EL MÓN GEGANTER - Les Amis de Fromulus

EL MÓN GEGANTER
REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA D’ARREU
2011
GENER-FEBRER
EL MÓN GEGANTER©
B – 43784 – 2004 Nº71

Index Pàg.
Editorial ............................................................................................ 2
Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela a Valls..4
Bateig i estrena dels gegantons de la Ràpita ........................ 6
I Trobada i estrena al Passeig de les Palmeres ................... 9
Els autors de la festa: Toni Mujal i Obradors ......................... 10
Els gegants del Pallars Jussà .................................................... 13
La Faràndula del barri de Sant Miquel d’Olot ......................... 16
Breus Ressenyes ........................................................................... 17
Passatemps...................................................................................... 18
Fitxa nº71: els gegants del carrer de la Closa de Montbrió
Fitza nº72: els gegantons de Sant Fruitós de Bages
Els quatre gegants de Calafell ballant junts per la Festa Major.
Els gegants d’Alcanar representen uns balladors de jota
Us recomanem
EL LLIBRE DELS GEGANTS DE LA CIUTAT
“Quan fa 10 anys vam accedir a la gestió de la Coordinadora de
Geganters de Barcelona i, per conseqüència, a la gestió dels
Gegants de la Ciutat, ens vam marcar com a un dels nostres
principals objectius retornar a aquests la rellevància que es
mereixien.
Per aconseguir aquest objectiu ens vam marcar cinc fites:
renovar uns gegants malmesos i poc acceptats per la comunitat
gegantera barcelonina, dinamitzar la colla i augmentar els seus
efectius humans i materials, aconseguir la seva estabilitat
financera mitjançant un conveni amb el seu propietari:
l’Ajuntament de Barcelona, dotar-los d’un acompanyament
musical adequat amb un repertori propi, i el que ens ha portat
fins aquí: publicar un llibre sobre la seva història.
Avui podem afirmar amb satisfacció que hem aconseguit el
nostre objectiu i que els Gegants de la Ciutat ocupen el lloc que
els pertoca amb la dignitat i rellevància que els correspon. I això
ha estat possible gràcies al treball incansable i desinteressat
d’un bon grapat de persones. Tots ells hereus dels portadors
que, des de fa quasi bé 600 anys, han fet ballar els Gegants de
la Ciutat pels carrers de la nostra Ciutat.
Pel que fa a aquest llibre feia molts anys que ens preguntàvem:
“Com és possible que els Gegants de la Ciutat de Barcelona, els
més antics, els que tenen una història més rica, els que tenen
més anècdotes, els més documentats, no tinguin un llibre que
parli d’ells?”. Ens ho hem rumiat molt: calia trobar el moment
adequat i la forma adequada de portar el projecte a bon terme,
no ens servia qualsevol llibre.
El quan ha estat la conjunció de dos fets: el final del llarg camí
del que hem parlat anteriorment i la celebració del 25è
aniversari de la Coordinadora, l’any 2010.
El com ha estat trobar la persona adequada per portar a terme
aquest projecte: el més gran coneixedor i estudiós dels gegants
de la Ciutat: l’Amadeu Carbó. Des del primer moment la
coincidència en els nostres plantejaments, interessos i
sensibilitat ens van fer entendre que la nostra col·laboració
donaria el fruit esperat: aquest llibre que tanta il·lusió té
amagada entre les seves planes.
I el resultat el podeu veure aquí: un llibre que pot interessar
tant al públic jove com al públic més adult, als profans i als
estudiosos, als entesos i als afeccionats, al públic en general i
als curiosos de Barcelona, als ... Un llibre que esdevé una sàvia
mescla entre la divulgació, l’anècdota, l’erudició de l’autor i la
investigació. Just el que ens havíem proposat.
Esperem que el disfruteu.”
Junta de la Coordinadora de Geganters de Barcelona
pàgina 2 EL MÓN GEGANTER Nº 71

Editorial
LA UNICITAT DE LA FESTA
Moltes vegades veiem com cada festa en la que participem, tant
és si activament o com a simple espectador, és similar per no
dir idèntica a moltes d’altres. Almenys als nostres ulls.
En innombrables ocasions això no és així, ja que cada ritual té el
seu perquè, ni que sigui un fet que el fa únic. I és que com cada
festa, tota celebració ha de tenir el seu moment i el seu marc,
que li donen sentit i la posen en context.
I molts cops no ho sabem veure. Però és que fins i tot els
organitzadors no saben “explotar” els recursos únics de la seva
festa, tant és així, que pot acabar per perdre la màgia i l’encant
que la caracteritza i convertir-se en una més.
D’altra banda, també hi ha molts poblets i ciutats que han sabut
fer servir els recursos que expressament o sense la més
mínima intenció, els ha donat la festa. Tant és així que els
òrgans de govern (Estat, Generalitat, Ajuntaments,...) estan
decidits en major o menor mesura a catalogar les festes que
són identitàries unívocament d’un col·lectiu.
És el cas del “Patrimoni Immaterial de la Humanitat” de la
UNESCO o l’ “Element Patrimonial d’Interès Nacional” que
declara el Centre de Promoció de la Cultura Popular i
Tradicional de la Generalitat de Catalunya, entre molts d’altres.
Aquestes iniciatives, contribueixen en bona mesura a preservar
la festa i promoure-la com a única. Actualment, és en aquest
camí pel que hauríem de treballar, començant per buscar què
és el que fa únic el nostre ritual festiu, i com ho podem donar a
conèixer.
Portada: Els gegants i gegantons de Valls, per les
Festes Decennals de la Candela 2011.
SI VOLEU COL·LABORAR AMB
NOSALTRES, ENVIEU-NOS EL
TEXT / FOTOS A
elmongeganter@yahoo.es
Envieu-nos informació dels
actes que fareu, reportatges
dels que ja heu fet, fitxes de les
vostres figures, breus ressenyes,
fotos per a la portada,...
Tot és benvingut!
EL MÓN GEGANTER Nº 71
Qui som?
Direcció i redacció: Nicolás Alonso Crozet
Gestió informàtica i distribució: Carlos Alonso Tascón
Edició: Emmanuelle Crozet Caulier
Distribució: 2200 enviaments aprox.
Col·laboradors en aquest número:
Geganters de La Ràpita
Geganters de Sant Miquel d’Olot
Coordinadora de Geganters de Barcelona
Ezequiel Barrios Miquel Burgès
Naono Josep Miñana
Pau Blanch Daniel i Sergi Mosquera
Arxiu Ferragut
El Món Geganter® fa constar que els articles i imatges tan sols demostren el
punt de vista dels seus autors, i en cap cas es fa responsable del seu contingut.
No és permesa la distribució total o parcial d’aquesta revista sense autorització.
Tots els drets reservats.
La Brunel·la de Mar és la geganta mora de Badalona.
Els gegants Nous de Barberà del Vallès l’any 2010.
pàgina 3

ACTES FESTIUS
Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
FESTES DECENNALS DE LA MARE DE DÉU DE LA CANDELA A VALLS
Tot i que és una tradició més
que centenària, fins avui tan sols
se n’han celebrat vint-i-tres
edicions, i és que si hem de definir
les Festes Decennals de la Mare
de Déu de la Candela de Valls,
conegudes amb el sobrenom de
les Festes de la Llum, hem de
parlar d’espera. De les ganes dels
vallencs perquè arribi la celebració
que, cada dècada i des del 1791,
els uneix, els treu al carrer i els fa
partíceps d’una sola celebració
durant deu dies.
Pels vallencs, que les han
viscudes des de petits, les festes
que es celebren els anys acabats
en 1 són, de ben segur, les més
importants de la ciutat. No en va,
van ser declarades el passat 14 de
desembre Festa Patrimonial
d’Interès Nacional.
Enguany, tocava celebració, i
les festes s’han dut a terme del
divendres 28 de gener al
diumenge 6 de febrer.
LA CANDELA PETITA
Dissabte 29 de gener, de bon
matí hi va haver la cercavila del
bestiari escolar i infantil de la
ciutat. Amb la presència de
mulasses, dracs, àligues, cuques, i
fins i tot pops, orenetes o óssos,
Primer ball del nou Lleó de Valls. Fotografia de Dani i Sergi Mosquera.
vinguts de les diferents escoles i
entitats vallenques. Tancaven la
comitiva, que sortí del Passeig
dels Caputxins, el drac petit,
l’osset i la mulasseta, rèplica dels
elements festius oficials, i duts pel
col·lectiu Unió Anelles de la Flama,
que també es fa càrrec dels
grossos.
A banda, també hi vam poder
veure alguns dels gegantons de
les escoles de la ciutat, com els de
l’Eladi Homs o l’Eugeni d’Ors.
La cercavila finalitzà al Portal Nou.
UN NOU ELEMENT FESTIU
Aquest matí de dissabte
estava dedicat al bestiari festiu i
popular, precisament per l’acte
que tindria lloc un pèl més tard.
Valls, dins el seu Seguici
Festiu, actualment compta amb el
Drac, la Mulassa, l’Ós i l’Àliga,
aquests dos darrers, representant
el poder municipal. Enguany, i
amb tota solemnitat aprofitant les
Decennals, la capital de l’Alt Camp
ha presentat el seu Lleó, construït
per Lluís Musté.
Valls va veure desfilar els seus entremesos infantils, en un matí de festa gran. A l’esquerra ,els gegantons de l’escola Eugeni
d’Ors i a la dreta les mulassetes de l’escola Enxaneta.
pàgina 4 EL MÓN GEGANTER Nº 71

Text de Pau Blanch i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
Els vallencs van concórrer en
massa a la plaça del Pati per tal
d’admirar els lleons que participarien
a la Mostra de Lleons
Coronats; els lleons de Barcelona,
Tarragona i Reus. Un cop engegada
la cercavila pel carrer de la
Cort, i arribant a la plaça del Blat,
va tenir lloc la mostra de balls de
cadascun dels convidats. A la una
tocades, el Lleó de Valls va aparèixer
d’un dels porxos de la plaça,
des d’on va poder ser vist per primer
cop per vallencs i forans.
A continuació, hi va haver els
parlaments de rigor, els balls
protocol·laris dels padrins (l’Àliga i
EL MÓN GEGANTER Nº 71
Els gegants de Tudela ballant a la Mostra de gegants.
l’Ós vallencs), i la primera ballada
del nouvingut. Per acabar, un ball
de cloenda dels quatre lleons.
LES HORES MÉS GEGANTS
Vuit dies més tard, va ser el
torn dels gegants. I és que va
celebrar-se la Mostra de Gegants,
enguany amb una selecció
acurada de gegants representatius
d’arreu del territori.
Va ser un moment únic per a
veure desfilar per Valls els gegants
de la Ciutat de Barcelona i els
capgrossos Macers, junt amb els
gegants del Pi i de Santa Maria del
Mar de la ciutat comtal, els
ACTES FESTIUS
gegants de Vilafranca del
Penedès, els de Vilanova i la
Geltrú o els d’Andorra, ciutat
agermanada amb Valls. A més hi
havia els gegants de Tudela
(Navarra), així com la Família
Robafaves de Mataró, emparentats
amb el Lladrefaves de Valls i
els seus didots (el Gegant de la
Porra i la Geganta), que encapçalaven
la festa. Tampoc hi van faltar
els gegants de l’Agrupació Musical
El Calçot, de Valls.
A banda però, de tots aquests,
es va voler fer un homenatge a les
sis colles que van assistir l’any
1951 al casament del Lladrefaves i
la Gegantona. Ells van ser els
Vitxets, Moros i Indis de Reus, els
gegants de Montblanc, de
l’Espluga de Francolí, del Vendrell,
Negritos i Moros de Tarragona i de
l’Arboç del Penedès. Tots ells -a
excepció dels Indis de Reus-, van
assistir altra vegada a la festa, que
els va fer un sentit homenatge.
I veient desfilar tots aquests
gegants, alguns d’ells més antics
que la pròpia festa, Valls va
acomiadar-se un cop més (i ja en
van vint-i-tres), de les Festes
Decennals de la Mare de Déu de
la Candela. I fins la propera.■
Imatges de la Mostra de gegants. A l’esquerra, els amfitrions, el Gegant de la Porra i la Geganta de Valls. A la dreta, els gegants
Moros de Tarragona ballant poc abans de començar la cercavila des de la plaça de l’Estació.
pàgina 5

ACTES FESTIUS
CRÒNICA DE LES FESTES DE PRESENTACIÓ I BATEIG
DELS GEGANTONS DE LA RÀPITA,
ANTISTIUS I GINUR
En el marc de la Festa Major
d’Hivern, en honor a Sant Raimon
de Penyafort, s’han presentat a la
població penedesenca de la
Ràpita el gegantons Antistius i
Ginur, dos personatges, un
general romà i una jove ibera, que
testimonien una època concreta de
la història local i que neixen amb la
voluntat de convidar a la mainada
a participar de manera activa de la
vida cultural i folklòrica del poble.
Els gegantons han entrat a formar
part del ric i divers seguici
festamajorenc, que actualment
compta amb el Ball de Diables, els
Gegants Ahmet i Mariona, el Drac
“Sanabrot”, el Ball de Panderetes i
el Ball de Diables infantil “les
Espurnes”.
Els nous elements festius són
fruit d’un projecte que es remunta
a l’any 2007, coincidint amb el 20è
aniversari dels gegants i la
celebració a la Ràpita de la
Trobada de Gegants del Penedès i
Garraf, i que es va es va començar
a gestar el gener de 2010. Un
treball en equip, que ha
contemplat les més diverses
tasques, ha fet realitat aquests
gegantons un any després, i han
estat presentats públicament amb
un ampli programa d’actes, dins el
context de la Festa Major petita, i
amb la implicació i participació de
totes les entitats i balls populars
locals durant el darrer cap de
setmana de gener.
Una altíssima participació
ciutadana en tots els actes ha
caracteritzat un cap de setmana
ple de festa i cultura.
Els actes es van iniciar el
divendres 28 de gener, a les 10 de
la nit a la Sala d’Actes del Centre
Cultural amb una proposta
gastronòmica, festiva i cultural
que va portar als assistents al
segle II a.C, el Sopar i Festa
ibero-romana. L’emperador romà,
l’emperadriu i els esclaus ibers,
caracteritzats pels actors de
Gallaret Teatre de Vic, van donar
la benvinguda als 350 comensals,
alhora que van posar en escena
diverses situacions còmiques en el
decurs del sopar. El sopar va
Text i imatges dels Geganters de la Ràpita
Els gegantons davant el Centre Cultural.
consistir en un menú de l’època
ibera i romana, centrat bàsicament
en sopa torrada i carn d’au, vins i
dolços. En el decurs de la nit, les
veus de Núria Rosell i Santi
Casañas van donar forma a la
narració de la llegenda dels
gegantons Antistius i Ginur, amb
música en directe amb La Portàtil
F.M., que moments després va
cloure la nit amb un Concert de
Músiques del Món.
Gegantons i gegantoners davant el Centre Cultural, acompanyats pels
gegants petits de Vilafranca.
pàgina 6 EL MÓN GEGANTER Nº 71

El dissabte, 29 de gener, no es
va poder realitzar la sortida
organitzada pel Grup d’Estudis
Rapitencs, la “Passejada per la
Ràpita de fa 2000 anys”, doncs les
pluges del dia abans
desaconsellaven l’activitat,
quedant posposada per a més
endavant. A 2/4 de 7 de la tarda, a
l’Església de Sant Domènec, el
musicòleg Joan Cuscó va
presentar el llibre i CD del
cantautor Paton Soler, “Sona la
música. 24 tonades per a gralla”, i
durant l’acte s’interpretaren
algunes de les peces musicals
d’aquest treball, entre elles “el
Valset dels Gegants de la Ràpita” i
“l’Himne dels Falcons de la
Ràpita”, així com per primera
vegada, el “Ball dels gegantons
Antistius i Ginur”. Tot seguit, el
músic i compositor Paton Soler va
oferir un concert en el que es va
fer un passeig pels Països
Catalans a través de diverses
cançons. Una degustació de vi de
mel, beguda típica de la cultura
íbera, va cloure la tarda a la Plaça
de l’Església.
EL MÓN GEGANTER Nº 71
Els gegantoners de la Ràpita.
A les 10 de la nit, al Centre
Cultural i Recreatiu Rapitenc,
l’Orquestra Internacional
“SELVATANA” va oferir un dels
actes més netament
festamajorencs, el Concert i Ball
de Festa Major, amb una gran
assistència de públic que va omplir
la sala de ball de l’entitat.
Diumenge, 30 de gener, a dos
quarts d’onze del matí, a l’Església
de Sant Domènec es celebrarà
Jordi Miralles, en el moment del Predicot.
ACTES FESTIUS
l’Ofici Solemne en honor a Sant
Raimon de Penyafort. Amb la
interpretació del Cant dels Goigs
de Sant Raimon a càrrec de la
Coral “l’Amistat” de la Ràpita, i el
següent repic de campanes, es va
iniciar l’acte central de la festa
gegantonera: la Presentació i
Bateig d’Antistius i Ginur.
Eren 2/4 de 12 del migdia, quan
es trobaven davant el Centre
Cultural els gegants petits de
Vilafranca, padrins de bateig,
acompanyats pels gegantons de
l’Arboç, Moja i Sant Marçal,
testimonis de l’esdeveniment.
Després del repic de campanes,
entrava en cercavila per la part de
Llevant del poble la gegantona
Ginur, acompanyada pel grup de
música tradicional “els Filibusters” i
pels nens i nenes que formen part
del Ball de Diables infantil “les
Espurnes”, el Ball de Panderetes i
la Coral Infantil “la Bombeta
Màgica”. Un cop a plaça la
gegantona, van començar a sonar
les fanfàrries de benvinguda del
gegantó Antistius, que va arribar
des de la part de Ponent
acompanyat pels Armats
Pretorians de la vila de l’Arboç.
Acte seguit, el folklorista Jordi
Miralles i Jonch va glossar el
Predicot de Benvinguda dels
Gegantons, que acabava dient:
“... només em cal d’animar-vos a
fer una crida, tots plegats, per tal
que l’Antistius i la Ginur es
preparin per a executar els seus
primers passos de dansa de la mà
–i dels peus!- dels seus novells
geganters. I a la vegada, per
descomptat, els desitgem de tot
cor: Llarga vida i que sigui per
molts anys!!!”
pàgina 7

ACTES FESTIUS
A continuació es va procedir,
des del balcó de la Societat, al
Bateig dels Gegantons per part de
les autoritats municipals de Santa
Margarida i els Monjos, els
membres de la Junta Directiva del
Centre Cultural i Recreatiu
Rapitenc (CCRR), diversos
convidats i els representants de
les vint entitats i balls populars de
la Ràpita, que es van encarregar
de simbolitzar l’acció del bateig
llançant fulles d’olivera i pètals de
flors.
Tot seguit, es van estrenar els
Balls dels Gegantons,
coreografiats per Jordi Gutiérrez i
composats per Daniel Margalef i
Paton Soler, sent interpretats pels
grallers “Salsa d’inxa”, amb
l’acompanyament dels alumnes de
l’Escola Sant Domènec de la
Ràpita, per donar pas a la
Cercavila de gegantons per
Els gegantons, un cop arribats a plaça
Confits, caramels i pètals al final del bateig.
l’Avinguda Penedès i l’Avinguda
del Centre. En acabar, davant el
CCRR, els gegantons convidats i
els amfitrions van fer el seus balls
de lluïment i una ballada
conjunta de totes les
colles per a cloure l’acte,
que va acabar amb el
llançament de confits i
caramels, tal com marca
la tradició d’un bateig.
Un cop acabat l’acte
gegantoner, el Ball de
Diables de la Ràpita va
fer una encesa i una
cercavila per l’Avinguda
Penedès, per tal de
donar inici als actes del
trentè aniversari de la
mateixa colla, que es
perllongaran fins la
Festa Major de Sant
Domènec, a primers
d’agost.
Acte seguit, el Concert
de Música Tradicional a
càrrec del grup “Els
Filibusters” i el vermut
popular van ser la cloenda dels
actes del matí del diumenge de
Festa Major. Per a finalitzar les
festes, a dos quarts de set de la
tarda, al mateix CCRR, i dins la
Roda de Teatre Amateur de l’Alt
Penedès, el grup de teatre Atrezzo
va representar l’obra “Mentiders”
d’Anthony Neilson.
Els actes de celebració de
presentació dels Gegantons de la
Ràpita i de la Festa Major d’Hivern
en honor a Sant Raimon van estar
organitzats pels Geganters de la
Ràpita i la Junta del Centre
Cultural i Recreatiu Rapitenc, i van
comptar amb la col·laboració de
l’Ajuntament de Santa Margarida i
els Monjos, del Centre Cultural i
Recreatiu Rapitenc, de les entitats
i balls populars de la Ràpita i de
comerços i particulars.■
pàgina 8 EL MÓN GEGANTER Nº 71

Text de Pau Blanch i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
Diumenge 14 de novembre es
va celebrar la Iª Trobada de
gegants al Passeig de les
Palmeres de Tarragona.
Enguany, al ser la primera
gran edició, la trobada fou de
gegantons i capgrossos, però el
seu organitzador té previst (de
cara a les següents edicions) fer-la
de gegants pròpiament.
A més a més, va aprofitar per
p r e s e n t a r p ú b l i c a m e n t l a
gegantona Eulàlia, que vol figurar
una dona gran, ja en edat de
vellesa.
La nova gegantona va ser
apadrinada pel Miquelet del Xup
de Manresa i la Parellada de Bràfim.
A l’acte hi van participar els
gegantons i capgrossos de Maria
Cristina de Tarragona, Maspujols,
Bràfim, Montblanc, El Xup de
M anresa, Pl aça Nova de
Barcelona, l’Hospitalet de l’Infant,
Cappont de Lleida, particular de
Reus, Fraga, La Seu d’Urgell,
Castellbell i el Vilar, Camarles,
Torreforta de Tarragona, Sant
Andreu de Llavaneres, Montmeló,
Alforja, El Pla del Penedès,
Calafell, La Llacuna, La Florida de
l’Hospitalet de Llobregat, i un llarg
etcètera. Cal destacar que aquesta
gran trobada ha estat muntada
exclusivament per l’Erik, a qui
EL MÓN GEGANTER Nº 71
donem l’enhorabona per la feina
ben feta.
Una vegada acabats els actes
de bateig s’inicia la cercavila tot
passant per: Rambla avall, carrer
Compte de Rius, carrer August,
carrer Sant Agustí, Rambla Nova
fins arribar de nou al Passeig de
les Palmeres, on cada colla va
anar entrant i oferint un petit ball.
Per finalitzar la trobada, els
amfitrions oferiren el seu ball a la
resta de colles i com agraïment a
totes les colles participants en
aquesta trobada, abans que
marxessin, els va oferir entrepans
i begudes.
Per acabar, cal dir que la
propera trobada tindrà lloc el 23
d’octubre d’aquest any 2011 i serà
de gegants, i no només de
gegantons.■
ACTES FESTIUS
Iª TROBADA I ESTRENA AL PASSEIG DE LES PALMERES
A l’esquerra, l’Eulàlia, la nova gegantona.
A dalt i a sota, imatges d’alguns dels
participants i de moments de la festa.
pàgina 9

REPORTATGE
Toni Mujal és un mestre
geganter que viu a Cardona i que
es dedica, des dels anys 80, a
construir gegants particulars o de
colles. Té un taller a les afores de
Cardona, amb vistes al
Castell de Cardona.
Ell també, té un
gegant particular, en
Figolete, que el construí
l’any 1985 i el porta a
algunes trobades, però
molt puntualment. També
fa peces de bestiari, nans i
capgrossos, còpies de gegants...,
a més de verges, sants,
restauracions de tota mena,...
A continuació, teniu una llista
dels gegants que ha fet:
Any 1982: gegants de Blanes
(Gastó i Caterina).
Any 1985: gegants vells
d’Artés (Víctor i Maria), gegant
Figolete de Cardona, gegants del
barri de Planés i Bergús de
Cardona (Migsenyor i Graueta).
Text de Dani Mosquera i fotografíes de l’Arxiu El Món Geganter
ELS AUTORS DE LA FESTA
TONI MUJAL I OBRADORS
Any 1987: gegants del carrer
de la Pietat de Berga (Gegant i
Geganta), gegants de Masquefa
(Isidre i Magdalena), gegants nous
d’Artés (Jordi i Montserrat).
Any 1988: gegants d’Ulldecona
(Lluc i Pietat).
Any 1989: gegantons de Sant
Andreu del Palomar (Colom i
Coloma), gegants
de la Roca del
Vallès (Odó i
Emma), gegants de
la Sènia (Bartomeu
i Pallerols).
Any 1990: gegants
de Sant Boi de
Llobregat (Baldiri i
Ramona), gegants
vells de Malgrat de
Mar (Eulàlia i Bernat Estornell).
Any 1993: gegant del barri de
Sant Miquel de Cardona
(Avi Miquel).
Any 1994: gegantó de la Roca
del Vallès (Jofre), gegants de la
Beguda Alta (Ciscu el carreter i
Maria l'hostalera).
Any 1995: gegants d’Abrera
(Pere el boter i Roser), gegants del
Casc Antic de Barcelona (Peret el
fanaler i Marieta de l’ull viu),
gegantó de l’Eduard Camacho
de Cardona (Batallador Petit).
Any 1996: gegantó del Casc
Antic de Barcelona (Tinet el
graller), gegantó de Malgrat
de Mar (Ernest), gegant del
barri de la Fira de Cardona
(Sabater Fraret).
Any 1997: gegants de
Queixans (Cosme i Damiana),
gegantons d’en Nil i Tonet Mujal
de Cardona (Tallaferro i Clementina),
gegantó de Navarcles
(Claudi).
Any 1998: còpia els gegants
del carrer Viserta de Monistrol de
Montserrat (Ramir i Constança),
gegant de Vallgorguina (Avi
Montassell), gegants de Vilassar
de Mar (Pigat i Llúcia), gegantó de
Caldes d’Estrac (Nano), còpia dels
gegants del barri Major de
Cardona (Borell I i Letgarda),
gegants de la Pedrera de
Barcelona (Rei Gaudi, Reina
Pedrera, Badalot i Forjat, junt amb
dos nans), gegantó de Blanes
(Es Forcaner).
Any 1999: gegants de Sant
Fruitós de Bages (Sala i Ricardis).
pàgina 10 EL MÓN GEGANTER Nº 71

I a partir del nou segle XXI,
comença a fer molts més gegants i
fins i tot recrea gegants
desapareguts, que costa molta
feina (perquè has de buscar
informació de com anaven vestits,
l’aspecte que tenien, l’alçada, què
representaven…), però si t’hi
poses, pot sortir molt bé, com ens
demostra ell mateix amb algunes
de les seves obres. Aquesta, es
una nova època per a ell.
A continuació, teniu una llista
dels gegants que ha fet, de
moment, en el segle XXI:
Any 2000: Còpies dels gegants
del barri de Sant Josep de
l’Hospitalet de Llobregat (Fargot i
Fargueta), gegants del barri de
Casablanca de Sant Boi de
Llobregat (Manuel i Blanca),
geganteta Quimeta Àngels del Raval
de Barcelona, gegant de Caravaca
de la Cruz (Múrcia)(Todmir).
Any 2001: gegantona d’Avià
(Temporala), gegantons de
Cerdanyola del Vallès (Mir i
Dolça), gegantó del barri de
Camps Blancs de Sant Boi de
EL MÓN GEGANTER Nº 71
Llobregat (Pitu), gegantons de
Sant Jordi de Cercs (Jordi i
Bàrbara).
Any 2002: gegants de Santa
Maria del Mar de Barcelona (Rei
Salomó i Reina de Saba),
gegantona de la Coordinadora de
Geganters de Barcelona
(Crespinella), gegants de Calella
(Quirze i Minerva).
Any 2003: gegantons de Sant
Fruitós de Bages (Isarn i Aigó),
gegantona de Sant Boi de
Llobregat (Laieta), gegantons del
barri de la Fira de Cardona (Micó i
Nyítol).
Any 2004: gegants nous de
Sant Joan Despí (Josep Maria
Jujol i Creació), gegantó d’en
REPORTATGE
Damià Bonsfills de Cardona
(Petitó), gegantó de Ferran
Verdejo de Cardona (Avi del
Barça).
Any 2005: gegantona del barri
de Sant Josep de l’Hospitalet de
Llobregat (Trapella), gegant
d’Alcalá d’Henares (Miguel de
Cervantes), rèpliques dels gegants
de Ribes de Freser (Manelic i
Núria), gegantó de Sant Vicenç de
Montalt (Toni Sors), rèpliques dels
gegants vells de Calella (Bernat I i
Elisenda).
Any 2006: gegants de Deltebre
(Roc i Assumpció), geganta de
Sanaüja (Athanàgia).
Any 2007: geganta de
l’Associació Delta del Prat de
Llobregat (Eulàlia l’hostalera),
gegantona del Casc Antic de
Barcelona (Caty), gegants nous de
Malgrat de Mar (Nicolau i Rita),
gegant de Sanaüja (Lleoner),
gegantons de la Granada del
Penedès (Cristòfor i Minerva).
pàgina 11

REPORTATGE
Any 2008: gegant i
gegantó de l’Associació
Delta del Prat de Llobregat
(Bernat i Josep Canudas),
rèpliques dels gegants del
barri de la Fira de Cardona
(Romeu i Julieta), geganta
de la Vall de Sitges
(Dolors), gegantona de la
Faràndula de Badalona (Senyora
de Pavillard), gegantona del barri
de Casablanca de Sant Boi de
Llobregat (Hèstia).
Any 2009: gegantet d’en Kevin
Mosella de Cardona (Sant Jordi),
gegant de la Comparsa Llamp de
Déu del Carnaval de Solsona
(Lamp de Déu), gegants de
Monistrol de Calders (Llúpol i
Rabassola), gegantó de Sant Joan
de Vilatorrada (Palillet), gegant del
barri del Raval de Cardona
(Diable), gegants de Palafolls
(Guillem de Palafolls i Guiomar de
Blanes), gegantona de Santpedor
(Tieta Sala), gegantó del Poble
Vell de Súria (Miner), gegantons
del CEIP Josep Orriols i Roca de
Moià (Xot i Fura), gegantó del
Damià Bonsfills de Cardona
(Hereu).
Any 2010: rèplica del gegant
de Navarcles (Tinet), gegantó d’en
Jordi i la Marina del Raval de Sant
Joan de Cardona (Diable xic),
gegants del “TRO” de l’Hospitalet
de Llobregat, gegantó del Vilar
Rural de Cardona (Marçal
Cagasal), gegantó del Vilar Rural
de Sant Hilari Sacalm (Vilarllonga),
gegantons de Súria (Quim i Anna),
gegantons de Calella (Quirze i
Minerva), gegantona del Delta del
Prat de Llobregat (Carxofeta).
M’agradaria destacar, que
quan va fer el gegant Avi Miquel
del barri de Sant Miquel de
Cardona, va ajudar molt als
geganters; la colla volia fer un
gegant i per recollir els diners,
anaven a les trobades de gegants
venent cintes que posaven “JO
ESTIMO ELS GEGANTS”. Se’n
van vendre moltes però, finalment,
també Toni Mujal, va col·laborar i
els hi va construir el gegant sense
cobrar la seva feina d’artesà.
També ha fet restauracions de
gegants, com per exemple els
gegants de Manlleu, els de Sant
Pere de les Puel·les de
Barcelona o els del Raval
de la mateixa ciutat.
A part, ha fet un tobogan
per l’Agrupació i l’any
2009 va fer uns capgrossos
que representen
Monturiol i Cerdà, per la
Cavalcada de les Festes
de la Mercè de la capital, ja que
aquell any anava dedicada a
barcelonins il·lustres. També ha fet
més nans per a Manlleu, Cardona,
Sant Vicenç de Montalt, Calella,
Barcelona,... I peces de bestiari,
com ara el Dofí del Casc Antic de
Barcelona o el Drac de Sant Boi
de Llobregat.
L’any 2007, la Generalitat de
Catalunya li atorgà el Diploma de
Mestre Artesà, i el 2010 rebé el
Saler d’Or de la Vila de Cardona,
com a reconeixement a la seva
contribució a l’interès general del
poble i a la seva projecció.
Fins aquí el repàs de l’obra
que ara per ara, ens han ofert les
mans creadores d’en Toni Mujal.■
pàgina 12 EL MÓN GEGANTER Nº 71

Text d’Ezequiel Barrios
Recollint el relleu de l’amic
Jordi Miralles, amb aquest escrit
completem el seu article sobre la
presència de gegants a la zona
dels Pallars publicat els mesos de
setembre i octubre i, en aquest cas
concret, referit a la comarca
pirinenca del Pallars Jussà.
Comencem aquest apassionant
viatge pel folklore pallarès per
la seva capital comarcal, la ciutat
de Tremp, situada al bell mig de la
Conca de Tremp, a la dreta de la
Noguera Pallaresa.
El municipi de Tremp
comptava ja a la dècada de 1950
amb una parella de gegants que
representaven els clàssics Reis
Catòlics, en Ferran d’Aragó i
n’Isabel de Castella, de fet, els
més antics documentats de la
comarca. Foren construïts al taller
barceloní El Ingenio, i van estar
actius fins a les darreries dels anys
Els antics gegants de Tremp a la dècada dels
anys 50. Autor desconegut. Fotografia cedida
per Naono.
EL MÓN GEGANTER Nº 71
ELS GEGANTS DEL PALLARS JUSSÀ
setanta. Aquests gegants
vells es guardaven a l’antiga
presó de la vila fins el dia
que van fer nosa i es van
cedir al propietari d’una
discoteca de Lloret que els
volia com a reclam per a
atreure clientela. Una nit de
1981 es va calar foc a
l’edifici i es van perdre
definitivament els gegants.
L’any 1984 l’Ajuntament
de Tremp va decidir adquirir
una nova parella de gegants,
que van encarregar als
constructors Jordi Marquès i
M. Àngels Mercader,
d’Arenys de Munt.
Així doncs, el 8 de
setembre de 1984, en motiu
de la Festa Major dedicada a
la Mare de Déu de
Valldeflors, es va celebrar
l’estrena dels nous gegants
trempolins, que foren
batejats amb els noms de
Faciet i Bepeta, en honor
als patrons del municipi,
Sant Bonifaci (Faciet n’és
el diminutiu) i Sant Josep
(Bepeta és una derivació
de Pepeta o Josepa).
Aquests van ser
apadrinats pels gegants
de Balaguer, la Pobla de
Segur i la Seu d’ Urgell.
Van abillats amb
robes de mudar
tradicionals, ell amb
l’antic vestit que portaven
els batlles de Tremp, de
vellut verd i amb una
capa llarga, faixa blanca i
barretina morada; i ella
va abillada com una
pubilla catalana, amb
vestit estampat i una
REPORTATGE
Els nous gegants de Tremp l’any 1988.
Fotografia cedida per Jordi Miralles.
mantellina al cap. Cal tenir en
compte que dur barretina morada
o musca era símbol de categoria
social important o bé, i aquest no
és el cas, d’una edat considerable.
El 1995 van tornar a passar
per mans dels artistes del taller
ARTEC, d’Arenys de Munt, per
ésser repintats.
Com a curiositat, destacar que
el dissenyador de moda Custo
Dalmau, natural de Tremp, va
confeccionar dues modernes
camisoles per a la gegantina
parella l’any 2004.
Els gegants de Tremp
actualment estan exposats al
vestíbul de l´ajuntament i surten
cada any per la Festa Major, per la
Fira de Primavera (per Sant
Bonifaci) i, ocasionalment, per la
Fira del Codony i en els actes que
es realitzen a favor de la Marató
de TV3. Han viatjat pels
pàgina 13

REPORTATGE
Els actuals gegants de Tremp, l’any 2004.
Fotografia cedida per Miquel Burgès.
pobles dels Pallars i per tota la
província de Lleida, han participat
en alguna edició de la Ciutat Gegantera
de Catalunya i han visitat
llur padrins en més d’una ocasió.
Remuntant l’embassament de
Talarn o de Sant Antoni arribem a
la Pobla de Segur, situada a la
confluència del riu Flamicell amb
l a N o g u e r a P a l l a r e s a i
considerada com la porta del
Pirineu oriental.
La història dels gegants de la
Pobla de Segur es remunta cap a
finals de l’any 1980, quan
l’ajuntament va encarregar al
taller de l’Aragonesa de Fiestas,
de Saragossa, una parella de
gegants per tal d’animar les
festes del poble. La parella va
costar 127.000 pessetes.
Després de deliberar,
es va decidir que representessin
un raier i una pagesa, dos oficis
tradicionalment molt característics
de la vila. Antigament, abans que
la Noguera Pallaresa fos encade-
nada per preses i embassaments,
els raiers de la
Pobla i d’altres poblacions
dels voltants baixaven fusta
i tot tipus de mercaderies
damunt dels seus rais,
riu avall, de vegades, fins
arribar a Tortosa.
Acordada, doncs, la
personalitat dels gegants,
finalment el 18 de juny de
1981 van ser presentats al
poble i batejats amb els
noms de Miquel i Maria de
Ribera, que corresponen
als dos patrons de la vila.
Els padrins dels nouvinguts
varen ser l’esposa de
l’alcalde, la senyora Àngela
Tozzi, i el veí Francesc
March, raier de 90 anys.
El 1992 es va convocar la
primera edició del premi Pallars de
Música Tradicional que tenia, com
a tema principal, el Ball de
Gegants de la Pobla de Segur. La
peça guanyadora fou la de David
Els gegants de la Pobla de Segur, l’any 2004.
Fotografia cedida per Miquel Burgès.
Puertas i la coreografia va anar a
càrrec dels monitors de ball de
l’Agrupació de Colles de
Geganters de Catalunya i dels
geganters de la Pobla de Segur.
A mitjan de la dècada de 1990,
com que els gegants es trobaven
en molt mal estat de conservació,
van ser restaurats per un col·lectiu
d’artistes del poble i un grup de
dones de la vila els va
confeccionar uns vestits nous, més
e l e g a n t s i e s c a i e n t s . L a
restauració els va conferir una
imatge més viva i real, però el
canvi més significatiu es va produir
en la geganta, ja que sobre els
cabells de cartró pedra se li va
afegir una cabellera natural,
recollida amb una gandalla.
E l s g e g a n t s v a r e n
romandre inactius durant un temps
per manca de gent que els portés i
sortien tansols per la Festa Major,
el 18 de juny. Actualment, també
participen a la Fira i per la Diada
dels Raiers, i en alguna que altra
trobada gegantera.
Excepcionalment l’any
2009 van viatjar fins a Burgui
(Navarra) per participar amb
un intercanvi dels raiers de la
Pobla amb els “almadieros”
d’aquest municipi navarrès.
R e c e n t m e n t s ’ h a n
restaurat i repintat a càrrec de
l’Associació de les Arts
Tradicionals de Lleida i s’ha
substituït l’estructura cònica
original de fusta per una altra
d’alumini, més lleugera
i resistent.
pàgina 14 EL MÓN GEGANTER Nº 71

Seguint el curs de les aigües de
la Noguera Pallaresa avall, i ja a
tocar de la comarca de la
Noguera, arribem al bell poble de
Llimiana, encinglerat al capdamunt
de la serra del Montsec.
Els primers gegants de
Llimiana daten de l’any 1979, quan
els nens del poble van construir
unes figures molt senzilles. Un
temps després, el 1985, el jovent de
la vila es va engrescar a construir
un nou gegant fet amb cartró i
paper de diari, que s’estrenà el 15
d’agost, per la Festa Major de la
Mare de Déu de la Cinta.
Mossèn Daniel va batejar el nou
gegant amb el nom de Llimianus I,
nom escollit pels seus constructors.
La rebuda de la figura per part dels
veïns va ser tan bona que de
seguida els joves es van animar a
construir-li una companya. Així, per
la Festa Major de 1986 es va
estrenar la geganta, que van
anomenar Cinta en honor a la
patrona del poble.
El gegant representava un
hereu amb vestit de mudar i barret
de copa alta, i la geganta anava
abillada amb un vestit estampat
amb flors i una mantellina de puntes
al cap, com una pubilla catalana.
EL MÓN GEGANTER Nº 71
Aquesta parella es va
mantenir en actiu fins a l’any
2002, moment en el què van
haver de retirar-se pel seu
mal estat de conservació.
Llavors, una veïna molt
activa va confeccionar uns
nous caps de goma escuma,
l’Àngel Martínez va fer-ne
l’estructura i d’altres veïns,
els vestits. La nova parella,
que va rebre els mateixos
noms que la segona, es va
estrenar el 15 d’agost del
2003, però, malauradament,
aquell mateix any la geganta
va patir un greu accident que
li va causar desperfectes en
el cavallet i la roba.
L’any 2005, de nou
l’Àngel Martínez juntament
amb el seu fill Jordi, va
Imatge dels antics gegants de Llimiana cap a la dècada dels anys 80.
Fotografia cedida per Jordi Miralles.
decidir fer uns gegants nous per a
Llimiana, aprofitant l’estructura i el
vestit de l’anterior Llimianus que
encara es conservava en bon estat.
Així, finalment, per la Festa Major
d’aquell mateix any es van poder
estrenar la quarta i actual parella de
gegants de Llimiana, amb una fesomia
més acurada que les anteriors.
Des de la seva aparició, sempre
van acompanyats d’un grup de
REPORTATGE
Els gegants de Llimiana l’any 2007 a Sant Joan
Despí. Fotografia cedida per El Món Geganter.
músics amb tambors i acordió. Les
figures destaquen perquè són de
tipus manotes, és a dir, tenen els
braços mòbils i perquè els seus ulls
estan fets amb closques d’ou. Amb
el pas del temps en Llimianus ha
substituït el barret de copa per una
boina i actualment duu una
barretina.
En Llimianus I i la Cinta
presideixen el pregó d’obertura de
la Festa Major, que té lloc a la plaça
Major de la vila i, el dia 15 d’agost
realitzen una cercavila tot passant
la barretina per recollir diners que
després es destinen al seu
manteniment. La resta de l’any
romanen desats a l’Ajuntament.
I aquí donem per acabada la
nostra ruta gegantera per terres
pallareses, tot i que sabem de
l´existència d’altres gegants i
gegantons en pobles i llogarets del
Pallars Jussà, que deixarem per a
un proper article.■
pàgina 15

REPORTATGE
Text cedit pels Geganters de Sant Miquel
LA FARÀNDULA DEL BARRI DE SANT MIQUEL D’OLOT
EL GEGANT I LA GEGANTESSA
L’any 1930 els Pabordes de
Sant Miquel, varen fer uns gegants
de cartró que anomenaven
“carotes”. L’any següent, 1931,
varen fer els gegants.
La gent de Sant Miquel,
irònica i burleta, volgueren tenir
uns gegants com els d’Olot,
encara que més petits i que solien
saltar més que no pas caminar,
“de par de riure”. Ballen amb la
música dels gegants d’Olot i no
s’ha imposat la moda de
batejar-los, són Els Gegants de
Sant Miquel.
Des de l’any 1973, els
acompanya un grotesc capgròs de
cartró, de tipus valencià i fabricat
en sèrie.
L’any 1989, els pabordes que
eren Gats i la Penya, varen fer els
actuals una mica més alts i més
lleugers. Els gegants originals són
dipositats al Museu Comarcal de la
Garrotxa.
EL GAT DE SANT MIQUEL
És el símbol de la Penya Gats
de Sant Miquel (1978-2009), i està
dissenyat en posició dreta com tot
el bestiari olotí. Degut al seu pes,
més de 60 Kg, és impossible portar
el Gat i fer xerinola, i es feu una
rèplica de cartró. La presentació
de l’original va tenir lloc el dissabte
19 de maig de 1984, quan fou
batejat, essent padrins els gegants
de Sant Miquel. Balla amb música
pròpia.
Com els gegants, les seves
sortides són l’últim diumenge de
maig, festa de Primavera, i l’últim
diumenge de setembre, festa de
Sant Miquel.
També han sortit fora del barri
a escoles, Hospital, Festes del
Tura, i a fora de la ciutat en
trobades d’intercanvi. Els acompanyen
TRIK TRAK, Tabalers de
Sant Miquel.
Els fan ballar els Geganters de
Sant Miquel, a qui podeu demanar
m é s i n f o r m a c i ó :
albertdigio@hotmail.com o
669620607 (Albert).■
Il·lustració dels gegants, capgròs i Gat de
Sant Miquel feta per Tavi Algueró.
Els gegants nous de Sant Miquel i el Gat
nou, en imatges preses per les Festes del
Tura de l’any 2009.
Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
pàgina 16 EL MÓN GEGANTER Nº 71

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
EL MÓN GEGANTER Nº 71
BREUS RESSENYES
CERCAVILA DE FESTA MAJOR A SANT ANDREU
Sant Andreu de Palomar, un dels molts barris barcelonins, també és
un dels que té més caràcter propi, pel fet d’haver estat vila fins fa
relativament poc. I aquesta idiosincràsia es fa notar per la Festa Major,
quan els carrers del barri estan plens a vessar de veïns que disfruten
de la festa junt amb els Trabucaires, els Grallers i els gegants
l’Andreu, la Colometa, els Coloms i en Galtetes, i els gegantets Avis.
Tots ells ens van rebre el 28 de novembre per celebrar la Cercavila de
Festa Major, en honor a Sant Andreu que començà, com sempre,
davant la parròquia del barri, una de les imatges més populars del
calendari festiu de la ciutat.
Hi havia gegants vinguts d’arreu de Barcelona: del Guinardó, la Sagrera,
Sant Jaume, el Pi, el Poble-sec, Gràcia, la Plaça Nova, la Taxonera,
Trinitat Vella, Montbau,... i de tots els racons del país: Castellterçol,
Alella, plaça Sant Miquel (Tarragona), Santa Coloma de Gramenet, la
Concòrdia de Sabadell, Olost, Bellvitge de l’Hospitalet, Siurana, Ribes
de Freser,... a més dels gegantons de les escoles del barri (Mestre
Enric Gibert i Camins, La Maquinista, Ignasi Iglésias, Turó Blau,
Eulàlia Bota, Can Fabra o Les Dominiques).
Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
UN ANY MÉS, GALLS I GALLINES A VILAFRANCA
El diumenge 19 de desembre de 2010, en el marc de la Fira del
Gall a Vilafranca del Penedès, va tenir lloc la Mostra de Bestiari
Festiu de Ploma.
El Gall Tomassot i la Gallina Ballarica van rebre, junt amb el
Mussolot del Campanar i el gall Tomasset a les bèsties convidades
enguany: el gall Kiko de Sant Cugat del Vallès, l’Aligot de
Bonastre, la cigonya Segunola de les Gunyoles i la Voltora i els
Voltorets de La Bisbal d’Empordà.
Els elements del bestiari van fer una cercavila pel centre de
Vilafranca fins a l’Ajuntament, on van dansar tots junts.
pàgina 17

PASSATEMPS
QUI ÉS QUI???
Tots els noms i imatges que us oferim a continuació estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una
imatge, i a l’inrevés. Això si, aneu amb compte ja que hi ha més noms que imatges. Poseu-vos a prova!
Cada mes aquest joc anirà sobre un indret diferent. Aquest mes toca...
1 2 3
4 5 6
ENDEVINA, ENDEVINALLA
Com que acabem de parlar de gegants que habiten a Navarra, us
posem a prova preguntant-vos d’on són els gegants navarresos
de la dreta. Els de dalt són d’un barri de Pamplona i els de sota viuen al
centre de Navarra, a més a més, quasi són centenaris.
NAVARRA:
GUANYADORS DEL CONCURS GEGANTER
A - ABLITAS:
Vitorino y Vicenta
B - ARRE:
Rey y Reina
C - BUÑUEL:
Antón y Ana
D - CASCANTE:
Anguita y Yola
E - OLITE:
Fernando e Isabel
F - RIBAFORADA:
Íñigo Arista y Doña Jimena
G - TUDELA:
Juan de Labrit y Catalina de Foix
Us anunciem els guanyadors del darrer concurs aparegut a l’Especial nº5, en motiu
de l’Any Geganter 2010. Ells són en l’Albert Chamorro de Sabadell, l’Òscar Nos
de Benicarló i en Xavi Suárez de Terrassa. Properament rebreu els corresponents
lots oferts per l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i la Coordinadora
de Geganters de Barcelona a casa vostra. I a la resta, gràcies per participar i fins
la propera ocasió!
AL NÚMERO VINENT …
CARNESTOLTES A TORÀ
FESTES DE SANTA EULÀLIA
A BARCELONA 2011
FITXA: ELS GEGANTS DE LA
FONT VELLA DE FALSET
Foto: Josep Miñana
Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
Els gegants de l’esquerra són els
de Clariana del Penedès i els de la
dreta els de Les Cabanyes.
ENDEVINA, ENDEVINALLA
G - VALLBONA D’ANOIA (Trampa)
F - PIERA (4)
E - LA POBLA DE CLARAMUNT (6)
D - LA LLACUNA (1)
C - IGUALADA (3)
B - EL BRUC (5)
A - CAPELLADES (2)
QUI ÉS QUI???
SOLUCIÓ AL
NÚMERO
ANTERIOR
pàgina 18 EL MÓN GEGANTER Nº 71

FITXA Nº 71:
EL MÓN GEGANTER Nº 71
Text de Nicolás Alonso i Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
Els gegants del carrer de la Closa de Montbrió del Camp
(Baix Camp)
La seva primera aparició es remunta al Corpus de 1814. Segons
el llegendari local, aquests foren fets a Riudecols per un fuster, el
qual s’inspirà en la seva filla per a fer la geganta.
En morir la seva filla sobtadament, el pobre home va voler
desprendre’s dels gegants, ja que ella li recordava enormement a
la seva filla.
Segons es diu, és per aquest motiu pel qual cedí els gegants al
carrer de la Closa de Montbrió del Camp, que des de llavors els
fa ballar.
Els gegants del carrer de la Closa de Montbrió del Camp
representen a un rei moro i la seva enamorada, una jove princesa
cristiana.
Tot i la seva antiguitat, aquests gegants no tenen còpia, ja que
els vilatans se’ls estimen molt.
A Montbrió del Camp, sempre que fan festa gaudeixen de la presència
dels gegants de la població (els del carrer de la Closa, els
del carrer d’Avall, els del carrer de Sant Antoni i els del Grup de
Colònies de Montbrió-Vinyols).
En total, vuit gegants i un gegantó que Montbrió sap gaudir, tot i que no n’hi hagi cap de propietat municipal.
Rei Moro: 3,65 m i 68 Kg
Princesa Balladora: 3,40 m i 65 Kg
Data d’Estrena: 1814
Constructor: Jaume Magí (Riudecols)
pàgina 19

FITXA Nº 72:
Text de Pau Blanch i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
Els gegantons de Sant Fruitós de Bages
(Bages)
Els padrins foren els gegants del poble veí en Tinet i la Maria, gegants de Navarcles.
El dia 2 de febrer de l’any 2003 coincidint amb la V
Trobada de gegants i capgrossos dels actes de la
Festa de l’Arròs de Sant Fruitós, es van batejar dos
gegantons per pròpia iniciativa de la colla local.
Les dues figures porten per noms Isarn i Aigó i
representen dos dels quatre fills d’en Sala i na
Ricardis, gegants de Sant Fruitós.
Els gegantons, com els gegants foren
modelats pel conegut escultor Toni Mujal de
Cardona, imatger artesà que ha creat tot un seguit
de figures festives de dintre i de fora del nostre
país.
Des de l’any 1999 i fins els nostres dies, durant els actes de la Festa de l'Arròs es celebra la Trobada Gegantera.
Cal destacar que tant els gegants com els gegantons compten amb un parell de balls amb coreografia pròpia
realitzada per la mateixa colla gegantera. Aquest balls són ballats durant els actes de la Festa de l’Arròs de cada
any. Ambdós balls s’anomenen de la manera següent: Ball dels Gegants de Sant Fruitós amb música realitzada
per Narcís Mellado i Mujal i l’Himne de Sant Fruitós amb música de Roger Julià Satorra.
Per acabar cal esmentar que la colla durant la seva trajectòria fins els nostres dies ha realitzat moltes sortides per
diferents poblacions catalanes com per exemple a Manresa durant els actes de la Gegantina Llum l’any 1999 poc
després d’estrenar-se els gegants, les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona o la Transèquia els anys 2004 i
2006. També han participat en algunes Ciutats Geganteres, com ara Tàrrega el 2009.
Isarn: 2,30 m i 25 Kg
Aigó: 2,20 m i 20 Kg
Data d’Estrena: 2 de febrer de 2003
Constructor: Toni Mujal (Cardona)
pàgina 20 EL MÓN GEGANTER Nº 71