Views
5 years ago

NOTES AL PROGRAMA - Unió Musical de Lliria

NOTES AL PROGRAMA - Unió Musical de Lliria

NOTES AL PROGRAMA - Unió Musical de

NOTES AL PROGRAMA A simple vista es pot percebre que la música per a escena s’erigeix com a fil conductor del programa del concert. En efecte, tant l’obertura Rosamunda de Schubert com les dues suites de Bizet foren concebudes originàriament per a representacions dramàtiques. Tanmateix, la Simfonia Inacabada posa el contrapunt a l’element escènic, encara que, per a alguns, com s’especificarà més endavant, aquesta simfonia d’alguna manera ha estat relacionada amb una altra música incidental de Schubert: Rosamunda, princesa de Xipre. En qualsevol cas, amb aquesta tria, el programa del concert pretén aglutinar l’incipient univers romàntic vienés i, per extensió, germànic, i l’eclosió del romanticisme francés en les figures de dos grans compositors del segle XIX: Franz Schubert i Georges Bizet. D’entrada, Rosamunda, D. 644, fou una obertura destinada a introduir el melodrama Die Zauberharfe (L’Arpa encantada) que es va representar per primera vegada en 1820. No obstant això, l’univers de Rosamunda va planar per tota la producció de Schubert atés que, a més, el mestre vienés va compondre la música incidental per a l’obra Rosamunda, princesa de Xipre d’Helmina Von Chézy i, fins i tot, cal assenyalar que la música del tercer entracte d’aquest ballet encara la va reutilitzar en el seu Quartet de corda núm. 13 i en l’Impromptu núm. 3, D. 935. En concret, l’obertura Rosamunda, en do major, que escoltarem en el concert, presenta una estructura bastant senzilla, això és, una forma sonata sense desenvolupament, amb una introducció i una coda. Aquesta característica li confereix un rigorós formalisme alhora que li proporciona frescor i amenitat. D’altra banda, en 1822 Schubert comença a compondre una de les pàgines més cèlebre i il·lustre de la història de la música. Estrenada 43 anys després de la seua mort, en 1865, la Simfonia en si menor, D. 759, es coneix amb el sobrenom de “Simfonia incompleta o inacabada”, perquè consta només de dos moviments. Així, l’any 1823, quan Schubert va ser nomenat membre de la Societat de Música Steiermark (Graz), va escriure una carta d’agraïment als membres d’aquesta societat, on els indicava l’enviament d’una simfonia sense especificar quina era. Al poc de temps va remetre els dos primers moviments d’aquesta simfonia al seu amic Anselm Hüttenbrenner i aquest els va guardar a l’espera de rebre uns altres dos moviments que mai no arribaren. En 1865 un germà d’Anselm va revelar al director d’orquestra Johann Franz von Herbeck l’existència dels dos moviments d’aquesta obra mai abans presentada en públic. Temps després, amb la controvertida ordenació de les simfonies del músic vienés, aquesta obra va rebre diverses numeracions: des de novena simfonia fins a huitena, passant a considerar-se, en les recatalogacions més recents, la setena simfonia de Schubert. No menys controvertides han estat les diferents temptatives de continuació de l’obra. Fins i tot, durant molt de temps, alguns musicòlegs asseguraven que el veritable final d’aquesta simfonia era el primer entreacte de Rosamunda, princesa de Xipre. Polèmiques a part, el que resulta ben cert és que els dos moviments que integren l’obra conformen dos autèntiques obres d’orfebreria romàntica, que afermaran les bases de les futures simfonies dels romàntics vienesos. Els temes de gran lirisme (no en va, Schubert fou un gran melodista, com ho demostren els seus més de 600 lieder), la bellesa de l’organització formal i la subtil orquestració fan de la Simfonia Inacabada una de les obres cabdals de la història de la música. Per un altre costat, tant L’Arlésienne com Carmen tenen en comú el fet que les seues estrenes, en 1872 i 1875 respectivament, foren un fracàs. Com s’ha indicat, també comparteixen la circumstància que Bizet va escriure totes dues obres per a l’escena. Comptat i debatut, L’Arlésienne fou concebuda com a música incidental per al drama homònim d’Alphons Daudet, i Carmen és una òpera còmica, amb llibret de Ludovic Halévy i Henri Meilhac, basada en la novel·la del mateix nom de Prosper Mérimée. Així mateix, Bizet va fer dues suites de cada una d’aquestes obres que arrepleguen el contingut gràfic i narratiu de l’objectiu escènic original. Val a dir que, poc després del fiasco de les primeres representacions d’aquestes dues peces, tant L’Arlesiénne, sobretot en les versions per a concert de les suites, com Carmen, tant en la versió operística com en la de les suites, van experimentar una gran difusió internacional, la qual cosa va contribuir a l’èxit posterior de les obres. Malauradament, Bizet no va poder assaborir aquests èxits a causa de la seua mort prematura ocorreguda poc després de l’estrena de Carmen. La primera suite de Carmen inclou alguns dels episodis musicals més famosos de l’òpera (exceptuant la cèlebre “Havanera”, que està recollida en la segona suite), com “Aragonaise”, “Les dragons d’Alcala” o “Les Toréadors”. Per la seua banda, la segona suite de L’Arlésienne està construïda com una petita simfonia clàssica, en quatre moviments que evoquen sobretot l’atmosfera bucòlica i festiva de la peça original. Quant a l’orquestració, convé destacar que, a la tradicional orquestra simfònica, Bizet hi incorpora un instrument acabat de crear en aquell moment: el saxo alt, que aporta un nou color a la formació en els passatges en què intervé. Tot plegat configura una suite de belles melodies i detallada orquestració que preludia el tractament orquestral francés immediatament posterior a Bizet. Però això, com se sol dir, ja és una altra història. folleto15demayp.indd 1 10/5/10 12:49:52

programa concert mcp - unió musical de benaguasil 1905 - 2005
Programa de mano - Doce Notas
Programa de mano - Doce Notas
Programa del Maig Musical Agullent 2012
Descargar programa - Centro Nacional de Difusión Musical
Programa de mano - Doce Notas
Programa de mano - Doce Notas
Descargar programa - Centro Nacional de Difusión Musical
Programa de mano - Doce Notas
Programa de mano - Doce Notas
programa de mano - Doce Notas
Programa Musical del concierto - Fundación Selgas-Fagalde
programa-xxiv-diada-vall-albaida-bocairent
revista febrer:REVISTA.qxd.qxd - Catalunya Música
programa de mano en pdf - Doce Notas
Programa de mano - Doce Notas
ven con nosotros al concierto programa de conciertos didácticos ...
48s-programa-completo-feria-20140
Programa completo - Música UNAM
Llibret. - Ateneu Musical i Cultural - Albalat de la Ribera
Programa mano 2011 - Ayuntamiento de Noáin
Programa en PDF - Fundación Juan March
programa sanidad para la pesca artesanal - Redpan.infopesca.org
Programa en PDF - Fundación Juan March
Programa en PDF - Fundación Juan March