josep pla i contraban.pdf - PARAULES I LLIBRES. Llengua catalana ...

JOSEP PLA I CONTRABAN
BIOGRAFIA
Josep Pla va néixer a Palafrugell (Girona) l’any 1897, fill d’una família de petits propietaris
rurals. Va estudiar la carrera de Dret a Barcelona, però professionalment es dedicà al
periodisme. Treballà a Las Noticias, La Publicidad i La Veu de Catalunya. A partir de 1920,
quan l’enviaren de corresponsal a París, Pla inicia una etapa en la qual viatjarà per diferents
ciutats europees, des d’on enviarà els seus articles i cròniques, cobrint la informació política de
l’època. (p.ex, l’arribada al poder de Mussolini). D’aquesta etapa són les seves primeres obres.
Però l’èxit va arribar-li el 1925 amb Coses vistes, obra a la qual pertany la narració Contraban.
A partir d’aquí, Pla entra en el món literari català com a gran escriptor. Després de la
proclamació de la Segona República (1931), Pla s’instal·la a Madrid per seguir la informació
parlamentària. Quan esclata la Guerra Civil (1936-1939), Pla se sent en perill i decideix exiliarse
i marxa a Itàlia, des d’on escriví Historia de la Segunda República Española, en castellà.
Durant aquesta època es va crear la llegenda que Pla havia estat espia durant la Guerra a favor
de Franco, cosa que durant molt de temps ha pesat com una llosa sobre aquest escriptor. Això,
sumat al fet que Pla considerava que la Segona República havia estat un període negatiu per al
país, va fer que es cobrés moltes antipaties entre els intel·lectuals catalans i que fins i tot trigués
molt a ser “perdonat”. Al 1939 torna a Catalunya i, tan aviat com li va ser possible, reprengué la
seva activitat literària. Políticament, tampoc no va combregar amb la política franquista.
S’’instal·là al Mas Pla de Llofriu, la casa pairal familiar i ja pràcticament no es va moure de
l’Empordà fins a la seva mort.
L’activitat literària va ser l’única obsessió des d’aleshores. Els primers anys de la dècada dels 40
va escriure en castellà i va col·laborar a la revista Destino, col·laboració que es va perllongar
fins al 1975. A partir de 1945 va tornar a escriure en català. Les seves Obres completes,
aplegades en 44 volums, es van publicar l’any 1966. Va morir al Mas Llofriu, l’any 1981.
OBRA
Pla, gràcies a la seva feina de periodista i a la seva curiositat innata, va conèixer de primera mà
l’època que li va tocar viure. Si en cap cas no es pot deslligar l’obra d’un escriptor del món en
què viu (moment històric, social, polític, etc), en el cas de Pla és impossible, ja que aquest
escriptor és considerat un dels memorialistes més importants del segle XX i el primer de tots en
llengua catalana
Entenen per “Memòries” aquelles obres literàries de caràcter autobiogràfic. Les vivències
personals se situen en el context de les col·lectives, de les quals l’autor ha estat testimoni,
participatiu o no. La narració acostuma a tenir un ordre cronològic lineal i sovint s’expressa la
ideologia de l’autor. Normalment, unes memòries abasten tota una vida, tot i que poden ser
parcials, referides només a uns pocs anys. El testimoni personal pot presentar la forma de
dietari, en el qual l’autor anota els esdeveniments per dies, de manera regular a vegades, d’altres
amb salts en el temps i pot adoptar el so assagístic.
Pla considera que l’única manera de lluitar contra l’oblit i de crear una meòria col·lectiva és
recordar el que el poble, la societat ha fet de manera col·lectiva. Podem afirmar que la veritable
finalitat de Pla en escriure era recuperar el temps passat, i recuperar-lo a través de la memòria
col·lectiva. Josep Pla va escriure sobre tot el que observava al llarg de la seva vida. Qualsevol
anècdota o detall viscuts eren recollits i decrits en les seves obres: un paisatge, un viatge, un
personatge, una impressió, una opinió..., tot va servir per donar una visió de conjunt del moment
històric de la societat en què vivia. Per tant, podríem dir que la seva obra seria un llarguíssim
dietari o unes extensíssimes memòries.

En la seva extensíssima obra podem trobar gèneres diversos:
Dietaris i memòries: El quadern gris, Girona
Biografies i retrats: Homenots, Un senyor de Barcelona
Llibres de viatges i guies turístiques: Cartes d’Itàlia, Viatge a Catalunya
Narracions: El carrer estret, Contraban
Assaigs: Els pagesos, Els anys
ESTIL LITERARI
És difícil situar Pla en una escola o moviment literari concrets, tot i la seva formació en
l’ambient del Noucentisme i la coincidència amb alguns dels trets definitoris d’aquest
moviment, com l’ordre, la seriositat o el distanciament. Pero Pla no va ser un seguidor d’aquest
moviment i sovint en critica els plantejaments generals (per exemple, l’artificiositat de la
llengua) Tampoc no té res a veure amb el Modernisme ni amb els moviments d’avantguarda.
Com deia ell mateix, quan parlava de la seva generació, parlava d’ell, perquè la seva generació
era ell mateix.
Pla se sentia proper a totes les obres literàries que s’havien interessat en la representació del
món real. Pla només acceptava aquella literatura que partia de la realitat, tots els seus escrits són
fruit de l’experiència vital i responen al desig de descriure la seva època i la societat de què
formava part. Pla descriu allò que coneix. Per això, dins de la seva extensíssima obra, només
trobem unes quantes narracions i dues novel·les, és a dir, fuig de la literatura de ficció.
Amb tot, la descripció que Pla fa de la realitat que l’envolta no és freda ni totalment objectiva:
l’autor selecciona de la realitat viscuda allò que li interessa ressaltar i, per tant, la descripció
sempre revela algun aspecte ideològic, moral o afectiu, del mateix autor. Però en la seva obra
predomina la funció informativa, el convenciment de la necessitat de narrar els esdeveniments
reals. Aquest fet el podem relacionar amb la seva condició de periodista. Pla fa el que podríem
anomenar “literatura dels fets”: parteix de l’observació de la realitat, de la descripció i de la
informació. Considera que l’obligació d’un escriptor és observar i relatar el món en què li ha
tocat viure.L’estil de Pla participa d’aquesta voluntat de descriure la realitat. L’objectiu
principal és aconseguir que els seus escrits s’entenguin (també aquí notem una influència del
seu ofici de periodista). Per això la seva prosa és planera i fuig del retoricisme o de l’afectació.
Aparentment, la llengua que utilitza és normal i bastant propera a la parla de la gent. De tota
manera, no podem oblidar que Pla fa literatura i que per molt acostada que la llengua literària
estigui a la llengua comuna, mai no en serà calcada.
Per a Pla, escriure és igual que descriure. Per això, la seva obra tendirà a l’objectivitat, ja que
considerva que l’escriptor, com a individu, no tenia res a dir. Pla rebutja la narració de ficció
representada fonamentalment per la novel·la. Considera que la novel·la és el gènere infantil de
les persones grans. Per això, rarament trobem a la seva obra la preparació d’una intriga que porti
a desenvolupar un relat d’accions, la qual cosa seria pròpia de “narrar”. La literatura de Pla és
literatura de fets, descripció d’accions, no un argument, tot i que Contraban sigui probablement
una de les seves obres més narratives. En definitiva, Pla seria un gran memorialista de la
realitat.Com s’ha dit abans, qualsevol tema era vàlid per descriure’l, sobretot allò que tenia a
veure amb la seva realitat més immediata (l’Empordà, el seu paisatge, les seves gents, el mar,
els mariners, la gastronomia, els costums...). En tota la seva obra es combinen la descripció del
món i els elements autobiogràfics. Sempre hi ha una presència de l’autor reflectida a través
d’experiències personals. De tota manera, no podem dir que quan Pla escriu faci la seva
autobiografia. El que fa és simulació autobiogràfica. Les descripcions que fa Pla no es
corresponen exactament amb la realitat que viu, de la mateixa manera que no podem confondre

el “jo” narrador amb la persona de Pla. Per tant, els escrits de Pla són una aproximació molt
acostada a la realitat, però que també té una part de ficció, encara que mínima, ja que si no, no
seria literatura.
Per descriure la realitat que l’envolta de la manera més acostada a la realitat, Pla n’haurà de
descriure tots els detalls i els matissos: per això en la literatura planiana tindran una importància
cabdal els adjectius, que hauran de ser precisos, donar relleu al substantiu que descriuen i també
produir sorpresa en el lector. Per aconseguir aquesta precisió, Pla acostuma a fer servir dos i
tres adjectius per qualificar un mateix substantiu. Tenen també molta importància els adjectius
cromàtics, de color. Pla descriu moltes vegades de la mateixa manera que un artista pintaria una
tela.
CONTRABAN
La narració Contraban pertany a l’obra Coses vistes (1925). El títol ja dóna una idea del que
contindrà. Elmateix Pla ens diu que ha recollit en aquesta obra “algunes de les moltíssimes
coses que he vist, alguns dels moltíssims homes que he conegut i tractat, algunes de les
innumerables històries i peripècies que m’han succeït” i que les narracions que formen el llibre
“ són producte de les circumstàncies de la vida que em donaren com a ofici l’escriure el que
veiés”. En aquesta obra, Pla recull materials fragmentaris i dispersos, l’únic propòsit dels quals
és respectar la veritat i el natural.
Coses vistes recull textos ja publicats de caràcter divers (descripcions paisagístiques, narracions
breus, retrats literaris, evocacions autobiogràfiques, amb ingredients històrics o antropològics.
Recull visions de paisatges (l’Empodrà, Girona, Barcelona) i de gents a través d’històries
explicades per un narrador fàcilment identificable amb el mateix Pla, que descriu els escenaris
que han tingut alguna cosa a veure dins de la formació de la seva personalitat.
El pretext de Contraban, l’acció mínima per sustentar la posterior descripció de fets, és un
viatge secret que fan uns mariners empordanesos, Baldiri Cremat i Pau Saldet, acompanyats pel
narrador, que en escriure en primera persona és fàcilment identificable amb Pla, des de
Cadaques fins a l’estany de Salses per portar a la banda catalana de la frontera “coses de preu i
de poc volum”. És a dir, es tracta d’un viatge per fer contraban, una de les activitats amb què els
mariners empordanesos, aprofitant la proximitat de la frontera amb França, engreixaven una
mica els seus ingressos. Però aquest viatge, com hem dit abans, és només un pretext, una mena
de fil conductor de la narració, ja que els temes són uns altres. L’objectiu de l’autor és triple:
Presentar uns determinats caràcters (els mariners empordanesos) i la seva forma de
vida, elemental i genuïna.
Descriure el paisatge de la costa nord empordanesa (Vallespir i Rosselló).
Defensar la catalanitat d’aquestes terres, cada cop més diluïda a causa de la influència
francesa, a través d’unes de les constants en la narrativa planiana, la gastronomia
(episodi de la sopa bullabesa).
El narrador, un home solitari i que viu en contacte directe amb la natura i el mar i a qui li agrada
relacionar-se amb els mariners i la gent senzilla (com al mateix Pla), s’embarca amb dos
mariners que pretenen fer contraban (volen recollir productes a França i portar-los a Catalunya).
El paper d’aquest narrador serà el d’un espectador atent, tant del comportament i de la manera
de fer dels dos mariners, com del paisatge que recorren mentre naveguen. Comença així una
narració “descriptiva” de paisatges i de gents, i fa aquesta descripció partint de la realitat que
l’autor coneix, del seu món més immediat. La narració, doncs, està completament construïda a
partir de l’entorn del narrador/autor, a partir del que veu, sent, intueix, tasta, toca o olora.