30.04.2013 Views

Els Jocs Florals viuen des de fa 25 anys - Col·legi Sant Vicenç

Els Jocs Florals viuen des de fa 25 anys - Col·legi Sant Vicenç

Els Jocs Florals viuen des de fa 25 anys - Col·legi Sant Vicenç

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Nosaltres<br />

núm#118<br />

/ Edita <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />

/ Any XXX<br />

/ Juny <strong>de</strong> 2007<br />

FESTES D’ABRIL<br />

<strong>Els</strong> <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong> <strong>viuen</strong><br />

<strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> <strong>fa</strong> <strong>25</strong> <strong>anys</strong>


S<br />

/ 09 / 10<br />

03 / E<br />

Editorial<br />

04 / BV<br />

Benvinguts a la vida<br />

05 / CN<br />

<strong>Col·legi</strong>notícies<br />

13 / DPO<br />

Departament Psicopedagògic<br />

i d’Orientació<br />

14 / EN<br />

Entrevista:<br />

Teresa Tuset<br />

16 / BRF<br />

Biblioteca Ramon Folch<br />

17 / R<br />

Reportatge:<br />

Un exalumne, escolà<br />

<strong>de</strong> Montserrat<br />

18 / EN<br />

Entrevista:<br />

Vicky Castel<br />

19 / CL<br />

Concurs literari<br />

2/<br />

23 / CG<br />

Carrer <strong>de</strong>ls Gegants<br />

26 / R<br />

Reportatge:<br />

L’Any Sorribas<br />

27 / EN<br />

Entreteniments<br />

28 / 6è<br />

Adéu a sisè<br />

30 / R<br />

Reportatge:<br />

El zoo d’en Pitus, a l’escenari<br />

32 / OC<br />

Obrim camí<br />

35 / QC<br />

Quart creixent<br />

38 / CN<br />

Cruïlla <strong>de</strong> narradors<br />

39 / Sr.K<br />

Bon dia, Sr. Kaspàrov<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Sumari<br />

/ LA NOSTRA PORTADA / El 23 d’abril, diada <strong>de</strong> <strong>Sant</strong><br />

Jordi, el <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> va celebrar els vint-i-cinquens <strong>Jocs</strong><br />

<strong>Florals</strong> <strong>de</strong> la seva història, una festa que es consolida com la més<br />

tradicional <strong>de</strong>l nostre centre. La imatge que inserim a la portada<br />

correspon a l’actuació <strong>de</strong> l’etapa in<strong>fa</strong>ntil, que va escenificar la<br />

llegenda <strong>de</strong>l patró <strong>de</strong> Catalunya.<br />

/ AGRAÏMENT / En nom <strong>de</strong> l’Equip Directiu, donem les<br />

gràcies a les llibreries vicentines GROUCHO i CA LA MARTA, que<br />

tan generosament van col·laborar en el 1r concurs literari <strong>Col·legi</strong><br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, el resultat <strong>de</strong>l qual es donà a conèixer el 23 d’abril<br />

passat, en el <strong>de</strong>curs <strong>de</strong>ls XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong>. L’agraïment el fem<br />

extensiu a la Junta <strong>de</strong> l’AMPA, que també va fer possible que els<br />

guanyadors i finalistes <strong>de</strong> l’esmentat concurs fossin obsequiats<br />

Partit % vots Regidors<br />

2007<br />

Regidors<br />

2007<br />

PSC 42,72 10 8<br />

ERC 17,06 4 3<br />

ICV 12,97 3 5<br />

CiU 9,16 2 2<br />

PIPV 7,12 1 2<br />

PP 5,30 1 1<br />

/ ELS RESULTATS ELECTORALS A SANT VICENÇ<br />

El quadre que inserim a continuació reflecteix els resultats<br />

obtinguts pels partits polítics vicentins en les eleccions<br />

municipals que van tenir lloc el passat 27 <strong>de</strong> maig arreu <strong>de</strong><br />

l’Estat i que, a Catalunya, es van caracteritzar per l’elevat ín<strong>de</strong>x<br />

d’abstenció (46,20%). El clar triomf <strong>de</strong>l PSC permetrà<br />

la reelecció d’Amparo Piqueras Manzano com a alca<strong><strong>de</strong>s</strong>sa <strong>de</strong>l<br />

nostre municipi.<br />

Equip <strong>de</strong> redacció / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Consell <strong>de</strong> redacció: : Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni Prats /<br />

Informació i documentació: Paco López, Vicky Castel, Carmina Botellas<br />

i Glòria Roig / Fotografies: Lluís Bosch / Col·laboradors/es d’aquest<br />

número: Esteve Fra<strong>de</strong>ra, Montse Álvaro, Pilar Díaz, i equip <strong>de</strong> mestres<br />

d’educació in<strong>fa</strong>ntil i primària / Disseny i maquetació: Joan Pastor /<br />

Impressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins <strong>de</strong> Rei).


E<br />

S’ha afirmat -i és cert- que la publicació<br />

<strong>de</strong> la Llei orgànica d’educació<br />

(LOE) canvia gairebé <strong>de</strong>l tot el panorama<br />

legislatiu en l’àmbit <strong>de</strong> l’educació<br />

escolar. Aprovada per les Corts<br />

espanyoles el dia 6 d’abril <strong>de</strong> 2006,<br />

la Llei constitueix “un autèntic <strong><strong>de</strong>s</strong>afiament<br />

per a tots els centres escolars,<br />

que es veuran obligats a revisar<br />

la seva organització interna i el seu<br />

funcionament” (Francesc Riu).<br />

Per a conèixer les intencions <strong>de</strong> la<br />

LOE, cal llegir amb atenció el capítol<br />

1 <strong>de</strong>l títol preliminar, on s’enumeren<br />

els disset principis i els onze fins<br />

que sustenten i orienten el nou sistema<br />

educatiu espanyol. És aquí on<br />

trobem la filosofia d’una Llei que, si<br />

bé té molta cura <strong>de</strong> vetllar per la necessària<br />

neutralitat i<strong>de</strong>ològica <strong>de</strong>ls<br />

centres públics, admet que els centres<br />

privats tenen dret a establir el<br />

seu caràcter propi (capítol III, article<br />

115), que és tant com reconèixer que<br />

escoles com la nostra han <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />

<strong><strong>de</strong>s</strong>envolupar sense obstacles el seu<br />

projecte educatiu d’acord amb els<br />

continguts que configuren la seva<br />

opció educativa. (Tot i així, caldria<br />

preguntar-se si <strong>de</strong> veritat hi ha alguna<br />

escola “neutra” <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong><br />

vista i<strong>de</strong>ològic).<br />

Malgrat l’ombra d’intervencionisme<br />

que enfosqueix la flamant Llei -un<br />

exemple <strong>de</strong>l qual és la presència d’un<br />

regidor o representant <strong>de</strong> l’Ajuntament<br />

en el Consell Escolar <strong>de</strong> tots els<br />

centres, inclosos els privats concertats-,<br />

alguns experts s’estimen més<br />

presentar-la com una nova oportunitat<br />

que tenen els pares <strong>de</strong> “proclamar<br />

i exercir els seus drets i llibertats<br />

en el camp <strong>de</strong> l’educació” (Riu).<br />

Ha arribat l’hora -vénen a dir- que<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Editorial<br />

/ Joaquim Pastor Font<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Més enllà <strong>de</strong> la LOE<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

De quina<br />

manera podríem<br />

donar una<br />

ànima a l’extens<br />

articulat <strong>de</strong><br />

la nova Llei<br />

d’educació?<br />

els responsables <strong>de</strong> l’educació, lluny<br />

d’esperar que els po<strong>de</strong>rs públics els<br />

dictin el que cal fer en cada moment<br />

i en cada un <strong>de</strong>ls centres educatius,<br />

s’a<strong>fa</strong>nyin per actualitzar i millorar<br />

l’oferta educativa <strong>de</strong> les escoles. En el<br />

cas <strong>de</strong> les escoles cristianes, ha arribat<br />

l’hora <strong>de</strong> re<strong>de</strong>finir què és educar,<br />

què ens <strong>fa</strong> ser diferents i quin perfil<br />

<strong>de</strong> persona volem formar; l’hora d’esbandir<br />

l’escepticisme que s’ha apo<strong>de</strong>rat<br />

<strong>de</strong> molts educadors -cansats, i<br />

amb raó, <strong>de</strong> tants canvis legislatius-;<br />

l’hora d’anar més enllà d’una Llei orgànica<br />

impregnada d’una filosofia<br />

oberta, universal, èticament correcta,<br />

que posa èm<strong>fa</strong>si en la qualitat i<br />

l’equitat, però que no <strong>fa</strong> cap referència<br />

a la dimensió espiritual <strong>de</strong> la persona,<br />

ni a la moral, ni molt menys,<br />

és clar, al sentit transcen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la<br />

vida; en <strong>de</strong>finitiva, l’hora <strong>de</strong> donar<br />

una ànima als principis i fins a què<br />

ens hem referit més amunt.<br />

Però com es concretaria en el si <strong>de</strong><br />

les escoles cristianes aquest “més<br />

enllà”? De quina manera podríem<br />

donar una “ànima” a l’extens articulat<br />

<strong>de</strong> la Llei...? Si, com la LOE assegura,<br />

els centres escolars disposen<br />

d’autonomia per a elaborar el seu<br />

propi projecte educatiu, entenem<br />

que aquest és un bon moment per<br />

a assumir amb renovada il·lusió la<br />

nostra vocació d’educadors d’una escola<br />

cristiana que promou la transmissió<br />

<strong>de</strong> valors admesos per tothom,<br />

però que aspira a metes més<br />

altes, poua<strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> l’Evangeli. Així, on<br />

la Llei parla <strong>de</strong> solidaritat, nosaltres<br />

parlarem <strong>de</strong> donació sense límits i<br />

d’amor, que és la bellesa que salvarà<br />

el món; on s’esmenta el respecte<br />

envers els éssers vius i el medi ambient,<br />

nosaltres <strong><strong>de</strong>s</strong>tacarem el caràcter<br />

sagrat <strong>de</strong> la vida humana; on diu tolerància<br />

i igualtat, nosaltres proclamarem<br />

l’amor a l’enemic, i a l’hora<br />

d’educar per a la resolució pacífica<br />

<strong>de</strong>ls conflictes nosaltres inculcarem<br />

el perdó... I encara hi haurà marge<br />

suficient per a enaltir valors que els<br />

legisladors no esmenten: la fi<strong>de</strong>litat,<br />

la gratitud, la humilitat, la fortalesa<br />

davant les adversitats, el sentit <strong>de</strong>l<br />

misteri... Perquè -sempre <strong><strong>de</strong>s</strong> d’una<br />

concepció cristiana <strong>de</strong> la vida (<strong>de</strong>finida<br />

en el caràcter propi)- per a<br />

l’educador cristià la persona, creada<br />

a imatge i semblança <strong>de</strong> Déu, és<br />

intel·lecte i esperit i, com el seu Creador,<br />

es mou gràcies a l’energia d’un<br />

cor que estima i es compa<strong>de</strong>ix i d’una<br />

paraula capaç d’escoltar i dialogar.<br />

/3


BV<br />

Són dues nenes que han obert el camí <strong>de</strong>ls naixements <strong>de</strong>ls<br />

mesos primaverals, quan la llum sembla nova, <strong>de</strong> tan blanca.<br />

Però ens consta que darrere seu hi ha altres nadons a<br />

punt <strong>de</strong> néixer, alguns <strong>de</strong>ls quals ja hauran arribat al món<br />

quan llegiu aquestes línies. Als <strong>fa</strong>miliars d’uns i altres, la<br />

nostra felicitació més cordial!<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Hola!, jo sóc la Ruth Aymerich Gimeno,<br />

nascuda a l’Hospital <strong>de</strong> <strong>Sant</strong><br />

Joan <strong>de</strong> Déu, amb un pes <strong>de</strong> 3,700 kg,<br />

a les 15.30 h <strong>de</strong>l dia 8 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2007.<br />

<strong>Els</strong> meus pares es diuen Lluís i Dora.<br />

Tots dos són enginyers: el pare, industrial;<br />

la mare, agrícola. El part va<br />

anar molt bé, entre altres motius per<br />

l’excel·lent tracte que vam rebre <strong>de</strong><br />

la llevadora, la Montse, que té molta<br />

experiència, i <strong>de</strong> la doctora García, <strong>de</strong><br />

qui la mare afirma que “tot i ser molt<br />

jove, en sap moltíssim”. Però vet aquí<br />

que l’en<strong>de</strong>mà <strong>de</strong> néixer em vaig enfebrar<br />

una mica i em van haver <strong>de</strong> fer<br />

algunes anàlisis. No va passar d’un<br />

ensurt, gràcies a Déu, i al cap d’unes<br />

hores ja vam po<strong>de</strong>r anar cap a casa.<br />

Tinc dos germans, Lluís (5 <strong>anys</strong>) i<br />

Teresa (3), que se senten els germans<br />

grans “i tenen moltes ganes <strong>de</strong> collaborar”,<br />

segons que explica la mare,<br />

a l’hora <strong>de</strong> preparar biberons, gronxar-me<br />

i canviar-me el bolquer. Però<br />

4/<br />

la meva <strong>fa</strong>mília és molt llarga, i per<br />

això també he <strong>de</strong> fer esment <strong>de</strong>ls besavis<br />

(Joaquín i Ra<strong>fa</strong>) i <strong>de</strong>ls avis (Lluís,<br />

Teresa, Joaquín i Dora). <strong>Els</strong> pares<br />

diuen, amb un punt <strong>de</strong> murrieria,<br />

que són avis “experimentats”, i tenen<br />

raó: per als paterns sóc la dissetena<br />

néta, i per als materns, la cinquena.<br />

Ens han vingut a veure tots els avis,<br />

oncles i cosins, fins i tot els que <strong>viuen</strong><br />

a Lleida i a València. Per bé que la<br />

data <strong>de</strong>l meu bateig encara no està fixada,<br />

us puc avançar que tindrà lloc<br />

a la parròquia <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> Màrtir.<br />

I acabo amb l’experiència <strong>de</strong>ls pares,<br />

que són els qui han triat el meu<br />

nom (d’origen bíblic i que significa<br />

“amistat” o “bellesa”): “Estem molt<br />

contents <strong>de</strong> ser una <strong>fa</strong>mília nombrosa,<br />

ara podrem aprendre a compartir.<br />

Ens <strong>fa</strong> il·lusió afrontar aquest nou<br />

repte. Sabem que ens costarà molts<br />

esforços, però certament que val la<br />

pena!”<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Benvinguts a la vida<br />

/ Informació: Glòria Roig<br />

Jo em dic Diana González Castillo,<br />

i sóc filla <strong>de</strong> Joaquín (tècnic) i Belén<br />

(dissenyadora tèxtil). Vaig néixer a<br />

l’Hospital <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Joan <strong>de</strong> Déu, amb<br />

un pes <strong>de</strong> 2,800 kg, a les 2.30 h <strong>de</strong>l 23<br />

d’abril <strong>de</strong> 2007 (diada <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Jordi).<br />

La mare explica que el part fou “com<br />

l’anterior, molt dolorós... però va<br />

valer la pena” (gràcies, mare!). Tinc<br />

un germanet, el Diego, que és alumne<br />

<strong>de</strong> P-4 <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>,<br />

una besàvia paterna <strong>de</strong> 87 <strong>anys</strong>, la<br />

Maria, i quatre avis: Ra<strong>fa</strong>el, María<br />

Teresa (paterns), Ricardo i Ángela<br />

(materns). Em consta que tothom se<br />

sent molt feliç arran <strong>de</strong>l meu naixement,<br />

“com si fos el primer”. Hem<br />

tingut força regals, i n’hi ha hagut<br />

un -el <strong>de</strong> les mares <strong>de</strong> la classe d’en<br />

Diego, els ele<strong>fa</strong>nts- que ens ha fet<br />

molta il·lusió. La mateixa que ens va<br />

fer la visita <strong>de</strong> l’avi Ricardo, que va<br />

venir expressament <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> Madrid.<br />

Quan parla <strong>de</strong>l meu nom, la mare<br />

somriu: “El trobem dolç i bonic, el<br />

nom <strong>de</strong> Diana. El papa i el Diego<br />

(que està molt il·lusionat amb mi)<br />

volien una princesa, i Diana -<strong>de</strong>l<br />

llatí, “la <strong>de</strong>l dia”- és, efectivament,<br />

nom <strong>de</strong> princesa”. I no pot evitar<br />

l’emoció quan explica la seva experiència:<br />

“Som molt feliços. Tenim un<br />

nen i una nena: el que <strong><strong>de</strong>s</strong>itjàvem!”<br />

Acabo dient-vos que els meus padrins<br />

es diuen Carlos i Cristina. Més<br />

noms <strong>de</strong> prínceps i princeses..?


CN<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Una nova edició <strong>de</strong> la Festa<br />

<strong>de</strong> la Bicicleta<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Gairebé tres-centes persones van participar<br />

en una nova edició <strong>de</strong> la Festa<br />

<strong>de</strong> la Bicicleta, que es va celebrar el<br />

diumenge <strong>25</strong> <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2007, tot just<br />

estrenada la primavera. Organitzada<br />

per l’AMPA, la trobada va constar<br />

<strong>de</strong> tres parts: l’esmorzar, el recorregut<br />

amb bicicleta pels tres trajectes<br />

que prèviament s’havien fixat (1) i el<br />

lliurament d’obsequis, acompanyat<br />

<strong>de</strong>l sorteig d’una bicicleta. Vicky<br />

Castel ha explicat a Nosaltres que els<br />

ciclistes més joves “van ser obsequiats<br />

amb una ronyonera”. També<br />

ens ha dit, referint-se al sorteig, que<br />

“aquesta vegada la sort va somriure<br />

a la <strong>fa</strong>mília Boix-Cardona. Enhorabona!”<br />

La presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong> l’AMPA (vegeu<br />

la foto), satisfeta per la participació<br />

d’alumnes i <strong>fa</strong>miliars, “similar a la<br />

d’edicions anteriors”, vol agrair públicament<br />

el suport i la col·laboració<br />

<strong>de</strong> la Policia Municipal (que va acompanyar<br />

els ciclistes <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> mitjans<br />

pels carrers <strong>de</strong>l poble), la Fleca<br />

Rosell i els senyors Domènec i Josep<br />

Puja<strong><strong>de</strong>s</strong>, que es van ocupar <strong>de</strong> preparar,<br />

al pati <strong>de</strong> l’escola, “la tradicional<br />

boti<strong>fa</strong>rrada” a partir <strong>de</strong> les 9 h.<br />

(1) Petits: P-3, P-4 i P-5 / Mitjans: 1r, 2n,<br />

3r, 4t, exalumnes i pares / Grans: 5è, 6è,<br />

exalumnes i pares.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Les paraules<br />

<strong>de</strong>l conseller<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />

En el <strong>de</strong>curs d’una jornada<br />

organitzada, entre d’altres entitats,<br />

per la Fundació Escola<br />

Cristiana <strong>de</strong> Catalunya el 2 <strong>de</strong><br />

maig passat, el senyor Ernest<br />

Maragall, conseller <strong>de</strong>l Departament<br />

d’Educació, va reconèixer<br />

la tasca que duen a terme<br />

les escoles concerta<strong><strong>de</strong>s</strong> i es<br />

va comprometre a donar una<br />

resposta efectiva a la qüestió,<br />

tan àmpliament <strong>de</strong>batuda, <strong>de</strong>l<br />

finançament <strong>de</strong> les esmenta<strong><strong>de</strong>s</strong><br />

escoles. Va afegir que troba<br />

“imprescindibles” les quotes<br />

“voluntàries” que cobren els<br />

centres concertats, que representen,<br />

segons el seu parer,<br />

l’”excel·lència” educativa, i va<br />

garantir la viabilitat <strong>de</strong>l sector.<br />

Com és lògic, les <strong>de</strong>claracions<br />

<strong>de</strong> Maragall van tenir el seu<br />

ressò en els mitjans <strong>de</strong> comunicació.<br />

La jornada La LOE: anàlisi i<br />

<strong>de</strong>bat va tenir lloc al Centre <strong>de</strong><br />

Convencions Internacionals<br />

<strong>de</strong> Barcelona i va aplegar un<br />

gran nombre <strong>de</strong> directius <strong>de</strong><br />

les escoles concerta<strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong><br />

Catalunya, entre els quals hi<br />

havia dos representants <strong>de</strong>l<br />

<strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>: Teresa<br />

Tuset i Paco López.<br />

/5


El 30 <strong>de</strong> març passat la Maria <strong>de</strong>l Mar<br />

Fernán<strong>de</strong>z Benet (Pallejà, 20-05-72),<br />

mestra d’educació in<strong>fa</strong>ntil, ens comunicà<br />

oficialment la seva <strong>de</strong>cisió<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar el nostre centre i preparar<br />

A la Carmina li<br />

agrada ser àvia<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

El dia <strong>25</strong> <strong>de</strong>l passat mes d’abril vam<br />

conèixer la joiosa notícia que la Carmina<br />

Botellas, secretària d’administració<br />

<strong>de</strong> la nostra escola, era àvia<br />

per tercera vegada, la qual cosa va<br />

provocar que rebés un munt <strong>de</strong> mostres<br />

d’afecte. La Júlia, filla <strong>de</strong> César<br />

Abad i <strong>de</strong> Sandra González, va néixer<br />

a la Clínica Dexeus <strong>de</strong> Barcelona a les<br />

12.32 h <strong>de</strong>l dia 24 d’abril <strong>de</strong> 2007, amb<br />

un pes <strong>de</strong> 3,050 kg i una alçada <strong>de</strong> 48<br />

cm. Segons el pare, la nounada té els<br />

peus i les mans <strong>de</strong> la mare, mentre<br />

que la careta seria una mica <strong>de</strong> l’àvia<br />

Carmina i el seu germanet Guillem<br />

(que té dos <strong>anys</strong> i mig). En César, que<br />

és cap d’administració d’una fàbrica<br />

tèxtil, assegura que està molt content,<br />

per bé que últimament té més<br />

son <strong>de</strong>l que en ell és habitual. Per la<br />

les oposicions per a accedir a l’escola<br />

pública. La nostra companya s’incorporà<br />

al Claustre <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong><br />

<strong>Vicenç</strong> el mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1994<br />

com a mestra <strong>de</strong> religió i al cap <strong>de</strong> dos<br />

<strong>anys</strong> s’integrà a l’equip <strong>de</strong> mestres <strong>de</strong>l<br />

cicle superior, on fou tutora <strong>de</strong> 5è,<br />

juntament amb en Lluís Bosch. L’any<br />

1997, arran <strong>de</strong> la creació <strong>de</strong>l Departament<br />

Psicopedagògic, va cobrir la<br />

plaça que la Mònica Español <strong>de</strong>ixava<br />

vacant a l’etapa in<strong>fa</strong>ntil, on ha romàs<br />

fins a l’actualitat. Ha format part <strong>de</strong><br />

diversos <strong>de</strong>partaments i comissions<br />

(Informàtica, Avaluació Interna...) i<br />

ha estat membre <strong>de</strong>l Consell Escolar.<br />

Casada amb Pere Tuset, és mare <strong>de</strong><br />

tres nenes: Núria (8 <strong>anys</strong>), Helena (4)<br />

i Clara (vegeu foto adjunta).<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

La baixa <strong>de</strong> la Maria <strong>de</strong>l Mar<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

La Maria <strong>de</strong>l Mar -que <strong>de</strong>ixa un excellent<br />

record en el si <strong>de</strong> la comunitat<br />

educativa- ha manifestat a Nosaltres<br />

que en aquesta nova etapa <strong>de</strong> la<br />

seva vida professional que és a punt<br />

<strong>de</strong> començar espera “conèixer nous<br />

projectes, nous comp<strong>anys</strong> i altres<br />

realitats”. Se’n va satisfeta <strong>de</strong> la seva<br />

tasca i molt agraïda. “Aquí -ha assegurat-<br />

he après moltes coses i he<br />

crescut com a persona i com a mestra.<br />

Al <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> hi <strong>de</strong>ixo<br />

molt bons comp<strong>anys</strong>, i també grans<br />

amistats”. No <strong>de</strong>ba<strong><strong>de</strong>s</strong> les seves filles<br />

li recor<strong>de</strong>n que el centre que ara<br />

abandona “és la teva escola”.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

6/<br />

seva banda, la Carmina <strong>de</strong>clara obertament<br />

que està molt contenta i que<br />

és molt feliç. I afegeix: “<strong>Els</strong> meus néts<br />

són una part molt important <strong>de</strong> la<br />

meva vida en aquests moments”. La<br />

felicitat <strong>de</strong> la Carmina la comparteixen,<br />

és clar, en José Luis, el seu marit,<br />

i els avis materns (Ángel i Merce<strong><strong>de</strong>s</strong>).<br />

En aquest sentit, les paraules <strong>de</strong><br />

l’avi patern són tan senzilles com en-<br />

cantadores: “L’avi, com em diuen els<br />

meus néts, també està molt content<br />

i ocupat amb ells, si més no alguna<br />

estoneta cada dia, una circumstància<br />

que, per cert, m’encanta”. Recor<strong>de</strong>m<br />

als nostres lectors que el tercer<br />

nét <strong>de</strong> la Carmina i en José Luis es<br />

diu Xavier, que acaba <strong>de</strong> complir dos<br />

<strong>anys</strong>.


El <strong>Col·legi</strong> La Immaculada rep<br />

la medalla d’or <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

El diumenge 29 d’abril tingué lloc<br />

a la parròquia <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, a<br />

partir <strong>de</strong> les 12 h, un <strong>de</strong>ls actes centrals<br />

<strong>de</strong>l programa <strong>de</strong> festejos amb<br />

què es commemora el 1<strong>25</strong>è aniversari<br />

<strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> La Immaculada,<br />

la titularitat <strong>de</strong>l qual ostenta la<br />

congregació <strong>de</strong> les Germanes <strong>de</strong> la<br />

Doctrina Cristiana. Ens referim a<br />

l’eucaristia d’acció <strong>de</strong> gràcies que,<br />

presidida per Mons. Agustí Cortés<br />

Soriano, bisbe <strong>de</strong> la diòcesi <strong>de</strong><br />

<strong>Sant</strong> Feliu, congregà una nombrosa<br />

representació <strong>de</strong> la comunitat educativa,<br />

exalumnes, antics membres <strong>de</strong><br />

l’Associació <strong>de</strong> Mares i Pares i simpatitzants<br />

<strong>de</strong> la popular i estimada institució<br />

religiosa. Acabada la missa, i<br />

enmig d’una gran expectació, la senyora<br />

Amparo Piqueras, alcal<strong><strong>de</strong>s</strong>sa<br />

<strong>de</strong>l nostre poble, lliurà a la superiora<br />

general <strong>de</strong> la congregació, germana<br />

A<strong>de</strong>la Cuadrado Luzuriaga la Medalla<br />

d’Or <strong>de</strong> la ciutat, en reconeixença<br />

<strong>de</strong> la tasca educativa <strong><strong>de</strong>s</strong>plegada per<br />

les religioses <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> 1882 fi ns a l’actualitat,<br />

i tot seguit la regidora d’Ensenyament<br />

i Cultura, Pepi López, li féu<br />

a mans el diploma acreditatiu <strong>de</strong> la<br />

distinció. Visiblement emocionada,<br />

la germana A<strong>de</strong>la agraí la dignifi cació<br />

i afi rmà que <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> no seria<br />

el mateix sense la presència <strong>de</strong> la<br />

institució fundada per Micaela Grau<br />

a Molins <strong>de</strong> Rei l’any 1880.<br />

La festa continuà al gimnàs <strong>de</strong> l’escola<br />

<strong>de</strong>l carrer Ra<strong>fa</strong>el Casanova, on les<br />

autoritats locals i un representant<br />

<strong>de</strong>l Departament d’Educació inauguraren<br />

una interessant exposició<br />

retrospectiva <strong>de</strong> fotografi es, labors<br />

i documents diversos (qua<strong>de</strong>rns <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>ures, cartilles, programes, revistes<br />

escolars, etc.). L’alegria, tenyida<br />

d’un punt d’emoció, presidí l’acte<br />

<strong>de</strong> l’últim diumenge <strong>de</strong>l mes d’abril<br />

passat, que ja ocupa un lloc d’honor<br />

en la història <strong>de</strong> la institució educativa<br />

més veterana <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />

<strong>de</strong>ls Horts. Però la celebració <strong>de</strong>l 1<strong>25</strong>è<br />

aniversari continua, i pel poble ja <strong>fa</strong><br />

dies que hem vist programes que<br />

anuncien un sopar d’antics alumnes<br />

per al pròxim 2 <strong>de</strong> juny: una data per<br />

a l’agraïment i els records.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Roses<br />

d’abril<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />

La mateixa imatge <strong>de</strong> la Mare<br />

<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Montserrat que<br />

mossèn Mateu va beneir <strong>fa</strong> un<br />

any va tornar a ocupar un lloc<br />

rellevant <strong>de</strong> la plaça Major <strong>de</strong><br />

l’escola el passat 27 d’abril,<br />

festivitat <strong>de</strong> la patrona <strong>de</strong><br />

Catalunya, aquesta vegada sota<br />

el gran arbre <strong>de</strong>coratiu que<br />

aquest curs s’ha plantat al costat<br />

<strong>de</strong> l’ascensor. Des <strong>de</strong> les 9 h una<br />

fl aire roses i lliris s’escampà per<br />

l’entrada <strong>de</strong> l’escola i ens recordà<br />

discretament que tot estava<br />

preparat perquè els alumnes<br />

-distribuïts en cinc grups-<br />

poguessin asseure’s al llarg <strong>de</strong>l<br />

dia davant <strong>de</strong> la Moreneta per<br />

fer una estona <strong>de</strong> pregària i<br />

cantar el Virolai (1). Val a dir que<br />

la senzilla cerimònia religiosa<br />

<strong>de</strong>l primer grup -format pels<br />

nois i noies <strong>de</strong> sisè- la va dirigir<br />

el rector <strong>de</strong> la parròquia <strong>de</strong> <strong>Sant</strong><br />

<strong>Vicenç</strong> Màrtir.<br />

(1) <strong>Els</strong> únics alumnes que no van participar<br />

en la pregària van ser els <strong>de</strong>l cicle mitjà, que<br />

el dia <strong>25</strong> se n’havien anat <strong>de</strong> colònies.<br />

/7


Després d’uns <strong>anys</strong> en què la música<br />

i la dansa havien adquirit un gran<br />

protagonisme, els XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong><br />

<strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, celebrats al<br />

pati <strong>de</strong> l’escola el 23 d’abril passat,<br />

tornaren a donar relleu a la paraula<br />

poètica.<br />

La trobada –molt concorreguda–<br />

s’inicià a les 15.30 h amb la intervenció<br />

<strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> l’etapa in<strong>fa</strong>ntil,<br />

que escenificaren la llegenda <strong>de</strong> <strong>Sant</strong><br />

Jordi. Dividida en sis parts, l’obreta<br />

<strong><strong>de</strong>s</strong>tacà principalment per la vistositat<br />

<strong>de</strong>l vestuari i les evolucions<br />

<strong>de</strong>ls dansaires. El públic premià amb<br />

molts aplaudiments la <strong><strong>de</strong>s</strong>filada <strong>de</strong>ls<br />

diferents actors i actrius per l’escenari<br />

-vilatans, vilatanes, dames,<br />

cavallers, soldats, el rei, la reina, la<br />

El tema <strong>de</strong>ls <strong>Jocs</strong><br />

<strong>Florals</strong> girava<br />

entorn <strong>de</strong> l’Any<br />

Sorribas, i més<br />

concretament la<br />

novel·la “El zoo<br />

d’en Pitus”<br />

princesa, el drac, etc.- i reconegué<br />

l’esforç <strong>de</strong> les mestres <strong>de</strong> l’etapa, que<br />

no estalviaren <strong>de</strong>talls a l’hora <strong>de</strong> fer<br />

el muntatge <strong>de</strong> la peça teatral, com<br />

quedà palès, per exemple, en la dansa<br />

-exquisida i graciosa- <strong>de</strong> les nenes<br />

que feien <strong>de</strong> roses.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong>: llegenda i versos<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

8/<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Comparada amb la primera, la segona<br />

actuació <strong>de</strong>ls <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong> resultà<br />

molt breu. En van ser protagonistes<br />

els nens i nenes <strong>de</strong>l cicle inicial, que<br />

van estructurar la seva intervenció a<br />

partir <strong>de</strong>l poema L’arca <strong>de</strong> Noè, musicat<br />

per Jaume Folqué. La poesia va<br />

suggerir nombrosos rodolins sobre<br />

animals, que els alumnes recitaren<br />

amb una dicció força correcta. Fou<br />

el moment en què el públic s’adonà<br />

que el tema <strong>de</strong>ls <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong> girava<br />

entorn <strong>de</strong> l’Any Sorribas, i més concretament<br />

la novel·la El zoo d’en Pitus,<br />

que va tornar a ocupar la tercera actuació<br />

<strong>de</strong> la festa poètica, protagonitzada<br />

pels alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà.<br />

En aquesta ocasió els poemes van fer<br />

referència als personatges <strong>de</strong> l’obra<br />

<strong>de</strong> l’escriptor que, com ens van re-


/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

cordar els presentadors <strong>de</strong> l’acte (1),<br />

va visitar la nostra escola el 17 <strong>de</strong><br />

novembre <strong>de</strong> 2006. La part més esperada<br />

<strong>de</strong> la intervenció la constituí<br />

la interpretació <strong>de</strong> dues cançons que<br />

pertanyen a l’adaptació teatral <strong>de</strong> El<br />

zoo d’en Pitus, estrenada el passat 31<br />

<strong>de</strong> maig.<br />

La festa més tradicional <strong>de</strong>l col·legi es<br />

va cloure amb l’actuació <strong>de</strong>ls alumnes<br />

<strong>de</strong>l cicle superior, més poètica<br />

que musical. En efecte, els nois i noies<br />

<strong>de</strong> 5è i 6è recitaren vint-i-sis poemes,<br />

cada un <strong>de</strong>ls quals començava<br />

amb una <strong>de</strong> les lletres <strong>de</strong> l’abecedari.<br />

El poemari <strong>de</strong> l’abecedari fou seguit <strong>de</strong><br />

la Cançó <strong>de</strong>l bibliotecari, adaptada per<br />

a aquesta ocasió. Mentre els cantants<br />

repetien amb entusiasme els últims<br />

L’exposició<br />

<strong>de</strong>l “submarí”<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Com ja és habitual en els últims<br />

<strong>anys</strong>, el Claustre i l’equip <strong>de</strong> monitores<br />

<strong>de</strong>l menjador <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong><br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> aprofiten la diada<br />

<strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Jordi per a muntar una<br />

exposició <strong>de</strong> treballs literaris i<br />

artístics al “submarí” <strong>de</strong> l’escola.<br />

Al llarg <strong>de</strong>l matí l’exposició -molt<br />

completa i vistosa- va ser visitada<br />

per l’alumnat i el professorat, i<br />

a la tarda, un cop conclosos els<br />

XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong>, pels pares, mares<br />

i <strong>fa</strong>miliars. Posats a <strong><strong>de</strong>s</strong>tacar<br />

algun <strong>de</strong>ls materials exposats,<br />

potser caldria fer esment <strong>de</strong>ls<br />

esplèndids reculls <strong>de</strong> poemes,<br />

en<strong>de</strong>vinalles, narracions, etc. fets<br />

pels alumnes <strong>de</strong> tots els cicles,<br />

com també <strong>de</strong>ls atractius murals<br />

<strong>de</strong> fotografies <strong>de</strong> l’excursió que<br />

els nois i noies <strong>de</strong>l cicle superior<br />

van fer a la vila <strong>de</strong> Cardona el dia<br />

30 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2007.<br />

versos <strong>de</strong> la tornada, molt bonica,<br />

uns quants nois i noies que sostenien<br />

les lletres <strong>de</strong> l’abecedari s’ajuntaren<br />

ràpidament per formar les paraules<br />

JOCS FLORALS. Fou el punt i<br />

final d’un aplec poètic que el públic<br />

va seguir sota un cel d’un blau intens<br />

i una temperatura més pròpia d’un<br />

dia <strong>de</strong> juny que <strong>de</strong> la diada <strong>de</strong>l patró<br />

<strong>de</strong> Catalunya. En acabat, encara hi<br />

hagué temps per a comprar llibres,<br />

menjar la coca que servien les mares<br />

<strong>de</strong> l’AMPA i visitar la tradicional exposició<br />

<strong>de</strong>l “submarí”.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

(1) Maria Prieto Moñarch i David Folqué García,<br />

alumnes <strong>de</strong> 6è.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />

“Sempre<br />

hi haurà<br />

poesia”<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Per segon any consecutiu, i<br />

com a colofó <strong>de</strong> les activitats<br />

<strong>de</strong> la festa <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Jordi, la<br />

biblioteca Ramon Folch <strong>de</strong>l<br />

nostre centre va ser escenari,<br />

el dia 10 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2007, d’un<br />

recital poètic protagonitzat<br />

per tots els alumnes <strong>de</strong> 4t i 6è<br />

<strong>de</strong> primària. Mentre que els<br />

alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà van<br />

recitar poesies <strong>de</strong> la poetessa<br />

madrilenya Gloria Fuertes,<br />

els nois i noies més grans <strong>de</strong><br />

l’escola van assumir el repte<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>clamar algunes composicions<br />

<strong>de</strong>ls poetes andalusos<br />

Ra<strong>fa</strong>el Alberti, Fe<strong>de</strong>rico García<br />

Lorca, Juan Ramón Jiménez<br />

i Antonio Machado. <strong>Els</strong> <strong><strong>de</strong>s</strong>tinataris<br />

<strong>de</strong>l recital -valorat<br />

molt positivament- van ser els<br />

alumnes d’educació primària<br />

i els pares i <strong>fa</strong>miliars <strong>de</strong>ls<br />

rapso<strong><strong>de</strong>s</strong>. L’activitat la van<br />

organitzar els mestres que imparteixen<br />

llengua castellana,<br />

un <strong>de</strong>ls quals, en presentar les<br />

dues sessions <strong>de</strong> la tarda -força<br />

concorregu<strong><strong>de</strong>s</strong>-, va recordar al<br />

públic adult les conegu<strong><strong>de</strong>s</strong> paraules<br />

<strong>de</strong> Gustavo Adolfo Bécquer:<br />

“Podrá no haber poetas,<br />

pero siempre habrá poesía”.<br />

/9


La informació que inserim a continuació<br />

ens l’ha enviada Montse Álvaro,<br />

coordinadora <strong>de</strong>l servei <strong>de</strong> menjador <strong>de</strong>l<br />

nostre centre, amb el propòsit <strong>de</strong> donar<br />

a conèixer una interessant experiència<br />

que aquest curs s’ha dut a terme amb els<br />

alumnes <strong>de</strong> 4t. El resultat <strong>de</strong> l’activitat<br />

es va po<strong>de</strong>r veure a l’exposició que, coincidint<br />

amb la diada <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Jordi, es va<br />

muntar al “submarí” <strong>de</strong> l’escola.<br />

Durant aquest curs, els alumnes <strong>de</strong><br />

4t que són usuaris <strong>de</strong>l servei <strong>de</strong> menjador<br />

- una vintena- han treballat <strong>de</strong><br />

forma diversa el reciclatge i la reutilització<br />

<strong>de</strong>ls suposats materials <strong>de</strong><br />

rebuig. Per introduir el tema, es va<br />

llegir un conte d’una bossa d’escombraries.<br />

Va ser una bona manera <strong>de</strong><br />

fer entendre als nois i noies la importància<br />

<strong>de</strong> la selecció <strong>de</strong> residus.<br />

Vam continuar amb unes fitxes on<br />

hi havia dibuixats els tipus <strong>de</strong> contenidors<br />

amb diferents <strong>de</strong>ixalles al<br />

voltant. Cada nen havia <strong>de</strong> saber<br />

quin tipus <strong>de</strong> contenidor era (forma,<br />

color...) i quines <strong>de</strong>ixalles hi anaven.<br />

Van <strong><strong>de</strong>s</strong>cobrir que els tetrabriks no<br />

són <strong>de</strong> cartró únicament i exclusiva,<br />

raó per la qual anaven al contenidor<br />

<strong>de</strong> color groc.<br />

És important reciclar, triar les <strong>de</strong>ixalles<br />

i <strong><strong>de</strong>s</strong>prés col·locar cada cosa amb<br />

el seu color, però potser és més important<br />

el fet <strong>de</strong> reutilitzar i/o reduir<br />

el nostre consum <strong>de</strong> béns, moltes<br />

vega<strong><strong>de</strong>s</strong> innecessaris. D’acord amb<br />

aquests criteris, els nens i nenes <strong>de</strong> 4t<br />

van ser convidats a portar oli d’oliva<br />

ja utilitzat (el que en principi hauria<br />

d’anar a la <strong>de</strong>ixalleria) per a la <strong>fa</strong>bricació<br />

casolana <strong>de</strong> sabó, amb la intenció<br />

que cada nen s’emportés a casa, si<br />

més no, una pastilla <strong>de</strong> sabó <strong>de</strong>l que<br />

feien servir les àvies i besàvies per a<br />

rentar, però fet per ells mateixos.<br />

Una altra activitat que s’ha dut a terme<br />

ha estat l’elaboració <strong>de</strong> compost.<br />

Per grups es van construir els “compostadors”<br />

(ampolles <strong>de</strong> plàstic ta-<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

La reutilització <strong>de</strong>ls materials <strong>de</strong> rebuig<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

10/<br />

lla<strong><strong>de</strong>s</strong> i amb forats), on van ficar les<br />

pells <strong>de</strong> les mandarines i les peres<br />

que durant dos dies van recollir els<br />

mateixos nois i noies al menjador.<br />

Molt ben tritura<strong><strong>de</strong>s</strong>, les van barrejar<br />

amb serradures que <strong>de</strong> tant en tant<br />

es regaven i s’airejaven fins a aconseguir<br />

el compost que es <strong>fa</strong>rà servir per<br />

a tenir alguna planta al menjador.<br />

És important que els in<strong>fa</strong>nts s’adonin<br />

que es pot treure profit <strong>de</strong> materials<br />

que per a ells no tenen cap mena <strong>de</strong><br />

valor, quan, <strong>de</strong> fet, ells mateixos van<br />

<strong><strong>de</strong>s</strong>cobrir que són valuosos, tot i que<br />

la societat actual no sap aprofitar-los<br />

i els llença. És una situació a la qual<br />

hem d’intentar posar remei.<br />

Val a dir que totes les activitats han<br />

estat força engrescadores i enriquidores<br />

per als alumnes.


Tres mil cantaires al<br />

Palau <strong>Sant</strong> Jordi<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Un grup d’alumnes <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong><br />

<strong>Vicenç</strong>, membres <strong>de</strong> la Coral Xerinola<br />

<strong>de</strong>l Centre Catòlic, va participar, el<br />

13 <strong>de</strong> maig passat al Palau <strong>Sant</strong> Jordi,<br />

en la 40a Trobada <strong>de</strong>l Secretariat <strong>de</strong><br />

Corals In<strong>fa</strong>ntils <strong>de</strong> Catalunya. En el<br />

<strong>de</strong>curs d’aquest gran aplec musical<br />

-<strong>de</strong> què es feren ressò els mitjans <strong>de</strong><br />

comunicació- s’estrenà la cantata<br />

Flor d’escarabat, amb textos <strong>de</strong> Manoel<br />

<strong>de</strong> Barros i Albert Roig i música<br />

<strong>de</strong> Carles <strong>Sant</strong>os, que va dirigir<br />

personalment l’obra. Asseguts a les<br />

gra<strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong>l Palau que donen a la plaça<br />

d’Europa, els cantaires -pertanyents<br />

a 96 corals d’arreu <strong>de</strong>ls Països Catalans-<br />

i els seus directors (1) van <strong>de</strong>mostrar<br />

al nombrós públic assistent<br />

a l’acte el que es pot aconseguir amb<br />

“la continuïtat en el treball, l’esforç<br />

i la creença en la importància <strong>de</strong>l<br />

cant coral” (Roser Pugès). Val a dir<br />

que l’esmentada cantata està enregistrada<br />

en un CD que s’ha posat a la<br />

venda.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Camí <strong>de</strong>l diaconat permanent<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

<strong>Vicenç</strong> Ramon Castells Roca, pare<br />

<strong>de</strong> cinc fills, dos <strong>de</strong>ls quals -Dèbora<br />

i Judit- encara estudien al nostre<br />

centre, va ser admès als or<strong><strong>de</strong>s</strong> en el<br />

<strong>de</strong>curs d’una eucaristia presidida<br />

per Mons. Agustí Cortés Soriano,<br />

bisbe <strong>de</strong> la diòcesi <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Feliu, i<br />

celebrada a l’església <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Pere <strong>de</strong><br />

Gavà el passat 11 <strong>de</strong> maig a partir <strong>de</strong><br />

les 20.15 h. Mitjançant Déu, aquesta<br />

“admissió” és la porta perquè el<br />

(1) En el cas <strong>de</strong> la Coral Xerinola, Núria Colomer<br />

dirigeix actualment el grup <strong>de</strong> mitjans, i Pilar Casals<br />

i Toni Gàlvez, el grup <strong>de</strong> grans.<br />

<strong>Vicenç</strong> Ramon, casat amb Inés Sofía<br />

Ramírez, rebi l’or<strong>de</strong> <strong>de</strong>l diaconat<br />

d’aquí a dos <strong>anys</strong> aproximadament.<br />

Es dóna la feliç circumstància que<br />

en la mateixa celebració també va<br />

ser admès als or<strong><strong>de</strong>s</strong> un exassociat<br />

que havia format part <strong>de</strong> la Junta <strong>de</strong><br />

l’ACPF, Manuel Duaso, casat amb<br />

Merce<strong><strong>de</strong>s</strong> Bellido i pare <strong>de</strong> dos fills:<br />

Mireia i Pau, ambdós educats al Collegi<br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Avui hem<br />

dit adéu a<br />

la Cisqueta<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />

En el moment <strong>de</strong> tancar aquesta<br />

edició <strong>de</strong> Nosaltres, ens arriba<br />

la trista notícia <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong><br />

Francisca (Cisqueta) Vendrell<br />

Anglarill, mare <strong>de</strong> dues persones<br />

molt estima<strong><strong>de</strong>s</strong> a la nostra<br />

escola: la Trini, monitora <strong>de</strong><br />

menjador, i el Lluís, exdirector<br />

i mestre <strong>de</strong>l cicle superior. Casada<br />

amb Lluís Bosch Vendrell<br />

(1920/2006), la Cisqueta, nascuda<br />

en el si d’una humil <strong>fa</strong>mília<br />

<strong>de</strong> pagesos <strong>de</strong> Cervelló, havia<br />

posat al món set fills: Trinitat,<br />

Lluís, Andreu, Abdó, Josep<br />

Maria, Pere i Ramon. (L’Andreu<br />

i el Josep Maria van morir molt<br />

aviat). Com ja succeí arran <strong>de</strong><br />

la mort <strong>de</strong>l pare, ha estat en<br />

Ramon, acompanyat d’una<br />

trentena <strong>de</strong> preveres, qui ha presidit<br />

la misa exequial celebrada<br />

avui, dia 7 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2007, a<br />

partir <strong>de</strong> les 10.30 h, a l’església<br />

<strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> Màrtir, ocupada<br />

<strong>de</strong>l tot per <strong>fa</strong>miliars i amics <strong>de</strong><br />

la difunta (que tenia 85 <strong>anys</strong>).<br />

Val a dir que entre els assistents<br />

hi havia una significativa presència<br />

<strong>de</strong> pares, mares, mestres<br />

i exassociats <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong><br />

<strong>Vicenç</strong>. La celebració -conclosa<br />

amb el cant <strong>de</strong>l Virolai- ens ha<br />

<strong>de</strong>ixat al cor la certesa que l’àvia<br />

Cisqueta ja frueix <strong>de</strong> la companyia<br />

<strong>de</strong>ls sants i <strong>de</strong>ls <strong>fa</strong>miliars<br />

que l’havien precedit en el camí<br />

cap a la nostra pàtria <strong>de</strong>finitiva.<br />

A reveure!<br />

/11


Moltes gràcies, avis!<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Molts el reconeixereu,<br />

l’heu vist durant aquests<br />

darrers nou <strong>anys</strong>, dia rere<br />

dia. És el meu avi Bienvenido.<br />

Encara l’anireu veient<br />

per aquí durant molt<br />

<strong>de</strong> temps.<br />

Aquest curs és per a mi<br />

l’últim amb vosaltres i no<br />

voldria anar-me’n sense<br />

agrair-los, a ell i a la meva<br />

àvia, tot el que han fet per<br />

12/<br />

nosaltres. En el meu record<br />

sempre trobaré aquests<br />

moments... Les tar<strong><strong>de</strong>s</strong> a la<br />

biblioteca <strong>de</strong>l col·legi, les<br />

estones al pati, els berenars<br />

i els sopars, l’afecte,<br />

la paciència i <strong>de</strong> tant en<br />

tant algun reny. Per tot<br />

això i moltes coses més...<br />

moltes gràcies, avis!<br />

/ / / / / / / / / / / / /<br />

Andrea Maquilón<br />

Reconocimiento<br />

Por la inocencia,<br />

perdida en vuestra dura niñez <strong>de</strong> postguerra.<br />

Por las ilusiones,<br />

que se quedaron en el camino tras una vida<br />

protagonizada por el esfuerzo.<br />

Por esas caricias,<br />

apenas disfrutadas cuando tan solo erais padres.<br />

Por la sabiduría<br />

<strong>de</strong> vuestra alma, que por vieja resulta más hermosa.<br />

Por la generosidad<br />

con la que ofrecéis, aunque no obtengáis recompensa.<br />

Por estar ahí,<br />

supliéndonos en lo más necesario, mientras luchamos<br />

por lo que, en ocasiones, no lo es tanto.<br />

Por la inocencia, las caricias, las ilusiones, la sabiduría<br />

y la generosidad con que arropáis a vuestros nietos, que<br />

son hijos nuestros.<br />

Porque mañana,<br />

cuando uno <strong>de</strong> los dos <strong>fa</strong>ltemos, no <strong><strong>de</strong>s</strong>eo penar por mi<br />

silencio.<br />

O porque, simplemente, OS QUEREMOS.<br />

{ }<br />

Aquest reconeixement va adreçat a tots aquells avis <strong>de</strong>l<br />

<strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, coneguts o anònims, que tant en<br />

el nostre entorn escolar com en el <strong>fa</strong>miliar <strong>fa</strong>n que la<br />

nostra vida sigui més feliç.<br />

Pilar Perdiguero Elías<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ <strong>Col·legi</strong>notícies


DPO<br />

En l’escrit que segueix es <strong><strong>de</strong>s</strong>criuen les característiques i<br />

la importància <strong>de</strong> l’autoestima, un <strong>de</strong>ls valors <strong>de</strong> què més<br />

es parla en els darrers <strong>anys</strong> en el món <strong>de</strong> l’educació. No<br />

<strong>de</strong>ba<strong><strong>de</strong>s</strong>, i tal com s’afirma, “per al nen és el motor <strong>de</strong>l seu<br />

comportament”.<br />

L’autoestima és el valor que ens donem<br />

a nosaltres mateixos. És una<br />

condició bàsica per a l’estabilitat<br />

emocional i l’equilibri personal.<br />

És conèixer-nos, acceptar-nos i estimar-nos.<br />

Estar contents amb el que<br />

fem i el que som. L’autoestima ens <strong>fa</strong><br />

sentir que el nostre treball és important,<br />

que po<strong>de</strong>m arribar allà on ens<br />

proposem i que tenim alguna cosa<br />

per a oferir als altres.<br />

La persona amb una baixa autoestima<br />

és insegura i <strong><strong>de</strong>s</strong>confia <strong>de</strong> si mateixa.<br />

Té por <strong>de</strong> mostrar-se tal com<br />

és, tracta d’impressionar els altres i<br />

mostrar les qualitats que no té. Les<br />

seves relacions són difícils i conflictives,<br />

i, com que no pot apreciar els<br />

altres, els enveja o menysprea. És<br />

una persona que no es valora, evita<br />

les obligacions i <strong>de</strong>ixa passar les<br />

oportunitats, perquè creu que no les<br />

mereix o no s’hi pot enfrontar. Evita<br />

prendre <strong>de</strong>cisions i, com que accepta<br />

el que els altres han escollit, se sent<br />

frustrada. La persona amb una baixa<br />

autoestima és rígida i s’aferra al que<br />

sempre ha fet, i quan una cosa no li<br />

surt bé nega les seves equivocacions<br />

o es <strong><strong>de</strong>s</strong>espera. Se sent culpable o es<br />

paralitza. No té força per a lluitar per<br />

les seves metes.<br />

Per al nen l’autoestima és el motor<br />

<strong>de</strong>l seu comportament, per la qual<br />

cosa actua per confirmar la seva autoimatge<br />

i la imatge que els altres tenen<br />

d’ell. Un baix autoconcepte és un<br />

<strong>de</strong>ls aspectes cognitius <strong>de</strong>terminants<br />

<strong>de</strong> la inadaptació personal i d’un baix<br />

rendiment escolar.<br />

L’autoestima està relacionada amb<br />

l’atenció i l’interès que els pares donen<br />

als seus fills. <strong>Els</strong> pares que no<br />

ofereixen afecte i consi<strong>de</strong>ració ocasionen<br />

una baixa autoestima. Però els<br />

nens també necessiten que els posin<br />

límits, han <strong>de</strong> saber què s’espera<br />

d’ells i han d’aprendre a tolerar la<br />

frustració. En aquest sentit, hem <strong>de</strong><br />

pensar en la manera que tenim d’actuar<br />

(sense <strong><strong>de</strong>s</strong>qualificar la persona,<br />

sense rigi<strong><strong>de</strong>s</strong>a...).<br />

La <strong>fa</strong>lta d’autonomia i la manca <strong>de</strong><br />

control tenen a veure amb la inadaptació<br />

personal, escolar i social. L’autoestima<br />

no ignora les limitacions<br />

i <strong>de</strong>fectes personals, els consi<strong>de</strong>ra<br />

mancances <strong>de</strong>ls quals hem <strong>de</strong> lluitar<br />

amb l’objectiu <strong>de</strong> suplir-los, fer-los<br />

més petits o acceptar allò que no es<br />

pot canviar.<br />

La majoria <strong>de</strong>ls éssers humans vivim<br />

una barreja d’alta i baixa autoestima.<br />

Cap <strong>de</strong> les dues situacions no es<br />

dóna en estat pur. Tenim èpoques en<br />

què ens sentim més valuosos i útils<br />

que en altres. El més important és<br />

ser conscients que tenim el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong><br />

transformar-nos. I que també tenim<br />

l’oportunitat d’ajudar a construir i<br />

mantenir una alta autoestima en els<br />

altres.<br />

Pilar Díaz / Psicòloga<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Departament Psicopedagògic<br />

i D’orientació<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Què és l’autoestima?<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

“Acceptar-se”<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

De vega<strong><strong>de</strong>s</strong>, el que costa més no<br />

és acceptar els altres amb les seves<br />

virtuts i els seus <strong>de</strong>fectes, sinó<br />

acceptar-se un mateix. Es <strong>fa</strong> difícil<br />

viure quan una persona no<br />

s’accepta a si mateixa i es rebutja<br />

constantment. Ja és difícil viure<br />

amb algú que no po<strong>de</strong>m acceptar,<br />

però encara és més difícil quan<br />

aquest algú sóc jo mateix. No puc<br />

evadir-me <strong>de</strong> mi mateix, no puc<br />

<strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser i, si no m’accepto,<br />

aquesta divisió pot convertir-se<br />

en ferida, en <strong><strong>de</strong>s</strong>trucció personal.<br />

He <strong>de</strong> tractar <strong>de</strong> pon<strong>de</strong>rar què és<br />

allò <strong>de</strong> mi mateix que no em plau,<br />

però també cal fer un esforç per<br />

ressaltar les pròpies possibilitats.<br />

L’acceptació d’un mateix no vol<br />

dir resignació davant la pròpia<br />

natura, sinó comprensió i fi<strong>de</strong>litat<br />

a un mateix.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Del llibre Cent valors per viure.<br />

La persona i la seva acció en el món.<br />

Pagès editors, 2001<br />

/13


EN<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Entrevista<br />

/ Teresa Tuset<br />

“L’escola funciona i els<br />

alumnes vénen contents”<br />

Amb Teresa Tuset Sanahuja, directora pedagògica <strong><strong>de</strong>s</strong><br />

<strong>de</strong>l curs 2005-06, hem analitzat a bastament el present<br />

i el futur <strong>de</strong>l nostre centre, i hem constatat que manté<br />

viva la il·lusió <strong>de</strong>l primer dia. Molt satisfeta <strong>de</strong>ls resultats<br />

<strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> preinscripció, <strong>de</strong>mana la implicació <strong>de</strong><br />

tota la comunitat educativa per a “continuar aspirant a<br />

l’excel·lència en tots els nivells”. Pel que <strong>fa</strong> a la nova Llei<br />

orgànica d’educació (LOE), el seu missatge és clar: cal<br />

estar preparats per a “a<strong>de</strong>quar-se als nous reptes que ens<br />

esperen”.<br />

14/<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

ELS DOS PRIMERS ANYS<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

– Quins van ser els principals objectius<br />

que et vas fixar en accedir<br />

a la direcció <strong>de</strong> l’escola?<br />

– El meu objectiu principal és la<br />

qualitat en tots els aspectes <strong>de</strong> la<br />

formació <strong>de</strong>ls nostres alumnes,<br />

tant acadèmics com emocionals,<br />

i tot això emmarcat en una escola<br />

catalana que s’emmiralla en el seu<br />

caràcter propi. En <strong>de</strong>finitiva, la<br />

nostra escola ha <strong>de</strong> preveure no solament<br />

la instrucció, sinó l’educació<br />

<strong>de</strong> l’alumne perquè es<strong>de</strong>vingui una<br />

persona amb unes competències i<br />

uns valors òptims que el <strong>fa</strong>cin <strong><strong>de</strong>s</strong>envolupar<br />

d’una manera òptima.<br />

– A punt <strong>de</strong> complir-se el segon<br />

any <strong>de</strong>l teu mandat, estàs satisfeta<br />

<strong>de</strong> la teva gestió?<br />

– En línies generals, sí. Primer perquè<br />

treballo amb un Equip Directiu<br />

cohesionat, molt treballador i amb<br />

moltes i<strong>de</strong>es innovadores, que <strong>fa</strong><br />

possible una bona entesa entre tots<br />

els components i tot plegat <strong>fa</strong>cilita<br />

una tasca més agradable i engrescadora.<br />

– Com valores el treball <strong>de</strong> l’Equip<br />

Directiu?<br />

– Estic molt satisfeta <strong>de</strong> participar<br />

en un Equip Directiu amb ganes<br />

d’innovació pedagògica i compromès<br />

en la bona marxa <strong>de</strong> l’escola.<br />

– I el <strong>de</strong>l Claustre?<br />

– La tasca <strong>de</strong>l Claustre la valoro molt<br />

positivament, perquè és el motor<br />

<strong>de</strong> l’escola i professionalment és un<br />

col·lectiu molt vàlid i molt receptiu<br />

amb vista a les innovacions.<br />

– Com qualificaries la relació amb


la Junta <strong>de</strong> l’ACPF?<br />

– La relació amb l’ACPF és fluida i<br />

<strong>de</strong> col·laboració mútua. Aprofito<br />

l’avinentesa per a agrair el treball<br />

<strong>de</strong> voluntariat que <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt<br />

fins a tota la Junta <strong>de</strong> mares i pares<br />

estan oferint a l’escola pel bon funcionament<br />

organitzatiu.<br />

– Quin ha estat el moment més<br />

feliç d’aquests primers dos cursos?<br />

– És molt gratificant veure que<br />

l’escola funciona amb efectivitat i<br />

que els alumnes vénen contents i<br />

amb ganes <strong>de</strong> participar en totes les<br />

activitats educatives que se’ls presenten.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

LA PEDAGOGIA<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

– A la vista <strong>de</strong>ls resultats <strong>de</strong> les<br />

competències bàsiques, quins<br />

són els objectius generals d’aprenentatge<br />

que els nostres alumnes<br />

tenen més ben assolits?<br />

– Les competències bàsiques, <strong><strong>de</strong>s</strong><br />

<strong>de</strong>l començament <strong>de</strong> la seva implantació,<br />

ens han donat uns bons<br />

resultats en totes les matèries i també<br />

ens han donat l’oportunitat <strong>de</strong> reflexionar<br />

sobre alguns apartats que<br />

es necessitaven millorar, com, per<br />

exemple, la resolució <strong>de</strong> problemes<br />

en l’àrea <strong>de</strong> matemàtiques. I com<br />

<strong>de</strong> fet, l’aplicació <strong>de</strong>ls agrupaments<br />

flexibles <strong>de</strong> matemàtiques preveu la<br />

millora <strong>de</strong> manera gradual.<br />

– Quins són els projectes més innovadors<br />

que aquest curs es duen<br />

a terme?<br />

– Enguany hi ha un projecte que<br />

es portarà a terme durant el curs<br />

2007-08 i que és la implantació <strong>de</strong> la<br />

matèria <strong>de</strong> plàstica en anglès en el<br />

cicle inicial i que continuarà fins a<br />

arribar a sisè el curs 2009-10.<br />

– En concret, quins passos s’han<br />

fet amb vista a l’ensenyament <strong>de</strong><br />

l’àrea <strong>de</strong> plàstica en anglès?<br />

– Es van fer els passos pertinents<br />

per tal que la senyora inspectora ens<br />

aprovés el projecte, i les mestres que<br />

tenen l’especialitat <strong>de</strong> llengua anglesa,<br />

<strong><strong>de</strong>s</strong>prés d’elaborar l’esmentat<br />

projecte, s’han compromès a dur-lo<br />

a terme amb il·lusió.<br />

– Quina valoració <strong>fa</strong> la inspectora<br />

“La nostra escola ha <strong>de</strong> preveure<br />

no solament la instrucció, sinó<br />

l’educació <strong>de</strong> l’alumne perquè<br />

es<strong>de</strong>vingui una persona amb unes<br />

competències i uns valors òptims”<br />

<strong>de</strong> la nostra tasca?<br />

– Al començament <strong>de</strong> curs la senyora<br />

inspectora va visitar l’escola i ens<br />

va felicitar per la nostra tasca i per<br />

les innovacions que havíem projectat<br />

i que, evi<strong>de</strong>ntment, havien <strong>de</strong><br />

dur el seu vistiplau. Val a dir que ens<br />

va <strong>de</strong>manar un material que els mestres<br />

<strong>de</strong> l’escola havien elaborat i que<br />

ella consi<strong>de</strong>rava molt interessant.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

LES EXPECTATIVES<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

– En quin punt es troba el projecte<br />

d’ampliació <strong>de</strong> l’escola?<br />

– El projecte està tirant endavant.<br />

Les comissions treballen perquè a<br />

mitjan primer trimestre <strong>de</strong>l curs vinent<br />

es puguin inaugurar l’ampliació<br />

<strong>de</strong>l menjador i les noves classes <strong>de</strong><br />

cinquè i sisè, i més tard la nova biblioteca<br />

escolar.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Entrevista<br />

/ Teresa Tuset<br />

– Com ha anat el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> preinscripció?<br />

– La preinscripció ha anat força bé:<br />

enguany hem tingut molta <strong>de</strong>manda,<br />

i aquest resultat ens encoratja a<br />

continuar aspirant a l’excel·lència en<br />

tots els nivells per satisfer la confiança<br />

que les <strong>fa</strong>mílies han dipositat<br />

en el nostre col·legi.<br />

– Què <strong>de</strong>manen les <strong>fa</strong>mílies que<br />

vénen a inscriure els seus fills?<br />

– Les <strong>fa</strong>mílies s’interessen bàsicament<br />

pel projecte educatiu i sobretot<br />

per l’apartat d’innovacions<br />

pedagògiques i pel tractament <strong>de</strong><br />

la diversitat. També pregunten pels<br />

serveis que ofereix l’escola: menjador,<br />

activitats extraescolars...<br />

– Per quins motius creus que la<br />

nostra escola gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> prestigi<br />

al poble?<br />

– Principalment per l’ensenyament i<br />

per l’ambient escolar que es respira,<br />

i la constatació <strong>de</strong>ls efectes positius<br />

que això comporta en els nostres<br />

alumnes.<br />

– Què <strong>de</strong>manes a la comunitat<br />

educativa pensant en l’aplicació<br />

imminent <strong>de</strong> la LOE?<br />

– A la comunitat educativa li <strong>de</strong>manaria<br />

complicitat, flexibilitat i<br />

diàleg per po<strong>de</strong>r tirar endavant el<br />

projecte educatiu actual i confiança<br />

en els possibles canvis pedagògics<br />

que al llarg d’aquests cursos vinents<br />

s’hauran <strong>de</strong> dur a terme. Cal tenir<br />

en compte que la nova Llei orgànica<br />

d’educació, la LOE, comportarà una<br />

revisió <strong>de</strong>l projecte actual, i que<br />

caldrà evolucionar i a<strong>de</strong>quar-se als<br />

nous reptes que ens esperen. Desitgem<br />

que tota la comunitat educativa<br />

s’impliqui en el recolzament <strong>de</strong><br />

les innovacions que es proposin <strong><strong>de</strong>s</strong><br />

<strong>de</strong> l’Equip Directiu i el Claustre <strong>de</strong><br />

professors.<br />

– Tot un programa per a un futur<br />

esperançador que hom ja albira.<br />

/15


BRF<br />

Bona arrencada<br />

<strong>de</strong>l concurs literari<br />

El tercer trimestre <strong>de</strong>l curs 2006-07 passarà a la<br />

història <strong>de</strong> la biblioteca Ramon Folch pel fet d’haver<br />

vist néixer el primer concurs literari <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong><br />

<strong>Vicenç</strong>, valorat molt positivament i conclòs amb una<br />

trobada força concorreguda.<br />

EL PRIMER CONCURS LITERARI<br />

El 26 d’abril passat, a partir <strong>de</strong> les 17.15 h, va tenir lloc a la biblioteca l’acte <strong>de</strong><br />

lliurament <strong>de</strong> premis <strong>de</strong>l 1r concurs literari <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, que va aplegar<br />

una seixantena <strong>de</strong> persones. Preparat i conduït per les mares bibliotecàries<br />

i les seves col·laboradores, l’acte -seguit amb molta atenció- va permetre<br />

conèixer el contingut <strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> les obres premia<strong><strong>de</strong>s</strong>, per tal com cada<br />

fi nalista i guanyador, abans <strong>de</strong> recollir el premi, va tenir l’oportunitat <strong>de</strong> llegir<br />

en veu alta la seva obra, sencera en el cas <strong>de</strong>ls poemes i parcial en el <strong>de</strong> les<br />

narracions. A la trobada no hi van ser presents els quatre alumnes premiats<br />

<strong>de</strong>l cicle mitjà, perquè estaven <strong>de</strong> colònies.<br />

I CONCURS LITERARI<br />

Premiats<br />

CICLE INFANTIL<br />

/ Poesia<br />

MARC ALEGRE CASANOVA<br />

Quina animalada!!!<br />

MAR BOSCH CASTELLS<br />

Poemes<br />

/ Narració<br />

JAUME RIBERA NOYA<br />

Viatge a l’illa perduda<br />

MIQUEL RIBERA NOYA<br />

<strong>Els</strong> tres germans i la pedra<br />

encantada<br />

16/<br />

CICLE INICIAL<br />

/ Poesia<br />

ALBA PUGA CREUS<br />

La colla<br />

MÒNICA PRATS AYMERICH<br />

La colla d’en Tanet<br />

/ Narració<br />

ELENA DOMÍNGUEZ<br />

En Pitus torna malalt<br />

IÑAKI GARRIDO PÉREZ<br />

<strong>Els</strong> pingüins a Washington<br />

CICLE SUPERIOR<br />

/ Poesia<br />

KAREN CALZADA VICO<br />

La vida está llena <strong>de</strong>...<br />

CARLA BARCELÓ SÀBAT<br />

Mirant per la fi nestra<br />

/ Narració<br />

CRISTINA DÍAZ RODRÍGUEZ<br />

La gota <strong>de</strong> agua<br />

ELENA MARÍN ARANDA<br />

Cosefílum<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Biblioteca<br />

Ramon Folch<br />

QUARTA TERTÚLIA<br />

LITERÀRIA<br />

Una trentena <strong>de</strong> persones<br />

–majoritàriament mares– va<br />

assistir, el 22 <strong>de</strong> maig passat,<br />

a la quarta tertúlia literària<br />

organitzada per la Comissió<br />

<strong>de</strong> Biblioteca i les mares<br />

bibliotecàries. Al llarg d’una<br />

hora, els contertulians van<br />

intercanviar els seus punts<br />

<strong>de</strong> vista sobre el llibre La bona<br />

sort. Claus per a la prosperitat,<br />

<strong>de</strong>ls escriptors Álex Rovira<br />

Celma i Fernando Trias <strong>de</strong><br />

Bes, traduït a 35 idiomes i<br />

editat en més <strong>de</strong> 60 països.<br />

Com ja és habitual, la tertúlia<br />

es va cloure amb un berenar<br />

que va allargar el clima <strong>de</strong><br />

comunicació i <strong>de</strong> cordialitat<br />

que va presidir tota la trobada.<br />

Dins <strong>de</strong> cada modalitat, el primer nom és<br />

el <strong>de</strong>l fi nalista, i el segon el <strong>de</strong>l guanyador.<br />

ADULTS<br />

/ Poesia<br />

ASSUMPCIÓ SIMON BISCARRI<br />

Verge <strong>de</strong> Montserrat<br />

PILAR PERDIGUERO ELÍAS<br />

Avui dono gràcies<br />

/ Narració<br />

FRANCESC X. BOSCH LARA<br />

L’auca <strong>de</strong>ls sons<br />

CARME BALIELLAS COMELLAS<br />

El secret


EN<br />

Un exalumne,<br />

escolà <strong>de</strong> Montserrat<br />

Des <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 2006, un exalumne <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong><br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, Daniel Folqué Giménez, s’està preparant<br />

per ingressar a l’escolania <strong>de</strong> Montserrat, un fet que<br />

es produirà, mitjançant Déu, el 19 d’agost d’enguany.<br />

Mentrestant estudia 4t <strong>de</strong> primària a l’escola <strong>de</strong>l cor<br />

montserratí, molt prestigiosa, on ha coincidit amb altres<br />

dos nois vicentins.<br />

Nascut a <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> <strong>de</strong>ls Horts el<br />

primer dia <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1997, Daniel<br />

Folqué Giménez, fill <strong>de</strong> Joan i Rosa,<br />

és el petit <strong>de</strong> cinc germans -tres noies<br />

i dos nois-, tots els quals s’han<br />

educat a la nostra escola. Quan era<br />

petit ja <strong>de</strong>mostrava tenir unes excellents<br />

aptituds per a la música -una<br />

característica <strong>de</strong> la seva <strong>fa</strong>mília-, raó<br />

per la qual a quatre <strong>anys</strong> ingressa a<br />

la Coral Xerinola <strong>de</strong>l Centre Catòlic.<br />

Un any abans havia iniciat el segon<br />

cicle d’educació in<strong>fa</strong>ntil al <strong>Col·legi</strong><br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, on va estudiar fins a<br />

tercer <strong>de</strong> primària. El nostre, com és<br />

obvi, és un centre que encara recorda,<br />

com ell mateix explica: “Recordo<br />

els amics <strong>de</strong>l meu curs, especialment<br />

el meu cosí Ireneu, i les festes que<br />

celebràvem”: la Castanyada, “perquè<br />

fèiem jocs esportius”, i Carnestoltes,<br />

“perquè era l’únic dia <strong>de</strong> l’any que<br />

ens disfressàvem”.<br />

La <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar el nostre collegi<br />

i incorporar-se a l’escolania <strong>de</strong><br />

Montserrat, a l’inici <strong>de</strong>l curs 2006-07,<br />

la va prendre el seu pare. En Daniel<br />

s’hi va avenir perquè dos amics i<br />

comp<strong>anys</strong> <strong>de</strong> la coral, Adrià Martínez<br />

i Pol Pujol, ja formaven part <strong>de</strong>l cor<br />

montserratí. I <strong>de</strong>mostra la seva sinceritat<br />

quan afirma: “Jo quedava sol a<br />

la coral amb les nenes”.<br />

Actualment el fill d’en Joan i la Rosa<br />

estudia quart <strong>de</strong> primària. A la seva<br />

classe hi ha <strong>de</strong>u alumnes, la majoria<br />

<strong>de</strong>ls quals són <strong>de</strong> Barcelona i <strong>de</strong> poblacions<br />

properes a Montserrat, com<br />

ara Esparreguera i Manresa. Té cinc<br />

mestres -tres dones i dos homes-,<br />

cap <strong>de</strong>ls quals no és monjo benedictí,<br />

i dues educadores. Reconeix que li va<br />

costar integrar-se, “com a tothom”, a<br />

una escola on “hi ha més exigència i<br />

més hores d’estudi”. Però les dificultats<br />

d’adaptació ja han quedat enrere<br />

i ara hom constata que l’escola montserratina<br />

ha es<strong>de</strong>vingut la segona llar<br />

d’en Daniel. “M’agrada Montserrat”,<br />

afirma, sobretot “sentir cantar els<br />

escolans” i les muntanyes, la forma<br />

<strong>de</strong> les quals és “diferent <strong>de</strong> totes les<br />

altres <strong>de</strong>l món”.<br />

L’escola d’en Daniel està molt ben<br />

equipada: té biblioteca, sala d’informàtica,<br />

pati, un poliesportiu cobert,<br />

sala d’actes i molts jocs, “inclosa la<br />

Play”. Admet que la televisió no els<br />

la <strong>de</strong>ixen mirar, “tret <strong>de</strong>ls partits <strong>de</strong>l<br />

Barça” (a la sala d’actes). Fan excursions<br />

i colònies (“a l’estiu, a Manresa”)<br />

i <strong>de</strong>diquen moltes hores al llenguatge<br />

musical i al domini <strong>de</strong> dos instruments,<br />

el violí i el piano, el primer<br />

<strong>de</strong>ls quals li resulta més difícil.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Entrevista<br />

/ Daniel Folqué<br />

En Daniel roman a Montserrat <strong><strong>de</strong>s</strong><br />

<strong>de</strong>l diumenge al vespre fins al divendres<br />

a la tarda, en què els seus pares<br />

el van a buscar. Però aquest horari es<br />

modificarà a partir <strong>de</strong>l 19 d’agost <strong>de</strong><br />

2007, “quan m’imposin la sotana i el<br />

roquet” i en Daniel s’incorpori plenament<br />

a l’escolania. “Em <strong>fa</strong> il·lusió”,<br />

diu en referir-se a la imposició <strong>de</strong> les<br />

vestidures litúrgiques, i afegeix. “És<br />

com un senyal que ja pots cantar”. I<br />

als ulls d’aquest noi que té la sort <strong>de</strong><br />

formar-se a redós <strong>de</strong> la Moreneta hi<br />

brillen unes espurnes d’innocència i<br />

joia.<br />

Si tot va bé, en Daniel estudiarà a l’escola<br />

<strong>de</strong> l’escolania fins a 2n d’ESO, tot<br />

i que els pares i els religiosos estan<br />

estudiant la possibilitat d’allargar la<br />

vinculació <strong>de</strong>ls alumnes a l’escolania<br />

fins a 4t d’ESO.<br />

/17


EN<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Entrevista<br />

/ Vicky Castel<br />

Vicky Castel, set <strong>anys</strong><br />

al capdavant <strong>de</strong> l’AMPA<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

TRETZE ANYS<br />

A L’ESCOLA<br />

Vicky Castel Bagres va néixer a<br />

Fuente Palmera (Còrdova) el 24<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 1964, any <strong>de</strong> fundació<br />

<strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>. Casada<br />

amb <strong>Sant</strong>i Bermú<strong>de</strong>z, tècnic<br />

en automatismes, és mare<br />

<strong>de</strong> dos fills, l’Adrián (16 <strong>anys</strong>) i<br />

la Marta (12). Té la diplomatura<br />

<strong>de</strong> professora d’EGB, per bé<br />

que no exerceix com a mestra.<br />

Les seves afeccions són l’esport,<br />

la música i el muntanyisme,<br />

i li agrada molt compartir<br />

activitats amb els membres <strong>de</strong><br />

la <strong>fa</strong>mília i els seus amics.<br />

Es va incorporar al nostre centre<br />

l’any 1994, “quan el meu fill<br />

va entrar a P-3 amb el número<br />

50 <strong>de</strong> la llista”. Un cop presa la<br />

<strong>de</strong>cisió que els seus fills estudiessin<br />

al poble on creixerien, “el<br />

<strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> era la millor<br />

opció que els podíem oferir”.<br />

<strong>Els</strong> <strong>anys</strong> s’han encarregat<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar-li que ella i el seu<br />

marit no es van equivocar, per<br />

tal com ha constatat que l’escola<br />

que ara <strong>de</strong>ixa ha aconseguit<br />

“un equilibri entre una educació<br />

mo<strong>de</strong>rna basada en les<br />

noves teories educatives i una<br />

educació que manté i té cura<br />

<strong>de</strong> les tradicions que formen<br />

part <strong>de</strong> la nostra i<strong>de</strong>ntitat”. I<br />

conclou: “Veure els fills feliços<br />

i motivats ens ha fet més fàcil<br />

la tasca com a pares”.<br />

18/<br />

Després <strong>de</strong> set <strong>anys</strong> <strong>de</strong> servei <strong><strong>de</strong>s</strong>interessat al capdavant<br />

<strong>de</strong> la Junta <strong>de</strong> l’AMPA, Vicky Castel Bagres diu adéu a<br />

la nostra escola amb la satis<strong>fa</strong>cció <strong>de</strong> qui ha contribuït a<br />

consolidar el projecte educatiu d’un centre que “ha estat<br />

un referent no solament per als nostres fills, sinó també<br />

per a nosaltres”. Entenem que la generositat <strong>de</strong> la Vicky<br />

mereix el reconeixement <strong>de</strong> tota la comunitat educativa.<br />

La Vicky recorda que es va fer càrrec<br />

<strong>de</strong> la presidència <strong>de</strong> l’Associació <strong>de</strong><br />

Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) en<br />

començar el curs 2000-01, perquè el<br />

presi<strong>de</strong>nt d’aleshores “va haver <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>ixar el càrrec per raons personals”.<br />

La presidència <strong>de</strong> l’AMPA va propiciar<br />

el seu pas a la Junta <strong>de</strong> l’ACPF, <strong>de</strong><br />

la qual encara forma part. A l’hora <strong>de</strong><br />

fer una valoració d’aquests set <strong>anys</strong><br />

no vol fixar-se en el “com ho he fet”,<br />

sinó en la constància i en el treball<br />

que s’ha dut a terme <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> la Junta<br />

que ha presidit. Li vénen a la memòria<br />

molts moments feliços, però<br />

“veure un diumenge al matí que el<br />

pati <strong>de</strong> l’escola era el punt <strong>de</strong> trobada<br />

per a moltes <strong>fa</strong>mílies, a més <strong>de</strong> molta<br />

responsabilitat, em produïa molta<br />

satis<strong>fa</strong>cció”.<br />

A la Vicky no li ha estat sempre fàcil<br />

compaginar la vida <strong>fa</strong>miliar i la<br />

<strong>de</strong>dicació a l’AMPA. Ho ha pogut fer<br />

perquè no treballa fora <strong>de</strong> casa, però<br />

principalment perquè ha comptat<br />

amb “la comprensió <strong>de</strong>l meu marit<br />

i <strong>de</strong>ls meus fills”. Se’n va tranquil·la<br />

perquè a la Junta no es produeix cap<br />

buit <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r. “Em substituirà la Yolanda<br />

Rosique, mare <strong>de</strong> dues alumnes<br />

<strong>de</strong> la nostra escola, un relleu que “jo<br />

no he hagut <strong>de</strong> buscar, perquè qualsevol<br />

<strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> l’AMPA -que<br />

“formen un grup humà sòlid”- podia<br />

ocupar-ne la presidència”. Reconeix<br />

que “la Yolanda ha estat molt valenta<br />

i té el meu suport i el <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong><br />

components <strong>de</strong> la Junta (veure foto<br />

adjunta)”.<br />

Des <strong>de</strong> les pàgines <strong>de</strong> la nostra publicació,<br />

la mare <strong>de</strong> l’Adrián i la Marta<br />

vol “agrair a tota la comunitat educativa<br />

el fet d’haver format part <strong>de</strong>l<br />

projecte educatiu <strong>de</strong> l’escola en un<br />

context en què el compromís ha estat<br />

sempre present”. I és que el seu<br />

càrrec li ha permès conèixer moltes<br />

persones, dintre i fora <strong>de</strong> l’escola,<br />

relaciona<strong><strong>de</strong>s</strong> d’una manera o altra<br />

amb l’educació, que “m’han ajudat<br />

a créixer com a persona”. I un últim<br />

missatge: “Us animo a formar part<br />

<strong>de</strong> l’AMPA o <strong>de</strong> les diferents comissions<br />

<strong>de</strong> la Junta <strong>de</strong> l’ACPF. No us ho<br />

penseu, hi sortireu guanyant”.


CL<br />

Mostrari <strong>de</strong><br />

treballs premiats<br />

Tal com ja s’havia anunciat, la revista Nosaltres inicia la<br />

publicació <strong>de</strong>ls treballs premiats en el 1r Concurs Literari<br />

<strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, convocat el mes <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2007 i<br />

conclòs el dia 26 d’abril, amb motiu <strong>de</strong> l’acte <strong>de</strong> lliurament<br />

<strong>de</strong> premis.<br />

QUINA ANIMALADA!!!<br />

El senyor coala<br />

juga amb una pala blava.<br />

El senyor mussol<br />

va a fer un volt tot sol.<br />

Avui he vist unes guineus<br />

que no tenien peus.<br />

Jo conec un cargol<br />

que es diu Pol.<br />

La gira<strong>fa</strong> Paulina<br />

juga amb una nina.<br />

El senyor gat<br />

s’ha pelat com el ratpenat.<br />

La senyora gallina<br />

té la pell molt fina.<br />

Avui la senyora foca<br />

s’ha menjat la coca.<br />

El cavall <strong>de</strong> l’estable<br />

és molt amable.<br />

I per acabar,<br />

un bon <strong>Sant</strong> Jordi<br />

us vull <strong><strong>de</strong>s</strong>itjar.<br />

MARC ALEGRE CASANOVA<br />

( finalista <strong>de</strong>l cicle inicial)<br />

POEMES<br />

Papallona, papallona,<br />

ets plena <strong>de</strong> colors.<br />

Papallona, papallona,<br />

ets la més bonica <strong>de</strong>l món.<br />

Ratolí, ratolí, trapella.<br />

Ratolí, ratolí,<br />

que t’amagues als coixins.<br />

Arbre <strong>de</strong>l meu jardí,<br />

tu ets el més florit.<br />

Les ones se’n vénen,<br />

les ones se’n van.<br />

S’emporten el que volen<br />

i fins i tot un gegant.<br />

Sol, ets tan lluminós<br />

que pots il·luminar tot el món.<br />

El foc crema <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò<br />

i si t’hi acostes molt<br />

et salta una espurna.<br />

Herba,<br />

ets molt fina i verda.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Concurs literari<br />

/ Il·lustracions: Judit Lloret<br />

i Sheila Martín, 6è A<br />

<strong>Els</strong> nens i nenes són trapelles,<br />

però si els necessites t’aju<strong>de</strong>n.<br />

<strong>Els</strong> gronxadors van amunt i avall.<br />

Si en saps molt, vas cap amunt,<br />

i si en saps poc vas cap avall.<br />

<strong>Els</strong> rossinyols refilen i refilen<br />

i si no en saben prou practiquen.<br />

<strong>Els</strong> ciclistes ro<strong>de</strong>n i ro<strong>de</strong>n<br />

i si se’ls acaba la benzina,<br />

posen gasolina.<br />

Les pastanagues<br />

neixen cap avall,<br />

i si t’equivoques no creixeran.<br />

I <strong><strong>de</strong>s</strong>prés <strong>de</strong> tant pensar,<br />

me’n vaig a casa a <strong><strong>de</strong>s</strong>cansar.<br />

MAR BOSCH CASTELLS<br />

(guanyadora <strong>de</strong>l cicle inicial)<br />

/19


LA COLLA<br />

En Tanet, el més espavilat,<br />

una <strong>de</strong> grossa n’ha pensat<br />

i creador <strong>de</strong>l zoo ha estat.<br />

La Mariona, com a bona pintora,<br />

<strong>de</strong>ls cartells <strong>de</strong>l zoo n’és l’autora,<br />

i <strong>de</strong>ls dibuixants n’és la directora.<br />

El seu germà, en Cigró,<br />

tot ell rodó,<br />

és el millor ajudant d’en Fleming,<br />

l’inventor,<br />

i gàbies crearen per a un animaló.<br />

En Pitus és la raó <strong>de</strong> tot plegat,<br />

puix molt malalt s’ha posat<br />

i els diners guanyats li han donat.<br />

ALBA PUGA CREUS<br />

( finalista <strong>de</strong>l cicle mitjà)<br />

20/<br />

LA COLLA D’EN TANET<br />

En Tanet, que sempre va net,<br />

ha tingut una pensada genial:<br />

fer un zoo al solar<br />

per a Pitus, que està malalt.<br />

En Fleming, un gran inventor,<br />

les gàbies ha i<strong>de</strong>at<br />

i molt content s’ha quedat,<br />

perquè fer gàbies és el millor.<br />

Cigró, Cigronet,<br />

ja tens onze anyets,<br />

i no pots aga<strong>fa</strong>r cap potet<br />

perquè ets molt rodonet i baixet.<br />

Manelitus, per què sempre<br />

vas pengim-penjam?<br />

Amb la samarreta enfora <strong>de</strong>ls pantalons,<br />

i sempre valent com Tarzan.<br />

MÒNICA PRATS AYMERICH<br />

(guanyadora <strong>de</strong>l cicle mitjà)<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Concurs literari


LA VIDA ESTÁ<br />

LLENA DE...<br />

La vida está llena<br />

<strong>de</strong> arrepentimientos.<br />

La gente apren<strong>de</strong>,<br />

la gente comprendre.<br />

La vida está llena <strong>de</strong> dolor.<br />

La gente sufre,<br />

la gente pa<strong>de</strong>ce.<br />

La vida está llena <strong>de</strong> amor.<br />

La gente ama,<br />

la gente sueña.<br />

Pasa <strong>de</strong> todo en la vida.<br />

Se acaba,<br />

los sueños se vuelven pesadillas,<br />

los amores, enemigos.<br />

Pero si la gente aprendre<br />

<strong>de</strong> sus errores,<br />

¿por qué no se apren<strong>de</strong> a compartir<br />

una vida junto a ti?<br />

Pero dar una oportunidad<br />

es apren<strong>de</strong>r a vivir,<br />

saber vivir,<br />

es saber valorar.<br />

La capacidad <strong>de</strong> olvidar<br />

es apren<strong>de</strong>r a querer,<br />

y la capacidad <strong>de</strong> querer<br />

es apren<strong>de</strong>r a olvidar.<br />

Querer es difícil<br />

cuando es <strong>de</strong> verdad;<br />

el querer verda<strong>de</strong>ro<br />

nunca se pue<strong>de</strong> olvidar.<br />

KAREN CALZADA VICO<br />

( finalista <strong>de</strong>l cicle superior)<br />

MIRANT PER<br />

LA FINESTRA<br />

Mirant per la finestra,<br />

veig com plou tranquil·lament.<br />

L’ocell <strong>de</strong> la teulada<br />

s’aixopluga <strong>de</strong>l mal temps.<br />

L’ocellet, tímidament,<br />

fent saltets se’m va acostant;<br />

al bec duu un present,<br />

una flor <strong>de</strong> color blanc.<br />

Mirant per la finestra,<br />

el cel <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> plorar,<br />

i amb gràcia l’ocellet<br />

ja comença a refilar.<br />

Ja torna a sortir el sol.<br />

Ja surt l’arc <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Martí.<br />

Sota, un camp ple <strong>de</strong> flors<br />

que ara s’acaben d’obrir.<br />

Mirant per la finestra,<br />

veig el sol dir: “Bona nit!”<br />

Ja només veig un reflex,<br />

Ja només em veig a mi.<br />

CARLA BARCELÓ SÀBAT<br />

(guanyadora <strong>de</strong>l cicle superior)<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Concurs literari<br />

VERGE DE<br />

MONTSERRAT<br />

Ets la mare que tots voldríem,<br />

sempre escoltes i somrius.<br />

Senzillesa, teva bellesa.<br />

Morena <strong>de</strong> cara i semblança humil.<br />

Patrona ets <strong>de</strong> Barcelona.<br />

La teva estada, en un gran monestir.<br />

Reina ets <strong>de</strong> totes les roses<br />

que per tu neixen el mes d’abril.<br />

Mai no <strong>de</strong>ixis, mare nostra,<br />

<strong>de</strong> consolar els teus fills.<br />

Tu, que eixugues tantes llàgrimes<br />

i <strong>fa</strong>s veure-ho tot més senzill.<br />

Ajuda’ns a estimar-nos,<br />

a seguir el nostre <strong><strong>de</strong>s</strong>tí.<br />

Si tu estàs vora nostre,<br />

res no ens <strong>fa</strong>rà <strong>de</strong><strong>fa</strong>llir.<br />

Fes teva aquesta escola,<br />

que t’estima sens fi.<br />

Acull-nos a tots nosaltres<br />

amb la teva sempre presència,<br />

per portar-ho tot a bon fi.<br />

ASSUMPCIÓ SIMON BISCARRI<br />

( finalista <strong>de</strong>l grup d’adults)<br />

/21


AVUI DONO GRÀCIES<br />

Avui dono gràcies...<br />

A la terra i les estrelles, gràcies a les<br />

quals visc amb els peus a terra i la mirada<br />

a l’infinit.<br />

Al mar, que m’ensenya que, a major<br />

humilitat, major gran<strong><strong>de</strong>s</strong>a.<br />

Al sol, ja que la seva llum dóna color a la<br />

meva vida, exactament amb les tonalitats<br />

que jo <strong><strong>de</strong>s</strong>itjo.<br />

A l’ànima, protectora <strong>de</strong> la meva essència.<br />

Als meus pares, per donar-me el cos<br />

en el qual s’allotja.<br />

A la paraula, a través <strong>de</strong> la qual em<br />

construeixo.<br />

Al silenci, lloc on ens trobem.<br />

Als sentits, puix pel que em mostren,<br />

jo estimo.<br />

Als qui vaig estimar, per a ells vaig<br />

aprendre a fer-ho més i millor.<br />

A la tristesa i a l’alegria, nit i dia en<br />

la meva vida.<br />

A la tendresa, que escullo com a idioma.<br />

Al somriure, quan acu<strong>de</strong>ix per adornar<br />

el meu rostre.<br />

Als meus fills, sempre foc encès en la<br />

nit freda.<br />

Als meus amics, comp<strong>anys</strong> <strong>de</strong> viatge.<br />

A la vida, per acollir-me any rere any.<br />

Al meu Déu, que m’ho dóna tot.<br />

PILAR PERDIGUERO ELÍAS<br />

(guanyadora <strong>de</strong>l grup d’adults)<br />

22/<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Concurs literari<br />

VIATGE A L’ILLA PERDUDA<br />

Aquesta és la història d’una <strong>fa</strong>mília formada per un pare, una mare i els<br />

seus tres fills: Nil, Martí i Jana. Eren les vacances d’estiu i havien <strong>de</strong>cidit<br />

fer un viatge a una illa tropical. Van preparar les maletes i van anar cap<br />

al port. En arribar van <strong><strong>de</strong>s</strong>cobrir que el seu vaixell era molt petit. Només<br />

hi havia lloc per a ells i per a la tripulació: en total,vuit persones. Van<br />

quedar una mica parats, però van pujar al vaixell. El capità va or<strong>de</strong>nar<br />

la sortida cap al mar. Durant unes hores el viatge va ser tranquil. El Nil,<br />

i el Martí jugaven amb les seves joguines, la Jana prenia el sol i els pares<br />

jugaven a cartes.<br />

De cop i volta, el cel es va enfosquir i l’aigua <strong>de</strong>l mar va començar a<br />

moure’s. El vaixell es movia d’un cantó a l’altre i les persones no podien<br />

estar dretes. En Ni i el Martí es van espantar molt en veure les ona<strong><strong>de</strong>s</strong><br />

tan altes que es formaven. Fins i tot una va passar per damunt <strong>de</strong>l vaixell<br />

i els va mullar a tots. El capità intentava calmar la <strong>fa</strong>mília:<br />

-No patiu, això passarà ràpidament, serà una tempesta d’estiu. Mireu<br />

el cel, més enllà ja és d’un color blau ben bonic.<br />

Però passava l’estona i tot continuava igual, cada cop més ona<strong><strong>de</strong>s</strong> i<br />

cada cop el cel més negre. Tota la <strong>fa</strong>mília es va tancar en una cabina. A<br />

coberta, la tripulació intentava controlar el vaixell, però era impossible.<br />

El timó no feia cas <strong>de</strong> les mans <strong>de</strong>l capità. De cop es va sentir un soroll<br />

molt fort i tota la <strong>fa</strong>mília va pujar a veure què passava. Van quedar tots<br />

amb la boca oberta. El vaixell estava encallat a la sorra <strong>de</strong> la platja. El<br />

sol brillava com mai no havia brillat i el cel era blau. Tots van baixar <strong>de</strong>l<br />

vaixell. La Jana va preguntar:<br />

-Hem arribat a la nostra illa?<br />

-No sembla la mateixa illa que vam veure a les fotos –va dir el Martí.<br />

-Tens tota la raó –li va contestar el capità.<br />

I era veritat, havien anar a parar a una illa <strong><strong>de</strong>s</strong>erta. Van aga<strong>fa</strong>r tot el<br />

necessari en unes motxilles, i en fila índia van caminar cap a l’interior<br />

<strong>de</strong> l’illa.<br />

Van estar explorant tots els racons sense trobar cap persona. Quan es<br />

va fer <strong>de</strong> nit, van tornar al vaixell, però van veure que el vaixell estava<br />

<strong><strong>de</strong>s</strong>trossat. El vent l’havia portat contra les roques i ara tot eren fustes<br />

escampa<strong><strong>de</strong>s</strong>. Llavors van tornar cap a l’interior <strong>de</strong> l’illa i amb pedres,<br />

fustes i fulles van construir una cova. Per menjar tenien el que havien<br />

aga<strong>fa</strong>t <strong>de</strong>l vaixell, però quan es va acabar van haver <strong>de</strong> buscar per l’illa.<br />

El Nil s’ho passava molt bé pujant a les palmeres per aga<strong>fa</strong>r coses. El<br />

Martí va aprendre a caçar tota classe d’animals i la Jana i la mare els<br />

preparaven per menjar-se’ls. El capità i els seus mariners anaven construint<br />

una barca per po<strong>de</strong>r sortir <strong>de</strong> l’illa. Així van passar uns quants<br />

<strong>anys</strong>, però finalment un dia van fer una foguera molt gran i un vaixell<br />

que passava per allà va veure el fum i els va trobar a tots. Per fi van po<strong>de</strong>r<br />

tornar a casa, però trigarien molt a tornar a pujar a un vaixell.<br />

Vet aquí un gat, vet aquí un gos,<br />

aquest conte ja s’ha fos.<br />

JAUME RIBERA NOYA<br />

( finalista <strong>de</strong>l cicle inicial)


CG<br />

Un binomi <strong>fa</strong>ntàstic<br />

Les últimes setmanes <strong>de</strong><br />

curs han estat marca<strong><strong>de</strong>s</strong><br />

per l’expectació que sempre<br />

creen les colònies i la màgia<br />

<strong>de</strong>ls contes, omnipresents a<br />

l’etapa in<strong>fa</strong>ntil. Un binomi<br />

<strong>fa</strong>ntàstic, com diria el gran<br />

mestre i escriptor Gianni<br />

Rodari.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

COLÒNIES VOL DIR<br />

SORPRESA<br />

Les mestres d’educació in<strong>fa</strong>ntil han<br />

tingut cura <strong>de</strong> crear, com només<br />

elles saben fer, l’ambient d’expectació<br />

que prece<strong>de</strong>ix els dies <strong>de</strong> colònies,<br />

que han conegut la llum única<br />

<strong>de</strong>ls mesos <strong>de</strong> maig i juny i que<br />

s’han <strong><strong>de</strong>s</strong>envolupat d’acord amb el<br />

calendari que les <strong>fa</strong>mílies coneixien<br />

<strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> començament <strong>de</strong> curs:<br />

* P-3: 24 i <strong>25</strong> <strong>de</strong> maig<br />

La Conreria (Maresme)<br />

* P-4: 7 i 8 <strong>de</strong> juny<br />

Calafell (Baix Penedès)<br />

* P-5: 14 i 15 <strong>de</strong> juny<br />

Talamanca (Bages)<br />

MARTA CARRIÓN<br />

Marta Carrión Lombarte forma<br />

part <strong>de</strong> l’equip <strong>de</strong> mestres <strong>de</strong> l’etapa<br />

in<strong>fa</strong>ntil <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong>l mes d’octubre <strong>de</strong><br />

2006. Filla <strong>de</strong> Joana i Joan Miquel<br />

-expresi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’AMPA <strong>de</strong>l nostre<br />

centre-, va néixer a <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> <strong>de</strong>ls<br />

Horts el dia 7 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 1984. Té<br />

una germana, la Núria Anna, que<br />

és quatre <strong>anys</strong> més petita que ella.<br />

L’una i l’altra són exalumnes <strong>de</strong>l<br />

nostre centre, <strong>de</strong>l qual guar<strong>de</strong>n molt<br />

bons records. Tan bons que “sempre<br />

he pensat que si un dia tinc fills els<br />

PINOTXO VISITA P-3<br />

D’un temps ençà, els conillets i les marietes han gaudit d’allò més amb<br />

les aventures <strong>de</strong>l popular Pinotxo, l’autèntic (no el <strong>de</strong> la pel·lícula <strong>de</strong> Walt<br />

Disney), que, com és sabut, creà l’escriptor italià Carlo Collodi. Per fer viure<br />

als seus alumnes les peripècies <strong>de</strong> l’incansable i trapella ninot <strong>de</strong> fusta sortit<br />

<strong>de</strong> les mans d’en Gepetto, la Carme i la Cecília, tutores <strong>de</strong> P-3, han utilitzat<br />

tots els recursos que se’ls han acudit, com aquell dia en què a les aules <strong>de</strong><br />

P-3 va aparèixer el vestit <strong>de</strong>l ninot (vegeu foto adjunta). Ens consta que alguns<br />

in<strong>fa</strong>nts escoltaven amb tant d’interès el capítol diari d’en Pinotxo que<br />

<strong><strong>de</strong>s</strong>prés eren capaços <strong>de</strong> repetir-lo amb una exactitud sorprenent. El llibre<br />

que les mestres han fet servir, bastant fi<strong>de</strong>l a l’original, és <strong>de</strong> l’editorial Tei-<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Carrer <strong>de</strong>ls Gegants<br />

portaré al <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>”. Té<br />

la diplomatura <strong>de</strong> logopèdia <strong>de</strong> la<br />

Universitat Autònoma (2005) i actualment<br />

<strong>fa</strong> el segon curs <strong>de</strong> magisteri,<br />

especialitat d’educació especial.<br />

El títol <strong>de</strong> monitora d’esplai que va<br />

obtenir a la Fundació Pere Tarrés li<br />

permet, cada dissabte, col·laborar<br />

amb l’Esplai Flor <strong>de</strong> Neu. Li agrada<br />

escoltar música i estar amb la <strong>fa</strong>mília<br />

i els amics.<br />

Recorda amb especial emoció el<br />

dia <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 2006 en<br />

què, animada per la seva companya<br />

i amiga Marina Pastor, va venir a<br />

portar el currículum a la Teresa Tuset.<br />

“El vaig presentar al matí i a la<br />

tarda ja em trucaven per dir-me que<br />

tenia feina”.<br />

Les <strong>de</strong>u hores setmanals que <strong>fa</strong><br />

al nostre centre les reparteix entre<br />

la logopèdia, la informàtica (P-4 i<br />

P-5), la religió i el reforç (P-5). Està<br />

molt contenta <strong>de</strong> la feina que <strong>fa</strong> i<br />

<strong>de</strong>l tracte que rep. “Em sento com a<br />

casa, assegura, m’han ajudat molt”.<br />

La seva felicitat la porta escrita<br />

a la cara. <strong>Els</strong> seus projectes més<br />

immediats són acabar els estudis i<br />

continuar treballant a la nostra escola,<br />

on, el curs vinent, podrà fer les<br />

pràctiques <strong>de</strong> magisteri.<br />

/23


24/<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Carrer <strong>de</strong>ls Gegants<br />

/ P4


/ Carrer <strong>de</strong>ls Gegants<br />

/ P5<br />

/<strong>25</strong>


R<br />

VISITA DE L’ESCRIPTOR<br />

SEBASTIÀ SORRIBAS<br />

(17-11-06)<br />

Preparada per la Comissió <strong>de</strong> Biblioteca<br />

i tots els equips <strong>de</strong> mestres, la<br />

visita al nostre centre <strong>de</strong> l’escriptor<br />

Sebastià Sorribas i Roig (Barcelona,<br />

1928) va ser el punt d’arrencada <strong>de</strong><br />

l’Any Sorribas. L’autor va tenir una<br />

trobada amb cadascun <strong>de</strong>ls cicles<br />

educatius, i al “submarí” va <strong><strong>de</strong>s</strong>cobrir<br />

la placa <strong>de</strong>l teatre que <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong>l<br />

17 <strong>de</strong> novembre passat porta el seu<br />

nom.<br />

CONCURS LITERARI<br />

I DE MANUALITATS<br />

(2n trimestre)<br />

Va ser la condició que l’editorial La<br />

Galera va posar per a po<strong>de</strong>r assistir a<br />

la cloenda oficial <strong>de</strong> l’Any Sorribas al<br />

Zoo <strong>de</strong> Barcelona (22-05-07): que els<br />

alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà participessin<br />

en dos concursos, un <strong>de</strong> literari i un<br />

altre <strong>de</strong> manualitats. El primer consistia<br />

a escriure un text que tingués<br />

com a tema la <strong>de</strong>fensa d’una causa<br />

solidària; el segon, a confegir porquets<br />

i tortugues amb material reciclable<br />

i pintures.<br />

26/<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Reportatge<br />

/ L’Any Sorribas<br />

L’Any Sorribas<br />

<strong>de</strong>ixa un bon<br />

record<br />

En aquest breu reportatge fem memòria <strong>de</strong> les nombroses<br />

activitats amb què la nostra escola ha commemorat els<br />

40 <strong>anys</strong> <strong>de</strong> la publicació <strong>de</strong> la novel·la El zoo d’en Pitus.<br />

L’anomenat Any Sorribas ha <strong>de</strong>ixat un excel·lent record<br />

en el si <strong>de</strong> la comunitat educativa, especialment entre els<br />

mestres i els alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà.<br />

Un moment <strong>de</strong> l’actuació <strong>de</strong>l cicle mitjà<br />

en els XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong>.<br />

SESSIÓ D’ANIMACIÓ<br />

LECTORA (19-02-07)<br />

Va tenir lloc a la biblioteca Ramon<br />

Folch, i estava pensada per als alumnes<br />

<strong>de</strong>l cicle mitjà. A través <strong>de</strong> diverses<br />

activitats força engrescadores,<br />

un animador <strong>de</strong> l’editorial La Galera<br />

va aconseguir que els nois i noies<br />

s’endinsessin en la novel·la més coneguda<br />

d’en Sorribas per camins tan<br />

<strong><strong>de</strong>s</strong>coneguts com innovadors.<br />

XXV JOCS FLORALS<br />

(23-04-07)<br />

Tal com expliquem en un altre apartat<br />

d’aquesta revista, les composicions<br />

poètiques <strong>de</strong>ls XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong><br />

<strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> van girar entorn<br />

<strong>de</strong> l’escriptor barceloní i la seva<br />

novel·la més coneguda.<br />

1r CONCURS LITERARI<br />

COL·LEGI SANT VICENÇ<br />

(març / abril <strong>de</strong> 2007)<br />

Novament hem <strong>de</strong> referir-nos als<br />

alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà. Aquesta vegada<br />

per recordar que tots els nois i<br />

noies <strong>de</strong> 3r i 4t van participar en el 1r<br />

concurs literari <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />

amb contes i poemes relacionats<br />

amb El zoo d’en Pitus.<br />

GIMCANA AL ZOO DE<br />

BARCELONA (22-05-07)<br />

El popular Zoo <strong>de</strong> la Barcelona va ser<br />

l’escenari idoni d’una trobada d’escoles<br />

que, com la nostra, s’havien<br />

adherit a l’Any Sorribas. <strong>Els</strong> alumnes<br />

<strong>de</strong>l cicle mitjà s’ho van passar molt<br />

bé participant en una gimcana que<br />

els va permetre conèixer la vida i els<br />

costums d’alguns animals.<br />

ESTRENA TEATRAL<br />

(31-05-07)<br />

Representada pels alumnes <strong>de</strong>l cicle<br />

mitjà els dies 31 <strong>de</strong> maig i 1 <strong>de</strong> juny,<br />

la versió teatral <strong>de</strong> El zoo d’en Pitus,<br />

va ser un <strong>de</strong>ls moments culminants<br />

i més emotius <strong>de</strong> l’Any Sorribas. Tal<br />

com expliquem en una altra secció<br />

d’aquesta publicació, l’obra va merèixer<br />

molts elogis.<br />

ACTE DE CLOENDA A LA<br />

BIBLIOTECA (14-06-07)<br />

L’últim acte <strong>de</strong> l’Any Sorribas tindrà<br />

lloc a la biblioteca Ramon Folch a<br />

partir <strong>de</strong> les 17.15 h <strong>de</strong>l proper 14 <strong>de</strong><br />

juny. Consistirà en una presentació<br />

<strong>de</strong> fotografies <strong>de</strong> l’estrena teatral i en<br />

la repetició d’alguns fragments <strong>de</strong><br />

l’obra.


EN<br />

Amb aquests jocs fem memòria d’una joiosa celebració:<br />

el trentè aniversari <strong>de</strong> la revista Nosaltres (1977-2007).<br />

Entreteniments<br />

per a un aniversari<br />

3 6 9<br />

1 7 5 3 8 4 6<br />

9 4<br />

4 1 5 9 3<br />

8 7 1 3 6<br />

5 3 2<br />

2 1 5 8<br />

6 2 8 7 3 4<br />

8 4 9 5<br />

Si, un cop acabat el sudoku, canvies tots<br />

els nombres <strong>de</strong> la primera columna per<br />

lletres, et sortirà un nom molt estimat<br />

pel <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>.<br />

1 = O<br />

2 = A<br />

3 = T<br />

4 = N<br />

5 = R<br />

6 = S<br />

7 = S<br />

8 = L<br />

9 = E<br />

I B A H V<br />

R M E K U<br />

L X Q D R<br />

O T N S W<br />

E Y Z C T<br />

1 2<br />

3 4<br />

Comença per la lletra Q i salta<br />

com el cavall d’escacs. Si reculls<br />

totes les lletres que trepitgis,<br />

<strong><strong>de</strong>s</strong>cobriràs el nom d’una veterana<br />

secció <strong>de</strong> la revista “Nosaltres”.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Entreteniments<br />

Fixa-t’hi bé.<br />

Aquí hi ha<br />

dues porta<strong><strong>de</strong>s</strong><br />

verta<strong>de</strong>res i<br />

dues <strong>de</strong> <strong>fa</strong>lses.<br />

Saps trobar-les?<br />

Estimada revista “Nosaltres”,<br />

centenars <strong>de</strong> nens i nenes et diuen:<br />

1977<br />

1978<br />

1979<br />

1980<br />

1981<br />

1982<br />

1983<br />

1984<br />

1985<br />

1986<br />

X<br />

1987<br />

1988<br />

1989<br />

1990<br />

1991<br />

1992<br />

1993<br />

1994<br />

1995<br />

1996<br />

1997<br />

1998<br />

1999<br />

2000<br />

2001<br />

2002<br />

2003<br />

2004<br />

2005<br />

2006<br />

2007<br />

/27


6è<br />

Se’n van contents<br />

i agraïts<br />

Han passat els <strong>anys</strong> <strong>de</strong> la in<strong>fa</strong>ntesa a la nostra escola.<br />

Ara ja són preadolescents i han <strong>de</strong> canviar <strong>de</strong> centre,<br />

per bé que molts d’ells preferirien continuar estudiant<br />

al <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>. L’estada a Port Aventura i la<br />

festa <strong>de</strong> comiat <strong>de</strong>l dia 20 <strong>de</strong> juny seran els últims<br />

actes que celebraran junts, probablement amb un<br />

punt d’emoció que no oblidaran mai.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

LES ÚLTIMES ACTIVITATS<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Durant els mesos <strong>de</strong> maig i juny, els<br />

nois i noies <strong>de</strong> 6è han participat plegats<br />

en diverses activitats que probablement<br />

no oblidaran mai:<br />

XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong><br />

23 d’abril.<br />

Recital poètic a la biblioteca<br />

Ramon Folch<br />

10 <strong>de</strong> maig.<br />

Visita al CES Salesians <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />

5 <strong>de</strong> juny.<br />

Colònies a Port Aventura<br />

11, 12 i 13 <strong>de</strong> juny.<br />

Eucaristia d’acció <strong>de</strong> gràcies a la<br />

parròquia <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />

14 i 19 <strong>de</strong> juny.<br />

Festa <strong>de</strong> comiat<br />

20 <strong>de</strong> juny.<br />

28/<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

LES DADES<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Nois: 19<br />

Noies: 31<br />

Estudiaran ESO al CES Salesians<br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>: 47<br />

Estudiaran ESO a altres escoles: 3<br />

Han tingut germans al <strong>Col·legi</strong><br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>: 22<br />

Encara tenen germans al <strong>Col·legi</strong><br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>: 18<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ L’adéu <strong>de</strong> sisè<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

6è A<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

1. Arévalo García, Patricia<br />

2. Arévalo Sánchez, Marc<br />

3. Barceló Sàbat, Carla<br />

4. Bonilla Pahissa, Cristina<br />

5. Giménez Caballé, Marta<br />

6. Hortigosa Lozano, Álex<br />

7. Jiménez Ruiz, Germán<br />

8. Llorens Ruiz, Albert<br />

9. Lloret Llorens, Judit<br />

10. Maquilón Perdiguero, Andrea<br />

11. Marín Aranda, Elena<br />

12. Márquez López, Claudia<br />

13. Martín Navarro, Sheila<br />

14. Mata De Casa<strong>de</strong>munt, Mª <strong>de</strong>l Mar<br />

15. Molinero Martos, Julia<br />

16. Montaño Carretero, Marc<br />

17. Pastor Costa, Judit<br />

18. Perals Melgar, Marina<br />

19. Prieto Moñarch, Maria<br />

20. Quintana López, Gerard<br />

21. Romero Sáez, Sandra<br />

22. Rubio Melgar, Elena<br />

23. Sola Aracil, Oriol<br />

24. Valls Aymerich, Arnau<br />

<strong>25</strong>. Vendrell Mèlich, Laia<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Tutor: Joaquim Pastor Font<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /


ELS RECORDS<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Hi ha coses d’aquesta escola que<br />

mai no oblidaré, com, per exemple,<br />

l’amistat <strong>de</strong>ls meus comp<strong>anys</strong> i<br />

companyes, que m’han acompanyat<br />

<strong><strong>de</strong>s</strong> que era petit. Tampoc no oblidaré<br />

mai els mestres que he tingut: en<br />

Lluís, la Mireia, el Joaquim, etc. Les<br />

activitats que m’han agradat més<br />

són les colònies, les excursions i les<br />

obres <strong>de</strong> teatre. I això és tot, però els<br />

records que m’emporto <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong><br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> no els oblidaré mai.<br />

Marc Arévalo, 6è A<br />

A mi i als meus comp<strong>anys</strong> ens ha<br />

agradat molt la nostra estada al Collegi<br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>. Des <strong>de</strong> petits ens<br />

ha acollit, i ara que som grans tenim<br />

molts records bonics: les colònies<br />

<strong>de</strong> “pirates”, les <strong>de</strong> la Sala, les <strong>de</strong>l<br />

Montseny, on no vam po<strong>de</strong>r fer res<br />

per culpa <strong>de</strong> la pluja... <strong>Els</strong> meus comp<strong>anys</strong><br />

i jo estem molt agraïts al Collegi<br />

<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> i esperem que aquest<br />

agraïment perduri molts <strong>anys</strong>.<br />

David Folqué, 6è B<br />

Tots aquests <strong>anys</strong> al <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong><br />

<strong>Vicenç</strong> seran unes imatges que mai<br />

no podré esborrar <strong>de</strong> la meva memòria.<br />

Tots els mestres, tots els meus<br />

comp<strong>anys</strong> que han estat sempre al<br />

meu costat. Quan alguna cosa et costava,<br />

ells t’ho explicaven fins que ho<br />

entenies. Molta gent s’ha esforçat per<br />

aprendre i, encara que no ens agradi<br />

llevar-nos al matí, <strong><strong>de</strong>s</strong>prés al col·legi<br />

t’ho passes molt bé i aprens molt.<br />

Hem fet molts treballs <strong>de</strong> recerca i<br />

ens ha agradat molt buscar informació<br />

per comentar-la <strong><strong>de</strong>s</strong>prés davant<br />

<strong>de</strong>ls comp<strong>anys</strong>. M’han agradat molt,<br />

sobretot, les excursions i les colònies.<br />

Me’n recordo d’una vegada que<br />

una colla i jo ens vam perdre i algú<br />

va caure; sort que <strong><strong>de</strong>s</strong>prés vam trobar<br />

tota la classe. Quin espant! Jo no<br />

vull <strong>de</strong>ixar aquest col·legi ni els meus<br />

comp<strong>anys</strong> que no van als salesians,<br />

perquè no els veuré mai més.”<br />

Maria Prieto, 6è A<br />

<strong>Els</strong> records que m’emporto <strong>de</strong> l’escola<br />

són que tots els professors són molt<br />

simpàtics i els que <strong>fa</strong>n <strong>de</strong> suplents<br />

també. Tot ha estat molt bonic. A vega<strong><strong>de</strong>s</strong><br />

teníem exàmens, és l’únic que<br />

no m’agrada. Cada any fem una obra<br />

<strong>de</strong> teatre; a mi la que em va agradar<br />

més va ser la <strong>de</strong> 5è: Gaudir <strong>de</strong> Gaudí.<br />

També hem anat <strong>de</strong> colònies; em van<br />

agradar molt les <strong>de</strong>l Pou <strong>de</strong>l Glaç.<br />

Crec que està molt bé que els <strong>de</strong> 6è<br />

vagin a Port Aventura tres dies complets.<br />

Aïda Bausa, 6è B<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ L’adéu <strong>de</strong> sisè<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

6è B<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

1. Alves Preto, Paloma Cristina<br />

2. Arús González, Aaron<br />

3. Barreto Conesa, Gisela<br />

4. Bausa Férriz, Aïda<br />

5. Bermú<strong>de</strong>z Castel, Marta<br />

6. Canela Aymerich, Nil<br />

7. Cap<strong>de</strong>vila Jaramillo, Paula<br />

8. Caralt García, Jordi<br />

9. Cases Morante, Cristina<br />

10. Donisa Barceló, Júlia<br />

11. Esteve Pérez, Anna<br />

12. Estévez Martín, Daniel<br />

13. Ferrerias Álvarez, Álex<br />

14. Folqué García, David<br />

15. Font Tuset, Eric<br />

16. Gervilla Díaz, Gemma<br />

17. Gómez Diéguez, Marina<br />

18. Hernán<strong>de</strong>z Ayala, Alejandro<br />

19. López Gómez, Carla<br />

20. López Moyés, Robert<br />

21. Llopart Navarra, Anna<br />

22. Padró Campo, Marc<br />

23. Ruiz Andreu, Clàudia<br />

24. Siñol Pérez, Roger<br />

<strong>25</strong>. Via González, Marta<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Tutora: Paquita Velar<strong>de</strong> Pozo<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/29


R<br />

El teatre Sebastià Sorribas <strong>de</strong>l nostre centre va ser<br />

el lloc idoni per a l’estrena d’una adaptació teatral <strong>de</strong><br />

la conegudíssima novel·la El zoo d’en Pitus, molt ben<br />

representada pels alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà els dies 31<br />

<strong>de</strong> maig i 1 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2007.<br />

“El zoo d’en Pitus”,<br />

a l’escenari<br />

LA PREPARACIÓ<br />

Adaptar per al teatre la novel·la El zoo<br />

d’en Pitus no ha estat fàcil, i ha requerit<br />

un esforç semblant al que van haver<br />

<strong>de</strong> fer en Tanet i els <strong>de</strong> la colla per<br />

a muntar el zoo. L’obra, escrita per<br />

Joaquim Pastor, va arribar a les mans<br />

<strong>de</strong> Luis Oriol Castilla, coordinador<br />

<strong>de</strong>l cicle mitjà, a la darreria <strong>de</strong> novembre<br />

<strong>de</strong> 2006. Tot seguit se’n van<br />

fer còpies per a cada un <strong>de</strong>ls mestres<br />

<strong>de</strong>l cicle, que van expressar la seva<br />

opinió sobre l’obra i van suggerir la<br />

modificació d’alguns fragments. El<br />

següent pas va ser presentar-la als<br />

alumnes, explicar-los que es <strong>fa</strong>rien<br />

dos grups d’actors i <strong>de</strong>manar-los<br />

quines eren les seves preferències<br />

pel que <strong>fa</strong> als personatges. En un<br />

primer moment es va pensar que el<br />

mes d’abril seria una bona data per<br />

a l’estrena, però posteriorment es va<br />

<strong>de</strong>cidir fixar les dates <strong>de</strong>l 31 <strong>de</strong> maig<br />

i 1 <strong>de</strong> juny.<br />

30/<br />

ELS ASSAJOS<br />

<strong>Els</strong> primers assajos van coincidir<br />

pràcticament amb l’inici <strong>de</strong>l segon<br />

trimestre <strong>de</strong>l curs 2006-07. Aleshores<br />

s’assajava un cop per setmana, però<br />

el ritme <strong>de</strong> la preparació es va anar<br />

intensificant a mesura que passaven<br />

els dies i s’acostaven les dates <strong>de</strong><br />

l’estrena. Lina Ribas, tutora <strong>de</strong> 3r, va<br />

aga<strong>fa</strong>r les regnes <strong>de</strong> la direcció artística,<br />

ajudada, és clar, per la resta <strong>de</strong><br />

comp<strong>anys</strong>. Entre tots van ocupar-se<br />

<strong>de</strong> la <strong>de</strong>coració (1), <strong>de</strong> la presentació<br />

en PowerPoint i <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> <strong>de</strong>talls.<br />

Hom ha reconegut que la preparació<br />

<strong>de</strong> l’obra ha contribuït a cohesionar<br />

encara més l’equip <strong>de</strong> mestres <strong>de</strong>l cicle<br />

mitjà.<br />

(1) <strong>Els</strong> mestres van dissenyar els dos <strong>de</strong>corats més<br />

importants <strong>de</strong> l’obra: el solar <strong>de</strong>l barri barceloní<br />

convertit en zoo per la colla d’en Tanet i els boscos <strong>de</strong>l<br />

Brull -pintat sobre tela-, on transcorre el segon acte.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Reportatge<br />

/ El zoo d’en Pitus, a l’escenari<br />

LA MÚSICA<br />

Mireia Grao, tutora <strong>de</strong> 4t A, és l’autora<br />

<strong>de</strong> la lletra <strong>de</strong> les tres cançons que<br />

l’obra incorpora i coautora <strong>de</strong> la música,<br />

juntament amb Josep Ferrés,<br />

col·laborador musical <strong>de</strong> l’escola. <strong>Els</strong><br />

títols <strong>de</strong> les composicions són, per<br />

aquest ordre, La colla, La rata <strong>de</strong> claveguera<br />

i El zoo d’en Pitus s’ha acabat,<br />

amb què es clou l’obra i <strong>de</strong> la qual<br />

transcrivim la primera estro<strong>fa</strong>:<br />

El zoo d’en Pitus s’ha acabat,<br />

tot el barri està content.<br />

Un efecte compartit,<br />

amics per sempre, amics.<br />

Estarem tots junts al teu costat!


LES OPINIONS<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

“Ho han fet molt bé. El que més m’ha<br />

agradat...? Doncs les piruetes finals.”<br />

Francisco Vela<br />

“Molt bonica, l’obra; ho han fet molt<br />

bé. El que més m’ha agradat ha estat<br />

l’escena <strong>de</strong> la cacera.”<br />

Loli Reina<br />

“Jo també l’he trobada molt bonica.<br />

M’ha agradat l’actuació <strong>de</strong>ls nens, i<br />

també els vestits i els <strong>de</strong>corats.”<br />

Loli Cobo<br />

“M’ha semblat perfecta. Fer obres<br />

<strong>de</strong> teatre com aquesta contribueix<br />

a l’educació <strong>de</strong>ls nens. M’ha agradat<br />

molt l’últim quadre.”<br />

Ama<strong>de</strong>u Aymà<br />

“S’han sabut molt bé el paper. Destacaria<br />

el paper <strong>de</strong>l malalt, ho ha fet<br />

molt bé.”<br />

Guillem Gaínza<br />

“M’ha agradat tot. <strong>Els</strong> personatges ho<br />

han fet molt bé. Excel·lent! Són obres<br />

que porten un bon missatge <strong>de</strong> companyonia.”<br />

Maria Morral<br />

“És una obra molt ben representada<br />

pels alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà. Em va<br />

agradar molt tot el que <strong>fa</strong> referència<br />

a la música, el text, les cançons... <strong>Els</strong><br />

nens <strong>de</strong>l cicle inicial la van seguir<br />

amb molta atenció. Transmet els valors<br />

<strong>de</strong> l’amistat, l’ajuda i la solidaritat.<br />

Felicito tots els mestres i alumnes<br />

que hi han col·laborat.”<br />

Toni Prats<br />

Entrevistes: Marc Arévalo, Marc Montaño,<br />

Judit Pastor i Maria Prieto, 6è A<br />

L’Albert Esteve Pérez i el Daniel<br />

Bulete Aguado, els dos alumnes<br />

<strong>de</strong> tercer que representen el<br />

paper d’en Pitus, són, si més no<br />

aparentment, molt diferents. Davant<br />

<strong>de</strong>l redactor <strong>de</strong> “Nosaltres”,<br />

l’Albert resta quiet, serè, amb una<br />

mirada neta que les ulleres no po<strong>de</strong>n<br />

ocultar. Hom diria, si no conegués<br />

el repartiment, que és el<br />

Fleming <strong>de</strong> la colla d’en Tanet. El<br />

Daniel, en canvi, no para <strong>de</strong> moure’s,<br />

és més espontani i té l’aspecte<br />

d’un noi espavilat i actiu. Tots<br />

dos estan afònics, la qual cosa és<br />

preocupant quan només <strong>fa</strong>lta una<br />

setmana per a l’estrena.<br />

L’Albert assegura que està tranquil.<br />

Se sap el paper “perquè la<br />

mare (Maria Carme) m’ha ajudat<br />

i el papa (Jaume) em va dir que<br />

l’aprengués <strong>de</strong> mica en mica”.<br />

Diu que el que més li plau <strong>de</strong> la<br />

novel·la “El zoo d’en Pitus” és la<br />

presència <strong>de</strong> tants animals, “especialment<br />

el tigre”. Comparada<br />

amb l’adaptació teatral, admet<br />

que “hi ha unes quantes diferències”.<br />

L’escena que més li agrada<br />

és la primera, “perquè comencem<br />

jugant un partit <strong>de</strong> futbol”. Pel<br />

que <strong>fa</strong> als personatges, es queda<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Reportatge<br />

/ El zoo d’en Pitus, a l’escenari<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

L’Albert i el Daniel són en Pitus<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

amb en Tanet, “que em cau molt<br />

simpàtic”. El dia <strong>de</strong> l’obra, a més<br />

<strong>de</strong>ls seus germans (Anna i Marc,<br />

alumnes <strong>de</strong>l nostre centre), “vindran<br />

a veure’m la mare i els avis”.<br />

En Daniel -que té una germaneta<br />

<strong>de</strong> cinc <strong>anys</strong>, l’Anna- va estar<br />

content quan es va fer el sorteig<br />

entre els quatre candidats a fer el<br />

paper d’en Pitus “i em va tocar a<br />

mi”. Com en el cas <strong>de</strong> l’Albert, els<br />

pares (Alfons i Judit) també l’han<br />

ajudat a estudiar el paper. Segons<br />

ell, “al cap <strong>de</strong> dos dies ja me’l sabia”.<br />

Assegura que ha llegit tota<br />

la novel·la, “és molt simpàtica”.<br />

Pel que <strong>fa</strong> als assajos, “ens que<strong>de</strong>n<br />

bé”, i el personatge que més<br />

li agrada és en Peret <strong>de</strong>l Brull,<br />

perquè el representa el Sergi,<br />

“que és el meu amic”. Tornant als<br />

assajos, ens <strong>fa</strong> riure quan afirma<br />

que, <strong>de</strong> tant estar assegut, “se<br />

m’adormen les cames”. De l’adaptació<br />

teatral li agrada molt l’última<br />

cançó. Tot i reconèixer que<br />

està “molt nerviós”, espera amb<br />

il·lusió el dia <strong>de</strong> l’estrena, entre<br />

altres motius perquè, assegu<strong><strong>de</strong>s</strong><br />

al pati <strong>de</strong> butaques, hi haurà les<br />

persones que més estima.<br />

/31


OC<br />

Amb l’arribada <strong>de</strong> la primavera, els nens i<br />

les nenes <strong>de</strong>l cicle inicial van po<strong>de</strong>r gaudir<br />

d’uns dies <strong>de</strong> colònies en plena natura.<br />

<strong>Els</strong> alumnes <strong>de</strong> segon començaren el mes<br />

<strong>de</strong> maig amb una motxilla ben plena, carre-<br />

La Censada<br />

La Censada és una masia <strong>de</strong>l segle<br />

XVII envoltada <strong>de</strong> camps i boscos.<br />

La casa es troba dins el terme<br />

municipal <strong>de</strong> <strong>Sant</strong>a Margarida <strong>de</strong><br />

Montbui, comarca <strong>de</strong> l’Anoia.<br />

El 2 <strong>de</strong> maig vam arribar a la casa<br />

<strong>de</strong> colònies La Censada. Vam jugar<br />

al pati i, quan ens van avisar,<br />

vam anar a l’habitació a <strong>de</strong>ixar les<br />

motxilles i posar el sac al llit.<br />

Cada curs dormia en una planta<br />

diferent.<br />

Després vam baixar un altre cop i<br />

vam jugar.<br />

La gimcana va ser molt emocionant.<br />

La primera prova era saltar el<br />

poltre. La segona prova consistia a<br />

anar al bosc a buscar plantes.<br />

Un dia vam menjar espaguetis amb<br />

tomàquet i bolets.<br />

En aquestes colònies vam fer<br />

activitats molt diverti<strong><strong>de</strong>s</strong>.<br />

32/<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Obrim camí<br />

gada <strong>de</strong> roba i d’il·lusió. La Censada els esperava.<br />

Un dia més tard, i també amb l’alegria<br />

pintada a la cara, els petits <strong>de</strong>l cicle<br />

van fer camí cap els boscos <strong>de</strong>l Montseny.<br />

El Corral <strong>de</strong>l<br />

Mataró<br />

La casa El Corral <strong>de</strong>l Mataró es troba<br />

situada en el massís <strong>de</strong>l Montseny,<br />

dins <strong>de</strong>l Parc Natural i envoltada<br />

<strong>de</strong> boscos, ben a prop d’Arbúcies,<br />

Viladrau i Espinelves.<br />

La gran diversitat <strong>de</strong> paisatges i la<br />

riquesa forestal <strong>fa</strong>n d’aquesta zona<br />

un lloc i<strong>de</strong>al per a gaudir d’uns bons<br />

dies <strong>de</strong> convivència.


Dijous, 3 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2007<br />

A la plaça <strong>de</strong> l’Ajuntament vam<br />

esperar molta estona l’autocar.<br />

A mig camí <strong>de</strong>l viatge ens vam<br />

aturar. Vam esmorzar en un bosc.<br />

A l’autocar cantàvem cançons, i a<br />

les 12h arribàrem a la casa.<br />

Vam <strong>de</strong>ixar les motxilles i vam<br />

anar al menjador. Plovia a fora.<br />

Va ser emocionant anar a les<br />

habitacions per triar el llit i estirar<br />

el sac <strong>de</strong> dormir.<br />

Vam menjar arròs a la cubana,<br />

pollastre i pera en almívar.<br />

Després <strong>de</strong> dinar sortírem al pati<br />

a jugar.<br />

A la tarda vam fer una passejada<br />

pel bosc amb els monitors. Plovia<br />

una mica i hi havia boira. Vam<br />

collir fulles <strong>de</strong>ls arbres (pi, castanyer,<br />

avet, alzina surera, roure). També<br />

vam veure liquen, molsa, un<br />

esquirol, la caseta <strong>de</strong>l follet Guillem,<br />

pinyes rosega<strong><strong>de</strong>s</strong> i senceres, pinyes<br />

i pinyons, una carbonera, ortigues,<br />

glans...<br />

Per berenar ens van donar galetes<br />

amb xocolata i, com que teníem una<br />

mica <strong>de</strong> fred, ens vam escal<strong>fa</strong>r a<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Obrim camí<br />

una llar <strong>de</strong> foc.<br />

Vam enganxar les fulles que<br />

havíem arreplegat i vam adornar<br />

els treballs que fèiem. En acabat,<br />

vam jugar a dames i també vam<br />

dibuixar.<br />

Per sopar van servir-nos sopa<br />

<strong>de</strong> fi<strong>de</strong>us, patates fregi<strong><strong>de</strong>s</strong>, salsitxes i<br />

flam.<br />

Després, amb les llanternes, vam<br />

fer el joc <strong>de</strong> nit. Alguns teníem<br />

por. Buscàvem cascavells i petja<strong><strong>de</strong>s</strong><br />

d’animals.<br />

A les 11h <strong>de</strong> la nit vam anar a<br />

dormir.<br />

Alguns nens i nenes portàvem<br />

“ninos” per a dormir. Altres<br />

cridaven, feien riure i encenien les<br />

llanternes. Però ningú no va acabar<br />

dormint al bosc amb els esquirols.<br />

/33


Ens vam <strong><strong>de</strong>s</strong>pertar a les 8h. A la<br />

nit va fer fred.<br />

Abans d’esmorzar, vam recollir les<br />

motxilles. El que ens va costar més va<br />

ser ficar el sac <strong>de</strong> dormir a la bossa.<br />

Per esmorzar ens van donar llet<br />

amb cereals, pa amb crema <strong>de</strong> cacau i<br />

el que no li agradava podia posar-s’hi<br />

mantega.<br />

La nostra companya Mireia es va<br />

llevar amb varicel·la. Un taxi la va<br />

venir a buscar i va marxar cap a<br />

casa acompanyada per la Maria.<br />

Després <strong>de</strong> jugar una mica a futbol,<br />

vam anar al bosc. Pel camí vam trobar<br />

un senyal. Era un tros <strong>de</strong> fusta<br />

amb tres cascavells i una cinta.<br />

<strong>Els</strong> monitors ens van ensenyar a<br />

fer una carbonera.<br />

Abans els carboners feien servir les<br />

carboneres per a fer carbó.<br />

Plovia. Queien unes gotes petitones.<br />

La carbonera consistia en una pila<br />

<strong>de</strong> troncs i fulles seques. A sobre s’hi<br />

tirava terra fina. Es <strong>de</strong>ixava un forat<br />

al mig i s’encenia.. Per a obtenir carbó<br />

calia esperar dues setmanes. Evi<strong>de</strong>ntment<br />

nosaltres la vam apagar. No<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Obrim camí<br />

Divendres, 4 <strong>de</strong> maig<br />

<strong>de</strong> 2007<br />

34/<br />

podíem <strong>de</strong>ixar el foc encès enmig <strong>de</strong>l<br />

bosc.<br />

Una monitora ens va pintar a tots<br />

la cara. Semblàvem carboners <strong>de</strong> veritat.<br />

Dalt d’un arbre vam trobar picarols<br />

i un missatge <strong>de</strong>l follet que <strong>de</strong>ia: “Gràcies<br />

per ajudar-me a trobar el meu collaret<br />

<strong>de</strong> cascavells que havia perdut”.<br />

Amb la cara ben emmascarada,<br />

vam anar cap a la casa <strong>de</strong> colònies.<br />

Ens vam rentar bé les mans. Per<br />

dinar vam menjar macarrons, que<br />

eren molt bons, croquetes amb enciam<br />

i, per postres, gelat <strong>de</strong> vainilla.<br />

L’autocar no va po<strong>de</strong>r pujar fins<br />

a la casa perquè el camí estava molt<br />

malament. Hi havia <strong>fa</strong>ng i molt bassals<br />

d’aigua. Nosaltres no vam tenir<br />

més remei que baixar caminant.<br />

Vam dir adéu a la casa <strong>de</strong> colònies.<br />

Com que les motxilles pesaven molt<br />

ens les van portar amb cotxe.<br />

Un cop a l’autocar ens acomiadàrem<br />

<strong>de</strong>ls monitors i <strong>de</strong> la cuinera, que<br />

era la mestressa <strong>de</strong> la casa.<br />

Vam arribar a <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> molt<br />

contents.


QC<br />

El dimarts 22 <strong>de</strong> maig estàvem<br />

impacients per a pujar a l’autocar<br />

que ens havia <strong>de</strong> portar al Zoo <strong>de</strong><br />

Barcelona. A la fi, <strong><strong>de</strong>s</strong>prés d’un viatge<br />

bastant llarg, vam arribar-hi.<br />

Vam esmorzar davant mateix <strong>de</strong>l<br />

Zoo. Ens vam trobar amb altres<br />

escoles. Nosaltres érem els únics<br />

<strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> <strong>de</strong>ls Horts, tots els<br />

altres eren <strong>de</strong> Barcelona. Només entrar,<br />

vam veure uns estruços bruns<br />

i negres. <strong>Els</strong> vam haver d’observar<br />

perquè la tercera pregunta <strong>de</strong> la<br />

gimcana era quina diferència hi ha<br />

entre els mascles i les femelles <strong>de</strong><br />

l’estruç.<br />

Toni Dolz, 4t<br />

Quan per fi vam sortir <strong>de</strong> l’autocar,<br />

vam esmorzar. La primera cosa que<br />

vam veure va ser els dofins i <strong><strong>de</strong>s</strong>prés<br />

els estruços. Vam veure que<br />

els mascles són més negres que les<br />

femelles. Vam veure també tres galls<br />

dindis oberts d’ales. Mentrestant<br />

anàvem fent la gimcana: <strong><strong>de</strong>s</strong>cobrir<br />

coses d’animals. Diuen que vam<br />

sortir per la tele. Ah!, i el Manel va<br />

conèixer dos dofins. I vam tornar a<br />

l’escola.<br />

Ireneu Folqué, 4t<br />

Vam marxar tots amb les motxilles<br />

i dintre hi teníem l’esmorzar, el<br />

dinar, l’aigua i les patates. Després<br />

vam pujar a l’autocar i ens van posar<br />

música. Vam passar l’estona jugant<br />

i rient.<br />

Vam arribar al Zoo tots contents i<br />

vam veure uns dofins. Em van agradar<br />

molt i vam veure l’espectacle<br />

<strong>de</strong>ls dofins. Després vam sortir a fer<br />

la gimcana i ens ho vam passar molt<br />

bé.<br />

Alba Doñate, 4t<br />

Vam marxar <strong>de</strong>l col·legi a un quart<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>u. Quan vam arribar al Zoo<br />

vam esmorzar i vam fer un concurs<br />

contra un altre col·legi. Després vam<br />

El passat 22 <strong>de</strong> maig els<br />

mestres i alumnes <strong>de</strong>l<br />

cicle mitjà vam viure<br />

una experiència única al<br />

Zoo <strong>de</strong> Barcelona. Ens<br />

vam trobar amb cinc<br />

mil alumnes proce<strong>de</strong>nts<br />

<strong>de</strong> moltes escoles <strong>de</strong> tot<br />

Catalunya -lectors, com<br />

nosaltres, <strong>de</strong> El zoo d’en<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Quart creixent<br />

Una gimcana al<br />

Zoo <strong>de</strong> Barcelona<br />

Pitus- per participar en una<br />

gimcana molt divertida,<br />

visitar una exposició <strong>de</strong><br />

manualitats i recórrer les<br />

magnífiques instal·lacions<br />

<strong>de</strong>l recinte zoològic. L’aplec<br />

va merèixer l’atenció <strong>de</strong>ls<br />

principals mitjans <strong>de</strong><br />

comunicació <strong>de</strong>l nostre<br />

país.<br />

/35


/ Quart creixent<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

anar a veure els dofins: tenen vuitanta-vuit<br />

<strong>de</strong>nts i quatre aletes. L’un<br />

té vuit <strong>anys</strong> i es diu Tomai; l’altre en<br />

té cinc i es diu Blau. Van aga<strong>fa</strong>r el<br />

Manel Ollé <strong>de</strong> voluntari i una nena<br />

d’un altre col·legi. Després vam anar<br />

a fer una gimcana. Vam veure un tigre<br />

molt bonic, és com si ajuntéssim<br />

dues taules. <strong>Els</strong> lleons també eren<br />

molt bonics.<br />

Alexia Rusinés, 4t<br />

<strong>Els</strong> micos van ser els animals que<br />

em van agradar més: em feien petons.<br />

També vaig veure dofins que<br />

saltaven i jugaven amb la pilota, i a<br />

un noi que es diu Manel li va tocar<br />

anar amb els dofins. Vam veure els<br />

estruços i una pantera negra, que és<br />

el meu animal preferit. Vam dinar,<br />

vam anar a un parc a jugar i vam<br />

tornar al “cole”.<br />

Joni Pancorbo, 4t<br />

Van obrir el Zoo i totes les escoles<br />

que s’esperaven van entrar i vam<br />

anar a veure els espectacles <strong>de</strong>ls<br />

dofins. Hi havia un dofí que es <strong>de</strong>ia<br />

Blau i un altre que es <strong>de</strong>ia Tomai.<br />

Van dir els educadors <strong>de</strong>ls dofins<br />

que necessitaven dos voluntaris i<br />

36/<br />

el Manel va aixecar la mà i va sortir<br />

i va tocar els dofins. Vam sortir <strong>de</strong><br />

l’espectacle <strong>de</strong>ls dofins i vam fer la<br />

gimcana <strong>de</strong>l Zoo i quan vam acabar<br />

vam anar a l’exposició <strong>de</strong> El zoo d’en<br />

Pitus. Ens vam endur els porquets i<br />

vam anar a dinar.<br />

Marta Estévez, 4t<br />

Quan vam arribar al Zoo vam esmorzar.<br />

Ui!, hi havia moltes escoles<br />

més! Vam anar a veure els dofins.<br />

Un es <strong>de</strong>ia Blau, el germà gran, i el<br />

petit es <strong>de</strong>ia Tomai. Després vam<br />

començar la gimcana. Hi havia moltes<br />

preguntes! Primer vam anar cap<br />

als estruços, però vam veure moltes<br />

coses més.<br />

Marta Prats, 4t<br />

Vam anar a veure els dofins.<br />

Vam veure un dofí que va fer un salt<br />

mortal i ens ho vam passar molt bé.<br />

El Manel i una altra nena els van<br />

tocar. Després vam anar a dinar<br />

i va ser el sant <strong>de</strong> la Júlia i ens va<br />

donar una piruleta. Jo per dinar vaig<br />

menjar arròs i ous <strong>de</strong> guatlla. I per<br />

últim vam anar a veure ocells, micos<br />

i panteres negres. Vam anar al parc.<br />

Natalia Castro, 4t<br />

Vam veure els dofins i els pingüins.<br />

Van saltar molt i van fer la tombarella.<br />

Vam fer una gimcana. Vam<br />

arribar al “cole” i vam jugar al pati.<br />

Jo vaig jugar amb la Sofia.<br />

Dèbora Castells, 4t<br />

Al zoo hi havia molts animals: girafes,<br />

hipopòtams, cocodrils, molts tipus<br />

<strong>de</strong> peixos, foques, lleons, tigres,<br />

lleons marins, lloros i més tipus<br />

d’ocells, ponis, cavalls, micos, molts<br />

tipus <strong>de</strong> micos, goril·les... Hi havia<br />

un mico que tenia un tall a l’espatlla.<br />

Després vam anar a dinar. Era el sant<br />

<strong>de</strong> la Júlia i ens va donar una piruleta<br />

a cadascú. Després <strong>de</strong> dinar vam<br />

anar a un parc i ens ho vam passar<br />

molt bé.<br />

Anna González, 4t<br />

També hi havia la zona <strong>de</strong>ls rèptils:<br />

cocodrils, serps, iguanes, etc. I la<br />

<strong>de</strong>ls goril·les, amb fotos <strong>de</strong>l Floquet<br />

<strong>de</strong> Neu. Quan vam acabar <strong>de</strong> dinar<br />

vam anar a un parc <strong>de</strong> suro, tot no,<br />

però el terra sí. Sort que el parc estava<br />

al costat <strong>de</strong>l Zoo. Quan vaig arribar<br />

a l’escola estava molt cansat.<br />

Marc Pérez, 4t


El dia 22 <strong>de</strong> maig vam anar al Zoo <strong>de</strong><br />

Barcelona. Hi vam anar perquè vam<br />

ser una <strong>de</strong> les escoles selecciona<strong><strong>de</strong>s</strong><br />

<strong>de</strong> l’Any Sorribas. Vàrem fer una<br />

gimcana molt divertida. També vam<br />

anar a veure l’espectacle <strong>de</strong>ls dofins,<br />

era molt divertit. Quan vam acabar<br />

<strong>de</strong> dinar vam anar a una exposició<br />

<strong>de</strong> manualitats, on hi havia la tortuga<br />

d’en Gerard i el full <strong>de</strong>l concurs<br />

literari <strong>de</strong> la Gisela. El que més em<br />

va agradar va ser veure les foques i<br />

molts animals més. I també em va<br />

agradar molt la gimcana.<br />

Jordina Moreno, 3r<br />

Quan vam arribar feia molta calor.<br />

Vam fer la gimcana <strong>de</strong> El zoo d’en<br />

Pitus. Vam veure girafes, dofins, micos,<br />

orangutans, camells, cocodrils,<br />

serps i fins i tot una anaconda i<br />

cobres. El que em va agradar més va<br />

ser l’espectacle <strong>de</strong>ls dofins i entrar<br />

a l’arbre gegant, un lloc una mica<br />

fosc.<br />

Albert Buscà, 3r<br />

El passat dimarts 22 <strong>de</strong> maig vam<br />

anar al Zoo <strong>de</strong> Barcelona amb motiu<br />

<strong>de</strong> l’Any Sorribas. Vam fer una<br />

gimcana amb preguntes sobre els<br />

animals. Havíem d’anar a buscar<br />

el pannell <strong>de</strong> l’animal i apuntar la<br />

resposta. Em van agradar molt les<br />

mones aranyes. Vam anar a veure<br />

l’espectacle <strong>de</strong>ls dofins i també els<br />

cocodrils.<br />

Albert Esteve, 3r<br />

Hem fet una gimcana i m’ho he passat<br />

molt bé. El que més m’ha agradat<br />

ha estat veure els dofins, es diuen<br />

Blau i Tomai. He vist la pantera <strong>de</strong><br />

color marró i negre. També he vist<br />

els lleons, les zebres, aus i un ele<strong>fa</strong>nt<br />

més gros que un gegant. He vist una<br />

mona que feia molta gràcia.<br />

Maria Fuentes, 3r<br />

Vam entrar a la gàbia <strong>de</strong>ls rèptils<br />

i vam veure un pitó que estava<br />

prement un conill i un altre<br />

que s’estava menjant una rata.<br />

Un cocodril s’estava acostant a<br />

nosaltres, però, és clar, no podia<br />

sortir. Vam anar a veure els goril·les<br />

i n’hi havia un que ens mirava amb<br />

cara sospitosa, com si estigués<br />

pensant alguna cosa. Em va agradar<br />

tot, però en especial els dofins.<br />

M’ho vaig passar molt bé.<br />

Anna Ávila, 3r<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Quart creixent<br />

<strong>Els</strong> alumnes <strong>de</strong> 3r i 4t van participar<br />

en una gimcana, a més a més <strong>de</strong><br />

visitar els animals <strong>de</strong>l Zoo.<br />

Nosaltres vam anar a fer una gimcana<br />

sobre els animals, i també vam<br />

anar a veure l’espectacle <strong>de</strong>ls dofins.<br />

Un té cinc <strong>anys</strong> i es diu Tomai, i<br />

l’altre en té vuit i es diu Blau. Vam<br />

veure molts animals, per exemple:<br />

micos, serps, conills, pingüins, lleons,<br />

dofins, foques, tortugues...<br />

Gisela Casucau, 3r<br />

En la gimcana van fer preguntes<br />

<strong>de</strong>ls animals i <strong><strong>de</strong>s</strong>prés vam visitar el<br />

Zoo. El que més ens va agradar van<br />

ser les llúdries i els tigres que es camuflaven<br />

i no els podies veure. I els<br />

micos petits.<br />

Isaac Sancho i<br />

Ginés Sánchez, 3r<br />

El dia 22 <strong>de</strong> maig vam anar al Zoo<br />

<strong>de</strong> Barcelona a fer una gimcana. Hi<br />

havia preguntes, però el que més<br />

ens va agradar va ser la serp d’un<br />

color groc molt llampant. També<br />

vam veure els dofins. L’un es diu Tomai<br />

i és el més petit, i el Blau, més<br />

gran. La cuidadora ens va ensenyar<br />

moltes coses i ens ho vam passar<br />

molt bé.<br />

Mònica Prats i<br />

Alba Puga, 3r<br />

La gimcana va ser molt divertida.<br />

Ens van fer <strong>de</strong>u preguntes i una va<br />

ser: quina diferència hi ha entre<br />

les plomes d’un estruç femella i les<br />

d’un estruç mascle? Aquesta va ser<br />

la pregunta que més em va agradar.<br />

Després vam anar a veure els dofins.<br />

Va ser un <strong>de</strong>ls millors espectacles.<br />

Vam anar a veure les serps, i una<br />

serp s’estava menjant un conill, i<br />

una altra un ratolí.<br />

Gemma Ramos, 3r<br />

/37


CN<br />

L’allau <strong>de</strong> terra<br />

Hi havia una vegada vuit<br />

talps que vivien en un<br />

prat dalt <strong>de</strong> les muntanyes.<br />

Havien foradat tot<br />

el terreny fent galeries subterrànies<br />

i cada dos metres s’en<strong>de</strong>vinava una<br />

talpera. El fet <strong>de</strong> remenar i <strong>de</strong> cavar<br />

la terra pertot arreu era molt important<br />

per a ells. I eren uns grans mestres<br />

<strong>de</strong> fer galeries i coves!<br />

A cada talp li pertocava una part<br />

fixa <strong>de</strong>l prat on havia construït una<br />

artística i confortable cova-habitatge.<br />

Tots portaven una vida agradable<br />

i tranquil·la, fins aquell dia <strong>de</strong> primavera<br />

en què una gran <strong><strong>de</strong>s</strong>gràcia<br />

els va caure a sobre.<br />

Era l’època <strong>de</strong>l <strong><strong>de</strong>s</strong>glaç. L’escalfor<br />

<strong>de</strong>l sol ja havia fos la neu <strong>de</strong> la vall<br />

i la convertia en aigua. L’aigua es filtrava<br />

per la terra i <strong>de</strong>ixava el sòl tou<br />

i <strong>fa</strong>ngós. <strong>Els</strong> vuit talps s’havien arrecerat<br />

a les coves més pregones, on el<br />

sòl encara era sec.<br />

Un dia, quan es va <strong><strong>de</strong>s</strong>pertar en<br />

Benni, va sentir una inquietud estranya<br />

que no sabia explicar.<br />

“Ai!”, va pensar el talp. “Estic segur<br />

que avui és un d’aquells dies en què<br />

tot surt malament i és millor no llevar-se.”<br />

38/<br />

En Benni va sortir malhumorat <strong>de</strong><br />

la seva cova i es va escórrer fins on<br />

vivia el seu veí, Jeppe.<br />

–Bon dia, Jeppe! –li va dir en Benni-.<br />

Aquest matí no em trobo gens<br />

bé. Em sembla que tinc mal <strong>de</strong> cap o<br />

un refredat o alguna cosa semblant.<br />

–Que estrany! –va respondre en<br />

Jeppe-. A mi em passa exactament el<br />

mateix. Em sento intranquil, com si<br />

hagués <strong>de</strong> passar alguna <strong><strong>de</strong>s</strong>gràcia.<br />

Tot seguit van arribar els altres<br />

talps.<br />

–Hola! –van dir–. Us sentiu tan<br />

malament com tots nosaltres?<br />

Van intentar esbrinar, sense èxit, el<br />

motiu <strong>de</strong>l seu malestar. Per sort, hi<br />

eren tots i se sentien millor.<br />

Cap al migdia, es van sentir durant<br />

uns breus segons unes inquietants<br />

i agu<strong><strong>de</strong>s</strong> vibracions. A continuació,<br />

tot va quedar en silenci.<br />

–Ho heu sentit? –va exclamar en<br />

Jeppe.<br />

<strong>Els</strong> talps s’havien quedat <strong>de</strong> pedra<br />

i miraven amb els ulls molt oberts el<br />

sostre <strong>de</strong> la cova. Tot d’una, l’Olav va<br />

reaccionar.<br />

–Anem-nos-en d’aquí! –va cridar–.<br />

Ja sé el que passa! Hem <strong>de</strong> marxar<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Cruïlla <strong>de</strong> narradors<br />

/ Il·lustració: Carla Barceló, 6è A<br />

cie abans que sigui massa tard!<br />

Es va escórrer per la galeria que<br />

conduïa a la superfície i tots el van<br />

seguir. Quan van ser a l’exterior, van<br />

quedar per un moment encegats per<br />

la llum <strong>de</strong>l sol.<br />

–Vinga, seguiu-me! –va cridar<br />

l’Olav–. No us atureu! Correu tant<br />

com pugueu!<br />

<strong>Els</strong> talps corrien pel prat. L’Olav els<br />

va conduir fins a una roca coberta<br />

<strong>de</strong> molsa que hi havia al costat d’un<br />

rierol. Només arribar-hi, la terra va<br />

començar a tremolar <strong>de</strong> bell nou.<br />

Una tronada aterridora i forta va<br />

ressonar per l’aire i quan els talps<br />

es van girar per veure què passava,<br />

se’ls va glaçar la sang a les venes.<br />

Una enorme allau <strong>de</strong> terra i <strong>fa</strong>ng<br />

queia bruscament muntanya avall!<br />

Arrossegava al seu darrere pedres,<br />

trossos <strong>de</strong> roca i arbres; una massa<br />

<strong>de</strong> terra es va precipitar fent un gran<br />

terrabastall i es va esmicolar damunt<br />

<strong>de</strong>l seu prat. No va <strong>de</strong>ixar pedra sobre<br />

pedra. Era espantós, veure tot<br />

allò. Ara, l’allau <strong>de</strong> <strong>fa</strong>ng avançava<br />

més lentament i, <strong><strong>de</strong>s</strong>prés <strong>de</strong> rodolar<br />

muntanya avall, es va aturar al bosc<br />

<strong>de</strong> coníferes, una mica més enllà. Finalment,<br />

tot va restar en calma.<br />

En Tillo es va posar a plorar. Tots<br />

en tenien ganes. No entenien pas<br />

què havia passat en aquells últims<br />

minuts. No quedava res <strong>de</strong>l prat.<br />

L’Olav va ser el primer a reaccionar.<br />

–Això és el que pressentíem aquest<br />

matí –va dir–. Però hem salvat la vida<br />

i és el més important. És clar que<br />

aquí no po<strong>de</strong>m pas continuar vivint.<br />

Buscarem un altre prat, el més bonic<br />

<strong>de</strong> tots, i hi construirem les nostres<br />

coves. Tan cert com que em dic Olav.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

immediatament i sortir a la superfí- Erwin Moser


Sr.K<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

/ Bon dia, Sr. Kaspàrov<br />

/ Esteve Fra<strong>de</strong>ra<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Història <strong>de</strong>ls escacs (XLII)<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

Després <strong>de</strong> l’empat a Nova York, és a<br />

Lyon (França) on es juga la segona <strong>fa</strong>se<br />

<strong>de</strong>l matx. En aquesta <strong>fa</strong>se Kaspàrov aconsegueix<br />

guanyar dues parti<strong><strong>de</strong>s</strong> per tan<br />

sols una el seu oponent, Kàrpov. Així<br />

doncs, Kaspàrov es proclama novament<br />

campió <strong>de</strong>l món. Vegem, tot seguit, la<br />

partida vintena d’aquest matx que dóna<br />

un avantatge <strong>de</strong>cisiu a Kaspàrov.<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

LA PARTIDA<br />

Blanques: Kaspàrov<br />

Negres: Kàrpov<br />

1. e4, e5<br />

2. Cf3, Cc6 (Tant<br />

Kàrpov com Kaspàrov<br />

són especialistes en<br />

aquesta obertura.)<br />

3. Ab5, a6<br />

4. Aa4, Cf6<br />

5. 0-0, Ae7<br />

6. Te1, b5<br />

7. Ab3, d6<br />

8. c3, 0-0<br />

9. h3, Ab7 (Kàrpov<br />

entra a la variant<br />

Zaitzev. Zaitzev és<br />

l’entrenador <strong>de</strong> Kàrpov.<br />

D’altres variants són:<br />

9. ..., Cd7;<br />

9. ..., Cb8; sistema<br />

Breyer;<br />

9. ..., Ca5; sistema<br />

Xigorin.)<br />

10. d4, Te8<br />

11. Cbd2, Af8<br />

12. a4, h6<br />

13. Ac2, exd4<br />

14. cxd4, Cb4<br />

15. Ab1, c5<br />

16. d5, ... (Kaspàrov<br />

tanca el centre i tanca<br />

l’acció <strong>de</strong> l’alfi l-dama <strong>de</strong><br />

Kàrpov.)<br />

16. ... , Cd7<br />

17. Ta3, f5<br />

18. Tae3, Cf6<br />

19. Ch2, Rh8 (Kaspàrov<br />

i el seu equip milloren<br />

aquesta línia que ja<br />

havien jugat en aquest<br />

matx.)<br />

20. b3, ... (Dóna joc a<br />

l’alfi l negre.)<br />

20, ... , bxa4<br />

21. bxa4, c4<br />

22. Ab2, fxe4<br />

23. Cxe4, Cfxd5<br />

24. Tg3, Te6<br />

Partida núm. 20,<br />

Lyon, 1990<br />

Obertura espanyola<br />

Variant Zaitzev<br />

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />

<strong>25</strong>. Cg4, De8 (Millor<br />

és Dh4.)<br />

26. Cxh6!, c3<br />

27. Cf5, cxb2<br />

28. Dg4, Ac8<br />

29. Dh4+, Th6<br />

30. Cxh6, gxh6<br />

31. Rh2, De5<br />

32. Cg5!, Df6<br />

33. Te8, Af5<br />

34. Dxh6+, Dxh6<br />

35. Cf7+, Rh7<br />

36. Axf5+, Dg6<br />

37. Axg6+, Rg7<br />

38. Txa8, Ae7<br />

39. Tb8, a5<br />

40. Ae4+, Rxf7<br />

41. Axd5+, ... i Kàrpov<br />

abandona, ja que es pot<br />

continuar 41. ..., Cxd5;<br />

42. Txd2 i el fi nal és <strong>de</strong><br />

les blanques.<br />

/39

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!