Federació Catalana - Unió provincial d'estanquers de Barcelona

Núm.3 · 2011
d’Estanquers
Federació Catalana
Barcelona · Girona · Lleida · Tarragona Fundada 1979
Estancs En ruta:
Ullastrell i Montserrat
EugEni rodríguEz
President Unió Provincial d’Estanquers de Lleida
EntrEVista
Josep Marquès, director de Logista Catalunya
1

Estanquers
EL MARLBORO DE LA
NOVA GENERACIÓ
DESPRÉS DE TRIOMFAR EN ALTRES PAÏSOS, ARRIBA
UN NOU MEMBRE A LA FAMILIA MARLBORO AMB
UN SABOR INTENS, UN FORMAT INNOVADOR I LA
QUALITAT DE SEMPRE.
4,10
MARLBORO CORE FLAVOR (4,10 EUROS): CODI LOGISTA 22196
2
AF 210x285CoreCat.indd 1 25/10/11 19:34

Edició:
Central de Serveis als Expenedors de Tabac,
Timbre i Loteries S.L.
c/ Casp, 37 pral. 5a. 08010 Barcelona
Tel. 93 302 78 61
revista@fcestanquers.com
Consell de redacció:
Josep Servera Sans (Tarragona)
Raúl Rubio Martin (Tarragona)
Jaume Gou Puig (Girona)
Joaquim Vidal Gambín (Girona)
Eugeni Rodriguez Cucurull (Lleida)
Jesús Ibañez Artigas (Lleida)
Mª Eugenia Duque Valdivielso (Lleida)
Juan Ignacio Blázquez Navarro (Barcelona)
Julià Vinué Gimeno (Barcelona)
Xavier Tamareu Badimon (Barcelona)
Coordinació:
Àlex Ollé José
Coordinació tècnica:
Jordi Fdez. Cendrós
Eloi Arenas Isaac
Disseny i producció editorial:
AGO2 Comunicació Visual
Redacció i correcció:
Albert Martínez/AGO2
Correcció Ortogràfica:
Anna Bellosta Garcia
Fotografies:
Ramon Vilalta, Oscar Ferrer, Pau Fabregat.
Impressió:
Ursegraf, SL
Dipòsit legal: L-515-2011
Central de Serveis als Expenedors de Tabac, Timbre i Loteries S.L.
no es fa responsable de les opinions de tercers publicades a la
revista Estanquers ni les comparteix necessàriament pel simple fet
d’haver-los proveït d’una eina de divulgació i participació.
Es prohibeix la reproducció total o parcial dels textos d’aquesta
revista sense autorització expressa. L’interessat té dret a conèixer,
rectificar, cancel·lar o oposar-se al tractament de la informació que li
afecta i que consta en el fitxer de Gestora de Serveis per a Estancs
inscrit en el Registre General de Protecció de Dades, de l’Agència
Espanyola de Protecció de Dades. Si no està d’acord amb l’ús
d’aquestes dades per a l’enviament d’aquesta publicació, faci’nsho
constar mitjançant carta postal dirigida a: Central de Serveis als
Expenedors de Tabac, Timbre i Loteries S.L. (LlO 15/99 de 13 de
desembre de Protecció de Dades. Llei 62/2003 de 30 de desembre.)
24
5 EDITORIAL: Josep Servera Sans
President del Gremi d’Estaquers de Tarragona
6 ENTREVISTA: Josep Marquès
Director de Logista Catalunya
32 LEGAL: cOM ESTAVIAR-SE 12.000€
33 ENTREVISTA: Jordi Jané
Diputat del Grup Parlamentari Català
34 cARTA DELS ESTANqUERS
SUMARI
10
8 OpINIó: Jaume Gou puig
President del Gremi d’Estanquers de Girona
10 ENTREVISTA: Eugeni Rodriguez cucurull
President Unió Provincial d’Estanquers de Lleida
16 NOTícIES bREUS
19 NOU pROpOSTES pEL NOU GOVERN
22 LA MORT DELS ESTANcS cOMpLEMENTARIS
24 ESTANcS EN RUTA: ULLASTRELL (Montserrat)
30 NOTícIES: DUROS A qUATRE pESSETES...
3

4
Estanquers

Josep Servera Sans
President del Gremi
d’Estaquers de Tarragona
cAL TREbALLAR...
EDITORIAL
En aquesta ocasió, com a president del gremi de Tarragona, em toca fer l’editorial.
Tots els estanquers de les comarques de Tarragona ja em coneixeu prou bé. Per als de
la resta del país, cal que em presenti. Sóc en Josep, de Torredembarra. Sóc dels que
diuen les coses tal com les pensen. Tal com ragen. No en sé massa, de literatures.
Aquestes ratlles, però, les escric amb molt de gust i amb la màxima il·lusió i provaré
de fer-ho el millor que pugui.
En primer lloc, ho he de dir, les quatre províncies de Catalunya que formem la
Federació Catalana d’Estanquers, sempre ens hem sentit orgullosos d’haver-la fundat
ara fa més de 25 anys. Suposo que d’alguna manera intuíem que tard o d’hora
seria un instrument ideal per a la defensa dels drets del col·lectiu. La reactivació
de la Federació ha comportat la modernització dels seus mitjans, però els objectius
segueixen sent els mateixos: defensar els interessos dels estanquers catalans (davant
els polítics, les administracions... qui sigui) i mirar d’ajudar a augmentar els seus
ingressos (un exemple n’és la negociació de la Loto 6/49, que prou esforç i dedicació
ens ha costat).
Potser ens cal aquest legítim orgull de representar-vos, perquè pel que fa a la resta ni
cinc de calaix. Aquests càrrecs són tots gratuïts, ja ho sabeu. Nosaltres hi posem il·lusió
i treball. Ens satisfà pensar que treballem en benefici de tots, que som la màxima
representació catalana dels estancs, que tenim la vostra confiança, la dels estanquers
de tota la vida i la dels nous, la de tots els estanquers de les nostres contrades.
Tot i que el món del tabac està, malauradament, de “moda”, tot i que ens va tothom
al darrere (Comisionado, Guàrdia Civil, Hisenda, Sanitat...), a mi, en contra del que
es porta ara, m’agrada ser optimista. Deu ser el meu tarannà. No és que sigui ruc,
però miro al meu voltant i veig que n’hi ha molts que els hi va força pitjor. Entenc
que aquestes dificultats ens han de fer espavilar. Tot això ens ha de fer més forts
que mai. Cal estudiar com desenvolupar a curt o mitjà termini el nostre negoci. Cal
informar-se, assessorar-se, planificar i modernitzar el negoci. L’estanc és avui dia com
un negoci més d’altres sectors. Cal treballar per assolir les millores que calguin per
tal de donar cada dia un millor i més acurat servei als nostres clients. Cal tenir unes
instal·lacions dignes adaptades als temps que corren. Cal evitar els paranys legals. Cal
planificar i executar com es fa a la resta de negocis.
Tot i això, cal reconèixer que tenim un negoci-concessió amb un funcionament ben
complicat. El que abans eren peculiaritats, ara són obligacions i més obligacions.
Això, però, no impedeix que lluitem amb les armes que tenim. Malgrat les limitacions
que suposen les “concesiones del Estado”, estic convençut que en un termini no
massa llarg tindrem els mitjans suficients per tal d’estabilitzar les nostres botiguetes.
Sortosament, les noves generacions empenyen als que ja comencem a afluixar pels
motius obvis que comporta l’edat. La joventut té uns coneixements molt més acurats,
un nivell d’estudis i una visió molt diferent. Aprofitant aquest mitjà de comunicació
nostre, us vull encoratjar a tots per a què aneu agafant la iniciativa, juntament amb els
pares i els familiars directes, doncs la conjunció dels vostres nous coneixements i de
l’experiència dels que han portat el negoci fins ara ens han de portar a un futur brillant.
Concretament a Tarragona, tinc l’orgull i satisfacció de dir que la nova junta, que a
partir d’ara comença un nou camí, està formada majoritàriament per gent jove i amb
ganes de treballar, amb formació prou acurada com per aportar, en un termini breu,
noves idees que aviat seran les nostres. Espero que això em permeti ser rellevat en
el càrrec, en les pròximes eleccions, després de 16 anys de dedicació a tot el meu
col·lectiu. Moltes gràcies companys.
5

6
Estanquers
ENTREVISTA: Josep Marquès, director de Logista Catalunya
Josep Marquès
Director de Logista catalunya
Com per tots és conegut, un dels negocis de Logista és la comercialització de productes
de l’ONCE a través del canal físic complementari, del qual formen part els estancs.
Quin balanç fa després de complir més d’un any de l’inici
d’aquest nou projecte?
És un projecte molt il·lusionant que només té una mica
més d’un any, fruit del treball, l’experiència i la il·lusió de
l’ONCE i de tots els que formem part de Logista i de Gtech.
I, evidentment, dels responsables dels estancs que han confiat
en nosaltres i ens han ajudat i ajuden diàriament a vendre
els productes de l’ONCE, tot contribuint així a la seva
tasca social.
Quants punts de venda tenen a nivell nacional al canal
físic complementari?
Em complau comunicar-li que ja hem superat la barrera
dels 10.000 punts de venda, que és gran un èxit. Sens
dubte, continuarem creixent i creiem que el canal estancs
és idoni per a la venda d’aquest tipus de productes i que
aquest negoci dóna i donarà grans satisfaccions al col·lectiu
d’estanquers.
Tenint en compte el creixement dels punts de venda, com
estan responent les vendes de Super Once i rasques?
Tal com esperàvem. Aquest tipus de productes ja es comer-

cialitzen en altres països des de fa molt de temps amb gran
èxit, i el nostre mercat no n’és una excepció. Cada vegada
més s’identifica l’estanc com un punt de venda autoritzat de
l’ONCE per vendre rasques i Super Once i les vendes, sens
dubte, continuaran creixent.
Com està afectant la crisi econòmica la venda de loteria?
Precisament és en aquests moments quan el consumidor
aposta més per aquest tipus de productes. Tenim més que
comprovat que si el punt de venda ofereix el producte, és a
dir, la possibilitat de guanyar, per exemple, un milió d’euros
per només un euro, les vendes del punt de venda es disparen.
Un estanc, on el trànsit de persones és molt elevat, és el
lloc idoni per oferir a tots els clients la possibilitat de guanyar
un milió d’euros per un sol euro o guanyar 500, 1.000 o
50.000 euros només rascant un Rasca de l’ONCE. Com hem
dit en l’última campanya de publicitat, “Rascar i Guanyar
tot és començar”, i l’estanc és ideal per oferir el producte i
aconseguir nous jugadors.
Què poden fer els estanquers per a què el client conegui
aquesta nova realitat?
En certa manera a Espanya el mercat de rasques és un mercat
jove. Al mateix temps, el fet que en els estancs es comercialitzin
jocs de loteria tipus Super Once i, fins i tot, cupons
extraordinaris de l’ONCE, com és el sorteig 11/11, és
una novetat per als clients i una oportunitat en cada estanc
d’oferir un tipus de producte que fins ara només es trobava
en altres punts de venda. El suport que donem des del nostre
departament de màrqueting ha de ser complementat amb
l’oferta del producte per part de cada estanc. Hem de tenir
en compte que el client té uns hàbits de compra molt assentats
quan entra en un estanc, de manera que correm el risc
que aquesta nova oferta passi desapercebuda. Cal convidar
el client a provar el producte.
Hem vist tots l’última campanya de publicitat del “Rascador
Professional”, quins altres projectes tenen en cartera?
Després de l’èxit del llançament de Ruleta i ¡Bingoo! i l’èxit
que estem tenint en la comercialització del cupó extraordinari
del 11/11/11, el 26 d’octubre vam llançar el nou Ras-
ca de Nadal. Estem molt il·lusionats amb aquest producte
perquè l’any passat va funcionar molt bé. Tornem a comptar
amb una gran campanya en tots els mitjans, amb una
enorme pressió publicitària i estem segurs que enguany serà
molt millor que l’any passat. El Rasca de Nadal és un producte
que costa tres euros, amb el qual pots arribar a guanyar
fins a 120.000 euros. Es tracta del major premi en loteria
instantània que es pot guanyar en aquest país. Té molt bona
acollida ja que aquestes són dates en què la loteria a Espanya,
per tradició, dispara les seves vendes, i reparteix sort i
il·lusió. És un regal perfecte al mateix temps que original.
T’imagines que et regalen un rasca i que et toquen 120.000
euros? Amb aquest producte és possible.
Parli’ns de futur.
L’objectiu és convertir-nos en el canal complementari de referència
per a la venda de productes ONCE, cooperant amb
els venedors de l’ONCE. Aconseguir que el conjunt dels estancs
del país, o si més no la gran majoria, siguin punts de
venda identificats i autoritzats per a la venda de productes
de l’ONCE i ajudar a contribuir a una cosa tan important per
a nosaltres com és la tasca social que ONCE i la Fundació
ONCE estan realitzant a Espanya des de fa anys.
I per què l’estanc?
L’estanc és un punt de venda estable, amb molta reputació i
credibilitat, implantat en els millors emplaçaments de totes
les ciutats i pobles, que arriba a una gran part de la població
i que té una enorme capil·laritat. Constitueix el punt de referència
per a la venda de productes de loteria. Deixant de
banda les botigues exclusives de loteria, el punt de venda
escollit per les loteries de tot el món són establiments que
responen a tipologies com els estancs. A més, l’estanc és el
punt de venda de referència de Logista i el principal punt de
venda onLogista centralitza la venda de la seva cartera de
productes.
Quins beneficis obté l’estanc per treballar amb vostès en
aquest projecte?
L’estanc té molts beneficis a part de la pròpia comissió per la
venda del producte com, per exemple, l’augment del flux de
consumidors habituals, el trànsit de clients, la reinversió en
l’establiment dels premis menors, donar sortida a altres productes
que comercialitza, publicitat en cas d’un premi gran,
la diversificació del negoci obrint noves línies d’ingressos...
i, a més, l’orgull de col·laborar en la tasca social de l’ONCE.
7

8 Estanquers
OpINIó: Jaume Gou Puig
Jaume Gou puig
President de la Federació
Catalana d’Estanquers
“¡AL LORO!, qUE NO ESTAMOS TAN MAL”
Ha passat l’estiu. Època de balanç per a tots els estancs que estan a la costa i el retorn
a la normalitat per als d’interior. En ambdós casos, uns perquè engeguen i els altres
perquè afluixen, es troben en un moment en què s’hauria de fer la necessària reflexió
de com estem.
Si només mirem el calaix haurem de dir, indefectiblement, que tenim un problema.
Els informes del Comisionado ens adverteixen de la baixada a tot Catalunya tant de
vendes com d’euros. Així doncs, caldrà prendre una decisió ferma per recuperar de
la manera que es pugui aquest terreny perdut.
En aquest punt és quan a tothom se li passa pel cap el tema de la diversificació. A
nosaltres els primers, i a les reunions de junta de totes les províncies és un tema
recurrent.
Per tant, si és tan evident que aquesta és la solució a la baixada de les vendes, us
estareu preguntant: per què no s’ha fet ja? Doncs perquè és una resposta genèrica.
Diversificació com? Les respostes genèriques no entren en valoracions a fons.
M’explico. Quan proposem que els estancs puguin vendre, per exemple, alcohol,
¿ens hem plantejat per quin motiu nosaltres, que tenim en exclusiva un producte,
entrem a fer la competència a un altre comerciant que ha de competir en el lliure
mercat, i no es pot fer a l’inversa? Per tant, crec que cal plantejar el futur de l’estanc
des de la seva estructura per poder orientar l’activitat de manera correcta i aconseguir
incrementar els beneficis sense trepitjar els “ulls de poll” dels nostres veïns, ja que això
podria redundar en la pèrdua del valor màxim dels nostres establiments: l’exclusivitat
en la venda de tabac. Això ho hem de preservar a tota costa. Amb això no us vull pas
fer por, en el sentit que si diversifiquem perdrem el monopoli. Únicament vull que
quedi clar que aquest és el valor principal del nostre negoci, i és el que ha fet que
les vendes als estancs hagin baixat molt menys que la mitjana del comerç minorista
de les nostres ciutats. Per tant, és imprescindible que valorem convenientment el que
tenim.
Igualment, respecte del tema recurrent també en les reunions i en les queixes dels
nostres associats: el servei de Logista. És evident que en algunes coses continua sent
la “Tabacalera” que havien patit els nostres pares: ells sempre tenen la raó i nosaltres
mai, ens porten la comanda a l’hora que volen i no quan a nosaltres ens va bé, com
més falta ens fa un producte no ens arriba a la saca ordinària, quan hi ha pujades no
tenen productes i quan baixa resulta que hi són tots, limitacions a l’hora de recollir
comandes a botiga (en el cas que hi puguem trobar els productes que volem), etc.
És evident que aquest desastre és molt millorable. Però aquells que han treballat en/
amb altres empreses de distribució, i tots els que teniu premsa, per exemple, sabeu
que Logista funciona amb un nivell d’errors molt inferior al de la resta d’empreses de
distribució. Per tant, malgrat que tenim tot el dret i la necessitat d’estar indignats amb
la distribució, amb la baixada de vendes i de recaptació, amb els atacs del govern de
torn amb les seves lleis antitabac, si aixequem la vista del nostre taulell i mirem al
voltant, haurem de dir que: lluitarem tant com puguem per millorar la rendibilitat dels
nostres estancs, lluitarem tant com puguem per millorar el servei de Logista, però tal
com deia l’expresident del Barça Joan Laporta: “¡Al loro! que no estamos tan mal”.

Est•••• •••••z••• •• ••••• •••x•••b•• p•••••,
p••• y •••st•• f•••••• ••t•••••m•••••
Ex•••s•••••• • •••••••••• • ••••••• • •••••••••• • •••••••••
C/ H••••n••• •• D•n•nt•• •• S•ng••, ••
••0•• M•••••
C/
T•léf•n••
H••••n•••
••
••
••6
D•n•nt••
6• •• • ••••
•• S•ng••,
•• •••
••
••
••••••••••••••••••• ••0•• M••••• • •••••••••••••••••••••
T•léf•n•• •• ••6 6• •• • •••• •• ••• •• ••
••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••••
Est•••• •••••z••• •• ••••• •••x•••b•• p•••••,
p••• y •••st•• f•••••• ••t•••••m•••••
D•bl• ••••••••nt• ••t••••• ••n ••••••• •nt••l•n•z•j•, ••••t•l•• bl•n•••••, ••n••••• •í••••••,
••n••••• v•l••ét••••• •• ••v••••nt••, v••••v•g•l•n•••, g••b•••ón •• ••ág•n••, •••ót••••••
Ex•••s•••••• • •••••••••• • ••••••• • •••••••••• • •••••••••
D•bl• ••••••••nt• ••t••••• ••n ••••••• •nt••l•n•z•j•, ••••t•l•• bl•n•••••, ••n••••• •í••••••,
••n••••• v•l••ét••••• •• ••v••••nt••, v••••v•g•l•n•••, g••b•••ón •• ••ág•n••, •••ót••••••
Decoración a la carta
Decoración a la carta
Su seguridad activa
con equipo de humo
Su seguridad activa
con equipo de humo
ElFumador 223.indd 32 3/3/11 1
ElFumador 223.indd 32 3/3/11 12:38:31
9

10
Estanquers
ENTREVISTA: President de la Unió Provincial d’Estanquers de Lleida
Eugeni Rodríguez
President de la Unió Provincial d’Estanquers de Lleida
“Sembla que siguem els culpables
de tots els mals del país”
Vostè va ser elegit com a president al mes de maig tot encapçalant
una candidatura única i després d’11 anys de la
mateixa presidència... la gent no s’implica?
En general, tothom dóna prioritat a les seves pròpies ocupacions
i, en certa manera, és totalment lògic, doncs formar
part d’una candidatura vol dir treure temps d’altres tasques,
de la família i del temps de lleure i no tothom hi està disposat.
Realment és difícil trobar una regeneració de les juntes.
La meva candidatura volia que donés una imatge d’unitat al
sector: aprofitar, per una banda, tota l’experiència viscuda
dels darrers 11 anys sota la presidència de Rosa Forcada i,
a la vegada, intentar integrar gent jove, que aportessin una
visió més moderna i actual dels nostres negocis.
Vaig oferir a tots els membres de la junta anterior la conti-
nuïtat, ja que crec que l’experiència és important. Tots ells
ho van acceptar, inclús la presidenta sortint, però sempre
advertint que intentaria ampliar el nombre de membres amb
gent jove. Per sort, aquesta fita la vaig complir. Es van integrar
a la candidatura tres companys molt més joves que la
mitjana, que amb tota seguretat aportaran idees que ajudaran
a tot el col·lectiu.
En general sí és cert que la gent no s’implica, però crec que
amb una mica d’esforç anirem canviant aquesta actitud.
Què representa per a vostè ser el màxim responsable del
gremi?
En principi comporta moltes hores de feina. Intento estar
sempre disponible per a tothom que ho necessiti i donar
resposta a les qüestions que em plantegen. Encara observo

moltes actituds individuals: ens trobem que a l’Associació
no ens arriben tots els problemes dels companys i, per tant,
no podem oferir solucions i ajudar-los. Hem tingut algun
cas que d’haver estat posat en coneixement de l’Associació
amb anterioritat molt possiblement hauria canviat el resultat
final... De totes maneres, m’agrada poder treballar i representar
el sector.
Quins objectius s’ha fixat per al seu mandat?
En primer lloc, intentar que l’Associació es vegi com un organisme
que pot donar solucions i ajudar. No pot ser que
tinguem problemes individuals i no n’estem al corrent. Una
altra prioritat és convèncer tots els estanquers de la importància
d’utilitzar les noves tecnologies. Tenim una piràmide
d’edat molt gran i és bastant comprensible que no en facin
l’ús que n’haurien de fer. A poc a poc, crec que ho anirem
aconseguint. Ja hem endegat la pàgina web i observem que
la mitjana d’entrades diària ja és de 40. Tenint en compte
que som uns 180 estancs encara considero que som lluny
dels objectius, però s’ha canviat la tendència totalment. Volem
que la pàgina sigui un mitjà molt útil per a la comunicació
entre els estanquers, així com la utilització massiva
de correus electrònics, cosa que estem fent periòdicament.
Pel que fa al territori, una de les fites que ens plantegem
és poder integrar-lo totalment. Lleida és una província molt
allargada, on les distàncies són una dificultat, per tant el que
intentaré és vincular tot el territori. Seria interessant tenir
una mena de delegat de la junta a llocs com Solsona, La Seu
d’Urgell i La Val d’Aran: així podríem estar al corrent de les
necessitats en aquests llocs més apartats de la capital.
Lleida és la província de Catalunya on més s’han notat la
baixada de vendes, a què creu que es deu aquest fet?
Això és cert. Les dades acumulades fins el 30 de setembre
d’aquest any presenten una baixada d’un -7,23% pel que
Una virtut i un defecte
L’honestedat en les relacions
personals. He de fer un esforç per
no fer dues coses a la vegada.
Un plat
Com a bon lleidatà no en pot ser
un altre: els cargols a la llauna.
Un lloc de vacances
M’agrada molt viatjar. És difícil
si he de triar un sol lloc, però
Argentina em va deixar amb
ganes de tornar-hi.
Un llibre
El Celler, de Noah Gordon
Una cançó
Viatge a Itaca, de Lluis Llach
Una pel·lícula
Invictus, i qualsevol dirigida per
fa al volum en euros, mentre que en el global de Catalunya
ha estat d’un -4,07%. I pel que fa a unitats (paquets de cigarrets)
en el mateix període ha estat d’un -19,19%, mentre
que en el global de Catalunya ha estat del -15,58%. Puc dir
que tot l’any ha seguit la mateixa tendència. Nosaltres no tenim
un turisme d’estiu com poden tenir les altres províncies
de Catalunya, que en aquest darrer trimestre han recuperat
una mica les seves dades. Personalment, crec que la crisi
ens està passant una factura important.
A part hem de considerar el tema del contraban. Tenim molt
a prop Andorra i segur que hi té una incidència considerable.
Evidentment que hi ha factors comuns a tot Catalunya com
la llei antitabac, etc., però això ens afecta a tots per igual.
És a dir, tenen problemes amb el contraban...
Sí. El contraban important és amb Andorra. Em consta que
les forces de l’ordre cada dia decomissen quantitats més o
menys importants. Després també hem de tenir en compte
el contraban “de formiga”: particulars que cada setmana pugen
a Andorra a per tabac per a tota la família. Evidentment
que tota la suma provoca una baixada de les vendes dels
nostres estancs.
És la situació més complicada que ha viscut en els seus
negocis?
Diria que sí. Ara ens plouen els problemes per tot arreu,
estem a l’ull de l’huracà. Vam començar l’any amb la llei
antitabac, després la modificació de la llei de sanitat, ens
colen el gol de les botigues de conveniència a les benzineres,
posteriorment la guerra de preus que han estat quatre
mesos d’incertesa i pèrdues econòmiques per als negocis,
la prohibició total de fumar en molts llocs, ara inclús s’hi
afegeix el Barça... La veritat és que sembla que siguem els
culpables de tots els mals del país.
Clint Eastwod.
Una passió
No tinc cap passió en concret.
M’agrada molt tot el que és esport.
Actualment, practico el pitchand-putt,
però n’he practicat
d’altres (bàsquet, tennis, inclús el
tir amb arc). També em considero
molt del Barça.
El millor moment del dia
El migdia, l’estona després de
dinar fins l’hora d’obrir la botiga.
L’estanc
Representa una part molt
important de la meva vida. Hi he
estat vinculat d’una manera o
una altra gairebé durant 40 anys.
11

12
Com és la relació amb la resta de gremis catalans? Hi ha
unió? Creu que les coses s’estan fent bé?
Amb les associacions de Barcelona, Tarragona i Girona hi
ha una vinculació molt especial. Crec que no s’havia vist
mai que anéssim tots a una com actualment. Junts formem
la Federació Catalana d’Estanquers: aquesta unitat ens ha
permès afrontar reptes comuns. Un d’ells, tirar endavant
aquesta revista on volem tractar temes que ens afecten a
tots i que són del nostre territori. Aquesta unitat també ens
permet defensar posicions quan anem a Madrid, a la Unión
de Asociaciones de Estanqueros de España.
Tot és millorable, però crec que s’estan fent bé les coses. A
Catalunya penso que sí: tenim contactes molt sovint amb
Logista, també es fluida la relació amb les cases comercials
i si convé ens movem per buscar solucions al Comisionado,
unes províncies més que altres, però en general crec
que s’està actuant amb dedicació i honestedat i lluitant pel
col·lectiu. És bo recordar que una de les actuacions que
ha repercutit favorablement a tots els estanquers que estan
vinculats amb Loto Catalunya va ser l’acord amb què es va
aconseguir un augment considerable en la retribució de les
comissions. Possiblement, si no haguéssim anat units, això
no hauria estat possible. El sector ha d’anar a una: unitat
total dels estanquers. No pot ser que per personalismes
hi hagi algunes províncies que van pel seu compte; hem
d’anar units. La dita de “la unió fa la força” crec que és
totalment certa.
Com es pot lluitar davant aquesta crisi?
Tenim un negoci que està molt controlat, no podem fer
publicitat, no podem fer promocions (excepte les autoritzades),
només podem lluitar amb la dedicació i modernitzant
els nostres negocis. Hem de cuidar molt bé l’atenció
al client. Ha de desaparèixer la figura de l’expenedor com
havia estat en el passat. Ara hem de ser comerciants, amb
les nostres normes, però comerciants. Crec que els estancs
que pujaran al carro de la modernització tenen més oportunitats
de sortir-se’n.
Estanquers
ENTREVISTA: President de la Unió Provincial d’Estanquers de Lleida
Per altra banda, la unió que abans he comentat és imprescindible.
Fer un front comú a Madrid, tots els estanquers a
una, sol·licitant a qui correspongui les millores per al sector.
La gent jove s’implica? Creu que hi ha relleu al capdavant
dels negocis? I al capdavant dels llocs de responsabilitat
com ara el seu?
D’entrada potser no, però mica en mica hi van entrant. Ja he
comentat el nostre cas de les tres persones que han entrat a
la nostra junta, i estic convençut que no seran les últimes. El
jovent crida al jovent: si hi veuen persones de la seva corda
s’involucren. Ara bé, penso que també és necessari que en
una junta hi hagi persones amb experiència.
Pel que fa als negocis, s’està veient gent jove. A poc a poc
alguns establiments ja han tingut recanvi generacional. Des
d’aquí vull animar a tot el jovent que no tingui por; tenim
un negoci molt especial, amb lleis molt complicades, tota
mena de prohibicions, però si un creu en allò que fa i ho
fa amb imaginació, esperit de servei i optimisme se’n pot
sortir. És cert que els horaris d’una botiga són complicats i
molta gent jove vol viure sense tanta obligació, però també
tens compensacions, i no parlo només de les econòmiques.
Pel que fa als llocs de responsabilitat, penso que nosaltres
ja hem posat la primera pedra. Tinc al darrere gent jove que
en un futur estic segur que seran prou vàlids per prendre el
relleu.
Creu, com diuen molts dels seus col·legues, que darrerament
hi ha massa pressió a sobre dels estancs (lleis més
dures, competència, entrebancs per part del Comisionado,
guerra de preus…)?
És totalment cert. Sembla que només hi hagi el sector del
tabac. Abans ja deia que semblava que som l’origen de tots
els mals del país, però és que és cert. Cada vegada que es
mouen sempre és en sentit contrari a nosaltres. Quan els
polítics se n’inventen alguna, és per perjudicar-nos. Això sí,
sempre esgrimeixen que és per la salut del ciutadà. Jo, perdoneu,
però ja no m’ho crec. Per una banda et diuen això
i per l’altra augmenten els punts de venda a les botigues de
conveniència: en què quedem? No diuen que vetllen per la
nostra salut?
D’altra banda, tenim sempre l’espasa de Dàmocles del Comisionado,
que la veritat és que fins ara massa no ens ha
ajudat, més aviat ens està posant pals a les rodes.
I per acabar, les cases comercials, que emparades per la llei
poden arribar a muntar un ciri impressionant amb els preus,
jugant amb els diners de molta gent i fent perdre quantitats
importants. Evidentment que tenim molta pressió i ens ve
de totes bandes.
Com veu el futur del sector?
He de ser optimista, però a la vegada vull ser realista. Tenim
un negoci que serà el que la unitat vulgui que sigui. Només
podrem mantenir aquest negoci a base de molta unitat. Defensant
posicions davant de qui s’hagin de defensar, i lluitant
per tot el col·lectiu. Només així li veig futur, ja que ens
haurem d’enfrontar amb entrebancs de tota mena: la moda
de les lleis antitabac anirà en augment, hi ha un projecte de
normativa europea que ens pot posar molts entrebancs. Per
tant, davant d’això només val unitat d’acció.

14
Lk Bitronic presenta el sistema CashKeeper amb l’objectiu
d’aportar una solució automatitzada que permeti aconseguir
a l’expenedor un control total sobre la gestió de
l’efectiu del seu negoci.
Com sorgeix la idea de crear el CashKeeper?
Des de sempre, el calaix ha estat un punt conflictiu en
aquells tipus de negoci on hi ha molt moviment en efectiu,
ja que la possibilitat que es produeixin desquadraments de
canvi és molt alta.
Si es tracta d’un aspecte aïllat és probable que la causa sigui
un error humà, el problema és quan l’estanc s’acostuma
a conviure diàriament amb aquests desquadraments com
una cosa “habitual”, perquè aleshores la gravetat del problema
n’és una altra, i això requereix prendre mesures per
evitar-ho.
Però aleshores estarà pensat per a estancs d’una certa
mida, amb un volum alt de vendes...
L’experiència de molts anys atenent diàriament consultes
ens demostra que els problemes de calaix són un aspecte
comú en estancs de qualsevol mida. El que hem volgut oferir
és una solució per tal d’automatitzar l’únic aspecte que
encara funciona manualment.
Amb el CashKeeper traiem a l’empleat tota “responsabilitat”
sobre la gestió de l’efectiu de les vendes. El calaix
“intel·ligent” s’encarrega de saber què ha de cobrar, què li
han pagat i quin import, i amb el mínim número de bitllets
i monedes ha de retornar.
Com ha estat acollit per part dels vostres clients?
Francament bé. Els desquadraments de caixes són un
d’aquells problemes “que es pateixen en silenci”, però quan
algú hi aporta una solució els clients no tenen recança en
interessar-se pel sistema que els ajuda a solucionar-lo.
Aleshores, està només pensat per a clients amb problemes
de caixa?
No només ha estat ben acollit per ells, sinó també per
aquells que no volen passar-se el dia tocant diners, que es
volen assegurar que la caixa els quadra sense haver de preocupar-se,
que no volen perdre temps fent l’arqueig al final
del dia i que alhora no volen patir problemes de bitllets o
monedes falsos, una experiència que desgraciadament s’ha
anat estenent en els últims mesos.
Estanquers
pUbLIREpORTATGE
Lk bITRONIc
“cashkeeper tanca el cercle en
el control de la venda i aporta una
important millora en el control del
negoci.”
Com funciona exactament?
Doncs és molt simple d’explicar. El calaix consta de quatre
parts principals que, igual que als bancs, s’anomenen
“actius” i “passius”. Els actius emmagatzemen, per separat,
els bitllets i les monedes que s’utilitzen per als canvis a
retornar en totes les vendes que ho necessitin. I els passius
fan la recaptació; és on van a parar els bitllets i monedes
que retirarem del calaix quan fem l’arqueig de caixa, que
està totalment automatitzat, ja que el CashKeeper sap en tot
moment què ha rebut i què ha entregat.
També verifica l’autenticitat de tots els bitllets i monedes
que rep, per tal que, entre tant d’efectiu, no rebem bitllets
o monedes falsos...
Els calaixos de recaptació i els accessos a ells estan tancats
amb clau. Si ho volem, ningú té accés a monedes i bitllets
en cap moment. Aquests van de la butxaca del nostre client
a la finestreta del banc.
Esperem veure’l aviat...
Després de més d’un any de proves, actualment estem
duent a terme les primeres instal·lacions en estancs, amb
un resultat molt satisfactori.
Esperem que aporti una solució a un tema tan delicat com
és la gestió de l’efectiu de l’estanc i que amb aquest producte
tanquem el cercle en l’automatització del punt de
venda.
L’experiència diària amb els nostres clients és la que inspira
nous serveis, productes i solucions per millorar al màxim la
gestió del seu negoci.

PRONTO
LLEGARÁN
LOS MEJORES
MOMENTOS
PARA TU
NEGOCIO
ES EL
MOMENTO
DE CRECER
15

16
Estanquers
NOTícIES bREUS
ELS GREMIS ES REUNEIxEN AMb EL
NOU REGIDOR DE cOMERç
DE bARcELONA
El passat 19 de setembre es va presentar el
nou regidor de Comerç, Consum i Mercats de
l’Ajuntament de Barcelona, Raimond Blasi, durant
una reunió a la seu de PIMEC a la ciutat comtal.
La trobada va comptar amb l’assistència, entre
d’altres, del president de la Unió Provincial
d’Estanquers de Barcelona, Juan Ignacio Blázquez;
del de l’Associació Catalana d’Empreses per
a Gais i Lesbianes, David Martí; del de la Coordinadora
Empresarial Tèxtil, Lluís Godayol; del de
la Federació Catalana de Perruqueria i Bellesa,
Jordi Serradell; del de PIMEC Comerç, Alejandro
Goñidel; del president del gremi de flequers de la
província de Barcelona, Andreu Llargués; del gremi
de bacallaners, Ramon Altayó; del gremi de tintorers i bugaders de Barcelona, Antoni Puértolas; del gremi de majoristes
de peix de Mercabarna, Leandre Serra; del gremi de peixaters, Carles Gálvez; del gremi de drogueries i perfumeries, Jordi
Millán, entre d’altres.
Tots ells van expressar les seves inquietuds i preocupacions davant l’actual crisi econòmica que afecta el comerç en general
i davant les peculiaritats de cadascun dels gremis i associats als quals representen.
D’aquesta manera, Juan Ignacio Blázquez va manifestar la necessitat de mantenir una línia política definida i va lamentar
que les decisions en matèria de tabac vinguin dictades per l’Administració de l’Estat. Així, va explicar a tots els assistents a
la reunió que l’enduriment de la normativa estatal envers el tabac va suposar una inversió anys enrere al sector de la restauració
que la prohibició total posterior ha tornat inútil. També va expressar el malestar que hi ha al sector d’estanquers
a causa de l’alt nombre d’atracaments que pateixen.
Per la seva banda, el regidor Raimond Blasi va manifestar la seva disposició per col·laborar amb els representants del sector
del comerç de proximitat. Respecte a l’anterior legislatura, una de les novetats és la centralització de les competències
en la figura del regidor. També va anunciar l’aplicació d’ajustos generals. Així, pel que fa a la campanya de Nadal, va dir
que el contracte de serveis és de tres anys, per la qual cosa a la propera campanya no es poden introduir canvis. Per als
propers anys, es va comprometre a dissenyar la campanya amb l’ajuda dels comerciants. A més, va anunciar que el suport
i la defensa dels mercats municipals continuaran sent una línia estratègica de la seva regidoria. Per últim, va manifestar
la seva intenció d’obrir, properament, un debat amb els representants del sector del comerç sobre els horaris comercials.
REUNIó AMb EL DELEGAT DE LAE
El passat 27 de setembre el president, vicepresident i assessor jurídic
de la Unió d’Estanquers de la Província de Barcelona es van reunir amb
el delegat a Barcelona de Loterías y Apuestas del Estado (LAE), Xavier
Cos. Aquestes reunions de treball periòdiques tenen com a principal
objectiu obtenir informació de primera mà de la xarxa complementària
de LAE als estancs i estrènyer la col·laboració amb aquesta entitat. Cos
va argumentar que la prioritat de l’actual direcció era la privatització
parcial (sortida a borsa) de la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas
del Estado (SLAE) –nova societat pública que substitueix l’anterior
organisme–, tot i que la delegació de Barcelona ja havia confeccionat
la llista proposant totes les possibles noves ubicacions de mixtes. En
aquest sentit, va reiterar que la política de la xarxa era la de reobrir
únicament en aquells punts que per raons de l’antiga llei s’haguessin
perdut i en aquells altres que n’haguessin quedat clarament desproveïts atès al creixement demogràfic, amb l’objectiu de
retornar al número de punts de venda que tenia LAE el 1995. Quant a la venda de participacions de quinieles, que s’ha ofert
a alguns estancs darrerament, el seu consell fou textualment “no veneu res que no sapigueu explicar als vostres clients”.

cONSTITUïDA LA NOVA JUNTA DEL GREMI
D’ESTANqUERS DE LA pROVíNcIA DE TARRAGONA
El passat 31 d’octubre va finalitzar el procés electoral al gremi d’estanquers de la província de Tarragona en
proclamar-se la nova Junta Directiva a l’única candidatura presentada durant el termini obert el 15 d’octubre.
Així mateix el passat 2 de novembre, la presidenta de la junta electoral del gremi d’estanquers de la província de
Tarragona, Carmen Martínez, va proclamar la nova junta directiva de l’ens. Després del procés electoral iniciat
el passat 20 d’agost, la candidatura encapçalada per Josep Servera va ser escollida per presidir aquest gremi,
segons dicta l’article 26 dels estatuts del mateix gremi. Ara, el darrer tràmit és que la junta directiva sigui també
ratificada en la propera Assemblea General.
La nova junta està encapçalada per Josep Servera i Sans (de Torredembarra). L’acompanyen les vicepresidències
primera, segona i tercera: Josep Pallarès (de Calafell), Josep Maria Marcos (de Tarragona) i Raúl Rubio (de Reus),
respectivament.
El secretari titular de l’entitat és J. R. Molina (de Les Borges del Camp). Les funcions de secretaria adjunt recauen
en Joseba Rodríguez (de Reus). Finalment, com a vocals van quedar nomenats Jordi Arbones (de Ribaroja), Francesc
Segarra (d’Alcanar), Remei Carandell (de Salou), Abert Trillas (de Sant Salvador-El Vendrell), Lluís Gombau
(de Tarragona), Anna Alegre (de Tortosa) i les de tresorer a Xavier Calvet (de Valls).
Des de la Federació Catalana es vol agrair la seva desinteressada aportació a la defensa dels interessos del
col·lectiu i desitjar-los tot l’encert i la sempre necessària sort al llarg del seu mandat.
LA MAp ApROVA LA pROpOSTA DE LA UpELL
Recentment i seguint l’acord de junta, la MAP ha aprovat una proposta aportada per la Unió Provincial
d’Estanquers de Lleida (UPELL). Aquesta petició, ja inclosa en l’ordre del dia de la UPELL, fa referència a aquesta
iniciativa:
“Des de la nostra associació i provocat per l’evolució dels preus soferta pel mercat del tabac en els darrers quatre
mesos hem observat un problema comú en un nombre important d’estancs.
Com ja sabeu, la incertesa dels preus ha obligat a una millor gestió de l’estoc, fet que ha provocat un nombre
superior de saques de tenda a Logista. I aquí és on ha sorgit el problema: un nombre important d’estancs ha
hagut de tancar unes hores per poder recollir la saca de tenda a la delegació de Logista.
L’actual legislació obliga Logista a entregar les saques al titular o bé a autoritzats pel Comisionado (que han
d’estar vinculats al negoci, bé en el Règim General o com a autònoms).
De tots és prou coneguda la composició de molts estancs regentats per una sola persona, o inclús estancs que
tenen un empleat. En època de vacances tots es troben en la mateixa situació, el que fa inviable el desplaçament
a la delegació de Logista.
Entenem que en tots els estancs sempre es pot comptar amb la disponibilitat d’un familiar de primer grau (pares,
cònjuge o fills), encara que no hi estiguin laboralment vinculats. Per tant, sol·licitem com a punt a tractar en
l’ordre del dia de la MAP: debatre sobre la conveniència de sol·licitar al Comisionado para el Mercado de Tabacos
que inclogui la possibilitat de designar un familiar de primer grau com autoritzat per recollir les saques de
tenda a Logista, encara que no estigui laboralment vinculat a l’estanc.
Donada la importància d’aquest tema per a molts dels nostres companys, desitgem que aquesta proposta tingui
l’aprovació de la Mesa.”
Finalment, aquesta iniciativa es va debatre i va comptar amb l’aprovació de la Mesa. Ara resta pendent de la
corresponent sol·licitud al Comisionado després de les eleccions del 20 de novembre.
17

18
RAJOy INSINUA qUE cANVIARà
LA LLEI DEL TAbAc
pERqUè ES fUMI EN ALGUNS bARS
El líder del PP, Mariano Rajoy, ha manifestat que és partidari
de reformar la Llei antitabac per suavitzar-la i que
es pugui fumar en alguns bars. Ho ha fet amb al seu
estil, però ha deixat clar que no li agrada la llei actual
i que és partidari d’ “arbitrar una fórmula” sense “solucions
extremes”.
Mariano Rajoy va ser entrevistat a Antena 3, el passat
9 de novembre y a la pregunta: “Modificarà la llei del
tabac perquè es pugui fumar en petits establiments hostalers?”
Aquesta és la resposta de Rajoy: “A mí me gustaba más
la primera ley, porque además se obligó a mucha gente
a hacer obras y se gastaron dinero y dijeron que habría
una zona para fumadores y otra zona para no fumadores.
Yo creo que como todo en la vida las soluciones
extremas no son buenas, pero sé que la mayoría de la
gente está en contra de esta ley que prohíbe fumar en
cualquier sitio aunque no haya para fumadores. En mi opinión, podemos arbitrar una fórmula sobre una base: al no
fumador no se le puede perjudicar. En eso estoy total y absolutamente de acuerdo”.
El PP va votar a favor de la llei, que es va aprovar el desembre de 2010 amb un consens inusual. L’anterior norma permetia
declarar espais de fumadors els bars de menys de 100 metres, i obligava els més grans a crear espais sense fum.
Estanquers
NOTícIES bREUS
TRObADA DE LA JUNTA D’UpELL AMb LA UpARc
Seguint el calendari previst de reunions amb el cos dels Mossos d’Esquadra, el dia 26 d’octubre va tenir lloc la
trobada de la junta de la Unió Provincial d’Estanquers de Lleida (UPELL) amb la Unitat Regional de Proximitat i
Atenció al Ciutadà (URPAC).
Per part de la URPAC hi assistiren el cap de la Regió Policial de Ponent, sotsinspector Vicent Sus, la cap de la Regió
Policial Pirineus Occidental, sergent Anna Garces, i l’agent Jordi Cortasa. Per part de la UPELL, el president
Eugeni Rodríguez, el vicepresident Jesús Ibáñez i la vocal Montse Trilla.
Es van tractar diversos temes que afecten directament la seguretat del gremi amb l’objectiu de mantenir el baix
nivell d’incidències del present any. Així, els Mossos continuaran mantenint les vigilàncies i, en especial, els dies
en què es reben les saques.
Es va posar de manifest la importància de la prevenció. Per tant, es va encoratjar als estanquers a seguir les mesures
de seguretat sobre les quals van informar els Mossos a la darrera assemblea.
Un altre tema que es va tractar és la tanda de visites que faran els Mossos abans de les festes de Nadal, en què
es recordaran molts aspectes a tenir en compte per a la seguretat de les persones i els negocis.
Rajoy a Antena 3

Els estanquers de Catalunya volen i demanen al nou govern d’Espanya:
pROpOSTES
1. Manteniment i reforç de l’actual sistema de distribució del tabac. .El tabac ha esdevingut
en els darrers anys un factor clau de la política sanitària i de la política fiscal.
En el primer cas, els estancs han de ser el comerç especialitzat i, finalment amb el temps,
únic que permeti el control total de l’administració sobre el producte, si creiem que la restricció
de la oferta ajuda a combatre el tabaquisme.
En el segon cas, la recaptació d’IVA i Impostos Especials sobre el tabac es garanteix amb
la distribució a través dels estancs. El contraban i el tabac falsificat danyen bàsicament els
comptes públics (la recaptació) ja que un 80% del tabac són impostos.
2. Lluita decidida contra el contraban. La crisi i la rebaixa de la sanció penal han incrementat
el contraban de tabac, especialment a la zona de Lleida. Cal una actuació decidida del
Govern espanyol com a responsable del control fronterer.
3. Pla de viabilitat de la xarxa d’expenedories basat en la diversificació del producte. Cal exigir
un pla de reconversió del sector. Un pla de futur per a tota la xarxa d’estancs amb nous
productes específics i exclusius.
4. Eliminació o reducció del període de 5 anys de permanència mínima o bé introducció de
l’excepció quan existeixin problemes econòmics que afectin la concessió. Afegir a la incapacitat
mèdica sobrevinguda, el motiu de la manca de viabilitat econòmica.
5. Ponderació de les sancions. Opció de tancaments alternatius. Les sancions de 12.000
euros a qui, per exemple, es descuida de renovar un permís són absolutament desproporcionades.
6. Eliminació del cànon concessional.
9 propostes
per al nou Govern:
7. Implantació d’un sistema que permeti l’accés al finançament de la majoria dels estancs.
S’ha de donar com a garantia la pròpia credencial.
8. Control directe dels estanquers sobre el seu propi segon canal assignat.
9. Ampliació del període concessional dels actuals 25 anys a un període més llarg que abasti,
com a mínim, la vida laboral del nou titular.
19

20
Loto Ràpid de 3€
FORÇA BARÇA
Estanquers
EL BARÇA HO HA
ARA TAMBÉ E

GUANYAT TOT,
T TOCA A TU.
Loto Ràpid d’1€
BARÇA RÀPID
21

22
Estanquers
NOTícIES
La mort dels
estancs complementaris
Per implementar la xarxa d’estancs a tot el territori espanyol
i poder arribar als poblets més petits, l’Estat va utilitzar la
figura de l’expenedoria complementària. Aquestes expenedories
s’assignaven a alguna botiga ja oberta, a vegades a
l’única botiga del poble i, com el nom indica, eren un complement
a l’activitat principal que el negoci ja tenia.
D’aquestes expenedories encara n’hi ha un munt repartides
per tot Catalunya. N’hi ha que ni tan sols saben que ho
són. A vegades, el poble ha crescut tant que l’estanc, amb
els anys, s’ha menjat l’activitat principal i s’ha perdut la
memòria que en origen –i actualment– aquella credencial
fos la d’un estanc complementari. En tot cas, com és lògic
aquests estancs poden vendre productes que les expenedories
ordinàries no estan autoritzades a vendre.
El problema ve quan una d’aquestes expenedories vol o ha
de canviar de nom. Quan això es produeix, el Comisionado
para el Mercado de Tabacos considera que es produeix
una novació “concessional”. Això vol dir que l’estanc passa
a regular-se per les noves lleis, les lleis del moment en
què es produeix el canvi. I el desastre és que el Comisionado
considera que l’actual legislació sanitària no permet
les expenedories complementàries. En conseqüència, quan
s’atorga la concessió al nou titular se li atorga una concessió
d’expenedoria ordinària. Per tant, ja no està autoritzat a
vendre totes aquelles coses que eren la seva activitat principal.
Evidentment, molts d’aquests estancs amb una activitat
única de venda de tabac i timbre, i altres activitats expressament
autoritzades pel Comisionado, no tenen viabilitat
econòmica i a poc a poc van tancant. Això explica la major
part dels tancaments produïts en els darrers anys a Espanya.
La majoria han estat en poblets o en entitats locals menors.
Es tracta d’una qüestió especialment greu per al manteniment
del monopoli ja que les seves bases ideològiques es
veuen atacades. El monopoli es justifica en gran part per la
xarxa, per la voluntat de donar els servei estatals (timbre,
paper timbrat, impresos) a tots els racons d’Espanya, sense
excepció. I els estancs petits tanquen i el timbre desapareix
a poc a poc.
La lluita pel manteniment de les expenedories complementàries
és la lluita pel manteniment del monopoli. És un tema
prioritari. És una lluita de tots.

24
Estanquers
ESTANcS EN RUTA: L’estanc d’Ullastrell
bartolomé Anglada
“Ara la gent prescindirà abans de comprar tabac
que no pas de comprar pernil”
Ullastrell, amb menys de
2.000 habitants censats, és
un municipi de la comarca
del Vallès Occidental, proper
a Terrassa. Allà es coneixen tots, o
gairebé. “Ara ja no és com abans.
El poble ha crescut i és més difícil
conèixer tothom”, assevera Bartolomé
Anglada, propietari d’un estanc
complementari al poble. La crisi
també l’ha afectat i un futur incert,
amb la llei sobre estancs complementaris,
plana sobre el seu establiment,
tot i que Anglada, optimista,
creu que per a tot “hi ha solucions”.
Tenir un establiment com el seu en un
municipi petit com Ullastrell li déu
aportar el valor afegit de la proximitat
amb els veïns...
I tant. El valor afegit de treballar on
ho faig és el grau de coneixement que
puc tenir dels meus clients i arribar
a saber allò que volen. Això sí, ja fa
temps que les coses han anat canviant.
Ara les necessitats i les comandes
en són unes altres.
Abans sí que coneixíem a tot el poble.
Ara, en apropar-nos als dos mil habitants,
costa més. Al nostre establiment
tenim la sort que, a més de voler el
tabac, hi vénen a comprar el pa i això
fa que hi vingui més gent; fins i tot
hi porten a la canalla, per exemple,
abans d’anar a col·legi i això fa que
tinguem un coneixement i un tracte
molt proper amb molts dels nostres
veïns. Tot i que com deia, abans, quan
la nostra població era menor, aquest
grau de coneixement era més gran
que el que podem tenir ara.
Llavors també ha vist canviar el hàbits
dels fumadors en els darrers temps?
Li demanen més tabac de liar o mar-
ques més “barates”?
Per exemple, ara ens demanen molt
més la picadura que no pas el paquet
de tabac... I si li sumem una gran
quantitat de marques i característiques,
tot fa que ens fem una mica un
embolic amb aquest producte; però
vaja, ens en sortim...
El seu és un dels anomenats estancs
complementaris, és a dir, a banda de
tabac hi pot vendre altres productes
com ara pa i queviures...
Sí, és una espècie de supermercat:
un estanc complementari, que vol dir
que a més a més de vendre-hi pa, fruita,
queviures... hi venem tabac. Vaja,
aquest és un tipus d’establiment que
es posava en llocs petits, on no hi havia
manera de posar un estanc perquè
per si sol no donava suficient i llavors
ho posaven dins d’una botiga. Per
exemple, abans de tenir el nostre es-

tabliment la gent s’havia de desplaçar
a Martorell o a Terrassa per comprar
el tabac. En el nostre cas, primer es va
posar el forn i al darrere van venir els
queviures i després l’estanc.
Creu que si un dia ha de deixar-ho i,
segons marca la llei, el seu establiment
passa a ser només un local on
poder vendre tabac serà complicada
la seva supervivència?
Crec que abans que passi això hi ha
solucions. Bé, s’hauria de tallar la botiga
en dos. Jo ho veig així: la gent entraria
per una porta a comprar el tabac
i per una altra a comprar els queviures.
Creu, llavors, que té futur el seu negoci?
Jo considero que l’establiment té futur
perquè hi ha solucions. El problema és
que ara ens ho compliquen tot molt.
Tot i treballar en un municipi petit,
rep el suport i sent que està ben informat
per part del gremi d’estanquers
de la província?
I tant! Les poques dificultats que he
tingut me les han resolt en el gremi!
Qualsevol novetat que surt ens
n’informen de seguida. Amb un correu
electrònic des de Barcelona ens
mantenen informats al moment. Posem
per cas totes aquestes pujades i
baixades de preus: me n’he assabentat
abans a través del gremi que no pas
gràcies al mateix Comisionado.
Ha notat molt la crisi o en un municipi
petit com aquest la gent hi compra
de la mateixa manera?
Doncs sí que hem notat la crisi. La
gent ja no compra de la mateixa manera
que abans... D’un any ençà ha
baixat la venda prop d’un 20 per cent,
en general; però evidentment es nota
abans amb el tabac. La gent en prescindirà
primer que no pas de comprar
pernil... El que està clar també és que
s’ha produït un canvi d’hàbits. El que
abans era la primera marca en vendes,
i que és més cara, ara és la tercera. Es
continua venent, però les prioritats ara
són unes altres. El que més ha pujat
és el tabac de liar, tot i que ja no és
tan barat com abans. I és que el temps
que triguen a liar-se un cigar, això que
s’estalvien de fumar.
També la nova llei del tabac li ha afectat.
Evidentment. Teníem un clients que
eren bars i restaurants que podien
vendre i ara ja no. Ara només em queda
un client d’aquests, que encara té
una màquina per vendre, però és clar
que no és com abans d’entrar en vigor
la llei. Això ens ha perjudicat, i molt.
I a sobre el tema dels puros... ha quedat
sota zero. Com no deixen fumar
després de dinar, doncs, ja ho veus,
sota zero.
Té futur el comerç de proximitat?
Se’n moriran uns quants, però els comerços
que quedin hauran de fer com
nosaltres. Per sort, nosaltres no tenim
competència aquí, però és que a set
quilòmetres del poble tenim Terrassa
amb tot el que això comporta (gran
superfícies, comerços...). I a més, la
gent no treballa aquí, sinó que ho
fan a Terrassa, per exemple, i això fa
que les vendes vagin cap a ciutat. Per
exemple, abans el dia més fort de vendes
era el dissabte a la tarda i ara és
el pitjor dia perquè la gent va fora a
fer les grans compres. Aquí potser no
compraran per gran valor, però sí que
fan moltes petites compres...
Què és el millor i el pitjor de la seva
feina?
El millor, el tracte amb el públic, que
és un tracte molt proper i familiar.
El pitjor, res. Jo he gaudit molt de la
meva feina.
En tants anys d’ofici, tindrà moltes
anècdotes, ens en podria explicar alguna?
Tenia un client que fumava Rumbo
curt, que de vegades no es trobava.
Fumava un paquet o dos al dia, i compràvem
caixes senceres per a ell. Però
un dia es va morir. I ens va quedar una
caixa sencera. I no li trobàvem sortida.
De cop, però, es va deixar de fabricar
i ens van venir col·leccionistes
que no van deixar-nos ni un paquet,
ni per a mi... No per fumar, eren
col·leccionistes!
25

26
© Ramon Vilalta
Estanquers
ESTANcS EN RUTA: Montserrat
Montserrat
Cultura, paisatge, catalanitat,
espiritualitat, màgia...
Montserrat és un paratge únic.
Cada any, la muntanya i els seus
voltants reben milers de visitants
vinguts d’arreu del món. Les seves roques
arrodonides, la seva pau, el seu entorn,
el seu simbolisme atrauen a turistes i viatjants,
a autòctons i forans, a esportistes i
a pelegrins. Cada any visiten la muntanya
més de dos milions de persones...
Tot i estar envoltat de les comarques
del Baix Llobregat, l’Anoia i el Bages, el
massís de Montserrat és ben visible des
d’altres contrades i la seva grandiositat i
les seves màgiques línies es mostren en
l’horitzó d’altres zones de Catalunya, com
ara el Vallès Occidental.
Montserrat és un massís amb una geologia
i topografia pròpies i molt característiques.
El massís, situat a la dreta del riu
Llobregat, és un dels conjunts més abruptes
de la Serralada Prelitoral Catalana. El
Parc Natural de Montserrat presenta una
gran riquesa de flora i fauna típiques del
clima mediterrani. Porcs senglars, esquirols,
àguiles cuabarrades o cabres salvatges
són veïns d’aquestes contrades.
El nom prové de la paraula mont, muntanya,
i serrat, cadena muntanyosa. Diuen,
però, que les formes de les seves mun-
província: Barcelona
comarques: Bages, Anoia,
Baix Llobregat
Altitud màxima: Sant Jeroni
(1.236 metres)
Altitud mínima:
Riera Marganell (140 metres)
Superfície: 3.630 hectàrees
Webs:
www.montserratvisita.com

© Ramon Vilalta
tanyes encadenades una al costat de
l’altra fan pensar en unes dents de serra;
un autèntic festí per als amants de
l’escalada i els esports d’aventura...
Parc Natural des del 1987
El pic de Sant Jeroni, amb poc més de
mil dos cents metres d’altitud, marca
el seu cim més important i es converteix
en una talaia única (fins i tot els
dies de visibilitat excepcional es pot
veure Mallorca). Però d’altres pics
li han donat fama arreu: les Agulles,
el Montgròs, Sant Joan, el Serrat del
Moro, la Palomera i, sobretot, el Cavall
Bernat fan que sigui un lloc ideal
per fer escalada i senderisme. Val a dir
que actualment hi ha infinitat de vies
obertes d’escalada de diferents nivells
de dificultat.
El massís de Montserrat està declarat
Parc Natural des del 1987.
Al bell mig de la muntanya s’hi aixeca
el Monestir de Montserrat: una abadia
benedictina consagrada a la Mare de
Déu de Montserrat. Aquest recinte ha
estat un centre de coneixement que
durant la dictadura va esdevenir el baluard
de la defensa de la llengua i la
cultura catalanes.
I és aquest monestir benedictí la seva
construcció més característica. Ubicat
en el terme municipal de Monistrol
de Montserrat (Bages) i a una alçària
de 720 metres sobre el nivell del mar,
és visitat any rere any per milers de
pelegrins (tant religiosos... com futbolístics)
que troben entre les seves
parets un lloc de pau i espiritualitat
a poc més de quaranta quilòmetres
de la capital catalana. Allà hi viuen,
a més dels monjos, els escolans i els
treballadors que formen una comunitat
de prop d’un centenar de persones.
© Ramon Vilalta
Va ser fundat fa quasi mil anys, el segle
XI, per l’abat Oliba, al costat de
l’ermita de Santa Maria (del segle IX).
En el monestir hi destaca una petita figura:
la Moreneta. Es tracta d’una talla
romànica de fusta de finals del segle
XII que arran de la transformació del
seu vernís, a causa del pas del temps
i del fum dels ciris va agafar aquell
color que la fa única i tan estimada,
especialment pels catalans.
Diu la llegenda...
Segons la llegenda, uns pastors van
descobrir la imatge de la Mare de
Déu a la Santa Cova l’any 880 després
d’haver vist una llum a la muntanya.
Quan el bisbe es va assabentar de la
notícia, va intentar traslladar la imatge
fins a Manresa, però no es va poder
fer perquè l’estàtua pesava massa. Per
això, ho va interpretar com el desig de
la Mare de Déu de romandre al lloc
27

28
Estanquers
ESTANcS EN RUTA: Montserrat
< Panoràmica de Montserrat
< Vista aèria dels pics de Montserrat
< Coves del Salnitre, Collbató
© Ramon Vilalta
© Ramon Vilalta
© Ramon Vilalta © Ramon Vilalta

en què se l’havia trobat, on va manar que hi construïssin
una ermita, origen del monestir actual. L’11 de setembre del
1881, el papa Lleó XIII va declarar oficialment la Mare de
Déu de Montserrat patrona de Catalunya i la seva festivitat
se celebra el 27 d’abril.
A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un
bon nombre de petites esglésies i d’ermites abandonades
–van funcionar fins a tretze al voltant del monestir–, com la
de Sant Joan, Santa Anna, Santa Magdalena, Santa Cecília,
Sant Benet, Sant Dimes (coneguda com la del Bon Lladre i
del Castell), Sant Miquel o Sant Jeroni.
Una mòmia i uns àngels
Per als amants de la cultura, Montserrat també depara una
important quantitat de tresors. Així, el monestir compta
amb una biblioteca amb gairebé 300.000 volums i un museu
amb obres d’artistes com Picasso, El Greco o Dalí... i
tresors de l’antic Egipte, entre els quals destaca una mòmia.
El visitant no ha d’oblidar quan entri a la basílica de Montserrat
–d’una sola nau i construïda el segle XVI amb una estructura
encara gòtica– escoltar un autèntic cor d’àngels. La
seva famosa escolania de nois cantors,considerada el conservatori
infantil més antic d’Europa, delectarà tots aquells
que s’apropin a l’església, situada al bell mig del complex
benedictí. Ah, i els diumenges acaben amb la interpretació
del Virolai...
Al mateix recinte del santuari, Montserrat disposa de diversos
serveis d’allotjament, com ara un hotel i les cel·les
(apartaments).
(Horari d’hivern: de dilluns a divendres de 9.00 a 17.45
hores; dissabtes i festius de 9.00 a 19.00 hores.
Horari d’estiu: de dilluns a divendres de 9.00 a 17.45 hores;
dissabtes i festius de 9.00 a 19.00 hores.)
El seu entorn “popular”
No s’ha d’oblidar tampoc visitar els pobles del seu entorn,
on es pot gaudir d’un turisme molt familiar. I conèixer les
seves festes i tradicions. Per exemple, Collbató ofereix una
rica oferta cultural gràcies al seu museu i els concerts,
< Monestir de Montserrat
com el que es fan a les Coves del Salnitre, o el seu mercat
d’artesans i brocanters de periodicitat mensual i l’Aplec de
la Salut, al mes d’abril. Val a dir que aquestes coves són la
cavitat més visitada de Catalunya. Així, les Coves de Collbató
o del Salnitre compten amb uns 500 metres de recorregut
i estan obertes al públic amb visites organitzades els
caps de setmana i festius. Són un veritable referent de la
història de l’espeleologia catalana. Igualment, tampoc s’ha
de deixar de veure i gaudir de festes tan nostrades com la
del Timbaler del Bruc, a El Bruc, a la mateixa falda del massís,
o la Fira de la Coca i el Mató de Monistrol.
La gastronomia de la zona també és rica i variada, i es pot
gaudir de plats tradicionals on destaquen les carns o els canelons
de col, sense oblidar les postres amb la seva famosa
mel i mató. Es té constància escrita del mató de Montserrat
des de finals del segle XIX, encara que el seu consum és
molt anterior i és molt típica de les variades botigues que
envolten el monestir.
Com arribar-hi
Arribar a Montserrat és fàcil tant si s’opta pel transport públic
com pel vehicle particular. Cada hora hi ha trens des
de Barcelona (surten de la plaça Espanya) i Manresa que
enllacen amb el cremallera i amb l’aeri. Aquestes dues alternatives
són dues obres d’enginyeria civil que han permès
l’accés de pelegrins i visitants al Santuari de la Mare de Déu
tot salvant un desnivell altíssim i que per si mateixes converteixen
el viatge en una autèntica experiència.
Per als qui no pateixen de vertigen, hi ha l’opció dels dos
funiculars: construïts els anys 1918 i 1929, el de Sant Joan
i el de la Santa Cova que porten al visitant fins als llocs
més emblemàtics de la muntanya, com són l’ermita de Sant
Joan i la Santa Cova on, segons la tradició, va ser trobada la
imatge de la Mare de Déu.
Finalment, no s’ha d’oblidar una tradició que data de l’edat
mitjana, quan no hi havia cap altra manera d’acostar-se a
venerar La Moreneta que no fos pujar a peu fins al monestir.
Des del peu de la muntanya, la durada dels diferents trajectes
és aproximadament la mateixa: 1 hora i 45 minuts.
29

30
Estanquers
NOTícIES
Duros a quatre pessetes...
Com us deia en el número anterior, sempre he pensat
que la millor manera de col·laborar des d’aquestes
línies amb el col·lectiu d’estanquers és intentar
donar-vos una visió global, des de l’experiència de molts
anys i per desgràcia molts robatoris, de com millorar les
instal·lacions de seguretat dels establiments i oferir-vos
uns consells d’autoprotecció. Però permeteu-me que dediqui
aquest article al sector que jo represento i us parli
d’assegurances. De les vostres assegurances.
El sector assegurador és un sector peculiar i diferent. Una
assegurança en realitat és un contracte mercantil que garanteix
un servei que, en cas que passi un incident futur cobert
en aquest contracte, genera unes prestacions ja siguin
econòmiques o de serveis. A canvi, l’asseguradora cobra
una prima. El que el fa diferent és que la prima es cobra de
manera anticipada sobre unes previsions futures de sinistralitat,
sobre uns incidents que encara no han ocorregut. Al
principi, aquestes previsions sobre aquests possibles robatoris,
atracaments, incendis, etc., estan basats en uns criteris
d’actualitat i d’anàlisi del risc a assegurar. A la resta de
sectors normalment, quan nosaltres contractem un servei
és a l’inrevés, és a dir, qui emet la factura i cobra aquest
servei ja coneix el cost del mateix i pot repercutir tot aquest
import en el client. Perdoneu que faci aquesta introducció,
però crec que és important per entendre com i per què es
generen aquestes diferències en les primes d’assegurança.
Per tots és coneguda la difícil situació econòmica que estem
vivint en aquests moments. Una de les conseqüències
més immediates de la precarietat econòmica és la degradació
social, l’augment substancial de delictes i, per tant,
d’incidents (sinistralitat) als nostres estancs. En incrementarse
els delictes, les primes que les asseguradores cobren i que
calculen en una situació determinada, i que garanteixen
els riscos de robatori, atracament, etc., no són suficients
per pagar aquests sinistres. Tal és així, que la majoria de
companyies del mercat assegurador, amb primes al principi
calculades i adequades al risc, no arriben a cobrir aquests
costos, procedint en molts casos a l’anul·lació d’aquests
contractes. En moltes ocasions és tan quantiosa la desviació
entre l’ingressat i el pagat, que el problema no se soluciona
incrementant la prima un percentatge determinat, sinó que
no veuen la possibilitat de reconduir aquesta pèrdua. No
s’ha d’oblidar que les asseguradores són empreses privades
i que la seva finalitat primera és l’obtenció de beneficis, és
a dir, guanyar diners. També amb les nostres assegurances.
La rendibilitat de les companyies d’assegurances passa per
controlar la seva sinistralitat.
Tinguem clar també una altra circumstància: les assegura-

dores si troben algun motiu més o menys raonable, no paguen.
Si troben alguna sortida, algun possible dubte, alguna
interpretació favorable als seus interessos ens faran una
oferta a la baixa o senzillament ens refusaran el sinistre. No
tenen cap objecció al desacord, a la possible batalla legal.
Perquè en realitat hi ha un desequilibri enorme de forces
entre un assegurat que té el seu petit comerç i una multinacional
asseguradora que té una gran estructura. Per compensar
aquest desequilibri, creem Consult Reclamaciones,
gabinet jurídic especialitzat en reclamacions a asseguradores.
Actualment, és tan important aquest departament que
ara ja és empresa i ens ocupa a set persones, entre lletrats
i tramitadors.
En tot aquest embolic d’asseguradores que no els surten
els números amb les nostres pòlisses, anul·lacions de contractes,
increments de primes, etc., apareixen el que podem
anomenar les primes miracle. De tant en tant apareix
alguna companyia poc o gens coneguda que ens fa una
oferta meravellosa amb unes cobertures fantàstiques. Just
el que necessitem! És a dir, les asseguradores tradicionals,
les conegudes, perden diners, anul·len els contractes o els
incrementen en el millor dels casos. I d’altra banda, apareix
una asseguradora no coneguda, normalment petita amb escassos
recursos, solvència molt més limitada, oferint-nos
una assegurança a meitat de preu. Anem a veure, si les previsions
de sinistralitat són altes i les primes molt barates,
blicitat cts.FH11 Wed Nov 02 19:46:10 2011 Página 1
la pregunta lògica és, quan es generin aquestes quantioses
pèrdues, que es generaran, qui posa els diners? Ningú amb
seny vol posar diners i perdre amb les nostres assegurances.
Llavors, què passa? Doncs molt senzill. Si per cobrar d’una
asseguradora solvent ja podem tenir algun inconvenient en
alguns casos, si tenim la nostra pòlissa en una asseguradora
amb marges de solvència molt més limitats, amb unes
pèrdues acumulades molt superiors com a conseqüència
d’aquestes primes reduïdes, la dificultat de finalitzar el
sinistre de manera satisfactòria és lògicament molt més
gran. Com més gran és l’import a cobrar, més gran és la
dificultat. Això ho hem vist ja massa vegades. Per desgràcia,
no és la primera vegada que una asseguradora deixa
de poder atendre les obligacions amb els seus assegurats.
Arribar a un acord puntual amb una associació, agrupació
o gremi no ens garanteix el cobrament de la prestació. És
l’asseguradora que ha de complir les seves obligacions.
La persistent i tossuda realitat ens demostra una vegada i
una altra que no existeixen les gangues en el món mercantil.
En les assegurances tampoc. Les coses tenen un preu.
Quan valorem la possibilitat de reduir un cost també hem
de ser conscients del risc que estem disposats a assumir.
És el nostre patrimoni el que està en joc i el nostre esforç
de molts anys, en molts casos de generacions. Perquè, per
desgràcia, no hi ha duros a quatre pessetes.
C M Y CM MY CY CMY K
Llorenç Navamuel
Director Comercial
Correduría Técnica de Seguros, S.A.
Consultoría y Gestión de Siniestros, S.L.
31

32
Tots els dijous, de sis a vuit del vespre, atenc les consultes
presencials i telefòniques dels estanquers de Barcelona i un
parell de cops al mes faig el mateix amb els associats del
Gremi de Tarragona. I cada setmana, sense que en falli cap,
tinc damunt de la meva taula, com a mínim un “Inicio de
expediente sancionador del Comisionado para el Mercado
de Tabacos” amb la sanció mínima per infraccions greus de
12.000 euros o una inspecció dels senyors d’Hisenda. És
realment tràgic perquè normalment ja no hi ha res a fer. Els
comentaris van des de la resignació del “m’ha tocat, què
vols fer-hi”, al clàssic i del tot inútil “jo no ho sabia”.
El gran avantatge d’assessorar els membres d’un gremi és
que pots tenir una visió general. Veure el que està passant
a tot el col·lectiu d’estanquers. No només als d’un poble o
ciutat o els clients, estanquers, d’una gestoria. Les últimes
dèries, les darreres interpretacions que fa l’Administració
de les normes. Tot allò que no està escrit enlloc. Allò que
és de veritat important, el que marca realment la diferència.
Informació és poder! Hisenda ens busca les pessigolles.
Som un dels col·lectius d’inspecció preferent. El Comisionado
no en perdona una, i encara fem factures amb permisos
caducats. La Guàrdia Civil ens va al darrere i els dels
bars ens els envien cap a casa. Sanitat ens té al punt de mira
i ja no sap quina nova restricció inventar. Som part d’un
mercat hiperregulat. Un estanc no és una sabateria. Hi ha
centenars de normes, moltes coses que cal tenir en compte.
L’estanc és un comerç superespecialitzat subjecte a una
normativa extensa, exigent i canviant. Molts estanquers,
però, volen seguir pensant que encara són els feliços temps
de la Tabacalera, quan moltes coses s’arreglaven amb una
xerradeta i bona voluntat.
És preocupant sentir-vos dir un cop i un altre “és que no
ho sabia”. I el cert és que m’ho crec, no ho sabíeu. Però
Estanquers
LEGAL: Com estaviar-se 12.000€
DOCUMENTO DE PAGO DE SANCIÓN
COMISIONADO PARA EL MERCADO DE TABACOS
com estalviar-se 12.000€
com els agrada dir als funcionaris madrilenys “el desconocimiento
de la ley no exime de su cumplimiento”. Si l’única
cosa que pots dir és que no ho sabies: aleshores prepara el
talonari! Quan un estanquer et confessa, molts cops sincerament,
que no sap res de les coses més bàsiques que
afecten el seu propi negoci, te n’adones de com de mal assessorat
està. I està mal assessorat perquè de veritat pensava
que la informació, el coneixement, el tenir un bon suport
professional no era prioritat. És a dir, de veritat pensava que
podia gestionar un estanc com si fos una botiga qualsevol.
I un estanc només és un comerç en tant que ven al públic;
per tota la resta és molt, moltíssim més complicat.
Aquest passat mes d’octubre he hagut de recórrer dues sancions
d’extinció de credencial. Probablement el meu recurs
ja arriba tard. Ja no hi ha res a apel·lar. Hauria estat tan fàcil
Molts estanquers viuen
enganyats fins que els arriba la
carteta dels 12.000 euros
no cometre els errors que han portat als estanquers a perdre
l’estanc! En aquest país la prevenció està molt mal valorada.
Tothom et pagaria el que fos per sortir del pou on s’ha
ficat, però ningú no valora ni una miqueta un bon consell
que pot impedir que hi caiguis.
Ja entenc que és impossible estar al cas de tots els canvis
normatius i d’usos administratius que afecten el nostre sector,
però com diria el gran Grouxo Marx, “si no ho saps,
com a mínim tingues a mà el telèfon dels qui ho saben”.
Xavier Tamareu

ENTREVISTA: Jordi Jané, Diputat del Grup Parlamentari Català
Jordi Jané
Diputat portaveu Adjunt del
Grup parlamentari català
En aquest context de crisi, com veu el tema del tabac des
de la seva vessant política? (lleis restrictives...)
És evident que tots els partits polítics han de procurar protegir
la salut dels ciutadans. CiU ha defensat i seguirà defensant
la prevenció i el control del tabaquisme. No obstant
això, considerem que alhora s’ha d’intentar que els
interessos de altres col·lectius no es vegin perjudicats. Els
poders públics estan obligats a prevenir els efectes nocius
que el consum elevat del tabac pot comportar. Però no es
pot ignorar que l’hàbit de fumar està estès i que hi ha tot
un sector directament lligat a aquesta realitat. El món dels
estancs mereix una especial protecció ja que són autònoms
i ho passen malament en un context de crisi econòmica.
Està a favor o en contra d’apujar els impostos sobre el tabac
tal com estan dient alguns en campanya?
Convergència i Unió considera que per sortir de la crisi a
curt termini necessitem un Pla de xoc contra l’Atur acompanyat
d’una llei de suport i foment de l’emprenedoria.
Es tracta d’invertir immediatament la tendència, deixar de
destruir ocupació i començar a crear noves ocupacions.
En cap cas, considerem que apujar els impostos sigui la
solució. S’ha de practicar una política de moderació fiscal
i de manera específica s’ha d’ajudar als autònoms perquè
creïn ocupació, així com protegir el petit comerç. Pel que
fa a l’impost de societats, el volem reduir al 15% per a les
microempreses, que són aquelles que tenen menys de cinc
treballadors i facturen menys del dos milions d’euros l’any.
En el cas que s’apugessin, creu que s’haurien de circumscriure
només a l’àmbit català?
Seria desitjable que una mesura com aquesta tingués un
consens de tots els partits polítics per mira d’evitar un consens
territorial i sectorial.
És partidari de la liberalització del mercat o que es continuï
venent únicament a estancs?
El tabac s’ha de vendre preferentment als estancs, que són
les botigues especialitzades i que cal protegir.
Un dels fenòmens dels darrers temps és un augment de les
xifres de contraban i fins i tot de la falsificació de paquets
vinguts d’Àsia, com creu que es pot aturar?
Convergència i Unió considera que si és volen aturar els
delictes efectuats per certes organitzacions és imprescindible
reformar el Codi Penal i la Llei d’Enjudiciament Criminal
amb l’objectiu d’endurir les penes privatives.
A més, considerem que si volem que els nostres organismes
siguin eficients a l’hora de prevenir és necessari que
la Generalitat sigui la responsable integral de la seguretat a
Catalunya.
Estem convençuts que amb aquestes mesures les xifres del
contraban i la falsificació de paquets de tabac es reduiran.
Hem de recordar que va ser CiU qui va impulsar mesures
específiques en la darrera tramitació de la llei de contraban
a fi d’evitar aquestes situacions, i va endurir les sancions en
el contraban de les llavors de tabac.
Creu que la liberalització dels horaris comercials seria positiu
per al sector?
Només CIU ha defensat sempre una regulació dels horaris
comercials que no castigui els petits autònoms, els emprenedors
i els estancs. La liberalització absoluta que ja volien
els socialistes amb el decreto Boyer, i que sempre defensa
el PP, posaria en perill la subsistència de tot un sector que
és molt important mantenir en un moment de crisi.
Com valora la possibilitat d’una reforma de la Llei contra
el tabac?
No es poden vendre missatges buits. Quan es va tramitar
la Proposició de Llei presentada pel PSOE, Izquierda Unida
i ERC, cada grup ja va poder concretar les seves propostes.
Qualsevol reforma que es vulgui emprendre en aquesta legislatura
haurà de buscar el consens polític i social necessaris,
cosa que no es va obtenir durant l’anterior mandat
socialista a causa d’una tramitació massa improvisada.
33

34
Estanquers
cARTA DELS ESTANqUERS
Degut al gran nombre de cartes que hem rebut des de l’aparició del primer número d’aquesta
publicació per part dels nostres lectors, la revista Estanquers vol ampliar i oferir un nou espai
de “cartes dels estanquers”. Aquest, vol ser una finestra que serveixi per expressar els sentiments,
neguits, opinions, dubtes i queixes que puguin ser d’interès dels nostres associats. La revista publicarà
opinions, rèpliques i suggeriments sempre que siguin respectuosos amb les persones i les institucions.
Volem donar cabuda a totes aquelles cartes rebudes, però és possible que resulti impossible publicarles
totes per qüestions d’espai. Per això, demanariem que els escrits no superin les 25 línies (que
podran ser extractades) i que l’escrit inclogui el nom, cognoms i DNI.
Gràcies a tots per la vostra col·laboració.
HEm DE ComENçAR A CAmINAR
Crec que ja hem parlat molt de la Llei del Tabac, de la guerra de preus, de les fotos dissuasòries, del contraban,
etc.
Com bé diu l’enunciat, arriba el moment de començar a caminar (penseu que ningú no ho farà per nosaltres)
i m’agradaria encomanar-vos la il·lusió que tinc en el futur dels nostres negocis i encoratjar-vos a participar
activament en la construcció del nou model.
Tenim molta feina a fer i voldria, a través d’aquestes línies, donar unes petites pinzellades de com crec que hem
d’encarar el nostre futur.
• Primer: modernització de la nostra imatge corporativa.
• Segon: diversificació.
• Tercer: exclusivitat de productes.
• Quart: diàleg constructiu amb les institucions.
• Cinquè i últim: converses periòdiques amb les tabaqueres.
Ara voldria fer un petit extracte dels punts esmentats.
- Modernització de la nostra imatge corporativa. Aquest apartat és molt ampli, però el podríem reduir de moment
a actualitzar o adaptar els nostres rètols als temps actuals. Evidentment, sense perdre la nostra identitat ni destruint
la marca per la qual ens coneix tothom. Això seria tan fàcil com convocar un concurs de disseny de la nostra
imatge corporativa actualitzada al segle XXI i, a canvi, donar un premi en metàl·lic als guanyadors, o simplement
deixar-los que dins del rètol hi hagi una petita referència a la seva empresa de disseny. Pel canvi de rètol, caldria
l’aprovació del Comisionado.
- Diversificació. Punt molt important. Hem d’ampliar l’oferta de productes als nostres establiments. Cal ferho
amb urgència i diligència. Hem de constituir, per zones, uns grups de debat i de treball per decidir quins
productes són els més adients. En un primer moment ens haurem de conformar amb els productes autoritzats
però, paral·lelament, hem d’iniciar converses amb el Comisionado, per aconseguir les autoritzacions pertinents
dels nous productes escollits en els grups de treball. Aquests grups tindran un delegat escollit per la zona que,
amb tots els altres delegats, debatran conjuntament amb els membres de l’associació la idoneïtat dels nous
productes escollits. Hem de tenir clar que no necessàriament els productes escollits per la costa, frontera o
estancs d’interior han de coincidir. Està clar que sí hem de coincidir en el fet que tots els establiments estiguem
autoritzats a vendre qualsevol producte escollit a nivell nacional i que creiem que poden funcionar en el nostre
territori. Aquest apartat és molt més ampli i il·lusionador, però els responsables de la revista diuen que la brevetat
és una virtut, per tant ho deixarem de moment aquí.
- Exclusivitat de productes. Una vegada escollits els nous productes, hem de trobar el millor negociador entre
nosaltres per iniciar converses amb els fabricants i aconseguir, per un costat, uns preus molt competitius i, per
l’altre, l’exclusivitat de venda dels productes escollits de la seva fabricació en els nostres establiments. Molt
important: “exclusivitat”; tothom que vulgui aquests productes haurà de venir als nostres establiments a comprarlos.
No cal dir, però, que tots els productes de venda exclusiva en els nostres establiments, aniran amb la nostra
marca corporativa. Un petit apunt: tenim una xarxa de vendes tan important arreu del país que qualsevol fabricant
estarà interessat a arribar a acords amb nosaltres.
- Diàleg constructiu amb les institucions. És convenient tenir vies de comunicació obertes de manera permanent

federació catalana d’Estanquers
amb les institucions. Hauríem de refermar aquesta via de comunicació de manera fluïda, ràpida i eficaç. Penseu
que necessitem aquest contacte per poder estar informats en tot moment i, alhora, poder influir en qualsevol
decisió que afecti el nostre sector. Dit d’una altra manera, constituïts en un grup d’opinió i de pressió. Si tinc
ocasió, ja ampliaré aquest apartat, que és molt interessant.
- Converses periòdiques amb les tabaqueres. No són els nostres enemics, ni tampoc els nostres amics, són
simplement els nostres proveïdors. On està el problema? Que són uns proveïdors que tenen molt poder econòmic
i que, a més, juguen amb l’avantatge de no vendre’ns directament. Si hi afegim que estan al corrent de les nostres
febleses d’unió, de por i de poca organització, evidentment estem a les seves mans. Som petits establiments a
les seves ordres on es permeten ampliar la seva gamma de productes contínuament, marcar els preus i distribuir
els productes a la seva comoditat. És un proveïdor especial que no pregunta als establiments que venen els seus
productes quins articles demanen els seus clients finals. La nostra opinió i preocupació els és igual. Bé, tinc tantes
i tantes coses a dir en aquest apartat que la revista es quedaria petita. Això però, ha de canviar radicalment, hem
d’aconseguir fer arribar la nostra veu, les nostres preocupacions, les nostres inquietuds i la nostra força que, no
ho dubteu, en tenim i molta (el problema és que fins ara no l’hem sabuda utilitzar). Per començar, s’ha de crear
una comissió a través de l’associació per iniciar converses amb les tabaqueres.
Per acabar, m’agradaria que reflexionéssim sobre la possibilitat de començar a caminar. Fer-ho és senzill, només
cal donar el primer pas, i caminant arribarem on nosaltres vulguem. Seria important, si ho considereu oportú, que
demanéssim una reunió a la nostra associació per poder parlar-ne obertament i començar a posar els fonaments
del nostre futur i el dels nostres fills. És convenient que els que compartim inquietuds, exposem a l’associació,
mitjançant el correu electrònic o per telèfon, el nostre interès per celebrar una reunió i iniciar una nova etapa.
Salutacions companys i companyes.
Estanc Baricentro
Benvolguts companys,
Continuo emprenyat i vosaltres suposo que també. Logista continua menystenint els estanquers, i sobretot des de
Madrid. Com pot ser que no es millori el repartiment de les saques? Passen els mesos, s’acumulen les excuses,
però la saca segueix arribant tard a l’estanquer. Com pot ser que el llistat de productes sense existències, tant a la
saca com a la tenda, sigui tan extens? Com pot ser que les comissions que ofereix LOGISTA per les recàrregues
de mòbils siguin les més baixes del mercat? No anem bé. I per acabar-ho de rematar, ara ens envien un document
d’autorització de domiciliació bancària i, “aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid”, aprofitant una llei
del 2009 per incloure la renúncia irrevocable al dret de devolució dels rebuts girats per Logista, per causa
alguna. Curiosament, cap altre proveïdor no ens ho ha suggerit. Quan podran ser relacions comercials normals
les relacions de Logista amb els estanquers, sense imperatius, sense “ordeno y mando”? Quan podrem parlar
amb Logista com amb qualsevol altre proveïdor, amb normalitat i amb l’objectiu de solucionar els problemes
i millorar el servei al consumidor? I les tabaqueres? Com deia el President de Barcelona al número anterior, si
no en teníem prou amb el tabac de liar, les marques barates i la resta, ara ve JTI i treu el Camel Roll regalant el
paper de liar i els filtres. Quan trigaran la resta de marques a treure al mercat coses semblants? No deien abans
que el tabac de liar, més barat que les cigarretes, es compensava amb la venda de paper, filtres, accessoris, etc. Si
ara les tabaqueres comencen a regalar-ho, que ens quedarà als estanquers? Al cap i a la fi, motius per continuar
emprenyat “haberlos haylos”. Esperem que en aquests tres mesos que falten per a la propera revista se solucionin
i no en surtin de nous.
Estanquer emprenyat.
35

36
Estanquers
cARTA DELS ESTANqUERS
Manresa, 31 d’octubre de 2011
Només quatre línies d’agraïment a la Unió Provincial d’Estanquers de Barcelona i, en especial, al seu president,
Sr. Juan Ignacio Blazquez, per l’assessorament i el suport que m’han donat en el procés de tramitació per “mortis
causa” de l’estanc.
En uns moments difícils per si mateixos, com és la pèrdua d’un pare, i en un terreny desconegut per mi com és
l’àmbit legal del Comissionado, la figura de la Unió Provincial d’Estanquers de Barcelona ha estat clau per portar
a bon fi aquesta gestió.
Confio continar sentint-me igual de ben tractat i comptar amb el suport per a qualsevol necessitat que es pugui
donar en el futur, relacionada amb el sector de l’estanc.
Angel Coll Boy
(Exp. Manresa núm. 12)

Vilanova de Meià
13/11 fira de la perdiu
LLEIDA bARcELONA
Fira dedicada a la mostra i venda de
perdius, perdigots i aus curioses vives.
Dins els actes de la fira té lloc la mostra
canina Desfilcan i una exhibició de tir
amb arc.
festes populars:
30/11,Sant Andreu a Ivars d’Urgell
4/12, Santa bàrbara a Torres de Segre
13/12, Santa Llúcia a La fuliola
Vallgorguina
26/11 i 27/11
fira del bosc i de la Terra
TARRAGONA GIRONA
La fatarella
5/12 festa de l’Oli
Pont de la Puríssima. Els actes més
destacats són: l’esmorzar a base de
clotxa (pa de pagès, botifarra, sardina de
casco, tomàquets i alls) i coca d’avellana;
la demostració d’elaboració d’allioli; la
demostració de la tècnica tradicional
de plegar olives; els jocs tradicionals
i el taller pedagògic i creatiu per als
més petits; la sortida BTT; la Mostra
de Productes Artesanals i Tradicionals
(amb artesans del vidre, de la forja, de
la fusta, de la palma, pastes i embotits
de la Fatarella, oli d’oliva... les Jornades
Gastronòmiques, que permetran als
visitants degustar als restaurants de la
localitat els principals plats típics.
AGENDA
A la fira es reviu la Catalunya rural del s.
XIX amb les tradicions dels bosquerols.
A més, hi ha un popular concurs de
tallada de troncs, entre moltes d’altres
activitats.
Vic
5/12 al 8/12 Mercat Medieval
Espectacles, productes, bestiar i
gastronomia... el centre històric de Vic
es converteix en un autèntic Mercat
Medieval.
Torroella de Montgrí
27/11
concurs de Gossos d’Atura
El concurs de gossos d’atura se celebra
en el marc de la Fira de Sant Andreu i es
considerat el campionat de campions,
doncs hi participen els campions dels
diferents concursos que es disputen tant
a Catalunya com a la resta de l’Estat.
Espinelves
3/12 i 4/12 fira de l’Avet
Espinelves esdevé en aquestes dates
el centre de Catalunya pel que fa a la
producció i venda d’arbres de Nadal.
37

38
Estanquers
federació catalana d’Estanquers
ASSOCIA’T
ARA ES EL MOMENT!
Uneix-te a nosaltres, defensa els teus drets, gaudeix dels molts avantatges que t’ofereix la teva associació:
• Assessorament legal.
• Conveni de finançament bancari.
• Informació constant sobre el sector.
• Conveni amb loteria de Catalunya per incrementar la teva comissió
• Convenis amb bancs, corredories d’assegurances, telefonia...
• I molt més….
Unió Provincial d’Estanquers de Barcelona
Tel. 933.027.861
www.estanquersdebarcelona.com
Gremi d’Estanquers de Girona
Tel. 972.206.438
www.estanquersdegirona.com
Per associar-te contacta amb la teva associació:
Unió Provincial d’Estanquers de Lleida
Tel. 973.288.198
www.estanquersdelleida.com
Gremi d’Estanquers de la Província de Tarragona
Tel. 977.249.014
www.estanquersdetarragona.com

Prohibida la seva utilització com a material de comunicació en el punt de venda.
3 ,95
€
FES CLICK AQUÍ
CODI DE COMANDA: 19774
Fumar perjudica greument la vostra salut
i la dels que són al vostre voltant.
Quitràn: 10 mg., Nicotina: 0,7 mg., CO: 9 mg.
39

RASCAR i GUANYAR,
tot és començar
¡Gana hasta 50.000 50.000 ! 2
Juga amb el Nou Rasca Ruleta i
EMPORTA’T MILIONS DE PREMIS INSTANTANIS.
ARA TAMBÉ ALS ESTANCS, QUIOSCOS I BENZINERES.
¡Gana hasta 7.500 !
BANCA TUS CARTAS
DESCUBRE TU PREMIO
Rasca todas las cartas. Si la suma de TUS CARTAS es
mayor que la suma de la BANCA, sin superar siete y
media, ganas el premio.
CONTRIBUEIX A LA TASCA SOCIAL DE L’ONCE.
¡Gana hasta 10.000 10.000 !
Si encuentras tres cantidades iguales
en la misma fila, columna o diagonal,
ganas dicha cantidad.
¡Más de 11 millones
de euros en premios!
1
¡Gana hasta 7.000 7.000 !
1