EX-LIBRIS POBLETANS

media.caballe.cat

EX-LIBRIS POBLETANS

A FONS

24

EX-LIBRIS

POBLETANS

Els ex·libris constitueixen el signe visual de la propietat dels llibres. En el passat

han estat sovint autèntiques obres d’art. Joan Roig i Montserrat, rector de la par·

ròquia d’Ulldemolins, ens descriu en aquest article els ex·libris vinculats al monestir

de Poblet.

L’ex-libris, com a marca de propietat

d’un llibre, una etiqueta enganxada a les

guardes, pressuposa tenir llibres, biblioteca.

I això, fins a finals del s. XVIII no era

gaire comú; tenien biblioteca els monestirs,

les catedrals, els bisbes i alguns nobles, els

quals sabien llegir i tenien capacitat per adquirir

aquelles joies. Era important marcar

d’una forma o d’una altra els seus raríssims

llibres, primer manuscrits, i després, a partir

de la invenció de la impremta, incunables.

És lògic, doncs, que els primers exlibris,

fins al s. XIX, fossin majoritàriament

heràldics.

És a finals del s. XVIII quan comencen

a generalitzar-se les biblioteques, i és

al s. XIX quan neix l’exlibrisme modern;

de vegades encara s’utilitza l’heràldic, tot

i que, majoritàriament, ja reflecteixen els

gustos i preferències dels propietaris dels

llibres quan ja són a l’abast del públic en

general.

El monestir de Santa Maria de Poblet,

que gaudí d’una extensa biblioteca, tingué

també els seus ex-libris, etiquetes enganxades

a les guardes dels llibres, i també els

seus “super-libros”, l’escut de les cobertes

dels llibres, gravat al foc sobre enquadernacions

en pell.

En aquestes notes quan parlo d’ex-libris

pobletans em refereixo, en primer lloc, a les

marques que coneixem, utilitzades pel monestir

per identificar els seus llibres. Amb

fets com la desamortització del s. XIX, els

espolis i d’altres circumstàncies bèl·liques,

és molt probable que se n’hagin perdut.

Però també ressenyo, molt especialment,

els d’altres persones que, lligades o no al

monestir, han inclòs en les seves marques el

nom i/o elements heràldics o arquitectònics

del famós monestir de la Conca de Barberà.

La mostra és prou eloqüent: Poblet amb la

seva bellesa múltiple i la seva incidència en

la història de Catalunya ha suscitat belles

interpretacions d’artistes i ha estat escollit

per un bon grup de persones com a signe

personal, plaent i afectiu a l’hora de fer present

la propietat de llurs llibres. No cal dir

que aquesta llista és oberta, no només en

vistes al futur, sinó a possibles oblits i desconeixements.

En la primera part dono les marques de

la biblioteca monacal i de diferents llegats

que la componen. La majoria d’aquests

ex-libris són tipogràfics i els relaciono

per ordre d’antiguitat. En la segona secció

presento les peces per ordre alfabètic

d’artistes, acompanyades de les sigles

internacionals que indiquen els procediments

emprats en cada un dels exemplars.

El significat dels que he utilitzat es troben

al quadre 1.


Quadre 1

C calcografia

C2 burí

C3 aiguafort

C5 aiguatinta

C7 manera negra

X xilografia

X2 xilografia a la testa

P fotogravat

P1 fotogravat a la ploma

P7 offset

P8 fotografia

CAR reproducció assistida

per ordinador

POBLET

Ex-libris utilitzats pel monestir i per les institucions que hi radiquen

N’he trobat dos d’heràldics que jo situaria entre els segles XVIII i XIX. Ambdós són xilogràfics:

1. El primer, que em sembla el més antic,

presenta l’escut clàssic, coronat per timbre,

capell i cordons abacials, mitra i bàcul. X2

2. L’altre, d’una factura més clàssica i culta,

presenta també l’escut (bordura carregada)

i corona d’infant per timbre, volutes.

Una peça clàssica molt ben aconseguida. X2

3. També és tipogràfic el del PATRONAT

DE POBLET. BIBLIOTECA. P1

25


26

4. LLEGAT Mn. Manuel Roig i Puig, Prev. fill de

Poblet. Tipogràfic. P1

5. L’Arxiu Tarradellas, que radica en el

Monestir, creat a finals del s. XIX, també en

té de propi, una peça simple però solemne:

una finestra gòtica que emmarca els quatre

pals, i la inscripció: Arxiu Montserrat Tarradellas

i Macià. La idea de composició fou

del mateix Josep Tarradellas. P7

6. El Llegat Serra i Graupera té un bell exlibris

xilogràfic, obra de l’artista xilògraf i

dibuixant Enric-Cristòfor Ricart (Vilanova i

la Geltrú, 1893-1960) A banda de la inscripció

hi ha l’escut del monestir i una soca amb

tres rebrots. X2

7. El Llegat Jaume Olives Canals té un ex-libris

“parlant”, dibuix “ipse fecit”, un oliver

amb el nom del llegat i el lema “Non multa sed

multum”. N’hi ha de dues mides. P7


POBLET

8. L’utilitzat contemporàniament és tipogràfic, molt senzill, amb la inscripció: Bibliotheca

Populeti. N’hi ha diverses edicions. P1 i P7

Ex-libris amb elements de Poblet (per ordre alfabètic d’artistes)

BON. (Romà BONET i SINTES. Barcelona 1886-1967). Dibuixant i caricaturista.

a) Cèsar Martinell (Valls 1888 – Barcelona

1973) Arquitecte. Un compàs amb una plomada

penjant i al centre una rosa sobre una

pila de llibres, un dels quals du la inscripció

POBLET, evocant una monografia de l’autor

publicada el 1927. P1

b) Antoni Segalès Grau (?) Un arbre genealògic

i, a banda i banda, els escuts de Montserrat

i de Poblet. P1

BOQUÉ i VAQUÉ, Joan (fra Plàcid) (Mont-roig del Camp 1927) Monjo de Poblet,

gravador. Tots els seus ex-libris ressenyats són X2.

a) Joan Alió i Ferrer (Tarragona 1921) Industrial

de la fusta. Porta Reial i escut del monestir

al costat un arbre.

27


c) Ramon Martí i Martí (L’Espluga de Francolí 1919-2011) Ferrer de forja. Un ferrer forjant

l’escut del Monestir.

28

b) Ramon Martí. Dos peixos mossegant-se

la cua, arbre, xiprers, enclusa de cal Biel, escut

de Poblet, martell i ferradura.

d) Maria Espasa. (?) Paisatge de mar amb barca, espasa i llibre amb la porta Reial.

e) M. C. Bureu Espasa (?) Porta Reial.

f) X. Guinovart. Biblioteca, llibre obert

en una pàgina la Porta Reial i l’escut, a

l’altra, barca i Torre dels Escipions.

g) R. Úbeda (?) Escut de Navarra i Porta

Reial.


POBLET

DIVÍ COLL, Oriol M. (Pere Diví, Sant Feliu de Llobregat 1924). Monjo de Montserrat.

Gravador. Les peces ressenyades aquí són totes xilografies X2.

a) Maur Esteva i Alsina. (Gironella 1933).

Abat del Monestir, 1970-1998, i abat general

1995–2010, Maur Esteva i Alsina, Abat de

Poblet. Escut del monestir entre brots d’alzina

i un parell de bous llaurant, amb l’arada

i l’esteva. En la llista del gravador, núm. 76

b) P. Maur Esteva Alsina, Abat de Poblet. Vista

general del monestir. Alzina. Bous llaurant,

amb l’arada i l’esteva. En la llista del gravador,

núm.79

c) Abat Maur Esteva. Un monjo (l’abat) amb

el bàcul i el llibre de la Regla. En la llista del

gravador, núm.83

ESTIARTE SAMSÓ, Joan. (Barcelona 1901-1986). Dibuixant, pintor i fotògraf.

*Antoni Dalmau i Jambrú, 1951. (Sant Feliu

de Llobregat 1874-1954). Finestra renaixentista,

amb l’escut del monestir, oberta

al claustre romànico-gòtic de Poblet. En la

llista del dibuixant, núm. 201. P1

29


30

GOOVAERTS, Lea. (Mortsel, Bèlgica 1932). Artista gravadora de calcografia i xilografia.

KIRNITSKIY, Sergey. (Vinnitsa, Ucraïna 1974). Gravador

*Joan Roig i Montserrat (pvre.) (Felanitx,

Mallorca 1940). Sobre els quatre pals, sant

Jordi, a cavall, mata el drac. A sota, portada

de l’església abacial i torre. C3

*Joan Roig i Montserrat. Icona de Crist. A

la part superior l’escut del Monestir, tombes

reials i Sant Sepulcre. A banda i banda,

imatge de Santa Maria i finestral gòtic del

claustre. I a la part inferior, Porta Reial, portada

de l’església i sant Jordi, portant la senyera,

mata el drac amb una espasa. C5 C7

MICIANO BECERRA, Teodoro Nicolás. (Jerez de la Frontera 1903 – Madrid 1974).

Gravador, dibuixant i pintor.

*Eugenio Vegas Latapie. Rentamans i templet

romànic del claustre, vista del monestir i dos

àngels músics, inspirats en una xilografia

d’E.-C. Ricart. C2


MOLLÀ I REVERT, Xavier. (Ontinyent 1962). Fotògraf.

POBLET

*Joan Roig i Montserrat. L’ala dreta de la basílica.

P8/CAR

PONT, Lluís M. de (Josep M.) (Girona 1931). Monjo cartoixà, pintor, gravador i orfebre.

*Casanoves (Josep M.) Fotògraf reusenc.

Sobre els quatre pals, cimbori de Poblet,

campanar de sant Pere, escut de Reus i trípode

de fotografia. C2

RIBAS BERTRAN, Marià. (Mataró 1902-1996). Arqueòleg, dibuixant, pintor.

*Marçal Trilla i Rostoll. (Mataró 1887-

1967). Medalló ovalat sobre un pergamí

com un escut. Inspirat en el de Simó Trilla

(1552-1623), l’últim abat perpetu de Poblet

abans de l’exclaustració. Inicials: P O. P1

TRIADÓ I MAYOL, Josep. (Barcelona 1870-1929). Dibuixant i pintor

*Escut del monestir, dos àngels sostenen la corona. En tinta vermella. Sense inscripció. P1

VILA I BOADA, Marcel·lí. (Arenys de Mar 1890-1970). Fabricant i dibuixant.

*Mn Josep Palomer. (Arenys de Mar 1918-1999) Escut del monestir. Finestral del claustre,

amb vistes de l’altra ala i del cimbori. Dos llibres pobletans.

Joan Roig

31

More magazines by this user
Similar magazines