Els Jocs Florals viuen des de fa 25 anys - Col·legi Sant Vicenç
Els Jocs Florals viuen des de fa 25 anys - Col·legi Sant Vicenç
Els Jocs Florals viuen des de fa 25 anys - Col·legi Sant Vicenç
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Nosaltres<br />
núm#118<br />
/ Edita <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />
/ Any XXX<br />
/ Juny <strong>de</strong> 2007<br />
FESTES D’ABRIL<br />
<strong>Els</strong> <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong> <strong>viuen</strong><br />
<strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> <strong>fa</strong> <strong>25</strong> <strong>anys</strong>
S<br />
/ 09 / 10<br />
03 / E<br />
Editorial<br />
04 / BV<br />
Benvinguts a la vida<br />
05 / CN<br />
<strong>Col·legi</strong>notícies<br />
13 / DPO<br />
Departament Psicopedagògic<br />
i d’Orientació<br />
14 / EN<br />
Entrevista:<br />
Teresa Tuset<br />
16 / BRF<br />
Biblioteca Ramon Folch<br />
17 / R<br />
Reportatge:<br />
Un exalumne, escolà<br />
<strong>de</strong> Montserrat<br />
18 / EN<br />
Entrevista:<br />
Vicky Castel<br />
19 / CL<br />
Concurs literari<br />
2/<br />
23 / CG<br />
Carrer <strong>de</strong>ls Gegants<br />
26 / R<br />
Reportatge:<br />
L’Any Sorribas<br />
27 / EN<br />
Entreteniments<br />
28 / 6è<br />
Adéu a sisè<br />
30 / R<br />
Reportatge:<br />
El zoo d’en Pitus, a l’escenari<br />
32 / OC<br />
Obrim camí<br />
35 / QC<br />
Quart creixent<br />
38 / CN<br />
Cruïlla <strong>de</strong> narradors<br />
39 / Sr.K<br />
Bon dia, Sr. Kaspàrov<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Sumari<br />
/ LA NOSTRA PORTADA / El 23 d’abril, diada <strong>de</strong> <strong>Sant</strong><br />
Jordi, el <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> va celebrar els vint-i-cinquens <strong>Jocs</strong><br />
<strong>Florals</strong> <strong>de</strong> la seva història, una festa que es consolida com la més<br />
tradicional <strong>de</strong>l nostre centre. La imatge que inserim a la portada<br />
correspon a l’actuació <strong>de</strong> l’etapa in<strong>fa</strong>ntil, que va escenificar la<br />
llegenda <strong>de</strong>l patró <strong>de</strong> Catalunya.<br />
/ AGRAÏMENT / En nom <strong>de</strong> l’Equip Directiu, donem les<br />
gràcies a les llibreries vicentines GROUCHO i CA LA MARTA, que<br />
tan generosament van col·laborar en el 1r concurs literari <strong>Col·legi</strong><br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, el resultat <strong>de</strong>l qual es donà a conèixer el 23 d’abril<br />
passat, en el <strong>de</strong>curs <strong>de</strong>ls XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong>. L’agraïment el fem<br />
extensiu a la Junta <strong>de</strong> l’AMPA, que també va fer possible que els<br />
guanyadors i finalistes <strong>de</strong> l’esmentat concurs fossin obsequiats<br />
Partit % vots Regidors<br />
2007<br />
Regidors<br />
2007<br />
PSC 42,72 10 8<br />
ERC 17,06 4 3<br />
ICV 12,97 3 5<br />
CiU 9,16 2 2<br />
PIPV 7,12 1 2<br />
PP 5,30 1 1<br />
/ ELS RESULTATS ELECTORALS A SANT VICENÇ<br />
El quadre que inserim a continuació reflecteix els resultats<br />
obtinguts pels partits polítics vicentins en les eleccions<br />
municipals que van tenir lloc el passat 27 <strong>de</strong> maig arreu <strong>de</strong><br />
l’Estat i que, a Catalunya, es van caracteritzar per l’elevat ín<strong>de</strong>x<br />
d’abstenció (46,20%). El clar triomf <strong>de</strong>l PSC permetrà<br />
la reelecció d’Amparo Piqueras Manzano com a alca<strong><strong>de</strong>s</strong>sa <strong>de</strong>l<br />
nostre municipi.<br />
Equip <strong>de</strong> redacció / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Consell <strong>de</strong> redacció: : Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni Prats /<br />
Informació i documentació: Paco López, Vicky Castel, Carmina Botellas<br />
i Glòria Roig / Fotografies: Lluís Bosch / Col·laboradors/es d’aquest<br />
número: Esteve Fra<strong>de</strong>ra, Montse Álvaro, Pilar Díaz, i equip <strong>de</strong> mestres<br />
d’educació in<strong>fa</strong>ntil i primària / Disseny i maquetació: Joan Pastor /<br />
Impressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins <strong>de</strong> Rei).
E<br />
S’ha afirmat -i és cert- que la publicació<br />
<strong>de</strong> la Llei orgànica d’educació<br />
(LOE) canvia gairebé <strong>de</strong>l tot el panorama<br />
legislatiu en l’àmbit <strong>de</strong> l’educació<br />
escolar. Aprovada per les Corts<br />
espanyoles el dia 6 d’abril <strong>de</strong> 2006,<br />
la Llei constitueix “un autèntic <strong><strong>de</strong>s</strong>afiament<br />
per a tots els centres escolars,<br />
que es veuran obligats a revisar<br />
la seva organització interna i el seu<br />
funcionament” (Francesc Riu).<br />
Per a conèixer les intencions <strong>de</strong> la<br />
LOE, cal llegir amb atenció el capítol<br />
1 <strong>de</strong>l títol preliminar, on s’enumeren<br />
els disset principis i els onze fins<br />
que sustenten i orienten el nou sistema<br />
educatiu espanyol. És aquí on<br />
trobem la filosofia d’una Llei que, si<br />
bé té molta cura <strong>de</strong> vetllar per la necessària<br />
neutralitat i<strong>de</strong>ològica <strong>de</strong>ls<br />
centres públics, admet que els centres<br />
privats tenen dret a establir el<br />
seu caràcter propi (capítol III, article<br />
115), que és tant com reconèixer que<br />
escoles com la nostra han <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />
<strong><strong>de</strong>s</strong>envolupar sense obstacles el seu<br />
projecte educatiu d’acord amb els<br />
continguts que configuren la seva<br />
opció educativa. (Tot i així, caldria<br />
preguntar-se si <strong>de</strong> veritat hi ha alguna<br />
escola “neutra” <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong><br />
vista i<strong>de</strong>ològic).<br />
Malgrat l’ombra d’intervencionisme<br />
que enfosqueix la flamant Llei -un<br />
exemple <strong>de</strong>l qual és la presència d’un<br />
regidor o representant <strong>de</strong> l’Ajuntament<br />
en el Consell Escolar <strong>de</strong> tots els<br />
centres, inclosos els privats concertats-,<br />
alguns experts s’estimen més<br />
presentar-la com una nova oportunitat<br />
que tenen els pares <strong>de</strong> “proclamar<br />
i exercir els seus drets i llibertats<br />
en el camp <strong>de</strong> l’educació” (Riu).<br />
Ha arribat l’hora -vénen a dir- que<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Editorial<br />
/ Joaquim Pastor Font<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Més enllà <strong>de</strong> la LOE<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
De quina<br />
manera podríem<br />
donar una<br />
ànima a l’extens<br />
articulat <strong>de</strong><br />
la nova Llei<br />
d’educació?<br />
els responsables <strong>de</strong> l’educació, lluny<br />
d’esperar que els po<strong>de</strong>rs públics els<br />
dictin el que cal fer en cada moment<br />
i en cada un <strong>de</strong>ls centres educatius,<br />
s’a<strong>fa</strong>nyin per actualitzar i millorar<br />
l’oferta educativa <strong>de</strong> les escoles. En el<br />
cas <strong>de</strong> les escoles cristianes, ha arribat<br />
l’hora <strong>de</strong> re<strong>de</strong>finir què és educar,<br />
què ens <strong>fa</strong> ser diferents i quin perfil<br />
<strong>de</strong> persona volem formar; l’hora d’esbandir<br />
l’escepticisme que s’ha apo<strong>de</strong>rat<br />
<strong>de</strong> molts educadors -cansats, i<br />
amb raó, <strong>de</strong> tants canvis legislatius-;<br />
l’hora d’anar més enllà d’una Llei orgànica<br />
impregnada d’una filosofia<br />
oberta, universal, èticament correcta,<br />
que posa èm<strong>fa</strong>si en la qualitat i<br />
l’equitat, però que no <strong>fa</strong> cap referència<br />
a la dimensió espiritual <strong>de</strong> la persona,<br />
ni a la moral, ni molt menys,<br />
és clar, al sentit transcen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la<br />
vida; en <strong>de</strong>finitiva, l’hora <strong>de</strong> donar<br />
una ànima als principis i fins a què<br />
ens hem referit més amunt.<br />
Però com es concretaria en el si <strong>de</strong><br />
les escoles cristianes aquest “més<br />
enllà”? De quina manera podríem<br />
donar una “ànima” a l’extens articulat<br />
<strong>de</strong> la Llei...? Si, com la LOE assegura,<br />
els centres escolars disposen<br />
d’autonomia per a elaborar el seu<br />
propi projecte educatiu, entenem<br />
que aquest és un bon moment per<br />
a assumir amb renovada il·lusió la<br />
nostra vocació d’educadors d’una escola<br />
cristiana que promou la transmissió<br />
<strong>de</strong> valors admesos per tothom,<br />
però que aspira a metes més<br />
altes, poua<strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> l’Evangeli. Així, on<br />
la Llei parla <strong>de</strong> solidaritat, nosaltres<br />
parlarem <strong>de</strong> donació sense límits i<br />
d’amor, que és la bellesa que salvarà<br />
el món; on s’esmenta el respecte<br />
envers els éssers vius i el medi ambient,<br />
nosaltres <strong><strong>de</strong>s</strong>tacarem el caràcter<br />
sagrat <strong>de</strong> la vida humana; on diu tolerància<br />
i igualtat, nosaltres proclamarem<br />
l’amor a l’enemic, i a l’hora<br />
d’educar per a la resolució pacífica<br />
<strong>de</strong>ls conflictes nosaltres inculcarem<br />
el perdó... I encara hi haurà marge<br />
suficient per a enaltir valors que els<br />
legisladors no esmenten: la fi<strong>de</strong>litat,<br />
la gratitud, la humilitat, la fortalesa<br />
davant les adversitats, el sentit <strong>de</strong>l<br />
misteri... Perquè -sempre <strong><strong>de</strong>s</strong> d’una<br />
concepció cristiana <strong>de</strong> la vida (<strong>de</strong>finida<br />
en el caràcter propi)- per a<br />
l’educador cristià la persona, creada<br />
a imatge i semblança <strong>de</strong> Déu, és<br />
intel·lecte i esperit i, com el seu Creador,<br />
es mou gràcies a l’energia d’un<br />
cor que estima i es compa<strong>de</strong>ix i d’una<br />
paraula capaç d’escoltar i dialogar.<br />
/3
BV<br />
Són dues nenes que han obert el camí <strong>de</strong>ls naixements <strong>de</strong>ls<br />
mesos primaverals, quan la llum sembla nova, <strong>de</strong> tan blanca.<br />
Però ens consta que darrere seu hi ha altres nadons a<br />
punt <strong>de</strong> néixer, alguns <strong>de</strong>ls quals ja hauran arribat al món<br />
quan llegiu aquestes línies. Als <strong>fa</strong>miliars d’uns i altres, la<br />
nostra felicitació més cordial!<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Hola!, jo sóc la Ruth Aymerich Gimeno,<br />
nascuda a l’Hospital <strong>de</strong> <strong>Sant</strong><br />
Joan <strong>de</strong> Déu, amb un pes <strong>de</strong> 3,700 kg,<br />
a les 15.30 h <strong>de</strong>l dia 8 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2007.<br />
<strong>Els</strong> meus pares es diuen Lluís i Dora.<br />
Tots dos són enginyers: el pare, industrial;<br />
la mare, agrícola. El part va<br />
anar molt bé, entre altres motius per<br />
l’excel·lent tracte que vam rebre <strong>de</strong><br />
la llevadora, la Montse, que té molta<br />
experiència, i <strong>de</strong> la doctora García, <strong>de</strong><br />
qui la mare afirma que “tot i ser molt<br />
jove, en sap moltíssim”. Però vet aquí<br />
que l’en<strong>de</strong>mà <strong>de</strong> néixer em vaig enfebrar<br />
una mica i em van haver <strong>de</strong> fer<br />
algunes anàlisis. No va passar d’un<br />
ensurt, gràcies a Déu, i al cap d’unes<br />
hores ja vam po<strong>de</strong>r anar cap a casa.<br />
Tinc dos germans, Lluís (5 <strong>anys</strong>) i<br />
Teresa (3), que se senten els germans<br />
grans “i tenen moltes ganes <strong>de</strong> collaborar”,<br />
segons que explica la mare,<br />
a l’hora <strong>de</strong> preparar biberons, gronxar-me<br />
i canviar-me el bolquer. Però<br />
4/<br />
la meva <strong>fa</strong>mília és molt llarga, i per<br />
això també he <strong>de</strong> fer esment <strong>de</strong>ls besavis<br />
(Joaquín i Ra<strong>fa</strong>) i <strong>de</strong>ls avis (Lluís,<br />
Teresa, Joaquín i Dora). <strong>Els</strong> pares<br />
diuen, amb un punt <strong>de</strong> murrieria,<br />
que són avis “experimentats”, i tenen<br />
raó: per als paterns sóc la dissetena<br />
néta, i per als materns, la cinquena.<br />
Ens han vingut a veure tots els avis,<br />
oncles i cosins, fins i tot els que <strong>viuen</strong><br />
a Lleida i a València. Per bé que la<br />
data <strong>de</strong>l meu bateig encara no està fixada,<br />
us puc avançar que tindrà lloc<br />
a la parròquia <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> Màrtir.<br />
I acabo amb l’experiència <strong>de</strong>ls pares,<br />
que són els qui han triat el meu<br />
nom (d’origen bíblic i que significa<br />
“amistat” o “bellesa”): “Estem molt<br />
contents <strong>de</strong> ser una <strong>fa</strong>mília nombrosa,<br />
ara podrem aprendre a compartir.<br />
Ens <strong>fa</strong> il·lusió afrontar aquest nou<br />
repte. Sabem que ens costarà molts<br />
esforços, però certament que val la<br />
pena!”<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Benvinguts a la vida<br />
/ Informació: Glòria Roig<br />
Jo em dic Diana González Castillo,<br />
i sóc filla <strong>de</strong> Joaquín (tècnic) i Belén<br />
(dissenyadora tèxtil). Vaig néixer a<br />
l’Hospital <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Joan <strong>de</strong> Déu, amb<br />
un pes <strong>de</strong> 2,800 kg, a les 2.30 h <strong>de</strong>l 23<br />
d’abril <strong>de</strong> 2007 (diada <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Jordi).<br />
La mare explica que el part fou “com<br />
l’anterior, molt dolorós... però va<br />
valer la pena” (gràcies, mare!). Tinc<br />
un germanet, el Diego, que és alumne<br />
<strong>de</strong> P-4 <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>,<br />
una besàvia paterna <strong>de</strong> 87 <strong>anys</strong>, la<br />
Maria, i quatre avis: Ra<strong>fa</strong>el, María<br />
Teresa (paterns), Ricardo i Ángela<br />
(materns). Em consta que tothom se<br />
sent molt feliç arran <strong>de</strong>l meu naixement,<br />
“com si fos el primer”. Hem<br />
tingut força regals, i n’hi ha hagut<br />
un -el <strong>de</strong> les mares <strong>de</strong> la classe d’en<br />
Diego, els ele<strong>fa</strong>nts- que ens ha fet<br />
molta il·lusió. La mateixa que ens va<br />
fer la visita <strong>de</strong> l’avi Ricardo, que va<br />
venir expressament <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> Madrid.<br />
Quan parla <strong>de</strong>l meu nom, la mare<br />
somriu: “El trobem dolç i bonic, el<br />
nom <strong>de</strong> Diana. El papa i el Diego<br />
(que està molt il·lusionat amb mi)<br />
volien una princesa, i Diana -<strong>de</strong>l<br />
llatí, “la <strong>de</strong>l dia”- és, efectivament,<br />
nom <strong>de</strong> princesa”. I no pot evitar<br />
l’emoció quan explica la seva experiència:<br />
“Som molt feliços. Tenim un<br />
nen i una nena: el que <strong><strong>de</strong>s</strong>itjàvem!”<br />
Acabo dient-vos que els meus padrins<br />
es diuen Carlos i Cristina. Més<br />
noms <strong>de</strong> prínceps i princeses..?
CN<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Una nova edició <strong>de</strong> la Festa<br />
<strong>de</strong> la Bicicleta<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Gairebé tres-centes persones van participar<br />
en una nova edició <strong>de</strong> la Festa<br />
<strong>de</strong> la Bicicleta, que es va celebrar el<br />
diumenge <strong>25</strong> <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2007, tot just<br />
estrenada la primavera. Organitzada<br />
per l’AMPA, la trobada va constar<br />
<strong>de</strong> tres parts: l’esmorzar, el recorregut<br />
amb bicicleta pels tres trajectes<br />
que prèviament s’havien fixat (1) i el<br />
lliurament d’obsequis, acompanyat<br />
<strong>de</strong>l sorteig d’una bicicleta. Vicky<br />
Castel ha explicat a Nosaltres que els<br />
ciclistes més joves “van ser obsequiats<br />
amb una ronyonera”. També<br />
ens ha dit, referint-se al sorteig, que<br />
“aquesta vegada la sort va somriure<br />
a la <strong>fa</strong>mília Boix-Cardona. Enhorabona!”<br />
La presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong> l’AMPA (vegeu<br />
la foto), satisfeta per la participació<br />
d’alumnes i <strong>fa</strong>miliars, “similar a la<br />
d’edicions anteriors”, vol agrair públicament<br />
el suport i la col·laboració<br />
<strong>de</strong> la Policia Municipal (que va acompanyar<br />
els ciclistes <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> mitjans<br />
pels carrers <strong>de</strong>l poble), la Fleca<br />
Rosell i els senyors Domènec i Josep<br />
Puja<strong><strong>de</strong>s</strong>, que es van ocupar <strong>de</strong> preparar,<br />
al pati <strong>de</strong> l’escola, “la tradicional<br />
boti<strong>fa</strong>rrada” a partir <strong>de</strong> les 9 h.<br />
(1) Petits: P-3, P-4 i P-5 / Mitjans: 1r, 2n,<br />
3r, 4t, exalumnes i pares / Grans: 5è, 6è,<br />
exalumnes i pares.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Les paraules<br />
<strong>de</strong>l conseller<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />
En el <strong>de</strong>curs d’una jornada<br />
organitzada, entre d’altres entitats,<br />
per la Fundació Escola<br />
Cristiana <strong>de</strong> Catalunya el 2 <strong>de</strong><br />
maig passat, el senyor Ernest<br />
Maragall, conseller <strong>de</strong>l Departament<br />
d’Educació, va reconèixer<br />
la tasca que duen a terme<br />
les escoles concerta<strong><strong>de</strong>s</strong> i es<br />
va comprometre a donar una<br />
resposta efectiva a la qüestió,<br />
tan àmpliament <strong>de</strong>batuda, <strong>de</strong>l<br />
finançament <strong>de</strong> les esmenta<strong><strong>de</strong>s</strong><br />
escoles. Va afegir que troba<br />
“imprescindibles” les quotes<br />
“voluntàries” que cobren els<br />
centres concertats, que representen,<br />
segons el seu parer,<br />
l’”excel·lència” educativa, i va<br />
garantir la viabilitat <strong>de</strong>l sector.<br />
Com és lògic, les <strong>de</strong>claracions<br />
<strong>de</strong> Maragall van tenir el seu<br />
ressò en els mitjans <strong>de</strong> comunicació.<br />
La jornada La LOE: anàlisi i<br />
<strong>de</strong>bat va tenir lloc al Centre <strong>de</strong><br />
Convencions Internacionals<br />
<strong>de</strong> Barcelona i va aplegar un<br />
gran nombre <strong>de</strong> directius <strong>de</strong><br />
les escoles concerta<strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong><br />
Catalunya, entre els quals hi<br />
havia dos representants <strong>de</strong>l<br />
<strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>: Teresa<br />
Tuset i Paco López.<br />
/5
El 30 <strong>de</strong> març passat la Maria <strong>de</strong>l Mar<br />
Fernán<strong>de</strong>z Benet (Pallejà, 20-05-72),<br />
mestra d’educació in<strong>fa</strong>ntil, ens comunicà<br />
oficialment la seva <strong>de</strong>cisió<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar el nostre centre i preparar<br />
A la Carmina li<br />
agrada ser àvia<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
El dia <strong>25</strong> <strong>de</strong>l passat mes d’abril vam<br />
conèixer la joiosa notícia que la Carmina<br />
Botellas, secretària d’administració<br />
<strong>de</strong> la nostra escola, era àvia<br />
per tercera vegada, la qual cosa va<br />
provocar que rebés un munt <strong>de</strong> mostres<br />
d’afecte. La Júlia, filla <strong>de</strong> César<br />
Abad i <strong>de</strong> Sandra González, va néixer<br />
a la Clínica Dexeus <strong>de</strong> Barcelona a les<br />
12.32 h <strong>de</strong>l dia 24 d’abril <strong>de</strong> 2007, amb<br />
un pes <strong>de</strong> 3,050 kg i una alçada <strong>de</strong> 48<br />
cm. Segons el pare, la nounada té els<br />
peus i les mans <strong>de</strong> la mare, mentre<br />
que la careta seria una mica <strong>de</strong> l’àvia<br />
Carmina i el seu germanet Guillem<br />
(que té dos <strong>anys</strong> i mig). En César, que<br />
és cap d’administració d’una fàbrica<br />
tèxtil, assegura que està molt content,<br />
per bé que últimament té més<br />
son <strong>de</strong>l que en ell és habitual. Per la<br />
les oposicions per a accedir a l’escola<br />
pública. La nostra companya s’incorporà<br />
al Claustre <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong><br />
<strong>Vicenç</strong> el mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1994<br />
com a mestra <strong>de</strong> religió i al cap <strong>de</strong> dos<br />
<strong>anys</strong> s’integrà a l’equip <strong>de</strong> mestres <strong>de</strong>l<br />
cicle superior, on fou tutora <strong>de</strong> 5è,<br />
juntament amb en Lluís Bosch. L’any<br />
1997, arran <strong>de</strong> la creació <strong>de</strong>l Departament<br />
Psicopedagògic, va cobrir la<br />
plaça que la Mònica Español <strong>de</strong>ixava<br />
vacant a l’etapa in<strong>fa</strong>ntil, on ha romàs<br />
fins a l’actualitat. Ha format part <strong>de</strong><br />
diversos <strong>de</strong>partaments i comissions<br />
(Informàtica, Avaluació Interna...) i<br />
ha estat membre <strong>de</strong>l Consell Escolar.<br />
Casada amb Pere Tuset, és mare <strong>de</strong><br />
tres nenes: Núria (8 <strong>anys</strong>), Helena (4)<br />
i Clara (vegeu foto adjunta).<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
La baixa <strong>de</strong> la Maria <strong>de</strong>l Mar<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
La Maria <strong>de</strong>l Mar -que <strong>de</strong>ixa un excellent<br />
record en el si <strong>de</strong> la comunitat<br />
educativa- ha manifestat a Nosaltres<br />
que en aquesta nova etapa <strong>de</strong> la<br />
seva vida professional que és a punt<br />
<strong>de</strong> començar espera “conèixer nous<br />
projectes, nous comp<strong>anys</strong> i altres<br />
realitats”. Se’n va satisfeta <strong>de</strong> la seva<br />
tasca i molt agraïda. “Aquí -ha assegurat-<br />
he après moltes coses i he<br />
crescut com a persona i com a mestra.<br />
Al <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> hi <strong>de</strong>ixo<br />
molt bons comp<strong>anys</strong>, i també grans<br />
amistats”. No <strong>de</strong>ba<strong><strong>de</strong>s</strong> les seves filles<br />
li recor<strong>de</strong>n que el centre que ara<br />
abandona “és la teva escola”.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
6/<br />
seva banda, la Carmina <strong>de</strong>clara obertament<br />
que està molt contenta i que<br />
és molt feliç. I afegeix: “<strong>Els</strong> meus néts<br />
són una part molt important <strong>de</strong> la<br />
meva vida en aquests moments”. La<br />
felicitat <strong>de</strong> la Carmina la comparteixen,<br />
és clar, en José Luis, el seu marit,<br />
i els avis materns (Ángel i Merce<strong><strong>de</strong>s</strong>).<br />
En aquest sentit, les paraules <strong>de</strong><br />
l’avi patern són tan senzilles com en-<br />
cantadores: “L’avi, com em diuen els<br />
meus néts, també està molt content<br />
i ocupat amb ells, si més no alguna<br />
estoneta cada dia, una circumstància<br />
que, per cert, m’encanta”. Recor<strong>de</strong>m<br />
als nostres lectors que el tercer<br />
nét <strong>de</strong> la Carmina i en José Luis es<br />
diu Xavier, que acaba <strong>de</strong> complir dos<br />
<strong>anys</strong>.
El <strong>Col·legi</strong> La Immaculada rep<br />
la medalla d’or <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
El diumenge 29 d’abril tingué lloc<br />
a la parròquia <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, a<br />
partir <strong>de</strong> les 12 h, un <strong>de</strong>ls actes centrals<br />
<strong>de</strong>l programa <strong>de</strong> festejos amb<br />
què es commemora el 1<strong>25</strong>è aniversari<br />
<strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> La Immaculada,<br />
la titularitat <strong>de</strong>l qual ostenta la<br />
congregació <strong>de</strong> les Germanes <strong>de</strong> la<br />
Doctrina Cristiana. Ens referim a<br />
l’eucaristia d’acció <strong>de</strong> gràcies que,<br />
presidida per Mons. Agustí Cortés<br />
Soriano, bisbe <strong>de</strong> la diòcesi <strong>de</strong><br />
<strong>Sant</strong> Feliu, congregà una nombrosa<br />
representació <strong>de</strong> la comunitat educativa,<br />
exalumnes, antics membres <strong>de</strong><br />
l’Associació <strong>de</strong> Mares i Pares i simpatitzants<br />
<strong>de</strong> la popular i estimada institució<br />
religiosa. Acabada la missa, i<br />
enmig d’una gran expectació, la senyora<br />
Amparo Piqueras, alcal<strong><strong>de</strong>s</strong>sa<br />
<strong>de</strong>l nostre poble, lliurà a la superiora<br />
general <strong>de</strong> la congregació, germana<br />
A<strong>de</strong>la Cuadrado Luzuriaga la Medalla<br />
d’Or <strong>de</strong> la ciutat, en reconeixença<br />
<strong>de</strong> la tasca educativa <strong><strong>de</strong>s</strong>plegada per<br />
les religioses <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> 1882 fi ns a l’actualitat,<br />
i tot seguit la regidora d’Ensenyament<br />
i Cultura, Pepi López, li féu<br />
a mans el diploma acreditatiu <strong>de</strong> la<br />
distinció. Visiblement emocionada,<br />
la germana A<strong>de</strong>la agraí la dignifi cació<br />
i afi rmà que <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> no seria<br />
el mateix sense la presència <strong>de</strong> la<br />
institució fundada per Micaela Grau<br />
a Molins <strong>de</strong> Rei l’any 1880.<br />
La festa continuà al gimnàs <strong>de</strong> l’escola<br />
<strong>de</strong>l carrer Ra<strong>fa</strong>el Casanova, on les<br />
autoritats locals i un representant<br />
<strong>de</strong>l Departament d’Educació inauguraren<br />
una interessant exposició<br />
retrospectiva <strong>de</strong> fotografi es, labors<br />
i documents diversos (qua<strong>de</strong>rns <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>ures, cartilles, programes, revistes<br />
escolars, etc.). L’alegria, tenyida<br />
d’un punt d’emoció, presidí l’acte<br />
<strong>de</strong> l’últim diumenge <strong>de</strong>l mes d’abril<br />
passat, que ja ocupa un lloc d’honor<br />
en la història <strong>de</strong> la institució educativa<br />
més veterana <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />
<strong>de</strong>ls Horts. Però la celebració <strong>de</strong>l 1<strong>25</strong>è<br />
aniversari continua, i pel poble ja <strong>fa</strong><br />
dies que hem vist programes que<br />
anuncien un sopar d’antics alumnes<br />
per al pròxim 2 <strong>de</strong> juny: una data per<br />
a l’agraïment i els records.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Roses<br />
d’abril<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />
La mateixa imatge <strong>de</strong> la Mare<br />
<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> Montserrat que<br />
mossèn Mateu va beneir <strong>fa</strong> un<br />
any va tornar a ocupar un lloc<br />
rellevant <strong>de</strong> la plaça Major <strong>de</strong><br />
l’escola el passat 27 d’abril,<br />
festivitat <strong>de</strong> la patrona <strong>de</strong><br />
Catalunya, aquesta vegada sota<br />
el gran arbre <strong>de</strong>coratiu que<br />
aquest curs s’ha plantat al costat<br />
<strong>de</strong> l’ascensor. Des <strong>de</strong> les 9 h una<br />
fl aire roses i lliris s’escampà per<br />
l’entrada <strong>de</strong> l’escola i ens recordà<br />
discretament que tot estava<br />
preparat perquè els alumnes<br />
-distribuïts en cinc grups-<br />
poguessin asseure’s al llarg <strong>de</strong>l<br />
dia davant <strong>de</strong> la Moreneta per<br />
fer una estona <strong>de</strong> pregària i<br />
cantar el Virolai (1). Val a dir que<br />
la senzilla cerimònia religiosa<br />
<strong>de</strong>l primer grup -format pels<br />
nois i noies <strong>de</strong> sisè- la va dirigir<br />
el rector <strong>de</strong> la parròquia <strong>de</strong> <strong>Sant</strong><br />
<strong>Vicenç</strong> Màrtir.<br />
(1) <strong>Els</strong> únics alumnes que no van participar<br />
en la pregària van ser els <strong>de</strong>l cicle mitjà, que<br />
el dia <strong>25</strong> se n’havien anat <strong>de</strong> colònies.<br />
/7
Després d’uns <strong>anys</strong> en què la música<br />
i la dansa havien adquirit un gran<br />
protagonisme, els XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong><br />
<strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, celebrats al<br />
pati <strong>de</strong> l’escola el 23 d’abril passat,<br />
tornaren a donar relleu a la paraula<br />
poètica.<br />
La trobada –molt concorreguda–<br />
s’inicià a les 15.30 h amb la intervenció<br />
<strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> l’etapa in<strong>fa</strong>ntil,<br />
que escenificaren la llegenda <strong>de</strong> <strong>Sant</strong><br />
Jordi. Dividida en sis parts, l’obreta<br />
<strong><strong>de</strong>s</strong>tacà principalment per la vistositat<br />
<strong>de</strong>l vestuari i les evolucions<br />
<strong>de</strong>ls dansaires. El públic premià amb<br />
molts aplaudiments la <strong><strong>de</strong>s</strong>filada <strong>de</strong>ls<br />
diferents actors i actrius per l’escenari<br />
-vilatans, vilatanes, dames,<br />
cavallers, soldats, el rei, la reina, la<br />
El tema <strong>de</strong>ls <strong>Jocs</strong><br />
<strong>Florals</strong> girava<br />
entorn <strong>de</strong> l’Any<br />
Sorribas, i més<br />
concretament la<br />
novel·la “El zoo<br />
d’en Pitus”<br />
princesa, el drac, etc.- i reconegué<br />
l’esforç <strong>de</strong> les mestres <strong>de</strong> l’etapa, que<br />
no estalviaren <strong>de</strong>talls a l’hora <strong>de</strong> fer<br />
el muntatge <strong>de</strong> la peça teatral, com<br />
quedà palès, per exemple, en la dansa<br />
-exquisida i graciosa- <strong>de</strong> les nenes<br />
que feien <strong>de</strong> roses.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong>: llegenda i versos<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
8/<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Comparada amb la primera, la segona<br />
actuació <strong>de</strong>ls <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong> resultà<br />
molt breu. En van ser protagonistes<br />
els nens i nenes <strong>de</strong>l cicle inicial, que<br />
van estructurar la seva intervenció a<br />
partir <strong>de</strong>l poema L’arca <strong>de</strong> Noè, musicat<br />
per Jaume Folqué. La poesia va<br />
suggerir nombrosos rodolins sobre<br />
animals, que els alumnes recitaren<br />
amb una dicció força correcta. Fou<br />
el moment en què el públic s’adonà<br />
que el tema <strong>de</strong>ls <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong> girava<br />
entorn <strong>de</strong> l’Any Sorribas, i més concretament<br />
la novel·la El zoo d’en Pitus,<br />
que va tornar a ocupar la tercera actuació<br />
<strong>de</strong> la festa poètica, protagonitzada<br />
pels alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà.<br />
En aquesta ocasió els poemes van fer<br />
referència als personatges <strong>de</strong> l’obra<br />
<strong>de</strong> l’escriptor que, com ens van re-
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
cordar els presentadors <strong>de</strong> l’acte (1),<br />
va visitar la nostra escola el 17 <strong>de</strong><br />
novembre <strong>de</strong> 2006. La part més esperada<br />
<strong>de</strong> la intervenció la constituí<br />
la interpretació <strong>de</strong> dues cançons que<br />
pertanyen a l’adaptació teatral <strong>de</strong> El<br />
zoo d’en Pitus, estrenada el passat 31<br />
<strong>de</strong> maig.<br />
La festa més tradicional <strong>de</strong>l col·legi es<br />
va cloure amb l’actuació <strong>de</strong>ls alumnes<br />
<strong>de</strong>l cicle superior, més poètica<br />
que musical. En efecte, els nois i noies<br />
<strong>de</strong> 5è i 6è recitaren vint-i-sis poemes,<br />
cada un <strong>de</strong>ls quals començava<br />
amb una <strong>de</strong> les lletres <strong>de</strong> l’abecedari.<br />
El poemari <strong>de</strong> l’abecedari fou seguit <strong>de</strong><br />
la Cançó <strong>de</strong>l bibliotecari, adaptada per<br />
a aquesta ocasió. Mentre els cantants<br />
repetien amb entusiasme els últims<br />
L’exposició<br />
<strong>de</strong>l “submarí”<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Com ja és habitual en els últims<br />
<strong>anys</strong>, el Claustre i l’equip <strong>de</strong> monitores<br />
<strong>de</strong>l menjador <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong><br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> aprofiten la diada<br />
<strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Jordi per a muntar una<br />
exposició <strong>de</strong> treballs literaris i<br />
artístics al “submarí” <strong>de</strong> l’escola.<br />
Al llarg <strong>de</strong>l matí l’exposició -molt<br />
completa i vistosa- va ser visitada<br />
per l’alumnat i el professorat, i<br />
a la tarda, un cop conclosos els<br />
XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong>, pels pares, mares<br />
i <strong>fa</strong>miliars. Posats a <strong><strong>de</strong>s</strong>tacar<br />
algun <strong>de</strong>ls materials exposats,<br />
potser caldria fer esment <strong>de</strong>ls<br />
esplèndids reculls <strong>de</strong> poemes,<br />
en<strong>de</strong>vinalles, narracions, etc. fets<br />
pels alumnes <strong>de</strong> tots els cicles,<br />
com també <strong>de</strong>ls atractius murals<br />
<strong>de</strong> fotografies <strong>de</strong> l’excursió que<br />
els nois i noies <strong>de</strong>l cicle superior<br />
van fer a la vila <strong>de</strong> Cardona el dia<br />
30 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2007.<br />
versos <strong>de</strong> la tornada, molt bonica,<br />
uns quants nois i noies que sostenien<br />
les lletres <strong>de</strong> l’abecedari s’ajuntaren<br />
ràpidament per formar les paraules<br />
JOCS FLORALS. Fou el punt i<br />
final d’un aplec poètic que el públic<br />
va seguir sota un cel d’un blau intens<br />
i una temperatura més pròpia d’un<br />
dia <strong>de</strong> juny que <strong>de</strong> la diada <strong>de</strong>l patró<br />
<strong>de</strong> Catalunya. En acabat, encara hi<br />
hagué temps per a comprar llibres,<br />
menjar la coca que servien les mares<br />
<strong>de</strong> l’AMPA i visitar la tradicional exposició<br />
<strong>de</strong>l “submarí”.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
(1) Maria Prieto Moñarch i David Folqué García,<br />
alumnes <strong>de</strong> 6è.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />
“Sempre<br />
hi haurà<br />
poesia”<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Per segon any consecutiu, i<br />
com a colofó <strong>de</strong> les activitats<br />
<strong>de</strong> la festa <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Jordi, la<br />
biblioteca Ramon Folch <strong>de</strong>l<br />
nostre centre va ser escenari,<br />
el dia 10 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2007, d’un<br />
recital poètic protagonitzat<br />
per tots els alumnes <strong>de</strong> 4t i 6è<br />
<strong>de</strong> primària. Mentre que els<br />
alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà van<br />
recitar poesies <strong>de</strong> la poetessa<br />
madrilenya Gloria Fuertes,<br />
els nois i noies més grans <strong>de</strong><br />
l’escola van assumir el repte<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>clamar algunes composicions<br />
<strong>de</strong>ls poetes andalusos<br />
Ra<strong>fa</strong>el Alberti, Fe<strong>de</strong>rico García<br />
Lorca, Juan Ramón Jiménez<br />
i Antonio Machado. <strong>Els</strong> <strong><strong>de</strong>s</strong>tinataris<br />
<strong>de</strong>l recital -valorat<br />
molt positivament- van ser els<br />
alumnes d’educació primària<br />
i els pares i <strong>fa</strong>miliars <strong>de</strong>ls<br />
rapso<strong><strong>de</strong>s</strong>. L’activitat la van<br />
organitzar els mestres que imparteixen<br />
llengua castellana,<br />
un <strong>de</strong>ls quals, en presentar les<br />
dues sessions <strong>de</strong> la tarda -força<br />
concorregu<strong><strong>de</strong>s</strong>-, va recordar al<br />
públic adult les conegu<strong><strong>de</strong>s</strong> paraules<br />
<strong>de</strong> Gustavo Adolfo Bécquer:<br />
“Podrá no haber poetas,<br />
pero siempre habrá poesía”.<br />
/9
La informació que inserim a continuació<br />
ens l’ha enviada Montse Álvaro,<br />
coordinadora <strong>de</strong>l servei <strong>de</strong> menjador <strong>de</strong>l<br />
nostre centre, amb el propòsit <strong>de</strong> donar<br />
a conèixer una interessant experiència<br />
que aquest curs s’ha dut a terme amb els<br />
alumnes <strong>de</strong> 4t. El resultat <strong>de</strong> l’activitat<br />
es va po<strong>de</strong>r veure a l’exposició que, coincidint<br />
amb la diada <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Jordi, es va<br />
muntar al “submarí” <strong>de</strong> l’escola.<br />
Durant aquest curs, els alumnes <strong>de</strong><br />
4t que són usuaris <strong>de</strong>l servei <strong>de</strong> menjador<br />
- una vintena- han treballat <strong>de</strong><br />
forma diversa el reciclatge i la reutilització<br />
<strong>de</strong>ls suposats materials <strong>de</strong><br />
rebuig. Per introduir el tema, es va<br />
llegir un conte d’una bossa d’escombraries.<br />
Va ser una bona manera <strong>de</strong><br />
fer entendre als nois i noies la importància<br />
<strong>de</strong> la selecció <strong>de</strong> residus.<br />
Vam continuar amb unes fitxes on<br />
hi havia dibuixats els tipus <strong>de</strong> contenidors<br />
amb diferents <strong>de</strong>ixalles al<br />
voltant. Cada nen havia <strong>de</strong> saber<br />
quin tipus <strong>de</strong> contenidor era (forma,<br />
color...) i quines <strong>de</strong>ixalles hi anaven.<br />
Van <strong><strong>de</strong>s</strong>cobrir que els tetrabriks no<br />
són <strong>de</strong> cartró únicament i exclusiva,<br />
raó per la qual anaven al contenidor<br />
<strong>de</strong> color groc.<br />
És important reciclar, triar les <strong>de</strong>ixalles<br />
i <strong><strong>de</strong>s</strong>prés col·locar cada cosa amb<br />
el seu color, però potser és més important<br />
el fet <strong>de</strong> reutilitzar i/o reduir<br />
el nostre consum <strong>de</strong> béns, moltes<br />
vega<strong><strong>de</strong>s</strong> innecessaris. D’acord amb<br />
aquests criteris, els nens i nenes <strong>de</strong> 4t<br />
van ser convidats a portar oli d’oliva<br />
ja utilitzat (el que en principi hauria<br />
d’anar a la <strong>de</strong>ixalleria) per a la <strong>fa</strong>bricació<br />
casolana <strong>de</strong> sabó, amb la intenció<br />
que cada nen s’emportés a casa, si<br />
més no, una pastilla <strong>de</strong> sabó <strong>de</strong>l que<br />
feien servir les àvies i besàvies per a<br />
rentar, però fet per ells mateixos.<br />
Una altra activitat que s’ha dut a terme<br />
ha estat l’elaboració <strong>de</strong> compost.<br />
Per grups es van construir els “compostadors”<br />
(ampolles <strong>de</strong> plàstic ta-<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
La reutilització <strong>de</strong>ls materials <strong>de</strong> rebuig<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
10/<br />
lla<strong><strong>de</strong>s</strong> i amb forats), on van ficar les<br />
pells <strong>de</strong> les mandarines i les peres<br />
que durant dos dies van recollir els<br />
mateixos nois i noies al menjador.<br />
Molt ben tritura<strong><strong>de</strong>s</strong>, les van barrejar<br />
amb serradures que <strong>de</strong> tant en tant<br />
es regaven i s’airejaven fins a aconseguir<br />
el compost que es <strong>fa</strong>rà servir per<br />
a tenir alguna planta al menjador.<br />
És important que els in<strong>fa</strong>nts s’adonin<br />
que es pot treure profit <strong>de</strong> materials<br />
que per a ells no tenen cap mena <strong>de</strong><br />
valor, quan, <strong>de</strong> fet, ells mateixos van<br />
<strong><strong>de</strong>s</strong>cobrir que són valuosos, tot i que<br />
la societat actual no sap aprofitar-los<br />
i els llença. És una situació a la qual<br />
hem d’intentar posar remei.<br />
Val a dir que totes les activitats han<br />
estat força engrescadores i enriquidores<br />
per als alumnes.
Tres mil cantaires al<br />
Palau <strong>Sant</strong> Jordi<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Un grup d’alumnes <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong><br />
<strong>Vicenç</strong>, membres <strong>de</strong> la Coral Xerinola<br />
<strong>de</strong>l Centre Catòlic, va participar, el<br />
13 <strong>de</strong> maig passat al Palau <strong>Sant</strong> Jordi,<br />
en la 40a Trobada <strong>de</strong>l Secretariat <strong>de</strong><br />
Corals In<strong>fa</strong>ntils <strong>de</strong> Catalunya. En el<br />
<strong>de</strong>curs d’aquest gran aplec musical<br />
-<strong>de</strong> què es feren ressò els mitjans <strong>de</strong><br />
comunicació- s’estrenà la cantata<br />
Flor d’escarabat, amb textos <strong>de</strong> Manoel<br />
<strong>de</strong> Barros i Albert Roig i música<br />
<strong>de</strong> Carles <strong>Sant</strong>os, que va dirigir<br />
personalment l’obra. Asseguts a les<br />
gra<strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong>l Palau que donen a la plaça<br />
d’Europa, els cantaires -pertanyents<br />
a 96 corals d’arreu <strong>de</strong>ls Països Catalans-<br />
i els seus directors (1) van <strong>de</strong>mostrar<br />
al nombrós públic assistent<br />
a l’acte el que es pot aconseguir amb<br />
“la continuïtat en el treball, l’esforç<br />
i la creença en la importància <strong>de</strong>l<br />
cant coral” (Roser Pugès). Val a dir<br />
que l’esmentada cantata està enregistrada<br />
en un CD que s’ha posat a la<br />
venda.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Camí <strong>de</strong>l diaconat permanent<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
<strong>Vicenç</strong> Ramon Castells Roca, pare<br />
<strong>de</strong> cinc fills, dos <strong>de</strong>ls quals -Dèbora<br />
i Judit- encara estudien al nostre<br />
centre, va ser admès als or<strong><strong>de</strong>s</strong> en el<br />
<strong>de</strong>curs d’una eucaristia presidida<br />
per Mons. Agustí Cortés Soriano,<br />
bisbe <strong>de</strong> la diòcesi <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Feliu, i<br />
celebrada a l’església <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Pere <strong>de</strong><br />
Gavà el passat 11 <strong>de</strong> maig a partir <strong>de</strong><br />
les 20.15 h. Mitjançant Déu, aquesta<br />
“admissió” és la porta perquè el<br />
(1) En el cas <strong>de</strong> la Coral Xerinola, Núria Colomer<br />
dirigeix actualment el grup <strong>de</strong> mitjans, i Pilar Casals<br />
i Toni Gàlvez, el grup <strong>de</strong> grans.<br />
<strong>Vicenç</strong> Ramon, casat amb Inés Sofía<br />
Ramírez, rebi l’or<strong>de</strong> <strong>de</strong>l diaconat<br />
d’aquí a dos <strong>anys</strong> aproximadament.<br />
Es dóna la feliç circumstància que<br />
en la mateixa celebració també va<br />
ser admès als or<strong><strong>de</strong>s</strong> un exassociat<br />
que havia format part <strong>de</strong> la Junta <strong>de</strong><br />
l’ACPF, Manuel Duaso, casat amb<br />
Merce<strong><strong>de</strong>s</strong> Bellido i pare <strong>de</strong> dos fills:<br />
Mireia i Pau, ambdós educats al Collegi<br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ <strong>Col·legi</strong>notícies<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Avui hem<br />
dit adéu a<br />
la Cisqueta<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / /<br />
En el moment <strong>de</strong> tancar aquesta<br />
edició <strong>de</strong> Nosaltres, ens arriba<br />
la trista notícia <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong><br />
Francisca (Cisqueta) Vendrell<br />
Anglarill, mare <strong>de</strong> dues persones<br />
molt estima<strong><strong>de</strong>s</strong> a la nostra<br />
escola: la Trini, monitora <strong>de</strong><br />
menjador, i el Lluís, exdirector<br />
i mestre <strong>de</strong>l cicle superior. Casada<br />
amb Lluís Bosch Vendrell<br />
(1920/2006), la Cisqueta, nascuda<br />
en el si d’una humil <strong>fa</strong>mília<br />
<strong>de</strong> pagesos <strong>de</strong> Cervelló, havia<br />
posat al món set fills: Trinitat,<br />
Lluís, Andreu, Abdó, Josep<br />
Maria, Pere i Ramon. (L’Andreu<br />
i el Josep Maria van morir molt<br />
aviat). Com ja succeí arran <strong>de</strong><br />
la mort <strong>de</strong>l pare, ha estat en<br />
Ramon, acompanyat d’una<br />
trentena <strong>de</strong> preveres, qui ha presidit<br />
la misa exequial celebrada<br />
avui, dia 7 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2007, a<br />
partir <strong>de</strong> les 10.30 h, a l’església<br />
<strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> Màrtir, ocupada<br />
<strong>de</strong>l tot per <strong>fa</strong>miliars i amics <strong>de</strong><br />
la difunta (que tenia 85 <strong>anys</strong>).<br />
Val a dir que entre els assistents<br />
hi havia una significativa presència<br />
<strong>de</strong> pares, mares, mestres<br />
i exassociats <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong><br />
<strong>Vicenç</strong>. La celebració -conclosa<br />
amb el cant <strong>de</strong>l Virolai- ens ha<br />
<strong>de</strong>ixat al cor la certesa que l’àvia<br />
Cisqueta ja frueix <strong>de</strong> la companyia<br />
<strong>de</strong>ls sants i <strong>de</strong>ls <strong>fa</strong>miliars<br />
que l’havien precedit en el camí<br />
cap a la nostra pàtria <strong>de</strong>finitiva.<br />
A reveure!<br />
/11
Moltes gràcies, avis!<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Molts el reconeixereu,<br />
l’heu vist durant aquests<br />
darrers nou <strong>anys</strong>, dia rere<br />
dia. És el meu avi Bienvenido.<br />
Encara l’anireu veient<br />
per aquí durant molt<br />
<strong>de</strong> temps.<br />
Aquest curs és per a mi<br />
l’últim amb vosaltres i no<br />
voldria anar-me’n sense<br />
agrair-los, a ell i a la meva<br />
àvia, tot el que han fet per<br />
12/<br />
nosaltres. En el meu record<br />
sempre trobaré aquests<br />
moments... Les tar<strong><strong>de</strong>s</strong> a la<br />
biblioteca <strong>de</strong>l col·legi, les<br />
estones al pati, els berenars<br />
i els sopars, l’afecte,<br />
la paciència i <strong>de</strong> tant en<br />
tant algun reny. Per tot<br />
això i moltes coses més...<br />
moltes gràcies, avis!<br />
/ / / / / / / / / / / / /<br />
Andrea Maquilón<br />
Reconocimiento<br />
Por la inocencia,<br />
perdida en vuestra dura niñez <strong>de</strong> postguerra.<br />
Por las ilusiones,<br />
que se quedaron en el camino tras una vida<br />
protagonizada por el esfuerzo.<br />
Por esas caricias,<br />
apenas disfrutadas cuando tan solo erais padres.<br />
Por la sabiduría<br />
<strong>de</strong> vuestra alma, que por vieja resulta más hermosa.<br />
Por la generosidad<br />
con la que ofrecéis, aunque no obtengáis recompensa.<br />
Por estar ahí,<br />
supliéndonos en lo más necesario, mientras luchamos<br />
por lo que, en ocasiones, no lo es tanto.<br />
Por la inocencia, las caricias, las ilusiones, la sabiduría<br />
y la generosidad con que arropáis a vuestros nietos, que<br />
son hijos nuestros.<br />
Porque mañana,<br />
cuando uno <strong>de</strong> los dos <strong>fa</strong>ltemos, no <strong><strong>de</strong>s</strong>eo penar por mi<br />
silencio.<br />
O porque, simplemente, OS QUEREMOS.<br />
{ }<br />
Aquest reconeixement va adreçat a tots aquells avis <strong>de</strong>l<br />
<strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, coneguts o anònims, que tant en<br />
el nostre entorn escolar com en el <strong>fa</strong>miliar <strong>fa</strong>n que la<br />
nostra vida sigui més feliç.<br />
Pilar Perdiguero Elías<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ <strong>Col·legi</strong>notícies
DPO<br />
En l’escrit que segueix es <strong><strong>de</strong>s</strong>criuen les característiques i<br />
la importància <strong>de</strong> l’autoestima, un <strong>de</strong>ls valors <strong>de</strong> què més<br />
es parla en els darrers <strong>anys</strong> en el món <strong>de</strong> l’educació. No<br />
<strong>de</strong>ba<strong><strong>de</strong>s</strong>, i tal com s’afirma, “per al nen és el motor <strong>de</strong>l seu<br />
comportament”.<br />
L’autoestima és el valor que ens donem<br />
a nosaltres mateixos. És una<br />
condició bàsica per a l’estabilitat<br />
emocional i l’equilibri personal.<br />
És conèixer-nos, acceptar-nos i estimar-nos.<br />
Estar contents amb el que<br />
fem i el que som. L’autoestima ens <strong>fa</strong><br />
sentir que el nostre treball és important,<br />
que po<strong>de</strong>m arribar allà on ens<br />
proposem i que tenim alguna cosa<br />
per a oferir als altres.<br />
La persona amb una baixa autoestima<br />
és insegura i <strong><strong>de</strong>s</strong>confia <strong>de</strong> si mateixa.<br />
Té por <strong>de</strong> mostrar-se tal com<br />
és, tracta d’impressionar els altres i<br />
mostrar les qualitats que no té. Les<br />
seves relacions són difícils i conflictives,<br />
i, com que no pot apreciar els<br />
altres, els enveja o menysprea. És<br />
una persona que no es valora, evita<br />
les obligacions i <strong>de</strong>ixa passar les<br />
oportunitats, perquè creu que no les<br />
mereix o no s’hi pot enfrontar. Evita<br />
prendre <strong>de</strong>cisions i, com que accepta<br />
el que els altres han escollit, se sent<br />
frustrada. La persona amb una baixa<br />
autoestima és rígida i s’aferra al que<br />
sempre ha fet, i quan una cosa no li<br />
surt bé nega les seves equivocacions<br />
o es <strong><strong>de</strong>s</strong>espera. Se sent culpable o es<br />
paralitza. No té força per a lluitar per<br />
les seves metes.<br />
Per al nen l’autoestima és el motor<br />
<strong>de</strong>l seu comportament, per la qual<br />
cosa actua per confirmar la seva autoimatge<br />
i la imatge que els altres tenen<br />
d’ell. Un baix autoconcepte és un<br />
<strong>de</strong>ls aspectes cognitius <strong>de</strong>terminants<br />
<strong>de</strong> la inadaptació personal i d’un baix<br />
rendiment escolar.<br />
L’autoestima està relacionada amb<br />
l’atenció i l’interès que els pares donen<br />
als seus fills. <strong>Els</strong> pares que no<br />
ofereixen afecte i consi<strong>de</strong>ració ocasionen<br />
una baixa autoestima. Però els<br />
nens també necessiten que els posin<br />
límits, han <strong>de</strong> saber què s’espera<br />
d’ells i han d’aprendre a tolerar la<br />
frustració. En aquest sentit, hem <strong>de</strong><br />
pensar en la manera que tenim d’actuar<br />
(sense <strong><strong>de</strong>s</strong>qualificar la persona,<br />
sense rigi<strong><strong>de</strong>s</strong>a...).<br />
La <strong>fa</strong>lta d’autonomia i la manca <strong>de</strong><br />
control tenen a veure amb la inadaptació<br />
personal, escolar i social. L’autoestima<br />
no ignora les limitacions<br />
i <strong>de</strong>fectes personals, els consi<strong>de</strong>ra<br />
mancances <strong>de</strong>ls quals hem <strong>de</strong> lluitar<br />
amb l’objectiu <strong>de</strong> suplir-los, fer-los<br />
més petits o acceptar allò que no es<br />
pot canviar.<br />
La majoria <strong>de</strong>ls éssers humans vivim<br />
una barreja d’alta i baixa autoestima.<br />
Cap <strong>de</strong> les dues situacions no es<br />
dóna en estat pur. Tenim èpoques en<br />
què ens sentim més valuosos i útils<br />
que en altres. El més important és<br />
ser conscients que tenim el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong><br />
transformar-nos. I que també tenim<br />
l’oportunitat d’ajudar a construir i<br />
mantenir una alta autoestima en els<br />
altres.<br />
Pilar Díaz / Psicòloga<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Departament Psicopedagògic<br />
i D’orientació<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Què és l’autoestima?<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
“Acceptar-se”<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
De vega<strong><strong>de</strong>s</strong>, el que costa més no<br />
és acceptar els altres amb les seves<br />
virtuts i els seus <strong>de</strong>fectes, sinó<br />
acceptar-se un mateix. Es <strong>fa</strong> difícil<br />
viure quan una persona no<br />
s’accepta a si mateixa i es rebutja<br />
constantment. Ja és difícil viure<br />
amb algú que no po<strong>de</strong>m acceptar,<br />
però encara és més difícil quan<br />
aquest algú sóc jo mateix. No puc<br />
evadir-me <strong>de</strong> mi mateix, no puc<br />
<strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser i, si no m’accepto,<br />
aquesta divisió pot convertir-se<br />
en ferida, en <strong><strong>de</strong>s</strong>trucció personal.<br />
He <strong>de</strong> tractar <strong>de</strong> pon<strong>de</strong>rar què és<br />
allò <strong>de</strong> mi mateix que no em plau,<br />
però també cal fer un esforç per<br />
ressaltar les pròpies possibilitats.<br />
L’acceptació d’un mateix no vol<br />
dir resignació davant la pròpia<br />
natura, sinó comprensió i fi<strong>de</strong>litat<br />
a un mateix.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Del llibre Cent valors per viure.<br />
La persona i la seva acció en el món.<br />
Pagès editors, 2001<br />
/13
EN<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Entrevista<br />
/ Teresa Tuset<br />
“L’escola funciona i els<br />
alumnes vénen contents”<br />
Amb Teresa Tuset Sanahuja, directora pedagògica <strong><strong>de</strong>s</strong><br />
<strong>de</strong>l curs 2005-06, hem analitzat a bastament el present<br />
i el futur <strong>de</strong>l nostre centre, i hem constatat que manté<br />
viva la il·lusió <strong>de</strong>l primer dia. Molt satisfeta <strong>de</strong>ls resultats<br />
<strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> preinscripció, <strong>de</strong>mana la implicació <strong>de</strong><br />
tota la comunitat educativa per a “continuar aspirant a<br />
l’excel·lència en tots els nivells”. Pel que <strong>fa</strong> a la nova Llei<br />
orgànica d’educació (LOE), el seu missatge és clar: cal<br />
estar preparats per a “a<strong>de</strong>quar-se als nous reptes que ens<br />
esperen”.<br />
14/<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
ELS DOS PRIMERS ANYS<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
– Quins van ser els principals objectius<br />
que et vas fixar en accedir<br />
a la direcció <strong>de</strong> l’escola?<br />
– El meu objectiu principal és la<br />
qualitat en tots els aspectes <strong>de</strong> la<br />
formació <strong>de</strong>ls nostres alumnes,<br />
tant acadèmics com emocionals,<br />
i tot això emmarcat en una escola<br />
catalana que s’emmiralla en el seu<br />
caràcter propi. En <strong>de</strong>finitiva, la<br />
nostra escola ha <strong>de</strong> preveure no solament<br />
la instrucció, sinó l’educació<br />
<strong>de</strong> l’alumne perquè es<strong>de</strong>vingui una<br />
persona amb unes competències i<br />
uns valors òptims que el <strong>fa</strong>cin <strong><strong>de</strong>s</strong>envolupar<br />
d’una manera òptima.<br />
– A punt <strong>de</strong> complir-se el segon<br />
any <strong>de</strong>l teu mandat, estàs satisfeta<br />
<strong>de</strong> la teva gestió?<br />
– En línies generals, sí. Primer perquè<br />
treballo amb un Equip Directiu<br />
cohesionat, molt treballador i amb<br />
moltes i<strong>de</strong>es innovadores, que <strong>fa</strong><br />
possible una bona entesa entre tots<br />
els components i tot plegat <strong>fa</strong>cilita<br />
una tasca més agradable i engrescadora.<br />
– Com valores el treball <strong>de</strong> l’Equip<br />
Directiu?<br />
– Estic molt satisfeta <strong>de</strong> participar<br />
en un Equip Directiu amb ganes<br />
d’innovació pedagògica i compromès<br />
en la bona marxa <strong>de</strong> l’escola.<br />
– I el <strong>de</strong>l Claustre?<br />
– La tasca <strong>de</strong>l Claustre la valoro molt<br />
positivament, perquè és el motor<br />
<strong>de</strong> l’escola i professionalment és un<br />
col·lectiu molt vàlid i molt receptiu<br />
amb vista a les innovacions.<br />
– Com qualificaries la relació amb
la Junta <strong>de</strong> l’ACPF?<br />
– La relació amb l’ACPF és fluida i<br />
<strong>de</strong> col·laboració mútua. Aprofito<br />
l’avinentesa per a agrair el treball<br />
<strong>de</strong> voluntariat que <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt<br />
fins a tota la Junta <strong>de</strong> mares i pares<br />
estan oferint a l’escola pel bon funcionament<br />
organitzatiu.<br />
– Quin ha estat el moment més<br />
feliç d’aquests primers dos cursos?<br />
– És molt gratificant veure que<br />
l’escola funciona amb efectivitat i<br />
que els alumnes vénen contents i<br />
amb ganes <strong>de</strong> participar en totes les<br />
activitats educatives que se’ls presenten.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
LA PEDAGOGIA<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
– A la vista <strong>de</strong>ls resultats <strong>de</strong> les<br />
competències bàsiques, quins<br />
són els objectius generals d’aprenentatge<br />
que els nostres alumnes<br />
tenen més ben assolits?<br />
– Les competències bàsiques, <strong><strong>de</strong>s</strong><br />
<strong>de</strong>l començament <strong>de</strong> la seva implantació,<br />
ens han donat uns bons<br />
resultats en totes les matèries i també<br />
ens han donat l’oportunitat <strong>de</strong> reflexionar<br />
sobre alguns apartats que<br />
es necessitaven millorar, com, per<br />
exemple, la resolució <strong>de</strong> problemes<br />
en l’àrea <strong>de</strong> matemàtiques. I com<br />
<strong>de</strong> fet, l’aplicació <strong>de</strong>ls agrupaments<br />
flexibles <strong>de</strong> matemàtiques preveu la<br />
millora <strong>de</strong> manera gradual.<br />
– Quins són els projectes més innovadors<br />
que aquest curs es duen<br />
a terme?<br />
– Enguany hi ha un projecte que<br />
es portarà a terme durant el curs<br />
2007-08 i que és la implantació <strong>de</strong> la<br />
matèria <strong>de</strong> plàstica en anglès en el<br />
cicle inicial i que continuarà fins a<br />
arribar a sisè el curs 2009-10.<br />
– En concret, quins passos s’han<br />
fet amb vista a l’ensenyament <strong>de</strong><br />
l’àrea <strong>de</strong> plàstica en anglès?<br />
– Es van fer els passos pertinents<br />
per tal que la senyora inspectora ens<br />
aprovés el projecte, i les mestres que<br />
tenen l’especialitat <strong>de</strong> llengua anglesa,<br />
<strong><strong>de</strong>s</strong>prés d’elaborar l’esmentat<br />
projecte, s’han compromès a dur-lo<br />
a terme amb il·lusió.<br />
– Quina valoració <strong>fa</strong> la inspectora<br />
“La nostra escola ha <strong>de</strong> preveure<br />
no solament la instrucció, sinó<br />
l’educació <strong>de</strong> l’alumne perquè<br />
es<strong>de</strong>vingui una persona amb unes<br />
competències i uns valors òptims”<br />
<strong>de</strong> la nostra tasca?<br />
– Al començament <strong>de</strong> curs la senyora<br />
inspectora va visitar l’escola i ens<br />
va felicitar per la nostra tasca i per<br />
les innovacions que havíem projectat<br />
i que, evi<strong>de</strong>ntment, havien <strong>de</strong><br />
dur el seu vistiplau. Val a dir que ens<br />
va <strong>de</strong>manar un material que els mestres<br />
<strong>de</strong> l’escola havien elaborat i que<br />
ella consi<strong>de</strong>rava molt interessant.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
LES EXPECTATIVES<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
– En quin punt es troba el projecte<br />
d’ampliació <strong>de</strong> l’escola?<br />
– El projecte està tirant endavant.<br />
Les comissions treballen perquè a<br />
mitjan primer trimestre <strong>de</strong>l curs vinent<br />
es puguin inaugurar l’ampliació<br />
<strong>de</strong>l menjador i les noves classes <strong>de</strong><br />
cinquè i sisè, i més tard la nova biblioteca<br />
escolar.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Entrevista<br />
/ Teresa Tuset<br />
– Com ha anat el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> preinscripció?<br />
– La preinscripció ha anat força bé:<br />
enguany hem tingut molta <strong>de</strong>manda,<br />
i aquest resultat ens encoratja a<br />
continuar aspirant a l’excel·lència en<br />
tots els nivells per satisfer la confiança<br />
que les <strong>fa</strong>mílies han dipositat<br />
en el nostre col·legi.<br />
– Què <strong>de</strong>manen les <strong>fa</strong>mílies que<br />
vénen a inscriure els seus fills?<br />
– Les <strong>fa</strong>mílies s’interessen bàsicament<br />
pel projecte educatiu i sobretot<br />
per l’apartat d’innovacions<br />
pedagògiques i pel tractament <strong>de</strong><br />
la diversitat. També pregunten pels<br />
serveis que ofereix l’escola: menjador,<br />
activitats extraescolars...<br />
– Per quins motius creus que la<br />
nostra escola gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> prestigi<br />
al poble?<br />
– Principalment per l’ensenyament i<br />
per l’ambient escolar que es respira,<br />
i la constatació <strong>de</strong>ls efectes positius<br />
que això comporta en els nostres<br />
alumnes.<br />
– Què <strong>de</strong>manes a la comunitat<br />
educativa pensant en l’aplicació<br />
imminent <strong>de</strong> la LOE?<br />
– A la comunitat educativa li <strong>de</strong>manaria<br />
complicitat, flexibilitat i<br />
diàleg per po<strong>de</strong>r tirar endavant el<br />
projecte educatiu actual i confiança<br />
en els possibles canvis pedagògics<br />
que al llarg d’aquests cursos vinents<br />
s’hauran <strong>de</strong> dur a terme. Cal tenir<br />
en compte que la nova Llei orgànica<br />
d’educació, la LOE, comportarà una<br />
revisió <strong>de</strong>l projecte actual, i que<br />
caldrà evolucionar i a<strong>de</strong>quar-se als<br />
nous reptes que ens esperen. Desitgem<br />
que tota la comunitat educativa<br />
s’impliqui en el recolzament <strong>de</strong><br />
les innovacions que es proposin <strong><strong>de</strong>s</strong><br />
<strong>de</strong> l’Equip Directiu i el Claustre <strong>de</strong><br />
professors.<br />
– Tot un programa per a un futur<br />
esperançador que hom ja albira.<br />
/15
BRF<br />
Bona arrencada<br />
<strong>de</strong>l concurs literari<br />
El tercer trimestre <strong>de</strong>l curs 2006-07 passarà a la<br />
història <strong>de</strong> la biblioteca Ramon Folch pel fet d’haver<br />
vist néixer el primer concurs literari <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong><br />
<strong>Vicenç</strong>, valorat molt positivament i conclòs amb una<br />
trobada força concorreguda.<br />
EL PRIMER CONCURS LITERARI<br />
El 26 d’abril passat, a partir <strong>de</strong> les 17.15 h, va tenir lloc a la biblioteca l’acte <strong>de</strong><br />
lliurament <strong>de</strong> premis <strong>de</strong>l 1r concurs literari <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, que va aplegar<br />
una seixantena <strong>de</strong> persones. Preparat i conduït per les mares bibliotecàries<br />
i les seves col·laboradores, l’acte -seguit amb molta atenció- va permetre<br />
conèixer el contingut <strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> les obres premia<strong><strong>de</strong>s</strong>, per tal com cada<br />
fi nalista i guanyador, abans <strong>de</strong> recollir el premi, va tenir l’oportunitat <strong>de</strong> llegir<br />
en veu alta la seva obra, sencera en el cas <strong>de</strong>ls poemes i parcial en el <strong>de</strong> les<br />
narracions. A la trobada no hi van ser presents els quatre alumnes premiats<br />
<strong>de</strong>l cicle mitjà, perquè estaven <strong>de</strong> colònies.<br />
I CONCURS LITERARI<br />
Premiats<br />
CICLE INFANTIL<br />
/ Poesia<br />
MARC ALEGRE CASANOVA<br />
Quina animalada!!!<br />
MAR BOSCH CASTELLS<br />
Poemes<br />
/ Narració<br />
JAUME RIBERA NOYA<br />
Viatge a l’illa perduda<br />
MIQUEL RIBERA NOYA<br />
<strong>Els</strong> tres germans i la pedra<br />
encantada<br />
16/<br />
CICLE INICIAL<br />
/ Poesia<br />
ALBA PUGA CREUS<br />
La colla<br />
MÒNICA PRATS AYMERICH<br />
La colla d’en Tanet<br />
/ Narració<br />
ELENA DOMÍNGUEZ<br />
En Pitus torna malalt<br />
IÑAKI GARRIDO PÉREZ<br />
<strong>Els</strong> pingüins a Washington<br />
CICLE SUPERIOR<br />
/ Poesia<br />
KAREN CALZADA VICO<br />
La vida está llena <strong>de</strong>...<br />
CARLA BARCELÓ SÀBAT<br />
Mirant per la fi nestra<br />
/ Narració<br />
CRISTINA DÍAZ RODRÍGUEZ<br />
La gota <strong>de</strong> agua<br />
ELENA MARÍN ARANDA<br />
Cosefílum<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Biblioteca<br />
Ramon Folch<br />
QUARTA TERTÚLIA<br />
LITERÀRIA<br />
Una trentena <strong>de</strong> persones<br />
–majoritàriament mares– va<br />
assistir, el 22 <strong>de</strong> maig passat,<br />
a la quarta tertúlia literària<br />
organitzada per la Comissió<br />
<strong>de</strong> Biblioteca i les mares<br />
bibliotecàries. Al llarg d’una<br />
hora, els contertulians van<br />
intercanviar els seus punts<br />
<strong>de</strong> vista sobre el llibre La bona<br />
sort. Claus per a la prosperitat,<br />
<strong>de</strong>ls escriptors Álex Rovira<br />
Celma i Fernando Trias <strong>de</strong><br />
Bes, traduït a 35 idiomes i<br />
editat en més <strong>de</strong> 60 països.<br />
Com ja és habitual, la tertúlia<br />
es va cloure amb un berenar<br />
que va allargar el clima <strong>de</strong><br />
comunicació i <strong>de</strong> cordialitat<br />
que va presidir tota la trobada.<br />
Dins <strong>de</strong> cada modalitat, el primer nom és<br />
el <strong>de</strong>l fi nalista, i el segon el <strong>de</strong>l guanyador.<br />
ADULTS<br />
/ Poesia<br />
ASSUMPCIÓ SIMON BISCARRI<br />
Verge <strong>de</strong> Montserrat<br />
PILAR PERDIGUERO ELÍAS<br />
Avui dono gràcies<br />
/ Narració<br />
FRANCESC X. BOSCH LARA<br />
L’auca <strong>de</strong>ls sons<br />
CARME BALIELLAS COMELLAS<br />
El secret
EN<br />
Un exalumne,<br />
escolà <strong>de</strong> Montserrat<br />
Des <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 2006, un exalumne <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong><br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, Daniel Folqué Giménez, s’està preparant<br />
per ingressar a l’escolania <strong>de</strong> Montserrat, un fet que<br />
es produirà, mitjançant Déu, el 19 d’agost d’enguany.<br />
Mentrestant estudia 4t <strong>de</strong> primària a l’escola <strong>de</strong>l cor<br />
montserratí, molt prestigiosa, on ha coincidit amb altres<br />
dos nois vicentins.<br />
Nascut a <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> <strong>de</strong>ls Horts el<br />
primer dia <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 1997, Daniel<br />
Folqué Giménez, fill <strong>de</strong> Joan i Rosa,<br />
és el petit <strong>de</strong> cinc germans -tres noies<br />
i dos nois-, tots els quals s’han<br />
educat a la nostra escola. Quan era<br />
petit ja <strong>de</strong>mostrava tenir unes excellents<br />
aptituds per a la música -una<br />
característica <strong>de</strong> la seva <strong>fa</strong>mília-, raó<br />
per la qual a quatre <strong>anys</strong> ingressa a<br />
la Coral Xerinola <strong>de</strong>l Centre Catòlic.<br />
Un any abans havia iniciat el segon<br />
cicle d’educació in<strong>fa</strong>ntil al <strong>Col·legi</strong><br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, on va estudiar fins a<br />
tercer <strong>de</strong> primària. El nostre, com és<br />
obvi, és un centre que encara recorda,<br />
com ell mateix explica: “Recordo<br />
els amics <strong>de</strong>l meu curs, especialment<br />
el meu cosí Ireneu, i les festes que<br />
celebràvem”: la Castanyada, “perquè<br />
fèiem jocs esportius”, i Carnestoltes,<br />
“perquè era l’únic dia <strong>de</strong> l’any que<br />
ens disfressàvem”.<br />
La <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar el nostre collegi<br />
i incorporar-se a l’escolania <strong>de</strong><br />
Montserrat, a l’inici <strong>de</strong>l curs 2006-07,<br />
la va prendre el seu pare. En Daniel<br />
s’hi va avenir perquè dos amics i<br />
comp<strong>anys</strong> <strong>de</strong> la coral, Adrià Martínez<br />
i Pol Pujol, ja formaven part <strong>de</strong>l cor<br />
montserratí. I <strong>de</strong>mostra la seva sinceritat<br />
quan afirma: “Jo quedava sol a<br />
la coral amb les nenes”.<br />
Actualment el fill d’en Joan i la Rosa<br />
estudia quart <strong>de</strong> primària. A la seva<br />
classe hi ha <strong>de</strong>u alumnes, la majoria<br />
<strong>de</strong>ls quals són <strong>de</strong> Barcelona i <strong>de</strong> poblacions<br />
properes a Montserrat, com<br />
ara Esparreguera i Manresa. Té cinc<br />
mestres -tres dones i dos homes-,<br />
cap <strong>de</strong>ls quals no és monjo benedictí,<br />
i dues educadores. Reconeix que li va<br />
costar integrar-se, “com a tothom”, a<br />
una escola on “hi ha més exigència i<br />
més hores d’estudi”. Però les dificultats<br />
d’adaptació ja han quedat enrere<br />
i ara hom constata que l’escola montserratina<br />
ha es<strong>de</strong>vingut la segona llar<br />
d’en Daniel. “M’agrada Montserrat”,<br />
afirma, sobretot “sentir cantar els<br />
escolans” i les muntanyes, la forma<br />
<strong>de</strong> les quals és “diferent <strong>de</strong> totes les<br />
altres <strong>de</strong>l món”.<br />
L’escola d’en Daniel està molt ben<br />
equipada: té biblioteca, sala d’informàtica,<br />
pati, un poliesportiu cobert,<br />
sala d’actes i molts jocs, “inclosa la<br />
Play”. Admet que la televisió no els<br />
la <strong>de</strong>ixen mirar, “tret <strong>de</strong>ls partits <strong>de</strong>l<br />
Barça” (a la sala d’actes). Fan excursions<br />
i colònies (“a l’estiu, a Manresa”)<br />
i <strong>de</strong>diquen moltes hores al llenguatge<br />
musical i al domini <strong>de</strong> dos instruments,<br />
el violí i el piano, el primer<br />
<strong>de</strong>ls quals li resulta més difícil.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Entrevista<br />
/ Daniel Folqué<br />
En Daniel roman a Montserrat <strong><strong>de</strong>s</strong><br />
<strong>de</strong>l diumenge al vespre fins al divendres<br />
a la tarda, en què els seus pares<br />
el van a buscar. Però aquest horari es<br />
modificarà a partir <strong>de</strong>l 19 d’agost <strong>de</strong><br />
2007, “quan m’imposin la sotana i el<br />
roquet” i en Daniel s’incorpori plenament<br />
a l’escolania. “Em <strong>fa</strong> il·lusió”,<br />
diu en referir-se a la imposició <strong>de</strong> les<br />
vestidures litúrgiques, i afegeix. “És<br />
com un senyal que ja pots cantar”. I<br />
als ulls d’aquest noi que té la sort <strong>de</strong><br />
formar-se a redós <strong>de</strong> la Moreneta hi<br />
brillen unes espurnes d’innocència i<br />
joia.<br />
Si tot va bé, en Daniel estudiarà a l’escola<br />
<strong>de</strong> l’escolania fins a 2n d’ESO, tot<br />
i que els pares i els religiosos estan<br />
estudiant la possibilitat d’allargar la<br />
vinculació <strong>de</strong>ls alumnes a l’escolania<br />
fins a 4t d’ESO.<br />
/17
EN<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Entrevista<br />
/ Vicky Castel<br />
Vicky Castel, set <strong>anys</strong><br />
al capdavant <strong>de</strong> l’AMPA<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
TRETZE ANYS<br />
A L’ESCOLA<br />
Vicky Castel Bagres va néixer a<br />
Fuente Palmera (Còrdova) el 24<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 1964, any <strong>de</strong> fundació<br />
<strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>. Casada<br />
amb <strong>Sant</strong>i Bermú<strong>de</strong>z, tècnic<br />
en automatismes, és mare<br />
<strong>de</strong> dos fills, l’Adrián (16 <strong>anys</strong>) i<br />
la Marta (12). Té la diplomatura<br />
<strong>de</strong> professora d’EGB, per bé<br />
que no exerceix com a mestra.<br />
Les seves afeccions són l’esport,<br />
la música i el muntanyisme,<br />
i li agrada molt compartir<br />
activitats amb els membres <strong>de</strong><br />
la <strong>fa</strong>mília i els seus amics.<br />
Es va incorporar al nostre centre<br />
l’any 1994, “quan el meu fill<br />
va entrar a P-3 amb el número<br />
50 <strong>de</strong> la llista”. Un cop presa la<br />
<strong>de</strong>cisió que els seus fills estudiessin<br />
al poble on creixerien, “el<br />
<strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> era la millor<br />
opció que els podíem oferir”.<br />
<strong>Els</strong> <strong>anys</strong> s’han encarregat<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar-li que ella i el seu<br />
marit no es van equivocar, per<br />
tal com ha constatat que l’escola<br />
que ara <strong>de</strong>ixa ha aconseguit<br />
“un equilibri entre una educació<br />
mo<strong>de</strong>rna basada en les<br />
noves teories educatives i una<br />
educació que manté i té cura<br />
<strong>de</strong> les tradicions que formen<br />
part <strong>de</strong> la nostra i<strong>de</strong>ntitat”. I<br />
conclou: “Veure els fills feliços<br />
i motivats ens ha fet més fàcil<br />
la tasca com a pares”.<br />
18/<br />
Després <strong>de</strong> set <strong>anys</strong> <strong>de</strong> servei <strong><strong>de</strong>s</strong>interessat al capdavant<br />
<strong>de</strong> la Junta <strong>de</strong> l’AMPA, Vicky Castel Bagres diu adéu a<br />
la nostra escola amb la satis<strong>fa</strong>cció <strong>de</strong> qui ha contribuït a<br />
consolidar el projecte educatiu d’un centre que “ha estat<br />
un referent no solament per als nostres fills, sinó també<br />
per a nosaltres”. Entenem que la generositat <strong>de</strong> la Vicky<br />
mereix el reconeixement <strong>de</strong> tota la comunitat educativa.<br />
La Vicky recorda que es va fer càrrec<br />
<strong>de</strong> la presidència <strong>de</strong> l’Associació <strong>de</strong><br />
Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) en<br />
començar el curs 2000-01, perquè el<br />
presi<strong>de</strong>nt d’aleshores “va haver <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>ixar el càrrec per raons personals”.<br />
La presidència <strong>de</strong> l’AMPA va propiciar<br />
el seu pas a la Junta <strong>de</strong> l’ACPF, <strong>de</strong><br />
la qual encara forma part. A l’hora <strong>de</strong><br />
fer una valoració d’aquests set <strong>anys</strong><br />
no vol fixar-se en el “com ho he fet”,<br />
sinó en la constància i en el treball<br />
que s’ha dut a terme <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> la Junta<br />
que ha presidit. Li vénen a la memòria<br />
molts moments feliços, però<br />
“veure un diumenge al matí que el<br />
pati <strong>de</strong> l’escola era el punt <strong>de</strong> trobada<br />
per a moltes <strong>fa</strong>mílies, a més <strong>de</strong> molta<br />
responsabilitat, em produïa molta<br />
satis<strong>fa</strong>cció”.<br />
A la Vicky no li ha estat sempre fàcil<br />
compaginar la vida <strong>fa</strong>miliar i la<br />
<strong>de</strong>dicació a l’AMPA. Ho ha pogut fer<br />
perquè no treballa fora <strong>de</strong> casa, però<br />
principalment perquè ha comptat<br />
amb “la comprensió <strong>de</strong>l meu marit<br />
i <strong>de</strong>ls meus fills”. Se’n va tranquil·la<br />
perquè a la Junta no es produeix cap<br />
buit <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r. “Em substituirà la Yolanda<br />
Rosique, mare <strong>de</strong> dues alumnes<br />
<strong>de</strong> la nostra escola, un relleu que “jo<br />
no he hagut <strong>de</strong> buscar, perquè qualsevol<br />
<strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> l’AMPA -que<br />
“formen un grup humà sòlid”- podia<br />
ocupar-ne la presidència”. Reconeix<br />
que “la Yolanda ha estat molt valenta<br />
i té el meu suport i el <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong><br />
components <strong>de</strong> la Junta (veure foto<br />
adjunta)”.<br />
Des <strong>de</strong> les pàgines <strong>de</strong> la nostra publicació,<br />
la mare <strong>de</strong> l’Adrián i la Marta<br />
vol “agrair a tota la comunitat educativa<br />
el fet d’haver format part <strong>de</strong>l<br />
projecte educatiu <strong>de</strong> l’escola en un<br />
context en què el compromís ha estat<br />
sempre present”. I és que el seu<br />
càrrec li ha permès conèixer moltes<br />
persones, dintre i fora <strong>de</strong> l’escola,<br />
relaciona<strong><strong>de</strong>s</strong> d’una manera o altra<br />
amb l’educació, que “m’han ajudat<br />
a créixer com a persona”. I un últim<br />
missatge: “Us animo a formar part<br />
<strong>de</strong> l’AMPA o <strong>de</strong> les diferents comissions<br />
<strong>de</strong> la Junta <strong>de</strong> l’ACPF. No us ho<br />
penseu, hi sortireu guanyant”.
CL<br />
Mostrari <strong>de</strong><br />
treballs premiats<br />
Tal com ja s’havia anunciat, la revista Nosaltres inicia la<br />
publicació <strong>de</strong>ls treballs premiats en el 1r Concurs Literari<br />
<strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>, convocat el mes <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2007 i<br />
conclòs el dia 26 d’abril, amb motiu <strong>de</strong> l’acte <strong>de</strong> lliurament<br />
<strong>de</strong> premis.<br />
QUINA ANIMALADA!!!<br />
El senyor coala<br />
juga amb una pala blava.<br />
El senyor mussol<br />
va a fer un volt tot sol.<br />
Avui he vist unes guineus<br />
que no tenien peus.<br />
Jo conec un cargol<br />
que es diu Pol.<br />
La gira<strong>fa</strong> Paulina<br />
juga amb una nina.<br />
El senyor gat<br />
s’ha pelat com el ratpenat.<br />
La senyora gallina<br />
té la pell molt fina.<br />
Avui la senyora foca<br />
s’ha menjat la coca.<br />
El cavall <strong>de</strong> l’estable<br />
és molt amable.<br />
I per acabar,<br />
un bon <strong>Sant</strong> Jordi<br />
us vull <strong><strong>de</strong>s</strong>itjar.<br />
MARC ALEGRE CASANOVA<br />
( finalista <strong>de</strong>l cicle inicial)<br />
POEMES<br />
Papallona, papallona,<br />
ets plena <strong>de</strong> colors.<br />
Papallona, papallona,<br />
ets la més bonica <strong>de</strong>l món.<br />
Ratolí, ratolí, trapella.<br />
Ratolí, ratolí,<br />
que t’amagues als coixins.<br />
Arbre <strong>de</strong>l meu jardí,<br />
tu ets el més florit.<br />
Les ones se’n vénen,<br />
les ones se’n van.<br />
S’emporten el que volen<br />
i fins i tot un gegant.<br />
Sol, ets tan lluminós<br />
que pots il·luminar tot el món.<br />
El foc crema <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò<br />
i si t’hi acostes molt<br />
et salta una espurna.<br />
Herba,<br />
ets molt fina i verda.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Concurs literari<br />
/ Il·lustracions: Judit Lloret<br />
i Sheila Martín, 6è A<br />
<strong>Els</strong> nens i nenes són trapelles,<br />
però si els necessites t’aju<strong>de</strong>n.<br />
<strong>Els</strong> gronxadors van amunt i avall.<br />
Si en saps molt, vas cap amunt,<br />
i si en saps poc vas cap avall.<br />
<strong>Els</strong> rossinyols refilen i refilen<br />
i si no en saben prou practiquen.<br />
<strong>Els</strong> ciclistes ro<strong>de</strong>n i ro<strong>de</strong>n<br />
i si se’ls acaba la benzina,<br />
posen gasolina.<br />
Les pastanagues<br />
neixen cap avall,<br />
i si t’equivoques no creixeran.<br />
I <strong><strong>de</strong>s</strong>prés <strong>de</strong> tant pensar,<br />
me’n vaig a casa a <strong><strong>de</strong>s</strong>cansar.<br />
MAR BOSCH CASTELLS<br />
(guanyadora <strong>de</strong>l cicle inicial)<br />
/19
LA COLLA<br />
En Tanet, el més espavilat,<br />
una <strong>de</strong> grossa n’ha pensat<br />
i creador <strong>de</strong>l zoo ha estat.<br />
La Mariona, com a bona pintora,<br />
<strong>de</strong>ls cartells <strong>de</strong>l zoo n’és l’autora,<br />
i <strong>de</strong>ls dibuixants n’és la directora.<br />
El seu germà, en Cigró,<br />
tot ell rodó,<br />
és el millor ajudant d’en Fleming,<br />
l’inventor,<br />
i gàbies crearen per a un animaló.<br />
En Pitus és la raó <strong>de</strong> tot plegat,<br />
puix molt malalt s’ha posat<br />
i els diners guanyats li han donat.<br />
ALBA PUGA CREUS<br />
( finalista <strong>de</strong>l cicle mitjà)<br />
20/<br />
LA COLLA D’EN TANET<br />
En Tanet, que sempre va net,<br />
ha tingut una pensada genial:<br />
fer un zoo al solar<br />
per a Pitus, que està malalt.<br />
En Fleming, un gran inventor,<br />
les gàbies ha i<strong>de</strong>at<br />
i molt content s’ha quedat,<br />
perquè fer gàbies és el millor.<br />
Cigró, Cigronet,<br />
ja tens onze anyets,<br />
i no pots aga<strong>fa</strong>r cap potet<br />
perquè ets molt rodonet i baixet.<br />
Manelitus, per què sempre<br />
vas pengim-penjam?<br />
Amb la samarreta enfora <strong>de</strong>ls pantalons,<br />
i sempre valent com Tarzan.<br />
MÒNICA PRATS AYMERICH<br />
(guanyadora <strong>de</strong>l cicle mitjà)<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Concurs literari
LA VIDA ESTÁ<br />
LLENA DE...<br />
La vida está llena<br />
<strong>de</strong> arrepentimientos.<br />
La gente apren<strong>de</strong>,<br />
la gente comprendre.<br />
La vida está llena <strong>de</strong> dolor.<br />
La gente sufre,<br />
la gente pa<strong>de</strong>ce.<br />
La vida está llena <strong>de</strong> amor.<br />
La gente ama,<br />
la gente sueña.<br />
Pasa <strong>de</strong> todo en la vida.<br />
Se acaba,<br />
los sueños se vuelven pesadillas,<br />
los amores, enemigos.<br />
Pero si la gente aprendre<br />
<strong>de</strong> sus errores,<br />
¿por qué no se apren<strong>de</strong> a compartir<br />
una vida junto a ti?<br />
Pero dar una oportunidad<br />
es apren<strong>de</strong>r a vivir,<br />
saber vivir,<br />
es saber valorar.<br />
La capacidad <strong>de</strong> olvidar<br />
es apren<strong>de</strong>r a querer,<br />
y la capacidad <strong>de</strong> querer<br />
es apren<strong>de</strong>r a olvidar.<br />
Querer es difícil<br />
cuando es <strong>de</strong> verdad;<br />
el querer verda<strong>de</strong>ro<br />
nunca se pue<strong>de</strong> olvidar.<br />
KAREN CALZADA VICO<br />
( finalista <strong>de</strong>l cicle superior)<br />
MIRANT PER<br />
LA FINESTRA<br />
Mirant per la finestra,<br />
veig com plou tranquil·lament.<br />
L’ocell <strong>de</strong> la teulada<br />
s’aixopluga <strong>de</strong>l mal temps.<br />
L’ocellet, tímidament,<br />
fent saltets se’m va acostant;<br />
al bec duu un present,<br />
una flor <strong>de</strong> color blanc.<br />
Mirant per la finestra,<br />
el cel <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> plorar,<br />
i amb gràcia l’ocellet<br />
ja comença a refilar.<br />
Ja torna a sortir el sol.<br />
Ja surt l’arc <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Martí.<br />
Sota, un camp ple <strong>de</strong> flors<br />
que ara s’acaben d’obrir.<br />
Mirant per la finestra,<br />
veig el sol dir: “Bona nit!”<br />
Ja només veig un reflex,<br />
Ja només em veig a mi.<br />
CARLA BARCELÓ SÀBAT<br />
(guanyadora <strong>de</strong>l cicle superior)<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Concurs literari<br />
VERGE DE<br />
MONTSERRAT<br />
Ets la mare que tots voldríem,<br />
sempre escoltes i somrius.<br />
Senzillesa, teva bellesa.<br />
Morena <strong>de</strong> cara i semblança humil.<br />
Patrona ets <strong>de</strong> Barcelona.<br />
La teva estada, en un gran monestir.<br />
Reina ets <strong>de</strong> totes les roses<br />
que per tu neixen el mes d’abril.<br />
Mai no <strong>de</strong>ixis, mare nostra,<br />
<strong>de</strong> consolar els teus fills.<br />
Tu, que eixugues tantes llàgrimes<br />
i <strong>fa</strong>s veure-ho tot més senzill.<br />
Ajuda’ns a estimar-nos,<br />
a seguir el nostre <strong><strong>de</strong>s</strong>tí.<br />
Si tu estàs vora nostre,<br />
res no ens <strong>fa</strong>rà <strong>de</strong><strong>fa</strong>llir.<br />
Fes teva aquesta escola,<br />
que t’estima sens fi.<br />
Acull-nos a tots nosaltres<br />
amb la teva sempre presència,<br />
per portar-ho tot a bon fi.<br />
ASSUMPCIÓ SIMON BISCARRI<br />
( finalista <strong>de</strong>l grup d’adults)<br />
/21
AVUI DONO GRÀCIES<br />
Avui dono gràcies...<br />
A la terra i les estrelles, gràcies a les<br />
quals visc amb els peus a terra i la mirada<br />
a l’infinit.<br />
Al mar, que m’ensenya que, a major<br />
humilitat, major gran<strong><strong>de</strong>s</strong>a.<br />
Al sol, ja que la seva llum dóna color a la<br />
meva vida, exactament amb les tonalitats<br />
que jo <strong><strong>de</strong>s</strong>itjo.<br />
A l’ànima, protectora <strong>de</strong> la meva essència.<br />
Als meus pares, per donar-me el cos<br />
en el qual s’allotja.<br />
A la paraula, a través <strong>de</strong> la qual em<br />
construeixo.<br />
Al silenci, lloc on ens trobem.<br />
Als sentits, puix pel que em mostren,<br />
jo estimo.<br />
Als qui vaig estimar, per a ells vaig<br />
aprendre a fer-ho més i millor.<br />
A la tristesa i a l’alegria, nit i dia en<br />
la meva vida.<br />
A la tendresa, que escullo com a idioma.<br />
Al somriure, quan acu<strong>de</strong>ix per adornar<br />
el meu rostre.<br />
Als meus fills, sempre foc encès en la<br />
nit freda.<br />
Als meus amics, comp<strong>anys</strong> <strong>de</strong> viatge.<br />
A la vida, per acollir-me any rere any.<br />
Al meu Déu, que m’ho dóna tot.<br />
PILAR PERDIGUERO ELÍAS<br />
(guanyadora <strong>de</strong>l grup d’adults)<br />
22/<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Concurs literari<br />
VIATGE A L’ILLA PERDUDA<br />
Aquesta és la història d’una <strong>fa</strong>mília formada per un pare, una mare i els<br />
seus tres fills: Nil, Martí i Jana. Eren les vacances d’estiu i havien <strong>de</strong>cidit<br />
fer un viatge a una illa tropical. Van preparar les maletes i van anar cap<br />
al port. En arribar van <strong><strong>de</strong>s</strong>cobrir que el seu vaixell era molt petit. Només<br />
hi havia lloc per a ells i per a la tripulació: en total,vuit persones. Van<br />
quedar una mica parats, però van pujar al vaixell. El capità va or<strong>de</strong>nar<br />
la sortida cap al mar. Durant unes hores el viatge va ser tranquil. El Nil,<br />
i el Martí jugaven amb les seves joguines, la Jana prenia el sol i els pares<br />
jugaven a cartes.<br />
De cop i volta, el cel es va enfosquir i l’aigua <strong>de</strong>l mar va començar a<br />
moure’s. El vaixell es movia d’un cantó a l’altre i les persones no podien<br />
estar dretes. En Ni i el Martí es van espantar molt en veure les ona<strong><strong>de</strong>s</strong><br />
tan altes que es formaven. Fins i tot una va passar per damunt <strong>de</strong>l vaixell<br />
i els va mullar a tots. El capità intentava calmar la <strong>fa</strong>mília:<br />
-No patiu, això passarà ràpidament, serà una tempesta d’estiu. Mireu<br />
el cel, més enllà ja és d’un color blau ben bonic.<br />
Però passava l’estona i tot continuava igual, cada cop més ona<strong><strong>de</strong>s</strong> i<br />
cada cop el cel més negre. Tota la <strong>fa</strong>mília es va tancar en una cabina. A<br />
coberta, la tripulació intentava controlar el vaixell, però era impossible.<br />
El timó no feia cas <strong>de</strong> les mans <strong>de</strong>l capità. De cop es va sentir un soroll<br />
molt fort i tota la <strong>fa</strong>mília va pujar a veure què passava. Van quedar tots<br />
amb la boca oberta. El vaixell estava encallat a la sorra <strong>de</strong> la platja. El<br />
sol brillava com mai no havia brillat i el cel era blau. Tots van baixar <strong>de</strong>l<br />
vaixell. La Jana va preguntar:<br />
-Hem arribat a la nostra illa?<br />
-No sembla la mateixa illa que vam veure a les fotos –va dir el Martí.<br />
-Tens tota la raó –li va contestar el capità.<br />
I era veritat, havien anar a parar a una illa <strong><strong>de</strong>s</strong>erta. Van aga<strong>fa</strong>r tot el<br />
necessari en unes motxilles, i en fila índia van caminar cap a l’interior<br />
<strong>de</strong> l’illa.<br />
Van estar explorant tots els racons sense trobar cap persona. Quan es<br />
va fer <strong>de</strong> nit, van tornar al vaixell, però van veure que el vaixell estava<br />
<strong><strong>de</strong>s</strong>trossat. El vent l’havia portat contra les roques i ara tot eren fustes<br />
escampa<strong><strong>de</strong>s</strong>. Llavors van tornar cap a l’interior <strong>de</strong> l’illa i amb pedres,<br />
fustes i fulles van construir una cova. Per menjar tenien el que havien<br />
aga<strong>fa</strong>t <strong>de</strong>l vaixell, però quan es va acabar van haver <strong>de</strong> buscar per l’illa.<br />
El Nil s’ho passava molt bé pujant a les palmeres per aga<strong>fa</strong>r coses. El<br />
Martí va aprendre a caçar tota classe d’animals i la Jana i la mare els<br />
preparaven per menjar-se’ls. El capità i els seus mariners anaven construint<br />
una barca per po<strong>de</strong>r sortir <strong>de</strong> l’illa. Així van passar uns quants<br />
<strong>anys</strong>, però finalment un dia van fer una foguera molt gran i un vaixell<br />
que passava per allà va veure el fum i els va trobar a tots. Per fi van po<strong>de</strong>r<br />
tornar a casa, però trigarien molt a tornar a pujar a un vaixell.<br />
Vet aquí un gat, vet aquí un gos,<br />
aquest conte ja s’ha fos.<br />
JAUME RIBERA NOYA<br />
( finalista <strong>de</strong>l cicle inicial)
CG<br />
Un binomi <strong>fa</strong>ntàstic<br />
Les últimes setmanes <strong>de</strong><br />
curs han estat marca<strong><strong>de</strong>s</strong><br />
per l’expectació que sempre<br />
creen les colònies i la màgia<br />
<strong>de</strong>ls contes, omnipresents a<br />
l’etapa in<strong>fa</strong>ntil. Un binomi<br />
<strong>fa</strong>ntàstic, com diria el gran<br />
mestre i escriptor Gianni<br />
Rodari.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
COLÒNIES VOL DIR<br />
SORPRESA<br />
Les mestres d’educació in<strong>fa</strong>ntil han<br />
tingut cura <strong>de</strong> crear, com només<br />
elles saben fer, l’ambient d’expectació<br />
que prece<strong>de</strong>ix els dies <strong>de</strong> colònies,<br />
que han conegut la llum única<br />
<strong>de</strong>ls mesos <strong>de</strong> maig i juny i que<br />
s’han <strong><strong>de</strong>s</strong>envolupat d’acord amb el<br />
calendari que les <strong>fa</strong>mílies coneixien<br />
<strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> començament <strong>de</strong> curs:<br />
* P-3: 24 i <strong>25</strong> <strong>de</strong> maig<br />
La Conreria (Maresme)<br />
* P-4: 7 i 8 <strong>de</strong> juny<br />
Calafell (Baix Penedès)<br />
* P-5: 14 i 15 <strong>de</strong> juny<br />
Talamanca (Bages)<br />
MARTA CARRIÓN<br />
Marta Carrión Lombarte forma<br />
part <strong>de</strong> l’equip <strong>de</strong> mestres <strong>de</strong> l’etapa<br />
in<strong>fa</strong>ntil <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong>l mes d’octubre <strong>de</strong><br />
2006. Filla <strong>de</strong> Joana i Joan Miquel<br />
-expresi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’AMPA <strong>de</strong>l nostre<br />
centre-, va néixer a <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> <strong>de</strong>ls<br />
Horts el dia 7 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 1984. Té<br />
una germana, la Núria Anna, que<br />
és quatre <strong>anys</strong> més petita que ella.<br />
L’una i l’altra són exalumnes <strong>de</strong>l<br />
nostre centre, <strong>de</strong>l qual guar<strong>de</strong>n molt<br />
bons records. Tan bons que “sempre<br />
he pensat que si un dia tinc fills els<br />
PINOTXO VISITA P-3<br />
D’un temps ençà, els conillets i les marietes han gaudit d’allò més amb<br />
les aventures <strong>de</strong>l popular Pinotxo, l’autèntic (no el <strong>de</strong> la pel·lícula <strong>de</strong> Walt<br />
Disney), que, com és sabut, creà l’escriptor italià Carlo Collodi. Per fer viure<br />
als seus alumnes les peripècies <strong>de</strong> l’incansable i trapella ninot <strong>de</strong> fusta sortit<br />
<strong>de</strong> les mans d’en Gepetto, la Carme i la Cecília, tutores <strong>de</strong> P-3, han utilitzat<br />
tots els recursos que se’ls han acudit, com aquell dia en què a les aules <strong>de</strong><br />
P-3 va aparèixer el vestit <strong>de</strong>l ninot (vegeu foto adjunta). Ens consta que alguns<br />
in<strong>fa</strong>nts escoltaven amb tant d’interès el capítol diari d’en Pinotxo que<br />
<strong><strong>de</strong>s</strong>prés eren capaços <strong>de</strong> repetir-lo amb una exactitud sorprenent. El llibre<br />
que les mestres han fet servir, bastant fi<strong>de</strong>l a l’original, és <strong>de</strong> l’editorial Tei-<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Carrer <strong>de</strong>ls Gegants<br />
portaré al <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>”. Té<br />
la diplomatura <strong>de</strong> logopèdia <strong>de</strong> la<br />
Universitat Autònoma (2005) i actualment<br />
<strong>fa</strong> el segon curs <strong>de</strong> magisteri,<br />
especialitat d’educació especial.<br />
El títol <strong>de</strong> monitora d’esplai que va<br />
obtenir a la Fundació Pere Tarrés li<br />
permet, cada dissabte, col·laborar<br />
amb l’Esplai Flor <strong>de</strong> Neu. Li agrada<br />
escoltar música i estar amb la <strong>fa</strong>mília<br />
i els amics.<br />
Recorda amb especial emoció el<br />
dia <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 2006 en<br />
què, animada per la seva companya<br />
i amiga Marina Pastor, va venir a<br />
portar el currículum a la Teresa Tuset.<br />
“El vaig presentar al matí i a la<br />
tarda ja em trucaven per dir-me que<br />
tenia feina”.<br />
Les <strong>de</strong>u hores setmanals que <strong>fa</strong><br />
al nostre centre les reparteix entre<br />
la logopèdia, la informàtica (P-4 i<br />
P-5), la religió i el reforç (P-5). Està<br />
molt contenta <strong>de</strong> la feina que <strong>fa</strong> i<br />
<strong>de</strong>l tracte que rep. “Em sento com a<br />
casa, assegura, m’han ajudat molt”.<br />
La seva felicitat la porta escrita<br />
a la cara. <strong>Els</strong> seus projectes més<br />
immediats són acabar els estudis i<br />
continuar treballant a la nostra escola,<br />
on, el curs vinent, podrà fer les<br />
pràctiques <strong>de</strong> magisteri.<br />
/23
24/<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Carrer <strong>de</strong>ls Gegants<br />
/ P4
/ Carrer <strong>de</strong>ls Gegants<br />
/ P5<br />
/<strong>25</strong>
R<br />
VISITA DE L’ESCRIPTOR<br />
SEBASTIÀ SORRIBAS<br />
(17-11-06)<br />
Preparada per la Comissió <strong>de</strong> Biblioteca<br />
i tots els equips <strong>de</strong> mestres, la<br />
visita al nostre centre <strong>de</strong> l’escriptor<br />
Sebastià Sorribas i Roig (Barcelona,<br />
1928) va ser el punt d’arrencada <strong>de</strong><br />
l’Any Sorribas. L’autor va tenir una<br />
trobada amb cadascun <strong>de</strong>ls cicles<br />
educatius, i al “submarí” va <strong><strong>de</strong>s</strong>cobrir<br />
la placa <strong>de</strong>l teatre que <strong><strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong>l<br />
17 <strong>de</strong> novembre passat porta el seu<br />
nom.<br />
CONCURS LITERARI<br />
I DE MANUALITATS<br />
(2n trimestre)<br />
Va ser la condició que l’editorial La<br />
Galera va posar per a po<strong>de</strong>r assistir a<br />
la cloenda oficial <strong>de</strong> l’Any Sorribas al<br />
Zoo <strong>de</strong> Barcelona (22-05-07): que els<br />
alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà participessin<br />
en dos concursos, un <strong>de</strong> literari i un<br />
altre <strong>de</strong> manualitats. El primer consistia<br />
a escriure un text que tingués<br />
com a tema la <strong>de</strong>fensa d’una causa<br />
solidària; el segon, a confegir porquets<br />
i tortugues amb material reciclable<br />
i pintures.<br />
26/<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Reportatge<br />
/ L’Any Sorribas<br />
L’Any Sorribas<br />
<strong>de</strong>ixa un bon<br />
record<br />
En aquest breu reportatge fem memòria <strong>de</strong> les nombroses<br />
activitats amb què la nostra escola ha commemorat els<br />
40 <strong>anys</strong> <strong>de</strong> la publicació <strong>de</strong> la novel·la El zoo d’en Pitus.<br />
L’anomenat Any Sorribas ha <strong>de</strong>ixat un excel·lent record<br />
en el si <strong>de</strong> la comunitat educativa, especialment entre els<br />
mestres i els alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà.<br />
Un moment <strong>de</strong> l’actuació <strong>de</strong>l cicle mitjà<br />
en els XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong>.<br />
SESSIÓ D’ANIMACIÓ<br />
LECTORA (19-02-07)<br />
Va tenir lloc a la biblioteca Ramon<br />
Folch, i estava pensada per als alumnes<br />
<strong>de</strong>l cicle mitjà. A través <strong>de</strong> diverses<br />
activitats força engrescadores,<br />
un animador <strong>de</strong> l’editorial La Galera<br />
va aconseguir que els nois i noies<br />
s’endinsessin en la novel·la més coneguda<br />
d’en Sorribas per camins tan<br />
<strong><strong>de</strong>s</strong>coneguts com innovadors.<br />
XXV JOCS FLORALS<br />
(23-04-07)<br />
Tal com expliquem en un altre apartat<br />
d’aquesta revista, les composicions<br />
poètiques <strong>de</strong>ls XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong><br />
<strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> van girar entorn<br />
<strong>de</strong> l’escriptor barceloní i la seva<br />
novel·la més coneguda.<br />
1r CONCURS LITERARI<br />
COL·LEGI SANT VICENÇ<br />
(març / abril <strong>de</strong> 2007)<br />
Novament hem <strong>de</strong> referir-nos als<br />
alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà. Aquesta vegada<br />
per recordar que tots els nois i<br />
noies <strong>de</strong> 3r i 4t van participar en el 1r<br />
concurs literari <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />
amb contes i poemes relacionats<br />
amb El zoo d’en Pitus.<br />
GIMCANA AL ZOO DE<br />
BARCELONA (22-05-07)<br />
El popular Zoo <strong>de</strong> la Barcelona va ser<br />
l’escenari idoni d’una trobada d’escoles<br />
que, com la nostra, s’havien<br />
adherit a l’Any Sorribas. <strong>Els</strong> alumnes<br />
<strong>de</strong>l cicle mitjà s’ho van passar molt<br />
bé participant en una gimcana que<br />
els va permetre conèixer la vida i els<br />
costums d’alguns animals.<br />
ESTRENA TEATRAL<br />
(31-05-07)<br />
Representada pels alumnes <strong>de</strong>l cicle<br />
mitjà els dies 31 <strong>de</strong> maig i 1 <strong>de</strong> juny,<br />
la versió teatral <strong>de</strong> El zoo d’en Pitus,<br />
va ser un <strong>de</strong>ls moments culminants<br />
i més emotius <strong>de</strong> l’Any Sorribas. Tal<br />
com expliquem en una altra secció<br />
d’aquesta publicació, l’obra va merèixer<br />
molts elogis.<br />
ACTE DE CLOENDA A LA<br />
BIBLIOTECA (14-06-07)<br />
L’últim acte <strong>de</strong> l’Any Sorribas tindrà<br />
lloc a la biblioteca Ramon Folch a<br />
partir <strong>de</strong> les 17.15 h <strong>de</strong>l proper 14 <strong>de</strong><br />
juny. Consistirà en una presentació<br />
<strong>de</strong> fotografies <strong>de</strong> l’estrena teatral i en<br />
la repetició d’alguns fragments <strong>de</strong><br />
l’obra.
EN<br />
Amb aquests jocs fem memòria d’una joiosa celebració:<br />
el trentè aniversari <strong>de</strong> la revista Nosaltres (1977-2007).<br />
Entreteniments<br />
per a un aniversari<br />
3 6 9<br />
1 7 5 3 8 4 6<br />
9 4<br />
4 1 5 9 3<br />
8 7 1 3 6<br />
5 3 2<br />
2 1 5 8<br />
6 2 8 7 3 4<br />
8 4 9 5<br />
Si, un cop acabat el sudoku, canvies tots<br />
els nombres <strong>de</strong> la primera columna per<br />
lletres, et sortirà un nom molt estimat<br />
pel <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>.<br />
1 = O<br />
2 = A<br />
3 = T<br />
4 = N<br />
5 = R<br />
6 = S<br />
7 = S<br />
8 = L<br />
9 = E<br />
I B A H V<br />
R M E K U<br />
L X Q D R<br />
O T N S W<br />
E Y Z C T<br />
1 2<br />
3 4<br />
Comença per la lletra Q i salta<br />
com el cavall d’escacs. Si reculls<br />
totes les lletres que trepitgis,<br />
<strong><strong>de</strong>s</strong>cobriràs el nom d’una veterana<br />
secció <strong>de</strong> la revista “Nosaltres”.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Entreteniments<br />
Fixa-t’hi bé.<br />
Aquí hi ha<br />
dues porta<strong><strong>de</strong>s</strong><br />
verta<strong>de</strong>res i<br />
dues <strong>de</strong> <strong>fa</strong>lses.<br />
Saps trobar-les?<br />
Estimada revista “Nosaltres”,<br />
centenars <strong>de</strong> nens i nenes et diuen:<br />
1977<br />
1978<br />
1979<br />
1980<br />
1981<br />
1982<br />
1983<br />
1984<br />
1985<br />
1986<br />
X<br />
1987<br />
1988<br />
1989<br />
1990<br />
1991<br />
1992<br />
1993<br />
1994<br />
1995<br />
1996<br />
1997<br />
1998<br />
1999<br />
2000<br />
2001<br />
2002<br />
2003<br />
2004<br />
2005<br />
2006<br />
2007<br />
/27
6è<br />
Se’n van contents<br />
i agraïts<br />
Han passat els <strong>anys</strong> <strong>de</strong> la in<strong>fa</strong>ntesa a la nostra escola.<br />
Ara ja són preadolescents i han <strong>de</strong> canviar <strong>de</strong> centre,<br />
per bé que molts d’ells preferirien continuar estudiant<br />
al <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>. L’estada a Port Aventura i la<br />
festa <strong>de</strong> comiat <strong>de</strong>l dia 20 <strong>de</strong> juny seran els últims<br />
actes que celebraran junts, probablement amb un<br />
punt d’emoció que no oblidaran mai.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
LES ÚLTIMES ACTIVITATS<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Durant els mesos <strong>de</strong> maig i juny, els<br />
nois i noies <strong>de</strong> 6è han participat plegats<br />
en diverses activitats que probablement<br />
no oblidaran mai:<br />
XXV <strong>Jocs</strong> <strong>Florals</strong><br />
23 d’abril.<br />
Recital poètic a la biblioteca<br />
Ramon Folch<br />
10 <strong>de</strong> maig.<br />
Visita al CES Salesians <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />
5 <strong>de</strong> juny.<br />
Colònies a Port Aventura<br />
11, 12 i 13 <strong>de</strong> juny.<br />
Eucaristia d’acció <strong>de</strong> gràcies a la<br />
parròquia <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong><br />
14 i 19 <strong>de</strong> juny.<br />
Festa <strong>de</strong> comiat<br />
20 <strong>de</strong> juny.<br />
28/<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
LES DADES<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Nois: 19<br />
Noies: 31<br />
Estudiaran ESO al CES Salesians<br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>: 47<br />
Estudiaran ESO a altres escoles: 3<br />
Han tingut germans al <strong>Col·legi</strong><br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>: 22<br />
Encara tenen germans al <strong>Col·legi</strong><br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>: 18<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ L’adéu <strong>de</strong> sisè<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
6è A<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
1. Arévalo García, Patricia<br />
2. Arévalo Sánchez, Marc<br />
3. Barceló Sàbat, Carla<br />
4. Bonilla Pahissa, Cristina<br />
5. Giménez Caballé, Marta<br />
6. Hortigosa Lozano, Álex<br />
7. Jiménez Ruiz, Germán<br />
8. Llorens Ruiz, Albert<br />
9. Lloret Llorens, Judit<br />
10. Maquilón Perdiguero, Andrea<br />
11. Marín Aranda, Elena<br />
12. Márquez López, Claudia<br />
13. Martín Navarro, Sheila<br />
14. Mata De Casa<strong>de</strong>munt, Mª <strong>de</strong>l Mar<br />
15. Molinero Martos, Julia<br />
16. Montaño Carretero, Marc<br />
17. Pastor Costa, Judit<br />
18. Perals Melgar, Marina<br />
19. Prieto Moñarch, Maria<br />
20. Quintana López, Gerard<br />
21. Romero Sáez, Sandra<br />
22. Rubio Melgar, Elena<br />
23. Sola Aracil, Oriol<br />
24. Valls Aymerich, Arnau<br />
<strong>25</strong>. Vendrell Mèlich, Laia<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Tutor: Joaquim Pastor Font<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /
ELS RECORDS<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Hi ha coses d’aquesta escola que<br />
mai no oblidaré, com, per exemple,<br />
l’amistat <strong>de</strong>ls meus comp<strong>anys</strong> i<br />
companyes, que m’han acompanyat<br />
<strong><strong>de</strong>s</strong> que era petit. Tampoc no oblidaré<br />
mai els mestres que he tingut: en<br />
Lluís, la Mireia, el Joaquim, etc. Les<br />
activitats que m’han agradat més<br />
són les colònies, les excursions i les<br />
obres <strong>de</strong> teatre. I això és tot, però els<br />
records que m’emporto <strong>de</strong>l <strong>Col·legi</strong><br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> no els oblidaré mai.<br />
Marc Arévalo, 6è A<br />
A mi i als meus comp<strong>anys</strong> ens ha<br />
agradat molt la nostra estada al Collegi<br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong>. Des <strong>de</strong> petits ens<br />
ha acollit, i ara que som grans tenim<br />
molts records bonics: les colònies<br />
<strong>de</strong> “pirates”, les <strong>de</strong> la Sala, les <strong>de</strong>l<br />
Montseny, on no vam po<strong>de</strong>r fer res<br />
per culpa <strong>de</strong> la pluja... <strong>Els</strong> meus comp<strong>anys</strong><br />
i jo estem molt agraïts al Collegi<br />
<strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> i esperem que aquest<br />
agraïment perduri molts <strong>anys</strong>.<br />
David Folqué, 6è B<br />
Tots aquests <strong>anys</strong> al <strong>Col·legi</strong> <strong>Sant</strong><br />
<strong>Vicenç</strong> seran unes imatges que mai<br />
no podré esborrar <strong>de</strong> la meva memòria.<br />
Tots els mestres, tots els meus<br />
comp<strong>anys</strong> que han estat sempre al<br />
meu costat. Quan alguna cosa et costava,<br />
ells t’ho explicaven fins que ho<br />
entenies. Molta gent s’ha esforçat per<br />
aprendre i, encara que no ens agradi<br />
llevar-nos al matí, <strong><strong>de</strong>s</strong>prés al col·legi<br />
t’ho passes molt bé i aprens molt.<br />
Hem fet molts treballs <strong>de</strong> recerca i<br />
ens ha agradat molt buscar informació<br />
per comentar-la <strong><strong>de</strong>s</strong>prés davant<br />
<strong>de</strong>ls comp<strong>anys</strong>. M’han agradat molt,<br />
sobretot, les excursions i les colònies.<br />
Me’n recordo d’una vegada que<br />
una colla i jo ens vam perdre i algú<br />
va caure; sort que <strong><strong>de</strong>s</strong>prés vam trobar<br />
tota la classe. Quin espant! Jo no<br />
vull <strong>de</strong>ixar aquest col·legi ni els meus<br />
comp<strong>anys</strong> que no van als salesians,<br />
perquè no els veuré mai més.”<br />
Maria Prieto, 6è A<br />
<strong>Els</strong> records que m’emporto <strong>de</strong> l’escola<br />
són que tots els professors són molt<br />
simpàtics i els que <strong>fa</strong>n <strong>de</strong> suplents<br />
també. Tot ha estat molt bonic. A vega<strong><strong>de</strong>s</strong><br />
teníem exàmens, és l’únic que<br />
no m’agrada. Cada any fem una obra<br />
<strong>de</strong> teatre; a mi la que em va agradar<br />
més va ser la <strong>de</strong> 5è: Gaudir <strong>de</strong> Gaudí.<br />
També hem anat <strong>de</strong> colònies; em van<br />
agradar molt les <strong>de</strong>l Pou <strong>de</strong>l Glaç.<br />
Crec que està molt bé que els <strong>de</strong> 6è<br />
vagin a Port Aventura tres dies complets.<br />
Aïda Bausa, 6è B<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ L’adéu <strong>de</strong> sisè<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
6è B<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
1. Alves Preto, Paloma Cristina<br />
2. Arús González, Aaron<br />
3. Barreto Conesa, Gisela<br />
4. Bausa Férriz, Aïda<br />
5. Bermú<strong>de</strong>z Castel, Marta<br />
6. Canela Aymerich, Nil<br />
7. Cap<strong>de</strong>vila Jaramillo, Paula<br />
8. Caralt García, Jordi<br />
9. Cases Morante, Cristina<br />
10. Donisa Barceló, Júlia<br />
11. Esteve Pérez, Anna<br />
12. Estévez Martín, Daniel<br />
13. Ferrerias Álvarez, Álex<br />
14. Folqué García, David<br />
15. Font Tuset, Eric<br />
16. Gervilla Díaz, Gemma<br />
17. Gómez Diéguez, Marina<br />
18. Hernán<strong>de</strong>z Ayala, Alejandro<br />
19. López Gómez, Carla<br />
20. López Moyés, Robert<br />
21. Llopart Navarra, Anna<br />
22. Padró Campo, Marc<br />
23. Ruiz Andreu, Clàudia<br />
24. Siñol Pérez, Roger<br />
<strong>25</strong>. Via González, Marta<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Tutora: Paquita Velar<strong>de</strong> Pozo<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/29
R<br />
El teatre Sebastià Sorribas <strong>de</strong>l nostre centre va ser<br />
el lloc idoni per a l’estrena d’una adaptació teatral <strong>de</strong><br />
la conegudíssima novel·la El zoo d’en Pitus, molt ben<br />
representada pels alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà els dies 31<br />
<strong>de</strong> maig i 1 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2007.<br />
“El zoo d’en Pitus”,<br />
a l’escenari<br />
LA PREPARACIÓ<br />
Adaptar per al teatre la novel·la El zoo<br />
d’en Pitus no ha estat fàcil, i ha requerit<br />
un esforç semblant al que van haver<br />
<strong>de</strong> fer en Tanet i els <strong>de</strong> la colla per<br />
a muntar el zoo. L’obra, escrita per<br />
Joaquim Pastor, va arribar a les mans<br />
<strong>de</strong> Luis Oriol Castilla, coordinador<br />
<strong>de</strong>l cicle mitjà, a la darreria <strong>de</strong> novembre<br />
<strong>de</strong> 2006. Tot seguit se’n van<br />
fer còpies per a cada un <strong>de</strong>ls mestres<br />
<strong>de</strong>l cicle, que van expressar la seva<br />
opinió sobre l’obra i van suggerir la<br />
modificació d’alguns fragments. El<br />
següent pas va ser presentar-la als<br />
alumnes, explicar-los que es <strong>fa</strong>rien<br />
dos grups d’actors i <strong>de</strong>manar-los<br />
quines eren les seves preferències<br />
pel que <strong>fa</strong> als personatges. En un<br />
primer moment es va pensar que el<br />
mes d’abril seria una bona data per<br />
a l’estrena, però posteriorment es va<br />
<strong>de</strong>cidir fixar les dates <strong>de</strong>l 31 <strong>de</strong> maig<br />
i 1 <strong>de</strong> juny.<br />
30/<br />
ELS ASSAJOS<br />
<strong>Els</strong> primers assajos van coincidir<br />
pràcticament amb l’inici <strong>de</strong>l segon<br />
trimestre <strong>de</strong>l curs 2006-07. Aleshores<br />
s’assajava un cop per setmana, però<br />
el ritme <strong>de</strong> la preparació es va anar<br />
intensificant a mesura que passaven<br />
els dies i s’acostaven les dates <strong>de</strong><br />
l’estrena. Lina Ribas, tutora <strong>de</strong> 3r, va<br />
aga<strong>fa</strong>r les regnes <strong>de</strong> la direcció artística,<br />
ajudada, és clar, per la resta <strong>de</strong><br />
comp<strong>anys</strong>. Entre tots van ocupar-se<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>coració (1), <strong>de</strong> la presentació<br />
en PowerPoint i <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> <strong>de</strong>talls.<br />
Hom ha reconegut que la preparació<br />
<strong>de</strong> l’obra ha contribuït a cohesionar<br />
encara més l’equip <strong>de</strong> mestres <strong>de</strong>l cicle<br />
mitjà.<br />
(1) <strong>Els</strong> mestres van dissenyar els dos <strong>de</strong>corats més<br />
importants <strong>de</strong> l’obra: el solar <strong>de</strong>l barri barceloní<br />
convertit en zoo per la colla d’en Tanet i els boscos <strong>de</strong>l<br />
Brull -pintat sobre tela-, on transcorre el segon acte.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Reportatge<br />
/ El zoo d’en Pitus, a l’escenari<br />
LA MÚSICA<br />
Mireia Grao, tutora <strong>de</strong> 4t A, és l’autora<br />
<strong>de</strong> la lletra <strong>de</strong> les tres cançons que<br />
l’obra incorpora i coautora <strong>de</strong> la música,<br />
juntament amb Josep Ferrés,<br />
col·laborador musical <strong>de</strong> l’escola. <strong>Els</strong><br />
títols <strong>de</strong> les composicions són, per<br />
aquest ordre, La colla, La rata <strong>de</strong> claveguera<br />
i El zoo d’en Pitus s’ha acabat,<br />
amb què es clou l’obra i <strong>de</strong> la qual<br />
transcrivim la primera estro<strong>fa</strong>:<br />
El zoo d’en Pitus s’ha acabat,<br />
tot el barri està content.<br />
Un efecte compartit,<br />
amics per sempre, amics.<br />
Estarem tots junts al teu costat!
LES OPINIONS<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
“Ho han fet molt bé. El que més m’ha<br />
agradat...? Doncs les piruetes finals.”<br />
Francisco Vela<br />
“Molt bonica, l’obra; ho han fet molt<br />
bé. El que més m’ha agradat ha estat<br />
l’escena <strong>de</strong> la cacera.”<br />
Loli Reina<br />
“Jo també l’he trobada molt bonica.<br />
M’ha agradat l’actuació <strong>de</strong>ls nens, i<br />
també els vestits i els <strong>de</strong>corats.”<br />
Loli Cobo<br />
“M’ha semblat perfecta. Fer obres<br />
<strong>de</strong> teatre com aquesta contribueix<br />
a l’educació <strong>de</strong>ls nens. M’ha agradat<br />
molt l’últim quadre.”<br />
Ama<strong>de</strong>u Aymà<br />
“S’han sabut molt bé el paper. Destacaria<br />
el paper <strong>de</strong>l malalt, ho ha fet<br />
molt bé.”<br />
Guillem Gaínza<br />
“M’ha agradat tot. <strong>Els</strong> personatges ho<br />
han fet molt bé. Excel·lent! Són obres<br />
que porten un bon missatge <strong>de</strong> companyonia.”<br />
Maria Morral<br />
“És una obra molt ben representada<br />
pels alumnes <strong>de</strong>l cicle mitjà. Em va<br />
agradar molt tot el que <strong>fa</strong> referència<br />
a la música, el text, les cançons... <strong>Els</strong><br />
nens <strong>de</strong>l cicle inicial la van seguir<br />
amb molta atenció. Transmet els valors<br />
<strong>de</strong> l’amistat, l’ajuda i la solidaritat.<br />
Felicito tots els mestres i alumnes<br />
que hi han col·laborat.”<br />
Toni Prats<br />
Entrevistes: Marc Arévalo, Marc Montaño,<br />
Judit Pastor i Maria Prieto, 6è A<br />
L’Albert Esteve Pérez i el Daniel<br />
Bulete Aguado, els dos alumnes<br />
<strong>de</strong> tercer que representen el<br />
paper d’en Pitus, són, si més no<br />
aparentment, molt diferents. Davant<br />
<strong>de</strong>l redactor <strong>de</strong> “Nosaltres”,<br />
l’Albert resta quiet, serè, amb una<br />
mirada neta que les ulleres no po<strong>de</strong>n<br />
ocultar. Hom diria, si no conegués<br />
el repartiment, que és el<br />
Fleming <strong>de</strong> la colla d’en Tanet. El<br />
Daniel, en canvi, no para <strong>de</strong> moure’s,<br />
és més espontani i té l’aspecte<br />
d’un noi espavilat i actiu. Tots<br />
dos estan afònics, la qual cosa és<br />
preocupant quan només <strong>fa</strong>lta una<br />
setmana per a l’estrena.<br />
L’Albert assegura que està tranquil.<br />
Se sap el paper “perquè la<br />
mare (Maria Carme) m’ha ajudat<br />
i el papa (Jaume) em va dir que<br />
l’aprengués <strong>de</strong> mica en mica”.<br />
Diu que el que més li plau <strong>de</strong> la<br />
novel·la “El zoo d’en Pitus” és la<br />
presència <strong>de</strong> tants animals, “especialment<br />
el tigre”. Comparada<br />
amb l’adaptació teatral, admet<br />
que “hi ha unes quantes diferències”.<br />
L’escena que més li agrada<br />
és la primera, “perquè comencem<br />
jugant un partit <strong>de</strong> futbol”. Pel<br />
que <strong>fa</strong> als personatges, es queda<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Reportatge<br />
/ El zoo d’en Pitus, a l’escenari<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
L’Albert i el Daniel són en Pitus<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
amb en Tanet, “que em cau molt<br />
simpàtic”. El dia <strong>de</strong> l’obra, a més<br />
<strong>de</strong>ls seus germans (Anna i Marc,<br />
alumnes <strong>de</strong>l nostre centre), “vindran<br />
a veure’m la mare i els avis”.<br />
En Daniel -que té una germaneta<br />
<strong>de</strong> cinc <strong>anys</strong>, l’Anna- va estar<br />
content quan es va fer el sorteig<br />
entre els quatre candidats a fer el<br />
paper d’en Pitus “i em va tocar a<br />
mi”. Com en el cas <strong>de</strong> l’Albert, els<br />
pares (Alfons i Judit) també l’han<br />
ajudat a estudiar el paper. Segons<br />
ell, “al cap <strong>de</strong> dos dies ja me’l sabia”.<br />
Assegura que ha llegit tota<br />
la novel·la, “és molt simpàtica”.<br />
Pel que <strong>fa</strong> als assajos, “ens que<strong>de</strong>n<br />
bé”, i el personatge que més<br />
li agrada és en Peret <strong>de</strong>l Brull,<br />
perquè el representa el Sergi,<br />
“que és el meu amic”. Tornant als<br />
assajos, ens <strong>fa</strong> riure quan afirma<br />
que, <strong>de</strong> tant estar assegut, “se<br />
m’adormen les cames”. De l’adaptació<br />
teatral li agrada molt l’última<br />
cançó. Tot i reconèixer que<br />
està “molt nerviós”, espera amb<br />
il·lusió el dia <strong>de</strong> l’estrena, entre<br />
altres motius perquè, assegu<strong><strong>de</strong>s</strong><br />
al pati <strong>de</strong> butaques, hi haurà les<br />
persones que més estima.<br />
/31
OC<br />
Amb l’arribada <strong>de</strong> la primavera, els nens i<br />
les nenes <strong>de</strong>l cicle inicial van po<strong>de</strong>r gaudir<br />
d’uns dies <strong>de</strong> colònies en plena natura.<br />
<strong>Els</strong> alumnes <strong>de</strong> segon començaren el mes<br />
<strong>de</strong> maig amb una motxilla ben plena, carre-<br />
La Censada<br />
La Censada és una masia <strong>de</strong>l segle<br />
XVII envoltada <strong>de</strong> camps i boscos.<br />
La casa es troba dins el terme<br />
municipal <strong>de</strong> <strong>Sant</strong>a Margarida <strong>de</strong><br />
Montbui, comarca <strong>de</strong> l’Anoia.<br />
El 2 <strong>de</strong> maig vam arribar a la casa<br />
<strong>de</strong> colònies La Censada. Vam jugar<br />
al pati i, quan ens van avisar,<br />
vam anar a l’habitació a <strong>de</strong>ixar les<br />
motxilles i posar el sac al llit.<br />
Cada curs dormia en una planta<br />
diferent.<br />
Després vam baixar un altre cop i<br />
vam jugar.<br />
La gimcana va ser molt emocionant.<br />
La primera prova era saltar el<br />
poltre. La segona prova consistia a<br />
anar al bosc a buscar plantes.<br />
Un dia vam menjar espaguetis amb<br />
tomàquet i bolets.<br />
En aquestes colònies vam fer<br />
activitats molt diverti<strong><strong>de</strong>s</strong>.<br />
32/<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Obrim camí<br />
gada <strong>de</strong> roba i d’il·lusió. La Censada els esperava.<br />
Un dia més tard, i també amb l’alegria<br />
pintada a la cara, els petits <strong>de</strong>l cicle<br />
van fer camí cap els boscos <strong>de</strong>l Montseny.<br />
El Corral <strong>de</strong>l<br />
Mataró<br />
La casa El Corral <strong>de</strong>l Mataró es troba<br />
situada en el massís <strong>de</strong>l Montseny,<br />
dins <strong>de</strong>l Parc Natural i envoltada<br />
<strong>de</strong> boscos, ben a prop d’Arbúcies,<br />
Viladrau i Espinelves.<br />
La gran diversitat <strong>de</strong> paisatges i la<br />
riquesa forestal <strong>fa</strong>n d’aquesta zona<br />
un lloc i<strong>de</strong>al per a gaudir d’uns bons<br />
dies <strong>de</strong> convivència.
Dijous, 3 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2007<br />
A la plaça <strong>de</strong> l’Ajuntament vam<br />
esperar molta estona l’autocar.<br />
A mig camí <strong>de</strong>l viatge ens vam<br />
aturar. Vam esmorzar en un bosc.<br />
A l’autocar cantàvem cançons, i a<br />
les 12h arribàrem a la casa.<br />
Vam <strong>de</strong>ixar les motxilles i vam<br />
anar al menjador. Plovia a fora.<br />
Va ser emocionant anar a les<br />
habitacions per triar el llit i estirar<br />
el sac <strong>de</strong> dormir.<br />
Vam menjar arròs a la cubana,<br />
pollastre i pera en almívar.<br />
Després <strong>de</strong> dinar sortírem al pati<br />
a jugar.<br />
A la tarda vam fer una passejada<br />
pel bosc amb els monitors. Plovia<br />
una mica i hi havia boira. Vam<br />
collir fulles <strong>de</strong>ls arbres (pi, castanyer,<br />
avet, alzina surera, roure). També<br />
vam veure liquen, molsa, un<br />
esquirol, la caseta <strong>de</strong>l follet Guillem,<br />
pinyes rosega<strong><strong>de</strong>s</strong> i senceres, pinyes<br />
i pinyons, una carbonera, ortigues,<br />
glans...<br />
Per berenar ens van donar galetes<br />
amb xocolata i, com que teníem una<br />
mica <strong>de</strong> fred, ens vam escal<strong>fa</strong>r a<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Obrim camí<br />
una llar <strong>de</strong> foc.<br />
Vam enganxar les fulles que<br />
havíem arreplegat i vam adornar<br />
els treballs que fèiem. En acabat,<br />
vam jugar a dames i també vam<br />
dibuixar.<br />
Per sopar van servir-nos sopa<br />
<strong>de</strong> fi<strong>de</strong>us, patates fregi<strong><strong>de</strong>s</strong>, salsitxes i<br />
flam.<br />
Després, amb les llanternes, vam<br />
fer el joc <strong>de</strong> nit. Alguns teníem<br />
por. Buscàvem cascavells i petja<strong><strong>de</strong>s</strong><br />
d’animals.<br />
A les 11h <strong>de</strong> la nit vam anar a<br />
dormir.<br />
Alguns nens i nenes portàvem<br />
“ninos” per a dormir. Altres<br />
cridaven, feien riure i encenien les<br />
llanternes. Però ningú no va acabar<br />
dormint al bosc amb els esquirols.<br />
/33
Ens vam <strong><strong>de</strong>s</strong>pertar a les 8h. A la<br />
nit va fer fred.<br />
Abans d’esmorzar, vam recollir les<br />
motxilles. El que ens va costar més va<br />
ser ficar el sac <strong>de</strong> dormir a la bossa.<br />
Per esmorzar ens van donar llet<br />
amb cereals, pa amb crema <strong>de</strong> cacau i<br />
el que no li agradava podia posar-s’hi<br />
mantega.<br />
La nostra companya Mireia es va<br />
llevar amb varicel·la. Un taxi la va<br />
venir a buscar i va marxar cap a<br />
casa acompanyada per la Maria.<br />
Després <strong>de</strong> jugar una mica a futbol,<br />
vam anar al bosc. Pel camí vam trobar<br />
un senyal. Era un tros <strong>de</strong> fusta<br />
amb tres cascavells i una cinta.<br />
<strong>Els</strong> monitors ens van ensenyar a<br />
fer una carbonera.<br />
Abans els carboners feien servir les<br />
carboneres per a fer carbó.<br />
Plovia. Queien unes gotes petitones.<br />
La carbonera consistia en una pila<br />
<strong>de</strong> troncs i fulles seques. A sobre s’hi<br />
tirava terra fina. Es <strong>de</strong>ixava un forat<br />
al mig i s’encenia.. Per a obtenir carbó<br />
calia esperar dues setmanes. Evi<strong>de</strong>ntment<br />
nosaltres la vam apagar. No<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Obrim camí<br />
Divendres, 4 <strong>de</strong> maig<br />
<strong>de</strong> 2007<br />
34/<br />
podíem <strong>de</strong>ixar el foc encès enmig <strong>de</strong>l<br />
bosc.<br />
Una monitora ens va pintar a tots<br />
la cara. Semblàvem carboners <strong>de</strong> veritat.<br />
Dalt d’un arbre vam trobar picarols<br />
i un missatge <strong>de</strong>l follet que <strong>de</strong>ia: “Gràcies<br />
per ajudar-me a trobar el meu collaret<br />
<strong>de</strong> cascavells que havia perdut”.<br />
Amb la cara ben emmascarada,<br />
vam anar cap a la casa <strong>de</strong> colònies.<br />
Ens vam rentar bé les mans. Per<br />
dinar vam menjar macarrons, que<br />
eren molt bons, croquetes amb enciam<br />
i, per postres, gelat <strong>de</strong> vainilla.<br />
L’autocar no va po<strong>de</strong>r pujar fins<br />
a la casa perquè el camí estava molt<br />
malament. Hi havia <strong>fa</strong>ng i molt bassals<br />
d’aigua. Nosaltres no vam tenir<br />
més remei que baixar caminant.<br />
Vam dir adéu a la casa <strong>de</strong> colònies.<br />
Com que les motxilles pesaven molt<br />
ens les van portar amb cotxe.<br />
Un cop a l’autocar ens acomiadàrem<br />
<strong>de</strong>ls monitors i <strong>de</strong> la cuinera, que<br />
era la mestressa <strong>de</strong> la casa.<br />
Vam arribar a <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> molt<br />
contents.
QC<br />
El dimarts 22 <strong>de</strong> maig estàvem<br />
impacients per a pujar a l’autocar<br />
que ens havia <strong>de</strong> portar al Zoo <strong>de</strong><br />
Barcelona. A la fi, <strong><strong>de</strong>s</strong>prés d’un viatge<br />
bastant llarg, vam arribar-hi.<br />
Vam esmorzar davant mateix <strong>de</strong>l<br />
Zoo. Ens vam trobar amb altres<br />
escoles. Nosaltres érem els únics<br />
<strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Vicenç</strong> <strong>de</strong>ls Horts, tots els<br />
altres eren <strong>de</strong> Barcelona. Només entrar,<br />
vam veure uns estruços bruns<br />
i negres. <strong>Els</strong> vam haver d’observar<br />
perquè la tercera pregunta <strong>de</strong> la<br />
gimcana era quina diferència hi ha<br />
entre els mascles i les femelles <strong>de</strong><br />
l’estruç.<br />
Toni Dolz, 4t<br />
Quan per fi vam sortir <strong>de</strong> l’autocar,<br />
vam esmorzar. La primera cosa que<br />
vam veure va ser els dofins i <strong><strong>de</strong>s</strong>prés<br />
els estruços. Vam veure que<br />
els mascles són més negres que les<br />
femelles. Vam veure també tres galls<br />
dindis oberts d’ales. Mentrestant<br />
anàvem fent la gimcana: <strong><strong>de</strong>s</strong>cobrir<br />
coses d’animals. Diuen que vam<br />
sortir per la tele. Ah!, i el Manel va<br />
conèixer dos dofins. I vam tornar a<br />
l’escola.<br />
Ireneu Folqué, 4t<br />
Vam marxar tots amb les motxilles<br />
i dintre hi teníem l’esmorzar, el<br />
dinar, l’aigua i les patates. Després<br />
vam pujar a l’autocar i ens van posar<br />
música. Vam passar l’estona jugant<br />
i rient.<br />
Vam arribar al Zoo tots contents i<br />
vam veure uns dofins. Em van agradar<br />
molt i vam veure l’espectacle<br />
<strong>de</strong>ls dofins. Després vam sortir a fer<br />
la gimcana i ens ho vam passar molt<br />
bé.<br />
Alba Doñate, 4t<br />
Vam marxar <strong>de</strong>l col·legi a un quart<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>u. Quan vam arribar al Zoo<br />
vam esmorzar i vam fer un concurs<br />
contra un altre col·legi. Després vam<br />
El passat 22 <strong>de</strong> maig els<br />
mestres i alumnes <strong>de</strong>l<br />
cicle mitjà vam viure<br />
una experiència única al<br />
Zoo <strong>de</strong> Barcelona. Ens<br />
vam trobar amb cinc<br />
mil alumnes proce<strong>de</strong>nts<br />
<strong>de</strong> moltes escoles <strong>de</strong> tot<br />
Catalunya -lectors, com<br />
nosaltres, <strong>de</strong> El zoo d’en<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Quart creixent<br />
Una gimcana al<br />
Zoo <strong>de</strong> Barcelona<br />
Pitus- per participar en una<br />
gimcana molt divertida,<br />
visitar una exposició <strong>de</strong><br />
manualitats i recórrer les<br />
magnífiques instal·lacions<br />
<strong>de</strong>l recinte zoològic. L’aplec<br />
va merèixer l’atenció <strong>de</strong>ls<br />
principals mitjans <strong>de</strong><br />
comunicació <strong>de</strong>l nostre<br />
país.<br />
/35
/ Quart creixent<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
anar a veure els dofins: tenen vuitanta-vuit<br />
<strong>de</strong>nts i quatre aletes. L’un<br />
té vuit <strong>anys</strong> i es diu Tomai; l’altre en<br />
té cinc i es diu Blau. Van aga<strong>fa</strong>r el<br />
Manel Ollé <strong>de</strong> voluntari i una nena<br />
d’un altre col·legi. Després vam anar<br />
a fer una gimcana. Vam veure un tigre<br />
molt bonic, és com si ajuntéssim<br />
dues taules. <strong>Els</strong> lleons també eren<br />
molt bonics.<br />
Alexia Rusinés, 4t<br />
<strong>Els</strong> micos van ser els animals que<br />
em van agradar més: em feien petons.<br />
També vaig veure dofins que<br />
saltaven i jugaven amb la pilota, i a<br />
un noi que es diu Manel li va tocar<br />
anar amb els dofins. Vam veure els<br />
estruços i una pantera negra, que és<br />
el meu animal preferit. Vam dinar,<br />
vam anar a un parc a jugar i vam<br />
tornar al “cole”.<br />
Joni Pancorbo, 4t<br />
Van obrir el Zoo i totes les escoles<br />
que s’esperaven van entrar i vam<br />
anar a veure els espectacles <strong>de</strong>ls<br />
dofins. Hi havia un dofí que es <strong>de</strong>ia<br />
Blau i un altre que es <strong>de</strong>ia Tomai.<br />
Van dir els educadors <strong>de</strong>ls dofins<br />
que necessitaven dos voluntaris i<br />
36/<br />
el Manel va aixecar la mà i va sortir<br />
i va tocar els dofins. Vam sortir <strong>de</strong><br />
l’espectacle <strong>de</strong>ls dofins i vam fer la<br />
gimcana <strong>de</strong>l Zoo i quan vam acabar<br />
vam anar a l’exposició <strong>de</strong> El zoo d’en<br />
Pitus. Ens vam endur els porquets i<br />
vam anar a dinar.<br />
Marta Estévez, 4t<br />
Quan vam arribar al Zoo vam esmorzar.<br />
Ui!, hi havia moltes escoles<br />
més! Vam anar a veure els dofins.<br />
Un es <strong>de</strong>ia Blau, el germà gran, i el<br />
petit es <strong>de</strong>ia Tomai. Després vam<br />
començar la gimcana. Hi havia moltes<br />
preguntes! Primer vam anar cap<br />
als estruços, però vam veure moltes<br />
coses més.<br />
Marta Prats, 4t<br />
Vam anar a veure els dofins.<br />
Vam veure un dofí que va fer un salt<br />
mortal i ens ho vam passar molt bé.<br />
El Manel i una altra nena els van<br />
tocar. Després vam anar a dinar<br />
i va ser el sant <strong>de</strong> la Júlia i ens va<br />
donar una piruleta. Jo per dinar vaig<br />
menjar arròs i ous <strong>de</strong> guatlla. I per<br />
últim vam anar a veure ocells, micos<br />
i panteres negres. Vam anar al parc.<br />
Natalia Castro, 4t<br />
Vam veure els dofins i els pingüins.<br />
Van saltar molt i van fer la tombarella.<br />
Vam fer una gimcana. Vam<br />
arribar al “cole” i vam jugar al pati.<br />
Jo vaig jugar amb la Sofia.<br />
Dèbora Castells, 4t<br />
Al zoo hi havia molts animals: girafes,<br />
hipopòtams, cocodrils, molts tipus<br />
<strong>de</strong> peixos, foques, lleons, tigres,<br />
lleons marins, lloros i més tipus<br />
d’ocells, ponis, cavalls, micos, molts<br />
tipus <strong>de</strong> micos, goril·les... Hi havia<br />
un mico que tenia un tall a l’espatlla.<br />
Després vam anar a dinar. Era el sant<br />
<strong>de</strong> la Júlia i ens va donar una piruleta<br />
a cadascú. Després <strong>de</strong> dinar vam<br />
anar a un parc i ens ho vam passar<br />
molt bé.<br />
Anna González, 4t<br />
També hi havia la zona <strong>de</strong>ls rèptils:<br />
cocodrils, serps, iguanes, etc. I la<br />
<strong>de</strong>ls goril·les, amb fotos <strong>de</strong>l Floquet<br />
<strong>de</strong> Neu. Quan vam acabar <strong>de</strong> dinar<br />
vam anar a un parc <strong>de</strong> suro, tot no,<br />
però el terra sí. Sort que el parc estava<br />
al costat <strong>de</strong>l Zoo. Quan vaig arribar<br />
a l’escola estava molt cansat.<br />
Marc Pérez, 4t
El dia 22 <strong>de</strong> maig vam anar al Zoo <strong>de</strong><br />
Barcelona. Hi vam anar perquè vam<br />
ser una <strong>de</strong> les escoles selecciona<strong><strong>de</strong>s</strong><br />
<strong>de</strong> l’Any Sorribas. Vàrem fer una<br />
gimcana molt divertida. També vam<br />
anar a veure l’espectacle <strong>de</strong>ls dofins,<br />
era molt divertit. Quan vam acabar<br />
<strong>de</strong> dinar vam anar a una exposició<br />
<strong>de</strong> manualitats, on hi havia la tortuga<br />
d’en Gerard i el full <strong>de</strong>l concurs<br />
literari <strong>de</strong> la Gisela. El que més em<br />
va agradar va ser veure les foques i<br />
molts animals més. I també em va<br />
agradar molt la gimcana.<br />
Jordina Moreno, 3r<br />
Quan vam arribar feia molta calor.<br />
Vam fer la gimcana <strong>de</strong> El zoo d’en<br />
Pitus. Vam veure girafes, dofins, micos,<br />
orangutans, camells, cocodrils,<br />
serps i fins i tot una anaconda i<br />
cobres. El que em va agradar més va<br />
ser l’espectacle <strong>de</strong>ls dofins i entrar<br />
a l’arbre gegant, un lloc una mica<br />
fosc.<br />
Albert Buscà, 3r<br />
El passat dimarts 22 <strong>de</strong> maig vam<br />
anar al Zoo <strong>de</strong> Barcelona amb motiu<br />
<strong>de</strong> l’Any Sorribas. Vam fer una<br />
gimcana amb preguntes sobre els<br />
animals. Havíem d’anar a buscar<br />
el pannell <strong>de</strong> l’animal i apuntar la<br />
resposta. Em van agradar molt les<br />
mones aranyes. Vam anar a veure<br />
l’espectacle <strong>de</strong>ls dofins i també els<br />
cocodrils.<br />
Albert Esteve, 3r<br />
Hem fet una gimcana i m’ho he passat<br />
molt bé. El que més m’ha agradat<br />
ha estat veure els dofins, es diuen<br />
Blau i Tomai. He vist la pantera <strong>de</strong><br />
color marró i negre. També he vist<br />
els lleons, les zebres, aus i un ele<strong>fa</strong>nt<br />
més gros que un gegant. He vist una<br />
mona que feia molta gràcia.<br />
Maria Fuentes, 3r<br />
Vam entrar a la gàbia <strong>de</strong>ls rèptils<br />
i vam veure un pitó que estava<br />
prement un conill i un altre<br />
que s’estava menjant una rata.<br />
Un cocodril s’estava acostant a<br />
nosaltres, però, és clar, no podia<br />
sortir. Vam anar a veure els goril·les<br />
i n’hi havia un que ens mirava amb<br />
cara sospitosa, com si estigués<br />
pensant alguna cosa. Em va agradar<br />
tot, però en especial els dofins.<br />
M’ho vaig passar molt bé.<br />
Anna Ávila, 3r<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Quart creixent<br />
<strong>Els</strong> alumnes <strong>de</strong> 3r i 4t van participar<br />
en una gimcana, a més a més <strong>de</strong><br />
visitar els animals <strong>de</strong>l Zoo.<br />
Nosaltres vam anar a fer una gimcana<br />
sobre els animals, i també vam<br />
anar a veure l’espectacle <strong>de</strong>ls dofins.<br />
Un té cinc <strong>anys</strong> i es diu Tomai, i<br />
l’altre en té vuit i es diu Blau. Vam<br />
veure molts animals, per exemple:<br />
micos, serps, conills, pingüins, lleons,<br />
dofins, foques, tortugues...<br />
Gisela Casucau, 3r<br />
En la gimcana van fer preguntes<br />
<strong>de</strong>ls animals i <strong><strong>de</strong>s</strong>prés vam visitar el<br />
Zoo. El que més ens va agradar van<br />
ser les llúdries i els tigres que es camuflaven<br />
i no els podies veure. I els<br />
micos petits.<br />
Isaac Sancho i<br />
Ginés Sánchez, 3r<br />
El dia 22 <strong>de</strong> maig vam anar al Zoo<br />
<strong>de</strong> Barcelona a fer una gimcana. Hi<br />
havia preguntes, però el que més<br />
ens va agradar va ser la serp d’un<br />
color groc molt llampant. També<br />
vam veure els dofins. L’un es diu Tomai<br />
i és el més petit, i el Blau, més<br />
gran. La cuidadora ens va ensenyar<br />
moltes coses i ens ho vam passar<br />
molt bé.<br />
Mònica Prats i<br />
Alba Puga, 3r<br />
La gimcana va ser molt divertida.<br />
Ens van fer <strong>de</strong>u preguntes i una va<br />
ser: quina diferència hi ha entre<br />
les plomes d’un estruç femella i les<br />
d’un estruç mascle? Aquesta va ser<br />
la pregunta que més em va agradar.<br />
Després vam anar a veure els dofins.<br />
Va ser un <strong>de</strong>ls millors espectacles.<br />
Vam anar a veure les serps, i una<br />
serp s’estava menjant un conill, i<br />
una altra un ratolí.<br />
Gemma Ramos, 3r<br />
/37
CN<br />
L’allau <strong>de</strong> terra<br />
Hi havia una vegada vuit<br />
talps que vivien en un<br />
prat dalt <strong>de</strong> les muntanyes.<br />
Havien foradat tot<br />
el terreny fent galeries subterrànies<br />
i cada dos metres s’en<strong>de</strong>vinava una<br />
talpera. El fet <strong>de</strong> remenar i <strong>de</strong> cavar<br />
la terra pertot arreu era molt important<br />
per a ells. I eren uns grans mestres<br />
<strong>de</strong> fer galeries i coves!<br />
A cada talp li pertocava una part<br />
fixa <strong>de</strong>l prat on havia construït una<br />
artística i confortable cova-habitatge.<br />
Tots portaven una vida agradable<br />
i tranquil·la, fins aquell dia <strong>de</strong> primavera<br />
en què una gran <strong><strong>de</strong>s</strong>gràcia<br />
els va caure a sobre.<br />
Era l’època <strong>de</strong>l <strong><strong>de</strong>s</strong>glaç. L’escalfor<br />
<strong>de</strong>l sol ja havia fos la neu <strong>de</strong> la vall<br />
i la convertia en aigua. L’aigua es filtrava<br />
per la terra i <strong>de</strong>ixava el sòl tou<br />
i <strong>fa</strong>ngós. <strong>Els</strong> vuit talps s’havien arrecerat<br />
a les coves més pregones, on el<br />
sòl encara era sec.<br />
Un dia, quan es va <strong><strong>de</strong>s</strong>pertar en<br />
Benni, va sentir una inquietud estranya<br />
que no sabia explicar.<br />
“Ai!”, va pensar el talp. “Estic segur<br />
que avui és un d’aquells dies en què<br />
tot surt malament i és millor no llevar-se.”<br />
38/<br />
En Benni va sortir malhumorat <strong>de</strong><br />
la seva cova i es va escórrer fins on<br />
vivia el seu veí, Jeppe.<br />
–Bon dia, Jeppe! –li va dir en Benni-.<br />
Aquest matí no em trobo gens<br />
bé. Em sembla que tinc mal <strong>de</strong> cap o<br />
un refredat o alguna cosa semblant.<br />
–Que estrany! –va respondre en<br />
Jeppe-. A mi em passa exactament el<br />
mateix. Em sento intranquil, com si<br />
hagués <strong>de</strong> passar alguna <strong><strong>de</strong>s</strong>gràcia.<br />
Tot seguit van arribar els altres<br />
talps.<br />
–Hola! –van dir–. Us sentiu tan<br />
malament com tots nosaltres?<br />
Van intentar esbrinar, sense èxit, el<br />
motiu <strong>de</strong>l seu malestar. Per sort, hi<br />
eren tots i se sentien millor.<br />
Cap al migdia, es van sentir durant<br />
uns breus segons unes inquietants<br />
i agu<strong><strong>de</strong>s</strong> vibracions. A continuació,<br />
tot va quedar en silenci.<br />
–Ho heu sentit? –va exclamar en<br />
Jeppe.<br />
<strong>Els</strong> talps s’havien quedat <strong>de</strong> pedra<br />
i miraven amb els ulls molt oberts el<br />
sostre <strong>de</strong> la cova. Tot d’una, l’Olav va<br />
reaccionar.<br />
–Anem-nos-en d’aquí! –va cridar–.<br />
Ja sé el que passa! Hem <strong>de</strong> marxar<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Cruïlla <strong>de</strong> narradors<br />
/ Il·lustració: Carla Barceló, 6è A<br />
cie abans que sigui massa tard!<br />
Es va escórrer per la galeria que<br />
conduïa a la superfície i tots el van<br />
seguir. Quan van ser a l’exterior, van<br />
quedar per un moment encegats per<br />
la llum <strong>de</strong>l sol.<br />
–Vinga, seguiu-me! –va cridar<br />
l’Olav–. No us atureu! Correu tant<br />
com pugueu!<br />
<strong>Els</strong> talps corrien pel prat. L’Olav els<br />
va conduir fins a una roca coberta<br />
<strong>de</strong> molsa que hi havia al costat d’un<br />
rierol. Només arribar-hi, la terra va<br />
començar a tremolar <strong>de</strong> bell nou.<br />
Una tronada aterridora i forta va<br />
ressonar per l’aire i quan els talps<br />
es van girar per veure què passava,<br />
se’ls va glaçar la sang a les venes.<br />
Una enorme allau <strong>de</strong> terra i <strong>fa</strong>ng<br />
queia bruscament muntanya avall!<br />
Arrossegava al seu darrere pedres,<br />
trossos <strong>de</strong> roca i arbres; una massa<br />
<strong>de</strong> terra es va precipitar fent un gran<br />
terrabastall i es va esmicolar damunt<br />
<strong>de</strong>l seu prat. No va <strong>de</strong>ixar pedra sobre<br />
pedra. Era espantós, veure tot<br />
allò. Ara, l’allau <strong>de</strong> <strong>fa</strong>ng avançava<br />
més lentament i, <strong><strong>de</strong>s</strong>prés <strong>de</strong> rodolar<br />
muntanya avall, es va aturar al bosc<br />
<strong>de</strong> coníferes, una mica més enllà. Finalment,<br />
tot va restar en calma.<br />
En Tillo es va posar a plorar. Tots<br />
en tenien ganes. No entenien pas<br />
què havia passat en aquells últims<br />
minuts. No quedava res <strong>de</strong>l prat.<br />
L’Olav va ser el primer a reaccionar.<br />
–Això és el que pressentíem aquest<br />
matí –va dir–. Però hem salvat la vida<br />
i és el més important. És clar que<br />
aquí no po<strong>de</strong>m pas continuar vivint.<br />
Buscarem un altre prat, el més bonic<br />
<strong>de</strong> tots, i hi construirem les nostres<br />
coves. Tan cert com que em dic Olav.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
immediatament i sortir a la superfí- Erwin Moser
Sr.K<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
/ Bon dia, Sr. Kaspàrov<br />
/ Esteve Fra<strong>de</strong>ra<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Història <strong>de</strong>ls escacs (XLII)<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
Després <strong>de</strong> l’empat a Nova York, és a<br />
Lyon (França) on es juga la segona <strong>fa</strong>se<br />
<strong>de</strong>l matx. En aquesta <strong>fa</strong>se Kaspàrov aconsegueix<br />
guanyar dues parti<strong><strong>de</strong>s</strong> per tan<br />
sols una el seu oponent, Kàrpov. Així<br />
doncs, Kaspàrov es proclama novament<br />
campió <strong>de</strong>l món. Vegem, tot seguit, la<br />
partida vintena d’aquest matx que dóna<br />
un avantatge <strong>de</strong>cisiu a Kaspàrov.<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
LA PARTIDA<br />
Blanques: Kaspàrov<br />
Negres: Kàrpov<br />
1. e4, e5<br />
2. Cf3, Cc6 (Tant<br />
Kàrpov com Kaspàrov<br />
són especialistes en<br />
aquesta obertura.)<br />
3. Ab5, a6<br />
4. Aa4, Cf6<br />
5. 0-0, Ae7<br />
6. Te1, b5<br />
7. Ab3, d6<br />
8. c3, 0-0<br />
9. h3, Ab7 (Kàrpov<br />
entra a la variant<br />
Zaitzev. Zaitzev és<br />
l’entrenador <strong>de</strong> Kàrpov.<br />
D’altres variants són:<br />
9. ..., Cd7;<br />
9. ..., Cb8; sistema<br />
Breyer;<br />
9. ..., Ca5; sistema<br />
Xigorin.)<br />
10. d4, Te8<br />
11. Cbd2, Af8<br />
12. a4, h6<br />
13. Ac2, exd4<br />
14. cxd4, Cb4<br />
15. Ab1, c5<br />
16. d5, ... (Kaspàrov<br />
tanca el centre i tanca<br />
l’acció <strong>de</strong> l’alfi l-dama <strong>de</strong><br />
Kàrpov.)<br />
16. ... , Cd7<br />
17. Ta3, f5<br />
18. Tae3, Cf6<br />
19. Ch2, Rh8 (Kaspàrov<br />
i el seu equip milloren<br />
aquesta línia que ja<br />
havien jugat en aquest<br />
matx.)<br />
20. b3, ... (Dóna joc a<br />
l’alfi l negre.)<br />
20, ... , bxa4<br />
21. bxa4, c4<br />
22. Ab2, fxe4<br />
23. Cxe4, Cfxd5<br />
24. Tg3, Te6<br />
Partida núm. 20,<br />
Lyon, 1990<br />
Obertura espanyola<br />
Variant Zaitzev<br />
/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /<br />
<strong>25</strong>. Cg4, De8 (Millor<br />
és Dh4.)<br />
26. Cxh6!, c3<br />
27. Cf5, cxb2<br />
28. Dg4, Ac8<br />
29. Dh4+, Th6<br />
30. Cxh6, gxh6<br />
31. Rh2, De5<br />
32. Cg5!, Df6<br />
33. Te8, Af5<br />
34. Dxh6+, Dxh6<br />
35. Cf7+, Rh7<br />
36. Axf5+, Dg6<br />
37. Axg6+, Rg7<br />
38. Txa8, Ae7<br />
39. Tb8, a5<br />
40. Ae4+, Rxf7<br />
41. Axd5+, ... i Kàrpov<br />
abandona, ja que es pot<br />
continuar 41. ..., Cxd5;<br />
42. Txd2 i el fi nal és <strong>de</strong><br />
les blanques.<br />
/39