Llengua? Dialecte? Internet!!! - Departament de Filologia Catalana i ...

Llengua? Dialecte? Internet!!!
Autor: Santi Arbós
(e-mail:santiarbos@yahoo.com)

ÍNDEX
Objectius i metodologia....................................................................................................2
Aragonès / Llengua aragonesa..........................................................................................3
Asturià / Llengua asturiana...............................................................................................5
Cors / Llengua corsa.........................................................................................................8
Emilià / Llengua emiliana...............................................................................................10
Escocès / Llengua escocesa............................................................................................12
Friülà / Llengua friülana.................................................................................................14
Lígur / Llengua lígur......................................................................................................16
Llombard / Llengua llombarda.......................................................................................18
Mirandès / Llengua mirandesa.......................................................................................20
Monegasc / Llengua monegasca....................................................................................24
Napolità / Llengua napolitana........................................................................................26
Normand / Llengua normanda........................................................................................27
Picard / Llengua picarda.................................................................................................29
Piemontès / Llengua piemontesa....................................................................................31
Romanyès / Llengua romanyesa.....................................................................................33
Sicilià / Llengua siciliana..............................................................................................35
Való /Llengua valona.....................................................................................................37
Vènet / Llengua vèneta..................................................................................................39
Conclusions...................................................................................................................41
1

OBJECTIUS I METODOLOGIA
L'objectiu del present estudi és l'aproximació a través d'internet a una sèrie de modalitats
lingüístiques de l'Europa occidental que tradicionalment han estat considerades dialectes o formes
vulgars, degenerades, pròpies de les classes inferiors, etc, de les grans llengües estatals; però que en els
darrers temps cada cop més són considerades llengües, sigui el que sigui el que això vol dir, en un procés
que anomenarem "lingüitzacio´".
Després del nom de cada llengua en català, i la senyera del territori d'on és tradicional, entrarem
els diversos noms que rep en diferents idiomes començant pel propi i seguint pel de la llengua oficial
estatal. Separem amb una barra(/) altres noms que no considerem tant adients, i amb dues barres (//) les
denominacions territorials que pot rebre la llengua. Bàsicament, s'ha procedit d'aquesta manera pel fet de
l'interès que té el treball a la xarxa mitjançant cercadors.
A continaució detallem la localització, que procurem acompanyar de mapes que ens ha fornit la
mateixa xarxa, el nombre de parlants, encara que sigui de forma aproximada o un pèl imprecisa, i la
superfície territorial sobre la qual s'estén la llengua.
Hem optat pert una classificació lingüística senzilla que permetés a tothom amb uns mínims
coneixements sobre la matèria de situar la varietat en qüestió. Una informació més detallada i complexa,
en el nostre cas, hauria estat un exercici banal que només porta molts cops a la confusió.
Seguidament s'ha especificat, en el cas que la informació es trobés al nostre abast, l'estat de la
normativització que, gairebé sempre, consisteix en alguna notícia sobre l'existència i consolidació o
inexsitència d'una codificació ortogràfica amb un cert grau d'acceptació.
L'estatus legal i la situació de la llengua en el món de l'ensenyament, dues qüestions que creiem
bàsiques a hores d'ara per a la "lingüicitat" i el manteniment futur, han estat tractades amb tot el
deteniment que ens ha estat possible tenint en compte les dades trobades.
Finalment, en un darrer apartat, hem referenciat diferents links de llocs relacionats de les més
diverses maneres amb cada llengua.
A més, dins del text podem accedir a múltiples pàgines web només clicant el text que la pantalla
ofereix en blau.
Clou el treball una sèrie de reflexions sobre els processos de lingüització que tenen lloc
actualment en una part de l'Europa occidental i el fenomen, recent i en constant, expansió que és internet.
2

ARAGONÈS / LLENGUA ARAGONESA
Bandera de la comunitat autònoma d'Aragó
Altres denominacions:
Aragonès: aragonés, luenga aragonesa / fabla, fabla aragonesa // cheso,
ansotano, chaqués, chistabín, panticuto, belsetán, tensino, bergotés, benasqués (considerat per alguns
com a dialecte del català o, almenys, com a parlar de transició entre les dues llengües), fobano,
ribagorzano, campés, grausino, estadillano, fonzense
Espanyol: aragonés, lengua aragonesa
Anglès: Aragonese, Aragonese language
Francès: aragonais, langue aragonaise
Localització: nord de la província d'Osca (2/3 del territori provincial) i una petita zona de la de Saragossa
(zona nord-oriental de Cinco Villas i Galliguera), a la comunitat autònoma d'Aragó de l'Estat espanyol.
Sobre el mapa, aproximadament, comprèn l'espai existent entre la frontera francesa, al nord, i la línia
formada per la unió de les poblacions d'Ansó, Fago, Biel, Ardisa, Almudébar, Barbués, Torres
d'Alcanadre, Berbegal, Fonz, Capella, Campo, Bal de Lierp, Bisaurri i Benasc, al sud.
Parlants: uns 30.000 (potser uns 11.000 d'actius i uns 20.000 com a segona llengua), encara que és
possible que aquesta xifra a hores d'ara sigui molt menor.
3

Classificació lingüística: indoeuropeu > llatí > iberoromànic > aragonès
Normativització: un cop que durant els anys 70 es configuressin una sèrie de tendències generals, les
normes ortogràfiques, amb un marcat caràcter fonètic (supressió de la h, la v, i la c per al fonema
interdental fricatiu sord que només es representa per z), van ser elaborades entre finals de 1986 i principis
de 1987. Després d'uns treballs previs que van culminar amb la redacció d'unes Propuestas de Normas
Graficas, el febrer de 1987, les definitives Normas graficas de l'aragonés es van aprovar en el I Congreso
ta ra Normalización de l'Aragonés, que tingué lloc el 18 i 19 d'abril d'aquell mateix any a Osca. L'acord
va ser signat per membres del Consello d'a Fabla Aragonesa, Ligallo de Fablans de l'Aragonés, Instituto
de Estudios Altoaragoneses, Rolde d'Estudios Nazionalista Aragonés, Chunta Unibersitaria por a
Reconexedura y a Promozión de l'Aragonés, Rolde de Fabla Aragonesa de Chaca i per l'Asoziazion
"Alasets" (Bal de Benás).
Estatus legal: l'article 7 de l'Estatut d'autonomia d'Aragó, text reformat per la Llei orgànica 5/1996 de 30
de desembre, diu:
Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón gozarán de protección. Se garantizará
su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de
Aragón para las zonas de utilización predominante de aquéllas.
Resta pendent encara una futura Llei de llengües d'Aragó que expliciti quines són aquestes
llengües i en quins territoris tindran reconeguts una sèrie de drets.
Ensenyament: possibilitat optativa d'estudiar la llengua catalana (38 centres en 33 municipis, el 1997)) i
l'aragonès a Aragó. A partir de 1997, les localitats de Benasc, Ainsa, Biescas i Jaca compten amb
professorat d'aragonès.
Internet:
Alto Aragonese. Notícies principalment sobre l'aragonès i la seva divisió dialectal (en anglès).
Cultura aragonesa. Pàgina dedicada a diversos temes cuulturals de l'Aragó (escut, bandera, "cura" Pérez,
Justícia, llengua...). En l'apartat de llengua es fa un estudi cronològic, des dels orígens fins a l'actualitat,
dels usos i el procés d'expansió i retrocés territorial i social de l'aragonès. A més dóna una bona
informació sobre el nombre de parlants, la localització, la qüestió dialectal, la normativa i les mesures
urgents que caldria tirar endavant per intentar salvar la llengua (en espanyol, llevat de la cançó final,
Corriu de Cucaracha, en aragonès).
L'aragonés en internet. Pàgina mitjançant la qual es pot accedir a nombroses informacions sobre la
llengua aragonesa: dialectes, literatura, gramàtica, bibliografia, vocabulari temàtic, antropònims, cançons,
enllaços, etc. (en aragonès).
Notes for a grammar of aragonese. Apunts de gramàtica del aragonés (en anglès).
4

ASTURIÀ / LLENGUA ASTURIANA
Bandera de la comunitat autònoma d'Astúries
Altres denominacions:
Asturià: asturianu, llingua asturiana / bable, llïonés, llionés, lleonés, llingua
llionesa, llingua llïonesa, astur-lleonés, cántabru (que alguns consideren llengua diferent, també
anomenada montañés o liengua cántabra) // cepedanu, bercianu, sanabrés, pixuetu, montañés
Espanyol: asturiano, lengua asturiana / leonés, asturleonés
Anglès: Asturian, Asturian language / sanabrian
Francès: asturien, langue asturienne / léonais
Mirandès: lhéngua astur-lhionesa
Portuguès: asturiano, língua asturiana / leonês, asturo-leonês
Localització:
Estat espanyol: Principat d'Astúries (llevat d'una franja oriental, la comarca d'A Terra Eo-Navia,
on es parla gallec amb alguns trets de transició a l'asturià i que alguns considerarien la tercera llengua del
bloc galaicoportuguès), la meitat occidental de la comunitat autònoma de Cantàbria, i el nord i oest de la
província de Lleó i i l'occident de la província de Zamora que pertanyen a la comunitat autònoma de
Castella-Lleó.
Estat portuguès: zona de Miranda do Duero (vg. "Mirandès / llengua mirandesa"). També es
parla una variant del sanabrès a les localitats de Riodonor i Guadramil, al nord de Miranda do Douro, els
parlants de la qual no s'identifiquen amb el mirandès. Clicant el mapa s'accedeix a un mapa més detallat
de la zona realitzat per Menéndez y Pidal.
5

Parlants: uns 300.000, localitzats principalment al Principat d'Astúries. A Lleó i Zamora la situació de la
llengua sembla terminal.
Classificació lingüística: indoeuropeu > llatí > iberoromànic > asturià
Normativització: a partir del 1981 i prenent com a base el dialecte central, en què s'ha produït la major
part de la literatura, amb aportacions dels altres parlars. La grafia està influenciada per la de l'espanyol de
la mateixa manera que la del mirandès ho està pel portuguès (compareu l'asturià llingua i el mirandès
lhéngua).
Estatus legal: l'Estatut d'autonomia del Principat d'Astúries, Llei orgànica 7/1981, modificada per la Llei
orgànica 1999, en el seu article 4 (modificat) diu:
"El bable gozará de proteición. Promoveráse'l so emplegu, l'espardimientu nos medios de
comunicación y na enseñanza, respetando, en tou casu, les variantes locales y la voluntariedá
del so aprendizaxe"
D'altra banda, l'article 10 d'aquesta mateixa llei orgànica especifica que:
"El Principáu d'Asturies tien la competencia esclusiva nes materies que se conseñen darréu:
(...)
m) Fomentu de la investigación y la cultura, con especial referencia a les sos manifestaciones
rexonales y a la enseñanza de la cultura autòctona.
n) Fomentu y proteicion del bable nes sos diverses variedades que, comu modalidades
llingüístiques, s'emplega nel territoriu del Principáu d'Asturies".
Existeix una llei de protecció del bable de l'any 1998, la Llei 1/98 de 23 de Marzu, d'Usu y
Promoción del Bable/Asturianu., que acull també sota el seu àmbit d'acció la modalitat asturiana del
gallec. Aquesta normativa permet la utilització de l'asturià -"llingua tradicional d'Asturies"- davant
l'administració, tant de paraula com per escrit i, entre d'altres coses, propicia l'aprenentatge de la llengua
entre els empleats públics.
Ensenyament: la Llei 1/98 de 23 de Marzu, d'Usu y Promoción del Bable/Asturianu. especifica:
Artículu.9 - Enseñanza.
El Principáu d'Asturies, nel exerciciu de les sos competencies, va asegurar la enseñanza del
bable/asturiano y promover el so usu dientru del sistema educativu, nos términos previstos nel
Estatutu d'Autonomia d'Asturies.
Artículu.10 - Currículu
1. Nel exerciciu de les sos competencies, el Principáu d'Asturies va garantizar la enseñanza del
bable/asturiano en tolos niveles y graos, respetando non obstante, la voluntariedá del so
deprendizaxe. En tou casu, el bable/asturiano va tener que ser impartío dientro del horario
escolar y va ser consideráo como materia integrante del currículu.
Internet:
Romania minor. La llingua asturlleonesa / La lhéngua astur-lhionesa. Lloc d'introducció a la llengua
(versions en asturià i mirandès normalitzats que serveix per comparar les dues grafies i les diferències
dialectals).
El mirandés, un exemplu pa los democrates d'Asturies. Informació resumida sobre la llengua asturiana en
general i el procés d'oficialització del mirandès, amb algunes referències a la zona de Riodonor-
Guadramil (en asturià).
Bibliografia del asturleonés. Interessant bibliografia que inclou gramàtiques, estudis dialectals,
diccionaris, etc (en espanyol).
Usos y hábitos llingüísticos. Estadístiques de tipus sociolinguïstic sobre els usos de l'espanyol i l'asturià a
Astúries (en asturià).
Llexislación.
Recull de la legislació lingüística continguda a l'estatut d'autonomia d'Astúries, els estatuts de la
Universitat d'Oviedo, el decret de constitució i els estatuts de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana, la
constitució espanyola, la Llei d'ús i promoció del bable/asturià, i la Llei orgànica general del sistema
educatiu (LOGSE) (en asturià).
Deprendi asturianu. Curs de llengua asturiana (en asturià).
6

Asturies.com. Diariu electrónicu asturianu. Setmanari d'informació general (en asturià).
Concejo Libre de Cantabria - Conceju Libri Cantabriegu. Fòrum obert de debat on molts cops hi ha
discussions sobre l'existència o no d'una llengua pròpia de Cantàbria i la seva filiació (en espanyol,
cántabru i asturià, principalment).
7

CORS / LLENGUA CORSA
Bandera de Còrsega
Altres denominacions:
Cors: corsu, lingua corsa
Francès: corse, langue corse
Anglès: Corsican, Corsican language
Espanyol: corso, lengua corsa
Italià: còrso, lingua còrsa
Localització: illa de Còrsega pertanyent a l'Estat francès (dividida en els departaments d'Haute-Corse i
Corse-du-Sud) . Tot i que també hi ha nombroses colònies corses a ciutats franceses com París i Marsella.
Des del 1982 gaudeix d'una autonomia limitada com a "col·lectivitat territorial" i des del 1992 existeix
una Assemblea corsa. El procés de pau del 2000 sembla que augmentarà aquesta autonomia.
Parlants: 80/90% dels 250.000 habitants de l'illa, segons algunes enquestes tot i que d'altres redueixen
sensiblement aquest percentatge i avisen que ha decrescut amb força en els darrers anys.
A l'illa també es parla, a part del francès, i amb un caràcter absolutament residual, el bonifacenc
(lígur importat al segle XIII per colons genovesos) i el grec (portat per colons mainotes als segles XVII i
XVIII, i encara usat a la litúrgia).
8

L'italià estàndard ha estat usat també com a llengua de les classes altes.
Classificació lingüística: indoeuropeu > llatí > italoromànic > cors
Se la considerat un dialecte de l'italià que, per altra banda, efectuava la funció de llengua oficial
fins a la incorporació de l'illa a França (1768) i fins i tot després (fins el 1830, aproximadament). Certes
actituds de satel·lització del cors respecte l'italià estàndard són encara poc o molt vives, tot i que la idea
de l'autonomia lingüística del cors sembla cada dia més arrelada.
El cors ha estat molt influït pel toscà i té una part impotant del vocabulari d'origen lígur.
Normativització: el problema de la codificació ortogràfica ha estat subsanat en part des de principis dels
anys 70 del segle XX, com a conseqüència de les propostes de Geronimi i Marchetti que permeten una
grafia funcional i coherent. Tanmateix, hi ha encara força problemes per resoldre en aquest camp.
La lingüística corsa, sobretot des de la universitat, impulsa la concepció del cors com una llengua
polinòmica. Segons el Col·loqui Internacional de Llengües Polinòmiques (Corti, 1991), aquest tipus de
llengües es caracteritzen per la voluntat dels seus parlants de constituir-se en grup separat sense, però, que
hi hagi imposició d'un estàndard lingüístic únic per damunt dels dialectes (vg. "Langue corse,
standardisation et polynomie" de Jacques Thiers dins la Revista de llengua i dret, núm. 32, desembre de
1999).
Estatus legal: l'única llengua oficial de l'Estat francès, Còrsega inclosa, és el francès. Les úniques
prerrogatives legals de la llengua es localitzen en l'àmbit de l'ensenyament. a loi n° 91-428 du 13
Ensenyament: des de la loi Deixonne de 1951 es permet l'ensenyament de les llengües minoritàries de
l'Estat francès (en principi només bretó, basc, català o occità) de forma voluntària durant una hora a la
setmana i prèvia petició dels pares. Aquesta disposició, però, no es va estendre al cors fins a la publicació
d'un decret de 16 de gener de 1974. Des de 1982, també de forma voluntària, hi podia haver una
ampliació a tres hores setmanals; possibilitat que es va consolidar el 1994. El 1995 es va introduir la
possibilitat de l'educació bilingüe (1.100 escolars de primària en 20 centres, actualment).
El 50% dels estudiants de l'illa, unes 14.000 persones, estudien a hores d'ara el cors.
La llei del 13 de maig de 1991 considera l'illa de Còrsega com una col·lectivitat territorial que es
regeix per un estatut particular. L'article 53 (capítol I "De l'éducation", contingut en títol II "De l'identité
culturelle de la Corse") de l'estatut cors diu:
"L'assemblée de Corse adopte un plan de développement de la langue et de la culture corses
prevoyant notamment les modalités d'insertion de cet enseignement dans le temps scolaire. Ces
modalités font l'objet d'une convention conclue entre la collectivité territoriale de Corse et
l'Etat".
La qual cosa, a la pràctica, pot repercutir en la construcció d'aules dedicades a l'ensenyament de
la llengua i cultures corses, l'ajut a l'edició de llibres per als diferents nivells escolars i de manuals
0pedagògics, la creació d'una base de dades en cors a la Universitat de Corti, etc.
L’acord de juliol del 2000 sobre el procés de pau preveu un ensenyament de la llengua corsa
"dans l'horaire normal des écoles maternelles et primaires", llevat del cas que els pares s'hi mostrin
contraris. La selecció dels ensenyants s'haurà de realitzar "à leur choix par deux concours dont l'un
comporterait des épreuves de langue corse". En el mes d'octubre del 2000, però, la comissió parlamentària
Mauroy ha emès un dictamen en què s'especifica que "l'ensenyament [del cors] no pot ser imposat a les
famílies directament o indirectament a través d'una declaració de voluntat contrària".
Un article interessant per conèixer a fons el tema de l'ensenyament és "L'organizzacione
dell'insegnamento del corso e la formazione dei docenti" de Jean-Marie Comiti (en italià).
Internet:
A scrittura de a lingua corsa. Pàgina dedicada a la discussió de nombroses qüestions sobre l'ortografia de
la llengua corsa (en cors).
Apprendre la langue corse. Pàgina dedicada a referenciar diferents mètodes, cursos i llibres per aprendre
el cors (en francès).
A la découverte d'une langue. Breu introducció a la llengua corsa (en francès).
Hotlist of Corsican Websites. Multitud de llocs referents a Còrsega (en anglès).
Le corse en France. Pàgina referent al cors amb descripció demogràfica, geogràfica i lingüística, història
del país i de la llengua, estatut de l'idioma i presència en diferents dominis (versió francesa i anglesa).
9

EMILIÀ / LLENGUA EMILIANA
Bandera d'Emília (proposta)
Altres denominacions:
Localització:
Mapa de la regió d'Emília-Romanya
Emilià: emigliàn
Italià: emiliano, lingua emiliana // bolognese, lingua bolognese
Anglès: Emilian, Emilian language
Espanyol: emiliano, lengua emiliana // boloñés, lengua boloñesa
Francès: émilien, langue emilienne
Classificació lingüística: indoeuropeu > llatí > gal·loitàlic > emilià
Els dialectes de l'emilià i el romanyès han estat agrupats molt sovint sense distinció sota el nom
d'emilianoromanyès.
Notrmativització: no existeix una grafia unificada per a l'emilià. Cal destacar que el Projecte de llei núm.
6822, en l'article 5, s'ocupa d'aquest tema:
1.Ferma restando la tutela di tutte le sue varianti locali, la regione Emilia-Romagna determina la
grafia ufficiale della lingua emiliana, rispettosa della sua pronuncia fonetica e ne promuove la
conoscenza.
2. Allo scopo di determinare una grafia ufficiale della lingua emiliana, rispettosa delle varianti
locali ai sensi del comma 1, la regione provvede ad istituire un gruppo di studio composto da
personale competente.
3. I documenti in lingua emiliana della regione, degli enti locali e dei rispettivi enti strumentali
sono redatti nella grafia ufficiale unitaria. Sono, altresì, rispettate e tutelate tutte le varianti
locali.
4. Nel territorio, oltre alle indicazioni ufficiali in lingua italiana, è possibile utilizzare cartelli
indicatori toponomastici con il corrispettivo termine in lingua emiliana nella variante locale,
utilizzando la grafia ufficiale.
5. L'amministrazione regionale è autorizzata a rimborsare agli enti locali territoriali ed ai loro
10

consorzi le spese sostenute per la messa in opera e la manutenzione di tabelle conformi ai
requisiti di cui al comma 4.
Estatus legal: la Llei regional núm. 45 del 7-11-1994 d'Emília-Romanya de tutela i valorització dels
dialectes d'Emília-Romanya estableix en l'article 1:
afirma:
La Regione Emilia - Romagna, in attuazione delle finalita' statutarie in materia di promozione
del patrimonio storico e culturale del proprio territorio, tutela e valorizza i dialetti di origine
locale nella loro espressione orale e nel loro utilizzo letterario, presenti e riconoscibili in
porzioni del territorio regionale, coincidenti o no con circoscrizioni amministrative e
subregionali.
Existeix el Projecte de llei núm. 6822, presentat per la Lliga Nord, que en els dos primers articles
Art. 1. (Finalità).
1. La presente legge stabilisce i princìpi fondamentali dell'azione volta alla realizzazione di una
politica attiva di conservazione e di sviluppo della lingua e della cultura emiliana quali
componenti essenziali dell'identità culturale e storica della comunità regionale.
Art. 2. (Tutela della lingua emiliana e delle sue varianti locali).
1. L'emiliano è una delle lingue della regione Emilia-Romagna.
2. La regione Emilia-Romagna promuove la valorizzazione della lingua e della cultura emiliana
e delle sue varianti con la finalità di concorrere allo sviluppo delle autonomie locali.
Ensenyament: en l'article 3, la susdita Llei regional núm. 45 del 7-11-1994 d'Emília-Romanya de tutela i
valorització dels dialectes d'Emília-Romanya esmenta diverses activitats més omenys relacionades amb
el món de l'ensenyança, sense establir, però, cap obligatorietat ni per als alumnes ni per a les institucions
pedagògiques:
1. La Regione sostiene le attivita' rivolte alla tutela e alla valorizzazione dei dialetti dell' Emilia -
Romagna e del patrimonio letterario dialettale (narrativa, teatro, poesia, canto).
2. Le attivita' comprendono i seguenti settori:
a. studi e ricerche;
b. realizzazione di sussidi all' attivita' didattica;
c. iniziative scolastiche tese a valorizzare i dialetti della regione nelle loro varie possibilita'
espressive;
d. corsi di formazione e di aggiornamento, seminari e convegni;
L'article 7 del Projecte de llei núm. 6822 preveu:
1. Nell'ambito delle attività di cui all'articolo 6 l'amministrazione regionale è autorizzata a
finanziare le spese sostenute dalle scuole dell'obbligo e da quelle private riconosciute, i cui
progetti risultino rispondenti alle finalità della presente legge, per lo svolgimento di corsi
integrativi e non obbligatori di lingua emiliana e delle sue varianti locali.
Internet:
Lezioni di Emiliano Reggiano on line. Lliçons d'emilià, concretament del dialecte parlat a la ciutat de
Reggio Emilia (en italià).
La Gazzetta di Cocomaro. Pàgina de l'Escola Elemental de Cocomaro di Cona amb una sèrie de
cançonetes en dialecte ferrarès (en emilià i amb traducció a l'italià)
11

ESCOCÈS / LLENGUA ESCOCESA
Bandera d'Escòcia
Altres denominacions:
Escocès: scots, scots leid, scots langage / braid scots, the doric, lallans
(

Parlants: uns 1,5 milions de persones, és a dir el 30% de la població escocesa, segons una enquesta de
l'any 1996 realitzada per la General Register Office. Aquesta xifra és molt difícil de precisar ja que, llevat
d'algunes zones rurals, hom pot declarar parlar escocès quan en realitat només usi normalment el que
s'anomena anglès estàndard escocès més o menys barrejat amb lèxic i construccions pròpies de la llengua
escocesa, i a l'inrevés.
Pel qua fa a l'escocès de'Irlanda del Nord, alguns càlculs apunten a l'existència d'uns 70.000
parlants que, curiosament, pertanyen tant a la comunitat protestant com a la catòlica.
Normativització: sense una normativa generalment acceptada.
Estatus legal: llengua oficial des del 1370 al 1707, any de la unió amb Anglaterra. La política de l'actual
executiu escocès sembla ser la d'un cert reconeixement i el Parlament permet als diputats d'expressar-se
en escocès i gaèlic a part de l'anglès, llengua de treball normal.
Els acorsds del Dijous Sant, pel que fa a l'Ulster, aprovats en referèndum el 22 de maig de 1998
reconeixen la diversitat lingüística del territori:
"Rights, safeguards and equality of oppotunity.
Economic, Social and Cultural Issues
3. All participants recognise the importance of respect, understanding and
tolerance in relation to linguistic diversity, including in Northern Ireland,
the Irish language, Ulster-Scots and the languages of the various ethnic
communities, all of which are part of the cultural wealth of the island of
Ireland."
Reconeixement que es va estendre als acords posteriors entre la Gran Bretanya i Irlanda:
"Annex 2, DEFINITIONS, Part 5, Language
1.7 "Ullans" is to be understood as the variety of the Scots language
traditionally found in parts of Northern Ireland and Donegal. "Ulster-Scots
cultural issues" relate to the cultural traditions of the part of the population
of Northern Ireland and the border counties which is of Scottish ancestry
and the influence of their cultural traditions on others, both within the
island of Ireland and in the rest of the world."
"Annex 1, Part 5, Language
Ulster Scots
- promotion of greater awareness and use of Ullans and of Ulster Scots
cultural issues, both within Northern Ireland and throughout the island."
Ensenyament: el 1996 va ser reconegut a l'scots el dret a tenir un lloc en els plans d'estudis, tot i que molts
prefessors hi són hostils i d'altres desconeixen la llengua. La majoria de les universitats n'imparteixen
classes però no es pot cursar carreres en escocès.
Internet:
What is scots. Pàgina dedicada a la història de la llengua des de la seva aparició fins a l'actualitat (en
anglès).
Organitzacions relacionades amb la llengua escocesa. Llistat d'adreces, telèfons i faxs de diferents
organitzacions que d'una manera o altra tenenen cura de l'escocès (en anglès).
The Scots Language Society. Pàgina bilingüe de la Societat de la Llengua Escocesa (en escocès i en
anglès). També es pot accedir a una versió en altres llengües (espanyol, euskera...).
Airtins. Lloc amb múltiples enllaços (links, en anglès, i airtins, en escocès) que fan referència a la llengua
escocesa (en escocès i traducció a l'anglès a sota).
Scots Language and Pronuntiation. Un molt concís resum sobre què és l'escocès i quatre regles de
pronunciació de la llengua (en anglès).
13

FRIÜLÀ / LLENGUA FRIÜLANA
Bandera del Friül
Altres denominacions:
Friülà: furlan, lenghe furlane
Italià: friulano, lingua friulana
Anglès: Friulian, Friulian language
Català: friülà, friülès, furlà, llengua friülana, llengua friülesa, llengua furlana
Espanyol: friulano, lengua friulana
Francès: frioulan, langue frioulane
Localització: Estat italià, Friül (amb les províncies de Udine, Pordedone i Gorizia), pertanyent a la regió
autònoma de Friül-Venècia Júlia (amb capital a Trieste, i que comprèn a més de les tres anteriors la
província de Trieste).
Mapa de la regió italiana de Friül-Venècia Júlia
Parlants: entre 600.000 i 700.000 persones (aproximadament un 50% de la població del Friül-Venècia
Júlia, on a més es parla vènet, eslovè i italià). Un 75% de la població de la provícia d'Udine el parla
normalment, tot i que a la ciutat d'Udine només l'utilitza un 17% de la gent.
Classificació lingüística: indoeuropeu > llatí > retoromànic > friülà
Alguns lingüistes, italians sobretot, consideren el friülà com un dialecte de l'italià, o almenys
com una modalitat pertanyent a l'italoromànic.
Normativització: una primera ortografia unificada del rriülà va ser redactada per Xavier Lamuela el 1986.
Per altra banda, l'article 13 de la Llei regional núm. 15 de 22 de març de 1996 especifica que la Regió
determinarà mitjançant una comissió la grafia oficial de la llengua friülana, inspirada en el criteri de la
coherència sistèmica, que ha de resoldre les divergències existents entre el sistema usat per la Societat
Filològica Friülana i el de la Província d'Udine (obra de Lamuela). L'article 14 indica que la grafia oficial
14

ha de ser utilitzada per la Regió, els ajuntaments i els organismes que en depenguin i que no es pot
finançar cap activitat que n'usi una altra.
Estatus legal: poca protecció lingüística a nivell estatal, llevat de l'article 1 del Decret del president de la
República del 20 de novembre de 1991:
"La República protegeix la llengua i la cultura de les poblacions friülana i sarda".
Hi ha una llei del Parlament regional del 1996, Llei regional núm. 15 de 22 de març de 1996
relativa a les normes per a la protecció i la promoció de la llengua i de la cultura friülanes i institucions,
així com la creació dels serveis per a la llengua regional minoritària. Aquesta llei té com a objectiu la
promoció de la llengua i de la cultura friülanes com a part important dins de la construcció d'una nova
Europa basada en la democràcia i la diversitat.
Així doncs, l'aricle 11 d'aquesta llei permet als organismes públics radicats a la regió la
possibilitat d'emprar el friülà, tenint però en compte la limitació que imposa que l'italià sigui l'única
llengua oficial de l'estat, aquesta disposició només permet la comunicació oral amb l'administració en la
llengua pròpia en els llocs on aquesta és majoritària i tenint en compte també la bona predisposició del
funcionari. Tot i així hi ha alguns ajuntaments que han instal·lat retolació bilingüe italià-friülà.
Formació: l'article 27 de la llei regional de 1996 permet a l'administració del Friül-Venècia Júlia de
finançar l'organització i la realització dels cursos realitzats en friülà. La llengua no és admesa a les llars
d'infants sinó amb demanda expressa i només algunes escoles de primària (10%) i de secundària (8%)
ensenyen la friülà com a matèria voluntària i experimental.
Internet:
Amis De Lenghe Furlane - Friends of the Furlan language. Informacions sobre la llengua i el país (en
anglès i, alguns apartats, també en friülà).
Piçule guide de grafie uficiâl de lenghe furlane normalizade. Guia d'ortografia oficial friülana basada en
el treball de Xavier Lamuela i les rectificacions posteriors (en friülà).
15

LIGUR / LLENGUA LIGUR
Bandera de Ligúria
Altres denominacions:
Lígur: liguru, lìgure / lengua zeneise
Italià: ligure, lingua ligure / genovese, lingua genovese
Anglès: Ligurian, Ligurian language / Genoan, Genoan language
Català: // genovès, llengua genovesa
Espanyol: ligur, lengua ligur /genovés, lengua genovesa
Francès: ligure, langue ligure
Localització:
Estat italià: Ligúria
Estat francès: zona fronterera amb l'Estat italià
Mònaco: vg. "Monegasc / Llengua monegasca"
Mapa de la regió italiana de Ligúria
Classificació lingüística: indoeuropeu > llatí > gal·loitàlic > lígur
Normativització:
Estatus legal: la llei regional núm. 32 del 2 de maig de 1990, Normes per l'estudi, la tutela, la valorització
i l'ús social d'algunes categories de béns culturals i en particular dels dialectes i de les tradicions populars
de la Ligúria, és de caràcter molt general i enlloc no s'esmenta, ni com a llengua ni com a dialecte, el
lígur:
ARTICLE 1
(Finalita')
1. La Regione promuove coordina e favorisce la tutela la conservazione la valorizzazione e l'
uso sociale dei beni culturali linguistici etnomusicali e delle tradizioni popolari presenti nel
territorio regionale.
16

ARTICLE 2
(Categorie di beni tutelati)
1. Le principali categorie di beni culturali oggetto della tutela e della disciplina di cui alla
presente legge sono le seguenti: a) patrimoni linguistici autonomamente riconosciuti in porzioni
del territorio regionale in quanto legati alle tradizioni storico - sociali del territorio stesso sia
nella loro espressione orale che nelle forme letterarie in essi espresse; b) rime popolari
filastrocche fiabe proverbi e ritornelli ricordi e memorie riguardanti anche l' alimentazione e la
medicina popolare il tutto espresso in lingua o in dialetto in forma orale o scritta ma inedita; c)
canti e musiche strumentali tramandati in forma orale e denze popolari di tradizione
documentabile; d) feste riti e credenze giochi e passatempi popolari.
Tanmateix, la Llei regional núm. 17 de 17 de desembre de 1998 modifica l'anterior i l'article
primer i a l'article primer, després de les paraules "coordina e favorisce", s'hi insereix "la conoscenza del
dialetto ligure e delle sue variazioni locali, nonchè".
Ensenyament: la Llei regional núm. 17 de 17 de desembre de 1998, en l'article 2 que represenda una
addició a l'article 6 de la llei 32/1990, especifica:
1. La Regione Liguria, al fine di promuovere la conoscenza e l'uso del dialetto ligure e le
peculiarità linguistiche del patrimonio culturale locale, concede contributi ai Comuni e alle
Comunità Montane per l'istituzione di premi diretti agli alunni delle scuole elementari che
hanno realizzato, nell'ambito della propria programmazione educativo-didattica, attività
finalizzate alla conoscenza del dialetto e delle tradizioni popolari della Liguria.
2. Per i fini di cui al comma 1, l'Ente interessato, entro il 30 giugno di ogni anno, presenta
domanda di contributo all'Assessore regionale alla Cultura corredata del relativo bando di
concorso.
3. Il bando di cui al comma 2 è preventivamente esaminato dal Centro regionale di
documentazione di cui all'articolo 5 e deve prevedere:
a) l'indicazione delle prove riservate agli alunni delle scuole elementari residenti nel territorio
comunale, consistenti nella interpretazione in dialetto locale a partire dai brani conservati presso
il Centro regionale di documentazione;
b) la composizione della Commissione giudicatrice di cui al comma 4.
4. La Commissione giudicatrice delle prove è composta:
a) dal Sindaco, o Assessore da lui delegato;
b) da un Direttore didattico, o suo delegato;
c) da un rappresentante della Pro Loco, ove esistente, o di Circolo culturale designato dal
Consiglio comunale;
d) da due esperti in dialetto designati dal Consiglio comunale. Nel caso la domanda di
contributo di cui al comma 2 venga presentata da una Comunità Montana, il componente di cui
alla lettera a) è sostituito dal Presidente della Comunità Montana o da Assessore da lui delegato
e la designazione dei componenti di cui alle lettere c) e d) spetta al Consiglio Generale di tale
ente.
5. Il Centro regionale di documentazione individua le tipologie dei premi da assegnare. La
Giunta regionale determina i criteri di riparto dei fondi da destinarsi, sulla base delle domande
di cui al comma 2; stabilisce inoltre annualmente, sulla base delle disponibilità del capitolo
3636, la quota da destinare al finanziamento delle suddette attività.
6. La liquidazione del contributo di cui al comma 1 avviene previa comunicazione, da parte
dell'Ente interessato, all'Assessore alla Cultura dell'avvenuto espletamento del concorso e del
nominativo dei soggetti vincitori. La consegna del premio è effettuata ogni anno, a cura del
Sindaco e del Presidente della Comunità Montana territorialmente competente, o loro delegati."
Internet:
El Pare Nostre. Dues diferents versions lígurs d'aquesta oració catòlica (en lígur).
Vocabolario Italiano-Genovese. Llistat de mots en italià amb el seu corresponent en genovès.
Bollezzumme! Revista sobre llengua i literatura (en genovès).
17

LLOMBARD / LLENGUA LLOMBARDA
Bandera de Llombardia
Altres denominacions:
Milà)
Llombard: lumbaart, lümbard, parlaat lumbaart // meneghino (dialecte de
Italià: lombardo, lingua lombarda
Anglès: Lombard, Lombard language
Espanyol: lombardo, lengua lombarda
Francès: lombard, langue lombarde
Parlants: entre 6 i 7 milions; tots bilingües en italià estàndard o, més ben dit, en italià regional llombard.
Altres fonts eleven la xifra fins a 8.671.210 a Itàlia i 303.000 a Suïssa.
Localització:
Estat Italià: Llombardia, Piemont (províncies de Novara i Verbania), Trentí-Tirol del Sud
(província de Trento).
Suïssa: cantó de Ticino.
Mapa de la regió italiana de llombardia
Classificació lingüística: indoeuropeu > llatí > gal·loitàlic > llombard
18

Normativització: no hi ha un 'llombard' estàndard comunament acceptat. Dins d'un complex de parlars, el
milanès té una posició de prestigi indubtable. No existeixen tampoc normes ortogràfiques clarament
establertes, sembla que la grafia només està codificada per al milanès. Amb, com a mínim, dues grafies,
una per al llombard occidental i una altra per a l'oriental, ja el 1997 el Cunsei Lumbaart per la Lengua va
fer una primera proposta de grafia per al llombard occidental. En aquesta línia, l'abril del 2000
s'anunciava la propera aparició a Forum Autonomista del manual de grafia per al llombard de Gjoorc
Bosoni.
Estatus oficial: cap tipus d'oficialitat a l'Estat italià. Alguns indicis de canvi sembla que s'estan produint,
d'una manera però molt lenta, ja que l'article 1.7 de l'Estatut de la província de Brescia (Llombardia)
esmenta el tema de les llengües pròpies tot i que no s'anomena enlloc el llombard:
"La Provincia valorizza le lingue bresciane, ne promuove l'uso nei rapporti tra i cittadini e le
istituzioni e ne favorisce l'apprendimento".
Ensenyament:
Internet:
La llengua llombarda. Pàgina d'introducció a la llengua d'Andrea de Vecchi (en català).
La lingua lombarda. Informacions sobre el milanès (en italià i alemany) i proverbis llombards (en
llombard i amb traducció a l'italià i a l'alemany).
Cunsêi Lumbaart për la lengua. Pàgina on es donen a conèixer els objectius d'aquesta organització que
bàsicament són la promoció i valorització de la "parlaat lumbaart" (en italià).
19

MIRANDÈS / LLENGUA MIRANDESA
Bandera de la ciutat de Miranda do Douro
Altres denominacions:
Mirandès: mirandés, lhéngua mirandesa / chaco (despectiu, en oposició a
fidalgo "portuguès") // sendinés (modalitat parlada a la localitat mirandesa de Sendim i que alguns
consideren una llengua diferent del mirandès)
Portuguès: mirandês, língua mirandesa // sendinês
Asturià: mirandés, llingua mirandesa
Anglès: Mirandesa, Mirandese, Mirandesa language, Mirandese language
Espanyol: mirandés, lengua mirandesa // sendinés
Francès: mirandais, langue mirandaise
Localització: Al nord-est dePortugal, regió de Tras Os Montes, al límit amb l'Estat espanyol: municipi de
Miranda do Douro (tots els pobles llevat d'Atenor i Miranda, la capital) i de Vimioso (només als poble de
Vilar Seco i Angueira). És possible, segons algunes informacions, que també es parli o arribi la seva
influència a algunes altres localitats dels municipis de Vimioso, Mogadouro i Bragança.
20

Extensió: uns 500 km
Parlants: sobre els 15.000 (10.000 d'habituals i 5.000 d'emigrants que retornen al lloc d'origen, sobretot,
durant les vacances).
Classificació lingüística: indoeuropeu > llatí > iberoromànic > asturià (asturlleonès) > lleonès occidental
> mirandès
Normativització: una Proposta de Convenção Ortográfica Mirandesa fou publicada el 1995, i la definitiva
Convenção Ortográfica da Língua Mirandesa data de 1999. Aquesta ortografia se separa clarament de la
de l'asturià com ja avisa i argumenta la Convençao: "O asturiano está hoje dotado de uma norma
ortográfica flexível, que dá possibilidade de expressão às suas variedades. Esta norma, contudo, não é
adequada à grafia do mirandês: apesar de pertencerem ao mesmo continuum linguístico, os dois idiomas
ocupam extremos opostos do território respectivo, traduzindo-se o seu afastamento geográfico e o seu
alheamento comunicativo em diferenças de fala bastante significativas, que as normas ortográficas
respectivas não podem ignorar. Estes motivos e outros - como a influência, em pano de fundo, da
ortografia do espanhol e do português - desaconselhavam a procura de uma unidade de escrita
transfronteiriça, de difícil e morosa construção. Impunha-se encontrar um código que reflectisse a unidade
interna do mirandês e que recobrisse a própria variação local, de modo a tornar-se num instrumento de
comunicação simultaneamente amplo e colado à realidade, para poder ser reconhecido como um código
de identificação colectiva pela população a que se destina".
Ensenyament: a partir de 1986 va ser introduït el mirandès, com a matèria optativa durant dos anys, al
primer cicle de secundària a Miranda do Douro. La base legal per això fou un decret del secretari d'estat
adjunt al ministeri d'Educació portuguès de setembre de 1985 que n'autoritzava "a inclusao a titulo
facultativo, no plano curricular".
El despatx normatiu núm. 35/99 del Ministeri d'Educació portugués, Diário da República -1 série
B No.167 - 20-7-1999 4487, [www.troc.es/ciemen/mercator/bu40-09.htm], reglamenta el desevolupament
de projectes educatius que permetin l'aprenentatge facultatiu de la llengua mirandesa:
"La llei No. 7/99, de 29 de Gener, reconeix el dret de preservar i promoure la llengua mirandesa,
en tant que patrimoni cultural, instrument de comunicació i de reforç de la identitat de la terra de
Miranda.
En els terminis dels articles 3è i 5è de la mateixa llei, cal reglamentar el dret a l'aprenentatge del
mirandès, així com el necessari recolzament logístic, tècnic i científic.
Així, es determina:
1. Els alumnes dels establiments d'ensenyament bàsic i secundari del consell de Miranda do
Douro tenen la facultat d'aprendre el mirandès, com a font d'enriquiment del currículum.
2. La posada a disposició de l'oferta referida a l'article anterior correspon als establiments
d'ensenyament bàsic i secundari del consell de Miranda do Douro, mitjançant el
desenvolupament de projectes adreçats a la preservació i la promoció de la llengua mirandesa.
2.1. Els projectes han de contemplar finalitats i metodologies pedagògiques, així com la
identificació dels mitjans i dels recursos necessaris, especialment en l'àmbit de la formació de
professorat.
2.2. Els projectes són aprovats pels directors dels Departaments d'Educació Bàsica i
d'Ensenyament Secundari, d'acord amb els nivells d'ensenyament en els que incideixin, després
que el director regional d'Educació del Nord n'hagi informat favorablement.
2.3. Els projectes poden desenvolupar-se en coordinació amb entitats de la comunitat local, de
manera especial amb el municipi i les associacions culturals, mitjançant la celebració de
protocols de cooperació .
21

3. Els serveis centrals i regionals competents del Ministeri d'Educació donen el suport logístic,
tècnic i científic que es consideren adequats per al desenvolupament dels projectes als que fa
referència el present despatx."
Ministeri d'Educació, 5 de juliol de 1999. El ministre d'Educació , Eduardo Carrega Marçal
Grilo.
-Estatus legal: cert grau d'oficialitat segons el decret núm 303/VII de Reconhecimiento oficial de direitos
linguísticos da comunidade mirandesa, presentat pel Partit socialista i aprovat sense cap vot en contra per
250 diputats, que reproduïm a continuació.
"A Assembleia da República decreta, nos termos da línea c) do artigo 161.º, da Constitução,
para valer como ley geral da República, o seguinte:
Artigo 1.º
O Presidente diploma visa reconhecer e promover a Língua Mirandesa.
Artigo 2º
O Estado Português reconhece o direito a cultivar e promover a Língua Mirandesa, enquanto
património cultural, instrumento de comunicação e de reforço de identidade da Terra de
Miranda.
Artigo 3.º
É reconhecido o direito da criança à apredizagem do mirandês, nos termos a regulamentar.
Artigo 4º
As instituições públicas localizadas ou sediadas no concelho de Miranda do Douro, poderão
emitir os seus documentos acompanhados de uma versão em Língua Mirandesa.
Artigo 5.º
É reconhecido o direito a apoio científico e e ducativo tendo en vista a formação de profesores
de língua e cultura mirandesa, nos termos a regulamentar.
Artigo 6.º
O presente diploma será regulamentado no prazo de 90 dias a contar da sua entrada em vigor.
Artigo 7.º
O presente diploma entra em vigor 30 dias após a data da sua publicação.
Aprovado em 19 de Novembro de 1998
O PRESIDENTE DA ASSEMBLEA DA REPÚBLICA,
António de Almeida Santos"
La presència pública de la llengua no és massa habitual, tot i així, per exemple, ja el 1996 els
carrers del poble de Picote, d'uns 400 habitants, ja van ser retolats en mirandès.
Internet:
Links sobre la zona de Miranda i el mirandès. Una sèrie d'enllaços a altres pàgines que fan referència a la
zona de Miranda de Douro i a l'espanyola propera. Molt interessant la sèrie de links sobre "Cultura
mirandesa" (en espanyol).
Le mirandais au Portugal. Dóna una descripció geogràfica, demogràfica i linguística del mirandès a més
de notes sobre història de la llengua i la regió, i l'estatut i presència en diferents àmbits. Imprescindible
(en francès o en anglès).
Romania minor. La llingua asturlleonesa / La lhéngua astur-lhionesa. Lloc d'introducció a la llengua amb
versions en asturià i mirandès normalitzats que serveix per comparar les dues grafies i les diferències
dialectals.
Arquivo de notícias. Pàgina de l'institut Camoes sobre l'"oficialització" del mirandès i diverses notícies
sobre aquesta llengua (en portuguès).
Língua mirandesa. Notícies de Miranda do Douro relacionades amb el reconeixement del mirandès i el
seu ensenyament (en portuguès).
El mirandés oufecializado. Article publicat a la revista Les Noticies el 27 de setembre de 1998 (en
asturià).
Cuôntas da pastora. Un article de la revista Expresso sobre la vida a Constantim, una aldea mirandesa, a
través d'una família i la manera com assumeixen la llengua i la cultura pròpies (en portuguès).
Mirandês Tem Regras. Article publicat a Publico el 12 de juliol de 1999 sobre l'aprovació de la convenció
ortogràfica del mirandès (en portuguès).
22

Escola bàsica de 2n cicle de Miranda do Douro. Web d'aquesta escola que conté una bona informació
sobre la llengua mirandesa: origen, vitalitat, espai lingüístic, bibliografia, literatura popular, composicions
dels alumnes, etc (en portugués i en mirandès).
23

MONEGASC / LLENGUA MONEGASCA
Bandera de Mònaco
Altres denominacions:
Monegasc: munegasc, munegascu, monegù
Francès: monégasque, langue monégasque
Anglès: Monegasque, Monegasque language
Espanyol: monegasco, lengua monegasca
Italià: monegasco, lingua monegasca
Localització: Principat de Mònaco. El principat, envoltat totalment per territori francès i el mar
Mediterrani, administrivament éstà format per un sol municipi dividit en els quartiers de Monaco-Ville,
La Condamine, Monte-Carlo i Fontvieille.
24

Superfície: 1,81 km
Parlants: 5100, el 17% de la població.
El monegasc és utilitzat sobretot pels més vells i els més joves, els quals a través de l'escola
l'estan, en certa manera i que caldrà comprovar en el temps, recuperant ja que fa uns 30 anys era gairebé
extingit. A més es parla francès (58%) i occità provençal (15%). La majoria de la població acostuma a ser
competent també en anglès i italià.
Classificació lingüística: indoeuropeu > llatí> gal·loitàlic > lígur (genovès) > monegasc
En realitat, però, es tracta d'una modalitat lingüística fortament influenciada per l'occità
provençal, fins al punt que certes fonts el consideren un dialete occitànic.
Normativització:
Estatus legal: segons la constitució de 1962, l'única llengua oficial del principat de Mònaco és el francès,
tanmateix el monegasc és llengua obligatòria en l'educació primària.
Ensenyament: els programes d'ensenyament de Mònaco són idèntics als francesos llevat de certes
especificitats com la instrucció religiosa, la llengua i història monegasca, la promoció de la lectura i el
reforçament de l'anglès.
El monegasc és obligatori a l'educació primària. D'ençà del curs 1998-99 s'està introduit a
secundària, a partir del 6è i de forma progressiva en els altres cursos, l'ensenyament de la llengua durant
una hora setmanal en una assignatura que, però, engloba tots els elements d'entitat monaguesca (llengua,
tradicions, història, instrucció cívica...).
Internet:
Monaco-Les institutions. Informació sobre les institucions (Príncep, Consell de Govern, Consell
Nacional, Consell de la Corona, Ajuntament, Judicatura), les llengües, la religió, la nacionalitat, la
fiscalitat i la moneda, l'ensenyament, les relacions amb l'Estat francès i les organitzacions internacionals a
les quals està adherit Mònaco.
25

NAPOLITÀ / LLENGUA NAPOLITANA
Bandera de la ciutat de Nàpols
Altres denominacions:
Napolità: napulitano, lengua napulitana
Italià: napoletano, lingua napoletana
Anglès: Neapolitan, Neapolitan language
Espanyol: napolitano, lengua napolitana
Francès: napolitain, langue napolitaine
Classificació lingüística: indoeuropeu> llatí> italoromànic> napolità
Normativització:
Estatus legal:
Ensenyament:
Internet:
Neapolitan: An Introductory Course. Un curs introductori de Carmine Colacino a la llengua napolitana
que fa especial èmfasi en la pronunciació (en anglès).
26

NORMAND / LLENGUA NORMANDA
Bandera de Normandia
Altres denominacions:
Normand: normaund / cauchois // guernesiais, jersiais
Francès: normand, langue normande
Anglès: Norman, Norman language
Espanyol: normando, lengua normanda
Localització:
Estat francès: zona de Normandia
Gran Bretanya: Illes Anglonormandes o del Canal (Guernesey i Jersei)
Mapa de les regions franceses de l'Alta Normandia i de la Baixa Normandia, que inclou les Illes Anglonormandes (Gran Bretanya)
Parlants: sense dades de l'Estat francès, tot i que sembla que la zona amb més presència de la llengua
sigui la de la Baixa Normandia. El guernesiais només és utilitzat per alguns vells, tot i que hi hagi algunes
associacions que intentin preservar-lo. Per altra banda, segons una enquesta de de 1989 hi havia 5.720
persones que parlaven el jersiais. La "millor" situació es troba a l'illa de Sark, on els seus 600 residents
utilitzen normalment la llengua pròpia. En total, es calcula que només el 2% dels habitants de les Illes del
Canal parlen el normand en qualsevol de les seves varietats, en una proporció que ha anat decreixent
constantment des dels anys 30 del segle XX.
Classificació lingüística: indoeuropeu> llatí> gal·loromànic> llengües d'oil> normand
27

Estatus legal: l'única llengua oficial de l'Estat francès és el francès. A les Illes del Canal (Iles Anglo-
Normandes o Channel Islands), la situació es diferent segons l'illa. A Jersey són oficials l'anglès i el
francès, mentre que a Guernesey només ho és l'anglès des de 1966 (anteriorment el francès havia estat
l'únic idioma oficial fins al 1926, en què l'anglès fou declarat segona llengua oficial).
Ensenyament: actualment es parla de crear mètodes per a l'ensenyament del guernesiais a l'ensenyament
primari i en els cursos nocturns.
A l'Estat francès, s'estudia optativament en 5 "collèges" del departament de la Manche
(Beaumont, Les Pieux, Bricquebec, Gavray i Avranches). És necessari la inscripció de quinze alumnes
per curs i els docents són voluntaris.
Internet:
La langue normande. Lloc dedicat als parlars de de l'Alta Normandia de la llengua normanda,
principalment del cauchois. Reflexiona sobre la llengua, escrits en cauchois, bibliografia, ortografia, els
parlars de les Illes del Canal (guernesiais i jersiais)... (en francès i en normand [textos literaris o
populars]).
La Section de la langue Jèrriaise de la Société Jersiaise. Pàgina dedicada a la llengua normanda parlada a
l'illa de Jersei, amb informacions sobre la presència del jerriais, dites populars, normativa, petites lliçons,
etc. (en jèrriais, francès i anglès, segons les informacions).
28

PICARD / LLENGUA PICARDA
Bandera de Picardia
Altres denominacions:
Picard: picard, picart // patois du nord, chtimi, rouchi
Francès: picard, langue picarde
Anglès: Picard, Picard language
Espanyol: picardo, lengua picarda
Localització:
Estat francès: la regió de Picardia (llevat del sud de l'Oise i de l'Aisne) i la regió de Nord-Pas de
Calais (llevat de la zona de Dunkerque, de parla neerlandesa flamenca).
Estat belga: la major part de la província d'Hainaut, fins a La Louvière a l'est (entre Mons i
Charleroi).
Parlants: sense estadístiques globals ni fiables. Tanmateix, una enquesta feta a Amiens (1980-81),
mostrava que el 46% dels homes i el 29% de les dones nascudes el 1942 declaraven parlar picard.
Classificació lingüística: indoeuropeu> llatí> gal·loromànic> llengües d'oil> picard
Normativització: sense cap normativa generalment acceptada
29

Estatus legal: reconeguda com a llengua regional endògena a l'Estat belga, segons un decret de l'executiu
de la Comunitat francesa adoptat el 1990. Es beneficia, sobretot pel que fa a la presència als mitjans de
comunicació, de les accions de l'Oficina de les Llengües Regionals Endògenes.
A l'Estat francès, no es beneficia de cap legislació a nivell general i la ratificació de la Carta
europea de les llengües regionals o minoritàries resta bloquejada.
Formació: a l'Estat francès es reconegut de fet pel Ministeri d'Educació Nacional i s'ensenya a les IUFM
de la regió i pot estudiar-se de manera facultativa.
Internet:
La langue picarde. Interessants informacions, elaborades per Alain Dawson, sobre la geografia, història,
estatut jurídic, lingüística i literatura de la llengua picarda (en francès).
Aperçu de la littérature picarde. Història de la literatura feta en picar des de l'edat mitjana fins als nostres
dies (en francès).
Picard dzeur ech Wépe. Pàgina on apareixen un llistat que permet la connexió amb diferents llocs
consagrats a la llengua picarda (en francès).
Ch'Lanchron. Lloc imprescindible amb molta informació sobre llengua i literatura picarda (pàgina
principal en picard, francès, alemany, espanyol, anglès, esperanto, entre d'altres, i la resta de la informació
majoritàriament en francès).
30

PIEMONTÈS / LLENGUA PIEMONTESA
Bandera del Piemont
Altres denominacions:
Piemontès: piemontèis, lenga piemontèisa
Italià: piemontese, lingua piemontese
Anglès: Piemontese, Piemontese language, Piedmontese language
Espanyol: piemontés, lengua piemontesa
Francès: piémontais, langue piémontaise
Localització: a l'Estat italià, regió autònoma del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Asti, Vercelli i
Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità provençal, francoprovençal i alemany (walser).
Mapa de la regió autònoma italiana del Piemont
Parlants: uns 3 milions i mig, segons algunes informacions. Els parlants d'occità i francoprovençal de la
regió són majoritàriament, sembla, també competents en piemontès.
Classificació lingüística: indoeuropeu> llatí> gal·loitàlic> piemontès
Estatus legal: del piemontès, com a llengua gal·loromànica, se'n parla ja en una resolució del Consell
d'Europa (doc. 4745/12.10.81). Hi ha una llei regional del Piemont que reconeix el piemontès, la primera
versió de la qual és de l'any 1990, i que preveu l'ensenyament facultatiu d'aquesta llengua a l'escola (n.
37/97). El parlament piemontès, el 12/10/99, va protestar per unanimitat, llevat de l'abstenció d'un sol
diputat de Refundació Comunista, per la manca de reconeixement de l'idioma propi per part de l'Estat
italià.
31

Ensenyament: la Llei regional núm. 26 del 10d'abril de 1990, en l'article 3 (Conoscenza e diffusione del
patrimonio linguistico regionale), apartat 1.a, diu que la Regió afavoreix l'ensenyament i l'aprenentatge
del patrimoni lingüístic propi. Aquesta norma fou modificada per la Llei regional núm. 37 de 17 de juny
de 1997 que en l'article 3.1.b garanteix que facultativament, almenys una hora a la setmana, els alumnes
dels diferents nivells puguin rebre cursos d'història, cultura i llengua piemontesa, occitana,
francoprovençal i walser, a càrrec dels pressupostos regionals. També, la regió es farà càrrec de la
formació del professorat en aquestes matèries.
Normativització: la gramàtica normativa més usada, que codifica la grafia tradicional adoptada per la
majoria d'escriptors actuals, és la Gramàtica piemontèisa (1967) de Camillo Brero (Milo Bré), de la qual
també existeix una versió en italià. Tot i així, la discussió sobre la grafia del piemontès és encara una
qüestió viva i polèmica, entre d'altres coses, per la influència de l'ortografia italiana, l'única que coneixen
una bona part dels piemontesos.
El piemontès comú és una koiné que pren com a base el dialecte de Torí, la capital, amb
aportacions de la resta de parlars. La primera codificació coneguda és la Gramatica Piemontese (1783) de
Maurizio Pipino.
Internet:
La Lenga Piemontèisa. Pàgina amb una informació concisa sobre la llengua piemontesa (en piemontès).
Dichiarassion për la lenga piemontèisa. Document adreçat als diputats i senadors de la República italiana
per Gianrenzo P. Clivio, professor ordinari de Lingüística Italiana a la Universitat de Toronto, a favor del
reconeixement del piemontès. Conté interessants dades en forma esquemàtica sobre la llengua i la realitat
sociolingüística del Piemont. També conté una "bibliografia essencial", amb nombrosos diccionaris i
gramàtiques (en italià, lleva d'unes poques línies introductòries en piemontès).
La Losna. Associassion Coltural Piemontèisa. Lloc especialitzat en llengua i cultura piemontesa (en
piemontès).
Elementi de grafia e fonologia. Aproximació al sistema gràfic i de pronunciació del piemontès (en italià).
32

ROMANYÈS / LLENGUA ROMANYESA
Bandera de Romanya (proposta)
Altres denominacions:
Romanyès:
Italià: romagnolo, lingua romagnola
Anglès: Romagnol, Romagnol language
Espanyol: romañol, lengua romañola
Francès: romagnol, langue romagnole
Localització: Romanya, dins la regió italiana d'Emília-Romanya.
Classificació lingüística: indoeuropeu> llatí> gal·loitàlic> romanyès
Els dialectes roamanyesos i emilians han estat considerats durant molt temps com una unitat sota
el nom d'emilianoromanyès. No hem d'oblidar que la regió italiana té el nom d'Emília-Romanya.
Normativització: no existeix una normativa unitària, ni tan sols pel que fa a la grafia, del romanyès. Així,
el projecte de llei núm. 6819, "Disposizione per la tutela del patrimonio linguistico romagnolo e delle sue
varianti locali", presentat l'1 de març del 2000, especifica en el seu article 5 que la Regió d'Emília
Romanya, a través d'un grup d'estudiosos competents, determinarà la grafia oficial de la llengua
romanyesa tot respectant la seva fonètica. Tota la documentació de la Regió i els ajuntaments s'haurà de
redactar tenint en compte aquesta grafia. A més, es protegiran totes les variants locals.
Estatus legal: la llengua no és reconeguda per la legislació estatal italiana i la seva situació és idèntica a la
de l'emilià, amb un mins reconeixement regional (vegeu el que es diu per a aquesta llengua). En el
projecte de llei núm. 6819, de Disposizione per la tutela del patrimonio linguistico romagnolo e delle sue
varianti locali, presentat l'1 de març del 2000, s'especifica que el romanyès és una de les llengües de la
Regió Emília-Romanya que cal tutelar, conservar, valorar i desenvolupar, tot respectant les varietats
locals i els límits imposats per les lleis italianes.
33

Ensenyament: per a la situació actual vegeu el que es diu de l'emilià. Tanmateix, el projecte de llei núm.
6819, en l'article 4.2, diu:
"La regione Emilia-Romagna favorisce l'attività di ricerca, di insegnamento e di formazione di
ricercatori sulla lingua, sulle varianti locali e sulla cultura dell'Emilia e della Romagna."
Internet:
10 proposte didattiche sulla Lingua Romagnola. Propostes per a l'ensenyament de la llengua romanyesa
que conté un petit llistat de vocabularis, gramàtiques i adreces d'interès (en italià).
34

SICILIÀ / LLENGUA SICILIANA
Bandera de Sicília
Altres denominacions:
Localització: illa de Sicília, a l'Estat italià.
Sicilià:
Italià: siciliano, lingua siciliana
Anglès: Sicilian, Sicilian language
Espanyol: siciliano, lengua siciliana
Francès: sicilien, langue sicilienne
35

Parlants: uns quatre milions i mig, segons algunes informacions, sobre els 5.197.000 habitants de l'illa.
Superfície: 25.708 km
Classificació lingüística: indoeuropeu> llatí> italoromànic> sicilià
Normativització:
Estatus legal: cap reconeixement oficial
Ensenyament:
Internet:
Dialetti - Siciliano. Llistat de termes en sicilià acompanyat pel seu corresponent en italià (en italià).
Piccolo vocabolario Siciliano-Italiano. Vocabulari sicilià-italià amb anotacions i variants (en italià).
Introduçao à língua siciliana. Compendi gramatical del sicilià amb informació sobre la fonètica i la
morfosintaxi (en portuguès).
36

VALÓ / LLENGUA VALONA
Bandera de Valònia
Altres denominacions:
Való: walon, lingaedje walon
Francès: wallon, langue wallonne
Anglès: Walloon, Walloon language
Espanyol: valón, lengua valona
Neerlandès: wals
Localització:
-Bèlgica: dins de la regió de Valònia (on el francès és la llengua oficial), a les províncies de
Lieja, Namur, Brabant Wallon, Luxemburg exceptuant les regions de Virton (on es parla lorranès) i Arlon
(luxemburguès), i tota la província de Hainaut llevat d'una zona al voltat de Tournai que és picardòfona.
La llengua també es manté poc o molt a la ciutat de Brussel·les (portada pels emigrants valons).
-França: al nord del departament de les Ardenes (botte de Givet) i alguns pobles del departament
del Nord (Cousolre).
-Estats Units: Green Bay, a l'estat de Wisconsin (resultat d'una emigració important del segle
XIX).
-Luxemburg: dos o tres poblacions (Doncols, Sonlez) on es troba pràcticament extingit; algunes
fonts donen l'any 1975 com el de la mort del darrer valòfon luxemburguès.
Parlants: del 10 al 30 % de la població, és a dir, entre 350.000 i 1.050.000 persones (pel que fa a Valònia,
sense dades de la resta dels territoris).
Classificació lingüística: indoeuropeu / llatí / gal·loromànic / llengües d'oil / való
Dintre de les llengües d'oil es caracteritza per haver rebut una forta influència de tipus germànic i
posseir un conservadorisme fonètic marcat.
37

Ha estat considerat un dialecte del francès.
Normativització: l'ortografia normalitzada està en curs d'execució. El 1900 Jules Feller presentà una
ortografia (ortografia Feller) de caràcter profundament fonètic i seguint les convencions franceses, en la
qual s'han escrit centenars de llibres i és utilitzada majoritàriament per les actuals revistes valones. La
grafia normalitzada actual cercaria l'escriptura unitària, tot i que hi hagi diferents pronúncies segons les
regions, i reprèn certs models medievals o del segle XIX i intenta la disminució de diacrítics.
Estatus legal: La constitució belga, en l'article 4, només reconeix l'existència a l'estat de quatre regions
lingüístiques: la de llengua alemanya, la de llengua francesa, la de llengua neerlandesa i la bilingüe de
Brusel·les capita.
El való només és reconegut des dels anys 80 del segle XX per la Comunitat francesa de Bèlgica
com a llengua regional endògena que ha de ser objecte d'estudi i cal fomentar-ne la utilització.
Ensenyament:
Internet:
Pàgina de la llengua valona. Pàgina amb informacions lingüístiques, sociolingüístiques, dialectològiques,
bibliogràfiques i d'enllaços sobre la llengua (versions en való, francès, anglès i neerlandès).
Grammaire wallonne en ligne. Li waibe del croejhete walone. Informació sobre el való, les grafies
utilitzades al llarg de la història i una veritable i completa gramàtica en línia (en francès).
38

VÈNET / LLENGUA VÈNETA
Bandera del Vènet
Altres denominacions:
Vènet: veneto, lengua veneta / mestrin (llengua mixta entre l'italià i el venecià)
// venexian, padoan, trevisan, rovigoto-polisan, veronese, visentin, belumat, cadorin, talian
Italià: veneto, lingua veneta
Anglès: Venetian, Venetian language
Espanyol: véneto, lengua véneta
Francès: vénetien, langue venetienne
Històricament la llengua també s'ha conegut com a venecià, tot i que ara sembla que aquesta
denominació es deixi per a la varietat parlada a la ciutat de Venècia. Tanmateix, alguns voldrien
considerar el venecià com la modalitat estàndard de la resta de dialectes vènets.
Localització: Estat italià: regió del Veneto i zones adjacents. Antiga Iugoslàvia: zones d'Ístria i
Dalmàcia.Una variant del vènet, coneguda com a talian, es parla a l'estat brasiler de Rio Grande do Sul.
Parlants: segons darreres enquestes un 53% de la població resident al Veneto parla aquesta llengua amb
preferència sobre l'italià estàndard, no només en l'àmbit familiar, sinó també a la feina i fins i tot a les
oficines públiques.
Classificació lingüística: indoeuropeu> llatí> italoromànic> vènet
Normativització: el 1995, el Govern regional del Veneto va elaborar un manual de grafia vèneta amb
l'assessorament d'Ettore Beggiato, la qual, però, no ha estat plenament acceptada. Pel que sembla, aquest
39

manual és massa flexible i recull moltes de les alternatives existents, tanmateix pot resultar un bon punt
de partida per a una posterior codificació.
Estatus legal: l'article 2 de l'Estatut de la Regió del Vènet diu:
L' autogoverno del popolo veneto si attua in forme rispondenti alle caratteristiche e tradizioni
della sua storia.
La Regione concorre alla valorizzazione del patrimonio culturale e linguistico delle singole
comunità.
El 23.11.99, el Parlament Regional del Veneto, va aprovar per majoria una moció del diputat
Ettore Beggiato a favor del reconeixement oficial de la llengua vèneta. Sobre les altres comunitats
lingüístiques del Veneto (llengües friülana [retoromànica], cimbra [germànica] i ladina [retoromànica])
existeix ja una llei regional del 1994 (n.73/94) de Promozione delle minoranze etniche e linguistiche del
Veneto.
El talian, variant del vènet amb influències d'altres modalitats lingüístiques italianes, és oficial
una setmana a l'any a Serrafina Correa (Rio Grande do Sul, Brasil).
Formacio:
Internet:
Fonologia. Pàgina que constitueix una petita introducció a la fonologia de la llengua vèneta (en vènet).
Language. Breu informació sobre què és el vènet i els seus dialectes (en anglès).
Dissionario veneto. Informacions sobre gramàtica, literatura i diccionari del vènet (en vènet, amb
equivalències en italià, espanyol, portuguès i anglès).
Libro de Firma de Veneti Insieme. Fòrum de discussió en què molts dels missatges fan referència al tema
de la llengua vèneta (en vènet i en italià, principalment).
40

CONCLUSIONS
Internet és una excel·lent plataforma per a la propagaanda de les modalitats lingüístiques
menyspreades que aspiren a ser reconegudes arreu com a llengües amb totes les prerrogatives del terme.
Tanmateix la informació és dispersa i de valor desigual. Les dades arreplegades en el nostre pettit estudi
deixen moltes llacunes que potser tenen solució en algun lloc de la xarxa. Tanmateix creiem que les
diferències d'informació entre les distintes llengües reflecteixen també, en certa manera, la seva vitalitat
actual.
Les organitzacions que lluiten a favor de les modalitats lingüístiques en procés de lingüització
utilitzen a internet, per tal de donar-se a conèixer, a part de la seva, molts cops preponderantment la
llengua estatal oficial i l'anglès (veritable idioma oficial de la xarxa).
Les modalitats lingüístiques que hem estudiat han estat considerades majoritàriament i durant un
llarg període històric com a simples dialectes o formes degradades de les llengües estatals dominants:
-Anglès: escocès
-Espanyol: aragonès, asturià
-Francès: normand, picard, való
-Italià: cors, emilià, friülà, lígur, llombard, napolità, piemontès, romanyès, sicilià, vènet
-Portuguès: mirandès
Això, en bona part, ha estat conseqüència d'una semblança important entre la llengua dominant i
aquestes modalitats com a resultat d'un origen comú que determina una subagrupació lingüística comuna:
-Germànic anglosaxó: anglès, escocès
-Iberoromànic: espanyol, aragonès, asturià (i galaicoportuguès...)
-Lengües d'oil: francès, normand, picard, való (i xampanyès...)
-Italoromànic: italià, cors, napolità, sicilià, vènet ( i abrucès...)
Tanmateix, algunes de les nostres llengües, assentades majoritàriament en territori italià, escapen
a aquest plantejament i pertanyen a altres subagrupacions no coincidents amb la de l'italià de base
toscanoflorentina:
-Retoromànic: friülà
-Gal·loitàlic: emilià, lígur, llombard, piemontès, romanyès
Tot i així, en major i menor mesura (potser menys en el cas del friülà), com a conseqüència de la
pertinença d'aquestes modalitats a l'àmbit polític de l'estat italià han estat considerades com a formes
dialectals o degradades de l'italià. També, un cas semblant al que passaria amb el francoprovençal, amb
l'estatus de llengua històricament assolit tot i que li manqui normativa i oficialitat en qualsevol territori,
respecte del francès.
Hem de tenir en compte l'escassa "entitatat" dels grups gal·loitàlic i retoromànic. El primer sense
un reconeixement prou estès ni entre els mateixos filòlegs, i el segon per no comptar (com el gal·loitàlic)
amb cap llengua oficial en cap territori (si exceptuem el cas del romanx que caldria matisar en
profunditat).
La semblança amb la llengua dominant estatal, unida a la manca de notrmativització i d'ús oficial
i en els àmbits elevats, ha produït un doble efecte:
-Pèrdua de parlants a favor de les grans llengües nacionals, en un procès que comença
normalment per les capes més elevades de la societat i que des del segle XIX i sobretot en el XX s'estén a
tot el teixit social, que implica que a hores d'ara moltes restin com la parla dels més vells i que el territori
històric sobre el qual s'assentaven s'hagi vist molt reduït.
-Pèrdua de qualitat idiomàtic que provoca l'aparició de varietats mixtes amb la llenqua
oficial, varietats que òbviament encara són més properes a les grans llengües estatals i que reforcen la
idea de simples dialectes o pures degradacions (a Astúries es parla de bablín i al Vènet, per posar només
dos exemples, de mestrin). No oblidem que molts dels usuaris de les llengües que hem estudiat ja tenen
més competència en la llengua oficial estatal que en la seva, si es que no són ja semiparlants o simples
receptors passius que entenen la llengua però ja no la parlen, almenys habitualment.
A més la falta de consciència de la unitat de la llengua entre els parlants provoca l'aparició de
múltiples denominacions (vegeu el cas de l'aragonès, asturià, com a més propers). La Península Italiana,
amb la seva antiga tradició d'autonomia municipal, pot ser un exemple excel·lent d'aquest estat de coses.
Fins i tot podem trobar-nos en la paradoxa del cas del milanès (parlat a Milà, capital de la Llombardia)
considerat diferent del llombard (que equivaldria al parlar del camp).
41

Darrerament s'està produint un cert procés de reconeixement d'aquestes llengües lligat als
organismes regionals, més o menys autònoms dels diferents estats, sense que generalment els ens centrals
estatals facin cap tipus de reconeixement. Aquests suports no van mai més enllà dels límits que imposa la
legislació estatal i tendeixen a fer un cert reconeixement a les modalitats aquí estudiades com una cosa
absolutament optativa i amb respecte cap a les diferents varietats locals (vg. per exemple els casos de
l'asturià i els projectes de llei per al romanyès i l'emilià). Portugal representa una excepció ja que el
reconeixement del mirandès parteix del legislatiu estatal, la qual cosa, però, s'explica per la inexistència
de poder regionals autònoms a la zona portuguesa continental.
Tanmateix, l'existència d'un poder regional autònom no implica de cap manera que hagi d'existir
un procés de revalorització d'aquestes llengües, ni fins i tot en els casos que siguin molt parlades. El cas
del sicilià és paradigmàtic, amb un percentatge de parlants molt elevat, una història literària antiga, un
moviment independentista molt actiu després de la II Guerra Mundial, i un poder autònom des de final
dels anys 40, no gaudeix de cap reconeixement legal. En certa manera, el cas recorda el del gaèlic irlandès
la llarga agonia del qual no ha pogut ser aturada ni amb la independència.
En tot cas, el grau de reconeixement sembla que s'ha accelerat en els darrers anys. Així només
cal veure el cas de l'asturià que l'Estatut d'autonomia d'Astúries de 1981 (també la modificació de 1999,
però) només parla de bable mentre que la llei d'ús de 1998 ja utilitza el terme compost de bable/asturià i
el defineix com "la llingua tradicional d'Asturies" una definició que recorda la de "llengua pròpia"
aplicada al català per l'Estatut d'autonomia de Catalunya. O el cas del lígur on s'ha passat ha parlar dels
"dialectes de la Lígúria" (1990) a esmentar el "dialecte lígur" (1998).
Tanmateix, en el millor dels casos, cap ciutadà no serà obligat a conèixer cap d'aquest llengües
com a conseqüència d'una normativa legal. De la mateixa manera l'aprenentatge, fins i tot en els casos que
es pugui assolir d'una manera o altra en centres públics de formació, restarà absolutament com un cosa
purament optativa.
Els poders regionals poden actuar en l'àmbit de la normativització si aquesta no existeix o no ha
assolit el grau suficient (vegeu els casos del friülà, el vènet o els projectes per al romanyès i emilià, i
compareu-los amb l'asturià o el piemontès on la normativa gràfica ja es troba en un procés de
consolidació). Sembla clar que qualsevol procés iniciat per un poder polític per dotar d'algun estatus
alguna llengua o varietat lingüística passa indefugiblement perquè aquesta estigui normativitzada almenys
pel que fa a la grafia.
En algun cas, el procés de lingüització d'una determinada variant és conseqüència d'un desig clar
de diferenciació en un pel que sembla abocat món abocat a la globalització. Aquest seria el cas -incipientdel
monegasc que podria estat usant-se com a símbol de l'especificitat estatal enfront França. Un cas
semblant al del luxemburguès que desde 1984 és la llengua nacional del Gran Ducat, tot i que les
prerrogatives legals i de tot tipus del francès i l'alemany són importantíssimes. En un procés de
federalització creixent de l'Estat belga, sembla que el való hauria de jugar un paper important en la
configuració de la identitat de Valònia, tot i que de moment el procés resta bloquejat -encara?- dins de la
dicotímia francès-(holandès) flamenc. De la mateixa manera, semblaria possible que les varietats
normandes de les Illes del Canal juguessin algun paper d'autoafirmació nacional, malgrat tot hem de
recordar que la identitat pròpia d'aquest territori es basa en una tradició secular d'autogovern que sembla
no perillar, per la qual cosa la revindicació lingüística pot restar en un segon plànol.
Caldrà veure, si l'escocès recupera el paper històric que havia tingut fins a la unió dels
parlaments el 1707 i esdevé símbol identitari important de la nova autonomia (amb un moviment
independentista important, cal no oblidar-ho).
També, la revalorització i lingüització d'una determinada modalitat pot ser obra d'interessos
clarament polítics. El "redescobriment" de l'escocès de l'Ulster per part dels protestants d'Irlanda del Nord
es comença a utilitzar com un factor identitari d'aquest grup enfront els irlandesos catòlics.
Alguns cops el procés de valorització d'aquestes terceres llengües es troba frenat o amagat per
altres conflictes lingüístics que no les deixen sortir a la llum. Així tenim que el való resta amagat per la
batalla belga, en bona part ja superada perìo sempre amb petites escaramusses, entre el francès i el
neerlandès. D'altra banda, almenys exteriorment, l'escocès "desapareix" rere dels problemes lingüístics
entre l'anglès i el molt residual gaèlic escocès. Fóra discutible si el cas del luxemburguès no era detectable
fins fa relativament poc per un possible conflicte, mol ben regulat certament, entre l'alemany i el francès.
Per acabar, presentarem una sèrie de punts que, si no són imprescindibles, poden ajudar en els
processo de lingüització:
a) Nombre de parlants elevat i/o percentatge de parlants elevat en un determinat territori.
b) Territori amb un economia puixant i equilibrada.
c) Grau de separació, com més elevat millor, respecte de la llengua estatal.
d) Existència d'un poder polític autònom.
e) Actitud favorable al procés de linguització per part dels poders regionals i estatals.
42

f) Moviment social a favor de la llengua.
g) Normativització assolida o en avançat estat de consolidació.
A hores d'ara, dels casos estudiats, potser només seríem parcialment optimistes, amb totes les
reserves, en els casos de l'asturià, el friülà i el piemontès
43