La - Diari de Girona

Establiments
antics
12 Dominical
Diumenge 27
de febrer de 2011
Història
Els inicis de
l’empresa van
ser en una
serradora de
troncs al costat
de la riera d’Osor,
on es feien
travesses per
als ferrocarrils.
Després la casa
es va traslladar
al Pla de Girona
(avui plaça
d’Europa), d’on
va haver de
mar xar a Vilablareix,
previ
acord amb l’Ajuntament
de Girona.
L’empresa
ha canviat d’activitat
i ara se
centra en la producció
de material
de decoració
per a la
construcció.
Origen
1900.
Fundador
Joan Coll i Viader.
Propietaris
actuals
Josep Maria
Coll i Torres,
Elena Riu i Naveiras
i Xavier i
Joan Maria Coll i
Riu.
Treballadors
Vuit.
Activitat
Indústria i comerç
de fusta
exterior.
Coll Viader Vilablareix
El seu primer gran negoci va ser la fabricació de travesses de fusta
per a les vies del tren; amb el temps, i ja traslladada a Girona,
l’empresa es va decantar cap als materials per a la construcció
J oan
Coll i Viader, de Santa Coloma de Farners,
va començar en el negoci de la fusta
l’any 1900, muntant una serradora a
Osor que funcionava amb la força de l’aigua
que baixava de la riera. Comprava boscos sencers
i convertia la fusta en travesses de roure
que aguantaven les vies del tren. Amb el temps,
va aconseguir en exclusiva la conces sió del subministrament
de travesses a la companyia del
ferrocarril Madrid-Saragossa-Alacant i també al
carrilet de Girona a Olot. Al mateix temps fabricava
rodells de fusta de castanyer per encerclar
botes i semals, així com venia peces tallades
de fusta, que enviava al País Valencià,
d’on sortien les formes per a la fabricació manual
de sabates i botes.
Totes aquelles feines de bosc es feien a mà,
sense l’ajuda de cap màquina, a excepció de la
serra, que funcionava amb la força de l’aigua.
Joan Coll i Viader va morir jove, l’any 1913, i va
ser substituït per la seva vídua, Matil de Callicó
i Freixas, que es va fer càrrec del negoci amb
el fill gran, Gaspar Coll i Callicó, al qual, posteriorment,
se li van unir el seus germans, Joan,
Matilde, Josep i Agustí.
L’any 1920, la familia va deixar Osor i va muntar
una serradora i magatzem de fusta a Santa
Eugènia, que era municipi independent. Temps
més tard, entre 1933 i 1934, van tancar aquella
serradora i en van instal·lar una altra a la zona
del pla de Girona, que aleshores era un descampat
als afores de la ciutat i més tard va convertir-se
en l’actual plaça d’Europa. Al mateix
temps es va obrir un despatx a Barcelona des
d’on es dirigia el negoci.
TEMPS MODERNS
Quan va arribar la Guerra Civil, el despatx de
Barcelona va ser confiscat i la serradora de Girona
col·lectivitzada pels comitès republicans,
però les instal·lacions van continuar funcionant
perquè es necessitaven les travesses per a les
vies dels trens, algunes de les quals havien quedat
malmeses pels bombardeigs. A la postguerra
la família va poder recuperar l’empresa i va
continuar fent travesses per a les vies, per una
banda, però també taulons i altres utensilis per
al ram de la construcció.
A l’any 1958 va entrar a l’empresa Josep Ma-
TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU
ria Coll i Torres, fill de Josep Maria Coll i Callicó,
que havia comprat l’empresa als seus germans
i s’hi havia quedat com a únic accionista.
Anys enrere, l’empresa ja s’havia mecanitzat i
modernitzat. Tenia secadores de fusta i rails de
tren dins de la fàbrica per fer més ràpides les
càrregues de material, ja que estava gairebé al
costat de l’estació. El 1972 va tancar el despatx
que tenia a Barcelona.
Josep Maria Coll i Callicó va morir l’any 1974
i es va fer càrrec de l’empresa Josep Maria Coll
i Torres, que el 1984 es va veure expropiat per
l’Ajuntament de Girona ja que es va construir
l’actual plaça d’Europa als seus terrenys. La
serradora es va traslladar a Vilablareix, a uns terrenys
que avui llinden amb el polígon industrial
de Mas Aliu, d’Aiguaviva, però que no en
formen part.
Ara, ja jubilat Josep Maria Coll, el negoci el
porten els seus fills, Xavier i Joan Maria Coll i
Riu, que han modificat l’activitat de l’empresa,
que ha passat de la serradora de fustes i taulons
a la decoració per a la construcció, fabricant
pèr goles, tanques, porxos i tarimes. Xavier Coll
està casat i té fills; però no se sap si voldran continuar
amb aquesta firma centenària.