2
TOTAL SISTEMES m2
ÍNDEX
D'EDIFICABILITAT
HABITATGES
SÒL m2 NET SOSTRE MÀX. HABITANTS
Clau 1. Nucli antic 19.367,46 3,00 58.102,38 365 985
Clau 1*.Nucli antic* 264,23 528,46 4 12
Clau 2 .Cases de
poble 6.858,36 19.927,27 99 267
Clau 3. Plurifamiliar
HPP 2.475,24 7.460,36 77 208
Clau 5. Cases
unifamiliars aïllades 3.963,68 0,50 1.981,84 10 30
Clau 7. Industrial 4.010,64 1.752,74
Clau NE. Sòl no
edificable 9.013,13
TOTAL 45.952,74 89.753,05 555 1.502
SÒL URBÀ
TOTAL 101.155,02 89.753,05
m2 de
555 1.502
m2 de sòl
sostre habitatges habitants
SÒL NO
URBANITZABLE
TOTAL SÒL
TERME
MUNICIPAL
Sistema de Parcs i Jardins 5.200,00 m2
Serveis Tècnics 531,25 m2
Clau 20. Sòl rural 2.597.266,34 m2
Clau 21. Sòl forestal 15.446.306,40 m2
Clau 22. Sòl PEIN 2.550.580,36 m2
Clau 23. Sòl càmping 41.600,22 m2
Clau 24. Sòl finques autoritzades
càmping
28.619,82 m2
Clau 25. Sòl protecció riberals i
fondalades
742.949,41 m2
TOTAL
21.413.053,80 m2
SÒL URBÀ 101.157,16 m2
SÒL NO URBANITZABLE 21.413.053,80 m2
TOTAL 21.514.210,96 m2
Quadre General del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal dels Polígons
d’Actuació.
POLÍGON
D’ACTUACIÓ
PA 1
SUPERFÍCIE
SÒL SOSTRE SOSTRE TOTAL EDIF. BRUTA
17.636,58
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 27
NÚM.
HABITATGES

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
ÀMBIT DE
GESTIÓ
CLAU 2 2.942,82
CLAU 3 1.051,00
CLAU NE 2.872,43
m2
m2 7.357,05
m2 3.153,00
m2
EQUIPAMENT
PARCS I
906,41 m2
JARDINS 5.617,37 m2
VIARI 4.246,55
PA 2
SUPERFÍCIES 9.515,56
CLAU 2 1.893,78
CLAU 3 811,62
m2
m2
CLAU NE 2.264,33 m2
EQUIPAMENT
PARCS I
862,78 m2
JARDINS 987,74 m2
VIARI 2.695,31
PA 3
SUPERFÍCIES 5.007,82
CLAU 7 4.010,64
VIARI 997,18
PA 4
SUPERFÍCIES 8.505,11
CLAU 2 2.020,41
CLAU 3 612,62
m2 5.681,34
m2 2.434,86
m2
m2
m2 1.752,45
m2
m2
CLAU NE
PARCS I
3.100,24 m2
JARDINS 1.352,03 m2
VIARI 1.419,81 m2
PA 5
SUPERFÍCIES 2.073,61
m2 5.051,02
m2 1.837,86
m2
m2 7.357,05 m2 42
m2 3.153,00 m2 32
10.510,05 m2 0,6959 m2/m2 74
m2 5.681,34 m2 29
m2 2.434,86 m2 25
m2 1.752,45
8.116,23 m2 0,8529 m2/m2 54
1.752,45
m2 5.051,02
m2 1.837,86
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 28
m2
m2 0,35 m2/m2
m2 28
m2 20
6.888,88 0,81 m2/m2 48
CLAU 1* 264,83 m2 528,26 m2 528,46 m2 0,2549 m2/m2 4
209,27

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
CLAU NE m2
PARCS I
JARDINS 1.011,85
VIARI 587,66
Tarragona per a Vilanova de Prades, Maig de 2010
m2
m2
Josep Maria Milà i Rovira, Arquitecte
Jacqueline Pacheco Rodríguez, Arquitecta
528,46 m2 0,2549 m2/m2 4
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 29
HABITATGES
HABITATGES
TOTALS
180

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
INFORME AMBIENTAL
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 30

Memòria Ambiental del Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal del municipi de
Vilanova de Prades
(Conca de Barberà)
Localització: VILANOVA DE PRADES (Conca de Barberà)
Promotor i client: AJUNTAMENT DE VILANOVA DE PRADES
Data: 16 DE FEBRER DE 2009
Autor: PERE MAGRANÉ FONTS (biòleg, núm. col·legiat 21122-C)
Empresa: PERE MAGRANÉ FONTS (Corylus, projectes de medi ambient)

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ 3
a/ Antecedents 3
b/ Objectius 3
c/ Equip redactor 4
1.- CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA 5
1.1.- Objectius i determinacions del pla 5
2.- DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ 7
2.1.- Raons per sotmetre el pla a l’avaluació ambiental 7
2.2.- Històric del procés d’avaluació ambiental 7
3.- ABAST DE L’AVALUACIÓ DETERMINAT PEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA 10
4.- VALORACIÓ DE L’INFORME AMBIENTAL I LA SEVA QUALITAT 13
4.1.- Valoració de l’estructura formal 13
4.2.- Valoració del contingut de l’ISA
4.2.1.- Incorporació de les determinacions del document de
14
referència 14
4.2.2.- L’abast de l’informe quant a continguts 18
4.2.3.- Valoració i conclusions de la informació emprada 20
4.3.- Síntesi de l’avaluació ambiental de l’informe ISA 22
4.3.1. Avaluació general d’alternatives 22
4.3.2.- Avaluació de l’Alternativa adoptada 24
5.- AVALUACIÓ DEL RESULTAT DE LES CONSULTES REALITZADES I EL SEU GRAU DE
CONSIDERACIÓ 27
5.1.- Origen de les aportacions 28
5.2.- Contingut i grau d’incorporació de les aportacions de caire ambiental al pla
5.2.1.- Consideració de les aportacions de les administracions
30
afectades 30
5.2.2.- Consideració de les aportacions derivades dels processos
de consulta i participació pública 33
Pàgina 1 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
6.- CONCLUSIONS DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ 34
6.1.- Integració dels aspectes ambientals en la versió del pla que es
proposa sotmetre a aprovació provisional 34
6.2.- Anàlisi de la previsió dels impactes significatius del pla 35
6.2.1.- Impactes derivats de l’aplicació del pla 35
6.3.- Determinacions per a l’avaluació ambiental dels instruments
que desenvolupin o es derivin del pla 37
6.4.- Concreció del seguiment del pla 38
6.4.1.- Indicadors ambientals de seguiment 38
6.4.2.- Modalitat de seguiment 40
Pàgina 2 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
INTRODUCCIÓ
a/ ANTECEDENTS
El municipi de Vilanova de Prades va aprovar iniciar el procés de revisió i elaboració del
planejament urbanístic del municipi amb la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
(POUM) que substituís les actuals Normes Subsidiàries en les que es regeix l’urbanisme actual
de la vila.
Per a aquesta finalitat, s’iniciaren els tràmits oportuns per a l’aprovació de l’esmentat
planejament general incloent aquells derivats de l’avaluació ambiental. Així, es redactà
l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) preliminar per tal de sol·licitar el document de
referència que determinés el contingut de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Definitiu.
Un cop completat l’ISA, el POUM de Vilanova de Prades s’aprovà inicialment i se sotmeteren
a informació pública els documents oportuns per tal de recollir les al·legacions relacionades
amb el Pla a tenir en compte.
En aquest punt de la tramitació ambiental, cal redactar la Memòria Ambiental i presentar-la
als Serveis Territorials de Tarragona del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya (DMAH) per tal que emetin la resolució sobre aquesta enumerant les
esmenes oportunes a fer o emetent la conformitat sobre la proposta de Memòria Ambiental.
b/ OBJECTIUS
És objecte d’aquest informe sol·licitar al DMAH la resolució sobre la Memòria Ambiental del
POUM de Vilanova de Prades per tal de continuar amb la tramitació detallada per la legislació
vigent.
Paral·lelament, aquest document pretén avaluar el Pla i el grau d’integració dels
condicionants ambientals al llarg de tot el procés de formulació. A més, s’analitzarà l’ISA
definitiu i com aquest ha integrat les consideracions realitzades pels òrgans ambientals
mitjançant la consulta feta.
Finalment, la memòria ambiental té per objectiu avaluar el resultat de les consultes
efectuades i el grau d’inclusió al futur POUM.
Aquesta Memòria Ambiental proposada es redacta seguint les consideracions determinades
en el “Document orientatiu per a la redacció de la Memòria Ambiental en el marc de l’avaluació
Pàgina 3 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
ambiental de Plans d’ordenació Urbanística Municipal” elaborat per la Direcció General de
Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del DMAH de la Generalitat de Catalunya, en la seva
versió de 5 de març del 2007.
c/ EQUIP REDACTOR
El present document Memòria Ambiental del POUM de Vilanova de Prades és redactat pel
professional autònom Pere Magrané Fonts (que actua sota el nom comercial de Corylus,
projectes de medi ambient), biòleg amb número de col·legiat 21122-C, amb domicili fiscal al
carrer Major, núm. 12 de les Borges del Camp (CP: 43350) i amb adreça electrònica
peremagrane@telefonica.net.
Pàgina 4 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
1.- CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA
Aquesta proposta de memòria ambiental es redacta d’acord amb el que preveu l’article 115d
del Decret 305/2006, de 24 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en
relació amb l’article 12 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de
determinats plans i programes en el medi ambient.
La Memòria Ambiental proposada fa referència a l’elaboració del nou planejament urbanístic
general del municipi de Vilanova de Prades, és a dir, al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
(POUM) en fase d’aprovació definitiva. És promogut pel propi ajuntament del municipi i es basa
en el Pla Territorial General de Catalunya i considera les determinacions del futur Pla Territorial
Parcial del Camp de Tarragona, pendent d’aprovació.
A continuació es presenten les dades bàsiques del pla:
Tipus de pla Planejament urbanístic general municipal
Òrgan promotor Ajuntament de Vilanova de Prades
Municipi/s Vilanova de Prades
Vegueria Vegueria del Camp de Tarragona
Plans territorials i urbanístics aprovats i de
rang superior que inclouen l’àmbit del pla
Pla Territorial General de Catalunya i Pla
Territorial Parcial del Camp de Tarragona
(pendent d’aprovació)
Superfície de l’àmbit del pla 2.151,42 ha
Sòl urbà i sòl urbanitzable actual 9,89 ha
Sòl urbà i urbanitzable previst en el pla 11,2 ha
Equip/s redactor/s dels documents
d’avaluació ambiental
1.1.- OBJECTIUS I DETERMINACIONS DEL PLA
Pàgina 5 de 41
- ISA preliminar i definitiu: L’Alzina SCP
- Memòria Ambiental: Pere Magrané Fonts
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vilanova de Prades avaluat enumera un
seguit d’objectius i determinacions generals a assolir amb la seva formulació, que són:
• Integrar en un únic document l’ordenació derivada de les NNSS i de l’activitat
urbanística des de l’aprovació d’aquestes: En els últims tretze anys hi ha hagut una certa
activitat urbanística únicament en el sòl no urbanitzable. Així es considera que convindria
integrar i interpretar aquesta activitat en un únic document, a més de la derivada d’altres
activitats amb efectes territorials.
• Actualització de les previsions normatives: Els darrers anys s’han anat aprovant i
desenvolupant diverses normatives, amb efectes immediats sobre el territori, que
convindria actualitzar en el cos normatiu del Pla.

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Per altra banda, s’han aprovat diversos plans, les previsions dels qual cal també incorporar
al planejament. En especial, el Pla d’espais d’interès natural, pel que fa a la previsió del
Parc Natural de les Muntanyes de Prades que comprèn bona part del terme de Vilanova
de Prades, i la creació del qual pot suposar una oportunitat en termes turístics de cara a la
reactivació de l’economia local.
• Possibilitar nous creixements amb criteris de sostenibilitat: la situació del municipi ha
fet que estigués al marge de la pressió turística, ja sigui en termes de visitants, ja sigui en
termes de segones residències. Així, l’enorme potencial turístic en termes de turisme rural i
l’entorn natural i paisatgístic privilegiat fa que, segons com es prevegi i reguli aquest
potencial, es generi un procés de creixement en termes de població i econòmic de forma
sostenible.
Convindria, doncs, preveure possibles creixements en aquell primer sentit, a fi que siguin
ordenats i integrats al territori, i que es facin amb totes les garanties, especialment
ambientals.
• Reformular les possibilitats de creixement en sòl urbà: El fet que, en els anys de
vigència de les actuals NNSS, no s’hagin desenvolupat les Unitats d’Actuació fa que les
dotacions i equipaments a aconseguir al sòl urbà, no s’hagin assolit. Caldria, doncs,
examinar aquestes previsions a fi d’ajustar-les a les possibilitats reals.
• Elaboració d’unes normes de protecció del patrimoni: A l’espera de l’elaboració d’un
instrument específic de protecció del patrimoni, dels regulats a la llei 9/93, del Patrimoni
cultural català, el Pla hauria de contenir unes mínimes normes de protecció dels elements
ara inventariats, i, en tot cas, dels que consten a l’annex de les NNSS d’àmbit provincial i a
l’inventari del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya:
• Justificació de l’observança de l’objectiu del desenvolupament sostenible i de les
directrius de planejament urbanístic.
Pàgina 6 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
2.- DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ
2.1.- RAONS PER SOTMETRE EL PLA A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
D’acord amb el que estableix l’apartat 1 de la disposició transitòria dotzena del Decret
305/2006, de 24 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, mentre no
s’aprovi la llei autonòmica que desenvolupi la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació
dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, han de ser objecte
d’avaluació ambiental els instruments de planejament següents (sense perjudici de la decisió
prèvia que correspongui adoptar en cada cas, respecte a la subjecció a avaluació ambiental
d’aquells plans directors urbanístics que es prevegi que puguin tenir efectes significatius sobre
el medi ambient i dels plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic
general que no ha estat objecte d’avaluació ambiental):
a) Plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions
b) Modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació o qualificació
urbanística del sòl no urbanitzable si la classificació o qualificació urbanística resultant
comporta un canvi en els usos d’aquest sòl
c) Planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de
construccions destinades a les activitats de càmping, així com el planejament urbanístic
derivat que es formuli per implantació en sòl no urbanitzable d’equipaments i serveis
comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d’instal·lacions i obres necessàries per
a la prestació de serveis tècnics, d’estacions de subministrament de carburants i de
prestació d’altres serveis de la xarxa viària
d) Plans parcials de delimitació
e) Instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc per autoritzar
projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el que estableix la
legislació sectorial
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vilanova de Prades es troba inclòs en el supòsit
previst en la lletra a) d’aquest apartat de la disposició transitòria esmentada del text refós de la
Llei d’urbanisme. Cal doncs sotmetre’l a avaluació ambiental.
2.2.- HISTÒRIC DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
El municipi de Vilanova de Prades va aprovar iniciar el procés de revisió i elaboració d’una
nova proposta de planejament urbanístic del municipi amb la redacció del Pla d’Ordenació
Pàgina 7 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Urbanística Municipal (POUM) que substituís les actuals Normes Subsidiàries en les que es
regeix l’urbanisme actual de la vila.
Així, el 21 de juny del 2007 l’ajuntament presenta la proposta de POUM i l’Informe de
Sostenibilitat Ambiental preliminar (ISA preliminar) als Serveis Territorials de Tarragona del
Departament de Medi ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH) per tal que
aquest dictamini les pautes a seguir en la redacció de l’ISA i la Memòria Ambiental. En
resposta, l’administració esmentada facilita el Document de Referència on es determina l’abast
de l’ISA del POUM de Vilanova de Prades i les adequacions de les prescripcions del document
a l’ISA i futura Memòria Ambiental.
El 19 de desembre del 2007 es finalitza la redacció de l’ISA recollint totes les determinacions
referides en el document de referència emès. Aquest document juntament amb tota la
documentació exigida per la legislació vigent són aprovats inicialment per l’Ajuntament de
Vilanova de Prades el 30 d’abril del 2008 i se sotmeten a informació pública fins el 22 d’agost
del 2008.
Rebudes totes les al·legacions de l’administració consultada i del públic en general, s’elabora
la present Proposta de Memòria Ambiental que es conclou al 16 de febrer del 2009.
A partir d’aquí, es resta a l’espera de l’emissió per part de l’organisme competent de l’informe
en relació a la proposta de memòria ambiental. A continuació caldrà fer, en cas necessari, les
esmenes oportunes per tal de finalitzar la memòria ambiental definitiva del POUM de Vilanova
de Prades i així sol·licitar la resolució de l’òrgan ambiental de conformitat amb la memòria
ambiental.
Amb l’emissió d’aquest últim document, es donarà per acabat el procés d’aprovació per part
de l’òrgan Ambiental del POUM de Vilanova de Prades.
La taula que segueix fa un repàs de les fases de l’avaluació ambiental que s’han seguit i els
documents elaborats en cada fase del procés, i en fa constar algunes dades de referència com
la data o la localització dels documents per a la seva consulta.
Pàgina 8 de 41

Dates
Del 17/05/2007 a 24/07/2007
De 30/04/2008
Pendent
Pendent
PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Fases
tramitació
del pla
Aprovació
de l’avanç
del pla
Informació
pública
Aprovació
inicial del
pla
Informació
pública
Aprovació
provisional
Fases de
l’avaluació
ambiental
Definició de l’abast
I: Diagnosi
ambiental del
territori, identificació
dels objectius
ambientals,
definició
d’alternatives i
justificació de
l’alternativa
escollida
Definició de l’abast
II: Fixació de l’abast
de l’avaluació
ambiental
Avaluació ambiental
del pla i detall dels
impactes i mesures
correctores
Consultes sobre el
pla i l’ISA. Presa en
consideració i
resultat
Resolució de l’òrgan
ambiental donant la
seva conformitat a
la proposta de la
memòria ambiental
Presa en
consideració de la
memòria i l’ISA en el
pla
Documents
generats
Avanç del
pla, que ha
d’incloure
l’ISA
preliminar
Document de
referència
Aprovació
inicial del pla,
que ha
d’incloure
l’ISA
Projecte de
pla que cal
sotmetre a
aprovació
provisional.
Inlou la
proposta de
memòria
ambiental
Informe
sobre la
proposta de
memòria
ambiental
Memòria
ambiental
Resolució de
l’òrgan
ambiental de
conformitat
amb la
memòria
ambiental
Aprovació
provisional
del pla
Pàgina 9 de 41
Òrgan
responsable
Promotor
Òrgan
ambiental
Data
emissió /
publicació
Emissió:
17/05/2007
Entrega:
21/06/2007
24/07/2007
Promotor 30/04/2008
Promotor 16/02/2009
Òrgan
ambiental
Localització per a la
seva consulta
Ajuntament de Vilanova
de Prades:
c/ Major, 3
Vilanova de Prades
aj.vprades@altanet.org
DMAH
c/Cardenal Vidal i
Barraquer, 12-14
Tarragona
www.mediambient.
gencat.net
Ajuntament de Vilanova
de Prades:
c/ Major, 3
Vilanova de Prades
aj.vprades@altanet.org
Ajuntament de Vilanova
de Prades:
c/ Major, 3
Vilanova de Prades
aj.vprades@altanet.org
Pendent -
Promotor Pendent -
Òrgan
ambiental
Pendent -
Promotor Pendent -

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
3.- ABAST DE L’AVALUACIÓ DETERMINAT PEL DOCUMENT DE
REFERÈNCIA
L’Ajuntament de Vilanova de Prades inicià el procés per a l’aprovació del seu nou
planejament urbanístic general el 22 de desembre del 2006 quan presentà al Servei Territorial
del Departament de Medi ambient i Habitatge de Tarragona (DMAH) una proposta del POUM i
un informe ambiental.
L’òrgan ambiental esmentat considerà que el document ambiental preliminar no complia amb
els requisits fixats en la legislació vigent (aprovada recentment) de manera que sol·licità la
revisió de la documentació ambiental presentada i l’adequació a la nova llei.
En data de 21 de juny del 2007 l’Ajuntament de Vilanova de Prades, promotor del POUM
avaluat, va presentar al Servei Territorial de Tarragona del DMAH un avanç de l’instrument de
planejament junt amb l’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar (ISA preliminar) amb la
finalitat de sol·licitar l’emissió del Document de Referència que havia de determinar l’abast de
l’Informe de Sostenibilitat Ambiental.
L’ISA preliminar del POUM de Vilanova de Prades contenia els apartats següents:
1.- Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del POUM
1.1.- Introducció: situació del municipi
1.2.- Descripció dels aspectes ambientalment rellevants de la situació actual de
Vilanova de Prades.
1.3.- Objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit legislatiu
1.4.- Objectius i criteris ambientals a considerar en el pla
2.- Estructura general de l’ordenació adoptada. descripció i avaluació de les alternatives
2.0.- Consideracions prèvies
2.1.- Descripció de les alternatives considerades
2.2.- Avaluació i justificació ambiental de les alternatives rebutjades
2.3.- Avaluació i justificació ambiental de l’alternativa escollida
2.4.- Conclusions
3.- Annex fotogràfic
Així, el contingut de l’ISA preliminar s’ajusta a les determinacions del punt d) de l’article 106.2,
i de l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006).
Prenent com a base l’avanç del pla i l’ISA preliminar, l’òrgan ambiental va emetre, amb data
de 24 de juliol del 2007, el document de referència que determinava l’abast de l’ISA definitiu i
els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identificava les administracions
públiques afectades i el públic interessat.
Pàgina 10 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
En termes generals, el document de referència considerava que els objectius ambientals que
es fixaven en l’ISA preliminar no estaven relacionats del que es desprenia en el perfil ambiental
del municipi i que, a més, calia determinar una sèrie d’indicadors i determinar-ne la periodicitat
de mesura per tal d’avaluar l’assoliment dels objectius fixats.
A més, i de manera més concreta, el document de referència enumerava tots aquells apartats
que calia aprofundir en l’ISA. A continuació, es resumeixen les determinacions principals del
document de referència.
Determinació
dels
requeriments
ambientals
significatius
Aspectes
ambientalment
rellevants al territori
Objectius, criteris i
obligacions de
protecció ambiental
preestablerts
Objectius ambientals
i indicadors
Determinacions del document de referència
- Cicle de l’aigua: adjuntar un inventari de lleres públiques,
descripció xarxa d’abastament actual i proposada, consums
actuals i futures necessitats hídriques, alternatives
d’abastament, infraestructura de sanejament actual i prevista,
especificació separació aigües pluvials i grises, estat dels espais
fluvials i ubicació nova depuradora.
- Ambient atmosfèric: avaluació usant la Xarxa de Vigilància i
Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya.
- Contaminació acústica: determinació del mapa de capacitat
acústica.
- Contaminació lumínica: valorar nivell d’adequació a la llei
6/2001 de protecció del medi nocturn.
- Residus: previsió dels espais de gestió dels residus necessaris
i compatibilitat de l’ús dels serveis tècnics dins de SNU.
- Biodiversitat territorial: tenir en compte els espais protegits
declarats o de futura declaració; mesures compensatòries a
l’afectació del POUM a la repoblació forestal existent al sud del
camp de futbol; vies pecuàries.
- Risc: contemplar els factors de risc per a incendis forestals.
- Ocupació del sòl: valorar les possibilitats de rehabilitació
urbana en comptes de nous creixements i fer les reserves per
habitatge protegit.
- Sostenibilitat i ecoeficiència: valorar el nivell d’adequació al
Decret 21/2006.
- Paisatge: valoració de l’afectació del planejament a aquest.
- Completar els objectius, criteris i obligacions de protecció
ambiental preestablerts en la legislació comunitària, estatal i
autonòmica. Així cal afegir l’Acord GOV/112/2006, Llei 12/2006 i
la Llei 4/2004.
- Valorar la incidència del nou POUM al paisatge urbà i proposar
mesures en aquest sentit.
- Justificar les necessitats de creixement previstos segons els
objectius fixats.
- Adoptar indicadors ambientals d’anàlisi.
Pàgina 11 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Justificació
ambiental de
l’elecció de
l’alternativa
Descripció
ambiental del
pla
Identificació i
avaluació dels
probables
efectes
significatius
Avaluació
global del pla
Descripció de les
alternatives
considerades
Anàlisi de les
alternatives
Justificació ambiental
de l’elecció de
l’alternativa
seleccionada
Determinacions del document de referència
- Afegir documentació gràfica de totes les alternatives
- Justificar convenientment l’alternativa escollida i el rebuig de
les altres considerades.
- Valorar l’alternativa zero.
Síntesi del pla - Major concreció en l’ISA
Identificació i
quantificació dels sòls
objecte de
transformació
Mesures previstes per
a la preservació i
millora del medi
ambient
Efectes sobre els
recursos naturals
Efectes sobre els
espais i aspectes
ambientals rellevants
Efectes ambientals
derivats de la
mobilitat generada
Congruència del pla
amb els requeriments
ambientals definits
Mesures de
seguiment
- Major concreció en l’ISA
- Major concreció en l’ISA
- Major concreció en l’ISA
- Consums actuals i futurs de recurs hídric
- Major concreció en l’ISA
- Major concreció en l’ISA
- Major concreció en l’ISA
- Major concreció en l’ISA
Síntesi -
Informe sobre la viabilitat econòmica -
Altres consideracions
No corresponen les propostes escollides de l’avanç del POUM i de
l’ISA preliminar
Pàgina 12 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
4.- VALORACIÓ DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL I LA
SEVA QUALITAT
4.1.- VALORACIÓ DE L’ESTRUCTURA FORMAL
Determinades les mancances i els aspectes a completar de l’ISA preliminar considerats pel
document de referència emès pels Serveis Territorials de Tarragona del DMAH, es redactà
l’ISA per tal de continuar amb el procés d’avaluació ambiental del POUM de Vilanova de
Prades.
Així, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental s’estructurà de la manera següent:
1.- Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del POUM
1.1.- Descripció dels aspectes ambientalment rellevants de Vilanova de Prades i el
seu entorn
1.2.- Objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit legislatiu
1.3.- Relació amb altres plans i programes
1.4.- Resultat de les consultes efectuades
1.5.- Conclusions: objectius i criteris ambientals fixats
2.- Estructura general de l’ordenació adoptada. descripció i avaluació de les alternatives
2.1.- Descripció de les alternatives considerades
2.2.- Avaluació i justificació ambiental de les alternatives rebutjades
2.3.- Avaluació i justificació ambiental de l’alternativa escollida
3.- Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada
3.1.- Descripció del contingut del pla
3.2.- Sòls objecte de transformació i demandes addicionals de recursos naturals i
d’infraestructures
3.3.- Mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, estalvi de recursos
i millora del medi ambient en general
4.- Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient de l’alternativa
d’ordenació adoptada
4.1.- Identificació i avaluació dels probables efectes
4.2.- Avaluació de la incidència ambiental de la mobilitat generada pel POUM
5.- Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals
establerts
5.1.- Verificació i justificació del pla amb els requeriments ambientals fixats
5.2.- Balanç ambiental del POUM
5.3.- Conclusions generals de l’avaluació
6.- Descripció de les mesures de seguiment previstes
6.1.- Periodicitat i seguiment previst
6.2.- Paràmetres i índexs proposats
6.3.- Normes i determinacions ambientals per a la formulació dels plans i projectes
que es desenvolupin en aplicació del pla
7.- Síntesi
Acompanya el document un conjunt d’annexos:
- Cartografia
- Informe de Referència del Serveis Territorials de Tarragona del Departament de Medi
ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
- ISA amb suport informàtic
Pàgina 13 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Cal esmentar que per a la redacció de l’ISA se seguiren els continguts determinats en les
instruccions tècniques per a l’elaboració de l’ISA dels POUM i altres guies metodològiques
editades pel DMAH. Per tant, l’estructura de l’ISA s’adapta a allò que estableix la normativa
(article 70 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’urbanisme).
Pel que fa al punt de vista formal, l’ISA segueix un ordre lògic i dependent. La definició
d’objectius ambientals es va fer a partir dels aspectes ambientals rellevants detectats a la fase
de la diagnosi. Aquests objectius foren la base de l’avaluació ambiental, i conseqüentment tant
l’avaluació d’alternatives com la justificació de l’ordenació adoptada es realitzaren conforme als
objectius ambientals planejats.
Així, els apartats de diagnosi, objectius i avaluació ambiental del pla i de les alternatives es
troben estretament lligats entre si, de manera que l’avaluació s’ha centrat en els aspectes
ambientals més rellevants del territori.
4.2.- VALORACIÓ DEL CONTINGUT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT
AMBIENTAL
4.2.1.- Incorporació de les determinacions del document de referència
L’ISA del POUM de Vilanova de Prades va recollir les determinacions del Document de
Referència emès pel DMAH per tal de completar la seva documentació. Així, en aquest apartat
se’n valorarà el seu grau d’incorporació.
La valoració es basa en les taules del capítol 3er del present informe, afegint-hi les
incorporacions de l’ISA relacionades per cada una de les determinacions del document de
referència.
Pàgina 14 de 41

ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS DEL TERRITORI
PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Determinacions del document de referència Grau d’incorporació a l’ISA
- Cicle de l’aigua: adjuntar un inventari de
lleres públiques, descripció xarxa d’abastament
actual i proposada, consums actuals i futures
necessitats hídriques, alternatives
d’abastament, infraestructura de sanejament
actual i prevista, especificació separació
aigües pluvials i grises, estat dels espais
fluvials i ubicació nova depuradora.
- Ambient atmosfèric: avaluació usant la Xarxa
de Vigilància i Previsió de la Contaminació
Atmosfèrica a Catalunya.
- Contaminació acústica: determinació del
mapa de capacitat acústica.
- Contaminació lumínica: valorar nivell
d’adequació a la llei 6/2001 de protecció del
medi nocturn.
- Residus: previsió dels espais de gestió dels
residus necessaris i compatibilitat de l’ús dels
serveis tècnics dins de SNU.
- Biodiversitat territorial: tenir en compte els
espais protegits declarats o de futura
declaració; mesures compensatòries a
l’afectació del POUM a la repoblació forestal
existent al sud del camp de futbol; vies
pecuàries.
- Risc: contemplar els factors de risc per a
incendis forestals.
- Ocupació del sòl: valorar les possibilitats de
rehabilitació urbana en comptes de nous
creixements i fer les reserves per habitatge
protegit
Pàgina 15 de 41
El capítol 1.1.2. El cicle de l’aigua afegeix totes
les determinacions relacionades amb el cicle de
l’aigua actual al municipi.
Els apartats 3.1.1.6. Sistemes de serveis tècnics i
ambientals, 3.1.4. Determinacions sobre la
disponibilitat dels recursos hídrics, i 3.2.2.
Demandes addicionals de recursos naturals i
d’infraestructures recullen les consideracions
respecte a l’ordenació proposada.
El capítol 1.1.3.2. La contaminació atmosfèrica
avaluació aquest factor mitjançant la Xarxa de
Vigilància i Previsió de la Contaminació
Atmosfèrica a Catalunya.
El capítol 1.1.3.3. La contaminació acústica fa la
determinació requerida sobre contaminació
acústica.
El capítol 1.1.3.4. La contaminació lumínica inclou
la valoració i informació disponible sobre la
protecció del medi nocturn.
El capítol 1.1.5. La gestió dels materials i dels
residus detalla com es gestionen els residus al
municipi actualment.
El capítol 3.1.1.6. Sistemes de serveis tècnics i
ambientals, 3.2.2.3. Demandes addicionals
d’infraestructures de residus i 3.3.4. Mesures per
a la gestió dels residus fan la previsió necessària
de la generació de residus i de la seva gestió.
El capítol 1.1.7.3. Els espais naturals i àrees de
protecció detalla les figures de protecció existents
al terme i hi inclou les futures.
Pel que fa a les mesures compensatòries a
l’afectació de la repoblació forestal existent,
aquesta deixa de veure’s afectada en el nou
plantejament del POUM de manera que no són
necessàries mesures compensatòries.
El capítol 3.3.5. Mesures de protecció de la
biodiversitat detalla les referències existents al
text del nou POUM en relació a aquesta finalitat.
El capítol 1.1.9.2. Per incendis detalla el risc
existent actualment per incendis forestals al
terme.
La resta de document contempla aquest factor de
risc i els altres existents a l’hora de determinar les
característiques del planejament general
proposat.
S’incorpora a les Normes urbanístiques del
POUM la possibilitat de rehabilitació de
l’edificació i s’esmenta en el capítol 3.1.2 Sòls
urbans i urbanitzables de l’ISA, dins de la
descripció del contingut del pla.
Les reserves d’habitatge protegit queden
detallades en la documentació del POUM.

ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS DEL
TERRITORI
OBJECTIUS AMBIENTALS GENERALS I DEL PLA
PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Determinacions del document de referència Grau d’incorporació a l’ISA
- Sostenibilitat i ecoeficiència: valorar el nivell
d’adequació al Decret 21/2006.
- Paisatge: valoració de l’afectació del
planejament a aquest.
- Completar els objectius, criteris i obligacions
de protecció ambiental preestablerts en la
legislació comunitària, estatal i autonòmica.
Així cal afegir l’Acord GOV/112/2006, Llei
12/2006 i la Llei 4/2004.
- Valorar la incidència del nou POUM al
paisatge urbà i proposar mesures en aquest
sentit.
- Justificar les necessitats de creixement
previstos segons els objectius fixats.
- Adoptar indicadors ambientals d’anàlisi.
Pàgina 16 de 41
El capítol 1.1.6. La sostenibilitat i ecoeficiència en
la urbanització i edificació de la diagnosi inicial
detalla les mesures existents en el planejament
vigent al terme.
La proposta del POUM es basa en el Decret
21/2006, de manera que s’adequa a aquest, i en
el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). Concretament
en el capítol 3.1.4. Determinacions sobre la
disponibilitat dels recursos hídrics, energètics i
sostenibilitat en la construcció.
El capítol 3.3.6. Mesures per a la protecció del
patrimoni paisatgístic enumera les consideracions
del POUM en relació a la protecció del paisatge.
El capítol 4.1. Identificació i avaluació dels
probables efectes significatius sobre els
components ambientals valora l’afectació de forma
concreta al paràmetre ambiental del paisatge de
cadascuna de les actuacions previstes al POUM.
A més, el paisatge es contempla com a objectiu
d’alta prioritat i se’n verifica la seva afectació en el
capítol 5.1.1. Verificació dels objectius i criteris
d’alta prioritat
El capítol 1.2 Objectius de protecció ambiental
fixats en l’àmbit legislatiu recull la legislació
existent en matèria ambiental de manera que
completa i inclou les determinacions fetes.
El capítol 3.3.6. Mesures per a la protecció del
patrimoni paisatgístic enumera les consideracions
del POUM en relació a la protecció del paisatge.
El capítol 4.1. Identificació i avaluació dels
probables efectes significatius sobre els
components ambientals valora l’afectació de forma
concreta al paràmetre ambiental del paisatge de
cadascuna de les actuacions previstes al POUM.
A més, el paisatge es contempla com a objectiu
d’alta prioritat i se’n verifica la seva afectació en el
capítol 5.1.1. Verificació dels objectius i criteris
d’alta prioritat
- El capítol 2.2 Avaluació i justificació ambiental de
les alternatives rebutjades i el 2.3 Avaluació i
justificació ambiental de l’alternativa escollida
justifiquen els creixements previstos segons els
objectius fixats.
- El capítol 6 Descripció de les mesures de
seguiment previstes detalla la periodicitat, els
paràmetres i els índex proposats com a indicadors
ambientals d’anàlisi.

DESCRIPCIÓ I ANÀLISI
D’ALTERNATIVES
DESCRIPCIÓ
AMBIENTAL DEL PLA
EFECTES SIGNIFICATIUS
AVALUACIÓ
GLOBAL
ALTRE
S
PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Determinacions del document de referència Grau d’incorporació a l’ISA
- Afegir documentació gràfica de totes les
alternatives
- Justificar convenientment l’alternativa
escollida i el rebuig de les altres
considerades.
- Valorar l’alternativa zero.
- Major concreció en l’ISA en relació a:
a/ síntesi del pla
b/ Identificació i quantificació dels sòls objecte
de transformació
c/ mesures previstes per a la preservació i
millora del medi ambient
- Major concreció en l’ISA en relació als
efectes sobre els recursos naturals
- Consums actuals i futurs de recurs hídric
- Major concreció en l’ISA sobre els efectes
sobre els espais i aspectes ambientals
rellevants
- Major concreció en l’ISA dels efectes
ambientals derivats de la mobilitat generada
- Major concreció en l’ISA sobre la congruència
del pla amb els requeriments ambientals
definits
- Major concreció en l’ISA de les mesures de
seguiment previstes.
No corresponen les propostes escollides de
l’avanç del POUM i de l’ISA preliminar
Pàgina 17 de 41
- El capítol 2.1. Descripció de les alternatives
considerades detalla el contingut de cadascuna de
les opcions avaluades.
- El capítol 2.2 Avaluació i justificació ambiental de
les alternatives rebutjades i el 2.3 Avaluació i
justificació ambiental de l’alternativa escollida
justifiquen l’alternativa escollida i el rebuig de les
altres considerades.
- El capítol 2.2.1. Alternativa zero detalla la
valoració de l’alternativa zero.
El capítol 3.2. Sòls objecte de transformació i
demandes addicionals de recursos naturals i
d’infraestructures es realitza la major concreció
demanada.
El capítol 3.3. Mesures adoptades per al foment
de l’eficiència energètica, estalvi de recursos i
millora del medi ambient en general exposa les
mesures previstes pel planejament cap a aquesta
finalitat.
- El capítol 4.1. Identificació i avaluació dels
probables efectes significatius sobre els
components ambientals mostra una previsió de
l’impacte del planejament sobre cada paràmetre
ambiental.
- El capítol 1.1.2. Cicle de l’aigua detalla els
consums actuals del municipi i el 3.2.2.1.
Demandes addicionals de recursos hídrics preveu
els consums de futur.
El capítol 3.3. Mesures adoptades per al foment
de l’eficiència energètica, estalvi de recursos i
millora del medi ambient en general exposa les
mesures previstes pel planejament cap a aquesta
finalitat.
El capítol 4.2. Avaluació ambiental de la mobilitat
generada pel POUM detalla els efectes ambientals
generats per la futura mobilitat.
El capítol 5.1. Verificació de la congruència del pla
amb els objectius i criteris ambientals fixats mostra
específicament aquesta congruència.
El capítol 6 Descripció de les mesures de
seguiment previstes detalla la periodicitat, els
paràmetres i els índex proposats com a indicadors
ambientals d’anàlisi.
-S’esmena l’error en la tramitació.

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
4.2.2.- L’abast de l’informe quant a continguts
4.2.2.1.- Consideració dels aspectes ambientals rellevants
La legislació actual en relació a l’avaluació ambiental de plans i programes i en matèria
d’urbanisme (Directiva 2001/42/EC i Decret 305/2006) detalla quins són els aspectes
ambientals rellevants del planejament. Tots i cadascun d’aquests paràmetres han de ser
considerats en les diferents fases d’avaluació ambiental, així, l’ISA els ha d’incloure en els seus
apartats de diagnosi, objectius i efectes del pla.
Com s’ha esmentat anteriorment, per a la redacció de l’ISA se seguiren els continguts
determinats en les instruccions tècniques i altres guies metodològiques editades pel DMAH,
que serviren de referent.
Per tant, es considera que l’abast de l’ISA del POUM de Vilanova de Prades, pel que fa als
seus continguts, és l’adequat i l’exigit en la legislació. A continuació es mostren els aspectes
ambientals destacats i els objectius considerats.
Aspectes que cal
considerar segons la
legislació
Sostenibilitat global del
model d’ordenació
(ocupació i consum,
mobilitat, eficiència
energètica, ...)
Cicle de l’aigua
Aspectes ambientals
rellevants del territori
Existència d’espai mancat
de paràmetres d’ordenació
impedint la compactació
urbanística del nucli urbà i
presència d’espais de
possible creixement lax.
Xarxa viaria adequada per
possibles creixements
municipals però mancada
de caracterització.
Existència de nombrosos
cursos hídrics al terme de
caràcter torrencial.
Tendència a l’augment de la
demanda d’aigua posant en
perill recursos existents i
manca de mesures d’estalvi.
Manca de depuració
d’aigües residuals i no
separació de la xarxa de
sanejament i de pluvials.
Pàgina 18 de 41
Objectius ambientals
Evitar l’ocupació
innecessària del sòl
afavorint la compactació
del nucli urbà
Millorar la mobilitat interna
i externa del municipi
Prevenir els riscos
hidrològics i minimitzar el
consum dels recursos
hídrics
Fomentar la preservació i
millora de la qualitat de
l’aigua
Nivell de
prioritat dels
objectius
ALT
ALTRES
ALT
ALTRES

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Aspectes que cal
considerar segons la
legislació
Ambient atmosfèric
(contaminació atmosfèrica,
acústica, lumínica,...)
La gestió dels materials i
dels residus
La biodiversitat territorial i
el patrimoni natural
La qualitat del paisatge
Aspectes ambientals
rellevants del territori
Tendència a l’augment del
consum energètic derivat
del transport i de les
edificacions.
Bona qualitat de l’ambient
atmosfèric.
Tendència a l’augment de la
generació de residus.
Poc reciclatge sobretot
associat a la naturalesa de
segones residències i
activitat turística.
Un dels principals valors
existents al terme.
Un dels principals valors
existents al terme.
Necessitat de regular la
component paisatgística
característica del municipi
en les noves construccions.
4.2.2.2.- Avaluació d’alternatives
Manca d’actualització del
catàleg del patrimoni cultural
del terme
Pàgina 19 de 41
Objectius ambientals
Limitar el canvi climàtic i
fomentar la reducció del
consum energètic
potenciant l’ús de les
energies netes
Prevenir les
contaminacions
acústiques, lumíniques,
d’olors i
electromagnètiques.
Reduir l’ús de materials i la
generació de residus
Incrementar el reciclatge i
l’ús de materials reciclats
Mantenir la biodiversitat i el
patrimoni natural present al
territori
Conservar i millorar la
qualitat del paisatge del
terme i del municipi
Preservar el patrimoni
cultural de valor rellevant
Nivell de
prioritat dels
objectius
ALTRES
ALTRES
ALT
ALTRES
ALT
ALT
ALTRES
En l’ISA del POUM de Vilanova de Prades s’han considerat 3 alternatives diferenciades, de
les quals les 1 i 2 no representen dos criteris totalment diferents de planejament del municipi
sinó que integren una mateixa filosofia amb uns mateixos objectius. Així:
L’Alternativa zero suposa l’evolució del municipi seguint el sistema de planejament
vigent, és a dir, les Normes Subsidiàries aprovades el 1979 i modificades l’octubre de
1992.
L’Alternativa 1
L’Alternativa 2 és fruit de l’evolució temporal de l’Alternativa 1 i de la inclusió i major
detall de consideracions rebudes i de sostenibilitat ambiental.

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
L’apartat 4.3.1. descriu detalladament les alternatives i exposa un resum de la seva anàlisi
ambiental.
Les alternatives es poden classificar en tres tipus, segons el nivell de presa de decisions en el
qual es plantegen:
Alternatives d’estratègia: difereixen dels objectius generals del pla, de les
necessitats de l’àmbit del pla i de l’estratègia global de l’ordenació.
Alternatives d’ubicació: mostren diferents situacions per a les noves implantacions
proposades.
Alternatives de tipologia de creixements: tot i mantenir una mateixa estratègia i
ubicació, es plantegen característiques diferencials d’aquest creixement com la densitat,
forma, localització dels espais lliures,...
Basant-se amb la classificació anterior i relacionant-la amb l’ISA del POUM de Vilanova de
Prades, l’Alternativa zero és una alternativa d’estratègia respecte a les altres dues ja que
aquesta suposa mantenir el planejament vigent i les altres dues plantegen nous creixements
amb criteris de sostenibilitat i de protecció del patrimoni paisatgístic. Per altra banda,
l’alternativa 1 i la 2 representen ser alternatives d’ubicació i de tipologia de creixements ja que,
per una banda la segona detalla polígons d’actuació i ubicacions diferenciades de la primera i,
simultàniament, descriu densitats diferenciades per a complir amb els objectius ambientals
fixats.
Per tant, doncs, en l’avaluació ambiental s’han plantejat alternatives en els tres nivells del
procés de presa de decisions. A més, cadascuna de les considerades ha estat sotmesa a
avaluació ambiental sotmetent-les al seu grau de compliment amb els diferents objectius
ambientals que s’han escollit després de la diagnosi del terme. Per tant l’alternativa optada ha
estat la que es considera que té menor impacte ambiental tenint en compte la situació
ambiental i social del municipi de Vilanova de Prades.
4.2.3.- Valoració i conclusions de la informació emprada
Les característiques de Vilanova de Prades, municipi de muntanya amb un terme municipal
gran i amb poca població, ha condicionat l’existència i disponibilitat de determinades
informacions útils a l’hora de la diagnosi del terme. De totes maneres, es considera que la
informació emprada ha estat la suficient i correcta tenint en compte la situació del municipi.
Així, per a l’elaboració de la diagnosi i avaluació ambiental del POUM s’ha utilitzat informació
de base actualitzada, procedent de les següents fonts:
Pàgina 20 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Ajuntament de Vilanova de Prades
Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge
Bases cartogràfiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
Web de l’estadística oficial de Catalunya (IDESCAT)
Delegació de les Terres de l’Ebre de l’Agència Catalana de l’Aigua
PSARU 2005 i actualitzacions a 2007 (ACA)
Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)
Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya
(XVPCA)
Consell Comarcal de la Conca de Barberà
Diferents mòduls del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya del DMAH
Com s’ha esmentat anteriorment, hi ha hagut una sèrie d’informació que, per les
característiques del municipi, no s’ha pogut utilitzar ja que no existia. En aquests casos, l’ISA
ha optat per recomanar-ne la sol·licitació en el moment que es vagi desenvolupant el POUM
mitjançant el planejament derivat, o bé l’ISA ha utilitzat dades de municipis propers o de
característiques similars.
Així, la informació que ha mancat per la seva inexistència ha estat:
Inventari de lleres públiques del terme.
Estudis d’inundabilitat en alguns dels trams de cursos hídrics del terme (tot i això el
POUM no se’n veu afectat per cap).
Disponibilitat dels aqüífers i dades d’extracció d’aigua per a l’abastament del
municipi. S’han utilitzat els consums de la població i les dades generals de Catalunya per
fer les estimacions oportunes.
Dades climàtiques del propi municipi. Per això s’han utilitzat de municipis propers
com Prades i Ulldemolins.
Dades de qualitat d’aire del propi municipi. Per això s’han utilitzat les pròpies de la
zona 15 a la que pertany el terme tot i la distància de les seves estacions de
mesurament.
Dades de l’estacionalitat de la població concretes.
Tot i les mancances esmentades, es considera que la naturalesa del municipi i les
característiques del POUM ha fet que no hagi mancat la informació imprescindible per a
l’avaluació ambiental.
Per tal de caracteritzar millor l’estat de la disponibilitat hídrica del terme, l’Ajuntament de
Vilanova de Prades ha iniciat l’elaboració del Pla Director d’Abastament d’aigua potable del
Pàgina 21 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
municipi que serà el que avaluarà l’estat de l’abastament actual del nucli urbà, tan pel que fa a
les captacions actuals i de futur com a l’estat de la xarxa.
4.3.- SÍNTESI DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT
AMBIENTAL
4.3.1.- Avaluació general de les alternatives
L’ISA ha considerat tres alternatives diferents tal i com s’esmenta a l’apartat 4.2.2.2.
d’aquesta memòria. A continuació s’exposa de forma resumida les principals característiques
de cadascuna d’elles i una taula resum de superfícies.
Alternativa zero: suposa l’evolució del municipi de Vilanova de Prades seguint el
sistema de planejament actualment vigent, és a dir, les Normes Subsidiàries aprovades
des del 1979 i modificades puntualment el 1992. Es cataloga el sòl de Vilanova de
Prades en sòl urbà i sòl no urbanitzable i contemplen un creixement màxim potencial de
220 habitatges i 594 habitants amb la presència de dues Unitats d’Actuació.
Alternativa 1: es tracta d’una proposta inicial i presentada com a tal als inicis de
treball d’elaboració del POUM. A grans trets, es divideix el sòl en tres categories
diferents: sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable.
El potencial resultant previst en aquesta alternativa fora de 353 habitatges i 945
habitants mitjançant dos Polígons d’Actuació i un Sector de sòl urbanitzable PP1.
TAULA COMPARATIVA DE LES ALTERNATIVES ANALITZADES
ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2
Sòl urbà 9,89 ha 11,62 ha 11,21 ha
Sòl urbanitzable no es defineix 2,96 ha no es defineix
Sòl no urbanitzable 2.141,53 ha 2.136,84 ha 2.140,21 ha
Potencial de
220 habitatges 353 habitatges 518 habitatges
creixement
594 habitants 945 habitants 1.399 habitants
Sectors de creixement UA1+UA2 PA1+PA2+PP1
Tipus SNU Agrícola + forestal
Pàgina 22 de 41
Rural, càmping,
PEIN, forestal
PA1+PA2+PA3+PA4
+PA5+PA6
Rural, càmping,
PEIN, forestal,
finques aut.
Càmping, protecció
riberals i fondalades
Equipaments 6.946 m 2 17.106,30 m 2 15.908,08 m 2
Parcs i jardins 13.994 m 2 10.908,24 m 2 13.868,03 m 2
Viari - 23.648,85 m 2 27.648,38 m 2
Serveis tècnics 523 m 2 - 531,25 m 2

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Alternativa 2: correspon a la proposta final escollida ja que és la que es considera
que compleix tots els objectius i criteris ambientals fixats. Es basa en l’alternativa 1 i
respon a la seva l’evolució després de les consultes efectuades a l’administració
competent i a la població en general.
El sòl quedaria caracteritzat en sòl urbà i sòl no urbanitzable i el potencial resultant de
l’Alternativa 2 fora de 518 habitatges i 1.399 habitants, tenint en compte que una bona
part de les previsions es correspondrien al sòl del nucli existent. Aquest creixement es
distribueix mitjançant 6 Polígons d’Actuació (PA) diferents.
Cadascuna de les alternatives anteriors ha estat sotmesa a valoració ambiental basant-se
amb els criteris i objectius fixats a l’ISA prèviament, descrits a partir dels aspectes
ambientalment més rellevants de les característiques del municipi de Vilanova de Prades i el
seu entorn.
Aspectes ambientals rellevants
del territori
Existència d’espai mancat de
paràmetres d’ordenació impedint la
compactació urbanística del nucli
urbà i presència d’espais de
possible creixement lax.
Existència de nombrosos cursos
hídrics al terme de caràcter
torrencial. Tendència a l’augment
de la demanda d’aigua posant en
perill recursos existents i manca de
mesures d’estalvi.
Tendència a l’augment de la
generació de residus.
Un dels principals valors existents
al terme.
Un dels principals valors existents
al terme. Necessitat de regular la
component paisatgística
característica del municipi en les
noves construccions.
Xarxa viaria adequada per
possibles creixements municipals
però mancada de caracterització.
Manca de depuració d’aigües
residuals i no separació de la xarxa
de sanejament i de pluvials.
Objectius ambientals
A-1: Evitar l’ocupació innecessària
del sòl afavorint la compactació del
nucli urbà
B-1: Prevenir els riscos hidrològics i
minimitzar el consum dels recursos
hídrics
D-1: Reduir l’ús de materials i la
generació de residus
E-1: Mantenir la biodiversitat i el
patrimoni natural present al territori
F-1: Conservar i millorar la qualitat
del paisatge del terme i del
municipi
A-2: Millorar la mobilitat interna i
externa del municipi
B-2: Fomentar la preservació i
millora de la qualitat de l’aigua
++ molt positiu; + positiu; +/- neutre; - negatiu; - - molt negatiu
Pàgina 23 de 41
Impactes ambientals
Alt. 0 Alt. 1 Alt. 2
- - - +
- + + +
- + +
+/- + + +
+/- + +
- + + +
+/- + + +

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Aspectes ambientals rellevants
del territori
Tendència a l’augment del consum
energètic derivat del transport i de
les edificacions.
Bona qualitat de l’ambient
atmosfèric.
Poc reciclatge sobretot associat a la
naturalesa de segones residències i
activitat turística.
Manca d’actualització del catàleg
del patrimoni cultural del terme
Objectius ambientals
C-1: Limitar el canvi climàtic i
fomentar la reducció del consum
energètic potenciant l’ús de les
energies netes
C-2: Prevenir les contaminacions
acústiques, lumíniques, d’olors i
electromagnètiques.
D-2: Incrementar el reciclatge i l’ús
de materials reciclats
Preservar el patrimoni cultural de
valor rellevant
++ molt positiu; + positiu; +/- neutre; - negatiu; - - molt negatiu
Pàgina 24 de 41
Impactes ambientals
Alt. 0 Alt. 1 Alt. 2
- + + +
- + + +
- + +
+/- + + + +
L’alternativa escollida és la 2, que correspon a la proposta amb menor incidència ambiental
negativa.
4.3.2.- Avaluació de l’alternativa adoptada
L’ISA conclou que la situació que presenta l’Alternativa 2 proposada respecte a la situació
actual del municipi, representada per l’Alternativa zero, suposa una millora ambiental
significativa ja que s’assoleixen els objectius definits.
La taula següent resumeix la valoració ambiental del pla respecte els objectius adoptats
comparant-lo amb la situació actual.
Objectius
A-1: Evitar l’ocupació
innecessària del sòl afavorint la
compactació del nucli urbà
B-1: Prevenir els riscos
hidrològics i minimitzar el
consum de recursos hídrics
Alternativa zero
(NNSS actuals)
Sòl urbà concentrat sense
nuclis edificats disseminats.
Manca de compactació del
nucli urbà per la supressió de
la UA1 pel Tribunal Superior
de Justícia.
Creixement amb tipologia
“ciutat jardí”.
Manca de mesures de
protecció de les comunitats
de ribera i fondalades dels
cursos hídrics.
Inexistència de mesures per
al foment de l’estalvi hídric.
Alternativa 2
(Pla aprovat inicialment)
Sòl urbà concentrat sense
nuclis edificats disseminats.
Compactació dels espais
buits del sòl urbà amb la
creació de 6 polígons
d’actuació.
Creixement prioritzant la
tipologia “casa de poble”.
Creació de la tipologia “zona
de fondalades i riberals” i
regulació dels usos.
Concreció de mesures
d’estalvi hídric en les
construccions, espais verds i
les activitats agrícoles i
ramaderes.

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Objectius
D-1: Reduir l’ús de materials i la
generació de residus
E-1: Mantenir la biodiversitat i el
patrimoni natural present al
territori
F-1: Conservar i millorar la
qualitat del paisatge del terme i
del municipi
A-2: Millorar la mobilitat interna i
externa del municipi
B-2: Fomentar la preservació i
millora de la qualitat de l’aigua
C-1: Limitar el canvi climàtic i
fomentar la reducció del consum
energètic potenciant l’ús
d’energies netes
C-2:Prevenir les contaminacions
acústiques, lumíniques, d’olors i
electromagnètiques
Alternativa zero
(NNSS actuals)
Inexistència de mesures
concretes de foment de la
reducció dels residus.
Poca concreció en les
mesures per a la protecció
de la biodiversitat i del
patrimoni natural.
Manca de caracterització del
sòl catalogat PEIN.
No integració del paisatge
com a element condicionant
en el desenvolupament
urbanístic.
Foment de la construcció
tipus “ciutat jardí” no
característica del paisatge
urbà del municipi.
Manca de caracterització
del paisatge en el SNU amb
només dues tipologies
catalogades.
Manca d’aspectes reguladors
de la mobilitat existents al
municipi excepte
caracterització dels vials.
Falta de concreció en la
protecció de la qualitat de les
aigües i aqüífers.
Manca de mesures
reductores de la
contaminació atmosfèrica.
No consideració de mesures
de foment de l’estalvi
energètic ni de l’ús de les
energies netes.
No consideració d’aspectes
de mobilitat sostenible.
No adequació a la llei 6/2001
d’ordenació ambiental de
l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn.
No adequació a la llei
16/2002 de protecció contra
la contaminació acústica.
Inexistència de
consideracions en relació a
la problemàtica de les olors.
Manca d’aspectes normatius
per a la regulació de les
instal·lacions
electromagnètiques existents
Pàgina 25 de 41
Alternativa 2
(Pla aprovat inicialment)
Annexos del POUM
encaminats cap aquest
objectiu en el camp
urbanístic, agrícola i ramader.
Establiment de mesures de
protecció i catalogació i
caracterització de dues noves
tipologies de SNU.
Creació de la tipologia “Sòl
PEIN (clau 22).
Planejament amb nombres
mesures definitòries per a la
protecció del paisatge urbà
en les noves construccions.
Creixement prioritzant la
tipologia casa de poble
característica de Vilanova de
Prades.
Catalogació del SNU
mitjançant 6 claus diferents,
definides i caracteritzades
àmpliament.
Caracterització de la xarxa
viària i elaboració de l’Estudi
d’avaluació de la mobilitat
generada del POUM.
Mesures reguladores en
relació a la qualitat de l’aigua
i dels aqüífers en els
habitatges,les activitats
agrícoles i les ramaderes
Regulació de les activitats i
les seves emissions a
l’atmosfera
Foment de la reducció del
consum energètic i de l’ús de
les energies netes en la
construcció.
Estudi d’avaluació de la
mobilitat generada pel POUM
amb criteris sobre la mobilitat
sostenible.
Adequació a la llei 6/2001
d’ordenació ambiental de
l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn.
Adequació a la llei 16/2002
de protecció contra la
contaminació acústica.
Definició de regulació de les
activitats amb incidència de
generar olors.
Concreció de mesures
reguladores de les
instal·lacions generadores
d’electromagnetisme

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Objectius
D-2: Incrementar el reciclatge i
l’ús de materials reciclats
F-2: Preservar el patrimoni
cultural de valor rellevant
Alternativa zero
(NNSS actuals)
Inexistència de mesures
concretes de foment de la
reutilització i reciclatge dels
residus.
Inexistència del Catàleg de
cases i masies en el medi
rural actualitzat i del
Catàleg de béns a protegir
actualitzat
Pàgina 26 de 41
Alternativa 2
(Pla aprovat inicialment)
Existència de mesures
concretes de foment de la
reutilització i reciclatge dels
residus.
Inclusió del Catàleg de cases
i masies en el medi rural i del
Catàleg de béns a protegir
dins de la documentació del
POUM.

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
5.- AVALUACIÓ DEL RESULTAT DE LES CONSULTES REALITZADES I
EL SEU GRAU DE CONSIDERACIÓ
Tal i com determina la legislació vigent en l’avaluació ambiental de plans i programes, en el
procés de tramitació del POUM de Vilanova de Prades s’han efectuat una sèrie d’exposicions
públiques i consultes als organismes i administracions afectades per tal de recollir i avaluar les
consideracions i esmenes al nou planejament.
Aquestes consultes s’han realitzat a les fases següents:
Avanç del pla: informació pública de l’avanç del pla i de l’ISA preliminar durant un
període de 30 dies. Simultàniament, es presentà la documentació anterior al DMAH qui
realitzar les consultes a l’administració i entitats oportunes.
Aprovació inicial: informació pública de l’ISA i del projecte del pla i consultes
establertes al document de referència durant un període de 45 dies.
Les actuacions que es dugueren a terme en la fase d’avanç del pla relacionades amb la
participació ciutadana foren:
S’anuncià el procés en els dos mitjans de comunicació escrita comarcal i en un
d’abast provincial.
S’utilitzà el sistema de veu pública per altaveus a la població i es posaren anuncis
en els llocs de més concurrència per informar del termini d’exposició pública.
Es publicà un anunci en el Butlletí Oficial de la Província.
La documentació es disposà a la pàgina web http://www.vprades.altanet.org i es
facilità una adreça de correu electrònic on presentar les al·legacions i consideracions
oportunes.
S’organitzà una reunió informativa oberta a tots els interessats per a informar de
l’inici de la fase de participació ciutadana de l’avanç del pla.
Les actuacions que es dugueren a terme en la fase d’aprovació inicial del pla relacionades
amb la participació ciutadana foren:
S’informà del procés d’exposició pública del projecte del pla i de l’ISA definitiu per
un període mínim de 45 dies mitjançant els sistemes habituals de comunicació de la
població.
Es disposà de la pàgina web de l’ajuntament de Vilanova de Prades i del correu
electrònic per tal de fer les consultes oportunes i al·legacions pertinents.
Es facilità un horari per a la consulta de la documentació a les oficines de
l’Ajuntament.
Pàgina 27 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
5.1.- ORIGEN DE LES APORTACIONS
El procés de participació ciutadana obert en la fase d’avanç del pla recollí un total de 8
al·legacions diferents per part de la població en general. A més a la reunió informativa oberta a
tots els interessats per a informar de l’inici de la fase de participació ciutadana de l’avanç del
pla hi assistiren 65 persones interessades.
El procés de participació ciutadana obert en la fase del projecte del pla en l’aprovació inicial
tingué lloc des del 30 d’abril del 2008 fins al 22 d’agost del 2008. Va suposar un total de 18
al·legacions diferents per part de la població en general.
Les següents taules resumeixen les consultes efectuades en les diferents fases de
participació ciutadana obertes a les administracions i organismes relacionats amb el POUM de
Vilanova de Prades.
Fase de l’avaluació
ambiental
Avanç del pla
CONSULTES A LES ADMINISTRACIONS AFECTADES
Administracions
consultades
DMAH. OTAA de Serveis
Territorials de Tarragona
DMAH. Àrea de Medi
Natural
ACA
Direcció General del
Paisatge
Secretaria del Paisatge
Direcció General del
Patrimoni Cultural
Serveis Territorials del
Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural
Servei Territorial
d’Urbanisme
Direcció General de
Qualitat Ambiental
Lliga per a la Defensa del
Patrimoni Cultural
(DEPANA)
Mediterrània - Centre
d’Iniciatives Ecològiques
Grup d’Estudi i Protecció
dels Ecosistemes del Camp
(GEPEC)
Grup Ecologista del
Vendrell i Baix Penedès
(GEVEN)
Ecologistas en Acción
SEO/BirdLife
Pàgina 28 de 41
Informes emesos per les
administracions
Data de l’emissió
dels informes
Document de referència 24/07/2007

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
El DMAH sol·licità, en l’avanç del pla, informes a diferents administracions i entitats públiques
afectades rebent consideracions de l’Àrea de Medi Natural i dels Serveis Territorials del
Departament de Medi Ambient. Aquestes consideracions es recolliren en el document de
referència emès.
Fase de l’avaluació
ambiental
Aprovació inicial
CONSULTES A LES ADMINISTRACIONS I ENTITATS AFECTADES
Administracions
consultades
Diputació de Tarragona.
Governació i Urbanisme
Entitat ecologista Escurçó
DPTOP. Secretaria de
Mobilitat
Departament d’Innovació,
Universitats i Empreses
DPTOP. Programa de
Planejament Territorial
Serveis Territorials del
Departament d’Educació
DPTOP. Serveis Territorials
d’Urbanisme
Direcció General de Xarxes
i Infraestructures de
Telecomunicacions
DMAH. DG de Promoció de
l’Habitatge
ACA
Pàgina 29 de 41
Informes emesos per les
administracions
Informe sobre l’aprovació
inicial del pla
Informe sobre l’aprovació
inicial del pla
Informe sobre l’aprovació
inicial del pla
Informe sobre l’aprovació
inicial del pla
Informe sobre l’aprovació
inicial del pla
Informe sobre l’aprovació
inicial del pla
Informe sobre l’aprovació
inicial del pla
Informe sobre l’aprovació
inicial del pla
Informe sobre l’aprovació
inicial del pla
Informe sobre l’aprovació
inicial del pla
Font: Ajuntament de Vilanova de Prades
Data de l’emissió
dels informes
02/06/2008
15/05/2008
27/06/2008
18/07/2008
17/07/2008
16/07/2008
28/08/2008
19/09/2008
03/10/2008
29/10/2008
La taula anterior mostra les administracions que han respost a les consultes efectuades en la
fase d’aprovació inicial del POUM de Vilanova de Prades. Ara bé, la totalitat d’administracions i
entitats que han estat consultades en aquesta fase han estat, a més de les anteriors:
Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya
Direcció General de Carreteres
Direcció General del Transport Terrestre
Direcció General d’Arquitectura i Paisatge
Direcció General de Patrimoni Cultural
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Direcció General del Comerç
Secretaria de l’Habitatge
Direcció General del Medi Natural
Centre de la Propietat Forestal
Consell Català de l’Esport

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Agència de Residus de Catalunya
Ajuntaments de Prades, Ulldemolins, Pobla de Cèrvoles, Vilosell, Vallclara i
Cornudella del Montsant
Entitats: GEPEC, Ecologistes en Acció de Catalunya, Mediterrània- Centre
d’Iniciatives Ecològiques i DEPANA
Cal esmentar que es realitzaren dues reunions amb els responsables dels Serveis Territorials
de Tarragona del DMAH per tal determinar millor les consideracions i requeriments d’aquest
organisme a la proposta de POUM.
Data Assistents Finalitat de la reunió
10/09/2007
14/11/2007
Laureà Giné Benaiges (DMAH) Consideracions en relació a les
Pere Magrané Fonts (L’Alzina SCP) aportacions del Document de
Marcel Rubio Girona (L’Alzina SCP) Referència
Laureà Giné Benaiges (DMAH)
Pere Magrané Fonts (L’Alzina SCP)
Marcel Rubio Girona (L’Alzina SCP)
Jacqueline Pacheco (Despatx Milà
arquitectes)
Josep Vilalta Serra (Alcalde de
Vilanova de Prades)
Joan Anton Font
Pàgina 30 de 41
Consideracions en relació a les
aportacions del Document de
Referència
Properament, s’efectuarà la consulta a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental del DMAH
mitjançant el lliurament de la present proposta de Memòria Ambiental per tal que s’emeti la
resolució pertinent.
5.2.- CONTINGUT I GRAU D’INCORPORACIÓ DE LES APORTACIONS DE CAIRE
AMBIENTAL AL PLA
5.2.1.- Consideració de les aportacions de les administracions afectades
Com s’ha esmentat anteriorment, s’han efectuat consultes a les diferents administracions
afectades en el planejament general en les fases de tramitació del POUM de Vilanova de
Prades.
5.2.1.1.- Avanç del pla
La primera de les consultades fou als Serveis Territorials de Tarragona del DMAH mitjançant
la sol·licitud d’emissió del Document de Referència. Les aportacions determinades per aquest
organisme i la seva incorporació en el pla es recullen en el capítol tercer i en el punt 4.2.1. del

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
present document. Alhora, el document de referència també va recollir les aportacions fetes per
l’Àrea de Medi Natural i dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient.
5.2.1.2.- Aprovació inicial
Les aportacions realitzades en la fase d’aprovació inicial del POUM de Vilanova de Prades
efectuades pels diferents òrgans del DMAH es mostren a les taules següents. Cal esmentar
que s’incorporen les aportacions de la Direcció General de Promoció de l’Habitatge tot i no tenir
estrictament una vessant ambiental.
Òrgans del DMAH Aportacions Incorporació en el pla
Direcció General de
Promoció de l’Habitatge
Ampliar les reserves mínimes per a
habitatges amb protecció oficial
previstes pel Pla.
Realitzar una memòria social amb
un estudi municipal de projeccions
demogràfiques.
Establir una normativa específica
per al sòl destinat a habitatges amb
protecció oficial a través d’una zona
o d’un subíndex.
Qualificar el sòl destinat a habitatge
de protecció pública als diferents
PAU.
Contemplar els terminis per a la
construcció dels habitatges
protegits.
Eliminar l’últim paràgraf de l’article
16 de les NU.
Contemplar i regular en les NU el
sistema d’habitatges dotacionals i
establir-ne les condicions
genèriques per a la seva futura
implantació.
Contemplar la creació i gestió del
Patrimoni Municipal de Sòl i
Habitatge.
En cas d’existir convenis, s’hauran
d’incloure en la documentació del
planejament i seran objecte
d’informe tècnic.
Pàgina 31 de 41
S’espera a avaluar la necessitat de la
concreció de l’aportació feta a la
documentació del POUM
S’espera a avaluar la necessitat de la
concreció de l’aportació feta a la
documentació del POUM
S’espera a avaluar la necessitat de la
concreció de l’aportació feta a la
documentació del POUM
S’espera a avaluar la necessitat de la
concreció de l’aportació feta a la
documentació del POUM
S’espera a avaluar la necessitat de la
concreció de l’aportació feta a la
documentació del POUM
Es realitza l’esmena
S’espera a avaluar la necessitat de la
concreció de l’aportació feta a la
documentació del POUM
S’espera a avaluar la necessitat de la
concreció de l’aportació feta a la
documentació del POUM
S’espera a avaluar la necessitat de la
concreció de l’aportació feta a la
documentació del POUM

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Òrgans del
DMAH
ACA
Aportacions Incorporació en el pla
Les actuacions sobre les masses d’aigua del
Riu Montsant i les masses d’aigües
subterrànies Prades-Alt Francolí i Priorat
hauran d’adoptar mesures per millorar-ne
l’Estat Ecològic.
Paral·lelament al POUM, s’hauran de fer
estudis hidrològics per preveure els volums
necessaris per garantir l’abastament.
Rectificar el punt 6 de l’article 85 de les NU
del POUM.
S’insta a l’Ajuntament de Vilanova de Prades
a regularitzar la situació concessional i
inscripció al Registre d’Aigües.
El desenvolupament del planejament derivat
caldrà tenir en compte el PSARU 2005 pel
que fa a la final ubicació de la EDAR de
Vilanova de Prades.
En el desenvolupament dels PA4 i PA6 caldrà
tenir en compte situar les edificacions a les
parts altes i allunyades de les valls.
Definir com a objectiu prioritari la preservació
dels espais de ribera del Riu Montsant.
Pàgina 32 de 41
S’incorpora l’aportació
S’incorpora l’aportació
Es realitza l’esmena
S’incorpora l’aportació
S’incorpora l’aportació
S’incorpora l’aportació
Es considera que els objectius
ambientals prioritaris fixats per
l’ISA ja recullen aquesta
preservació i protecció.
Administració o entitat Aportacions Incorporació en el pla
DPTOP. Programa de
Planejament Territorial
DPTOP. Secretaria de
Mobilitat
Tot i que el Pla Territorial Parcial del
Camp de Tarragona encara no és
vigent, es proposa la reducció de la
superfície del sòl urbà a un màxim
de 10,47 ha modificant el P.A.4.
Incorporar íntegrament a la
normativa del POUM l’article 2.7 de
les Normes d’ordenació territorial del
Pla territorial parcial i ajustar el deu
contingut a les determinacions que
se’n desprenen.
Corregir els plànols del POUM on es
grafien les zones PEIN amb els
terrenys inclosos dins de la Xarxa
Natura 2000.
Representar gràficament els
itineraris principals per a vianants
que han de connectar amb la
parada de tranport públic entre
d’altres.
Cal incloure que en carrers amb
velocitat màxima de 30 Km/h, el
itinerari principal de bicicletes pot
transcorre per la calçada.
S’avalua l’aportació tot i que es
considera que l’augment de sòl urbà és
poc significatiu respecte al màxim
considerat pel DPTOP.
S’incorpora l’aportació a la
documentació del POUM.
Es realitza l’esmena
S’inclou l’aportació a l’estudi d’avaluació
de la mobilitat generada pel POUM.
S’inclou l’aportació a l’estudi d’avaluació
de la mobilitat generada pel POUM.

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
De les taules anteriors es desprèn que l’equip redactor del POUM ha considerat la majoria de
les aportacions de caire ambiental realitzades per les administracions i entitats relacionades
amb el planejament general avaluat.
5.2.2.- Consideració de les aportacions derivades dels processos de consulta i
participació pública
Com ja s’ha detallat en el capítol 5.1. de la present memòria ambiental, la tramitació
ambiental del POUM de Vilanova de Prades ha recollit un seguit d’al·legacions i aportacions al
llarg de les fases de participació ciutadana al planejament. Cal esmentar, però, que la majoria
d’aquestes al·legacions no tenen una component ambiental sinó que fan referència a aspectes
concrets d’urbanisme. Així:
AVANÇ DEL POUM DE VILANOVA DE PRADES
Persona o entitat Aportacions Incorporació en el pla
Josep Mª Espasa
Domènech
Josep Ramon Guiu
Estopà
Es sol·licita l’exclusió d’una finca de
propietat municipal plantada amb pins
formant un bosc per part d’habitants de
la població dins del PP1. Es considera
que l’eliminació dels pins afectaria
greument el paisatge de la zona
Diferents aportacions en relació a
l’activitat de càmping en sòl no
urbanitzable, ja reconeguda per la C.U.T:
amb anterioritat
Pàgina 33 de 41
S’accepta totalment l’aportació i
s’elimina el PP1.
Totes les al·legacions s’accepten i
s’inclouen el la redacció de l’informe
considerant només les limitacions
existents en els espais protegits.
APROVACIÓ INICIAL DEL POUM DE VILANOVA DE PRADES
Administració o entitat Aportacions Incorporació en el pla
Organització ecologista
Escurçó
Josep Ramon Guiu Estopa
Artur Miró Palau
Es proposa incloure l’obligació
d’instal·lar energia solar als edificis i
aïllament tèrmic ja que es considera
insuficient la voluntat mostrada al
POUM.
Se sol·licita que els veïns del poble i
administració municipal decideixin el
creixement màxim del municipi.
Se sol·licita el canvi de qualificació
d’algunes parcel·les en SNU de
tipus forestal a rural per poder-hi
desenvolupar, en un futur, l’activitat
de càmping.
Se sol·licita canvis en una parcel·la
de qualificació del SNU per poder-hi
desenvolupar, en un futur, l’activitat
eqüestre
No s’inclou l’aportació ja que es
considera que la legislació en matèria
d’edificació i el Codi Tècnic d’Edificació
ja la recullen i que no és necessària
incloure-la a la normativa del POUM.
Els processos d’informació pública de
les diferents fases del POUM ja recullen
la possibilitat d’aportacions de la
població en aquest sentit.
Es resta pendent de valoració.
Es resta pendent de valoració.

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
6.- CONCLUSIONS DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ
6.1.- INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS EN LA VERSIÓ DEL PLA QUE
ES PROPOSA SOTMETRE A APROVACIÓ PROVISIONAL
La següent taula mostra el grau de compliment del pla aprovat inicialment per cada objectiu
determinat per l’Informe de Sostenibilitat Ambiental
Aspectes ambientals
rellevants
Existència d’espai mancat de
paràmetres d’ordenació
impedint la compactació
urbanística del nucli urbà i
presència d’espais de
possible creixement lax.
Existència de nombrosos
cursos hídrics al terme de
caràcter torrencial.
Tendència a l’augment de la
demanda d’aigua posant en
perill recursos existents i
manca de mesures d’estalvi.
Tendència a l’augment de la
generació de residus.
Un dels principals valors
existents al terme.
Un dels principals valors
existents al terme.
Necessitat de regular la
component paisatgística
característica del municipi en
les noves construccions.
Xarxa viaria adequada per
possibles creixements
municipals però mancada de
caracterització.
Manca de depuració
d’aigües residuals i no
separació de la xarxa de
sanejament i de pluvials.
Objectius
A-1: Evitar l’ocupació
innecessària del sòl
afavorint la compactació
del nucli urbà
B-1: Prevenir els riscos
hidrològics i minimitzar el
consum de recursos hídrics
D-1: Reduir l’ús de
materials i la generació de
residus
E-1: Mantenir la
biodiversitat i el patrimoni
natural present al territori
F-1: Conservar i millorar la
qualitat del paisatge del
terme i del municipi
A-2: Millorar la mobilitat
interna i externa del
municipi
B-2: Fomentar la
preservació i millora de la
qualitat de l’aigua
Pàgina 34 de 41
Determinacions del pla
aprovat inicialment
Sòl urbà concentrat sense
nuclis edificats disseminats.
Compactació dels espais buits
del sòl urbà
Creixement prioritzant la
tipologia “casa de poble”.
Creació de tipologies de
protecció dels ambients riberals
Concreció de mesures d’estalvi
hídric en les construccions,
espais verds i les activitats
agrícoles i ramaderes.
Documentació del POUM
encaminada cap aquest objectiu
en el camp urbanístic, agrícola i
ramader.
Establiment de mesures de
protecció i catalogació i
caracterització de noves
tipologies de SNU.
Creació de la tipologia “Sòl
PEIN (clau 22).
Planejament amb nombres
mesures definitòries per a la
protecció del paisatge urbà en
les noves construccions.
Creixement prioritzant la
tipologia casa de poble
característica de Vilanova de
Prades.
Catalogació del SNU mitjançant
claus diferents, definides i
caracteritzades àmpliament.
Caracterització de la xarxa
viària i elaboració de l’Estudi
d’avaluació de la mobilitat
generada del POUM.
Mesures reguladores en relació
a la qualitat de l’aigua i dels
aqüífers en els habitatges,les
activitats agrícoles i les
ramaderes
Grau de
compliment
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Aspectes ambientals
rellevants
Tendència a l’augment del
consum energètic derivat del
transport i de les
edificacions.
Bona qualitat de l’ambient
atmosfèric.
Poc reciclatge sobretot
associat a la naturalesa de
segones residències i
activitat turística.
Manca d’actualització del
catàleg del patrimoni cultural
del terme
Objectius
C-1: Limitar el canvi
climàtic i fomentar la
reducció del consum
energètic potenciant l’ús
d’energies netes
C-2:Prevenir les
contaminacions
acústiques, lumíniques,
d’olors i
electromagnètiques
D-2: Incrementar el
reciclatge i l’ús de
materials reciclats
F-2: Preservar el patrimoni
cultural de valor rellevant
Pàgina 35 de 41
Determinacions del pla
aprovat inicialment
Regulació de les activitats i les
seves emissions a l’atmosfera
Foment de la reducció del
consum energètic i de l’ús de
les energies netes en la
construcció.
Estudi d’avaluació de la
mobilitat generada pel POUM
amb criteris sobre la mobilitat
sostenible.
Adequació a la llei 6/2001
d’ordenació ambiental de
l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn.
Adequació a la llei 16/2002 de
protecció contra la
contaminació acústica.
Definició de regulació de les
activitats amb incidència de
generar olors.
Concreció de mesures
reguladores de les instal·lacions
generadores
d’electromagnetisme
Existència de mesures
concretes de foment de la
reutilització i reciclatge dels
residus.
Inclusió del Catàleg de cases i
masies en el medi rural i del
Catàleg de béns a protegir dins
de la documentació del POUM.
Grau de
compliment
De la taula anterior es pot concloure que tots els objectius definits per l’ISA presenten un alt
grau de compliment per part del planejament avaluat ja en la seva versió aprovada inicialment.
6.2.- ANÀLISI DE LA PREVISIÓ DELS IMPACTES SIGNIFICATIUS DEL PLA
6.2.1.- Impactes derivats de l’aplicació del pla
L’Informe de sostenibilitat Ambiental ha identificat i avaluat els probables efectes significatius
del pla sobre el medi ambient i sobre els objectius determinats. S’ha considerat tots els
paràmetres ambientals existents (sòl, cicle de l’aigua, ambient atmosfèric, energia, residus
biodiversitat, paisatge, patrimoni i qualitat de vida) i s’ha avaluat el tipus d’efecte segons sigui
“impacte positiu rellevant”, “impacte positiu lleuger”, “impacte neutre”, “impacte negatiu
moderat” o “impacte negatiu greu”.
A continuació es reprodueix la taula resum de l’ISA amb els impactes previstos.
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ
SÍ

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Qualitat
de vida
Patrimoni cultural
Paisatge
Biodiversitat
Residus
Energia
Ambient
atmosfèric
Cicle de l’aigua
Sòl
ACTUACIONS
Polígon d’actuació 1
Polígon d’actuació 2
Polígon d’actuació 3
Polígon d’actuació 4
Pàgina 36 de 41
Polígon d’actuació 5
Polígon d’actuació 6
Creació d’una àrea industrial
en sòl urbà
Impacte positiu rellevant Impacte positiu lleuger Impacte neutre
Impacte negatiu moderat mpacte negatiu greu
Caracterització i tipificació del sòl
no urbanitzable
Tal i com ja conclou l’ISA, els paràmetres ambientals més afectats són l’energia, els residus i
el cicle de l’aigua ja que generalment les actuacions destinades a un augment constructiu i de
població impliquen sempre un efecte directe sobre aquests paràmetres ambientals. Ara bé,
també cal destacar que la auqlitat de vida, biodiversitat, patrimoni cultural i el paisatge son
factors que es veuen beneficiats de manera positiva lleugera i rellevant.

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
6.3.- DETERMINACIONS PER A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS INSTRUMENTS
QUE DESENVOLUPIN O ES DERIVIN DEL PLA
Caldrà que els instruments de planejament derivats d’aquest pla general també avaluïn la
seva adequació als objectius fixats i se sotmetin a l’avaluació ambiental que està determinada
en la legislació vigent en el moment de formular-los.
Tal i com detalla la Disposició Transitòria Sisena del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol
pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, hauran de sotmetre’s al procés
d’avaluació ambiental de plans i programes reflexat a l’article 115 del Decret 305/2006 els
instruments següents:
Els plans parcials de delimitació.
El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de
construccions destinades a les activitats de càmping.
El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable
d’equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.
El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable
d’instal·lacions i obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d’estacions de
subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis a la xarxa viària.
Els instruments de planejament i llurs modificacions que estableixin el marc per a
autoritzar projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el que
estableix la legislació sectorial.
Per altra banda, les Normes Urbanístiques del POUM de Vilanova de Prades també
dictaminen les consideracions ambientals que regeixen els diferents instruments de
planejament derivats i el desenvolupament de les diverses actuacions previstes. Concretament,
l’Annex2 sobre l’ordenança de regulació de la incidència de les activitats sobre l’entorn i el medi
ambient. Concretament, els aspectes detallats són:
Soroll i vibracions
Contaminació atmosfèrica
Aigües residuals
Residus
Extraccions d’àrids, terres, minerals
Càrrega i descàrrega
Olors
Radiacions electromagnètiques
Risc d’incendis i d’explosió
Pàgina 37 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
Els 6 polígons d’actuació determinats al POUM es caracteritzen mitjançant diversos articles,
concretament al capítol III de Regulació i desenvolupament en sòl urbà.
6.4.- CONCRECIÓ DEL SEGUIMENT DEL PLA
6.4.1.- Indicadors ambientals de seguiment
Els indicadors ambientals definits compleixen els següents paràmetres:
Són fàcilment mesurables de manera que la dificultat de mesura és baixa i, en
conseqüència, també el seu cost econòmic.
Són pràctics i comprensibles per tal que siguin fàcilment entesos per la població en
general sense necessitat de coneixements tècnics elevats.
Són descriptius de manera que la informació que proporcionen és àmplia.
Els indicadors ambientals que el pla considera són els següents:
1. Grau de desenvolupament del planejament
Descripció:
Determina quin és el grau de desenvolupament real del POUM
respecte al màxim previst
Periodicitat: Anual
Tendència desitjada És determinada per la voluntat municipal de creixement
Fórmula de càlcul
Habitatges actuals construïts
x 100
Habitatges actuals + potencials
2. Compactació del municipi
Descripció:
Determina la tendència a la compactació del municipi i a la seva
densificació.
Periodicitat: Anual
Tendència desitjada disminució
Fórmula de càlcul
sòl urbà + sòl urbanitz. + sòl ocupat per sistemes en SNU
Nombre d' habitants
3. Proximitat als serveis bàsics
Descripció:
Mostra la població que disposa de serveis, equipaments, zones
verdes,... a menys de 500 m
Periodicitat: Anual
Tendència desitjada Augment aproximant-se al valor 100
Fórmula de càlcul
Població amb serveis a menys de 500m
x 100
Població total
Pàgina 38 de 41

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
4. Índex d’ocupació del sòl
Descripció:
Mostra i avalua les previsions de creixement en relació al sòl
urbà existent
Periodicitat: Anual
Tendència desitjada Com més s’aproxima a 100, més saturació del sòl
Fórmula de càlcul
Punt d' enllumenat públic adequats a la legislació
Punts d' enllumenat totals
5. Grau d’adaptació de l’enllumenat públic
Pàgina 39 de 41
x 100
Descripció:
Mostra la població que disposa de serveis, equipaments, zones
verdes,... a menys de 500 m
Periodicitat: Anual
Tendència desitjada Aproximació al valor de 100
Fórmula de càlcul
Punt d' enllumenat públic adequats a la legislació
Punts d' enllumenat totals
6. Abastament d’aigua municipal
Descripció:
Avalua el consum d’aigua que prové de la xarxa de
subministrament municipal
Periodicitat: Mensual i anual
Tendència desitjada Disminució
Fórmula de càlcul
Abastament d' aigua municipal total
Nombre d' habitants x 365
7. Aigües residuals depurades
Descripció:
Mostra el percentatge de població connectades a la xarxa de
depuració de les aigües residuals
Periodicitat: Anual
Tendència desitjada Augment
Fórmula de càlcul
Població connectada a la xarxa de sanejament
Nombre d' habitants totals
8. Consum total d’energia
Descripció: Mostra el total d’energia consumida al municipi
Periodicitat: Anual
Tendència desitjada Disminució
Fórmula de càlcul
Consum total anual d' energia
Nombre d' habitants totals x 365
9. Recuperació de residus municipals domèstics
x 100
x 100
Descripció:
Determina el percentatge de residus recollits mitjançant la
recollida selectiva respecte el total de recollits
Periodicitat: Anual
Tendència desitjada Augment, aproximant-se a 100
Kg anuals de residus domèstics recollits selectivament
Fórmula de càlcul Kg anuals de residus recollits
100
x

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
10. Protecció d’espais d’interès natural
Mostra la proporció dels espais amb algun tipus de protecció al
Descripció:
municipi respecte els espais amb valor ecològic elevat existents
al municipi
Periodicitat: Anual
Tendència desitjada Augment
Fórmula de càlcul
Superfície espais protegits
Superfície d' espais amb valor ecològic rellevant
11. Tipus d’hàbitats existents al municipi
Descripció:
Avalua la diversitat paisatgística del municipi així com la seva
importància relativa
Periodicitat: Anual
Tendència desitjada Augment
Fórmula de càlcul
Superfície ocupda per cada hàbitat existent
Superfície total municipal
Pàgina 40 de 41
x 100
x 100
Es considera que els indicadors proposats i detallats en el pla són suficients donades les
característiques del terme municipal al que fan referència.
6.4.2.- Modalitat de seguiment
L’Informe de Sostenibilitat Ambiental determina com haurà de ser la modalitat de seguiment
del compliment de totes les determinacions del pla. Així, el promotor del planejament, en
aquest cas l’Ajuntament de Vilanova de Prades, haurà de nomenar un director ambiental del
pla que serà l’encarregat de dur-ne a terme les tasques de seguiment ambiental. Aquest
director serà qui emetrà els informes sobre el seguiment amb la periodicitat que estableixi la
resolució de l’avaluació ambiental corresponent i els remetrà al propi Ajuntament de Vilanova
de Prades i a l’òrgan ambiental.
El nomenament del director ambiental es realitzarà un cop el POUM sigui aprovat
definitivament. Per assegurar la capacitat tècnica i objectivitat d’aquesta figura de seguiment el
director haurà de ser un tècnic extern qualificat o, en el cas que sigui un treballador del propi
Ajuntament, que el seu informe sigui validat per un professional qualificat extern abans de ser
presentat a l’òrgan ambiental.
La periodicitat de càlcul serà detallat en la descripció de cadascun dels paràmetres de control
determinats. De totes maneres es considera que, per la naturalesa i característiques del
municipi, l’emissió i presentació de l’informe de verificació corresponent es realitzi en períodes
de 8 anys.

PERE MAGRANÉ FONTS, biòleg col·legiat núm. 21122-C
Memòria ambiental del POUM de Vilanova de Prades (Conca de Barberà)
VISAT DEL COL·LEGI OFICIAL DE BIÒLEGS DE CATALUNYA
Títol del projecte: MEMÒRIA AMBIENTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE VILANOVA DE PRADES (CONCA DE BARBERÀ)
Localització: VILANOVA DE PRADES (CONCA DE BARBERÀ)
Nom del client: AJUNTAMENT DE VILANOVA DE PRADES
Data: 16 DE FEBRER DE 2009
Empresa: PERE MAGRANÉ FONTS (Corylus, projectes de medi ambient)
NIF: 39876299 A
Pere Magrané Fonts (biòleg col·legiat núm. 21122-C)
CORYLUS, projectes de medi ambient
C/ Major, 12
43350 – Les Borges del Camp
Pàgina 41 de 41

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
ESTUDI DE MOBILITAT
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 31

ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT
GENERADA PEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA
DE PRADES

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ............................................................................4
2. NORMATIVA DE REFERÈNCIA ...............................................5
3. REFERÈNCIA TERRITORIAL DEL MUNICIPI......................6
4. DETERMINACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA..............8
4.1. SECTORS DE CREIXEMENT ....................................................................... 15
5. XARXA VIÀRIA ........................................................................... 18
5.1. DESCRIPCIÓ DE LA XARXA VIÀRIA ACTUAL .................................... 18
5.1.1. Xarxa viària interurbana ............................................................................ 18
5.1.2. Xarxa viària del nucli urbà ........................................................................ 19
5.2. PROPOSTA DE XARXA VIÀRIA DEL NUCLI URBÀ DE
VILANOVA DE PRADES................................................................................ 29
5.2.1. Actuacions concretes................................................................................. 30
5.3. PROPOSTES PER A LA XARXA VIÀRIA DELS VIALS DELS NOUS
POLÍGONS D’ACTUACIÓ ............................................................................. 35
5.3.1. Criteris generals d’actuació ....................................................................... 35
5.3.2. Definició de la nova xarxa viària de creixement segons els nous
paràmetres de mobilitat i accessibilitat................................................... 36
5.3.3. Mesures de recomanació per a la creació d’aparcaments: .................... 36
5.3.4. Actuacions concretes................................................................................. 37
5.4. PROPOSTES PER A LA XARXA VIÀRIA INTERURBANA................. 37
6. TRANSPORT PÚBLIC ...............................................................38
6.1. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL........................................................ 38
6.1.1. Autobús ....................................................................................................... 38
6.1.2. Ferrocarril.................................................................................................... 40
6.2. PREVISIÓ DE LA XARXA D’ITINERARIS PER AL TRANSPORT
COL·LECTIU DE SUPERFÍCIE I REPRESENTACIÓ
CARTOGRÀFICA .............................................................................................. 40
6.2.1. Actuacions concretes................................................................................. 41
2

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
7. CRITERIS GENERALS PER A UNA MOBILITAT
SOSTENIBLE..............................................................................43
8. CONCLUSIÓ ...............................................................................46
9. ANNEXOS ...................................................................................48
3

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
1. INTRODUCCIÓ
El present estudi de mobilitat generada s’inclou com a documentació del Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vilanova de Prades, d’acord
amb el que s’estableix el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei d'Urbanisme.
En els darrers anys s’ha evidenciat la necessitat d’incorporar en el procés de
planificació territorial l’estudi de la mobilitat. L’ús massiu del vehicle privat ha
originat un disseny i gestió d’un sistema viari que ha tingut com a prioritat màxima el
trànsit d’aquests vehicles en detriment d’altres usos més sostenibles.
Per propiciar un canvi de tendència s’han desplegat una sèrie de normatives a tenir
en compte a l’hora de dibuixar i gestionar les infraestructures de transport.
Els objectius d’aquest estudi són:
Conèixer les característiques de la mobilitat del municipi.
Estimar la mobilitat que generarà el nou planejament urbanístic.
Identificar la xarxa d’itineraris principals per a vianants, transport
col·lectiu, bicicletes i vehicles privats.
Identificar els punts crítics del sistema de mobilitat i proposar les
mesures necessàries per millorar-ne les condicions i l’accessibilitat.
Dissenyar les propostes d’actuació convenients.
L’estudi es planteja des d’una visió sostenible del creixement urbà i d’ordenació del
territori. Així, es proposaran mesures que conjuguin les necessitats atenent a criteris
de sostenibilitat.
4

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
2. NORMATIVA DE REFERÈNCIA
A continuació es presenta un resum de normatives de mobilitat que són referència
per al present estudi:
- Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25
de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya.
- Llei 9/2003, de 13 de juny, de la Mobilitat.
- Decret 305/2006, de 18 de juliol, Reglament de la Llei d’Urbanisme; article
71: Estudi d’avaluació de la mobilitat generada.
- Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels Estudis d’avaluació
de la mobilitat generada.
- Decret 362/2006, de 3 d’octubre, pel qual s’aproven les Directrius nacionals
de mobilitat.
El present estudi de mobilitat generada pretén donar compliment al que disposa la
normativa vigent.
5

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
3. REFERÈNCIA TERRITORIAL DEL MUNICIPI
El terme municipal de Vilanova de Prades es troba situat a l'extrem sud-oest de la
Conca de Barberà, al límit amb el de les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp, i sota
els cingles de la serra de la Llena, on es troben els punts geogràfics més alts (entre
800 i 1.000 metres d'altitud): la punta del Curull (1.023 m.) i l'Abellà (1.002 m. d'alt).
L’altitud mitjana és de 889 m.
L'orografia és molt accidentada i apareix drenada pel riu de Prades o de Montsant, el
qual rep, per la dreta, les aigües dels barrancs de Mataró, de la Coma i del mas d'en
Freixes i, per l'esquerra, els d’Anover, de Badarreig, dels Lladres, dels Enllosats i dels
Segalassos. Hom troba un bon nombre de fonts aprofitades per a l'agricultura i la
ramaderia.
El terme és travessat per la carretera local d'Ulldemolins a Vallclara, amb un brancal
que enllaça amb la carretera de l'Espluga de Francolí.
La seva economia és bàsicament agrícola i ramadera, encara que el 1992 es va
inaugurar un càmping de 1a. categoria i una casa de colònies que poden suposar la
dinamització econòmica del poble.
És un dels famosos pobles d’estiueig de la comarca que es veu afavorit per la seva
climatologia suau. Principalment se’l coneix com un poble productor de castanyes
tot i que l’avellaner és el cultiu més estès.
6

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Actualment estan empadronades 149 persones, 6 persones més que les
empadronades l’any 1998.
Figura 1.- Evolució de població de Vilanova de Prades. Font: Idescat. Padró municipal d’habitants
(1998-2006).
El municipi de Vilanova de Prades, al quedar emmarcat per la serra de la Llena, i
l’orografia que l’envolta, ha tingut un creixement condicionat que ha donat com a
resultat un tipus d’assentament concentrat, aprofitant els sectors de territori més
favorables per a la construcció.
El nombre d’habitatges total de tot el municipi ascendeix a 133 l’any 2001 (dades de
l’IDESCAT). Aquests responen a una diferent tipologia depenent del seu ús que pot
ser convencional, secundari o bé deshabitat.
Segons el cens per tipus d’habitatges del 2001 (IDESCAT), existeixen 51 habitatges
de caràcter convencional (38,6% del total), 62 de secundaris (47% del total) i 19 de
deshabitats (14,4% del total).
7

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
4. DETERMINACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA
Per determinar la mobilitat que originaran els diferents usos, es calcula una
estimació del nombre de desplaçaments que es generaran en funció del nombre
d’habitatges, superfícies i dels usos permesos en el planejament.
Per totalitzar el nombre de viatges generats/dia s’han aplicat els següents paràmetres
específics per a cada ús segons les dades del POUM.
Viatges generats/dia
Ús habitatge 7 viatges/habitatge o 3 viatges/persona
Equipaments 20 viatges/100 m 2 de sostre
Ús càmping 7 viatges / plaça
Zones verdes 5 viatges/100 m 2 de sòl
Taula 1.- Paràmetres d’estudi emprats per al càlcul de la mobilitat generada 1 .
Amb el càlcul del nombre de viatges generats/dia s’establirà una gradació de les àrees
amb més concurrència de trànsit. En funció de l’anàlisi d’aquests valors i amb la base
de la normativa vigent aplicable s’estudiarà la necessitat de condicionament dels
eixos viaris existents i projectats, garantint així una adequada distribució d’usos que
permeti actuar cap a una la mobilitat sostenible.
Se seguirà també aquest criteri per dissenyar les noves propostes de xarxa d’itineraris
per a vianants, transport públic, bicicletes i vehicles privats, que transcorreran per
aquests eixos. Les propostes respondran a les necessitats de transport i mobilitat,
prioritzant conceptes com la proximitat i l’accessibilitat.
1
Segons la Regulació dels Estudis d’avaluació de la mobilitat generada. Decret 344 / 2006, de 19 de
setembre.
8

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
A la taula següent es calcula l’estimació de viatges generats en funció del nombre
d’habitatges, superfícies i dels usos existents en l’actualitat.
Zonificació segons
POUM
VILANOVA
DE PRADES,
NUCLI
URBÀ
HAB. Habitatges
principals
HAB. Habitatges
secundaris
EQ. 1 Equipament
(Església)
EQ. 2 Equipament
(Centre
Social)
EQ. 3 Equipament
(Esportiu)
Usos Superfície
Taula 2.- Estimació de viatges generats/dia segons zonificació actual.
Els càlculs s’han realitzat utilitzant els paràmetres establerts en el decret anteriorment
esmentat, amb excepció d’alguns casos on s’ha estimat oportú aplicar-hi una ràtio
diferent a causa d’alguns aspectes singulars que condicionen la mobilitat d’aquell ús.
9
Nombre
places/
persones
Número
Estimació de
desplaçaments/dia
habitatges Generats Totals
51 178 357
62 216 432
520 52 104
431 43 86
12206 305 610
EQ. 4 Ajuntament 110 11 22
TUR.. Càmping 538 1883 3766
IND. Industrial 4055 101 203
Total 5580

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
S’ha de tenir present que equipaments com l’equipament esportiu, presenten una
ocupació de sòl elevada (pistes d’esports varis), però la mobilitat generada real diària
és molt baixa. Per aquest motiu se li aplica una ràtio de 5 viatges/m2 de sòl.
El càmping és l’ús que genera, amb diferència, una mobilitat més elevada. La seva
ocupació davalla a l’hivern, però en època turística alta, caps de setmana, festius i
període estival, la seva ocupació es total. Per aquest motiu, es vol fer notar que
aquest equipament marcarà la mobilitat del municipi.
Passa el mateix amb els altres equipaments, que entre setmana preveuen una
mobilitat més baixa que per a caps de setmana i festius.
Els resultats obtinguts no responen exactament a la realitat diària de la
mobilitat zonal del municipi, que és molt inferior. Una sèrie de motius
incideixen en la variabilitat d’aquestes dades, com és la població flotant i el turisme.
S’ha de tenir en compte que els valors de mobilitat varien per a dies laborables i
festius. Els condicionants que originen aquesta significativa diferència són:
- Afluència de la població que disposa d’habitatge al municipi.
S’ha de tenir en compte que els caps de setmana i els dies festius el municipi
rep la població que resideix els dies laborables a altres municipis i en caps de
setmana i dies festius es desplaça a Vilanova de Prades perquè hi té el seu
habitatge. Com s’ha apuntat anteriorment, en el cens d’habitatges del 2001 del
municipi de Vilanova de Prades, dels 133 habitatges totals, 62 habitatges
estaven classificats de tipus secundari, ocupats temporalment en caps de
setmana, festius o vacances. Per tant, la mobilitat generada per aquests
habitatges s’hauria de tenir en compte únicament durant aquests períodes
temporals.
10

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
- Elevada afluència de visitants de cap de setmana, festius i vacances.
Les característiques geogràfiques i rurals del municipi han propiciat que el
sector turístic es converteixi en una font de dinamització per a l’economia del
municipi. Per tant, el turisme és un factor que intervé en l’augment de la
mobilitat del municipi.
Per analitzar la capacitat turística, es comptabilitzaran les places de què
actualment disposen els diferents allotjaments turístics:
- 1 Càmping: 538 places (per Setmana Santa i temporada alta d’agost,
l’ocupació de l’equipament és total, segons dades del mateix
establiment).
- 3 Cases rurals: 12 places en total.
Amb el coneixement d’aquests condicionants es poden interpretar amb millor
exactitud les dades obtingudes i extreure les següents conclusions:
- La mobilitat que genera part del nucli urbà de Vilanova de Prades es pot
dir que defineix la tendència diària de mobilitat de la població resident i és
reflex de la seva mobilitat obligada; 44 viatges per motiu de treball i 9
viatges per motiu d’estudi (Idescat, 2001). Aquest valor s’incrementa amb
la mobilitat no obligada.
- Els equipaments turístics són espais importants generadors de mobilitat al
municipi, concretament el càmping, que marcaran les puntes en les IMD
de trànsit per a caps de setmana, festius i període estival.
- Un gran nombre de les zones considerades com a habitatges de segona
residència mantindrien una mobilitat baixa en dies laborables i un
increment important en caps de setmana i vacances.
D’aquesta manera es pot concloure que les dades obtingudes de mobilitat generada
pels diferents usos del planejament s’han d’interpretar per als dies de màxima
ocupació del municipi.
11

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Quant a la mobilitat residència-treball a l’interior del nucli, els desplaçaments es fan
principalment en vehicle privat i a peu. Els desplaçaments interns del municipi
representen un 36% (16 en nombres absoluts) del total de desplaçaments. Per
desplaçar-se a d’altres municipis, el vehicle privat és l’únic mode de transport utilitzat
en la totalitat dels desplaçaments.
Desplaçaments interns de Vilanova de Prades
Residència - Treball (2001)
No es desplaça
20%
Altres mitjans
13%
A peu 7%
12
Vehicle privat
60%
Figura 2.- Mobilitat del municipi de Vilanova de Prades. Font: Idescat. Mobilitat obligada: treball,
estudis. Any 2001.
El 64% restant dels desplaçaments (28 en nombres absoluts) són interurbans.
En relació amb la distribució del flux de mobilitat interurbana, Montblanc és el
municipi de principal destinació dels viatges originats des de Vilanova de Prades,
amb el 36% dels desplaçaments a altres municipis. 2
Una altra destinació a destacar és el municipi de Vallclara, amb un 21% dels
desplaçaments. El percentatge restant es distribueix pels municipis de Tarragona,
l’Espluga del Francolí, la Pobla de Mafumet, Sarral, Vimbodí o Vinyols i els Arcs,
amb un 7% cadascun.
2 Idescat. Mobilitat interurbana. Any 2001.

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
A continuació es presenta un gràfic on s’aprecia territorialment aquesta distribució
de flux de mobilitat residència-treball amb vehicle privat.
Figura 3.- Desplaçaments residència-treball. Distribució per mitjans de transport. Municipi de
Vilanova de Prades l’any 2001. Font: Idescat. Mobilitat obligada, desplaçaments. Desplaçaments a
fora només individual.
Quant a la mobilitat residència-estudi, segons les dades de l’Idescat del 2001, tan sols
hi ha una persona censada a Vilanova de Prades de més de 16 anys que no treballa i
que fa un desplaçament intern al municipi per motius d’estudi, i el realitza amb
vehicle propi.
El total de desplaçaments generats amb destinació a altres municipis per motius
d’estudi és de 7, obtenint una majoria el municipi de Tarragona (5 persones, 2 amb
transport només col·lectiu). Segons dades de l’Idescat, de les 2 altres persones una es
desplaça a Montblanc (vehicle propi), i l’altra a Barcelona.
13

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
El gràfic de la seva distribució de flux de mobilitat territorial residència-estudi es
mostra a continuació:
Figura 4.- Desplaçaments residència-estudi. Distribució per mitjans de transport. Municipi de
Vilanova de Prades l’any 2001. Font: Idescat. Mobilitat obligada, desplaçaments. Desplaçaments a
fora total.
La motorització de Vilanova de Prades
La taxa de motorització de Vilanova de Prades és de 658,06 vehicles per cada 1.000
habitants3. Aquesta és una taxa significativa per diferents motius, entre els quals, la
llunyania a un nucli urbà més ben dotat de serveis i equipaments i la manca d’una
oferta de transport públic adequada, ha originat que la població anés adquirint
vehicles i es consolidés una dependència total de l’ús d’aquest mode de transport
mitjançant el vehicle privat.
3 Idescat. Índex de Motorització 2005.
14

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Figura 5.- Índex de motorització de Vilanova de Prades. Font: Idescat. Índex de Motorització
1991-2005.
L’augment de l’índex de motorització el 2005 respecte de l’any anterior va ser d’un
13,53%.
4.1. SECTORS DE CREIXEMENT
El municipi presenta una sèrie d’àmbits de creixement. En aquest apartat
s’estudiaran concretament els nous espais urbans previstos i es determinarà la
mobilitat que generaran aquestes àrees de creixement (veure el plànol 2).
El sistema de càlcul i representació és el mateix que s’ha efectuat per al punt anterior.
15

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
PA.1
PA.2
PA.3
PA.4
PA.5
PA.6
Total
Sectors de
creixement
Previsió de la mobilitat generada en els sectors de creixement
Usos Superfície
sostre
16
Número
habitatges
Estimació de
desplaçaments / dia
Generats Totals
HAB. Habitatge 63 220 441
HAB. Residencial 1549,15 77 155
EQ. Equipament 637,5 63 127
PJ. Parcs i jardins 2734,6 68 137
HAB. Habitatge 36 126 252
EQ. Equipament 862,8 86 173
PJ. Parcs i jardins 987,7 24 49
HAB. Residencial 403,6 20 40
PJ. Parcs i jardins 544,4 13 27
HAB. Habitatge 31 108 217
HAB. Residencial 1704,3 85 170
PJ. Parcs i jardins 2619 65 131
HAB. Habitatge 4 14 28
PJ. Parcs i jardins 443,6 11 22
HAB. Residencial 864 43 86
PJ. Parcs i jardins 872,8 22 44
Taula 3.- Estimació de viatges generats/dia dels sectors de creixement del municipi de Vilanova de
Prades.
Es preveu que en les noves àrees de creixement per al nucli poblacional de Vilanova
de Prades, s’hi edifiquin 155 habitatges. Per a aquests nous àmbits urbans es
proposarà una tipologia de nous carres adequats a la normativa de mobilitat actual,
per tal d’aconseguir una correcta accessibilitat i distribució d’usos satisfactòria amb
les noves necessitats de la ciutadania, afavorint una millor qualitat de vida.
2099

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Aquestes dades de mobilitat generada han d’ajudar també a elaborar propostes de
millora del transport públic, a fi de garantir l’accessibilitat i la demanda de les noves
àrees de creixement urbà. Les noves infraestructures s’han de dissenyar també per
resoldre problemes puntuals de mobilitat, de congestió de trànsit per a hores punta i
de mobilitat de pas.
El plànol 2 mostra la representació dels valors de mobilitat generada resultants de la
taules 2 i 3. Es poden apreciar les zones de creixement del municipi i la previsió de
mobilitat total diària que generaran. Una sèrie de taules representaran les dades de
mobilitat generada i s’ubicaran en la zona de referència. Aquests viatges s’atribueixen
al total de la zona urbana assignada.
Com ja s’ha explicat anteriorment els resultats obtinguts no responen exactament a la
realitat diària de la mobilitat zonal del municipi i s’haurà d’interpretar segons els
criteris abans especificats.
17

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
5. XARXA VIÀRIA
5.1. DESCRIPCIÓ DE LA XARXA VIÀRIA ACTUAL
5.1.1. Xarxa viària interurbana
El sistema de comunicació viari intermunicipal s’articula principalment en dos eixos,
les carreteres TV-7004 i la TV-7005, mentre que la resta conformaria la xarxa de vies
urbanes de segon nivell, camins i pistes forestals.
A la imatge següent es pot apreciar el recorregut d’aquestes vies.
Figura 6.- Detall del recorregut dels dos eixos de carreteres: TV-7004 i TV-7005.Font: ICC.
Carretera TV-7004
Carretera local convencional d’una calçada que té origen a la carretera C-242, a
Ulldemolins, i acaba a la carretera N-240 a Vimbodí. La longitud total és de 21,7 km.
Asfaltada amb bones condicions i delimitació de carrils, un per sentit.
La Diputació de Tarragona té la competència d’aquesta via.
18

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Carretera TV-7005
Carretera local convencional d’una calçada que té origen a la carretera T-700 a
Prades, i acaba a la carretera T-7004 a Vilanova de Prades. La longitud total és de 3,7
km. Asfaltada sense delimitació de carrils.
La Diputació de Tarragona té la competència d’aquesta via.
Xarxa viària interurbana de segon nivell
Es considera com a xarxa de segon nivell la resta de vials interns del municipi,
camins i pistes forestals de titularitat municipal o privada.
5.1.2. Xarxa viària del nucli urbà
La xarxa viària del nucli urbà presenta unes característiques que vénen definides per
la morfologia provinent de les antigues estructures de camins, horts, escorrenties i
recs d’aigua, amb poques alineacions contínues de façana que condicionaren les
característiques i amplades dels carrers.
En aquest apartat s’analitza l’estat actual de la xarxa viària existent en el nucli urbà,
destacant-hi els punts febles amb la finalitat de proposar accions per corregir-los i
millorar-ne les condicions, accessibilitat i seguretat.
Com ja s’ha apuntat anteriorment, els diferents espais urbans que conformen els
diferents àmbits urbanitzats del municipi de Vilanova de Prades responen a una
diferent tipologia segons l’antiguitat i el seu ús: habitatges convencionals,
equipaments i zona de càmping. En la majoria de casos les característiques de les
infraestructures viàries de cada àmbit responen a la tipologia d’espai urbà per on
transcorren.
19

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
En el plànol següent es presenta un recull de fotografies corresponents a l’estat
actual de la xarxa viària del nucli urbà. En aquesta selecció d’imatges es poden
observar i relacionar els diferents carrers que responen a la tipologia que s’establiran
en aquest apartat.
20

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Figura 7.- Selecció de fotografies de la xarxa viària del municipi de Vilanova de Prades
21

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Número d’identificació
en el plànol
Taula 4.- Llista dels carrers del nucli de Vilanova de Prades
S’ha agrupat la xarxa de carrers en relació a la jerarquia existent:
Carrer principal de la xarxa viària del nucli
Carrers secundaris de la xarxa viària del nucli antic
Carrers nous o de recent remodelació
A.- Carrer principal de la xarxa viària del nucli
Nom del carrer o plaça
1 Carrer Camp de Poblet
2 Carrer Antoni
3 Carrer de la Font
4 Carrer Nou
5 Travessera carrer Major
6 Carrer Portell
7 Carrer Major
8 Carrer Sant Josep
9 Travessera carrer Sant Salvador
10 Plaça l’Església
11 Carrer del Castell
Com s’ha esmentat anteriorment, un dels vials bàsics que connecten Vilanova de
Prades amb el seu entorn és la carretera TV-7004 o carretera d’Ulldemolins a
Vimbodí. Aquest vial és el que manté una intensitat de trànsit més elevada, aportant
la majoria d’entrades i sortides del municipi.
Aquesta via, pel seu traçat i característiques de la mateixa infraestructura, com la
delimitació senyalitzada dels carrils i el bon estat de l’asfalt, la converteixen en la
connexió més accessible a la xarxa principal de carreteres.
22

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
La carretera TV-7004 travessa el nucli d’est a oest dividint en dos el nucli urbà i
convertint-se en l’eix vertebrador de la mobilitat d’aquest.
El traçat pel nucli queda dividit en dos trams diferenciats; el primer tram, anomenat
carrer Antoni, és el tram d’accés al poble des de la rotonda situada al nord-est del
nucli, i el segon tram, més estret, s’anomena carrer Major i dóna servei d’entrada i
sortida a la mobilitat per la part occidental del nucli.
Es destaquen per a cada tram una sèrie de característiques que els diferencia:
- Carrer Antoni:
Manté una amplada de secció de 6 metres, tot i que en certs punts s’estreny
lleugerament. Existeix una senyalització horitzontal bàsica que defineix l’ús
per a vehicles i per a vianants.
En els primers metres d’aquesta via, presenta una secció més ampla, condició
que és aprofitada per aparcar els vehicles en els marges de la calçada, obligant
als vianants a circular pels carrils de vehicles.
La manca de definició d’usos amb una senyalització adequada d’informació i
de limitació, ofereix una situació de confusió pels usuaris de la via, donant
lloc a una indisciplina en l’aparcament i a la conseqüent inseguretat viària. Es
detecta també la mancança de passos de vianants.
Ressalta que aquesta via rep la mobilitat de pas intermunicipal i que
actualment no existeix cap altra infraestructura en el municipi que serveixi
d’alternativa per a desviar aquest trànsit.
En les següents imatges es poden apreciar un exemples clars que mostren la
confusió viària descrita en aquesta via.
23

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Figura 8.- Imatge de l’accés al carrer Antoni.
Figura 9.- Imatge d’un tram del carrer Antoni.
24

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
- Carrer Major:
Manté una amplada de secció irregular degut a que el traçat està condicionat a
la distància entre façanes dels habitatges, que en molt punts no supera
l’amplada de 3,8 metres, tenint capacitat únicament per un sòl carril. Tot i
això, la via presenta dos sentits de circulació de vehicles i suporta com s’ha
especificat anteriorment, trànsit de pas interurbà.
A causa de l’amplada del carrer, els usos estan compartits però no es disposa
d’una senyalització clara de prioritats.
La imatge següent mostra un dels punts conflictius de trànsit per amplada
insuficient. En concret és el tram d’accés a l’ajuntament i l’església.
Figura 10.- Imatge del carrer Major.
Com es pot observar, existeixen problemes de mobilitat dels vehicles que hi
transiten, amb manca de senyals reguladores del trànsit.
25

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
B.- Carrers secundaris de la xarxa viària del nucli antic
Aquesta tipologia comprèn els carrers interns del nucli urbà, que són estrets i
tortuosos. La majoria estan asfaltats i presenten circulació rodada en tots dos sentits.
La baixa mobilitat d’aquests carrers no presenta problemes a nivell de servei a l’hora
de transitar per aquestes vies, però certament les dotacions infraestructurals
d’aquests carrers no compleixen els requisits bàsics per garantir una accessibilitat
adequada a les diferents zones per mitjà de trànsit rodat.
En alguns trams de la xarxa viària el pendent sumat a l’amplada deficitària també
condiciona l’accessibilitat a diferents punts del nucli. Encara que presenti dificultat
solucionar aquest aspecte, sí es poden preveure mesures que ajudin a minorar els
inconvenients i adequar trams alternatius.
En les imatges següents s’aprecien les característiques referenciades.
Figura 11 i 12 .- Imatges dels carrers Sant Josep i Portell.
26

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
C.- Carrers nous o de recent remodelació
La segona zona està conformada pels nous àmbits de creixement consolidats, amb
carrers de secció més ampla amb un disseny viari funcional més adequat, tot i que
presenten una sèrie de deficiències com la manca de superfície per a l’ús del vianant.
Aquest vials presenten una mobilitat rodada més alta que els carrers del nucli antic, i
poden generar problemes d’inseguretat viària per la falta de passos de vianants i
voreres en alguns trams.
En aquest àmbit s’hi troben equipaments com el casal social i el càmping, principals
espais generadors de mobilitat del municipi.
Figura 13.- Imatge del carrer Camp de Poblet. Contigu a la intersecció trobem el casal social.
27

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
De l’anàlisi realitzat es detecta una sèrie de punts febles en la xarxa viària que
condicionen la mobilitat del municipi:
- Indefinició d’usos, sense prioritats preestablertes
- Dificultats d’accessibilitat
- Punts conflictius de trànsit
- Manca de senyalització viària adequada
- Manca d’aparcament senyalitzat
- Mal estat de la pavimentació en alguns trams
- Enllumenat deficitari en alguns trams i en alguns casos inexistent
- Inseguretat viària
Algunes vies veuen més inviables solucions infraestructurals que puguin resoldre
problemes com l’accessibilitat. Tot i això, aprofitant el sistema vial existent sense
modificar substancialment la seva estructura física, es pot aconseguir augmentar la
seguretat i la qualitat d’aquestes.
En el plànol següent es destaquen diferents punts de la xarxa viària que presenten
punts conflictius de trànsit i deficiències a corregir.
28

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Punts conflictius de trànsit i d’accessibilitat, amplades deficitàries. Prioritats sense establir.
Manca de senyalització viària adequada. Manca d’aparcaments senyalitzats.
Figura 14.- Zones amb conflictes de mobilitat. Font: Cartografia base segons el Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal. Elaboració pròpia.
5.2. PROPOSTA DE XARXA VIÀRIA DEL NUCLI URBÀ DE
VILANOVA DE PRADES
En l’apartat següent es presenten una sèrie de propostes dirigides a millorar la xarxa
viària.
Com s’ha diagnosticat anteriorment la xarxa viària del municipi presenta una sèrie de
carències que requereixen una aplicació de mesures correctores i una definició de
propostes de millora de condicionament.
29

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
El POUM ha de preveure augmentar la dotació i millora de les infraestructures per
tal de cobrir la demanda i garantir l’accessibilitat i seguretat ciutadana, uns factors
que permetran mantenir la població al territori i n’asseguraran la qualitat de vida i
dinamisme econòmic.
Les infraestructures de mobilitat existents són les mateixes per les diferents
modalitats de transport, sovint sense regulació específica.
En aquest punt, es proposen diferents actuacions de condicionament i millora
prioritàries destinades a resoldre conflictes de trànsit i d’usos i d’adequació als
requeriments de mobilitat actuals.
Les mesures a tenir en compte hauran de respondre a uns objectius concrets:
- regular la distribució d’usos
- potenciar la prioritat del vianant
- aconseguir una mobilitat més segura
- evitar l’aparcament de vehicles incontrolat
- limitar el trànsit rodat
- establir rutes alternatives de circulació rodada com a alternativa al pas
d’aquesta pel nucli antic de la població
5.2.1. Actuacions concretes
- Per corregir els problemes de mobilitat de la TV-7004 en el seu pas pel
nucli antic presentem dues propostes per a ser considerades.
Com s’ha descrit en apartats anteriors, l’amplada de calçada insuficient al llarg
del tram del carrer Major, provoca conflictes d’intensitat de trànsit de la
mobilitat rodada d’aquesta via que s’agreuja en hora punta. Tot i que la
intensitat de vehicles no sigui elevada, la infraestructura és inadequada per
30

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
donar servei a dos sentits de circulació i suportar la mobilitat del nucli i la
mobilitat de pas interurbana.
Es proposen les següents alternatives per resoldre aquesta deficiència:
a) considerar la creació d’una variant de la carretera TV-7004 amb un
traçat per fora del nucli urbà, alliberant l’actual traçat per l’interior del
nucli.
Les condicions desfavorables orogràfiques i geològiques del nucli urbà de
Vilanova de Prades obstaculitzen la planificació de possibles alternatives de
traçat fer fora del casc urbà.
Tot i això es creu que l’opció de construcció d’una variant per fora del
nucli seria beneficiós per molts aspectes dels quals es destaquen:
Milloraria la seguretat i accessibilitat per als vianants que es
desplacen pel nucli antic.
Milloraria la fluïdesa de circulació de vehicles rodats per la nova
infraestructura, adientment dissenyada per al doble sentit de
circulació.
Afavoriria la dotació d’aparcaments dissuasoris fora del nucli.
Afavoriria el canvi d’ús del tram desafectat de la carretera,
propiciant una remodelació i condicionament que embelliria el
propi nucli i dinamitzaria l’àmbit.
El plànol següent mostra la proposta de traçat de la nova infraestructura.
S’aprecia en la imatge la problemàtica del pendent de l’àmbit. La traça
seleccionada, segueix la corba de nivell a excepció de l’accés a la rotonda
proposada per la unió amb el tram actual de la carretera.
31

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Corbes de nivell de primer i segon ordre
Proposta de traçat alternatiu de la Carretera TV-7004
Figura 15.- Proposta de variant de la TV-7004.
b) Considerar l’expropiació de part d’algunes edificacions dels nucli
antic, amb la finalitat d’oferir més amplada de secció per a la travessia
de la TV-7004 en el nucli urbà, en concret, al carrer Major. Des de d’aquest
estudi es desaconsella l’opció esmentada, ja que es preveu que s’afavorirà la
mobilitat de pas del trànsit rodat pel nucli desafavorint a la vegada
l’accessibilitat des d’altres modes de mobilitat: vianants, persones amb
mobilitat reduïda i ciclistes.
- En el cas que es construeixi una variant de la carretera TV-7004 per fora del
nucli, es proposa una limitació del trànsit de vehicles en els carrers del
32

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
nucli antic i en el vial desafectat de la carretera, completant aquesta
acció amb una regulació dels sentits de circulació en els carrers
secundaris, mitjançant una senyalització adequada, que permeti únicament el
pas dels vehicles dels veïns dels carrers afectats. Es proposa la col·locació de
panells informatius als vials d’accés al nucli, on s’informi de les alternatives de
circulació per a vehicles i de l’existència d’àrees d’aparcament.
Les pertinents senyals de limitació se situaran immediates als carrers afectats.
- Habilitar l’àrea del nucli antic com a zona de prioritat invertida i
limitació de trànsit de vehicles
Les característiques genèriques per a aquesta àrea serien:
la prioritat d’ús del vianant.
la limitació de trànsit de vehicles motoritzats; es permetrà únicament el
pas als veïns del poble i persones amb mobilitat reduïda, a les
urgències sanitàries i a la càrrega i descàrrega de mercaderies amb un
horari restringit, de mutu acord.
Per a dur-ho a terme s’utilitzaran les senyalitzacions necessàries d’informació i
obligació.
S-28: carrer residencial
Amb la prioritat invertida de la xarxa viària del nucli antic, s’aconsegueix una
millora de la seguretat, de la qualitat i accessibilitat dels carrers, del
desenvolupament de la vida urbana, de l’activitat econòmica i de la qualitat
ambiental de la zona.
33

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
- Col·locació de passos per a vianants en els vials contigus a les rotondes
d’entrada i sortida al nucli urbà i en els accessos a les noves zones de
creixement urbà.
- Establir una limitació de velocitat 30 per a tot l’àmbit poblacional.
- Condicionar zones d’aparcament contigües als punts d’accés al nucli
antic i als espais de nova edificació
Per assolir l’objectiu proposat s’haurà de planificar una sèrie de zones
habilitades per a l’aparcament fora del nucli antic i senyalitzar-les
adequadament. (veure plànol 3).
Aquesta mesura s’haurà de planificar un cop s’hagin aprovat les propostes
viàries d’alternatives de circulació.
- Estipular uns criteris de disseny dels vials dels nous polígons d’actuació
amb la finalitat d’establir un model comú, que afavoreixi la qualitat de
vida del habitants del municipi.
34

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
5.3. PROPOSTES PER A LA XARXA VIÀRIA DELS VIALS DELS
NOUS POLÍGONS D’ACTUACIÓ
Es concreten unes pautes generals o criteris a seguir per adequar en la mesura
possible la nova xarxa viària al concepte de mobilitat sostenible. Aquestes mesures
haurien de ser extensives per a les noves àrees de creixement urbà.
5.3.1. Criteris generals d’actuació
- Limitar la velocitat a una regulació pròpia de Zona 30 a les noves zones de
creixement del municipi.
- Condicionar una adequada distribució d’usos en els vials; per a vianants,
bicicletes i vehicles, d’acord amb les normatives de circulació i d’accessibilitat.
- Establir una senyalització adequada horitzontal i vertical, en les
interseccions dels carrers principals.
- Promoure l’establiment de zones de prioritat invertida, en els àmbits
interiors de les urbanitzacions, que prevegin una baixa mobilitat. Per augmentar
la seguretat s’aconsella la col·locació de les senyalitzacions adequades a l’inici de
cada carrer i un enllumenat adequat en les interseccions.
- Millorar l’accessibilitat en carrers de fort pendent, condicionant rutes
alternatives i proposant la construcció de baranes i de zones de descans per a
vianants.
- Condicionar els nous carrers amb paviment sonororeductor i aplicació
de mesures antisoroll.
Es proposa un asfaltat amb paviment sonororeductor als nous vials i carrers
com a mesures antisoroll.
- Estipular uns paràmetres de disseny dels nous vials per establir un
model comú.
35

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
5.3.2. Definició de la nova xarxa viària de creixement segons els nous
paràmetres de mobilitat i accessibilitat
Es presenten una sèrie de paràmetres bàsics que haurien de seguir-se per planificar el
disseny de la xarxa viària dels nous polígons d’actuació del municipi.
- L’amplada mínima de la secció dels nous carrers que no es consideren xarxa
bàsica, haurà de ser de 10 metres.
- L’amplada mínima per als trams de carretera definits com a trams urbans
haurà de ser d’11 metres.
- L’amplada mínima de vorera haurà de ser de 2 metres.
- L’amplada mínima per al carril d’ús de bicicletes serà d’1 metre més 0,5
metres per a l’element de protecció, i quan comparteixen usos en la calçada el
carril serà de 2 metres.
- L’alçada mínima lliure d’obstacles serà de 2,1 metres.
5.3.3. Mesures de recomanació per a la creació d’aparcaments:
- Es recomana reserves mínimes d’aparcament de vehicles situats fora de la via
pública amb una relació d’un aparcament per vivenda.
- Pel que fa a les dimensions de les places d’aparcament recomanades seran, per
als turismes, de 4,75 x 2,4 metres i, per a les motocicletes, de 2,2 x 1 metre.
- Es proposen àrees d’aparcaments per a bicicletes: en les zones habilitades per a
aparcament, en les àrees de prioritat invertida i en els espais de més generació
de mobilitat, com els equipaments.
36

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Es recomanen reserves mínimes d’aparcament de bicicletes fora de la via
pública en funció de les activitats i usos; 2 places per habitatge, 5 places per
cada m2 de sostre d’equipaments docents, esportius, culturals i recreatius, 1
plaça per m2 de sostre d’ús comercial i altres que puguin garantir aquests
mínims de dotacions.
5.3.4. Actuacions concretes
Per als diferents vials es proposen les següents actuacions prioritàries:
- Millorar el ferm de la xarxa viària dels trams en mal estat dels carrers del
nucli urbà.
- Millorar el condicionament dels vials d’accés al nucli urbà, mitjançant
una adequada definició d’usos, condicionament de voreres, limitació
d’aparcament incontrolat, col·locació de senyalització de trànsit adequada i de
passos per vianants.
- Dotar i millorar l’enllumenat de la xarxa viària.
5.4. PROPOSTES PER A LA XARXA VIÀRIA INTERURBANA
- Per la carretera TV-7005, es proposa considerar una sèrie de millores
consistents a garantir la seguretat dels vehicles que circulen: col·locar
una adequada senyalització horitzontal i vertical i condicionar els vorals
de la via.
- Caldria senyalitzar i condicionar els possibles itineraris per a bicicletes i
excursionistes i establir-ne una imatge turística comú. És necessari
arranjar i condicionar part dels camins.
37

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
6. TRANSPORT PÚBLIC
6.1. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL
El municipi de Vilanova de Prades actualment té dotació de transport públic
mitjançant autobús. Les dues línies de transport públic existents tenen parada en
municipis que disposen d’estació ferroviària.
6.1.1. Autobús
Dues línies d’autobús ofereixen el seu servei en el municipi de Vilanova de Prades; la
primera és la línea Vilanova de Prades-Reus, gestionada per l’empresa Plana, i la
segona la línia Vilanova de Prades-Montblanc, gestionada per l’empresa Josep M.
Fabregat i Anglès.
Línea d’autobús Vilanova de Prades-Reus
Es tracta de la línia d’autobús interurbana que circula per la carretera TV-7005 i que
accedeix al nucli urbà. En el plànol 3, estan representades la parada d’autobús
existent en l’àrea d’estudi.
38
Figura 16.- Detall de la
marquesina situada contigua a la
rotonda d’accés al nucli urbà.

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
La línia d’autobús connecta amb diferents poblacions (Prades, Ulldemolins, Albarca,
Cornudella, Venta Pubill, Alforja, Borges i Reus).
Únicament dos dies a la setmana aquesta línia dóna servei al municipi objecte
d’estudi. L’horari vigent a partir del mes d’abril de 2007, és el següent:
Itinerari
Vilanova de Prades-
Prades-Ulldemolins,
Albarca-Cornudella-Venta
Pubill-Alforja- Borges-
Reus
Línia Vilanova de Prades-Reus
Horari
Dimarts i Dijous feiners
Sortida de Vilanova de Prades – 6:10
Arribada a Reus – 8:10
Sortida de Reus – 18:05
Arribada a Vilanova de Prades – 19:55
Taula 5.- Horari d’autobusos de la línia Vilanova de Prades-Reus.
Línia d’autobús Vilanova de Prades-Montblanc
La carretera d’accés al nucli de Vilanova de Prades per on circula aquesta línia de
transport és la TV-7004.
Es tracta d’una línia de transport interurbana mitjançant un microbús de 26 places.
Principalment el seu ús és escolar però dóna també servei a la resta de ciutadans. Els
municipis on hi té parada la línia són: l’Espluga de Francolí, Vimbodí, Vallclara i
Montblanc.
A la següent taula es detalla la freqüència i horari de la línia d’autobús interurbana de
Vilanova de Prades-Montblanc.
39

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Itinerari
Línia Vilanova de Prades-Montblanc
Horari
De dilluns a Dimecres Divendres Període no
divendres
escolar (estiu,
(feiners)
Nadal i
Setmana
Santa)
Sortides de Vilanova de Prades
parant a Vallclara, l’Espluga de
Francolí i Montblanc
8:15 8:00
Arribades a Vilanova de
Prades, sortint de Montblanc i
parant a Vallclara, l’Espluga de
Francolí
17:40 14:50 13:50 13:25
Taula 6.- Detall de l’horari d’autobusos de la línia el Vilanova de Prades- Tarragona
6.1.2. Ferrocarril
Les estacions de ferrocarril més properes són les de les poblacions de Vimbodí i
l’Espluga de Francolí.
Mitjançant la línia d’autobús de Vilanova de Prades-Montblanc, es pot accedir amb
transport públic a les estacions de trens, però actualment no existeix una coordinació
d’horaris.
6.2. PREVISIÓ DE LA XARXA D’ITINERARIS PER AL
TRANSPORT COL·LECTIU DE SUPERFÍCIE I
REPRESENTACIÓ CARTOGRÀFICA
El fet de canviar la tendència de l’ús del vehicle privat, per a la majoria de la població
del municipi de Vilanova de Prades, és una mesura complicada. Els habitants
únicament conceben la mobilitat mitjançant el vehicle privat.
40

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Tot i aquest arrelament degut a la inviabilitat d’oferir una dotació de transport públic
d’horari i freqüència constant, es proposen les següents accions per canviar la
tendència de l’ús del vehicle privat de la població:
- Reduir progressivament l’ús del cotxe privat impulsant una adequació dels
serveis d’autobús interurbà a la demanda actual per mobilitat obligada del
municipi.
- Oferir un servei de transport públic que s’adeqüi als visitants diaris de caps
de setmana i festius.
S’han de tenir en compte les hores punta de trànsit, tals com l’hora 30 i 50, les hores
de mobilitat laboral i les hores punta per motius d’estudis, per planificar
adequadament els horaris.
6.2.1. Actuacions concretes
- Potenciar l’ús de les línies existents de transport públic interurbà del
municipi.
Fins a mitjà termini no estaran habitables les noves àrees de creixement urbanes
i la distribució temporal de la mobilitat que poden generar. Les zones
d’habitatges secundaris presentaran una mobilitat de caps de setmana i dies
festius, i es caracteritzarà per l’ús del vehicle privat com a sistema de transport.
Per tant, les actuacions a curt termini s’han de centrar en la difusió de la
informació de la línia i dels beneficis inherents al seu ús i incrementar-hi la
freqüència de microbús en relació a la demanda i necessitats de la població.
Es proposa cercar bonificacions d’ús de la línia per a grups i altres. Per
exemple, grup de dones que es desplacen per treballar a un destí compartit,
estudiants o altres.
41

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
- Estudiar l’ampliació dels horaris del transport interurbà per als caps de
setmana per cobrir la demanda de mobilitat no obligada, per exemple, la
mobilitat no obligada generada pels visitants, per motius d’oci de cap de
setmana.
- Es proposa estudiar la creació d’un servei de transport públic municipal
que atengui la demanda de la gent gran i de les persones amb mobilitat
reduïda, amb uns itineraris previstos i uns dies assenyalats, que ajudin a cobrir
les demandes que no poden assumir les línies existents.
42

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
7. CRITERIS GENERALS PER A UNA MOBILITAT
SOSTENIBLE
Les propostes per a una mobilitat sostenible, des de la perspectiva del
desenvolupament sostenible en el camp de la mobilitat i el transport, són necessàries
i suficients; però les polítiques sectorials de mobilitat sempre hauran de ser
completades, perquè no aborden part de les causes de les problemàtiques de
mobilitat actuals, que s’originen en el model de desenvolupament territorial.
En el POUM es suggereix intervenir en el model territorial, amb una visió integrada i
global de l’ordenació del territori i de la mobilitat. No pot existir una política
territorial ni urbanística que no tingui previst com a element central un model de
mobilitat, de la mateixa manera que qualsevol política de mobilitat ha d’estar
integrada i formar part d’una política d’ordenació del territori i de planejament
urbanístic.
Les propostes del POUM respecte a la mobilitat sostenible, al costat dels criteris de
preservació ambiental, prioritzen l’accessibilitat i proximitat de totes les persones (en
un model urbanístic compacte i complex que integri les funcions urbanes) sobre les
altres intervencions.
Aquestes propostes plantejades al POUM donen resposta a les diferents
problemàtiques analitzades: dificultats de comunicació entre nuclis de població, ús
excessiu del cotxe, indisciplina en l’aparcament, existència de cruïlles perilloses,
escassetat d’espai públic per a vianants i bicicletes, velocitat excessiva, accidentalitat i
estat de la senyalització.
43

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Les fases d’implantació de les propostes estaran determinades, a més de per allò que
es preveu al POUM, per la voluntat de l’Ajuntament de Vilanova de Prades i pels
pressupostos municipals, i per les accions d’altres administracions públiques en les
infraestructures que gestionen.
Aquest estudi de la mobilitat generada proposa els següents criteris per a una
mobilitat sostenible:
Es proposa planificar i implementar accions, estratègies i polítiques de mobilitat
basades en un model de mobilitat que esdevingui un model sostenible, que prioritzi
la seguretat viària i garanteixi la qualitat de vida de tots els habitants de Vilanova de
Prades.
Un model que fomenti un canvi d’actituds, que garanteixi la disciplina viària,
complint i fent complir les normes bàsiques de convivència pròpies de la mobilitat
sostenible.
Altres objectius del desenvolupament d’un model de mobilitat sostenible són:
completar infraestructures bàsiques i reduir les necessitats de mobilitat, fomentar
mesures de mobilitat i alhora afavorir un urbanisme compacte, millorar la
connectivitat amb els municipis veïns, millorar la seguretat viària, fer campanyes per
fomentar els valors del civisme en la mobilitat, reduir les velocitats de trànsit,
augmentar els controls de la indisciplina viària i millorar la senyalització,
l’optimització sostenible de la distribució i l’ús de la xarxa viària, la jerarquització dels
carrers a partir de la distribució modal i l’ús de la xarxa viària, i la reordenació viària.
Concretament els objectius socials i ambientals de les propostes sobre millora de la
qualitat ambiental urbana i de mobilitat són: Crear un entorn urbà de qualitat als
diferents àmbits del municipi de Vilanova de Prades, fent-lo més habitable i
saludable i millorant la mobilitat per a totes les persones. Aplicar les normes
44

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
d’accessibilitat al disseny urbà. Garantir el manteniment dels elements urbans
(carrers, voreres, parcs i jardins, arbrat, cadires i bancs, etc.), convertint els espais
comuns en llocs de trobada. Instal·lar mobiliari urbà suficient, sense impedir la
mobilitat. Utilitzar els vegetals (arbres, tanques, etc.) com a reductors de l’impacte
visual i contaminació acústica.
45

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
8. CONCLUSIÓ
Analitzats els diferents aspectes de mobilitat, l’informe conclou que el sistema de
mobilitat proposat per a l’elaboració del POUM de Vilanova de Prades tracta
d’ajustar-se als criteris de sostenibilitat, aplicant les mesures correctores recollides
sobre infraestructures i xarxa viària, accessibilitat, estacionament, transport públic,
organització del sistema de mobilitat, intensitat i tipologia de trànsit, vialitat i espai
públic per a la mobilitat.
Es preveu que les recomanacions tècniques proposades en aquest estudi es podran
incorporar al POUM, especialment les que fan referència a la localització concreta
dels aspectes de millora del sistema i organització de la mobilitat.
46

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
Mediterrània de Geoserveis, SL resta a la vostra disposició per a tots aquells
comentaris o aclariments que, pel que fa a aquest estudi, ens vulgueu fer.
Cambrils, 18 d’abril de 2007
Fàtima Sarrà Moretó M. Isabel Andreu Griso
Cap de l’Àrea de Medi Ambient Geògrafa col·l. núm. 1.185
47
Roger Lluís Calavia Miró
Geògrafa col·l. núm. 1.278

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel Pla d’Ordenació Municipal de Vilanova de Prades
9. ANNEXOS
Plànol 01 – Localització del municipi de Vilanova de Prades
Plànol 02 – Mobilitat generada pel municipi de Vilanova de Prades: Usos existents i
previstos pel POUM
Plànol 03 – Modes de transport: Actual i propostes.
48

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
MEMÒRIA SOCIAL
I.- DADES ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES I MOTIVACIÓ DEL POUM
1.- El terme municipal
El terme municipal de Vilanova de Prades és situat a l'extrem sud-oest de la Conca de
Barberà, al límit amb el de les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp, i sota els cingles de
la serra de la Llena, on es troben els punts geogràfics més alts (entre 800 i 1.000
metres d'altitud): la punta del Curull (1.023 m.) i l'Abellà (1.002 m. d'alt). Té una
superfície de 2.114 ha. Les successives divisions històriques l'han inclòs en una o altra
comarca o jurisdicció. L'orografia és molt accidentada i apareix drenada pel riu de
Prades o de Montsant, el qual rep, per la dreta, les aigües dels barrancs de Mataró, de
la Coma i del mas d'En Freixes i, per l'esquerra, els d'Anover, de Badarreig, dels
Lladres, dels Enllosats i dels Segalassos. Hom troba un bon nombre de fonts
aprofitades per a l'agricultura i la ramaderia.
El terme és travessat per la carretera local d'Ulldemolins a Vallclara, amb un brancal
que enllaça amb la carretera de l'Espluga de Francolí que comunica amb Flix.
Dels 21,14 Km2 del territori municipal, un 20% és ocupat pel botjar i per roca, un 41%
pel bosc -principalment de pins-, un 7% de bosquina, i un 38% per pasturatges. La
vinya, en altres temps important, ha sofert una considerable regressió, substituïda per
l'avellaner. El conreu més important de regadiu és la patata, de gran qualitat, com les
tòfones. L'altitud mitjana és de 889
2.- Característiques de la població i llars de Vilanova de Prades
Efectuant una anàlisi comparativa de l’evolució de la població entre l’1 de gener de
1998 i l’1 de gener de 2008, obtenim els següent resultats:
POBLACIÓ 1 DE GENER DE 1998 1 DE GENER DE 2003 1 DE GENER DE 2008
CATALUNYA TOTAL: 6.147.610
HOMES: 2.997.637
DONES: 3.149.973
TARRAGONA TOTAL: 580.245
VILANOVA DE
PRADES
HOMES: 288.339
DONES: 291.906
TOTAL: 6.704.146
HOMES: 3.309.850
DONES: 3.394.296
TOTAL: 645.149
HOMES: 328.991
DONES: 325.158
TOTAL: 7.364.078
HOMES: 3.661.028
DONES: 3.703.050
TOTAL: 788.895
HOMES: 402.024
DONES: 386.871
TOTAL: 143 TOTAL: 145 TOTAL: 145
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 32

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
HOMES: 77
DONES: 66
Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).
HOMES: 74
DONES: 71
HOMES: 79
DONES: 66
Pel que fa a l’evolució de la població, es pot observar que pràcticament no hi ha
variació entre els anys 1998 i 2008, i que l’evolució de la població, ja sigui a Catalunya
o a Tarragona, no té res a veure amb la pròpia de Vilanova de Prades. Això ve
provocat per les característiques pròpies del municipi, que provoquen un estancament
de la població.
Així, mentre l’increment global de població entre aquests anys a Catalunya és del
19,79 % i a la província de Tarragona, del 35,96 %, a Vilanova de Prades es manté un
imperceptible 1,4 %.
Si ho analitzem per nacionalitat, i d’acord amb les dades del INE, obtenim el següent
resultat de població estrangera:
POBLACIÓ
ESTRANGERA
1 DE GENER DE 1998 1 DE GENER DE 2003 1 DE GENER DE 2008
CATALUNYA 1,97 % 8,10 % 14,99 %
TARRAGONA 1,81 % 7,89 % 17,43 %
VILANOVA DE
PRADES
Analitzat per grups d’edat, obtenim el següent resultat:
0 % 3,44 % 7,58 %
1 DE GENER DE 1998 1 DE GENER DE 2003 1 DE GENER DE 2008
CATALUNYA 0 A 14 ANYS: 15,06 %
15 A 64 ANYS: 68,07 %
+ DE 65 ANYS: 16,86 %
TARRAGONA 0 A 14 ANYS: 15,91 %
VILANOVA DE
PRADES
15 A 64 ANYS: 66,71 %
+ DE 65 ANYS: 17,38 %
0 A 14 ANYS: 14,52 %
15 A 64 ANYS: 68,13 %
+ DE 65 ANYS: 17,16 %
0 A 14 ANYS: 15,46 %
15 A 64 ANYS: 68,33 %
+ DE 65 ANYS: 17,60 %
0 A 14 ANYS: 15,62 %
15 A 64 ANYS: 68,14 %
+ DE 65 ANYS: 16,24 %
0 A 14 ANYS: 16,15 %
15 A 64 ANYS: 68,35 %
+ DE 65 ANYS: 15,50 %
0 A 14 ANYS: 6,29 % 0 A 14 ANYS: 11,03 % 0 A 14 ANYS: 10,34 %
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 33

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Fonts: INE
15 A 64 ANYS: 57,34 %
+ DE 65 ANYS: 36,36 %
15 A 64 ANYS: 55,17 %
+ DE 65 ANYS: 33,79 %
15 A 64 ANYS: 61,38 %
+ DE 65 ANYS: 28,28 %
Com es pot constatar, la situació de la població és força diferent de la que es pot
constatar de la globalitat del territori. Ens trobem davant una escassa població, amb un
molt baix índex d’immigració, i amb un percentatge elevat de gent gran,
característiques pròpies dels petits municipis de muntanya.
Dades de població 2008, segons INE (Total, 145 habitants)
160
140
120
100
80
60
40
20
0
0-4 05-09 10-14 15-19 20-24 25-29
6 4 4 6 5 15
30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59
12 15 7 5 13 7
60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85 y más
Moviment natural de la població
5 8 6 11 5 11
Total
05-09
15-19
25-29
35-39
45-49
55-59
65-69
75-79
85 y más
Any Naixements Casaments Defuncions Creixement
natural
1996 2 1 4 -2
Ambos sexos
43168-Vilanova de
Prades
Saldo
Migratori
Creixement
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 34

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
2006 1 1 1 0 -5 -5
2008 2 2 2 0 +4 +4
Fonts: Padró municipal d’habitants i Registre Civil
Creixement de la població per períodes censals
Període naixements defuncions Creixement Saldo Creixement
natural migratori
1986-1991 3 8 - 5 4 - 1
1991-1996 0 12 - 12 7 - 5
1996-2001 5 12 - 7 -7 - 14
Total 8 32 - 24 4 - 20
Font: IDESCAT
L’estructura de la població resulta relativament envellida, en mancar renovació per la
base. Resulta més significativa l’estructura dins del grup d’edat de 20 a 64 anys, que ja
avança un envelliment accelerat als propers anys.
Resulta clar que el creixement pot venir, en primera instància, de la immigració, mentre
que el creixement natural és negatiu. A manca del que pot resultar del període censal
en curs –ja hem vist, segons el padró, un cert creixement recent- el creixement natural
és pràcticament nul.
Migracions. Saldos destinació – procedència
any Mateixa Resta de la Resta de Resta Total
comarca província Catalunya d’Espanya
2003 - 1 6 - 3 0 2
2002 0 0 7 0 7
2001 - 1 - 1 - 5 0 - 7
2000 - 4 1 1 0 - 2
1999 - 3 6 1 0 4
1998 3 6 5 0 14
1997 0 - 7 - 1 0 - 8
1995 0 1 4 0 5
1994 1 0 - 2 - 1 - 2
1993 0 0 - 2 0 - 2
1992 0 - 3 0 0 - 3
1990 - 1 - 1 0 0 - 2
1989 - 2 - 1 - 2 - 3 - 8
1988 0 - 3 4 - 4 - 3
Font: IDESCAT
3.- Indicadors i conclusions
Com veiem, hi ha força mobilitat, si bé amb la constant –excepte 4 anys- d’un saldo
negatiu, especialment cap a la mateixa comarca. El saldo –i el mateix moviment- de la
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 35

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
immigració exterior és pràcticament irrellevant. Resulta significatiu que la majoria dels
moviments es produeix dins la mateixa província.
D’aquestes dades, podem extreure’n els següents indicadors i conclusions:
• Índex de vellesa (IV). Expressa la relació entre la població jove (menor de 20 anys)
i la gran (major de 65 anys). Un resultat superior al 1 indica que hi ha més grans
que joves, i inferior, a la inversa.
IV 1991 1996 2001
Vilanova de Prades 1,97 2,33 2,88
Conca de Barberà 0,99 1,17 1,32
Catalunya 0,54 0,73 0,90
Hi ha un gran envelliment, amb gairebé tres grans per cada jove. Tot i això, l’increment
–un 46% en el període 1991/2001- és percentualment inferior al de Catalunya, que és
del 66%. Ara bé, això s’explica perquè el punt de partida ja era molt elevat al 1991. En
tots els casos, però, caldrà tenir en compte l’efecte de la immigració.
• Índex de dependència (ID). Expressa la relació entre la gent potencialment no
activa (menors de 20 anys, i majors de 65) i la gent potencialment activa (la resta).
Un resultat superior a 1 indica que cada actiu té més d’un inactiu al seu càrrec.
ID 1991 1996 2001
Vilanova de Prades 1,13 1,04 0,86
Conca de Barberà 0,81 0,80 0,73
Catalunya 0,68 0,62 0,57
Corroborant l’anterior, veiem que hi ha una menor dependència, per la caiguda
demogràfica a la base. Atesa l’estructura de la població, però, el progressiu
envelliment anirà incrementant aquest índex.
• Índex d’estructura (IE). Expressa la relació entre la població laboral d’edat madura
(40/64) i la jove (15/39). Un resultat superior a 1 indica una major presència dels
actius madurs.
IE 1991 1996 2001
Vilanova de Prades 0,93 1,20 1,00
Conca de Barberà 1,19 1,25 1,20
Catalunya 0,76 0,76 0,80
Aquest índex també ens confirma l’anterior, en indicar un progressiu envelliment de la
població activa, que resulta molt més accentuat que a la comarca o al conjunt del país.
• Índex de recanvi (IR). Expressa la relació entre els grups d’edat de 15/19 anys amb
els de 60/64. És a dir, els que són a punt d’entrar a la població activa i els que són
a punt de sortir-ne. Un resultat superior a 1 vol dir que surten més actius dels que
entren.
IR 1991 1996 2001
Vilanova de Prades 1,29 0,69 2,33
Conca de Barberà 1,03 0,92 0,79
Catalunya 0,65 0,74 0,84
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 36

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Aquí podem veure els efectes de l’envelliment en l’evolució de la població activa, i de
la manca de renovació demogràfica.
Pel que fa a la seva relació amb l’activitat, les dades (2001) són les següents:
Població de més de 16 anys
Actius 47
Ocupats 44
Busquen 1a ocupació 2
Desocupats amb ocupació anterior 1
No actius 96
Jubilats o pensionistes 45
Incapacitats permanents 5
Escolars i estudiants 19
Feines de la llar 19
Altres situacions 8
Font: IDESCAT
La taxa d’activitat, doncs, és molt baixa, inferior al 50%.
Els ocupats per grans sectors d’activitats són:
any agricultura indústria construcció serveis total
2001 12 6 11 15 44
1996 21 2 5 22 50
1991 38 6 1 17 62
Font: IDESCAT
La dada més significativa és l’augment de l’activitat, producte, sobretot, del descens de
la natalitat i el progressiu envelliment de la població.
Hi observem el fort descens de l’ocupació en agricultura, que perd dues terceres parts
dels efectius, i el progressiu creixement del sector serveis i de la construcció, producte
del canvi en el model de producció. És molt significatiu el creixement de la construcció,
si bé és probable que l’ocupació no tingui lloc a Vilanova mateix. Tot i això, el sector
serveis té un comportament irregular, producte de l’estacionalitat del sector turístic,
que s’apunta com el principal component.
4.- Algunes dades econòmiques de Vilanova de Prades
A més de les dades que ja hem vist, referides a l’activitat de la població, vegem altres
dades significatives:
Establiments d’empreses i professionals per grans sector d’activitat
any Indústria Construcció Comerç
al detall
Serveis
llevat de
comerç
al detall
Professionals i
artistes
Total
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 37

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
2002 0 2 0 8 0 10
2001 0 3 0 6 0 9
2000 0 2 0 5 0 7
1999 0 3 0 5 0 8
1998 0 3 1 7 0 11
1997 0 3 1 6 0 10
1996 0 3 0 4 0 7
1995 0 2 0 6 1 9
1994 0 1 0 5 0 6
Font: IDESCAT
Hi ha una gran estabilitat en el nombre d’empreses, i les variacions es deuen, sobretot,
al sector serveis, que té una lleugera tendència a l’alça.
Pel que fa a les empreses de serveis (llevat del comerç al detall) per branques
d’activitat, les dades són les següents:
any Comerç a Hostaleria Transports i Mediació Serveis Serveis Inmob. total
l’engròs
comunicacions financera empresa personals I altres
2002 0 6 0 0 0 2 0 8
2001 0 4 0 0 0 2 0 6
2000 0 4 0 0 0 1 0 5
1999 0 3 0 1 0 1 0 5
1998 0 5 0 1 0 1 0 7
1997 0 4 0 1 0 1 0 6
1966 0 3 0 1 0 0 0 4
1995 0 5 0 1 0 0 0 6
1994 0 4 0 1 0 0 0 5
Font: IDESCAT
Hi observem també una gran estabilitat, tot i que amb una lleugera tendència a l’alça,
especialment a l’hostaleria. En aquest sentit, cal anotar l’existència del càmping Serra
de Prades, i de diversos establiments de turisme rural: Cal Quelo, la Pallissa, Punta
Curull, i Cal Català (aquest darrer, casa de colònies).
Pel que fa a un altre gran sector econòmic, l’agricultura, tenim les dades següents:
Distribució de la superfície agrària
any Terres
llaurades
Pastures Forestal Altres Total
1999 365 41 568 79 1053
1989 604 63 480 490 1637
1982 497 453 589 399 1938
Font: IDESCAT
Hi ha una lleugera disminució del nombre d’hectàrees llaurades, i, especialment, del
nombre d’hectàrees considerades d’altres usos i de pastures. Caldria contrastar-ho
amb un possible canvi metodològic del cens.
Pel que fa a les explotacions amb terres, tenim les dades següents:
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 38

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
any explotacions Nombre de Superfície Superfície mitjana de
parcel·les
l’explotació
1999 32 315 1053 32,90
1989 58 589 1637 28,22
1982 72 785 1938 36,91
Font: IDESCAT
Hi ha, doncs, un significatiu procés de concentració, sense el consegüent augment de
la superfície mitjana de l’explotació, que, tot i això, encara és força reduït.
Els principals conreus són de fruita seca –ametllers, avellaners, castanyers-. Al voltant
de la castanya, s’ha organitzat la festa de la castanyada, com a motiu turístic, tot i els
problemes de continuïtat del conreu, compartit amb Capafonts, Prades i Vallclara.
Per règim de tinença, la majoria de les terres -968 ha- són en propietat, i només 10 ha
són en arrendament. Totes les explotacions són explotades per persones físiques.
Específicament al sòl forestal, l’inventari del CREAF recull, sobre el terme, un 46,31%
de bosc dens, un 28,78 € de conreus, un 17,70 % de matollars, un 6,69 % de bosc
clar, i un 3,22 % d’improductiu.
Pel que fa a la ramaderia, el cens agrari del 1999 ens dóna les dades següents:
Explotacions Unitats ramaderes Caps de bestiar
Bovins 0 0 0
Ovins 2 23 231
Cabrum 1 5 50
Porcins 0 0 0
Aviram 0 0 0
Conilles mares 0 0 0
Equins 0 0 0
Total 2 (*) 28 -
(*) el nombre total és inferior perquè alguna explotació pot tenir més d’una espècie.
Font: IDESCAT
La presència del sector, doncs, no és significativa, tot i que caldrà treure’n les
oportunes conseqüències, des del punt de vista ambiental, en el tractament de
l’activitat i la previsió de noves explotacions.
La dinàmica de construcció aquests darrers anys ha estat la següent:
habitatges iniciats
expedients habitatges
2000 0 0
2001 0 0
2002 0 0
2003 1 1
2004 0 0
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 39

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Font: web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
habitatges acabats
cèdules d’habitabilitat
expedients habitatges
2000 0 0
2001 0 0
2002 0 0
2003 0 0
2004 0 0
Font: web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
habitatges acabats
certificats finals d’obra
expedients habitatges
2000 0 0
2001 1 1
2002 2 2
2003 1 3
2004 2 2
Font: web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Això, sobre un cens d’habitatges que, al 2001, donava les següents xifres:
Principals
convencionals 51
allotjaments 0
No principals
secundaris 62
vacants 19
altres 1
TOTAL HABITATGES 133
Font: IDESCAT
Com veiem, la dinàmica de construcció és molt dèbil, però s’apunta una lleugeríssima
tendència a l’alça, vinculada al turisme rural. El nombre d’habitatges secundaris supera
al de principals, però, per l’escassa dinàmica constructiva, podem creure que es tracta
de nous usos d’habitatges existents, sovint per famílies originàries i ara residents fora
de Vilanova de Prades.
En resum, una economia molt poc dinàmica, necessitada d’impulsos exteriors.
5.- Avaluació i justificació de necessitats socials d’accés a l’habitatge
5.a.- Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial
De les dades descrites, atenent a l’estructura de la població, al seu creixement natural
i l’actual parc d’habitatges, no s’entreveu una necessitat d’habitatge social, ja que no
s’entreveu una demanda específica del mateix.
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 40

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Tenint en compte les dades exposades, no hi ha cap demanda concreta d’habitatge
social al municipi, ni s’entreveu cap necessitat concreta d’actuació específica
d’habitatge social, actual ni futura. El tipus de població, amb un important arrelament
familiar lligat a la pròpia casa pairal, provoca que no hi hagi aquesta demanda, que en
qualsevol cas, seria puntual i conjuntural, resolta per altres administracions amb
veritable capacitat d’actuació (comarcal, provincial o autonòmica) En qualsevol cas,
les reserves mínimes obligatòries per habitatges de protecció pública es concretaran
en les diferents actuacions previstes, i s’obtindran conformi es vagin executant:
5.b.- Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la
construcció d’habitatges de protecció pública.
L’anàlisi d’alternatives, d’acord amb l’art 69.3.b RLUC, ho és per evitar l’excessiva
concentració d’habitatges de protecció pública per tal d’afavorir la cohesió social.
Tenint en compte l’estructura de la població descrita, aquesta no és una problemàtica
possible al municipi, sent totalment inversemblant plantejar-se escenaris de
concentració o creixement d’habitatges d’aquest tipus. La seva localització en els
polígons previstos de creixement, no possibilita cap possible alternativa.
5.c Quantificació de reserves mínimes obligatòries.
El POUM preveu la implantació de les reserves mínimes per a habitatges de protecció
pública previstes a l’art. 66 RLUC, concentrades en els nous polígons d’actuació
urbanística previstos.
5.d.- Mecanismes per a l’obtenció del sòl per a la construcció d’habitatge
protegit
L’únic mecanisme previst és l’execució dels polígons d’actuació urbanística. Es
considera innecessària i irreal qualsevol altra previsió.
5.e.- Previsió de necessitats d’habitatges dotacionals públics
No s’efectua cap previsió. D’acord amb les dades analitzades, no es donen cap dels
supòsits que possibilitarien o aconsellarien la implantació d’aquest tipus d’habitatges.
5.f.- Previsions temporals.
Les pròpies descrites en el POUM pels polígons d’actuació urbanística. Tenint en
compte la inexistència de demanda actual, aquesta s’anirà concretant durant el
desenvolupament urbanístic previst.
5.g.- Necessitats de reallotjament
L’execució dels polígons d’actuació urbanística previstos en el POUM no afecta a cap
habitatge en el qual actualment hi hagi cap residència habitual i efectiva. En
conseqüència no es preveu cap necessitat de reallotjament.
5.h.- Necessitats d’equipaments comunitaris
Els equipaments actuals existents són suficients per a satisfer les demandes de la
població. El possible creixement urbanístic de la població millorarà la situació actual, i
al mateix temps donarà cobertura a possibles noves demandes. La seva ubicació,
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 41

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
tenint en compte les característiques d ela població, és propera a tots els habitatges i
de fàcil accés.
5.e.- Impacte en funció del gènere i de col·lectius socials
Les característiques de la població fan totalment innecessari una diagnosi i valoració
d’aquests impactes.
La mobilitat que es desprèn del POUM és plenament sostenible permetent un nivell alt
de qualitat de vida, i tots els desplaçaments són curts sense afectar a la vida familiar ni
domèstica. Les necessitats de mobilitat de les dones estan plenament cobertes.
Els habitatges, propis d’un nucli rural, i d’una tradició de nuclis familiars potents i
multigeneracionals, així com el creixement previst, donen plena satisfacció a la
pluralitat de formes de viure i cultures de grups familiars. Poques o nul·les actuacions
es poden preveure en aquest sentit en una població de 145 habitants.
A Vilanova de Prades no es donen situacions de discriminació múltiple ni riscos
d’exclusió social.
Els serveis i les infraestructures no tenen entitat suficient com per preveure’n diferents
alternatives, i són aptes per satisfer les necessitats de la població, sense suposar 8ni
tenir possibilitat d’incidir) en noves o diferents necessitats d’homes i dones o de grups
socials.
6.- Terminis per a la construcció i finalització dels habitatges protegits:
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.h del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran d’inicial abans de
dos anys a comptabilitzar des de que les parcel·les tinguin consideració de solar .
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.2 del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran de finalitzar abans
de tres anys a comptabilitzar des de l’atorgament de la llicència d’obres.
7.- Previsió dels habitatges protegits:
Polígon d’Actuació 1
Situació: Compren els terrenys situats al nord-est del poble i per sota del Càmping
existent que constitueix aproximadament l’àmbit de la U.A.1 de les Normes
Subsidiàries, suprimida en compliment de la sentencia de data 30 d’abril de 1998 en el
recurs contenciós administratiu 604/94 (CUT 03.02.98). L’àmbit inclou el sòl expropiat
per la Diputació de Tarragona amb l’objectiu de incloure la càrrega urbanística de
connexió de la nova implantació amb la xarxa executada per la Diputació. El límit nord
del polígon d’actuació serà coincident amb el límit sud del càmping existent.
Sòl edificable:
Clau 3: 1.051,00 m2 per habitatges de protecció pública HPP.
Aprofitament Urbanístic:
Sostre edificable de la clau 3: 3.153,00 m2 de sostre edificable màxim.
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 42

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
2.102,01 m2 de sostre per habitatges de protecció oficial de règim general i règim
especial i 1.051,00 m2 de sostre per habitatge de preu concertat.
Sostre edificable màxim total del Polígon d’Actuació: 10.510,05 m2.
Densitat màxima d’habitatges:
Densitat màxima d’habitatges de la clau 3: 32 unitats de protecció pública.
El Projecte que desenvolupi el Polígon d’Actuació en el supòsit de que es plantegi una
modificació a traves de un Pla de Millora Urbana P.M.U., concretarà a l’empara de
l’article 57.5 de la Llei d’Urbanisme la localització concreta de les reserves per a la
construcció d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per
aquesta finalitat, sempre a la clau 3, per entendre que pel que fa a la clau 2, la
tipologia no és en cap cas la adequada per la protecció pública. El projecte ha de
preveure els terminis per a l’inici i per a l’acabament de la construcció d’aquests
habitatges que com mínim seran els establerts a l’apartat 14.
Per tal de possibilitat la construcció d’habitatges amb superfícies de 70, 80 o 90 m2
útils, el sostre corresponent a l’habitatge públic podrà superar la densitat establerta a
la clau 3 en el Polígon d’Actuació.
Terminis per a la construcció dels habitatges de protecció oficial:
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.h del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran d’inicial abans de
dos anys a comptabilitzar des de que les parcel·les tinguin consideració de solar .
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.2 del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran de finalitzar abans
de tres anys a comptabilitzar des de l’atorgament de la llicència d’obres.
Polígon d’Actuació 2
Situació: Compren els terrenys situats al sud del carrer de Sant Antoni i a llevant
carrer de la Font. Compren els terrenys que constitueixen part de l’àmbit de la U.A.2
de les Normes Subsidiàries anteriors i que s’ha constituït en el Polígon d’Actuació 2 i 4.
Sòl edificable:
Clau 3: 811,62 m2 per habitatges de protecció pública.
Aprofitament Urbanístic:
Sostre edificable de la clau 3: 2.434,86 m2 de sostre edificable màxim.
1.623,24 m2 de sostre per habitatges de protecció oficial de règim general i règim
especial.
811,62 m2 de sostre per habitatge de preu concertat.
Sostre edificable màxim total del Polígon d’Actuació: 8.116,23 m2 de sostre edificable
màxim.
Densitat màxima d’habitatges:
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 43

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
Densitat màxima d’habitatges de la clau 3: 25 unitats de protecció pública.
El Projecte que desenvolupi el Polígon d’Actuació en el supòsit de que es plantegi una
modificació a traves de un Pla de Millora Urbana P.M.U., concretarà a l’empara de
l’article 57.5 de la Llei d’Urbanisme la localització concreta de les reserves per a la
construcció d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per
aquesta finalitat, sempre a la clau 3, per entendre que pel que fa a la clau 2, la
tipologia no és en cap cas la adequada per la protecció pública. El projecte ha de
preveure els terminis per a l’inici i per a l’acabament de la construcció d’aquests
habitatges que com mínim seran els establerts a l’apartat 14.
Per tal de possibilitat la construcció d’habitatges amb superfícies de 70, 80 o 90 m2
útils, el sostre corresponent a l’habitatge públic podrà superar la densitat establerta a
la clau 3 en el Polígon d’Actuació.
Terminis per a la construcció dels habitatges de protecció oficial:
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.h del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran d’inicial abans de
dos anys a comptabilitzar des de que les parcel·les tinguin consideració de solar .
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.2 del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran de finalitzar abans
de tres anys a comptabilitzar des de l’atorgament de la llicència d’obres.
Polígon d’Actuació 4
Situació: Compren els terrenys situats al sud de la població i que constitueix part de
l’àmbit de la U.A.2 de les Normes Subsidiàries que s’ha constituït en el Polígon
d’Actuació 4 conjuntament amb el terrenys també situats al sud de la població a l’àmbit
que actualment tenen una qualificació de sistema local de Parcs i jardins, Clau PJ
sense definició de sistema de gestió i obtenció del sòl.
Sòl edificable:
Clau 3: 612,62 m2 per habitatges de protecció pública.
Aprofitament Urbanístic:
Sostre edificable de la clau 3: 1.837,86 m2 de sostre edificable màxim.
1.248,33 m2 de sostre per habitatges de protecció oficial de règim general i règim
especial.
624,17 m2 de sostre per habitatge de preu concertat.
Sostre edificable màxim total del Polígon d’Actuació: 6.888,88 m2. (6.126,20 m2 per
habitatges i 762,68 m2 per a altres usos compatibles)
Densitat màxima d’habitatges:
Densitat màxima d’habitatges de la clau 3: 20 unitats.
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 44

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, EXP. E2794
El Projecte que desenvolupi el Polígon d’Actuació en el supòsit de que es plantegi una
modificació a traves de un Pla de Millora Urbana P.M.U., concretarà a l’empara de
l’article 57.5 de la Llei d’Urbanisme la localització concreta de les reserves per a la
construcció d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per
aquesta finalitat, sempre a la clau 3, per entendre que pel que fa a la clau 2, la
tipologia no és en cap cas la adequada per la protecció pública. El projecte ha de
preveure els terminis per a l’inici i per a l’acabament de la construcció d’aquests
habitatges que com mínim seran els establerts a l’apartat 14.
Per tal de possibilitat la construcció d’habitatges amb superfícies de 70, 80 o 90 m2
útils, el sostre corresponent a l’habitatge públic podrà superar la densitat establerta a
la clau 3 en el Polígon d’Actuació.
Terminis per a la construcció dels habitatges de protecció oficial:
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.h del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran d’inicial abans de
dos anys a comptabilitzar des de que les parcel·les tinguin consideració de solar .
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.2 del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran de finalitzar abans
de tres anys a comptabilitzar des de l’atorgament de la llicència d’obres.
MEMÒRIA INFORMATIVA, D’ORDENACIÓ, AVALUACIÓ AMBIENTAL, ESTUDI MOBILITAT I MEMÒRIA SOCIAL 45