dossier de català inicial - rubiautoformacio - home

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
1. L'ALFABET
A a a
B b be (alta)
C c ce
D d de
E e e
F f efa
G g ge
H h hac
I i i (llatina)
J j jota
K k ca
L l ela
M m ema
N n ena
O o o
P p pe
Q q cu
R r erra
S s essa
T t te
U u u
V v ve (baixa)
W w ve doble
X x ics
Y y i grega
Z z zeta
A l’hora d’ordenar alfabèticament o de buscar paraules al diccionari, cal
tenir en compte que:
• La ç s’inclou dins de la lletra c (per exemple: llac / llaç / llapis)
• La l l es considera com dues l (per exemple: paller / pàl lid /
pallissa)
• El dígraf ll (colla) és considerat com a dues lletres l independents:
llana va abans que local.
A més de les vint-i-sis (26) lletres de l’alfabet, en català hi ha 10 dígrafs,
és a dir, combinacions de dues lletres que representen un únic so.
Són els següents:
gu (guerra, guitarra)
qu (que, quina)
ig (maig, raig)
ix (caixa, faixa)
tx (despatx, ratxa)
l l (pol lució, intel ligent)
ll (paella, llàgrima)
ny (castanya, muntanya)
rr (carro, territori)
ss (rossa, assumpte)
2

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
Cal tenir en compte també alguns signes gràfics propis de l’ortografia
catalana:
é, ó, í, ú à, è, ò ï, ü
accent tancat accent ________ _____________
ACTIVITATS
1. Ordena alfabèticament cadascun d’aquests grups de paraules. Posa
molta atenció en la segona lletra.
Bossa
Bol
Botifarra
Boix
Boig
Bonítol
Dret
Drap
Droga
Dromedari
Drapaire
Dringar
Maig
Mai
Manar
Maneta
Maleta
Març
Pot
Pau
Pam
Peu
Por
Pus
2. Ordena alfabèticament els dos grups de paraules següents tenint en
compte les pautes establertes a la norma d’abans:
Llacuna, loteria, lluna, llana, Llavorsí, ludoteca, lama, llençol.
Pelleteria, pal lidesa, paller, pilot, policia, pel lícula, pilota.
3. Busca al diccionari cinc exemples més dels dígrafs següents:
dígraf ll palla
3

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
dígraf l l novel la
dígraf rr carro
dígraf ny castanya
dígraf ix calaix
dígraf ss Rossa
4. Com has vist, en català hi ha accents oberts, accents tancats i dièresis.
Quines lletres només porten accent obert?
Quines lletres només porten accent tancat?
Quines lletres poden portar accent obert i tancat?
Quines lletres porten dièresi?
4

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
Ara, busca dues paraules de cada.
à
è
é
í
ò
ó
ú
ï
ü
5. entra a la pàgina www.parla.cat i fes la prova de nivell o bé, inscriu-te
al nivell bàsic.
5

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ ESCRITA – 1
Has de fer una redacció de un mínim de 15 línies. Recorda de revisar les
faltes d’ortografia abans d’entregar-la!
Tema: viure a la ciutat o al poble? Quines avantatges i quins inconvenients
té cada un? Quin prefereixes?
6

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
2. ELS NUMERALS
un, una, u 1
dos, dues 2
tres 3
quatre 4
cinc 5
sis 6
set 7
vuit 8
nou 9
deu 10
onze 11
dotze 12
tretze 13
catorze 14
quinze 15
setze 16
disset 17
divuit 18
dinou 19
vint 20
vint-i-un, una, u 21
vint-i-dos, dues 22
vint-i-tres 23
trenta 30
trenta-un, una, u 31
trenta-quatre 34
trenta-nou 39
quaranta 40
quaranta-cinc 45
cinquanta 50
seixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
cent 100
cent set 107
cent vint-i-vuit 128
cent setanta-sis 176
dos-cents cinquantanou
259
dues-centes norantavuit
298
set-cents trenta-tres
733
DESENA - UNITAT - CENTENA
Cinquanta - sis
ELS NUMERALS ORDINALS
primer, primera 1r 1a
segon, segona 2n 2a
tercer, tercera 3r 3a
quart, quarta 4t 4a
cinquè, cinquena 5è 5a
sisè, sisena 6è 6a
setè, setena 7è 7a
vuitè, vuitena 8è 8a
novè, novena 9è 9a
desè, desena 10è 10a
onzè, onzena 11è 11a
dotzè, dotzena 12è 12a
Quatre - cents
vuit-centes vint-i-una
821
mil 1.000
mil nou-cents
setanta-quatre 1.974
quatre mil 4.000
disset mil tres-cents
seixanta-tres 17.363
vint-i-vuit mil siscentes
setze 28.616
cinquanta-dues mil
quaranta 52.040
cent mil 100.000
dues-centes mil
200.000
un milió 1.000.000
catorze milions
14.000.000
7

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
ACTIVITATS
1. Omple els següents buits, tenint en compte que en català hi ha
números que tenen el seu femení:
Tinc (4) __________ germans
Ho trobareu a la pàgina (22) ______________ del llibre.
Va escriure tot el poema en (8) _____________ minuts.
Aquella atleta ha arribat en (2)________ ___posició.
La (22) _____________ edició del llibre en català, va ser tot un èxit.
Visc al (6) ________ pis, porta (9) ________.
El (3) ____________ campionat de ciclisme es va celebrar a Reus.
Devia haver-hi 155 ________ persones.
Ho he llegit al capítol XIX ( ________ ) del llibre de text.
És el (5)_____________ premi que guanyo.
Tinc (244) _________________pessetes.
He comprat una (12) __________ d’ous.
Tinc (2) _________ germanes.
2. escriu els següents números en lletres:
1958___________________________________________________
2333___________________________________________________
7458___________________________________________________
123____________________________________________________
694____________________________________________________
25_____________________________________________________
11000__________________________________________________
56987__________________________________________________
2. comença el curs al qual t’has inscrit a www.parla.cat
8

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ LECTORA – 1
Llegeix aquesta notícia i contesta les preguntes que hi ha a continuació:
EL DIARI
MANATÍS AL PORT DE BARCELONA
Mireia Pla, Barcelona
Avui a la matinada, el pesquer Mar Blava ha trobat a dues milles de la costa
un manatí que surava pel mar seguit d’una petita cria.
El servei de guardacostes ha demanat ajuda al CRAM (Centre de Recuperació
d’Animals Marins), que ha posat en marxa tot el seu dispositiu per poder-los
salvar d’una mort segura.
Els manatís són uns mamífers marins que viuen en aigües del tròpic: a les
costes del Carib i de l’Àfrica central. Segurament, l’augment de temperatures
d’aquest estiu ha provocat que hagin abandonat els seus refugis naturals.
Aquesta animals alleten les cries durant dos anys i en tot aquest temps la
mare i els fills no se separen.
El personal del CRAM ha comentat que el primer que cal fer és avaluar l’estat
de salut de la femella i la seva cria per poder decidir l’actuació adequada i
poder retornar-los al més aviat possible al seu hàbitat natural.
Marca amb una creu si és vertadera (V) o falsa (F) cada una d’aquestes
frases:
S’han trobat dos manatís a la Mediterrània V F
Aquest és un fet extraordinari perquè encara no
havia passat mai V F
Els han trobat entre les 7 i les 8 del matí V F
La cria té més de dos anys V F
Aquest estiu ha estat més fred que l’anterior V F
El personal del CRAM vol portar els manatís a una zona tropical V F
9

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
3. ELS DETERMINANTS
3.1 L’ARTICLE DEFINIT
SINGULAR
davant de consonant davant de vocal o h
MASCULÍ EL L’ ELS
FEMENÍ
L’ LA (davant de i, u, LES
hi, hu àtones)
ACTIVITATS
PLURAL
1. Col loca l’article adequat (el/la/l’/al/els/les) a les frases següents:
• A ____ Anna li ha caigut ________ cullera a terra
• Sobre _____llit hi ha ________coixins
• _____ Miquel li agrada anar ben pentinat, és per això que sempre duu
______ pinta a ______butxaca.
• ______ Lluïsa té un cotxe nou: _____va anar a comprar ahir
• _____ Pere agafa ____escombra i neteja tot _______menjador
• _____ pomes són a __ arbre
• Sempre cal dur una jaqueta a ______hivern
• A _______estiu, en canvi, cal anar amb poca roba.
• _______mestra escriu a ______ pissarra
2. continua el curs bàsic 1
3.2 L’ARTICLE INDEFINIT
Masculí
Femení
Singular plural
Un
Uns
Una
Unes
10

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
3.3. L’ARTICLE PERSONAL
En català, cal utilitzar l’article davant dels noms de persona: el Pau, La
Laia, el Roger, la Maria,... excepte quan cridem l’atenció d’algú pel nom
(Maria! Bon dia, Maria! Ei, Maria! Hola, Maria! Molt de gust, Maria) i també,
quan el nom de la persona va darrera del verb dir-se: (jo em dic Maria).
Jo em dic (yo me llamo)
Tu et dius (tu te llamas)
Ell/ ella es diu (él se llama, ella se llama)
Nosaltres ens diem (nosotros nos llamamos)
Vosaltres us dieu (vosotros os llamais)
Ells es diuen (ellos se llaman)
Els articles personals en català són EL per al masculí i LA per al femení. A
més, recorda que, per norma general, la forma de l’article davant d’un nom
de persona que comença per vocal o en hac muda (h) és L’ tant per al masculí
com per al femení: l’Anna, l’Hèctor.
ACTIVITATS
1. Ara, practica-ho. Posa el, la, l’, o bé deixa l’espai en blanc si no hi va
l’article:
-Hola! Jo em dic ___Marco
-Molt de gust! Jo sóc ___Esther i ell es diu __Hassan
_Ei! ___Tom! Coneixes ___Ester i ___Hassan?
-Hola! Tu ets ___Nicoleta, no? Et presento ___Paola i ___Augusto
_Ah! Encantada! Jo em dic ____Nicoleta i aquest és ____Saïd
-Molt de gust!
-Bon dia, ____Gladys!
-Hola, ____Radoslav! Coneixes, ____Aziza?
_Doncs no! Molt de gust, ___Aziza. Jo em dic _____Radoslav i sóc un company
de classe de ____Gladys.
2. continua amb el curs a www.parla.cat
11

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ ESCRITA – 2
Has de fer una redacció de un mínim de 15 línies. Recorda de revisar les
faltes d’ortografia abans d’entregar-la!
Tema: S’ha de prohibir fumar als espais públics?
12

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
4. ELS DEMOSTRATIUS
Els demostratius indiquen la proximitat o la llunyania d’una persona o d’un
objecte respecte de la persona que parla. Hi ha diferents formes segons el
gènere (masculí / femení) i el nombre (singular / plural) del nom que
acompanyen.
Busca’ls a internet: http://www.catalaonline.com/certificatD/d8.htm
Proximitat
Llunyania
ACTIVITATS
1. Ara, practica-ho:
Masc. Singular Masc. Plural Fem. Singular Fem. plural
_________noi del meu costat és el Hans i és alemany, com ______companys
d’allà. En canvi, ________d’aquí són romanesos. A classe també hi ha sud-
americans: _________noia del fons és xilena i ________noies d’aquí són
argentines. Ah! I __________noia del meu costat és brasilera. També tinc
companyes magribines. Són ________ d’allà. I _______noi del fons és
senegalès.
2. continua amb el curs a www.parla.cat
13

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ LECTORA – 2
Llegeix atentament el text següent:
Vine a la Vall de Núria
Us proposem gaudir d’un paratge d’alta muntanya únic, la Vall de Núria, on
només es pot accedir a peu o amb el tren cremallera des del poble de
Ribes de Freser. Des d’aquí fins a la vall, aquest tren supera un desnivell
de més de mil metres en un recorregut de dotze quilòmetres.
Des de les finestres del tren gaudireu de la bellesa
del paisatge espectacular que ofereix l’alta
muntanya. A més, amb el bitllet del cremallera
podreu pujar al telecabina tantes vegades com
vulgueu o visitar les exposicions sobre la història de
Núria a l’església.
Al la Vall de Núria podeu practicar l’esquí alpí, el de
fons i el de muntanya a l’hivern; a l’estiu podeu fer
excursions a cavall per les muntanyes.
Per menjar hi trobareu diverses propostes:
1. la cuina internacional al restaurant de l’hotel: bona cuina, bona taula i
bon servei.
2. l’àpat típic amb els plats tradicionals de muntanya en un espai
suggestiu, a la Cabana dels pastors.
3. a l’autoservei, l’àpat ràpid i al gust de tothom.
4. un menjar senzill en l’ambient jove i desenfadat de l’Alberg Pic de
l’Àliga.
Si al vespre us vénen ganes de quedar-vos a passar la nit a la vall podeu gaudir
dels serveis de l’hotel, de les cel les de l’hostatgeria, o fins i tot, si aneu
preparats, passar una nit al refugi de muntanya. En aquest cas, recordeu-vos
de portar el sac de dormir!
Si sortiu a la muntanya, preneu precaucions: comproveu el vostre equip,
demaneu informació meteorològica i ompliu el full de ruta a l’Oficina
d’Informació de la Vall de Núria; si no sou muntanyencs gaire experts, hi ha
un servei de guies professionals que us poden assessorar o acompanyar en les
vostres excursions.
Informeu-vos-en i consulteu les dates i els horaris de les activitats a l’Oficina
d’Informació de la Vall de Núria a l’estació de la Plaça Catalunya, en ple
centre de Barcelona, o bé a la mateixa estació dels cremallera a Ribes de
Freser.
14

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
Ara respon si les afirmacions següents són vertaderes o falses segons el text
anterior i escriu el tros de text on hi surt la resposta.
• un cremallera és un tipus de tren que pot superar grans desnivells de
terreny.
• Si heu comprat el bitllet del cremallera, podreu agafar gratuïtament el
telecabina.
• A la Vall de Núria es poden practicar esports de muntanya a l’estiu i a
l’hivern.
• A l’Alberg del Pic de l’Àliga espot menjar en un ambient informal.
• Si no porteu sac de dormir, no us podreu quedar a dormir a Núria.
• Els muntanyencs poc experts han d’anar d’excursió acompanyats d’un
guia professional.
• Hi ha dues oficines d’informació de la Vall de Núria al centre de
Barcelona.
15

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
5. ELS INTERROGATIUS
Per preguntar, necessitem els interrogatius. La funció dels interrogatius és
preguntar, directament o indirectament, sobre les persones o coses. També
s'usen en frases admiratives o exclamatives.
En català, trobem: els adverbis interrogatius (de manera i de lloc), el pronom
interrogatiu per referir-se a persones i els adjectius interrogatius per referirse
tant a coses com a persones (diferenciant el masculí singular, el masculí
plural, el femení singular i el femení plural):
L'adverbi pronominal on
Amb on s'interroga sobre el lloc i equival a 'a quin lloc' o 'en quin lloc' (on o a
on), de quin lloc' (d'on) i per quin lloc' (per on):
› On has posat el sucre?
› A on vas ara?
› D'on véns?
› Els preguntaré per on vindran.
L'adverbi pronominal com
Amb com s'interroga sobre la manera en què s'executa una acció:
› Com penses arribar a temps?
› No sé com ho faré.
El pronom qui
El pronom interrogatiu qui és invariable. Pregunta per la identitat de les
persones i equival a 'quina persona' o 'quines persones':
› Qui t'ho ha regalat?
› No sé qui ha portat això.
L'adjectiu quin
L'adjectiu quin presenta diferents variacions. Així, per al masculí singular hi
ha la forma quin; per al femení singular, quina; per al masculí plural, quins, i
per al femení plural, quines.
› A quin amic has de telefonar?
› Quina camisa busques?
› De quins mitjans disposes per a fer la pel lícula?
› No li ha dit quines vol.
Aquests adjectius també poden expressar admiració, enuig o censura:
› Quin gos més bonic!
› Quins homes tan sabuts!
› Quina cara més dura!
› Quines arracades que portes, Emília!
16

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
Adverbis interrogatius
Adverbi interrogatiu de manera Adverbi interrogatiu de lloc
COM ON
Pronom interrogatiu per referir-se a persones
QUI
Adjectius interrogatius per referir-se tant a coses com a persones
Masc. Singular Masc. Plural Fem. Singular Fem. plural
QUIN QUINS QUINA QUINES
ACTIVITATS
1. omple els següents buits amb l’interrogatiu que calgui:
- Hola! Em dic Gustavo. I vosaltres __________ us dieu?
- Jo sóc la Tatyana i ell es diu Reinaldo
- Encantat! I aquells nois _________ són?
- Són el Michael i el Lorenz.
- Ah! I ____________ és el Mohamed?
- És aquell noi d’allà, però no sé ___________ són aquelles noies.
- ____________ noies? Ah, sí! Són Búlgares. No sé __________com es diuen,
però viuen a Altafulla.
- I tu __________ vius, Gustavo?
- Jo visc a Valls.
- Ah! Igual que aquells nois!
- ______________ nois viuen a Valls?
- El Reinaldo i el Hassan.
- Ai, caram! Doncs podríem venir a classe plegats. Els hauré de preguntar
_________ telèfon i __________ adreça tenen.
2. continua amb el curs a www.parla.cat
17

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ ESCRITA – 3
Has de fer una redacció de un mínim de 15 línies. Recorda de revisar les
faltes d’ortografia abans d’entregar-la!
Has rebut el següent correu electrònic:
Assumpte: ajuda’m!
Hola!!
Com va tot? T’escric per veure si em pots donar un cop de mà!! La setmana
vinent és l’aniversari de la meva germana Maria, i com en fa 40, estic
pensant de fer-li un regal especial o bé, organitzar-li alguna
festeta...encara que això últim no ho tinc molt clar perquè queda una
setmana i potser és molt precipitat per avisar a tothom! Se t’acut alguna
idea?? Ajuda’m si us plau!!!!!
Tema: Respon-li el correu electrònic .
18

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
6. LES PREPOSICIONS
Les Preposicions són paraules que ens ajuden a la comprensió mitjançant el
nexe entre qualsevol grup de paraules (sintagma) i el complement que
l'acompanya.
a
amb
de
en
per, per a
contra
entre
malgrat
segons
sense
cap a
des de
fins, fins a
sota
Contracció de preposicions
Les preposicions a, de i per seguides de l'article el o els es contreuen:
a a + el = al
a + els = als
de de + el = del
de + els =dels
per per + el = pel
per + els =pels
19

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
ACTIVITATS
1. Tradueix les preposicions següents al castellà:
a
amb
de
en
per, per a
contra
entre
malgrat
segons
sense
cap a
des de
fins, fins a
sota
2.Fes una frase amb cada una d’elles
a
amb
de
en
per, per a
contra
entre
malgrat
segons
sense
cap a
des de
fins, fins a
sota
3. continua el curs a www.parla.cat
20

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ LECTORA – 3
RESTAURANTS
EL BUFFET VERD
Cuina vegetariana variada i ben elaborada. Per 5’85 euros ofereixen un
ampli bufet de primers i segons plats, a més de les postres, te o cafè,
refresc, vi o cervesa.
Obert només als migdies, de dilluns a divendres.
MIQUETES MÀGIQUES
És el restaurant de la vida sana: tenen un menú
d’especialitats macrobiòtiques per 6,61 euros:
sopa, plats combinats de llegums, cereals i peix i
aigua mineral.
De dilluns a divendres, obert només al migdia. Els
caps de setmana també obren al migdia.
OCELL DE FOC
Lloc agradable que us ofereix cuina tradicional catalana amb tocs de
modernitat, així com un variat assortiment d’amanides. Especialitat en
carns a la brasa. De dilluns a divendres tenen molt bon menú, per només
12 euros. Els caps de setmana, restaurant a la carta.
ROIG ROBÍ
Selecta cuina catalana. Hi trobareu tot tipus de guisats i arrossos
tradicionals, elaborats amb una bona dosi d’originalitat. El seu menú de
degustació val 33 euros. Tenen una carta de vins excel lents.
Tanquen els dissabtes al migdia.
LA FLAUTA
Ideal per als qui tenen pressa, però volen menjar bé. Fan entrepans
excel lents amb pa d’elaboració pròpia. També tenen tapes i amanides
boníssimes, menú del dia i restaurant a la carta.
Dissabtes tancat.
FRES CO
Us ofereixen un bufet lliure d’amanides fresques, pastes, pizzes i sopes de
tots els gustos. El menú val 5,85 euros al migdia, de dilluns a divendres, i
7,5 euros els vespres i els caps de setmana.
Dissabte tancat.
21

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
Llegeix les quatre situacions que teniu en aquest full i els sis anuncis
d’aquesta pàgina i decideix quin dels anuncis ofereix el servei més adequat
per a cadascuna de les situacions.
La Marta i la Paula són dues estudiants que cuiden molt la seva salut.
Han quedat dissabte per anar a dinar fora, però no poden gastar gaires
diners. A totes dues els agraden els menjars sans i lleugers.
Avui dimarts, en Joan ha quedat per anar a sopar amb els seus
germans, en Miquel i la Pilar, i després anar al cinema. Els nois en
tenen prou amb un entrepà, però la noia està fent una dieta per
aprimar-se i vigila molt el que menja.
La Rosa vol que els seus amics anglesos coneguin la cuina i els vins
catalans. Com que vol quedar bé, ha decidit portar-los a un dels millors
restaurants de Barcelona.
La Marina és vegetariana, però el seu xicot li agrada molt la carn i
menjar bé. Busquen algun lloc per anar a sopar on tots dos puguin
menjar de gust.
22

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
7. LA A I LA E ÀTONES
Els noms i adjectius masculins que acaben en vocal neutra (no tònica)
s’escriuen NORMALMENT amb una –e (el formatge tendre).
Els noms i adjectius femenins que acaben en vocal neutra s’escriuen
NORMALMENT amb una –a (una bona amiga)
El plural femení SEMPRE es fa amb –es (formatges tendres / bones amigues).
Només cal tenir en compte els canvis següents:
ACTIVITATS
ca __ ques (vaca – vaques)
ga __ gues (formiga – formigues)
ja __ ges (pluja – pluges)
ça __ ces (puça – puces)
gua __ gües (paraigua – paraigües)
qua __ qües (adequa – adeqües)
1. classifica les paraules segons s’escriguin amb –a o –e. Escriu-les
acompanyades de l’article o d’un determinant, com a l’exemple:
tigre, finestra, defecte, llimona, arbre, pastanaga, pebre, teulada, sobre,
espectacle, colze, noia, vidre, cotxe, rellotge, casa, festa, família, quadre,
barca, alegria, estrella, coure, goma, marbre.
Vocal final –a Vocal final -e
Una finestra
El tigre
23

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
2. ara, escriu el plural de cada una de les paraules de l’exercici anterior,
després de repassar una altra vegada el quadre on hi ha tots els canvis
que es produeixen.
3. fes el plural de les paraules omplint la taula següent:
Singular Plural Singular Plural
Coca Taca
Venjança Berruga
Adreça Esponja
Butxaca Mitja
Raça Granja
Aigua Paraigua
Ambigua Mosca
Amiga Poca
Roca Paga
Platja Toga
4. continua el curs a www.parla.cat
24

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ ESCRITA – 4
Has de fer una redacció de un mínim de 15 línies. Recorda de revisar les
faltes d’ortografia abans d’entregar-la!
Tema: Com acabaries la següent història?
Ell espera a la cafeteria de la plaça. Han quedat a les nou. Encara no són
tres quarts, però cada vegada que s’obre la porta sent que se li accelera el
cor i aixeca el cap de la revista que fulleja, amb un gest sobtat.
Ella acaba de baixar de l’autobús i comença a caminar, però fa esforços
per no anar de pressa. Li sobra temps. S’atura en un aparador i, mentre fa
veure que mira les coses, s’arregla els cabells, s’aixeca una mica el coll de
la brusa, s’espolsa la faldilla. Les sabates tenen una mica de pols. Amb la
punta del mocador xop de saliva es frega els costats dels llavis per si hi
porta una mica de pintura. De seguida veu, de lluny, el bar; per un
moment pensa que farà si ell no hi és. Però, des de fora, el veu: passa de
pressa les planes del diari i se’l veu nerviós.
25

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
8. EL GÈNERE I EL NOMBRE
Per norma general, el femení singular es forma amb la terminació –a, el
masculí plural amb la terminació –s i el femení plural, amb la terminació
–es.
Exemples:
El meu avi i la meva àvia / els meus avis i les meves àvies
El meu gat i la meva gata / els meus gats i les meves gates
No obstant, el masculí plural d’algunes paraules que acaben en –s, -ç, -ix,
-sc es forma amb la terminació –os
Exemples
El noi és ros / els nois són rossos
El calaix és groc / els calaixos són grocs
El llaç és vermell / els llaços són vermells
Algunes paraules masculines acabades en –t fan el femení en –da,
-des. També has de recordar que les paraules masculines acabades en –c
fan el femení en –ga, -gues i que algunes paraules masculines acabades en
–u fan el femení en –va, -ves.
Exemples:
Nebot – neboda
Nebots – nebodes
Groc – groga
Grocs – grogues
Exemples:
Germà – germana
Blau – blava
Blaus – blaves
Les paraules masculines acabades en vocal accentuada o tònica fan el
masculí plural amb la terminació –ns. Fixa’t que el femení singular es
forma amb la terminació –na i el femení plural, amb la terminació –
nes.
26

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
Germans – germanes
ACTIVITATS
1. Escriu el singular d’aquestes paraules:
Avis Avi Senyoretes
Àvies Pans
Mitjons Ulls
Braços Nusos
Nens Ties
Dones Vius
Germans Caramels
Senyors Reines
germanes Ganivets
Reis Bastons
Mans Cames
Nenes Llaços
Peixos Gots
Caps Ous
Senyores Cares
Dents Pitets
Dits Botons
Petons orelles
Peus Dents
Forquilles Dits
Plantes Petons
llibres Peus
2. Classifica les paraules de l’exercici anterior segons el plural que fan servir:
Avi/aviS mitjó/mitjoNS braç/braçOS àvia/àviES
3. Escriu el plural de les següents paraules:
Jersei Jerseis Escombra
Banc Suc
Sabó Coixí
Cabra Termòmetre
Foc Xampany
Pis Pilota
Llit Gas
27

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
Tigre Abric
Patinet Tassa
Roda Be
Cançó Lleó
Mestra Carrer
Terra Arbre
Camió Escopeta
Sorra Ocell
garatge sabata
Sopa Rellotge
Plat Forquilla
Dibuix Fax
Galeta Albarà
Guix Número
Prestatge Faldilla
Trompeta Cullera
Patata muntanya
4.Omple els següents buits seguint la norma del femení i/o del plural:
Aquests són els meus (nét) _______________ i les meves (nét)___________. La
Teresa i l’Anna són les (gran)____________. La Teresa és la que porta uns
pantalons (blau) _____________ i una camisa (verd)______________. L’Anna
porta uns pantalons (negre) _____________ i una jaqueta (gris)____________.
És la que porta els cabells tan (llarg) ___________. El Ramon i l’Enric són
(bessó) ___________. Tots dos són (baix) _____________ i (gras)
____________. Aquesta (noi) ___________ (alt) ___________ i (moreno)
________________és la Cristina. Aquella altra tan (guapo) ______________ i
(pigat) _______________però que està massa (prim) _____________és la
Montse i és la més (petit) ___________. El Marc i la Marta són
(germà)____________. Tots dos són molt (alt) ________. La Marta és
(ros)__________, té els ulls (clar) _________ i porta els cabells (curt)
__________. En canvi, el Marc té els cabells (fosc) ______________. És el que
porta uns pantalons de xandall (verd) ______________ i una samarreta (groc)
____________. Oi que tots són molt (maco) ___________ i (eixerits)
_____________?
5. continua el curs a www.parla.cat
28

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
9. CANVIS ORTOGRÀFICS DE CONSONANTS: P/B, T/D, C/G A FINAL DE
PARAULA
Darrere vocal tònica o forta escrivim p (llop), t (paret), c (abric)
Hi ha paraules que no segueixen la norma anterior. Algunes són adob,
club, pedagog i les paraules femenines que acaben en –etud i –itud
(quietud, solitud).
ACTIVITATS
1. escriu el masculí de les paraules següents:
Femení Masculí Femení Masculí
Lloba Antiga
Salada Cega
Groga Petita
Ferida Eixerida
Humida Pedagoga
Muda Covarda
Sorda coneguda
2. omple els buits amb les lletres p, t, c o b, d, g:
• ha senti____ un soroll agu___ molt for_____
• el re___ cordialment, amb un càli____ somriure
• no sa____ pas la se_____ que passarà al deser_____
• aquell lla____ està glaça____ tot l’hivern
• cal anar més ràpi____; si no, farem tar_____
• provin____ d’una zona de clima humi___ i que hi fa molt de
fre____
• tin___ molta se____; em refrescaré menjant uns quants
présse___s
• no enten___ com has accepta____ aquest encàrre___
29

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ LECTORA - 4
Llegeix atentament les notícies breus que teniu en aquest full i els vuit
enunciats de la pàgina següent i decidiu quin dels enunciats és més
adequat per a cada notícia.
1. Un antic edifici industrial serà la seu del nou museu de la motocicleta de la
ciutat de Barcelona. La capital catalana és la tercera ciutat del món en nombre
de motos per quilòmetre quadrat, i a Catalunya hi ha 600.000 afeccionats a la
motocicleta; és a dir, un 10% de la població sent atracció per a aquest vehicle.
2. Més de 18 milions de persones han visitat els museus italians durant el 1997,
una xifra a la qual mai no s’havia arribat en el passat. Diverses mesures han
permès aquests resultats, com ara l’obertura dels museus en horaris nocturns
(fins les deu del vespre) i les insistents campanyes publicitàries. Aquestes
mesures tenen un sol missatge: la cultura és el principal recurs de què disposa
el país.
3. Maria A. Ferrer ha publicat un llibre que, a partir de l’itinerari que s’inicia al circ
romà i segueix les principals restes arqueològiques de la ciutat de Tarragona,
explica d’una manera senzilla i amena les creences i les pràctiques religioses
dels antics habitants de la ciutat, anomenada aleshores Tarraco.
4. És a punt de començar el judici pel robatori del Beatus de Liébana, el llibre del
segle X que va ser robat del Museu Diocesà d’Urgell el setembre de 1996 i
recuperat el gener de 1997. L’acusació demana més de 35 anys de presó per
als nou implicats. A conseqüència del robatori, el museu va reforçar les
mesures de seguretat i va encarregar una reproducció del llibre, que és la que
actualment es mostra al públic.
5. El Museu de la Prehistòria de Taltaüll, a pocs quilòmetres de Perpinyà, ha
tornat a obrir una de les seves instal·lacions més característiques: la
reproducció de la Cova de l’Aragó. El visitant del museu pot passejar-se dins
d’una reproducció exacta de la cova i viure un espectacular muntatge que
permet contemplar com vivia l’home prehistòric.
6. Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han creat un parc
arqueològic artificial per ensenyar arqueologia als joves durant les estades
escolars. Es tracta de la recreació d’una vil·la romana on els nois hauran de
treballar com a arqueòlegs, fent servir les tècniques i les eines pròpies
d’aquesta activitat.
a) Lladres al museu
b) Barcelona tindrà un nou museu
c) Conferència sobre el món romà
d) El patrimoni artístic, un recurs econòmic
e) Lliçons pràctiques d’arqueologia
f) Conèixer les creences a través d’unes ruïnes
g) Robatori de motocicletes a Tarragona
h) Un museu per reviure els orígens
30

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
10. CANVIS ORTOGRÀFICS DE CONSONANTS: PARAULES ACABADES EN –S i
-IG
Moltes paraules que acaben amb –s passen a tenir-ne dues quan fan el
femení o el plural: gros – grossa, grossos, PERÒ no totes: gris – grisa,
grisos.
Les paraules que acaben en –ig passen a escriure’s amb j/g o tg/tj quan
fan el femení o el plural: boig / boja / boges i lleig / lletja / lletjos
ACTIVITATS
1. Escriu el plural d’aquestes paraules tenint en compte que no doblen la
essa:
Mes
Pis
Nus
Cas
Grisa
Aragonès
Danesa
Pagesa
Genovesa
ros
cos
tros
pas
nas
repàs
gos
arròs
Famós
Pagès
Il lusa
Precís
Indecís
Confusa
Xinès
Llis
Islandès
3. escriu el plural d’aquestes paraules tenint en compte que sí doblen la
essa:
3. continua el curs a www.parla.cat
os
rus
gras
passadís
pastís
ós
mos
esbós
31

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ ESCRITA – 5
Has de fer una redacció de un mínim de 15 línies. Recorda de revisar les
faltes d’ortografia abans d’entregar-la!
Has d’escriure una carta dirigida a ART I VIDRE MOLINS (C. Francesc Layret,
15 (Polígon El Pla) 08750 Molins de Rei), demanant disculpes per l’errada
comesa en la factura B/1213 amb un import de 1234 €. Aquesta empresa, té
un descompte del 5% que no se li va aplicar a la factura. Per aquest motiu, els
envies la factura rectificativa, R/5656.
32

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
11. LA SÍL LABA I ELS DÍGRAFS
Per tenir una síl laba, necessitem sempre una vocal.
Els dígrafs (2 lletres per a un so) que se separen són ix (cai-xa), l l (tran-quilla),
rr (tor-re) i ss (bos-sa).
Els dígrafs que no se separen són ll (ba-llar), ny (ca-nya), gu (guer-ra) i qu
(quina).
Al final de paraula mai pot quedar una vocal tota sola. Només s’accepta quan
va acompanyada de l’apòstrof: bé: l’a – miga. Malament: a – miga.
En els compostos, respectem els elements que es formen: nos-al-tres
ACTIVITATS
1. subratlla les paraules monosíl labes (mono = una) i fes un cercle en les
paraules polisíl labes (poli = moltes):
determinant, plat, topònim, intel ligent, nom, numeral, gat, Mallorca,
cor, Catalunya, peu, mà, Pau, Ferran, crim, passos, xat, tasca.
2. algunes d’aquestes paraules tenen un dígraf. Encercla’l. Després,
separa’n les síl labes:
gènere
callem
festa
parra
catxalot
recollida
muntanya
pestanya
celles
pallasso
col laborar
enginyosa
3. continua el curs a www.parla.cat
orgullós
hivern
ordinador
xatejar
cèl lula
torre
33

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
12. DIFTONGS I HIATS
Diftong: dues vocals de costat que van a la mateixa síl laba (no-ia)
ACTIVITATS
Diftongs creixents: gua, güe, güi, guo (ai-gües)
qua, qüe, qüi, quo (qües-tió)
ia, ie, io a principi de paraula (io-gurt)
ia, ie, io / ua, ue, uo darrere de vocal (no-ies)
Diftongs decreixents: ai, ei, ii, oi, ui / au, eu, iu, ou, uu (noi, pau)
Hiat: dues vocals de costat que van en síl labes diferents (pa-ci-èn-ci-a)
Atenció: se separen els grups dels decreixents quan porten accent o
dièresi (pa-ï-sos, pa-ís, di-ürn)
1. classifica les següents paraules segons si formen diftong o no:
Galícia, Astúries, mai, Balears, Canàries, llengües, autònomes, cuina,
interrogatius, boira, possessius, exclamatius, iode, veies, aire, internauta
comiat, pingüí, riure, història.
Formen diftong No formen diftong
34

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
El grup qu i gu formen un dígraf quan la u no es pronuncia. No se separa mai
(quin-ze, gui-tar-ra)
El dígraf –ix, se separa, però això no vol dir que faci diftong amb la vocal que
va davant de la i (cai-xa: no hi ha diftong. Ai-re: hi ha diftong)
ACTIVITATS
1. separa les síl labes d’aquestes paraules tenint en compte el que diu el
primer punt de la norma anterior:
guerrejar aquelles
aigües lingüística
aigualit roques
quimera obagues
queixal quantitat
2. subratlla els diftongs de les paraules següents tenint en compte el que
diu el punt 2 de la norma anterior. Hi ha paraules que no tenen diftong:
hiena, pàtria, maduixa, eixorivir, paraigüer, glòria, ràbia, dia, maig, juliol,
dijous, diumenge, xerraire, naixement, guineu.
3. separa en síl labes les paraules següents. Subratlla els hiats. Encercla
els diftongs.
Paciència Paula
Professió camió
Síndria puntual
Fruita poal
Dieta roure
Diumenge pingüí
Suavitat fúria
Havia àvia
4. continua el curs a www.parla.cat
35

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ LECTORA – 5
Llegiu els textos següents i marqueu amb una X la resposta correcta en el full de
respostes. Només hi ha una resposta correcta per a cada pregunta.
Restaurant El Tastet
Restaurant El Tastet comunica als seus clients i amics que a partir del proper
dimecres 21 obrirà els migdies amb servei de carta i menú.
Menú diari: 5,5 euros
Carrer Nou, 7 Tel. 889 26 01 - 08500 VIC
En aquest restaurant, des de dimecres 21…
a) només s’obrirà als migdies.
b) s’hi podrà anar a dinar.
c) s’obrirà els dimecres al migdia.
Allotjament per a estudiants
Ja s’ha posat en marxa el programa Allotjament compartit estudiants-avis, promogut
per l’Ajuntament de Barcelona i les diferents universitats de la ciutat.
Aquest programa d’ajuda mútua consisteix que gent gran allotgi gratuïtament a casa
seva universitaris amb pocs recursos econòmics a canvi de companyia.
Informació a la Secretaria del rectorat.
L’objectiu del programa és…
a) que els avis sense recursos econòmics puguin disposar d’una vivenda.
b) ajudar els universitaris sense recursos econòmics i els avis que es troben sols.
c) facilitar tant als avis com als estudiants sense recursos econòmics un lloc per
viure.
Agenda cultural
Al centre cívic de l’Eixample, inauguració de la Mostra Permanent de Diaris i
Publicacions Periòdiques en Català.
Exposició, sala de lectura i servei d’informació.
Es pot visitar de diumenge a dijous, de 16 h a 22 h i
divendres i dissabte, de 10 h a 21 h.
* No hi ha servei de subscripcions.
Segons l’anunci, al centre cívic els visitants podran…
a) subscriure’s als diaris i revistes en català que els interessin.
b) llegir els diaris i revistes que es publiquen en català.
c) comprar diaris i revistes escrits en català.
36

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
13. LA SÍL LABA TÒNICA
La síl laba tònica dels polisíl labs és aquella que es pronuncia amb més força.
Segons la posició de la síl laba tònica, tenim paraules agudes, planes i
esdrúixoles.
Les paraules agudes tenen la síl laba tònica en última posició: pa-per, a-vi-ó.
Les paraules planes tenen la síl laba tònica en penúltima posició: di-a, ge-òleg.
Les paraules esdrúixoles tenen la síl laba tònica en avantpenúltima posició:
es-drúi-xo-la
ACTIVITATS
1. subratlla la síl laba tònica d’aquestes paraules:
llegendes, narracions, fantàstiques, rondalles, popular, també, literàries,
éssers, humans, dominar, civilització, natura, Jordi, Maria, Capadòcia,
cavaller, victòria, Àfrica, geogràfic, pesta.
2. separa les síl labes d’aquestes paraules i classifica-les a la columna
corresponent:
ningú, església, remei, síl laba, menjàveu, gràcia, atenció, èuscar, alcova,
símptoma, tragèdia, hiperònim, escenari, ortografia, assegurances,
característiques, podòloga, estendard, alè, argent, polisèmia, homonímia,
telèfon.
Agudes Planes Esdrúixoles
3. continua el curs a www.parla.cat
37

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
14. L’ACCENTUACIÓ
ELS MONOSÍL LABS
La majoria de monosíl labs són tònics: pal, dit, mà, peu,...
Són monosíl labs àtons els articles (el, la,...), els pronoms febles (em,
et,...), algunes preposicions (a, de, en, per), la paraula què i alguns més.
La majoria de monosíl labs no s’accentuen, però hi ha unes excepcions:
L’accentuació dels monosíl labs: l’accent diacrític
L’accent diacrític serveix per distingir paraules que s’escriuen igual: mà
(part del cos) / ma (possessiu).
La majoria de paraules que porten accent diacrític són monosíl labs: món
(univers) / mon (possessiu), però també hi ha algunes paraules de dues
síl labes: dóna (verb donar) / dona (persona del sexe femení)
La majoria de paraules que porten accent diacrític porten l’accent tancat,
però algunes el duen obert: pèl (cabell) / per + el (pel); sòl (terra) / sol
(astre).
ACTIVITATS
1. Busca a internet una llista de les paraules que porten accent diacrític,
copia-les a un word i guarda’l en el teu pen.
2. Omple els buits amb la paraula adequada de les que hi ha entre
parèntesis:
L’__________(ós/os) es passa l’hivern dormint a la seva cova
És una __________(dóna/dona) molt amable
Caldrà avisar que vinguin a omplir la ____________(bota/bóta)
de vi
Avui el ___________(sòl/sol) ha sortit a les 6.43
El meu avi ja té tretze ___________ (néts/nets). Sort que no és
supersticiós!
Aquest gosset no té ni un _________ (pèl/pel)
38

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
Ahir la meva germana va fer ___________(déu/deu) anys
3. cal distingir molt bé entre és (verb ser) i es (pronom). Fixa’t en els
exemples i completa els buits.
El Joan es pentina / es dutxa / es planxa els pantalons (pronom)
La Maria és enginyera / és simpàtica / és de Tarragona (verb)
No _________ or tot el lluu
Posidó __________el déu grec del mar
L’accent diacrític _________ posa per distingir dues paraules que
s’escriuen igual, però que volen dir coses diferents.
Cada dia _________ renta les dents després d’esmorzar, de dinar i
de sopar.
D’on _________ el teu nòvio? Sembla de Mallorca per la manera de
parlar.
Com _________ diu el teu gat?
___________veuen cada dia a classe, però __________passen el
vespre enviant-se missatges pel mòbil.
El que més m’agrada ________ tocar el violí
La dièresi __________ un signe consistent en dos puntets que
_________ posen sobre la i o la u.
_________molt estrany que en Martí _______passi els caps de
setmana tancat a casa.
ELS POLISÍL LABS
Tipus de
paraules
Agudes Última
Planes Penúltima
Esdrúixoles
Síl laba tònica Norma accentuació exemples
Acabades en vocal,
as, es, is, os, us,
en, in
Antepenúltima SEMPRE
Quan no acaben
en vocal, as, es, is,
os, us, en, in.
Quan acaben en
diftong decreixent
sí que s’accentuen.
Avió,
comprèn,
allí, cabàs
Orígens,
plàtan,
tècnic.
Cantàveu,
dèieu,
sortíeu.
Paciència,
història.
39

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
IMPORTANT!!!!!
ACTIVITATS
1. classifica les paraules següents. Fixa’t bé si porten accent obert (à, è,
ò) o tancat (é, í, ó, ú).
Espès, època, teatre, canviarà, examen, polígon, trofeu, algú, rodons,
Itàlia, històric, submarí, volum, enciclopèdia, pluja, plàstic, càstig,
dilluns, aèria, dia, útil.
Agudes amb
accent
La a sempre porta accent obert (à)
La u i la i sempre el porten tancat (í, ú)
La e i la o el poden dur obert (è, ò) o bé tancat (é, ó)
Amb e oberta (è) Amb o oberta (ò)
La majoria d’esdrúixoles:
comèdia, matèria, paciència,...
La majoria de planes:
tècnic, conèixer,...
La majoria d’agudes:
Anglès, vuitè, perquè,...
Agudes sense
accent
La majoria d’esdrúixoles:
colònia, còlera, història,...
Això, allò, però
Amb e tancada (é) Amb o tancada (ó)
Moltes formes verbals:
cantaré, vindré, cantés,
volgués,...
També, només, després.
Sinó
La majoria dels aguts: cançó,
avió,...
La majoria d’adjectius en –ós:
boirós, mandrós, verinós,...
Planes amb
accent
Planes sense
accent
esdrúixoles
40

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
2. Accentua, si cal, les següents paraules esdrúixoles:
Patria, gabia, industria, atmosfera, pneumonia, Etiopia, sindria, Nuria,
perdua, valua, dioptria, academia, domino, sandalia, secretaria, quilometre,
arbitre, diferencia, desgracia, llagrima, maquina, esglesia, Italia, sindria,
ignorancia, paciencia, gimnastica, centimetre, avia.
3. Accentua, si cal, les següents paraules planes:
Feina, examen, xafec, castig, frenetic, organs, examens, carrec, oncle, rapid,
pesol, masia, dia, public, pressec, merit, apostrof, monoton, nuvol, telefon,
platan, semafor, anaveu, anec, caracter, Irlanda, porten, Berga, comic,
dolmens, neixer, origens, cervol, Andorra, peixer.
4. Accentua, si cal, les següents paraules agudes:
Arago, espes, cosi, acces, pero, padri, pais, vei, llumi, coto, caixo, sere,
cigro, rao, pati, sereu, nacio, reves, ma, mitja, pero, perque, buta, direccio,
aqui, balco, coixi, masculi, perdo, violi, cremareu, talo, tambe, submari,
prudent, pingüi, urba, beuran, Ramon, bufaran, tornavis.
5. 1r. Classifica les següents paraules en agudes, planes, esdrúixoles
2n. Accentua-les (si cal)
cosi, acces, ambulancia, pero, estrenyer, calia, padri, pais, Berga, llumi,
coto, rapid, caixo, sere, atmosfera, cigro, dia, rao, pati, Feina, examen,
xafec, castig, frenetic, organs, examens, carrec, oncle, pesol, masia,
memoria, public, pressec, merit, apostrof, monoton, nuvol, telefon, vei,
platan, semafor, bufaran, anaveu, anec, endema, correspon, caracter,
Irlanda, porten, comic, masia, dolmens, neixer, origens, cervol, Andorra,
peixer,sereu, nacio, reves, ma, mitja, pero, perque, buta, direccio, aqui,
balco, coixi, masculi, perdo, violi, cremareu, tambe, submari, prudent,
pingüi, urba, beuran, Ramon, tornavis, Arago, espes, Patria, gabia, industria,
enlaire, pneumonia, Etiopia, sindria, Nuria, perdua, valua, dioptria,
academia, domino, sandalia, secretaria, quilometre, arbitre, diferencia,
desgracia, llagrima, maquina, esglesia, Italia, sindria, ignorancia, paciencia,
gimnastica, centimetre, avia, Paciencia, talo, facilment, reverencia, vertex,
retol, tecnica, instancia, exit, formula, polvora, inedit, erratica, cantaran,
cel lula, victoria, familia, musica, frances, matalas, water, encarrec,
col lecció, esglao, seccio, republica, aguila, camping, informacio, fabrica,
prego, violencia, periode, imaginacio, Japo, globus, llapis, tomaquet, solid,
claxon.
5. continua el curs a www.parla.cat
41

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
COMPRENSIÓ ESCRITA – 6
Has de fer una redacció de un mínim de 15 línies. Recorda de revisar les
faltes d’ortografia abans d’entregar-la!
COSEFED (C/ Dante, 11 baixos 08242 Manresa) ens han fet una comanda de 10
aixetes arc de sant martí (referència 123) i un import de 5423 €, amb la mala
sort, que aquesta aixeta està esgotada des de fa setmanes...escriu-los una
carta demanant-los disculpes i oferint-los alguna solució.
42

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
15. LA DIÈRESI
La dièresi són dos puntets que es posen, en algunes paraules, sobre la i
i la u.
Indica que cal pronunciar la u en els grups: güe (llengües), güi (pingüí),
qüe (freqüent), qüi (aqüífer).
Indica que la i o la u no formen diftong amb la vocal del costat: ve-ïna,
di-ürn.
ACTIVITATS
1. omple els buits de les frases següents amb les paraules que hi ha a
continuació:
Suïssa, països, peücs, veïns, reüll, descafeïnat, cocaïna, ruïnes,
aqüeductes, raïm, traïdor, arruïnat, pingüí, diürn, aigüera, fluïdesa,
heroïcitat, Lluïsa.
• Al Fossar de les Moreres hi ha un escrit que diu que no s’hi
enterra cap ______________
• Berna és la capital de ____________
• La meva àvia m’ha fet un uns ___________per no tenir fred de
peus.
• A mi el cafè no em deixa dormir. No me’l prenc ni
_______________
• Aquest curs visitarem les _______________ grecoromanes
d’Empúries.
• Els romans construïren _____________________ per fer arribar
l’aigua a les ciutats.
• Aquest estiu vaig anar a collir _______________. Va ser molt
cansat!
• En Vicenç mirava la Maite de __________________
• S’ho va gastar tot en les màquines escurabutxaques. Va quedar
________________
43

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
• La _______________ volia anar de vacances a l’illa de Sardenya.
• Ahir vam veure la disfressa de ____________ de l’Andreu
• Fa un torn de treball ______________, és a dir, treballa al matí.
• A l’______________, plena d’aigua, he deixat l’enciam a
remullar.
• Parla italià amb molta _______________
• Alguns diuen que Joana d’Arc va ser una _______________
francesa.
• L’________________ dels bombers es va posar a prova en aquell
gran incendi.
2. separa les síl labes d’aquestes paraules. Vés en compte amb les
paraules que porten dièresi:
pingüí agraïa
Lluïsa suavitat
Coneixeu cloïsses
Ensaïmada amoïnar
Ambigüitat busquen
Quartet Saül
Síndria Paula
3. continua el curs a www.parla.cat
44

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
16. L’ORACIÓ
Observa el text dels anuncis següents:
El regal perfecte
L’elegància del cava
Oferta estrella
Si els analitzes, t’adonaràs que hi falta el verb:
(tindrà) el regal perfecte (comprant a...)
(aquest xampany és) l’elegància en el cava
(fem) una oferta estrella
La nostra parla quotidiana sovint està formada per expressions com les
primeres, sense verb i amb elisió (supressió) de paraules que es consideren
innecessàries. Aquest tipus de textos es donen sobretot en les converses, en
què hi ha una gran quantitat de sobreentesos entre els diferents interlocutors.
Però quan volem assegurar que el nostre missatge serà rebut correctament,
utilitzem frases completes, formades per tots els elements, especialment
formades per un grup que té per un nucli un nom (o Sintagma Nominal –
Subjecte) i per un grup que té per nucli un verb (o Sintagma Verbal – verb més
complements).
El locutor cantava un gol al final del partit
Sintagma Nominal: el locutor
Sintagma Verbal: cantava un gol al final del partit
Una oració és una estructura gramatical formada per un SINTAGMA NOMINAL –
SUBJECTE i un SINTAGMA VERBAL.
El verb, element central de l’oració
Podem trobar oracions sense SINTAGMA NOMINAL – SUBJECTE (per exemple,
les que es refereixen a fenòmens atmosfèrics: plou, neva, trona,...). Però no
podem trobar cap oració sense verb. El verb és l’element clau per definir
l’oració.
Com el nom i l’adjectiu, el verb és un tipus de paraula que té flexió: és a dir,
que pot presentar diverses formes d’una mateixa idea. Així, a partir de la idea
de baixar, podem dir: baixo, baixava, baixaré, vaig baixar, havia baixat,...de
manera que matiso el significat de baixar amb un temps diferent: ara, abans,
després,...
Els diferents morfemes verbals
45

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
Un morfema és una terminació d'una paraula que n'indica el gènere, el
nombre, el temps, el mode o la persona:
Nombre: una forma verbal pot referir-se a un subjecte en singular o en plural.
El teu germà et portarà l’esmorzar
Els teus germans et portaran l’esmorzar
Persona: els morfemes de persona relacionen el verb amb una persona
gramatical representada pels pronoms personals, jo, tu, ell, nosaltres,
vosaltres, ells, elles. la manera més normal d’indicar la persona gramatical és
mitjançant unes terminacions que s’afegeixen al final del verb (en el cas dels
temps simples) o en un mot a part (en els temps compostos)
Cant-o cant-es cant-a cant-em cant-eu cant-en
Temps: els morfemes de temps indiquen el moment en què té lloc l’acció, el
comportament, l’estat,...expressat pel verb. A partir del present (ARA),
podem explicar una acció que s’ha desenvolupat en un passat més o menys
llunyà: havia cantat, va cantar, ha cantat, cantava... o en un futur més o
menys pròxim: hauré cantat, cantaré.
Aspecte: determinats morfemes indiquen que la idea expressada pel verb ha
desplegat un procés sencer, és a dir, que ha tingut un principi i un final: va
portar l’abric tota l’estona. O que el procés només s’ha iniciat i en
desconeixem l’acabament: portava l’abric.
Mode: ens indica com és l'acció o quina és la intenció de la persona que parla.
Hi ha tres modes: l'indicatiu, el subjuntiu i l'imperatiu.
Indicatiu és el mode que agrupa els temps que expressen accions
reals. A la frase Menjo pa amb tomàquet, menjo és un verb en
indicatiu.
El subjuntiu d'un verb és el mode que agrupa els temps que
expressen dubte, possibilitat o desig. Acostuma a portar davant la
conjunció que. En la frase M'agradaria que vinguessis al cinema,
vinguessis és un verb en subjuntiu.
L'imperatiu és el temps del verb que serveix per a manar o demanar
una cosa. També és el mode del verb que només té aquest temps.
En la frase Vine, no t'entretinguis més!, vine és un verb en
imperatiu.
La conjugació verbal: en català, hi ha tres models que es diferencien per la
vocal que predomina en la majoria de terminacions: -A, a la primera, -E a la
segona i –I a la tercera. Així, a la primera conjugació hi trobem els verbs
acabats en –AR, en la segona els acabats en –ER o en –RE, i en la tercera, els
verbs acabats en –IR.
46

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
ACTIVITATS
1. escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs
següents:
canviar jo canvio
estudiar odiar
suar xerrar
copiar cosir
donar renunciar
anunciar nedar
agrair criar
caber recollir
acariciar triar
assentir vèncer
apreciar veure
2. torna a escriure les oracions següents substituint-ne els mots
subratllats pels que hi ha entre parèntesis. Fes els canvis que calguin:
• el mestre explica la lliçó (tu)
• ell jutja imparcialment (ells)
• la nena juga al carrer (els nois)
• en Lluís fica l’abric a l’armari (tu)
• el dependent embolica aquest paquet (les noies)
• el rellotge marca una altra hora (els altres rellotges)
• multipliqueu-ho bé (tu)
• jo em marejo si vaig al darrera (ells)
• en Pere descarrega els sacs (els treballadors)
• el ferrer doblega la punta (els manyans)
3. completeu aquesta sèrie:
(Jo) salto Saltava saltaré
Cobria
Clouré
Perdia
Vendré
Batia
Apareixia
Sofria
Vivia
Vinc
47

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
omplia
4. completa ara aquesta sèrie:
VERB AHIR ARA DEMÀ
FER fa
JEURE Jeia
TREURE Treu
NÉIXER Neix
DISTREURE Distreia
HAVER Ha
CAURE Cau
SABER Sap
DESFER desfeia
AJEURE Ajeu
RENÉIXER Reneix
RETREURE retreia
PÉIXER peix
5. omple els buits de les oracions següents amb la forma de participi
corresponent al verb que hi ha entre parèntesis:
• (saber) Hem ________________que us havíeu conegut al mateix lloc
que nosaltres.
• (suplir) Aquell metge ha ___________diverses vegades el metge de
guàrdia.
• (sofrir) Aquesta teulada ha ____________tempestes, glaçades i
pluges.
• (asseure) Que fa gaire que t’has ____________ aquí?
• (rompre) En veure’l, la seva filla ha ______________en plors.
• (reduir) al tercer revolt, he _____________ a segona.
• (moldre) el cafè, ja l’has ______________?
• (menysprear) en el nostre estudi no hem __________________ cap
percentatge.
• (lluir) apa, noi! Ara sí que t’hi has ______________.
• (imprimir) Han __________________ un apèndix separat del llibre.
• (ser) Ha ___________ una actuació excel lent.
48

DOSSIER DE CATALÀ – NIVELL INICIAL SEFED RUBÍ
6. escriu els gerundis i els infinitius corresponents als verbs en cursiva de
les oracions següents:
Generalment, els rellotges d’or valen més
que els de plata
No ens han dit quan vindrà
Quan puguis, li ho dius. Estarà ben content
Aquesta rondalla ja la sabia
Han batut una dotzena d’ous
Quants anys tens?
Han inclòs el preu del dinar dins el compte
total
En Pere n’ha après més de pressa que en
Joanet
No li ha volgut dir res
Tots dos hem nascut a Grècia
7. continua amb el curs www.parla.cat
Infinitiu Gerundi
49