EL MÓN GEGANTER - Amis de Fromulus

EL MÓN GEGANTER
REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA D’ARREU
2011
MARÇ-ABRIL
EL MÓN GEGANTER©
B – 43784 – 2004 Nº72

Index Pàg.
Editorial ........................................................................................... 3
Les Festes de Santa Eulàlia 2011 ............................................... 4
Festa de la Malavella de Caldes de Malavella ........................ 6
Els nous gegants de l’escola Gavina de Barcelona .............. 7
Festes de Sant Josep Oriol 2011 .........................................….... 8
Els Veguers de Montblanc reben als gegants de Zamora .. 10
Badagegants 2011, una festa d’aniversari .............................. 12
Estrena dels nous gegants de Gandia (La Safor) ................. 14
La Colla Pessigolla de Valls ........................................................ 15
Passatemps..................................................................................... 20
Fitxa nº73: els gegants de Capellades (Anoia)
Fitxa nº74: els gegants centenaris de Girona (Gironès)
Els gegants de Benetñusser tenen una marcada estètica fallera.
La geganta Pietat d’Ulldecona, que enguany celebra la Fira.
Us recomanem
LA PATUM I ALTRES PATRIMONIS
Exposició al Museu Etnològic de Barcelona fins al gener de 2012
L'exposició presenta una col·lecció d'indumentària i altres
elements de la festa de la Patum de Berga dels segles XIX i XX.
També presenta artesanies efímeres: un castell de focs a punt
d'encendre, guarniments de la Festa Major de Gràcia, mascles
històrics de la Tronada de Reus, el procés de construcció d'una
gralla i d'una geganta, instruments de banda i d'orquestra de
ball, indumentària de la dansa tradicional catalana i la falla
pirinenca de 1948.
Allò que la gent som capaços d'imaginar col·lectivament és molt
valuós. La Cultura és una construcció simbòlica que fem els
humans. Mengem, cantem i ens emocionem seguint pautes apreses
en família, en colla, en societat. Inventem tradicions, creiem
en mites i construïm noves llegendes. Però si una cosa sabem
fer és crear col·lectivament el prodigi de la festa.
Els Països Catalans són terra de festes i de festers. Algunes
festes i tradicions pròpies com la Patum de Berga, el Misteri
d'Elx, el Cant de la Sibil·la de Mallorca, el flamenc dels gitanos
catalans i els Castells, són ja patrimoni de tota la Humanitat.
Però hi ha aspectes d'aquest patrimoni intangible que mereixen
una mirada íntima, una perspectiva interna per entendre millor
la seva dinàmica. [...]
Darrera d'aquests prodigis hi ha un patrimoni que cal valorar. El
Museu ha documentat les festes i a la gent que les fa, en viu i en
directe, i ho ha fet captant les imatges dels processos de treball
o de creació col·lectiva en un espai i durant un temps tan extraordinaris
com efímers.
Aquesta pràctica transcendeix les disciplines i s'aplica de forma
eficaç i propera a la societat més immediata, perquè implica de
forma activa els protagonistes de la cultura, transforma de
forma petita i concreta realitats dinàmiques i ben carregades
de símbols, potencia valors a l'escala més propera, menuda,
modesta, humana. Aquesta exposició proposa un itinerari objectual
i conceptual de la ma de la gent que fa les festes, els altres
patrimonis.
Text cedit pel Museu Etnològic de Barcelona
pàgina 2 EL MÓN GEGANTER Nº 72

Editorial
SOBRE ELS GEGANTS... I ELS GEGANTERS
Potser aquest tema dóna per molt més que per l’editorial d’una
humil revista, però tan sols voldria fer un petit apunt.
Per bé, moltes són les maneres diferents i originals en què els
catalans entenem el fet geganter. Som molts geganters, molts
gegants, i encara més seguidors els qui fem la festa, els que ens
involucrem en aquest extens teixit associatiu.
Però com bé sabeu, dins d’aquestes variàncies pròpies de la
zona, que donen caràcter a cada festa, no tot són flors i
violes.
El món geganter encara ha d’evolucionar molt, i a millor.
Podriem dir que si bé moltes colles són responsables i intenten
treballar per la qualitat de la seva feina, n’hi ha un piló llarg que
tan sols volen els gegants com una excusa per anar de festa.
La poca responsabilitat els delata. Per posar exemples; és el cas
d’aquelles colles que van amb la litrona mentre passegen els
gegants. O els que són impuntuals per norma i tan sols fan que
vagin de bòlit els organitzadors de les trobades. O la típica colla
que no demostra cap interès pel que representen els seus
gegants i els porten i ballen de qualsevol manera...
Moltes vegades podem veure uns gegants imponents i uns que
trencarien qualsevol mirall que els reflectís. Però com algun cop
he sentit, els geganters som l’ànima dels gegants. I si aquesta
ànima no es comporta, per molts macos que siguin els nostres
gegants... potser és millor fer les coses bé, no?
Si canviéssim aquests punts, deixaríem de ser, en molts
aspectes, cultura popular “de segona”, sempre darrera dels
castellers...
Portada: Els gegants de Sant Hilari Sacalm.
SI VOLEU COL·LABORAR AMB
NOSALTRES, ENVIEU-NOS EL
TEXT / FOTOS A
elmongeganter@yahoo.es
Envieu-nos informació dels
actes que fareu, reportatges
dels actes que heu fet, fitxes
de les vostres figures, breus
ressenyes,...
EL MÓN GEGANTER Nº 72
Qui som?
Direcció i redacció: Nicolás Alonso Crozet
Gestió informàtica i distribució: Carlos Alonso Tascón
Edició: Emmanuelle Crozet Caulier
Fotografies: Arxiu El Món Geganter
Distribució: 2300 enviaments aprox.
Col·laboradors en aquest número:
Museu Etnològic de Barcelona
Amics dels Gegants de Montblanc
Els Gegants Som
Colla Pessigolla de Valls
Escola Gavina de Barcelona
Xavier Navarro Sussi Bartomeu
Raquel Pujol Montse Campà
Jordi Beltran Ezequiel Barrios
L’Iluro, el gegant de la colla mataronina que du el mateix nom. Els gegants de Dosrius, uns dels més elegants del Maresme.
pàgina 3

ACTES FESTIUS
Els gegants són els vertaders
protagonistes de qualsevol festa
barcelonina. Si la de Vilafranca o
Valls són les places més castelleres,
la plaça Sant Jaume és la plaça
més gegantera del país ja que
costaria trobar a algun gegant català
que no hi hagi ballat mai.
I les festes de Santa Eulàlia,
que junt amb les de la Mercè són
el màxim exponent de la cultura
popular a la ciutat, no en són una
excepció, ans al contrari.
FENT HISTÒRIA
Enguany, les Festes de Santa
Eulàlia començaren el divendres
11 de febrer per la tarda, quan en
Jaume I i na Violant, els gegants
de la Ciutat, entraven al ritme de
“La Contradansa dels gegants” al
Saló de Cent de l’Ajuntament, la
sala més important de la ciutat.
Escortats pels capgrossos
Macers, i admirats per més de
tres-cents convidats i autoritats,
van ser rebuts per primera vegada
en tant solemne saló. I és que,
inversemblantment, no hi ha cap
document que certifiqui que els
Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
LES FESTES DE SANTA EULÀLIA 2011
gegants de la Ciutat hi haguessin
entrat mai abans.
Però si trascendent era el fet,
també ho era l’acte; la presentació
de “El Llibre dels gegants de la
Ciutat”, escrit per Amadeu Carbó i
editat per l’Ajuntament i la Coordinadora
de Geganters.
Per acabar l’emotiu acte, els
gegants van fer la seva dansa protocol·lària
i hi va haver un altre
moment clau; la proclamació del
Els gegantons van omplir els carrers del Barri Gòtic i la Ribera en una diada dedicada
als més menuts de les colles.
A l’acabar la presentació, foto dels gegants de la Ciutat, músics i geganters amb
el Pare dels Gegants. Fotografia d’Ezequiel Barrios.
Cap dels gegants de la Ciutat com
a “Pare dels gegants de la Ciutat”,
en recuperació del nom que
històricament ostentava qui
s’encarregava de la cura de tant
alts entremesos.
LA DIADA DE SANTA EULÀLIA
L’endemà, Diada de Santa
Eulàlia, de bon matí, la gegantona
Laia fou espectadora de la
Col·locació del Penó de Santa
Eulàlia al balcó de l’Ajuntament,
junt amb les autoritats electes.
A continuació, s’apropà fins la
plaça dels Àngels, on l’esperaven
un centenar de gegantons,
cavallets i capgrossos infantils, per
donar el tret de sortida a la
Trobada de gegantons infantils i
d’escola de Catalunya, després de
la seva exposició al Pati Manning
durant la setmana anterior.
Tots ells, la major part dels
quals eren de les escoles barcelonines,
van ser encapçalats per la
mateixa Laia i la Crespinella, fins
arribar a la plaça Sant Jaume, on
els esperaven els gegants de la
Ciutat, patrimoni de tots els nens.
pàgina 4 EL MÓN GEGANTER Nº 72

Les gegantes de la Plaça Nova ballant el Ball de Santa Eulàlia davant la Santa.
Ja a la tarda, aquest fou el lloc
de trobada dels gegantons de les
colles de la ciutat, que rebien als
seus convidats provinents d’arreu
del país: Olot, Lleida, Sabadell,
Manresa, Badalona, Tarragona...
Tots ells, un per un, van ballar dalt
l’escenari principal de la plaça, des
d’on els van veure centenars de
barcelonins. La festa acabà amb
una concorreguda cercavila fins la
basílica de Santa Maria del Mar.
I ja al capvespre, la gegantona
Laia presidí la Passejada de les
Laies, l’acte més característic de
les Festes. Després de la
xocolatada a la plaça Sant Josep
Oriol, i com manen els protocols,
les disset gegantes de Ciutat Vella
inicien una cercavila pel barri Gòtic
passant ineludiblement per la
Baixada de Santa Eulàlia, on
davant la fornícula que conté la
imatge de la Santa, totes fan una
reverència. Allà, les Laies centenària
i nova de la plaça Nova,
dansen el Ball de Santa Eulàlia i
es fa l’ofrena floral a la patrona. A
la plaça Sant Jaume, com a final
de festa, la cobla Ciutat de Barcelona
interpreta de nou el Ball de
EL MÓN GEGANTER Nº 72
Santa Eulàlia, al que s’afegeixen la
resta de gegantes presents.
SEGUICI DE SANTA EULÀLIA
I diumenge tingué lloc l’acte
més antic de les Festes. Després
de les Matinades, hi va haver la
Trobada de gegants a Ciutat Vella
i Seguici de Santa Eulàlia, on s’hi
van congregar unes vuitanta figures,
provinents dels diferents barris
de la ciutat i de localitats pròximes.
Encapçalant, la gegantona
Laia i el penó de Santa Eulàlia,
junt amb l’ofrena floral que se li
ACTES FESTIUS
faria a la Santa a la baixada de
Santa Eulàlia abans d’executar, en
aquesta ocasió els gegants nous
de la Plaça Nova, el Ball de Santa
Eulàlia.
Seguia l’Àliga de la ciutat i la
resta del Bestiari Històric barceloní.
Al seu darrera, els capgrossos
Macers obrint pas als gegants de
la Ciutat i la llarga comitiva de
gegants de Ciutat Vella i tots els
seus convidats.
Després de sortir de la plaça
Reial, i de passar per La Rambla,
el carrer Portaferrissa, la plaça de
la Catedral, el carrer del Bisbe, la
Baixada de Santa Eulàlia (amb tot
el protocol de salutació, ofrena i
ball) i el carrer Ferran, els gegants
arribaren a la Plaça Sant Jaume.
Allà, després de l’entrada i presentació
de totes les colles, hi hagueren
els balls protocol·làris de la
gegantona Laia, l’Àliga, els gegants
de la Ciutat i el “Ball de Santa
Eulàlia” amb els gegants de la
Plaça Nova i la resta d’amfitrions,
els gegants de Ciutat Vella. I per
acabar, el ball final, el final d’una
altra edició de les Festes. ■
La Trobada de gegants a Ciutat Vella i Seguici de Santa Eulàlia va cloure les Festes.
pàgina 5

ACTES FESTIUS
FESTA DE LA MALAVELLA DE CALDES DE MALAVELLA
El dia 30 d’abril vam
celebrar a Caldes de Malavella la
Festa de la Malavella. És ja la
segona edició i cada vegada hi ha
més gent que col·labora i ve a
gaudir d'aquesta festa.
Aquest any la colla
gegantera de Caldes de Malavella
ha participat en una cercavila de 3
quilòmetres -la distància que hi ha
de Caldes fins al Castell de Sant
Maurici- amb els 3 gegantons (la
Malavella, en Maurici i la Seclina)
durant el matí. Aproximadament
un centenar de persones hem
portat a la gegantona Malavella
un altre cop cap els seu orígens, al
castell de Sant Maurici, un indret
on segons explica la llegenda hi
vivia una senyora feudal (la
Malavella) que, amb l’ajuda d’un
geperut, segrestava els nens del
poble. La raó és perquè la
Malavella tenia un pacte amb el
dimoni: si es menjava un cor
tendre cada nit tindria poders
sobre els pagesos caldencs. Però
gràcies a un xicot foraster de nom
Maurici, el poble va ser alliberat
del malefici de la bruixa.
La caminada va ser molt
divertida, ja que pel camí el grup
de monitors de l'Esplai del poble
ens van fer ballar diverses danses.
Un cop vam arribar a l’ermita en
Sergi ens va fer una explicació
sobre el castell de Sant Maurici.
La gent estava molt atenta, ja
que mai havíem escoltat res
sobre aquell indret. I un cop
acabada la història vam anar
tots a esmorzar.
A la tarda va començar la
festa grossa -des de les 5 de la
tarda fins les 12 de la nit-. Es va
celebrar un mercat esotèric, hi
van haver activitats pels més
menuts, titelles, xocolatada, taller
de disfresses, concurs d’aparadors
de la Malavella (aquest any ha
estat un èxit, hi han participat 13
aparadors), Ball de l’Hereu Riera i,
per fi, l’esclat de la festa... el ball
de La Malavella.
En aquest ball vam fer la
representació de la Llegenda de la
Malavella amb la participació dels
nostres gegantons, les nenes del
Club de Patinatge i la gent del
poble. Durant la representació hi
va haver música, amenitzada pels
Grallers Escaldats, i unes quantes
d'aquestes van ser una estrena:
"El geperut", "Dansa de la
Malavella" i "L'arribada d'en
Maurici", compostes per la cap de
grallers, la Raquel Pujol (que és
musicòloga). La coreografia del
ball va anar a càrrec d’en Marc
Ciurana (actor de teatre i veí del
poble).
Text i fotografies de Sussi Bartomeu i Raquel Pujol
Amb els nervis de l’estrena i
la quantitat de gent que hi havia a
la plaça vam començar a ballar,
però a l’instant ja ens vam anar
trobant dins de la llegenda i vam
gaudir molt i molt d’aquell moment.
Semblava que realment estigués
passant la història.
En acabar vam iniciar una
cercavila pel poble i la festa va
concloure amb un sopar de l’edat
mitjana a base de graelles i
calders. Més tard vam poder
gaudir d'un concert amb el grup
Quarts de Quatre (de la qual la
cantant, l'Anna Pérez, va crear la
cançó "La bruixa Malavella").
Si voleu veure el vídeo de la
dansa podeu entrar al facebook de
la Colla Gegantera de Caldes de
Malavella: http://
www.facebook.com/video/
v i d e o . p h p ?
v=2039518191638&oid=1555299
37822865&comments ■
pàgina 6 EL MÓN GEGANTER Nº 72

Text i fotografies de Montse Campà i la comunitat educativa de l’escola Gavina
L’Escola Gavina va estrenar
nous gegants. El Pol i la Laia
durant el curs 2009-2010 van patir
una transformació important en la
seva imatge i ja n’eren de macos,
però ara han quedat
espectaculars, fins al punt de que
a les passades festes de Sant
Andreu van estar exhibits a la
Biblioteca de Can Fabra. Aquí us
adjuntem unes quantes fotos de
“l’abans i després”.
La nova imatge dels nostres
gegants l’han treballat els alumnes
de Secundària en els tallers de
fusteria, on van realitzar la nova
estructura, en el taller de paper on
varen fer el nous “caparrons” i en
EL MÓN GEGANTER Nº 72
el taller de costura on
confeccionaren els vestits tant
elegants que varen lluir a la
presentació oficial.■
ACTES FESTIUS
ELS NOUS GEGANTS DE L’ESCOLA GAVINA DE BARCELONA
Taller de fusteria amb la feina feta.
Imatge anterior a la restauració
dels gegants
Imatge del treball en l’estructura.
Imatge del Pol i la Laia després de la restauració exposats a la Biblioteca Municipal de Can Fabra de Sant Andreu a Barcelona.
pàgina 7

ACTES FESTIUS
Com cada any i ja en fa disset,
l’Associació d’Amics dels Gegants
del Pi celebra les Festes de Sant
Josep Oriol al voltant dels actes de
la diada del Sant, el 23 de març, el
qual en vida va estar molt lligat a
la basílica de Santa Maria del Pi.
Però tot comença amb l’acte
previ celebrat el dissabte anterior a
les Festes, que és el Retaule del
Doctor Pa i Aigua, nom amb què
es coneixia al pare Josep Oriol. A
l’obra hi prenen part els gegantons
del Pi, a l’acte que representa la
Processó de Corpus.
L’INICI DE LES FESTES
Enguany les Festes van començar
el divendres 18 de març,
amb el Pregó de Festa Major. I
amb una novetat. Des de la seva
recuperació el 12 de juny passat,
es vol que els gegants i gegantons
vells del Pi participin a l’acte, com
a únic cop a l’any que els podrem
veure al carrer.
Així doncs, els valuosos
Mustafà, l’Elisenda, en Josep Oriol
i l’Eulàlia, aquell vespre van sortir
de dins l’armari de l’església, on
romanen tancats, i a la Plaça de
Sant Josep Oriol, van presenciar el
FESTES DE SANT JOSEP ORIOL 2011
Pregó i la rememoració del miracle
dels raves i les monedes.
Tot seguit, probablement el
moment més esperat de la vetllada,
els vells Mustafà i Elisenda,
considerats els gegants originals
més antics que es conserven a la
ciutat i de ben segur al nostre país,
van fer el seu ball tradicional, al
ritme de la seva popular tonada.
I per acabar, després d’un petit
ensurt, cercavila dels gegantons
vells, de l’any 1858, pels carrers
del barri anunciant l’arribada de les
Festes.
La passejada dels Oriols amb els gegants de Ciutat Vella.
Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
Els gegants vells van ser la delícia de tots durant el pregó.
ELS ORIOLS
I dissabte pel matí, com no
podia ser d’una altra manera, els
gegants de Ciutat Vella van ser
convidats pel gegantó Oriol a passejar
pel barri. L’Oriol amb els
seus companys Perot lo Lladre i
Mustafà, va rebre a en Roc i en
Pippo de la Plaça Nova, el Senyor
Ramon del Raval, el Tinet el
Graller i en Peret el Fanaler del
Casc Antic, el Rei Salomó de
Santa Maria del Mar, en Pere II el
Gran de Sant Pere de les Puel·les,
en Ferran de Sant Jaume i l’Emili
del Carrer Princesa.
Tots ells van arribar-se fins a
la Rambla on, després d’un
refrigeri, una colla de nens va
recollir l’ofrena floral (una cadena
de flors de prop de deu metres de
llarg) que li farien a Sant Josep
Oriol, a la imatge que té dedicada
a la plaça que porta el seu nom.
Per acabar, els amfitrions
convidaren a l’aperitiu a la resta de
colles amigues participants.
pàgina 8 EL MÓN GEGANTER Nº 72

Alguns dels gegants de Ciutat Vella plantats a la Plaça Sant Josep Oriol
TARDA D’ATRACAMENTS
I per la tarda, després de jocs
per a la canalla, el gegantet Perot
lo Lladre va fer de les seves en els
populars Atracaments, un dels
actes que singularitza més, si
s’escau, les Festes.
Mentre la passejada recorre
els carrers del Pi acompanyat per
una llarga comitiva de camperols, i
un homenet molt singular que fa
de narrador, el gegantó para a les
botiguetes i fa un atracament
mentre els nens canten la seva
popular cançó. Per acabar, a cada
parada es llencen monedes de
xocolata i confits per a que els
nens els agafin.
DIUMENGE DE TROBADA
L’endemà diumenge, mentre
les colles convidades anaven
esmorzant, a la Plaça de Sant
Josep Oriol anaven plantant els
seus gegants, sota l’atenta mirada
dels amfitrions, la imatgeria del
barri. El Lleó de la Ciutat, la
Mulassa de Barcelona, en Perot lo
Lladre, els gegantons Oriol i Laia, i
els gegants Mustafà i Elisenda.
EL MÓN GEGANTER Nº 72
Els convidats provenien de la
Plaça Nova, Raval, Barceloneta,
Casc Antic, Santa Maria del Mar,
Sant Pere de les Puel·les, Sant
Jaume, Sant Felip Neri, Sant
Andreu de Palomar, Sant Boi,
C a rrer Princesa, Tortosa,
Montbau, Gràcia i Andorra la Vella.
També hi van participar els
Trabucaires de Sant Andreu de
Palomar i els Falcons de
Barcelona, que prèviament van fer
una actuació excel·lent a plaça.
La cercavila va recórrer els
carrers del barri; Cardenal
ACTES FESTIUS
Casañas, la Rambla, el carrer
Ferran, la Plaça de Sant Jaume, el
carrer del Bisbe, la Plaça Nova,
l’Avinguda de la Catedral, el carrer
Portaferrissa i el carrer del Pi,
tornant a la plaça de Sant Josep
Oriol, on en Mustafà i l’Elisenda,
els gegants del Pi, van oferir el seu
ball tradicional per tal de cloure la
jornada.
I la diada de Sant Josep Oriol,
el 23 de març, els gegantons vells
del Pi ballaren a la Missa en
ofrena al Sant.
Així es tancaven unes de les
Festes més singulars de la ciutat,
marcades per actes propis i amb
un fort caràcter popular.
En cap altra festa es succeeix
la sortida d’uns gegants tan antics,
una cercavila on tan sols hi són
presents gegants homes, o una
passejada d’un popular gegantó
atracant botiguetes del barri.
Unes festes organitzades per
la cinquantena de components de
l’Associació d’Amics dels Gegants
del Pi, que per molts anys vetllarà
per tal que les Festes de Sant
Josep Oriol siguin una realitat.■
Foto dels components de l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi.
pàgina 9

ACTES FESTIUS
El cap de setmana del 14 i 15
de maig, en motiu de les Festes de
Sant Maties, la festa major petita
de Montblanc, els “Amics dels
Gegants” han portat una
destacada i intensa activitat, amb
la rebuda extraordinària dels
Gigantes y Cabezudos “Capitonis
Durii” de la ciutat de Zamora.
La delegació zamorana,
integrada per prop d’una
cinquantena de components, han
viatjat per primer cop fins a
Catalunya, per participar amb els
seus Gegants com a convidats
d’honor d’aquestes festes.
El dissabte al matí, arribaven a
Montblanc, preparats per gaudir
d’un gran cap de setmana. La primera
activitat fou una visita guiada
pel “Montblanc Medieval”, que va
acabar a la Plaça Major on actuava
el Seguici Popular de la Vila. Al
migdia, les dues colles van aplegar-se
en el que fou el dinar de
benvinguda, amb una rebuda que
oferiren els montblanquins fent-los
un passadís d’honor a la seva entrada
a l’església de Sant Francesc.
Per la tarda, en motiu de la
Mostra de Bestiari i Elements Festius,
dedicada als 30 anys de la
ELS VEGUERS DE MONTBLANC
REBEN ALS GEGANTS DE ZAMORA
Mulassa de Montblanc, els Gigantes
y Cabezudos de Zamora van
representar l’àmbit geganter
d’aquesta mostra, sumant-se amb
la resta de bestiari: l’Àliga, el Drac,
l’Aligot, el Drac Petit i la Mulassa
de Montblanc, el Bestusaurus de
Girona, el Bou de Vic, el Lleó de
Lleida, les Mulasses de Tarragona,
els Cavallets del
Patronat del
Corpus de Lleida, el
Drac de l’Agrupació
del Bestiari Festiu
de Catalunya. Prèviament,
l’Alcalde de
Montblanc va oferir
una recepció de
Text dels Amics dels Gegants de Montblanc
benvinguda a la delegació
zamorana, amb un intercanvi
d’obsequis entre ambdues poblacions.
El diumenge, la XVI Trobada
Gegantera va omplir de festa els
carrers de Montblanc. La Muralla
de Sant Jordi, fou el punt de
pàgina 10 EL MÓN GEGANTER Nº 72

ACTES FESTIUS
Gegants els Veguers de
Montblanc i els Gegants del Barri
de Montserrat, amb un total de 21
colles procedents de Falset,
Montbrió, Sant Vicenç de Montalt,
La Llacuna, El Pla de Santa Maria,
Puig-reig, Valls, l’Arboç, Santa
Coloma de Queralt, El Morell,
EL MÓN GEGANTER Nº 72
Hospitalet de l’Infant, Tarragona,
Barcelona, Girona, Barberà del
Vallès, Sant Carles de la Ràpita, El
Prat de Llobregat, Manlleu i com a
fet extraordinari amb la presència
dels Gegants “Capitonis Durii” de
la ciutat de Zamora.
A 2/4 de 12, puntualment com
marcava el programa, es
va iniciar la cercavila que
va ser seguida per
moltíssims montblanquins
i visitants durant tot el
recorregut. Finalment, les
colles es van aplegar a la
Plaça de Sant Francesc,
on entraven ballant i col·locant-se
al voltant, per presidir l’acte final.
Els balls de lluïment dels Veguers
de Montblanc, com a amfitrions, i
també dels convidats de Zamora,
donà pas a la salutació del
Regidor de Cultura a totes les
colles. El moment més àlgid fou la
interpretació conjunta del “Ball
Nou” que es va veure a 7 parelles,
de les poblacions convidades que
han estat “Ciutat Gegantera”, i que
fou el reconeixement al 5è
aniversari de la proclamació de
Montblanc com a “Ciutat
Gegantera de Catalunya 2006”.
La jornada va cloure amb el
lliurament de records a les colles
per part de l’Alcalde de Montblanc
i regidors del consistori, i una gran
ballada final conjunta aplegant els
més de 50 gegants presents.
Els “Amics dels Gegants” de
Montblanc i “Capitonis Durii” de
Zamora van acabar la vetllada
amb un dinar de germanor, en que
s’intercanviaren obsequis i ja es va
segellar el compromís de que els
montblanquins retornaran la visita
a Zamora, els propers 10 i 11 de
setembre.■
pàgina 11

ACTES FESTIUS
Text de Xavier Navarro i fotografies de l’Arxiu “Els Gegants Som”
BADAGEGANTS 2011, UNA FESTA D’ANIVERSARI!
Corria un 7 de maig de 2011. A
Badalona s’esqueien les Festes de
Maig i just aquell dia celebràvem el
tradicional Badagegants. Semblava
que el dia ens volia aiguar la festa,
però Sant Pere ens va respectar.
Aquesta festa la fem des de fa
uns… 12 o 13 anys i, certament, el
nom no deixa de ser la mera unió
del nom de Badalona i la paraula
gegants. Mera, però que en el seu
moment va donar (i ha donat) peu a
la invenció de noms de festes inspirats
en el precedent de Badalona.
Per començar vull explicar que
al Badagegants hi participen
gegants amb els seus balls propis.
Però… Què és un ball propi?? Doncs a
veure… Segons tinc entès un ball propi és
aquell que ballen els gegants al so d’una
música concreta i amb uns moviments
prèviament escrits i assajats. Un cop apresa
la lliçó ara us explicaré una mica de la festa.
Així doncs, enguany a la festa han
participat gegants de Teià, Masquefa, Iluro
de Mataró, Palamós i Moià.
Les escoles badalonines no hi van faltar a
l’acte, doncs vingueren les del Progrés,
Jungfrau, Ventós-Mir, Lola Anglada i Joan
Coret.
Enguany era un any especial i és que les
nostres dues parelles de gegants reis feien
anys!
En Jeroni i la Badamar feien 70 anys
d’història i 15 que en foren recuperats (doncs
els actuals en són una còpia dels primers que
mai s’han arribat a trobar); i per altra banda
en Ferrer de Gualbes i na Elionor de
Santcliment feien 40 anys (val a dir que els
actuals son també una còpia de Jordi Grau,
tot i que encara ara es conserven els vells)!
pàgina 12 EL MÓN GEGANTER Nº 72

I és més!
La nostra colla, la Colla de
Geganters de Badalona estava
d’enhorabona, doncs fèiem 25 anys! I
aquesta festa ve a ser l’inici dels anys
d’argent. Com aquell qui diu…
Estem a la flor de la vida! Així
doncs, quants aniversaris! Per un tub!
I és per això que la festa va estar a
l’alçada. Balls, interpretats per la Banda
d’en Vinaixa, foren els protagonistes
d’aquest acte. Una mostra de balls
que va finalitzar amb l’execució de
l’anomenat Ball de Cort on les quatre
parelles de la ciutat feren el seu ball
conjunt.
EL MÓN GEGANTER Nº 72
ACTES FESTIUS
I seguidament, la resta de colles
s’ajuntaren totes per realitzar el darrer
ball: el Renaixement gegant. Una dansa
que tan sols es pot assajar un parell
d’hores abans i que, per sort, sempre es
broda.
Tot i que aquest fou l’acte estrella
dels gegants dins les Festes de Maig, val
a dir que també sortiren durant la
celebració de la Cremada del Domoni, a
la Diada de Sant Anastasi, i, finalment, a
l'anomena't Faldilles Enlaire.
Una festa que ve a escenificar els
diversos balls que tenen els gegants de la
ciutat de Badalona.■
Si voleu veure alguns vídeos de la festa
aquí us els relaciono.
Festa sencera:
http://youtu.be/p04IBboTS8Y i
http://youtu.be/b-wLGjbTRw8
Ball de Cort:
http://youtu.be/xCLFOVb7P8E
Renaixement gegant:
http://youtu.be/nSmxRYpdhbI
pàgina 13

ACTES FESTIUS
Text i fotografies de Jordi Beltran, de la Colla de Gegants i Nanos de Vinaròs
ESTRENA DELS NOUS GEGANTS DE GANDIA (LA SAFOR)
El passat dissabte 14 de maig
la colla de nanos i gegants, vam
viatjar fins la capital de la comarca
de Safor, a Gandia.
Aquest viatge el vam emprendre
amb moltíssimes ganes, ja que
anàvem a conèixer un nous fillols, i
com a bons padrins teníem moltes
ganes de conèixer-los.
Especialment el Tio Gori que
va ser triat junt amb la geganta
Mora "Aüela" dels nostres amics
d'Ontinyent, per ser el padrí i la
padrina respectivament.
Allí ens vam aplegar bona part
de les colles més actives del País
Valencià; Benicarló, Borriana,
Beniarrès, Godella, Benetússer,
totes reunides per tan gegantesc
bateig.
Després d’uns bons figatells
per esmorzar els més matiners i
d’una bona fideuà, tot per tal
d'agafar força, va tenir lloc el
bateig de Carmesina ella i de
Tirant ell, i que després d’un bon
obsequi per part del padrí Tio Gori,
v a m c o m e n ç a r a f e r l a
cercavila per tal que tota la ciutat
de Gandia conegués els seus dos
nous gegants.
Des de Vinaròs felicitem
aquesta incorporació de ciutat
gegantera a Gandia, donant la
enhorabona de la recuperació
d'aquesta tradició tan arrelada a
Vinaròs i que a Gandia quasi
s’havia perdut. Tot i que l’any
passat ja van estrenar el gegant
El Tio de la Porra.
Així mateix cal esmentar la
gran tasca que ha fet el nostre
president de la Federació
Valenciana de Nanos i Gegants,
Agustí Romeu, que ha fet les
tasques d’alliçonar als amics
nouvinguts en aquest món de les
trobades.
Benvinguts Tirant i Carmesina,
benvinguts gegants de Gandia.■
pàgina 14 EL MÓN GEGANTER Nº 72

Text cedit per la Colla Pessigolla de Valls
Un grup de joves de Valls l'any
2006 van voler fundar una colla de
cultura popular i tradicional.
Anteriorment aquest grup era
anomenat ''Colla Gegantera
Vallenca'', que ara l'anterior nom
és substutuït per Colla Gegantera
''La Pessigolla''. L'any 2009 la colla
es va constituïr com a Entitat Juvenil.
Aquest mateix any els
membres de la colla van organitzar
una setmana plena d'activitats
relacionades amb el món de la
cultura popular, aquesta setmana
va ser anomenada ''1ª setmana
cultural''.
Avui ens presenten algunes de
les seves figures.
CARMEN LA BOMBERA
Aquí veiem la gegantona amb
manotes articulades, ''Carmen la
Bombera''. Aquesta gegantona ha
sigut construïda l'any 2010 per
l'artista Joan Gallego del Morell
(Art Temàtic), i va ser estrenada el
divendres 15 d'octubre de 2010.
ELS DRACS
Són el ''Drac Gran'' i el ''Drac
Petit'' de la colla. El gran va ser
construït per nosaltres mateixos
EL MÓN GEGANTER Nº 72
LA COLLA PESSIGOLLA DE VALLS (I)
l'any 2007, i restaurat a fons l'any
2009 canviant-li el cap (construït a
''Joguines Hernández'' d'Olot) i
millorant el cos. I el petit va ser
construït per la mateixa empresa
''Joguines Hernández'' d'Olot l'any
2008.
EL PAUETET
Aquí veiem el capgròs del
''Pauetet''. Aquest capgròs va ser
construït l'any 2000 per Joan
Gallego (Art Temàtic). Aquest
capgròs pertany a l'Embruix del
Morell, però l'any 2010 ens el van
cedir a la nostra Colla.
ELS OGRES
Aquí veiem el ''Grifoll'' i la
''Gironella'' de l'Embruix del Morell.
Aquests gegantons van ser construïts
l'any 2000, i són obra de Joan
Gallego (Art Temàtic). Aquests
gegants pertanyen a l'Embruix del
Morell, però l'any 2010 ens els van
cedir a la nostra Colla.
EL DRAC DE L’ESPLAI
REPORTATGE
Aquí veiem el ''Drac'' de l'Esplai
Esquirols de Valls. Aquest
''Drac'' va ser construït l'any 1994
per l'Esplai Esquirols, de ''cos'' és
semblant i llarg com el d'una cuca.
Aquest ''Drac'' pertany a l'Esplai
Esquirols de Valls, però l'any 2009
ens el van cedir a la nostra Colla.
EL CARAMEL
Aquest és el ''Caramel'' de la
Colla. El ''Caramel'' va ser construït
per nosaltres mateixos l'any
2009. El ''Caramel'' és un gegantó
de ''pal''.
LA VACA PESSIGOLLA
I aquí tenim el capgròs de la
''Vaca Pessigolla''. Aquest capgròs
va ser construït l'any 2008 a
''Joguines Hernández'' d'Olot.
(Continuarà...)
pàgina 15

PASSATEMPS
QUI ÉS QUI???
Tots els noms i imatges que us oferim a continuació estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una
imatge, i a l’inrevés. Això si, aneu amb compte ja que hi ha més noms que imatges. Poseu-vos a prova!
Cada mes aquest joc anirà sobre un indret diferent. Aquest mes toca...
1 2 3
4 5 6
ENDEVINA, ENDEVINALLA
Avui us presentem dues incògnites.
Les dues són fotos de monuments a la Ciutat Gegantera de
Catalunya. La de l’esquerra va ser els anys 80, mentre que la de
la dreta va ser la dècada següent. A veure si trobeu d’on és
cadascun.
AL NÚMERO VINENT …
GEGANTS SINGULARS PER LA
PASSADA DE L’ASCENSIÓ
A GRANOLLERS
LA HISTÒRIA DE
LA RECUPERACIÓ DELS
GEGANTS DE LA PEDRERA
FITXA: ELS GEGANTS
DE SANT JAUME
MONTSIÀ:
Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
A - ALCANAR:
Remei i Miquel
B - AMPOSTA:
Ferran i Isabel
C - SANTA BÀRBARA:
Gregori i Bàrbara
D - SANT CARLES DE LA RÀPITA:
Jaume i Ràpita
E - LA SÈNIA:
Bartomeu i Pallerols
F - ULLDECONA:
Lluc i Pietat
G - ULLDECONA:
Montsià i Faldura
Els primers gegants són els del barri
de la Txantrea de Pamplona, mentre
que el grup de sis són els gegants de
Tafalla.
ENDEVINA, ENDEVINALLA
G - TUDELA (6)
F - RIBAFORADA (5)
E - OLITE (2)
D - Cascante (4)
C - BUÑUEL (3)
B - ARRE (Trampa)
A - ABLITAS (1)
QUI ÉS QUI???
SOLUCIÓ AL
NÚMERO
ANTERIOR
pàgina 16 EL MÓN GEGANTER Nº 72

FITXA Nº 73:
EL MÓN GEGANTER Nº 72
Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
Els gegants de Capellades
(Anoia)
Els origens d’aquesta parella de gegants són molt
incerts. Tot i que la seva data d’estrena es pressuposa
cap a l’any 1899, aquestes figures podrien
haver estat adquirides molt abans.
En tot cas, el que sí és cert és que foren adquirits
per Ramon Llucià i Alibau, juntament amb els
actuals capgrossos centenaris de capellades. En
Ramon era un home que havia anat a Cuba a fer
les amèriques i al tornar a la vila carregat de duros
va voler regalar a Capellades una parella de
gegants i uns quants nans.
Antigament només sortien per Corpus, per les
Festes del Carrer i per Festa Major.
Malgrat no tenir nom oficial, els capelladins sempre els anomenaren Dorotea i Sebastià, fins que el 1999, en
motiu del seu centenari, es decidí de batejar oficialment els dos gegants amb aquests mateixos noms.
L’any anterior havien estat restaurats a fons i aquell 1999 estrenaren nous vestits.
En Sebastià i la Dorotea, al ser la única parella de gegants que té la població, són els encarregats de
representar-la a les trobades que es celebren arreu de Catalunya.
El 2005 Capellades celebrà la Ciutat Gegantera de Catalunya, la gran festa del món geganter català. La població
acollí unes 110 colles geganteres. L’any 2009 se’ns tornen a presentar restaurats, amb una feina feta pel taller El
Drac Petit de Terrassa, en motiu del seu 110è aniversari.
Per acabar cal esmentar que la colla durant la seva trajectòria fins els nostres dies ha realitzat moltes sortides per
diferents poblacions catalanes com per exemple a Manresa durant els actes de la Gegantina Llum l’any 1999, el
centenari dels gegants vells de la Plaça Nova de Barcelona, o el dels gegants de Torelló, o la Transèquia els
anys 2004 i 2006. L’any 2009 en Sebastià i la Dorotea són convidats a la Ballada de gegants històrics a la
basílica de Santa Maria del Mar, on dansaren el seu Ball Pla.
Sebastià: 3,70 m i 55 Kg
Dorotea: 3,50 m i 50 Kg
Data d’Estrena: 1899
Constructor: El Ingenio (Barcelona)
pàgina 17

FITXA Nº 74:
Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter
Els gegants centenaris de Girona
(Gironès)
La primera referència de gegants gironins és del
1513. L’any 1830 Girona ja comptava amb dues
parelles de gegants als quals, pocs anys més tard,
se’ls afegeix una tercera. Amb el temps s’anaren
arraconant els més vells fins a quedar-ne tan sols
una parella.
Durant els inicis del segle XX, els gegants només
sortien per Corpus. Una de les anècdotes més interessants
de la vida d’aquests gegants és que, en
prohibir-se la participació d’entremesos en aquesta
festa, els portadors dels gegants i l’àliga els
dugueren al cementiri, talment com si fossin morts.
Anaven vestits amb túniques negres, i estaven
sobre les lloses, com a punt d’enterrar-los. Els nans
van ser llençats per les escales de la catedral en senyal de protesta.
Durant aquesta època, foren restaurats sovint, però el cartró dels caps dels gegants s’estava deteriorant i
deformant. Per tal que això no passés es decidí que s’omplissin els caps dels gegants de ciment, per que així no
es deformessin més. Al gegant li fou extret el ciment en una restauració a càrrec de Domènec Umbert, però la
geganta encara el du, fet que fa que sigui una de les més pesants del país.
A la dècada dels noranta van ser recuperats de l’oblit després d’anys sense sortir al carrer, i el Taller Ventura i
Hosta en va fer unes rèpliques que només participen en festes molt especials, i a les Festes de Sant Narcís de la
ciutat, al novembre. Els originals foren desats al Museu d’Història junt amb l’antiga àliga, tot i que en l’actualitat
no es poden veure exposats al públic. El fet que els cossos dels gegants (menys els caps i les mans) estiguin fets
de vímet d’una sola peça, que a més es troba podrit, fa que estiguin en un estat molt precari i s’hagin d’aguantar
amb cables i un seguit d’estructures.
Actualment són duts per l’entitat gegantera La Fal·lera Gironina.
Fèlix: 3,30 m i 55 Kg
Maria dels Àngels: 3,00 m i 50 Kg
(els vells es diuen Rei i Reina)
Data d’Estrena: segle XIX (originals)
Constructor: Desconegut (originals)
pàgina 18 EL MÓN GEGANTER Nº 72