xermada 38.indd - Ajuntament de Sitges

sitges.cat

xermada 38.indd - Ajuntament de Sitges

Entrevista

Núria Danés,

records de la “colònia”

revista municipal de cultura popular Sitges

El litoral sitgetà

L’experiència de

Frederic Malagelada

Primavera 2006 Núm. 38 1,5 €

B E R N AT

DE FONOLLAR

1 3 0 6 - 2 0 0 6

El seu llegat medieval

Els pros i els contres

Una rua pel Passeig?


editorial

Aquesta nova edició de La Xermada es vol fer

un ressó especial de l’aniversari que anirem

celebrant al llarg d’aquest 2006 al voltant de

Bernat de Fonollar. Precisament, amb l’aparició de la

revista volem donar el tret de sortida a un seguit d’actes

que culminaran, a la tardor, amb el Congrés al voltant de

la figura de Bernat de Fonollar, viceprocurador general

del rei Jaume II i, per tant, un personatge que depassa

l’àmbit estricte sitgetà. És per això que es reuniran a

Sitges estudiosos d’arreu del país, per tractar del Sitges de

l’època, però inscrivint-lo en el seu context territorial. Per

anar fent boca, les historiadores Carme Muntaner i Àngels

Parés ens avancen dos treballs sobre com es vivia al Sitges

de l’època, quins oficis hi havia, quina estructura tenia la

vila i, amb més detall, com era el Castell que acollia Bernat

de Fonollar, l’edifici que avui és l’Ajuntament. Aprofitem

aquestes línies de l’editorial per lamentar profundament

el foc que va cremar el despatx de Frederic Malagelada al

carrer Major, un espai que contenia autèntiques joies de

la història de Sitges i del Penedès. Estem segurs, però,

que la passió per Sitges que sempre ha tingut l’advocat i

historiador l’ajudarà a refer-se d’aquest cop..

2

Revista Municipal de Cultura Popular de Sitges té com

a objectiu contribuir a l’estudi i la divulgació del folklore,

l’etnografia i les tradicions sitgetanes. El nom triat ens evoca l’antic cafè la Xarmada

i té la seva explicació en un costum agrícola propi de Sitges i la resta de la regió del

Penedès. La publicació convida a totes les persones que vulguin col·laborar a enviar els

seus estudis o propostes al correu electrònic: cultura@sitges.es.

Edita: Ajuntament de Sitges. Consell de redacció: Montserrat Gutiérrez, Josep Milán,

Jordi Milà, Miquel Forns, Miquel Marzal, Jordi Cubillos, Lambert Gràcia, Josep Maria

Matas, Xavier Miret, Jordi Castañeda, Valentí Mongay, Jordi Surià, Berta Chacón i Jofre

Vilà. Coordinació i Producció: Regidoria de Cultura. Adreça: Regidoria de Cultura.

Edifici Escorxador. Joan Maragall, 36. 08870 Sitges (Garraf). Realització: Oficina de

serveis gràfics RiC, SL. Dipòsit legal: B-16143-06.

Les opinions expressades en els articles són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

Portada: Llar de foc procedent del castell de Sitges adquirida per Santiago Rusiñol i

avui al Cau Ferrat. Possiblement, és anterior al segle XVI, època en què el castell va ser

reformat, ja que conserva els símbols de la Pia Almoina i no els de Bernat de Fonollar.

Núm. 38 - Any IX

3 Coses vistes

MIQUEL MARZAL I ORTIZ

JOSEP MILÁN I PARELLADA

4 Coses escrites

MIQUEL MARZAL I ORTIZ

JOSEP MILÁN I PARELLADA

amb la col·laboració

d’ALFRED ARTIGA ELIES (Reus)

6

El castell de Sitges

ÀNGELS PARÉS I CORRETGÉ

10

Vida i urbanisme del Sitges

de Bernat de Fonollar

CARME MUNTANER I ALSINA

14

La mar de Sitges

FREDERIC MALAGELADA

I BENAPRÈS

18 Entrevista

Núria Danés

Els orígens familiars i els records

de quan formava part de la “colònia”

d’estiuejants

XAVIER MIRET I MESTRE

24

Jocs gairebé oblidats de

“nanos” i “mosses”

JOFRE VILÀ

sumari

28 Retalls del patrimoni sitgetà

Quartos de reixa

JORDI MILÀ

29 Llibres i Agenda

30 Els pros i els contres

Actualitzar el Carnaval

ISAAC BIELSA

Un recorregut irrenunciable

ELENA FERRÉ


LA CUBANA,1981

SELECCIÓ I COMENTARIS:

MIQUEL MARZAL I ORTIZ / JOSEP MILÁN I PARELLADA

El 1981 en el marc de la

XIV edició del Festival

Internacional de Teatre de

Sitges, sota els auspicis aleshores

de Ricard Salvat, el grup sitgetà La

Cubana s’estrenava amb l’espectacle

“Dels Vicis Capitals”. Una representació

que unia tres entremesos

mallorquins basats en la comicitat

que desperten els impulsos humans

del sexe i la fam. S’aprofitava com

a escenografia qualsevol racó arquitectònic

de l’indret on es representava,

en aquest cas El Racó de la

Calma. D’esquerra a dreta veiem a

Carme Montornés, Artur Puighibet,

Jordi Milán i Nemesi Pascual. A més

hi prenien part Marta Serrahima,

Joan Vázquez, Àngels Sanmiguel,

Miquel López, Joan Ollé i Segu-

coses vistes

ra, Vicky Plana, i Maribel Roldan,

acompanyats musicalment per Blai

Fontanals i Josep Lluís Enríquez, i

com a tècnic Joan Molina. Han passat

25 anys, d’aleshores ençà la llista

de col·laboradors s’ha anat ampliant

i el passat 30 de gener al Teatre Novetats

de Barcelona en van ser més

d’un centenar que van omplir l’escenari

per festejar l’efemèride.

3


coses escrites

que reproduïm

a continuació és

L’article

obra de la poetessa

sitgetana Rita Benaprès i Mestre.

Filla de Gaietà Benaprès i Mestre

i de la seva segona esposa, Corina

Mestre i Mestre. Na Rita era

germana del metge Joan Ramon

Benaprès i Palet i de l’escriptor

Joaquim Benaprès i Mestre. Per

part de mare, procedia d’una família

d’indianos terratinents que

tornaren enriquits d’Amèrica.

Del seu pare rebé una educació

basada en uns valors morals de

valentia personal, esperit de sacrifici

i ajuda mútua. Publicava

articles a El Eco de Sitges i va

llegir diferents treballs a l’Agrupació

Catalanista. El maig de

1917, les seves amigues li editaren

un recull de Càntics.

Aquest article, publicat a El

Eco de Sitges del 10 de setembre

de 1899, és considerat per

Ramon Planes Izábal «l’actuació

periodística més destacada de

Rita Benaprès». Consisteix en

la resposta a un d’anterior, escrit

per Jaume Pérez-Jorba, amb motiu

d’una de les Festes Modernistes

celebrades a Sitges. El text,

publicat a Lo Somatent de Reus

el 29 d’agost de 1899, incloïa

una furiosa invectiva contra Sitges,

especialment vers les seves

noies. Jaume Pérez-Jorba fou un

escriptor nascut a Barcelona el

1878 i mort a Fontenay (França)

el 1928. Va col·laborar, entre

d’altres publicacions, a La Nova

Catalunya, publicada a Sitges i

després a Alcover, L’Atlàntida,

Un Enemic del Poble i Terramar,

publicada també a Sitges.

El 1901 es va establir a París on

va col·laborar, també, en diverses

publicacions i va escriure diversos

llibres, com ara Poesies,

Sang en rovell d’ou i El bosc en

flames.

4

Carta oberta

Sitges 1 de Septembre de 1899

Sr. D.J.P.J.—Barcelona

Molt senyor meu: l’altre dia en Lo Somatent

de Reus, vareix llegir una correspondència

de Sitges firmada per un

jove molt aprofitat y de la cual ens picarem

una mica, sobre tot lo bello sexo.

Estavam las noyas de Sitges tant mal

acostumadas per la galantería de nostres

hostes, may desmentida fins are

que, bastant enfadadotas, varem decidir

fer lo posible per reconquistar la

nostra fama, essen una servidora la designada

á la sort per contestar l’aludit

article, especialment en la part que‘as

toca més d’aprop, pensánt que no sortirá

ningú per defensarnos ¡Ja ha ben

passat aquell temps dels caballeros

andantes! ¡Oh D. Quixot! ¡y quina falta

que’ns fas á las pobres doncelles y á

SELECCIÓ I COMENTARIS:

MIQUEL MARZAL I ORTIZ / JOSEP MILÁN I PARELLADA

amb la col·laboració d’ALFRED ARTIGA I ELIES (Reus)

las atribuladas viudas! ¡sempre t’anyorarém!

Vosté, doncha, J.P.J., qu’es l’autor de

l’article en questió, després d’alabar algunas

cosas que no pot menos d’alabar

y de criticarne d’altres en lo cual potser

no li manqui rahó (vervigracia l’impaciencia

dels asisents al teatre, la major

part forasters, y que jo condemno de

debó), pondera la gran extranyesa que

li causá s’hagués escullit precisament

la nostra vila (sempre hermosa mal que

li pesi) per centre d’un art ja potent

quan tots els habitants tenen ideas ensopidas

y possetivistas. ¡Ab una mirada

va tenirne prou vosté pera jutjarnos!

¡Ni la senyora Francisca, la curandera

de Sans, que té vista cristallina! ¡aixó es

un dó caballers!

Si en Rusiñol, en Morera, en Mas, en

Reynés, l’Iglesias, y tants d’altres que


li podría anomenar, triaren el nostre poble

entre molts ahont poguer escullir,

un encant ó altre deurían de veurehi,

puig no sería pas per esperit de servilisme

sinó que prou trovarían terra abonada

perque la llavor que s’hi ha plantat

temps á venir fructifiqui. ¿O s’ha

pensat que’ls artistas y literats s’improvisan

com després de la humitat una

rovallonada? ¡Ja brotará la florida si á

Deu plau!

Després se las enfila ab las pollas 1

d’una manera que, francament, ha fet

malpensar á moltas personas si hi hauría

per entremitj alguna venjansa particular,

peró jo que li conech el taranná...

per referencias, els aseguro que no es

pas cert.

Per comptes d’exclamarse de que

totas las noyas som solteras, (las noyas

solen esser solteras aquí, a França y

á tot arreu, y en aixó no hi vajam pas

cap signe de degeneració,) ¿per qué

no’ns envia un repuesto de joves lluhits

y d’ideas poixantas que encara li

quedariam agrahidas per tota la vida?

ó potser será qu’aquestos no’n volan

de donas d’ánima opaca!

Are corre una mena de jovent que l’entengui

qui vulgui.

Els massa adelantats si parlem de labors,

floretas ó e3naris[?], se mofan de

las nostras ideas rancias ó menestralas,

y en cambi els admiradors de la noya

de sa casa, no’s cançan de repetir que

las que saben massa d’Ibsens y de tota

aquesta gent no donan bons resultats.

¡Veyam com ho tenim de fer donças!

An aquets payassos si no donem una

empenta an alló del feminisme, pel

que’s veu el tirano de la dona temps a

venir fará estragos.

Temps endarrera en Roentgen, plé de

bonas intencions sens dubte, ja’ns va

posar en alarma per la por de que cualsevulga

atrevit ens pugués retratar

la carcanada; are sols ens faltava que

vosté, senyor Jorba, ab la llur mirada

psicológica ens calés les intencions

dintre mateix de l’animeta: al capdevall

ni podrém viure de gust. Si ab tot y tenir

l’ánima opaca en tant poc rato va descubrir

tant terreno, si l’arrivém de tenir

lluminosa ó transparent, no sé ahont

hauríam anat á parar?

Rita Benaprès,

segona per la

dreta, amb la

seva família el

1907.

Me sembla no obstant que vosté no ha

donat pas á comprendre (y ni temps

material tenía per ferho) que en l’estona

que passá a Sitges s’hagués entretingut

estudiant profondament la manera

de pensar de las senyoretas, y per sentar

unas varitats tant sense mirament

com las que senta, ‘s fia sols de quatre

paraulas sentidas boy al etzar, d’entre

mitj d’una concurrencia cosmopolita,

puig l’ínfima part era sitgetana y del seu

gran cop d’ull inquisidor. Jove, vosté’s

pensa veurehi molt de lluny y an aixó ‘m

sembla una miqueta massa presumit.

La educació d’una senyoreta (y el mal

es que n’hi han que se la prenen en serio)

no’ls permet moltas vegadas parlar

sinó de cosas futils, quan potser la

millor els hi queda dintre. ¡Ay que se’n

necessita ser de viu per coneixer be á

las donas!

Nosaltres no’ns havem fixat ab el garbo

del seu personal ni com estará de

líneas, peró si á vosté li ve de gust criticar

las gracias ó desgracias de la nostra

plástica, fassiho en bona hora (ja que

rés l’importa passar per jove galant, en

lo cual li alabo el gust) que nosaltres

no’ns enfadarém gota, peró en las interioritats

de las ánimas, no s’hi fiqui de

cap manera, ni las moteiji de la manera

inconsiderada que las moteija.

Vosté és dels que crauhen de bona fé

que la cara és l’espill de l’ánima, y com

segons s’explica las nostras fesomias

li han produhit tant dessastrós efecte,

n’ha tet la conseqüencia de que teni-

am aquella nula: ep, noy! aixó no val.

Lo que’m sab més greu es, que mentres

vosté ‘ns favoreixia fentnos aquella

mena d’autopsia moral, nosaltres

per altre part que’l coneixiam de vista

y també d’escrits, li pagavam ab una

gran propaganda del seu talent posantlo

el primer de la llista (basta la jovinesa)

en la nomenclatura que feyem de’ls

caps d’ala que hi havia en el teatre. Per

aixó no me’n arrepenteixo: tornar bé

per mal es la gran divisa de Jesucrist.

¡Mireu que’l pervindre devegadas ens

prepara unas sorpresas ben impensadas!

Are veyes ¡quim’ho tenia de dir

temps endarrera, quant jo era suscritora

de la «Catalonia» que’ns picariam las

crestas ab l’erudit crítich de’n Gabriel

d’Annunzio!

Ab aixó, senyor Jorba, pari compte ab

la que li té preparada el destí. M’han dit

que vosté no més té ‘l cap per l’estudi

y sols considera á la dona com un de

tants objectes posats an el mon per no

servir de gran cosa; ¡quí sab, si la que li

fará aborrir la fredor de l’aigua será una

sitgetaneta de líneas... gregas y ánima

vibranta?

En bona refé que li estaria bé! Y no fora

el primer cas entre ‘ls intel·lectuals y’ls

artistas.

R.B.

1 En aquest context, el terme fa referència a

les noies joves.

5


EL CASTELL

DE SITGES

ÀNGELS PARÉS I CORRETGÉ

El 1306 el cavaller Bernat de

Fonollar, viceprocurador

general del rei Jaume II i

castlà de Tivissa i de Selma, comprava

els castells de Sitges i Campdàsens

al darrer membre de la família Sitges,

l’Agnès, i al seu marit, Berenguer de

Fonollar.

Aquesta compra incloïa l’edifici

i totes les terres que configuraven el

terme del castell, és a dir, la vila. En

aquest any 2006 es compleixen 700

anys d’aquesta compra i per tant de

l’arribada de Fonollar a Sitges on

hi romangué fins a la seva mort, el

1326.

On era el castell?

Hi ha diferents fonts documentals

que ens en parlen i el situen a l’actual

casa de la vila, com per exemple a la

Catalunya romànica, vol. II 1 , on hi ha

la següent desripció:

Aquest castell es trobava on avui

hi ha la casa de la vila. Es va mantenir

en la seva forma romànica fins al

segle XVI, data en què fou enderrocat

parcialment i al seu lloc es construí

un edifici d'estil gòtic tardà conservat

fins al 1869. El 1883 es va descobrir la

base d'una torre soterrada i darrerament

s'hi han trobat finestres gòtiques

cegues; a la part baixa de l'edifici hi

ha també arcades gòtiques.

I a mitjans del segle XIX Pascual

6

Madoz (1849) 2 en fer el Diccionario

geográfico estadístico histórico de

España y sus posesiones de ultramar

ens diu:

Castillo feudal que aun conserva

en buen estado en medio de la parte

antigua de la población sobre una

pequeña eminencia; está aislado, su

aspecto es majestuoso pero sencillo y

en el existen las cárceles nacionales

de la villa. De los antiguos cuarteles

de infantería y caballeria de que habla

el Diccionario del sr Miñano solo

han quedado señales. El 1er sito en la

plaza de la Constitución sirve hoy de

local para el establecimiento titular

de primera enseñanza y el 2º como

propiedad particular está constituido

en bodega.

L’origen

A finals del segle X -99-1 surt citat per

primera vegada el castrum de Sitges.

Possiblement deuria ser un petit castell

roquer o fins i tot una simple torre de

guaita dins l’extens domini de la Marca

del Penedès, presidit per l’antiga i

majestuosa fortalesa d’Olèrdola, restaurada

pel comte Sunyer l’any 990.

Uns anys després, 1041, un document

signat pel bisbe Guislabert diu que

existia un castell al puig de Cegias,

és a dir, on avui hi ha l’ajuntament, al

Baluard i que es trobava dins el terme

de Ribes.

Què en queda de l’antic

edifici?

L’edifici medieval degué perdurar,

més o menys intacte fins a mitjans del

segle XVI i s’anà restaurant al llarg

dels segles. Se sap que el 1681 es reconstruïren

els cantons nord i est, i en

una pedra de l’angle nord sortí la data

1525. El 1573 el castell sofrí una altra

restauració, i segons Aymerich és possible

que fos enderrocat quan Sitges

fou assatjada per tropes castellanes i

passada la vila a sang i foc durant l'alçament

de Catalunya contra Felip IV 3 .

Tant a la Catalunya romànica, com al

diccionari de Madoz llegim que l’edifici

era senzill, però majestuós, i que

en fer-ne les deconstruccions, s’evidenciaren

les antigues construccions

característiques d’un castell medieval:

la torre de l’homenatge (anterior a

1525), unes quantes parets i arcades i

en una de les dovelles central hi havia

i hi ha l’escut de la Pia Almoina: una

creu de la resurrecció, que es poden

veure, encara avui, a l’entresòl. Possiblement

els enderrocs o reconstruccions

successives no van ser totals i

els nostres avantpassats aplicaren el

criteri de l’optimització de la pedra i

“salvaren” alguns paraments de l’atrotinat

castell que són els minsos testimonis

arqueològics, in situ, del castell

que senyorejà Bernat de Fonollar i les

seves dues mullers, primer Saurina de

More magazines by this user
Similar magazines