1 PORTADA.FH11 - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de ...

coettc.cat

1 PORTADA.FH11 - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de ...

Balanç de la 6a Diada de les

Telecomunicacions

Canvi de feina. Em sabré adaptar?

a les

telecomunicacions

de catalunya

TIC en la Exposició “Zaragoza 2008”

Com gestionem els residus

electrònics?

Telemedició via GPRS

Entrevista a: Sebastián Muriel, director de RED.es

núm. 16 Enero ’08 any 7


2

S Sumari

EDITA

Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics

de Telecomunicació de Catalunya

Mandri, 3, baixos, 08022 Barcelona

Tel. 93 434 20 70 Fax: 93 434 46 28

e-mail: info@coettc.com

www.coettc.com

CONSELL EDITORIAL

Miguel E. Arredonda

Mar Hernando

Antonio Martínez

Ramon Sagarra

COORDINACIÓ EDITORIAL

IKONOS S.L.

revista@coettc.com

CORRECCIÓ IDIOMÀTICA

Margarida Cuscó i Judith Camba

amb el suport de Normalització Llingüística

de l’Ajuntament de Barcelona

PORTADA

Fotografia cedida per Expo Zaragoza 2008

DISSENY I MAQUETACIÓ

MªCarmen Hernando, AIDA Publicitat

IMPRESSIÓ

Artes Gráficas Jurado, S.L

D.L.: B-9889-2006

D’aquesta publicació, se n’editen 5.000 exemplars que es distribueixen gratuïtament a tots

els membres del Col.legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya i també

a les escoles universitàries de Catalunya, institucions i empreses del sector.

Aquesta publicació no es responsabilitza del contingut íntegre de la revista ni tampoc de

les opinions dels seus col·laboradors.

S Seu

Com accedir-hi:

Amb autobús línies 14 - 70 - 16 - 74 - 64 - 58

FFCC - La Bonanova

SUMARI

La veu del degà ..............................................................................................................................................3

Editorial .......................................................................................................................................................................4

Informes Especials

- Infraestructures TIC en la Expo Zaragoza 2008...........................................................................5

- Balanç de la 6a Diada de les Telecomunicacions .......................................................................8

Entrevista

- A Sebastián Muriel, director general de RED.es .....................................................................15

Informes

- Perfils professionals: nous reptes (II) ................................................................................................18

- Història de la TV ...............................................................................................................................................20

Tècnica

- La tecnologia en les flotes de taxis....................................................................................................23

- Tècniques modernes per a la detecció de falsificacions documentals ....................25

- Telemedició de comptadors via GPRS..............................................................................................27

- Open-Source, software per a la gestió de projectes ............................................................32

- Connectats amb la Base Antàrtica Juan Carlos I ....................................................................35

- ADSL de segona generació.......................................................................................................................37

Opinió

- Com gestionem els residus electrònics? ........................................................................................40

- Coneixement com a variable competitiva.....................................................................................43

- Gestió urbanística i telecomunicacions ..........................................................................................44

- Contaminació acústica: un problema social ...............................................................................47

- Guanyar menys per viure millor............................................................................................................48

- Canvi de feina: em sabré adaptar?....................................................................................................51

- Empreses, productivitat i TIC...................................................................................................................53

- Què està passant amb la ràdio digital? .........................................................................................54

Món Universitari

- Escola Politècnica d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú ......................................................55

Jurídic

- L’advocat respon: Mobilitat funcional: avui aquí i demà.................................................57

RSC a les PIME

- Empreses amb cor de Càritas Diocesana de Barcelona... ................................................58

Actualitat del COITT ............................................................................................................................59

Actualitat del COETTC

- COETTC i Localret signen un conveni de col·laboració .....................................................63

- Jornades de la Innovació a l’Edificació ...........................................................................................63

- IV Jornades de les Telecomunicacions a les Administracions Locals ........................64

- Es constitueix el Comitè Permanent d’Experts per a l’elaboració

del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.................................................................65

- Premis Millor Expedient Escoles Enginyeria ................................................................................66

- Sopar de Nadal del COETTC ...................................................................................................................67

Ressò a la Premsa....................................................................................................................................68

Llibres ..........................................................................................................................................................................70

Agenda

- Conferències, Cursos, Seminaris, Visites i Àgora cultural .................................................70

Serveis al col·legiat..............................................................................................................................71


A voltes amb la TDT: manca alfabetització

Falta poc més d'un any per a l'apagada analògica de la TV a Catalunya, i poc més de dos anys- el 3

d'abril de 2010-, per a l'apagada a nivell estatal, i una part important de la ciutadania no està

mentalitzada per al gran canvi que s’aveïna.

I consti, que el canvi de TV analògica a digital suposarà un

“shock social” gairebé tan gran com ho va ser el canvi a la

moneda única europea... No se sembla a l'adopció de

cap altre fenomen tecnològic.

Un 20% de la població no sap gens sobre la TDT; el 80%

restant identifica què és, si bé el concepte d'apagada no

ho té interioritzat.

En l'actualitat, només el 24,2% de les llars espanyoles

té TDT, i l'audiència és de només el

8,3%. Això significa que un terç dels quals tenen TDT

instal·lada, no la veuen de manera habitual.

Per altra banda, hi ha una altra dada preocupant: encara hi

ha establiments que aquests Nadal han estat venent televisors

sense TDT integrada, i, existeix el risc que Espanya es converteixi en

el sumidero dels aparells que no es podran vendre a França i Itàlia a

partir de l’1 de gener de 2008, països que exigeixen que tots els receptors

que es venguin ja siguin Fotografia cedida per: Direcció integrats i amb decodificador interactiu.

General de Comunicació i Serveis

de Difusió Audiovisuals

La veu del de

Solució? Alfabetització! Govern central, governs autonòmics, col·legis professionals i altres institucions,

hem de fer un esforç extraordinari de pedagogia. Nosaltres, des del COETTC ho venim fent des de

fa alguns anys amb els nostres col·legiats, amb el Col·legi d'Administradors de Finques, en les tres

últimes edicions de la Diada de les Telecomunicacions, amb les Diputacions catalanes, amb l'Associació

de Municipis i Comarques, i amb nombrosos articles de divulgació i tribunes d'opinió en diferents

mitjans de comunicació de masses.

Televisió de mobilitat: un altre retard imperdonable

La televisió de mobilitat; és a dir, la qual es podrà veure en qualsevol artefacte de petita grandària

amb pantalla ( Ipod, PC, PDA , telèfon mòbil, TV mini...) i un xip amb el sistema DVB-H (Digital Vídeo

Broadcasting-Handheld ), triat per la UE, es presenta com un suculent mercat de 20.000 milions d'euros

en 2.011, any que es preveuen 500 milions d'usuaris en tot el món.

A Espanya, els operadors de televisió, d'una banda, i els de mòbils per una altra, pressionen per

controlar tan suculent mercat. Sembla que el més assenyat seria que s'arribés a un acord entre ambdós

per a la seva explotació, però el nostre Govern ha preferit posposar la norma que ho regularà, al no

trobar una fórmula que acontenti a tots.

Mentrestant, Alemanya, França, Itàlia, Àustria i Suïssa, entre d’altres, ja ens

passen pel davant i estan llestos per comercialitzar-lo durant el 2008... Arribarem

també tard a aquest tren?

Ferran Amago

Degà del COETTC

D

3


4

E Editorial

Un any més d’oportunitats aprofitades

Seguint la tradició de qualsevol mitjà de comunicació,

en aquest últim número de l’any present de la nostra

revista, hauríem de fer una recopilació de totes les

activitats que hem desenvolupat durant els passats

dotze mesos des del nostre Col·legi.

No obstant això, el limitat espai del que disposem

ens n’obliga a destacar exclusivament les més excel·lents,

deixant per a la nostra Assemblea General -que com

sempre se celebrarà a finals del pròxim mes de març,

i a la qual esteu convidats tots els col·legiats- el detall

de tots els cursos, conferències,

seminaris, congressos,

propostes legislatives

per ampliar i

salvaguardar les nostres

atribucions, reunions amb

tots els actors del nostre

sector tant de les administracions

públiques com

de les principals empreses

del país; en resum, totes

les activitats que des del

Col·legi hem organitzat o

en les quals hem participat

activament.

Tractant-se de destacar una activitat excel·lent, estarem

tots d'acord que hauríem de referir-nos a la Diada

de les Telecomunicacions a Catalunya, que en el

present any ha arribat a la seva sisena edició.

La nostra Diada ja s'ha conformat, sense cap mena

de dubte, com l'esdeveniment més important de les

telecomunicacions de tots els quals se celebren a

Catalunya. Prova d'això és la gran capacitat de

convocatòria que ha aconseguit, i que dóna com a

resultat un elevat nombre d'assistents que participen

en els diferents actes que es programen, així com la

qualitat professional dels mateixos.

En aquesta última edició i sota el lema “Interactivitat:

Un món de noves oportunitats”, s'han desenvolupat,

durant tota la jornada sense interrupció, tres línies

simultànies de taules rodones (una d'elles destinada

especialment als nostres professionals).

A més, i per primera vegada a Catalunya, es va celebrar

el IV Encuentro “Telecomunicaciones y Discapacidad”,

que anualment organitza el COITT i que, a partir

d'aquesta edició s'integra en la nostra Diada. Aquesta

trobada va reunir a empreses, institucions, associacions,

ONG, tant de Catalunya com de la resta d'Espanya,

que van debatre durant tot el dia sobre aspectes de

col·laboració, sinèrgies i aportació des de la responsabilitat

que tots tenim en aquest tema, per tal

d’avançar en el millor de les nostres potencialitats

com a professionals i com a persones.

Per altra banda, els assistents a les jornades tècniques

van poder contemplar les dues exposicions, una sobre

televisors antics i l’altra sobre equips i dispositius TIC

per a persones amb discapacitat, que van estar obertes

durant tota la Diada.

No hem d'oblidar el sopar

de gala, que va reunir a les

800 personalitats més rellevants

del nostre sector

i en el transcurs del qual,

com ja ve sent habitual, es

van lliurar els Premis Excel·lència

que el nostre

Col·legi té instituïts per

distingir aquelles empreses

i institucions que realitzen

un important esforç en la

divulgació de les telecomunicacions

per millorar

la innovació, l'esforç exportador o la responsabilitat

social.

Per a l'organització de l'edició del 2008 ja han començat

les reunions del Comitè de Programa i, com

a tema central de la pròxima Diada, s'estan estudiant

La nostra Diada ja s'ha conformat,

sense cap mena de dubte, com

l'esdeveniment més important de

les telecomunicacions de tots els

quals se celebren a Catalunya

temes de mobilitat, alta definició i, sobretot, de TDT,

davant la cada vegada més propera data de

l'apagada analògica i el molt que queda per fer per

evitar que, en comptes de ser un nou camp

d'oportunitats, sigui un factor més d'exclusió de

col·lectius que, encara a dia d'avui, no poden accedir

a aquestes tecnologies


Sociedad estatal Expoagua

TICs en la Exposición Internacional “Zaragoza 2008”

irá en aumento. El Área de Sistemas, a cuyo cargo se

encuentra Jordi Dalmau, ingeniero en Informática

nacido en Lleida y formado en la Universitat Politècnica

de Catalunya (UPC), es la responsable de dotar de la

tecnología necesaria y suficiente a la Sociedad Expoagua.

A su vez, y en estrecha colaboración con el

Servicio de Instalaciones, debe dotar también de los

sistemas necesarios y suficientes para que se pueda

operar la Exposición durante los 93 días que ésta

dura.

Ambas tareas deben realizarse en paralelo. Durante

el primer ciclo de vida de la empresa la prioridad

máxima es montar y tener operativa la red de informática

y los medios adicionales como son la telefonía,

ofimática, correo electrónico, Internet, etc., a la vez

que se desarrolla el plan director de la Exposición, y

se fija un presupuesto. Durante el segundo ciclo de

vida y hasta el desmontaje el objetivo es poner a

Especial

TICs en la Exposición Internacional “Zaragoza 2008”

Desde el 14 de junio de 2008 hasta el 14 de septiembre del mismo año tendrá lugar la Exposición

Internacional de Zaragoza 2008 cuyo lema es “Agua y Desarrollo Sostenible”. En total son 93 días,

que requieren un trabajo previo de más de tres años. En este artículo se describen los sistemas de

telecomunicaciones y telemática que se instalarán en el entorno ferial.

A tal fin, en Abril de 2005 se constituyó la Sociedad

Estatal Expoagua, encargada de gestionar, promover,

organizar y operar el evento. La sociedad cuenta en

la actualidad, noviembre de 2007, con más de 450

puestos de trabajo en oficinas, entre personal de

plantilla y empresas externas, y se prevé que el número

E

punto los sistemas para poder arrancar y operar con

garantías de éxito.

Informática de empresa.

¿Bajo que criterios se diseña la informática de empresa?

La Sociedad Expoagua tiene un crecimiento exponencial

en todos los sentidos. Además, los profesio-

nales que se incorporan día a día provienen de sectores

muy distintos (administrativos, ingenieros de la construcción,

expógrafos, juristas, documentalistas, comerciales,

etc.) y no hay tiempo para una formación

exhaustiva en herramientas informáticas.

5


6

E Especial

Las bases de diseño deben basarse

en estos hechos. Por ello, se decidió

usar una plataforma basada en

productos Microsoft para la parte

de usuario, y Linux para los servicios

transparentes a los empleados.

Windows XP, Exchange y Office,

en los puestos de trabajo, pues

hay muchas probabilidades de que

cualquier nuevo profesional que

se incorpora a la empresa conozca

estas herramientas. El sistema es

escalable, y ya desde el principio

y con sólo 45 personas en la empresa

se instaló una arquitectura

preparada para ir creciendo continuamente,

con cabinas de discos

externas (NAS), una centralita telefónica

con capacidad de crecimiento

casi ilimitada, y una red

que permitiera abrir nuevas sedes

cuando fuera necesario. En la actualidad

se cuenta con 5 sedes interconectadas,

2 centros de procesos de datos, 20

servidores, virtualización de las aplicaciones más

críticas, y la telefonía fija y móvil integradas.

TICs Sistema en la Exposición GalileuInternacional

“Zaragoza 2008”

Aplicativos.

En cuanto a las aplicaciones de negocio, también se

han seguido los criterios de escalabilidad, urgencia y

carácter efímero de la Sociedad para su selección.

Rápidamente se puso en marcha una intranet con los

servicios básicos de directorio de empresa (nombre,

teléfono, departamento, fotografía…), reserva de

recursos (salas de reuniones, ordenadores portátiles,

proyectores…), noticias, procedimientos, etc. Se seleccionó

Microsoft Navision como ERP por su rápida

implantación y coste razonable para una empresa

con “fecha de caducidad próxima”. A través de

concurso público se han ido contratando las aplicaciones

necesarias en los distintos departamentos de

la empresa conforme se han ido necesitando, como

son el gestor de contenidos para el departamento de

publicaciones, la aplicación de gestión de voluntarios,

aplicación CRM para el Área comercial, etc.

Cada vez más, el personal que se incorpora a la

empresa está destinado a la operación, y las necesidades

de aplicativos e infraestructuras requeridas van

orientadas a ello. En este punto se contrastan los

supuestos del plan director con las necesidades reales

de los responsables de definir y operar cada sistema.

Se matizan las ideas originales y a través de concurso

público se contratan los sistemas necesarios para su

labor: venta de entradas, expedición de acreditaciones,

control de accesos, terminales punto de venta (TPV)

para tiendas y restaurantes, extranet, personas y

objetos perdidos, Call Center, Help-Desk, etc.


El Recinto

TICs en la Exposición Internacional “Zaragoza 2008”

Paralelamente y mientras se va dotando de infraestructuras

a la empresa y de herramientas a los responsables,

se dota también de infraestructuras al recinto.

La construcción de un anillo de fibra que actuará

como red multimedia para la operación, cuartos

técnicos para conectar los edificios que lo requieran,

centros de proceso de datos definitivos, instalación

de antenas móviles de las distintas operadoras, instalaciones

necesarias para una red TETRA de radiocomunicaciones

digitales, construcción del centro de

control que albergará los sistemas necesarios para

operar la exposición, e instalación de la red de pantallas

necesarias par mostrar información dinámica a

los visitantes, son ejemplos de infraestructuras para

los sistemas necesarios, todo ello sincronizado con las

obras propias de edificación para la Exposición.

Uno de los criterios principales para la contratación

de los distintos sistemas es la experiencia de la empresa

suministradora en eventos similares, a la que se le

Especial

exige, además del montaje, el mantenimiento, la

formación y en muchos casos la operación o al menos

el soporte a la operación.

Información adicional:

"http://www.expozaragoza2008.es"

www.expozaragoza2008.es

Jordi Dalmau Gabos

Jefe Area Sistemas de Expo

Zaragoza 2008

E

7


8

E

Especial

La 6a Diada va estar estructurada en diversos “ítems”

1. 9 taules rodones sobre “Interactivitat: un món de

noves oportunitats”

2. 4 taules rodones sobre “El Sector TIC i els seus

professionals”

3. 4 taules rodones sobre “Telecomunicacions i

discapacitat”

4. Una exposició de televisors antics: “La història de

la TV”

5. Una exposició d'equips TIC per a discapacitats

6. Sopar de cloenda i lliurament dels “Premis Excel·lència

a les Telecomunicacions”

Balanç Sistema de la 6ª Galileu Diada de les Telecomunicacions

Balanç de la 6ª Diada de les Telecomunicacions:

objectius assolits

Si en l'edició anterior ja vam confirmar la consolidació de la “Diada Telecom” com a un dels majors

esdeveniments que s'organitzen a Catalunya i en la resta d'Espanya en matèria de telecomunicacions

i societat de la informació, la 6a edició ha superat amb escreix totes les expectatives. En opinió de

la major part dels assistents, la 6a edició ha estat la millor de quantes ha organitzat el Col·legi Oficial

d´Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC).

La 6a Diada es va celebrar al Palau de Congressos de Fira de

Barcelona

Amb les 17 taules rodones i les intervencions de 74

ponents del més alt nivell aquesta “Diada” ha volgut

dirigir-se a un ampli espectre de públic i de professionals.

En primer lloc als usuaris, interessats a conèixer

les tendències i aplicacions de la interactivitat; als

fabricants i distribuïdors, desitjosos de satisfer les

necessitats dels usuaris i anticipar-se a la competència.

Hem dedicat una especial atenció a les aplicacions de

les telecomunicacions per a persones amb discapacitat,

assolint una nodrida participació de directius

d'empreses i institucions sensibilitzats per prestar més

i millors ajudes a aquest sector de la població. Els

Impressionant aspecte d’algunes de les sales de la 6a Diada plena

de professionals

mitjans de comunicació també han donat una especial

rellevància a aquest “ítem”, la qual cosa ens confirma

l'encert d'incloure aquest apartat en “la Diada”.

Pel que fa a les Telecomunicacions i Discapacitat, es

va concloure que es preveu que al voltant d'un 30%

de la població espanyola tingui algun tipus de discapacitat

l'any 2020. L'envelliment de la població i la

incorporació de certs col·lectius al món laboral i social

converteixen el desenvolupament de les tecnologies

per a la integració dels discapacitats en un nínxol de

mercat per a les grans empreses del sector de les

Telecomunicacions. D'altra banda, també s'han fet

patents els grans avenços que s'estan aconseguint en

aquest sector per donar resposta a la integració de

les persones amb discapacitats i el benefici que suposa

indirectament per a les persones grans.

Quant al sector TIC i els seus professionals, es van

tractar temes com el d'analitzar els avenços i l'estat

actual del compliment de les normatives en el camp

de l'acústica, l'estat de les xarxes de telecomunicacions,

ja que no només es tracta d'una problemàtica per a

les zones urbanes, sinó que també afecta als polígons

industrials i les zones rurals. Finalment, el debat es

va centrar en l'anàlisi de la situació de l'administració

electrònica, el model català d’interoperativitat i

l'administració del coneixement.


L'altre gran eix temàtic va girar al voltant de la

interactivitat. Es va concloure que les empreses han

de moure's ràpid, ja que els nous reptes que ens

ofereixen les noves tecnologies han d'afavorir les

noves oportunitats de negoci. Des de l'oficina sense

papers, seguretat i control en totes les comunicacions

i la major conectivitat s'han de potenciar amb

l'articulació de polítiques que afavoreixin el foment

de les TIC en les PIME.

Entre els objectius de la “Diada” està el reunir anualment

als professionals del Sector TIC, facilitant trobades

en passadissos, coffee break, refrigeri i còctel

final.

BALANÇ NETAMENT POSITIU

Les notícies que ens han arribat dels participants en

la 6a Diada Telecom són de satisfacció i de felicitació

per l'organització, la capacitat de convocatòria i la

participació tant quantitativa com qualitativa.

Heus aquí resumits els aspectes que basem aquestes

afirmacions:

a) Gran suport institucional. Hem assolit el suport del

millor “Comitè d'Honor” possible.

b) Notable presència d'autoritats en la Inauguració,

Cloenda i Premis Excel·lència.

c) Molt alt nivell professional dels presidents de taules

i ponents.

d) Increment de la participació en relació amb edicions

anteriors (2.200)

Balanç de la 6ª Diada de les Telecomunicacions Especial

E

i) Important augment dels assistents al sopar de

cloenda i lliurament de Premis Excel·lència (580)

f) Novetats organitzatives rebudes de grat

g)Brillant exposició de televisors antics, amb peces

procedents de tot el món.

Conferència inaugural

Aquesta conferència titulada “Web 2.0: la saviesa de

la gent”, va ser impartida pel Dr. Ricardo Baeza,

director de Yahoo Research Barcelona, i va congregar

a un nombre poc usual d'assistents; exactament 603,

que van seguir amb enorme interès les explicacions

del conferenciant

PRESÈNCIA INSTITUCIONAL

Acte inaugural

A aquest acte van assistir més de 600 persones, mentre

que la taula presidencial va estar formada per:

• Hble. Sr. Joan Manel Tresserras, conseller de Cultura

de la Generalitat de Catalunya

• Il·lm. Sr. Ramon García Bragado, Tinent d'Alcalde

Urbanisme, Infraestructures i Habitatge de

l'Ajuntament de Barcelona, en representació del Sr.

Alcalde de la ciutat de Barcelona.

• Il·lm. Sr. Jordi Tudela ,director general de PRODEP,

en representació de la Consellera d´Acció Social i

Ciutadania

Taula Presidencial en l’acte inaugural

• Il·lm. Sr. Santiago Ramentol, conseller del CAC,

Consell Audiovisual de Catalunya.

• Il·lm. Sr. Jordi Bosch, Secretari de la Secretària de

Telecomunicacions i Societat de la Informació

• Sr. Francisco Limonche, del Col·legi Oficial d'Enginyers

Tècnics de Telecomunicació i Coordinador de la

Trobada “Telecomunicacions i Discapacitat

• Il·lm. Sr. Ferran Amago, Degà del Col·legi Oficial

d´Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya

(COETTC

Acte de cloenda

Van assistir unes 400 persones, que van seguir amb

enorme interès les paraules del conseller Joan Puigcercós,

qui va anunciar una sèrie de projectes que hi

9


10

E

Especial

Taula Presidencial en l’acte de cloenda

ha en marxa o de realització immediata per part de

la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria

i el Centre de Telecomunicacions.

• Hble. Sr. Joan Puigcercós, Conseller de Governació

de la Generalitat

• Il·lm. Sr. Josep González, President de PIMEC

• Sr. Alexandre Blasi, President del Consell Assessor

d’AETIC Catalunya i President del Consell Assessor

del COETTC

• Il·lm. Sr. Ferran Amago, Degà del Col·legi Oficial

d´Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya

(COETTC)

Sopar de cloenda. Lliurament dels Premis Excel·lència

a les Telecomunicacions

La taula presidencial va estar formada per 23 persones

amb càrrec institucional i molt relacionats amb el

nostre Sector.

• Joan Clos, Ministre d'Indústria

• Joan Puigcercós, conseller de Governació de la

Generalitat

• Ramon García Bragado, en representació de l’Exm.

Sr. Alcalde de Barcelona

• Antoni Giró, Rector de la UPC

• Antoni Soy, Secretari d'Indústria de la Generalitat

• Carles Ruiz, diputat responsable de la Societat del

Coneixement de la Diputació de Barcelona

Balanç Sistema de la 6ª Galileu Diada de les Telecomunicacions

• Jordi Valls, exconseller i director general de

l'Autoritat Portuària

• Gabriel Ferrater, ex rector de la UPC i de la UOC

• Santiago Ramentol, conseller del CAC-Consell Audiovisual

de Catalunya

• Jordi Jané, diputat per CiU

• Teresa Aragonés, Secretària per a la Funció Pública

GC

• Marta Continente, Directora General d'Atenció

Ciutadana GC

• Jordi Tudela, director general de PRODEP, en representació

de la consellera de Benestar Social GC

• Elisenda Rius, en representació del conseller de Medi

Ambient

• Jordi Bosch, Secretari de la Secretària de Telecomunicacions

i SI de la GC

• Santiago Rodríguez, Diputat del PPC

• Sebastián Muriel, Director General de RED.ES

• J. Eladi Baños, Vicerector de la UPF

• Ricardo Baeza, Director de Yahoo Research BCN.

Conferència Inaugural

• Jordi López Benasat, Director General de Localret

• Josep Pont, Diputat de CiU

• R. Frigola, Gerent de l’Àrea Econòmica de l'Ajuntament

de Barcelona

• Ferran Amago, dedel COETTC (amfitrió)

Sopar i lliurament dels Premis Excel·lència presidit pel Ministre

d’Indústria, Joan Clos i el Conseller de Governació, Joan Puigcercós

Taula Presidencial del sopar de cloenda


NEGOCI: STANDS PER A PATROCINADORS

Com ja és habitual, l'organització facilita la possibilitat

als patrocinadors de disposar d'un petit stand en el

qual poden presentar el seu producte o simplement,

subministrar fullets. Els stands varen estar situats en

el Nivell 3 del Palau de Congressos de FIB, entre les

sales 5 i 6, que han estat ocupades per la “Diada”

para impartir les 9 taules rodones sobre “Interactivitat”;

és, dons, una de les zones més transitades

pels assistents, i on, a més, s'han celebrat el coffee

break de mig matí i el còctel final.

Com a complement dels stands l´organització va

entregar a tots els assistents una borsa amb fulletons,

catàlegs, objectes de merchandising, etc. com a recordatori

del seu pas per la Diada Telecom.

Els patrocinadors que han fet ús d'aquest espai són:

• 22@ bcn

• Abertis Telecom

• AL-PI

• Altran

• Caixa Enginyers

• Digital Parks

• Diputació Barcelona

• El Periódico de Catalunya

-E-Notícias

• Fundación Dintel.

Auditoria y Seguridad

• Fundació UPC

Balanç de la 6ª Diada de les Telecomunicacions Especial

• Futurlink

• Instituto de Empresa.

ENTER

• La Caixa

• Microsoft

• Món Empresarial

• Negocio

• Promax

• Rohde & Schwarz

• Vodafone

• VozTelecom

• Xifra

EXPOSICIÓ DE TELEVISORS ANTICS

E

Es tracta de la col·lecció privada del Sr. Francisco

Arellano (Barcelona). Està considerada com una de

les més completes d'Europa per la seva varietat i

antiguitat de les 150 peces que es compon. Els televisors

provenen de diversos països, entre ells EUA, Japó,

antiga URSS, Holanda, etc.

Els aparells que consta aquesta col·lecció són un viatge

en el temps des dels inicis d'aquest mitjà de comunicació

allà pels anys 30. Podem dir que l'exposició és

la història de la televisió...que ens permet entendre

l'evolució tecnològica fins als nostres dies.

Francisco Arellano, que amb aquesta ja ha completat

21 col·leccions molt diverses, ha buscat les peces que

conformen aquesta col·lecció per tot el món, i ha

comprat les més peculiars i interessants, les quals ens

permeten conèixer la història d'aquesta indústria,

tan important en l'actualitat.

Entre els TV exhibits vam trobar models de sobretaula,

amb lupa incorporada, amb potes, amb tocadiscs, i

fins i tot amb persiana, entre uns altres...Una sèrie

de curiositats que el COETTC ha volgut presentar en

el marc de la 6a Diada Telecom, comptant amb la

generositat del Sr. Arellano.

EXPOSICIÓ D'EQUIPS TIC PER A DISCAPACITAT

Per muntar aquesta exposició -paral·lela a les 4 taules

rodones anunciades en el programa tècnic- hem

comptat amb la valuosa col·laboració de les següents

empreses i institucions:

- Real Patronato sobre Discapacidad (Ministerio de

Trabajo y Asuntos Sociales)

- CEAPAT-Centro Estatal de Autonomia Personal y

Ayudas Técnicas

- TicSalut. Tecnologia, Innovació i Salut, de la Generalitat

de Catalunya

- Fundación Vodafone

- Telefónica. Movistar

11


12

E

Especial

L'exposició, encara que petita en grandària, va resultar

summament interessant pels equips exhibits: Videoatenció;

Projecte Plates: demostració de serveis Informa,

Videoatenció i Hipertensió Arterial; demostració de

HeadDev (ratolí facial); Projecte COMPLEMENTA (serveis

complementaris de teleassistència);PDA Comunicador

Hermes; àlbum pictogràfic; portavisor Once-

PVO; Mobile Speak per a invidents; SIMAP (localitzador

per a malalts de Alzheimer); Emporia Life; BlackBerry

Accessible (per a persones sordes); Pack T-Loop (per

a persones amb audífon), etc.

Encara que va haver importants absències, com ONCE

i algunes Fundacions especialment dedicades a persones

discapacitades, l'exposició de material TIC va

resultar summament atractiva per als mitjans de

comunicació, que van editar diversos reportatges

audiovisuals.

6ès PREMIS EXCEL·LÈNCIA A LES TELECOMUNICACIONS

Aquests Premis es lliuren durant el sopar de cloenda

de la Diada. Es convida exclusivament als patrocinadors,

autoritats de les diferents administracions,

institucions, associacions, col·legis professionals i el

món universitari relacionat amb les telecomunicacions.

Aquest any van assistir un total de 581 persones.

Parlament de l’amfitrió

L'amfitrió, dedel COETTC, va fer un breu parlament

en el qual, entre altres coses va parlar sobre els sis

anys de la Diada

de les Telecomunicacions

com la

gran cita que té

la societat i les

empreses amb les

Telecomunicacions

i la Societat

de la Informació,

per tal de reflexionar

sobre el

present i el futur

del sector. Ferran Amago, dedel Coettc

Va remarcar com l’usuari està en el punt central de

la nova realitat social però que sense les noves infraestructures

de Telecomunicacions no serà possible

gaudir dels serveis interactius i convergents i treure

del debat la capacitat tecnològica o, el que és el

mateix, els MB que arriben a la llar.

També va fer referència a que “les Telecomunicacions

són els grans oblidats quan es parla públicament de

les infraestructures” per comentar seguidament que

“creiem que és una obligació del sector reclamar la

seva conversió en servei bàsic”, ja que “els professionals

de les TIC no estem d’esquenes de la societat”.

“Estem treballant perquè realment els projectes que

Balanç Sistema de la 6ª Galileu Diada de les Telecomunicacions

necessiten els ciutadans es facin realitat amb una

complicitat amb les administracions i amb els legisladors.

Volem seguir treballant per aportar idees i

solucions contant amb el nostre Enginy Tècnic”.

Va reclamar 3 mesures a tenir en compte: en temes

d’acústica “el codi tècnic de la edificació que incorpori

les necessàries mesures in-situ abans del lliurament

de la llicencia de primera ocupació”, que els “tots els

ajuntaments de més de 20.000 habitants tinguin dins

dels seus cossos tècnics a professionals qualificats,

com el enginyers tècnics de telecomunicació, ja que

la ordenació i planificació urbanística ha de fer-se

contant amb les telecomunicacions com a punt de

referència i de creixement” i per últim “el cànon

digital es un gran error històric que només uns quants,

dins de la cultura, es beneficiïn del que ha estat una

gran innovació tecnològica. Nosaltres, com a professionals

també fem les nostres ‘obres d’arts’ però hem

de pagar un cànon injust cada vegada que la volem

guardar dins d’un suport digital. Cal reflexionar qui

són realment els autors de les obres...”.

Jesús Rivero, President de la

Fundación Dintel, rep la placa

Homenatge a la Fundación

Dintel

A l'acabar el seu parlament

va voler retre homenatge

a la Fundación

Dintel, editora de la revista

A+ (Auditoria y Seguridad),

amb la qual el

COETTC ha subscrit un

important acord de col·laboració.

El seu president,

Jesús Rivero Laguna

va recollir la placa de

Membre Col·laborador

d'Honor-2007 del COETTC. L’Excm. Sr. Ministre d'Indústria

Joan Clos va fer lliurament de la distinció.

Homenatge a Ramon Sagarra

Tot seguit es va retre homenatge a Ramon Sagarra,

nomenant-lo President d'Honor del Consell Assessor.

La distinció li va ser lliurada per l'Il·lm. Sr. Ramon

García Bragado, 4t Tinent d'Alcalde de Barcelona,

Ramon Sagarra, rep la distinció de President d’Honor del Consell

Assessor de mans de l’Il·lm Sr. Ramon García-Bragado


amic personal, i per Alexandre Blasi, actual president

del Consell Assessor.

PREMIS EXCEL·LÈNCIA A LES TELECOMUNICACIONS

Premi Excel·lència Empresarial

A l'empresa LLEIDA.NET, i un esment especial com a

finalista a l'empresa NEXTRET.

LLEIDA.NET ha sabut aprofitar el moment estratègic

per a posicionar-se en les telecomunicacions. Aquesta

empresa ha apostat des del

principi per un desenvolupament

tecnològic propi,

tenint un departament de

RI+D altament qualificat.

Els seus desenvolupaments

han estat traduïts a 12

idiomes, incloent el rus,

xinès i àrab. El 35% dels seus

clients són internacionals.

Lliurament del Premi a

Lleida.Net

La comunicació per SMS,

desenvolupada en l'empresa,

constitueix una de les

xarxes més completes del mercat internacional, comercialitzant-se

en 185 països dels cinc continents.

Premi Excel·lència a la Innovació Tecnològica

A l'empresa VOZ TELECOM i la distinció de finalista

a l'empresa FOCUS ON EMOTIONS.

VOZ TELECOM destaca per la gran labor d'integració

i desenvolupament que li ha permès implementar una

plataforma pròpia. Ha estat innovadora en IP sobre

veu per a PIME.

Ha entrat en un

mercat que ha

sabut, des del

principi, enfocarlo

perfectament.

Els projectes que

desenvolupa requereixen

d'un

Lliurament del Premi a Voz Telecom

equip de RI+D

altament qualificat,acompan-

yat d'una important inversió econòmica. D'aquesta

empresa es diu que s'ha avançat tant al mercat que

dóna la sensació que el futur ja estigui aquí.

Premi Excel·lència al Desenvolupament Sostenible

A l'empresa ÈTNIA, i concedir l'esment de finalista a

l'empresa B&J ADAPTACIONS.

ÈTNIA té com objectiu intervenir de manera clara a

pal·liar la falta de tècnics que hi ha en el continent

africà, donant suport la formació i contractació de

Balanç de la 6ª Diada de les Telecomunicacions Especial

d'obra qualificada.

L'empresa és una enginyeria

de telecomunicacions

amb quatre

seccions: electrònica,

comunicacions, informàtica

i oficina tècnica.

Actualment ja ha distribuït

material didàctic en

centre de Formació

Professional de Guinea,

Lliurament del Premi a Ètnia i ha establert relacions

professionals amb empreses

que desitgen introduir-se en el mercat africà.

Premi Excel·lència a la Comunicació i Divulgació de

les TIC

El Jurat va decidir atorgar aquest Premi en les 4

següents categories a:

• Apartat televisió: a TV3 pels seus programes “3.0”

i “Bit a bit”

• Apartat Ràdio: a Catalunya Ràdio pels seus programes

“Internauta” i Generació digital”

• Apartat premsa diària: al diari electrònic Notícias.com

• Apartat revista tècnica: a Comunicaciones World

PARLAMENTS DE CLOENDA

Hi va haver quatre parlaments:

• Excma. Sra. Viviane Reding, Comissària Europea per

a les Telecomunicacions i la Societat del Coneixement

• Il·lm. Sr. Ramon García-Bragado, 4t tinent d'alcalde,

que ostentava la representació de l'alcalde Barcelona

• Hble. Sr. Joan Puigcercós, conseller de Governació

de la Generalitat de Catalunya

• Excm. Sr. Joan Clos, Ministre d'Indústria del Govern

d'Espanya

La Comissària Europea va enviar un vídeo en el qual

va felicitar i va nomenar un a un als guanyadors dels

Premis Excel·lència. També

va felicitar al COETTC com

organitzador de l'esdeveniment;

va citar al Ministre

Clos, al conseller Puigcercós

i a l'entitat Localret. Finalment,

va fer un breu balanç

de la situació actual i futura

de les telecomunicacions

europees, amb especial

èmfasi a la penetració de

les TIC a Espanya en el

context europeu. Un parlament

intens, vibrant i molt

personalitzat per a l'ocasió,

que va ser seguit per amb

gran atenció pels presents.

E

Excma. Sra. Viviane Reding

Tot seguit l'Il·lm. Sr. Ramon García–Bragado va dirigir

unes breus paraules ressaltant la necessitat de gaudir

13


14

E

Especial

de noves xarxes perquè

la ciutat tingui

atracció per les empreses

i pels ciutadans

que viuen o que volen

viure. Va comentar

com el projecte @22 és

un clar exemple de

dotació de noves xarxes

obertes que permeten

situar, sobre

d’elles, empreses i

Il·lm. Sr. Ramon García-Bragado serveis de gran valor

afegit. Va comentar,

seguidament, l’atracció que té Barcelona com a ciutat

de moda per fer negocis i la clara orientació de la

ciutat per continuar situant-la com a un punt de

referència d’empreses.

Va seguir un parlament institucional del conseller de

Governació, Joan Puigcercós, de la Generalitat, del qual

depenen les Telecomunicacions en aquesta Comunitat

Autònoma. El conseller va aprofitar la Diada de les

Telecomunicacions per presentar els plans i projectes

del seu departament en matèria de telecomunicacions.

El seu parlament va ser

dens, replet de xifres,

dades i dates, de gran

interès per a les empreses

i els professionals

del Sector TIC.

Heus aquí els punts

principals del seu discurs:

va comentar com

s’està produint el desplegament

del nou Estatut

destacant que

“hauria d’obrir per Hble. Sr. Joan Puigcercós

primera vegada una

oportunitat per a la descentralització de competències.

Aquest procés és necessari i imprescindible per garantir,

a través de la proximitat, l’execució de polítiques més

eficients i eficaces que incideixin de manera definitiva

en les possibilitats de negoci de les nostres empreses,

la modernització de les nostres Administracions

Públiques, el desenvolupament professional dels nostres

enginyers i enginyers tècnics de telecomunicacions i

en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del

nostre país”. Va remarcar com la Generalitat de Catalunya

està realitzant una profunda reflexió sobre “la

idoneïtat de la separació estructural entre infraestructures

i serveis de comunicació electrònica …/… sense

ànim d’intervencionisme, si no de posar les bases per

garantir la cohesió territorial i garantir uns serveis que

són d’interès general, és evident que algun paper han

de tenir les admi-nistracions”.

El Conseller va fer referència al projecte de Banda

Ampla Rural remarcant la necessitat de construir més

Balanç Sistema de la 6ª Galileu Diada de les Telecomunicacions

de 250 noves torres de telecomunicacions o la inversió

en xarxes obertes de fibra òptica. A més, va remarcar

les iniciatives legislatives que reconeixen les infraestructures

de telecomunicacions con les infraestructures

del segle XXI dins de la Llei d’Obra Pública de Catalunya

ja que “obli-garà que els estudis informatius o avantprojectes

de totes les obres públiques tinguin en compte

les infraestructures de telecomunicacions”. Per acabar

va recordar que “Tot això pot quedar en un mar

d’intencions sense un

finançament que ho

recolzi” per això va comentar

que és necessari

incloure dins de la Disposició

Addicional Tercera

de l’Estatut els temes

de Telecomunicacions,

com des del

Govern s’està dient, i

assumir el compromís

que arribin al 4% dels

722M€ que es contemplava

en aquesta dis-

posició addicional per

destinar-los a aquesta

matèria.

Finalment, va parlar el Ministre d'Indústria,Joan Clos,

del parlament de la qual destaquem les dades següents:

“els grans èxits que s’estan aconseguint amb el desenvolupament

del “Plan Avanza” i de les polítiques que

se’n estan perfilant, asseguren que el nostre país sigui

més competitiu”. Va realitzar diversos comentaris sobre

la implantació real del mateix i el que suposa per al

canvi de societat actual a una amb més grans oportunitats

gràcies a les tecnologies de la informació i al

desenvolupament. Va situar la necessitat de la banda

ampla residencial entre 3 i 5 MBytes .

ELS ASPECTES LÚDICS

Excm. Sr. Joan Clos, Ministre

d’Indústria

Durant el sopar de cloenda solem sortejar entre els

presents una sèrie d'equips TIC, que lliuren algunes

empreses de forma desinteressada.

En aquesta ocasió es van sortejar els següents:

• Pioneer, TV de 42” amb TDT i HD

• Epson, Stylus Photo R360

• Ericsson, 2 telèfons mòbils, model S-500

• Microsoft, Consola videojocs XBox 360PRO

• Xifra,SAT-Xifra 500, Equip per a garantir la qualitat

i seguretat en la transmissió de dades

• El Corte Inglés. Reproductor MP4

• Fundación Dintel. Setmana Dintel a Iberoamèrica.Desembre

2007. Vol+hotel+congrés

J. Mompin Poblet

Coordinador 6ª Diada


¿Cuáles son los principales objetivos de RED.es?

Decía Klaus Moller, economista noruego, que “cuando

los vientos de cambio soplan hay quienes construyen

refugios y hay quienes construyen molinos de viento”.

Desde red.es, entidad pública empresarial del Ministerio

de Industria, Turismo y Comercio (MITYC), se

trabaja con el objetivo de contribuir a que España

sea una auténtica Sociedad en Red lo antes posible.

En este sentido, red.es se adapta y configura en

función de las líneas de actuación definidas en el

Plan Avanza, y trabaja como un instrumento de

ejecución de proyectos de acuerdo a las prioridades

estratégicas de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones

y para la Sociedad de la Información (SETSI),

y somos la herramienta del MITyC que interacciona

con otros agentes en materia de tecnologías.

El año 2006 la Entidad ejecutó algo más de 110

millones de euros de inversión en proyectos; y este

año se cerrará con algo más de 180 millones de euros.

Esta inversión supone la contribución del MITYC en

los programas que diseñamos y lanzamos desde la

Entrevista

Sebastián Muriel, Director General de RED.es

Impulsor principal de las actuaciones de Red.es y del Plan Avanza

E

Entidad, y que cofinancian (en proporciones distintas)

otros Ministerios y los Gobiernos Autonómicos y

Diputaciones.

¿Nos puede detallar las acciones que se derivan de

los Proyectos y, sobre todo, del Plan AVANZA?

Son 9 las actuaciones en las que el papel de nuestra

Entidad está siendo especialmente importante, proyectos

todos ellos estratégicos para el desarrollo de

la Sociedad de la Información en España:

1. Impulsamos la implantación y uso del DNI electrónico

en nuestro país.

2. Impulsamos la presencia digital de ciudadanos y

empresas

3. Impulsamos la implantación de la televisión digital

en nuestro país

4. Impulsamos las industrias nacionales de los contenidos

digitales

5. Impulsamos la Educación en Red.

6. Impulsamos los Registros Civiles en Red.

7. Impulsamos la Sanidad en Red

8. Impulsamos la inclusión digital de nuestros ciudadanos

9. Impulsamos la utilización de tecnologías en red

por las pymes

¿Podría detallar para los lectores de CONNECTTA’T

el alcance de estas acciones o Proyectos?

Implantación y uso del DNI electrónico

Sin ninguna duda, uno de los principales proyectos

de este año para red.es ha sido la participación, en

coordinación con el Ministerio

del Interior (Dirección

General de la

Policía y de la Guardia

Civil), en el impulso al

despliegue del DNI

electrónico. A través de

una encomienda de

gestión a red.es, el Ministerio de Industria, Turismo

y Comercio dedica más de 43 millones de euros de

su presupuesto. El DNI-e es, sin duda, la puerta de

entrada a una nueva manera de relacionarnos con

la Administración de manera electrónica, y en paralelo,

una enorme oportunidad para el diseño y desarrollo

de nuevos servicios de relación telemática en la

Sociedad en Red.

15


16

E Entrevista

Presencia digital de ciudadanos y empresas

Desde red.es gestionamos el registro de nombres y

direcciones de dominio de Internet bajo el código

correspondiente a

España (.es),. Queremos

que el sufijo

“.es” pueda ser el

referente a nivel

internacional de las lenguas españolas en un mundo

con más de 400 millones de hablantes. Además, hemos

lanzado una iniciativa (NEW – Ninguna empresa sin

web) que pretende aumentar el porcentaje de pymes

con webs en nuestro país.

Implantación de la televisión digital

En coordinación con la SETSI se nos ha encomendado

la realización del primer piloto de apagado analógico,

y estamos realizando todas las actuaciones necesarias

para poder hacerlo en junio de 2008 en Soria. Este

proyecto está enmarcado dentro del Plan de Tránsito

a TDT que recientemente ha sido aprobado en Consejo

de Ministros.

Impulso de las industrias nacionales de los contenidos

digitales

La existencia de una infraestructura de banda ancha

segura, la identidad digital y la disponibilidad de una

oferta de contenidos adecuados en red son los elementos

que establecen el nuevo contexto digital, al

actuar como catalizadores imprescindibles para el

desarrollo de la Sociedad de la Información. Se ha

encargado a red.es la organización del primer Foro

Internacional de los Contenidos Digitales (FICOD),

Catalunya, al igual que el resto de

Comunidades Autónomas, está plenamente

involucrada en todos los

programas que se gestionan desde

red.es

que tendrá lugar durante la semana del 6 de noviembre

en Madrid, y que contará con la presencia de

importantes ponentes nacionales e internacionales

de organizaciones del mundo de los videojuegos,

publicaciones, la producción de contenidos digitales,

los contenidos generados por usuarios, etc.

Educación en Red

Actualmente estamos trabajando el desarrollo de

Agrega (Plataforma de Objetos Digitales Educativos),

en la que se podrá compartir los contenidos educativos

mediante estándares, a través de un entorno tecnológico

basado en fuentes abiertas. Esta actividad

desarrollada dentro del área de contenidos y aplicaciones

supone la evolución natural de los programas

Internet en la Escuela e Internet en el Aula, que desde

el año 2002 han trabajado en llevar equipamiento e

infraestructura de banda ancha a colegios e institutos

de educación primaria y secundaria.

Registros Civiles en Red

Qué mejor proyecto que aquel en el que estamos

sentando las bases para que en el futuro podamos

inscribir telemáticamente algunos de los hechos más

importantes de nuestras vidas. En colaboración con

el Ministerio de Justicia, desde red.es hemos puesto

en marcha el proyecto de digitalización de libros

registrales e informatización de los juzgados de paz.


Después de la finalización de los tres pilotos (Tarragona,

Elche y Alcalá de Henares), comenzamos ahora

con los proyectos globales de digitalización y grabación,

que implicará casi 126 millones de páginas. El

proyecto, además, supone la primera piedra de una

gran cantidad de servicios que se podrán desarrollar

sobre esta información; y contribuirá a una evidente

mejora de eficiencia en las relaciones entre distintas

administraciones al realizar los intercambios de información

de manera telemática.

Sanidad en Red

Así, por un lado estamos trabajando en crear las

condiciones para articular el intercambio de información

sanitaria vinculada al ciudadano en el Sistema

Nacional de Salud con las debidas garantías, y por

otro lado, estamos tratando de disminuir la brecha

existente entre CCAA respecto al proceso de incorporación

de las TI en sanidad. Destaca la actuación en

receta electrónica realizadas en Murcia y Cantabria.

Inclusión digital de los ciudadanos

Si algo hemos aprendido en todos estos años es que

facilitar infraestructuras de acceso es importante (y

sin duda el primer paso), pero más importante si cabe

es avanzar hacia la inclusión digital: Actualmente

además se está trabajando en el proyecto de utilización

de los telecentros como oficinas de la red060

para la relación del ciudadano con la administración.

Utilización de tecnologías en red por las pymes

Nuestro programa Empresas en Red está focalizado

precisamente en integrar las TIC en las PYMES, a

través de la identificación, en los diferentes sectores,

de aquellas mejores aplicaciones tecnológicas disponibles,

pero que no son asumidas por las PYMES en

parte por desconocimiento, y en parte por desconocer

Entrevista

E

el efecto que tendrá su utilización en incremento de

productividad.

¿En Catalunya. Estas acciones se están materializando

en acciones concretas?

Catalunya, al igual que el resto de Comunidades

Autónomas, está plenamente involucrada en todos

los programas que se gestionan desde red.es que te

he comentado con anterioridad, y que hasta la fecha

han supuesto una inversión conjunta de 57 M¤ hasta

la fecha. Como actividad singular cabe destacar el

acuerdo alcanzado entre red.es y Parque Barcelona

Media para la realización conjunta de actividades de

fomento de la innovación.

¿Qué papel cree que deben jugar los profesionales

de las TIC en este ambicioso proceso de digitalización?

La digitalización es el primero de múltiples proyectos,

en el cual el conjunto de los profesionales de las TIC

en España va a aportar sus conocimientos en la gestión

de proyectos de elevada complejidad tecnológica, así

como la flexibilidad y capacidad de respuesta antes

los cambios tecnológicos que irán ocurriendo durante

los próximos años.

RED.es ¿tiene o piensa suscribir convenios con los

colegios profesionales para aprovechar la capilaridad

de sus actuaciones?

Sí, de hecho lo estamos haciendo, por ejemplo, con

la edición conjunta de manuales sobre diferentes

temas, con el COIT el Manual Plan Avanza sobre “La

Casa Digital”, etc

17


18

I Informe

TIC per a la indústria de l’oci

Perfils La TDT professionals: i el pla ICT-Renove

nous reptes (II)

Perfils professionals: nous reptes (II)

Com a responsable de Sistemes de Seguretat,

Audio&Video i Telecomunicacions, m’encarrego del

manteniment d’instal·lacions de senyals dèbils dintre

del resort de Port Aventura. He de gestionar tant

recursos econòmics com humans. Els sistemes tècnics

de l’empresa han de créixer i actualitzar-se per tal de

Judith

González Heredia

Responsable de

Sistemes de

Seguretat,

Àudio i Vídeo i

Telecomunicacions

a Port Aventura

poder donar servei al creixement continu de la

mateixa. Això motiva un aprenentatge constant per

cobrir les futures necessitats. També hem d’aprofundir

en el funcionament dels equips de tipus molt divers.

Un dels nostres usuaris més complexes és el centre

de control, amb una atenció les vint-i-quatre hores

del dia.

Aquesta empresa és un món molt divers. Acostumo

a dir que és com una petita ciutat, amb instal·lacions

tan singulars com les atraccions, residencials com

hotels i oficines, i ara, camps de golf. Una de les claus

és la integració de totes les instal·lacions.

Quant al pla de gestió, és realment interessant la

negociació de contractes, l’optimització del pressupost

operatiu, la gestió de compres i la gestió documental.

El millor del treball és que difícilment t’avorreixes. El

desenvolupament és constant, i l’entorn és privilegiat.

Des dels vials de servei tenim una bella perspectiva

del Mediterrani a les platges de La Pineda. Avui mateix

he pujat a una estructura de 113 metres d’alçada per

avaluar la instal·lació d’unes antenes per a

radiocomunicacions. Estic convençuda que podreu

identificar l’atracció en la qual he estat.

El millor repte és el de treballar en equip. Liderar un

equip de persones és tota una tasca d’enginyeria. El

nostre hándicap és el fet que el més important és

l’oci, per la qual cosa som un departament de serveis.

Departament de qualitat de motors i muntatges

Malgrat que un cop finalitzats els meus estudis vaig

estar treballant durant prop de tres anys en una

empresa relacionada amb el sector de les

telecomunicacions, actualment porto més de quatre

anys en una empresa del sector de l’automoció.

Encara que inicialment es pugui pensar que una

empresa d’automoció no té cap tipus de relació amb

Angel Román Rafel

Responsable qualitat funcional

dels models de la línia 1 de SEAT

una de telecomunicacions, s’ha de dir que actualment

la majoria de components dels cotxes són electrònics,


i una altra part, cada cop més petita, és mecànica,

per la qual cosa aquesta relació existeix i és cada dia

més forta a causa de l’apogeu de les noves tecnologies

(bluetooth, wifi, DAB, etc) i la seva presència en els

nous vehicles.

Actualment estic desenvolupant les meves funcions

en el departament de qualitat de motors i muntatge,

i sóc el responsable d’informar la direcció del nivell

de qualitat amb què es fabriquen els nostres vehicles.

Tractament de l’electricitat estàtica

L’electricitat estàtica està present en tot tipus

d’indústries, oficines i d’altres entorns de treball. A

mesura que la indústria evoluciona, aquesta utilitza

una major quantitat de materials o fibres sintètiques

que en entrar en contacte entre si generen electricitat

estàtica.

Un enginyer especialitzat en electricitat estàtica pot

treballar en diversos tipus d’indústries. Els problemes

amb què ens trobem varien en funció de la indústria

i del tipus d’aplicació, amb un seguit de conseqüències

molt diverses. Aquestes problemàtiques les podríem

separar en quatre sectors: indústria electrònica (dany

en els components), indústria en general (problemes

de productivitat i

qualitat), indústries

amb atmosferes explosives

(explosions

i danys a les persones)

i, recentment,

oficines (molèsties

als treballadors).

Com a directora

Roser Llobet Torrent

Directora de Qualitat

Tècnica d’Euroásica

tècnica i de qualitat, la meva funció és donar assessorament

tècnic a tot aquest tipus d’empreses, després

d’estudiar el seu entorn de treball i, si és pertinent,

analitzar en el laboratori els diversos materials que

l’esmentada empresa utilitza, ja que sempre és important

comprovar per un mateix que les característiques

dels materials compleixen amb les especificacions

del fabricant. Encara que això sembli obvi, en

molts casos es dóna que els materials no compleixen

amb aquestes especificacions. Amb això, potenciem

la competitivitat i la seguretat laborals d’aquestes

empreses, alhora que marquem una pauta d’actuació

respecte de l’electricitat estàtica.

Perfils professionals: nous reptes (II)

Informe

Responsable de sistemes d’una empresa tèxtil

Les funcions del departament de sistemes d’una

empresa tèxtil, són fonamentals per poder garantir

un correcte funcionament de tota l’empresa. Hem

de permetre que tot funcioni correctament les 24

hores els 365 dies l’any, ja que la fabrica no s’atura

gairebé mai. Per aquest motiu, és fonamental

coordinar l’equip tècnic i interactuar amb els altres

departaments interns, com poden ser el de

manteniment, producció o comercial i sobre tot amb

proveïdors externs, ja que disposem de moltes

aplicacions completament diferents. Per altra banda,

hem de procurar que les diferents delegacions

comercials ubicades a diferents països puguin tenir

accés als servidors centrals de l’empresa, per aquesta

raó cal tenir controlades les comunicacions. D’aquesta

manera, una corresponsal a l’oficina de Rússia pot

saber en temps real si disposa d’estoc d’una peça. Un

error o una averia, pot suposar la pèrdua d’una

comanda o més encara la pèrdua d’un client.

Com a departament de serveis que som dintre de

l’empresa, no podem deixar mai de banda el servei

d’atenció a l’usuari, per això mateix, una gran part

del dia es dedica a escoltar problemes que puguin

tenir els usuaris i que un cop escalats per part dels

tècnics, s’estudien i es proporcionen les solucions.

Carlos Palmero Vaquero

Responsable de sistemes

Sati Grupo Textil S.A.

En resum, el responsable de sistemes actua com a

mediador i gestor dels projectes nous que es porten

a terme dintre de l’empresa i dels problemes que

sorgeixen amb el funcionament diari tant de la fabrica

com de les oficines

I

19


20

E Especial

Història de la TV

Història de la TV

Sens dubte la televisió van revolucionar les llars al segle XX. Aquest aparell s’ha convertit

imprescindible per a una gran part de la societat a qualsevol hora del dia. La paraula “televisió” és

d’origen francès i va ser utilitzada per primera vegada al 1900,

pel físic rus Constantin Perskiy a l’Exposició Universal de Paris.

La televisió va desenvolupar-se

al ritme dels descobriments

dels científics de

tot el món, que van anarse

succeint any darrera any.

Tot va començar gracies a

Joseph May al 1873, aquest

irlandès va descobrir

l’efecte fotoelèctric; anys

desprès el físic alemany Paul

Nipkow, va pensar en

transmetre imatges a distància

mitjançant la descomposició de punts lluminosos

que podien convertir-se en senyals elèctrics i va

patentar el disc Nipkow, un projecte de televisió que

no va tirar endavant.

L’escocès John Baird va aconseguir transmetre imatges

des d’Europa a EEUU (1927), a invenció del tub de

rajos catòdics l’any 1897 per part de Karl Ferdinand,

juntament amb els avanços que va assolir Paul Nipkow,

van permetre un avanç espectacular per a la televisió.

La primera imatge sobre un tub de rajos catòdics va

ser possible l’any 1911 a l’Institut Tècnològic de Sant

Petesburg, gràcies als científics Boris Rossing i Vladimir

Kosma, possiblement la ciència de la televisió, deu

més a Vladimir que a cap altre investigador, ja que

els seus avanços van ser decisius per a l’avaluació de

la televisió.

El 27 de gener de 1926 John Logie Baird va fer una

demostració davant la Real Institució d’Anglaterra,

d’un captador mecànic, compost de tres discos, és a

dir, un principi de televisió, aquest mateix any el

japonès Kenjito Takayanaggi realitza la primera transmissió

de televisió utilitzant un tub de rajos catòdics.

La televisió va evolucionar força durant els anys 20 i

30, d’aquesta manera cap a els anys 30, diversos països

comencen a transmetre un servei de programació

regular, pràcticament tots ells, amb estàndards diferents,

a Gran Bretanya la BBC al 1936, a França al

1937.

Al 1945 s’estableixen les normes CCIR, aquesta norma

regula l’exploració, modulació i transmissió del senyal

de televisió, 7 anys després tot Europa, exceptuant

Gran Bretanya i França adapten el sistema de 625

línies, creat pel suïs Gerber.

Als anys 50, la televisió

es converteix en la bandera

tecnològica dels

països.

A Espanya la televisió

arranca l’any 1951, amb

la norma de 625 línies. A

finals de la dècada dels 50, entra en servei l’enllaç

radioelèctric entre Madrid i Barcelona, alhora que

les emissores de Saragossa i Barcelona comencen,

anys després, les transmissions via satèl·lit, gràcies als

satèl·lits geoestacionaris que cobreixen tot el món.

A la dècada dels 60, la televisió arribà a les Illes

Canàries, també TVE crea un segon programa emetent

als canals de la UHF, en aquell moment el mercat de

televisors a Espanya

supera els dos milions.

Una vegada establerta

la televisió

pràcticament a tot

DuMont

el món, l’avanç tecnològic

progressa

dia a dia i la televisió a color és el següent salt de

qualitat per l’usuari cap a els anys 60. Però és molt

abans quan es comença a experimentar amb els colors

d’una forma molt bàsica amb només tres colors, al

1928. Gràcies a Baird s’inicien aquestes proves, al 1940

Peter Goldmark presenta un sistema per transmetre

en 3 colors a la CBS, aquell mateix any, el mexicà

Guillermo González, patentà un sistema tricromàtic

seqüencial de camps. Columbia Broadcasting System

va adquirir aquest sistema per a les seves transmissions

de televisió, al 1951, l’enginyer americà Hirsh presenta

el primer sistema de televisió de color que respectava

la compatibilitat entre imatges a color i blanc i negre,


gràcies al seu èxit ràpidament es va estendre a Amèrica

del Nord i Japó.

El francès Henry de France va desenvolupar el sistema

SECAM "Séquentiel Couleur avec Mémoire". Es formà

escanejant la pantalla del televisor a 625 línies i a una

freqüència de 25 frames per segon, Aquest sistema

és compatible amb el sistema PAL, ja que utilitzen els

mateixos formats d'escaneig i velocitats en els frames.

Al 1963 l’alemany Walter Bruch va presentar el sistema

PAL i respon a les sigles Phase Alernating Line. El

sistema emet 625 línies a través d'una sèrie de ràfegues

produïdes per electrons sobre la pantalla del televisor

a una velocitat o freqüència de 25 fotogrames o

imatges per segon.

Tots dos sistemes tenen avantatges i desavantatges.

PAL dificultava l’edició del senyal dedeo per la seva

seqüència de color de 4 i 8 camps respectivament, i

el sistema SECAM feia impossible el treball de mescla

de senyals.

El sistema PAL va ser

proposat, com el sistema

de color Panaeuropeu

a la conferència

d’Oslo de

1966. No es va arribar

a cap acord definitiu,

però els països

d’Europa Occidental,

amb l’excepció de

França, van adoptar el sistema PAL, mentre que França

i els països de l’Europa Oriental van adoptar el sistema

SECAM.

La televisió segueix evolucionat i a la dècada dels

80,s’afegeix el teletext, aquest sistema transmet

informació en format de text utilitzant els espais

lliures d’informació del senyal dedeo. També

s’incorpora millors sistemes d’àudio, gràcies a la

televisió en estèreo, el sistema que va aconseguir

imposar-se al mercat va ser el sistema NICAM

d’informació, alhora que neixen les televisions

autonòmiques. TV3 va ser el referent, i al mateix

temps es va crear Retevisión i sorgeixen les primeres

televisions nacionals privades (Tele 5, Antena 3 i

Canal +).

Finalment a la dècada dels 90, s’aproven les normatives

per a les emissions digitals DVB i neixen les plataformes

digitals satèl·lits.

A Espanya la televisió és actualment l’activitat lúdica

per excel·lència, més del 94% de les llars disposen

Història de la TV

d’un televisor i cada ciutadà consumeix un promig

de 3.5h diàries de televisió.

El futur de la televisió

Actualment Espanya està visquem un moment de

convulsió, la previsió és que a l’abril del 2010,

l’apagada analògica sigui un fet, però aquest procés

està ple de dificultats i dubtes i molts col·lectius veuen

complicat arribar a temps. Una vegada aquesta fita

sigui un fet i el mercat estigui estabilitzat, el següent

pas, serà l’arribada de la televisió d’alta definició cap

al 2012.

Transmissió Digital

Especial

L’evolució tecnològica digital, també va arribar a la

televisió, amb l’avantatge d’un senyal més robust en

les interferències i la bona recepció d’aquesta. La

senyal de televisió incorpora serveis extres, i aconsegueix

un valor afegit, fins ara no conegut.

La difusió del senyal es fa d’acord a la norma DVB

(digital Video Broadcasting) aquesta és l’estàndard a

nivell europeu i s’utilitza també per les transmissions

de senyal satèl·lit (DVB-S) i cable (DVB-C). A més, el

futur servei de televisió via telefonia mòbil utilitzarà

també el DVB-H.

El flux de transmissió per programa amb senyals

terrenals és de menys de 6MB/s, aquesta característica

permet incloure diversos programes dins d’uns canals,

habitualment quatre, aquesta agrupació es coneix

com a Mux.

El senyal terrenal és transmès amb la modulació

OFDM (Ortogonal Frecuency Division Multiplay) generant

un senyal amb una alta immunitat als “ecos”,

aquesta modulació utilitza 6817 portadores per canal,

mantenint l’ortogonalitat al domini de la freqüència.

Dins del complex procés de transmissió, cal recalcar,

la transmissió sincronitzada que tots els transmissors

tenen mitjançant un sistema GPS

Eusebi Gómez Ballesteros

Secretari Tècnic del COETTC

E

21


Estat de la tecnologia en les flotes de taxis

Flotes de radiotaxi

Tots hem tingut l’experiència de fer un viatge en taxi, i hem sentit contínuament la veu de

l’operadora de la central de taxis demanant el desplaçament d’un taxi a buscar un client. I ens hem

admirat de la resistència dels taxistes al mal de cap… Tot això s’ha acabat. En les flotes modernes

l’automatització fa que tot això pertanyi només al passat.

Del taxímetre al localitzador GPS

Les comunicacions de dades han substituït les

comunicacions de veu. Els taxis tenen equips,

normalment fets a mida, que automatitzen la gestió

de la flota.

Les funcions principals són:

Taxímetre, integrat en l’equip principal

Comunicacions amb la central, normalment per GPRS

Mans lliures per trucades GSM

Localització GPS. S’envia a la central la situació del

taxi, perquè el sistema decideix enviar el taxi més

adequat per a cada client.

En el display es rep el missatge de despatx (ordre de

recollir un client), amb l’adreça de recollida.

Si el taxista se sent atacat, prement un botó s’envia

una notificació d’alarma al 112, que pot escoltar el

so ambient dins del cotxe i pot visualitzar la seva

posició en la cartografia.

Pagament electrònic. Els equips porten integrat el

lector de tarja, el qual permet pagar bé amb tarja de

crèdit, o al compte d’abonat de la flota.

T

La tecnologia en les flotes de taxis

Sistema de comunicació amb la central, mitjançant

esdeveniments predefinits entre el taxi. Per exemple

“no trobo el client”, “retorno el servei”, etc. Impressió

de rebuts i tiquets de pagament

Centrals d’informació

A les centrals, les operadores que abans cridaven per

la ràdio, es dediquen molt més a l’atenció al client.

Els radiotaxis s’han convertit en un call-center professionalitzat.

Les operadores recullen les trucades mitjançant

una centraleta CTI integrada amb l’aplicació,

les peticions de taxis

es registren en una

base de dades.

Aquestes peticions

són analitzades pel

software que té les

posicions dels taxis,

i cada client rep el

taxi més adequat per a ell, segons criteris de proximitat,

requeriments especials del client, etc. Fins i tot

es poden fer reserves de taxis a la pàgina Web dels

radiotaxis.

Les operadores poden veure les posicions dels taxis

en la cartografia. La central està connectada amb els

bancs pel pagament amb tarja. A l’arribar el taxi al

punt de recollida, el client rep un SMS d’avís, de

forma que no cal esperar al carrer.

23


24

T

Tots aquests sistemes, estan

liderats per l’empresa

Interfacom, que dissenya, fabrica

i comercialitza els taxímetres i

sistemes de gestió Taxitronic.

Aquesta empresa, amb seu a

Barcelona i amb capital

íntegrament català, impulsa

el sector de les flotes de

taxis, no només a Espanya

sinó als prop de 30 països de

tot el món en els que

comercialitza els seus productes.

Unes 70 flotes d’Europa tenen

instal·lats els sistemes Taxitronic.

Assistència en carretera

La La tecnologia TDT i el en pla les ICT-Renove

flotes de taxis

El mateix sistema, amb un software específic, s’utilitza

a altres tipus de flotes, com els vehicles d’assistència

en carretera, ambulàncies, cotxes de policia, flotes

de camions de transport internacional. Qualsevol

flota de vehicles pot aprofitar-se d’una automatització.

Els sistemes de nova generació són molt avançats,

amb display LCD tàctil, i amb noves funcionalitats.

L’objectiu és integrar en un únic equip totes les

funcionalitats que pugui necessitar la flota, eliminant

el gran nombre d’equips independents que

s’instal·laven fins ara.

Per exemple, els nous equips tindran integrat un

navegador GPS, per ajudar al taxista a trobar l’adreça

sense necessitat d’instal·lar un navegador extern a

l’equip principal. La central envia el

despatx, i sense que el taxista hagi de

fer res, l’equip el guia fins al punt de

recollida.

Una de les grans novetats dels nous

sistemes és que el passatger també

podrà interactuar amb el sistema,

mitjançant una pantalla tàctil dedicada

per ell. El passatger podrà recarregar

el seu telèfon GSM de prepagament,

podrà fer la facturació del seu vol des del

taxi mentre està anant cap

a l’aeroport, i la tarja d’embarcament

s’imprimeix en el

mateix taxi… s’obren moltes

noves possibilitats

Pere Tomàs

Director de Producte

Interfacom S.A.


T

Tècniques modernes per a la detecció de falsificacions documentals

Tècniques modernes per a la detecció

de falsificacions documentals

Sempre ha existit la falsificació i en conseqüència el falsificador. La societat moderna està molt

burocratitzada, sent el document un dels elements base de totes les relacions humanes, pel qual la

seva protecció sent jurídica, s'ha de materialitzar tecnològicament. Aquest article, escrit per un

especialista en documents còpia del Cos Nacional de Policia, fa un repàs a les tècniques i equips

utilitzats per a la detecció de falsificacions documentals.

La falsificació tracta d'ocultar o negar el que és

autèntic, com a mitjà per a la consecució de fins, que

d'altra forma ens estarien vedats i conseqüentment

aquesta activitat sempre estarà lligada a persones

que aplicant els seus coneixements pràctics i utilitzant

mitjans tècnics, produeixen un canvi en el mitjà o

element original, donant lloc al bescanvi del bo o

autèntic, per l'inconvenient o fals, i així tracten de

donar-nos “gat per llebre”.

L'activitat d'aquests personatges, ja és coneguda des

de temps immemorial. Gairebé amb tota certesa, la

falsificació en el seu sentit més ampli, és un dels

delictes més antics i prolix en totes les societats, que

per la seva repercussió social, s'ha constituït com un

dels tipus delictius més perseguits en tots els àmbits

i circumstàncies.

Subjectes a la documentació

La societat moderna, absolutament burocratitzada,

està totalment subjecta a la documentació, en els

seus diferents vessants, amb l'ús del document més

elemental (bitllet de metre o bus), fins al més sofisticat

per transcendent o valuós (partida de naixement,

bitllet de banc, etc.). Per això, anem a concentrar-nos

en la Documentoscòpia, que se circumscriu a l'examen

de documents, mitjançant la utilització de tècniques

i instruments per part d'especialistes en la matèria.

De forma general, els passos que se segueixen en

l'anàlisi i valoració dels documents, són els següents:

1. Es valoren les seves condicions de viabilitat de

forma visual directa; és a dir, si estem davant un

document mínimament acceptable com a tal.

2. Una vegada superat l'anterior, s'inicien labors

menors quant a la tècnica aplicada, ja que es tendeix

als següents extrems:

• Que el format s'acomodi a d'altres documents

legítims de la seva mateixa classe i naturalesa (format,

color, grandària, etc.), per al qual utilitzarem els

facsímils corresponents o els Repertoris de

Documentació Nacional i Internacional.

• Dimensions mil·limètriques del document en qüestió,

per al qual s'utilitzen regles mil·limetrades i plantilles

a aquest efecte.

• Verificació de l'espessor en micres, utilitzant un

mesurador tipus “Mahr de 6 robins” d'alta precisió

i estabilitat.

• Contrast de pes, mitjançant una balança digital

d'última generació i alta precisió.

• Examen mitjançant dispositiu òptic, lupa Peak de

10 augments, dotada amb regla mil·limetrada i

plantilla escalada.

Una vegada superat l'examen de forma satisfactòria

dels requisits anteriors, s'inicia el tercer pas:

3. La gran majoria dels documents, estan realitzats

sobre suports de seguretat, el que els confereix certes

característiques, com són les marques “d'aigua o filigranes”

que es fan visibles si aquests suports són mirats

de besllum, o mitjançant l'aplicació d'un feix de llum

blanca en incidència diascòpica (de baix a dalt).

4. Examen del document mitjançant l'aplicació del

llum de Wood, dotada amb il·luminació ultraviolada

de longitud d'ona llarga i curta. Mitjançant aquesta

25


26

T

tècnica, vam observar quin tipus de reacció

experimenta el suport documental, indicant-nos si

està dotat o no de blanquejants òptics; igualment,

podrem apreciar la presència d'elements invisibles a

primera vista, com són les fibres i fibretes fluorescents,

o motius i llegendes ocults.

5. Seguidament, i davant possibles dubtes sobre fons,

sistemes d'impressió, posició de fibra, i altres detalls

ocults que garanteixen la seguretat documental,

s'efectua un detalladat anàlisi a través del microscopi

criminològic de comparança, amb la finalitat

d'efectuar visions directes entre el detall del document

dubtós i el de l'indubtable, amb la finalitat d'efectuar

una acció comparativa en el mateix acte.

6. Finalment, concloses les operacions anteriors

satisfactòriament, s'examina el document amb el

Tècniques La TDT modernes i el pla ICT-Renove

per a la detecció de falsificacions documentals

Video Comparador Espectral VSC-1 o VSC-4 i el QDX-

630BE-2 Electronic, instruments que disposen de

sistemes d'il·luminació amb incidència diascòpica,

episcòpica, obliqua i rasant, en combinació amb

diversos tipus de font d'il·luminació que van de

l'ultraviolada a l'infraroig, i que en combinació amb

diverses regles de cort, permeten apreciar la diversitat

cromàtica de les tintes emprades en la cumplimentació

del document, diferenciant les mateixes. Aquests

aparells estan dotats al seu torn de lents amb dispositiu

zoom per a la captació de detalls les imatges dels

quals són processades en un ordinador, facilitant el

seu posterior tractament, per ser inserides en els

corresponents Informes facultatius.

Una vegada realitzades totes aquestes operacions,

estem en condicions de certificar l'autenticitat o

falsedat del document sotmès a estudi

Pedro Cabezas Esteban

Facultatiu en Dret del

Cuerpo Nacional de Policía

Especialista en Documentoscòpia


T

Telemedició de comptadors via GPRS

Telemedició de comptadors via GPRS

El Grup Gas Natural té molt present, com empresa de serveis, que és necessari mantenir una innovació

continuada per donar un millor servei davant de la competència en el mercat liberalitzat del gas. Per

això, la companyia es va plantejar perfeccionar els seus sistemes de mesurament ja existents. La solució

havia de passar per una comunicació remota que permetés la consulta ràpida a les dades, i la

immediatesa i la fiabilitat haurien de ser els puntals bàsics del sistema

Descripció del Sistema

Alguna cosa tan simple en d’altres xarxes de distribució,

com és el mesurament de la quantitat i qualitat

de l'element distribuït, és certament més complex en

el món del gas. En altres xarxes, el propi mitjà de

transport i distribució pot servir de canal de comunicació

per informar del consum en els extrems, però

en el cas de la distribució de gas aquest aspecte no

és possible (Pot tenir excepcions, ja que coneixem

sistemes de transmissió en radiofreqüència que utilitzen

com a mitjà de transport les canonades de

conducció de gas).

En plantejar-se un sistema automàtic de mesurament

cal introduir canvis a fi d'arribar als mateixos objectius.

Es va enfocar la solució cap a sistemes de ràdio públics,

donada la seva gran cobertura en el nostre país, amb

costos assumibles i amb un grau de fiabilitat adient.

L'ús d'aquest tipus de sistemes ens permetria comunicar

gairebé qualsevol punt de la xarxa de distribució

amb la central de gestió de Gas Natural.

Flux de la informació en la telemedició de comptadors

Bàsicament el sistema consisteix en

afegir un terminal programable

connectant-lo, com a recepció de

senyal d'entrada, al convertidor de

volum de gas (EVC), computador de

cabal (FC) o altre tipus de sensor

Com a suport físic de transmissió es va adoptar una

comunicació via GPRS/EDGE, desenvolupant els nivells

superiors sobre la base de la suite TCP/IP per a

l'enviament de la informació de consum de la xarxa.

El projecte va rebre el nom de SRLC (Sistema de

Lectura Remota de Comptadors), i el seu objectiu

principal era l'obtenció automàtica de la lectura del

consum dels clients industrials.

Bàsicament el sistema consisteix en afegir un terminal

programable connectant-lo, com a recepció de senyal

d'entrada, al convertidor de volum de gas (EVC),

computador de cabal (FC)

o altre tipus de sensor, de

manera que és capaç de

llegir les dades amb el/els

protocols que sigui/n necessari/s,emmagatzemarlos

i reexpedir-los de manera

preprogramada o sota

demanda.

Tots aquests terminals són

capaços de connectar-se

remotament a un sistema

central que actua com a

concentrador i que rep totes

les lectures (horàries,

cambra horàries, etc.) esdeveniments

que es puguin

produir (desconnexions,

fallades de comunicació,

etc.) i incidències del sistema

(Buffer ple, desconnexió

27


28

T

de l’ECV, etc.) posant-los a disposició dels

usuaris que són Departaments de Lectura,

Mesurament i Facturació de Gas Natural,

Tècnics de Camp, ja sigui interns de Gas Natural

com a contractistes que realitzen tasques de

manteniment, o dels propis clients.

la complexitat del sistema proposat, tant a

determinar si el disseny era l’adient, els terminals

complien especificacions, el nivell de

cobertura de la xarxa GPRS/EDGE suficient o

els problemes operacionals d'instal·lació, gestió

i manteniment adequadament entesos, es va

optar per llançar una prova pilot sobre 200

punts de mesura pre-seleccionats, amb la qual

es pretenia conèixer els extrems anteriors i,

fonamentalment, les possibilitats dels equips

de telemesura remota, així com dimensionar

la infrastructura necessària per portar a terme

el projecte.

Telemedició La TDT i de el pla comptadors ICT-Renove via GPRS

El projecte ha obert moltes

expectatives pel que fa a la mesura

i facturació del gas, o com

l'arquitectura utilitzada en el

projecte pot servir de base per a la

telemesura futura

Anteriorment, ja hem esmentat que s'havia seleccionat

com a transport bàsic la comunicació GPRS/EDGE; no

obstant això, atès que a les sessions GPRS/EDGE

únicament poden iniciar-se des del terminal remot,

calia habilitar algun altre canal a fi de poder aixecar

la sessió des del servidor local. Es va escollir, per a

aquests serveis i com a backup de comunicacions,

l'enviament de missatges SMS (haguéssim preferit

utilitzar a més capacitats USSD, però no es trobaven

disponibles com a servei en el moment de desenvolupar

el projecte).

D'aquesta forma, quedaven definides les característiques

essencials que havien de complir els terminals

remots a implantar. Fonamentalment aquests eren:

1) Fàcilment programables

2) Connectivitat GPRS/SMS

3) Ports RS-232, Ethernet i, eventualment, ports

especials

4) Capacitat d'emmagatzematge local

5) Sistema Operatiu obert.

Una curta investigació de mercat ens va dur a determinar

que en el mercat ja hi havia dispositius que

complien aquestes característiques, la majoria d'ells

destinats al segment del control de flotes de vehicles,

però calia comprovar fins a quin punt podien ser útils

en aquest nou entorn.

En l’interval, el Ministeri d'Indústria i Energia va

emetre l'Ordre Ministerial ITC 104/2005, del 31 de

gener de 2005, publicada en el BOE en aquesta data.

L'ordre regula el procés de telemesura del gas, obliga

a telemesurar el cabal diari de les unitats de mesura,

el consum anual de la qual sigui superior a 5.000.000

kWh. Aquest aspecte va dur a avançar la implantació

del projecte per poder anar complint amb els requeriments

mínims exigits per la ITC.

Exigència legal

Donada la inexistència de cap tipus d'activitat en

l'entorn de comunicacions remotes utilitzant canals

públics de radiofreqüència, Gas Natural va haver de

desenvolupar tots els elements del projecte des de

zero. Un d'aquests elements va ser la creació i definició

d'un protocol de comunicacions d'alt nivell per a

l'intercanvi de la informació amb els terminals remots,

protocol que, des del primer moment, Gas Natural

va expressar la seva intenció de fer-lo disponible a

tots els interessats.

La Comissió Nacional de l'Energia va sol·licitar la

publicació del protocol dissenyat pel grup sobre la

solució adoptada, per la qual cosa en el segon trimestre

de 2005 es va crear un document d'especificacions

tècniques que regula com han de ser les lectures i

com han de comunicar-se els terminals amb el concentrador

del Grup Gas Natural. En l'actualitat, aquest


Armari de comptadors en el terrat d’un edifici

document es pot consultar en el Portal del Grup, és

de caràcter públic i garanteix que qualsevol integrador

d'equips de telemesura pugui connectar-se al sistema

de lectures del Grup Gas Natural. La publicació del

protocol permet que d’altres proveïdors desenvolupin

terminals de lectura.

Aquest fet, al costat que, com hem expressat, la

transmissió de la informació es realitza per mitjà de

xarxes públiques, va tenir repercussions importants

en el projecte, ja que implica securitzar els accessos

i les transmissions. En aquesta línia es va desenvolupar

un mecanisme de seguretat i autenticació de la informació

rebuda, basada en l'emissió de certificats que

basem en l'especificació X509.

A fi de poder-los emetre, Gas Natural es va constituir

en autoritat cerfificadora, tot expedint els certificats

personalitzats a cadascun dels clients amb remotes

fins i tot de proveïdors externs, i acceptava la seva

informació només si les dades contenien una signatura

digital correcta.

La prova pilot va finalitzar amb èxit i de les seves

experiències se’n van extreure les conclusions que

han permès que a l'actualitat hi hagi més de 6.000

terminals instal·lats en un temps rècord.

T

Telemedició de comptadors via GPRS

S'ha dotat al Grup d'un sistema de telemesura ràpid

i fiable. El projecte ha obert moltes expectatives pel

que fa a la mesura i facturació del gas, o com

l'arquitectura utilitzada en el projecte pot servir de

base per a la telemesura futura. Conceptes com

facturació d'energia són possibles amb el sistema

actual.

Gas Natural volia aconseguir un sistema de facturació

modern, en el qual el client estigui satisfet i nosaltres

també. El sistema engegat ha superat les expectatives

inicials, ja que som capaços de telemesurar fins i tot

les centrals de cicle combinat.

El nou sistema de lectura remota de comptadors del

Grup Gas Natural converteix aquesta mesura industrial

del gas en una de les més avançades, tecnològicament

parlant, d'Europa. El procés de telemesura industrial

comença després de la xarxa de distribució, en les

pròpies estacions de regulació i mesura (ERM). Els

terminals remots es distribueixen generalment en

camp, en les ERM del client, prop de les unitats de

mesura i en una zona segura. Les unitats de mesura

estan formades, en general, per un comptador i un

convertidor de volum de gas (EVC) o computador de

cabal (FC). El convertidor de volum de gas rep els

impulsos del comptador (o si és un mesurador, per

ultrasons mitjançant el protocol de comunicacions

El nou sistema de lectura remota

de comptadors del Grup Gas

Natural converteix aquesta mesura

industrial del gas en una de les més

avançades, tecnològicament

parlant, d'Europa

corresponent) i també els valors de les sondes de

pressió i de temperatura. El convertidor normalitza

el volum del gas que ha passat, donant-nos la quantitat

del mateix. El resultat d'aquesta operació el

proporciona pel port sèrie RS-232 cada 4, 5 o 10

minuts, programable a qualsevol interval de temps,

mitjançant un protocol de comunicacions específic

(generalment IDOM). El terminal remot es col·loca

dintre d'una caixa, en la qual estan tots els equips

auxiliars necessaris per a la seva alimentació i

l'adequació dels senyals de camp, a més de l'accés a

la sortida sèrie del convertidor. El propi terminal

disposa d'una antena que li permet la connexió a la

xarxa de radiofreqüència (GSM/GPRS).

29


30

T

Telemedició La TDT i de el pla comptadors ICT-Renove via GPRS

Projecte integrador

En el servidor, un “listener” comprova, de manera

contínua, les trames generades des dels terminals.

Les dades es guarden a la base de dades, que es

consultada per diferents usuaris utilitzant diferents

interfícies de consulta d'informació, el que permet

visualitzar tot tipus d'informació i el monitoratge del

sistema. El servidor és visible tant des de la Intranet

de Gas Natural com des d'Internet.

S'han utilitzat plataformes estàndard i, en gran mesura,

software obert. Creiem que hem estat més

integradors que desenvolupadors, sense duplicar

tasques ni sistemes que no fossin necessaris, sinó que

hem intentat aprofitar al màxim els recursos que ja

disposàvem.

Ja hem descrit que el mòdul de terminals té com a

funció bàsica l'obtenció de lectures dels convertidors

de volum de gas a través del port sèrie o dels ports

a aquest efecte. Una vegada llegides les trames dels

convertidors, l'equip realitza la funció d'adaptador

de protocol que les converteix en lectures vàlides per

al sistema. Al final del dia realitza un resum diari,

que obté i calcula els valors que es facturen al client

final. El terminal no està permanentment connectat,

sinó que es fan connexions cada tres hores via GPRS

amb el sistema centralitzat situat en Gas Natural,

engegant-se la connexió de contingència via SMS en

cas de fallada de l'anterior.

Quan s'estableix una connexió, sincronitza l'hora amb

el servidor i, seguidament, envia les lectures horàries

pendents, i si és el cas, les diàries. Després, consulta

els comandos pendents que poguessin existir en el

servidor, i a mesura que els va consultant intenta

resoldre'ls, fins que acaba amb tots aquells pendents.

Aquests dos processos bàsics (guardar/enviar) són

totalment programables remotament, de manera

que es pot variar tant la periodicitat com l'instant en

el qual ha de començar el procés.

A fi de permetre la gestió local dels terminals s'ha

dissenyat un aplicatiu web que s'instal·la a cada

terminal perquè un operari pugui configurar-lo des

d'un portàtil. També, es pot accedir remotament si

s'està en possessió dels certificats adequats.

El concentrador és el sistema central, i es composa

de dos subsistemes bàsics: El primer comunica i gestiona

tota la xarxa de terminals. I, el segon permet

gestionar la informació acumulada.

El sistema central funciona de manera desatesa i

automàtica, connectant-se amb d’altres sistemes. Rep

lectures horàries i diàries, fitxers de log (enregistrament

de totes les accions que es registren en el

terminal), peticions de comando, alarmes, fitxers de

configuració, reinicis del terminal, etc. Les trames

que es llegeixen tenen un format estàndard basat en

XML i es descriu en el document d'especificacions

tècniques. Qualsevol error en aquesta aplicació també

genera incidències internes, que ens indiquen les

possibles incidències del sistema. Errors en la comunicació

o en el tractament de la informació no deixen

inhàbil el sistema, que es recupera automàticament

quan es restableixen les condicions habituals de

funcionament. Tot i així, els terminals de lectura

remots tenen capacitat de guardar les lectures durant

35 dies.

Així mateix, els instal·ladors i els clients poden veure

les lectures de les seves pròpies unitats de mesura.

D'aquesta manera es troben contínuament informats

del seu consum i poden comprovar les dades de

El projecte SLRC ha suposat un

gran avenç en la tecnologia de

telemesura i gestió de la lectura

remota

facturació. Recentment s'ha afegit la possibilitat

d'oferir gràfiques per realitzar un seguiment dels

perfils de consum segons l'evolució setmanal i mensual.

Els tècnics de camp disposen de portàtils amb

targetes de comunicacions sense fil amb tecnologia

3G, el que els permet connectar-se amb el concentrador

des de gairebé qualsevol punt de la geografia i

poder consultar lectures i incidències de qualsevol

unitat de mesura.

Conclusions

El projecte SLRC ha suposat un gran avenç en la

tecnologia de telemesura i gestió de la lectura remota.

Gas Natural, a més de beneficiar-se dels avantatges

de projectes d'aquest tipus, reafirma la seva voluntat

innovadora en camps que, en l'entorn de la gestió

del gas, ajuden i fan més eficient la mateixa

José M. Boixeda de Miquel

Director de Nous Sistemes, Tecnologia

i Comunicacions

Gas Natural

José Ma. Beaumier

Enginyer Tècnic de Telecomunicació


32

T

Open-source o software lliure

Què és el software lliure? Podem dir que un software

és lliure si aquell que rep una còpia del mateix pot

gaudir de les 4 llibertats següents:

1.La llibertat d’utilitzar el programa per a qualsevol

propòsit

2.La llibertat de poder estudiar i modificar el software

3.La llibertat de copiar el software

4.La llibertat de millorar el programa, i de

proporcionar noves versions del mateix perquè se’n

beneficiï tota la comunitat.

És a dir, que el software lliure és aquell que podem

utilitzar, copiar, estudiar, modificar i redistribuir sense

restriccions. Les llibertats 2 i 4 requereixen que el

codi font sigui accessible. El fundador d'aquest

moviment és Richard Stallman, que a l'any 1984 va

promoure el projecte GNU 1 (GNU's Not Unix) i que

un any després es va convertir en la FSF 2 (Free

Software Foundation). Existeixen multitud d'iniciatives

en el món del Software lliure:

• Sistemes operatius com Linux, FreeBSD i

OpenSolaris.

• Sistemes de bases de dades com MySQL i

PostgreeSQL.

• Servidors web com Apache, servidors de correu

electrònic com SendMail i servidors de fitxers com

Samba.

• Navegadors web com Firefox i Mozilla.

• Conjunt de programes per a l'oficina (editor de

textos, fulls de càlcul, bases de dades i presentacions)

com l'ofert per OpenOffice 3 .

Existeixen moltes altres iniciatives que cobreixen totes

les necessitats de qualsevol usuari. Des d'aquí volem

acostar a l’enginyer tècnic de telecomunicació aquelles

iniciatives open-source que ens permetran gestionar

tots els nostres projectes.

Què és el programari per a la gestió de projectes?

La gestió de projectes és la disciplina encarregada

d’organitzar i gestionar tots aquells recursos que

Open-Source, software per a la gestió de projectes

Open-Source Software per a la Gestió de Projectes

Fer una gestió eficaç dels nostres projectes és una tasca fonamental per a un enginyer tècnic de

telecomunicació. Actualment existeixen moltes eines software que ens permeten fer-ho d’una manera

còmode i eficient, i moltes d’elles són de software lliure. La versatilitat del software lliure, i el seu

nivell de transparència, de control i d’adaptabilitat, i per descomptat, el seu baix cost, en fan la millor

alternativa per a la gestió de qualsevol tipus de projecte, per a qualsevol tipus d’empresa o client.

permeten finalitzar el treball associat a un projecte.

El programari per la gestió de projectes ens permet

realitzar una planificació coherent i eficient del

projecte, completar un seguiment i control per fases

perfectament caracteritzades, generar documentació

associada al projecte i els seus recursos, i portar a

terme una avaluació final de resultats que podria ser

útil en futurs projectes. Si ens estem plantejant

començar un projecte, hem de tenir en compte que

aquests tipus d’aplicacions seran de gran utilitat, ja

que en certa mesura garanteixen la satisfacció del

client no només a nivell de compliments de terminis

de lliurament, sinó també a la qualitat final del

producte. Quins tipus d’aplicacions existeixen?

• Aplicacions d’escriptori, caracteritzades per disposar

d'una potent interfície gràfica, mitjançant la qual

treballarem de forma autònoma des del nostre lloc.

És possible compartir informació entre els integrants

del projecte, i solen estar pensades per treballar des

d’un únic sistema operatiu.

• Aplicacions basades en la web, és a dir, que han

estat implementades com una aplicació web que

permet i facilita el treball col·laboratiu, des de

múltiples sistemes operatius, sense la necessitat

d’instal·lar, i mantenir, el software en diverses

màquina. Com a desavantatge podem destacar que

la interfície gràfica no sol ser tan potent com a les

aplicacions d’escriptori.


Existeixen moltes altres classificacions possibles, però

en totes elles podrem identificar dos grups: les eines

comercials, i les lliures.

L'aposta pel software de gestió lliure

Cada empresa té unes característiques determinades

que condicionen la manera de gestionar els projectes

que emprèn. Les eines comercials per la gestió de

projectes són eines que suposen un cost d’adquisició

i manteniment, són tancades i sense dinamisme, i en

general, no poden adaptar-se completament a les

necessitats d’un projecte. No obstant això, si apostem

pel software lliure per a les gestió dels nostres

projectes, tenim la possibilitat de partir del codi font

per adaptar l'eina a les nostres necessitats particulars,

si és que ho necessitem, i a més amb cost nul per a

la nostra companyia.

Entre les aplicacions d’escriptori podem destacar

GanttProject 4 , KPlato 5 , TaskJuggler 6 y Open

Workbench 7 . Aquesta última funciona sobre el sistema

operatiu Windows, i podem dir que és l'alternativa

lliure al sistema de gestió Microsoft Project.

Dintre de les aplicacions basades en la web disposem

de moltes alternatives lliures. Aquestes plataformes

han tingut un gran èxit durant els darrers anys, ja

que moltes estan especialment dissenyades per a

projectes on participen un gran nombre de desenvolupadors,

molt distribuïts i distants geogràficament.

Si ens fixem en els principals projectes de software

lliure, com el sistema operatiu Linux per exemple,

veurem que es construeixen seguint aquestes metodologies

de treball.

Quines eines per a la gestió de projectes podem

destacar? La majoria de les aplicacions estan orientades

a la gestió de projectes programari, com GForge 8 ,

T

Open-Source, software per a la gestió de projectes

Trac 9 , i LibreSource 10 . No obstant això, aplicacions

com dotProject 11 o Wrike 12 poden ser utilitzades per

a tot tipus de projectes, oferint un entorn de treball

similar al de les aplicacions d’escriptori esmentades

abans.

La tecnologia wiki

Per sota d'algunes de les plataformes de gestió de

projectes presentades trobem la tecnologia wiki. Què

és això? Una wiki és un lloc web col·laboratiu que

pot ser editat per diversos usuaris, que poden crear,

editar, esborrar o modificar el contingut d'una forma

interactiva, fàcil i ràpida. Aquest tipus de tecnologia

està demostrant la seva efectivitat durant els darrers

anys: qui no ha escoltat parlar de la Wikipedia 13 o

enciclopèdia lliure? Les aplicacions Trac i LibreSource,

esmentades abans, utilitzen aquest tipus de tecnologia

per a oferir una eina de gestió de projectes. Podem

accedir a aquest tipus de tecnologia gràcies a alguns

projectes com MediaWiki 14 o TikiWiki 15 , i per tant

ser capaços de muntar i configurar una aplicació web

amb la qual gestionar els nostres propis projectes.

33


34

En conclusió

T

Gràcies a les possibilitats de comunicació ofertes per

Internet, estem vivint una nova revolució del

programari lliure i del treball col·laboratiu. Cada

vegada són més les eines lliures que plantegen una

alternativa ferma a les eines comercials que estàvem

acostumats a utilitzar en el nostre dia a dia. Des

d'aquest article hem presentat les eines open-source

per a la gestió de projectes que ens permeten

substituir a les eines comercials que utilitzàvem per

a aquesta fi. La versatilitat del programari lliure, i el

seu nivell de transparència, de control i d'adaptabilitat,

i pel seu lloc, el seu baix cost, en fan la

millor alternativa per a la gestió de qualsevol tipus

de projecte

Open-Source, La TDT i el software pla ICT-Renove

per a la gestió de projectes

1. http://www.gnu.org

2. http://www.fsf.org

3. http://es.openoffice.org/

4. http://ganttproject.biz/

5. http://www.koffice.org/kplato/

6. http://www.taskjuggler.org/

7. http://www.openworkbench.org/

8. http://gforge.org/

9. http://trac.edgewall.org/

10. http://dev.libresource.org/

11. http://www.dotproject.net/

12. http://www.wrike.com/

13. http://wikipedia.org

14. http://www.mediawiki.org/

15. http://tikiwiki.org/

Roberto Javier López Sastre

Professor Ajudant

Dept. Teoria del Senyal i

Comunicacions

Universidad de Alcalà


Introducció

T

Connectats amb la Base Antàrtica Juan Carlos I

Connectats amb la Base Antàrtica Juan Carlos I

Les comunicacions a la banda de HF són cada cop més un bon complement al satèl·lit per a les

comunicacions de llarg abast amb zones remotes del planeta. El Grup de Recerca en Electromagnetisme

i Comunicacions (GRECO) d’Enginyeria i Arquitectura La Salle investiga en la transmissió de dades a

llargues distàncies amb molt baixa potència, per tal d’establir un enllaç permanent entre la Base

Antàrtica Espanyola i el nostre país.

Els sistemes de ràdio basats en propagació ionosfèrica

s’utilitzen des de la primera meitat del segle XX. La

ionosfera, que és la capa més externa de l’atmosfera,

degut a la radiació solar actua com un mirall per a

les ones de ràdio de la banda de HF (3-30 MHz),

permetent comunicacions d’abast mundial sense cap

infrastructura addicional.

A partir dels anys vuitanta, la incorporació de la

tecnologia digital als radiomòdems, unida a l’aparició

de nous estàndards ha provocat un autèntic ressorgiment

de les comunicacions digitals en HF, que han

esdevingut un veritable complement a les comunicacions

per satèl·lit. Els àmbits d’aplicació són les

comunicacions navals i aeronàutiques tant civils com

militars, l’enllaç amb zones poc desenvolupades del

Pujant el material a Pico Radio. Al fons, la Base Antàrtica Juan Carlos I

planeta (ambaixades de països pobres, desplegaments

tàctics, ONG) i en concret el donar cobertura a zones

polars, on la visió del satèl·lits geoestacionaris és

problemàtica.

El sistema dissenyat és

extremadament fiable, no

interfereix sobre altres sistemes

que comparteixen banda i no

requereix l’ús de grans antenes

En aquest context, el Grup de Recerca en Electromagnetisme

i Comunicacions (GRECO) d’Enginyeria i

Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull,

està duent a terme un projecte

de comunicacions avançades en

HF amb l’Antàrtida. Els seus

objectius principals són l’estudi

del canal ionosfèric entre la Base

Antàrtica Espanyola Juan Carlos

I (BAE) a l’Illa Livingston (62.6ºS,

60.4ºW) i l’Observatori de l’Ebre

(OE) a Roquetes (40.8ºN, 0.5ºE),

així com el desenvolupament

d’un prototipus de radiomòdem

per a la transmissió de dades dels

sensors que operen durant tot

l’any a la Base.

El canal ionosfèric

Es tracta de comunicar dos punts

que disten 12.700 Km, que es

cobreixen amb un mínim de 5

salts entre la ionosfera i la Terra,

ja que la màxima distància que

pot abastar una ona radioelèctrica

en un únic salt es troba al

voltant de 3.000 Km. La potència

de transmissió és molt baixa, al voltant d’uns 200 W,

degut a restriccions energètiques a la BAE durant

l’hivern austral. El canal ionosfèric és altament depe-

35


36

T

nent de la radiació del Sol, i pateix fortes variacions

en funció de l’hora del dia i de les estacions de l’any.

A més, el senyal de ràdio pot reflectir-se en diverses

capes de la ionosfera, i això es tradueix en l’arribada

de “ecos” del senyal transmès que arriben al receptor.

Aquest comportament és dinàmic degut al moviment

de les capes, fet que provoca que calgui una estimació

de canal força freqüent.

Antena monopol utilitzada pel transmissor en la Base Juan Carlos I

Per tal de conèixer el comportament del canal, el

Grup de Recerca va dissenyar un sistema de sondeig

propi, basat en un transmissor i un receptor digitals

capaços de generar i rebre un senyal a la banda de

HF de forma totalment arbitrària. Els resultats principals

d’aquest estudi han estat:

1)Mesura de la disponibilitat del canal en funció de

la freqüència i l’hora del dia.

2)Mesura del nombre de rebots del canal multicamí

(Delay Power Profile).

3)Mesura de la variabilitat del canal (Doppler Power

Profile).

Connectats La TDT i amb el pla la Base ICT-Renove Antàrtica Juan Carlos I

Agraïments:

Els àmbits d’aplicació són les

comunicacions navals i

aeronàutiques i l’enllaç amb

zones poc desenvolupades del

planeta, com ara ambaixades,

desplegaments tàctics, ONG i

zones polars

El sistema de comunicació

Per tal de poder lluitar contra un canal multicamí,

altament interferit i sorollós, amb una potència

d’emissió molt reduïda, s’ha proposat un sistema de

comunicació de banda ampla, que utilitza una modulació

DS-SS (Direct Sequence Spread Spectrum)

modificada per tal de poder treballar amb relacions

senyal-soroll negatives, fet que no acostuma a passar

en els sistemes de comunicació habituals. El sistema

dissenyat és extremadament fiable, no interfereix

sobre altres sistemes que comparteixen banda i no

requereix l’ús de grans antenes, doncs està pensat

per poder funcionar amb una antena monopol de

molt fàcil instal·lació i poc impacte ambiental (veure

figura 2).

El prototipus pot ser utilitzat per a la transmissió de

dades de baixa velocitat (sensors, e-mail, etc) situats

a llocs remots del planeta amb un sistema totalment

independent del satèl·lit

Aquest treball ha estat finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència

amb el projecte CGL2006-12437-C02-01. També volem agrair la

cooperació de l’Observatori de l’Ebre i l’ajut del personal de la

Unidad de Tecnología Marina (UTM) que fa possible i agradable

la nostra estada a la BAE.

Joan Lluís Pijoan

Cap del Grup de Recerca en

Electromagnetisme i Comunicacions,

de la Universitat Ramon Llull


La banda ampla

Un impuls crucial a l'extensió d'Internet ha estat el

desplegament de les infraestructures de la banda

ampla, i molt especialment aquelles que ofereixen

l'accés ADSL, que compten amb la major cobertura

geogràfica i el major nombre de clients. Té sentit,

doncs, plantejar-se quina és l'evolució previsible de

l’ADSL, i com aquesta influiria en el futur de la nostra

societat de la informació. Una qüestió rellevant que

permet diversos enfocaments.

L’ADSL ha demostrat, més del que molts esperaven,

la capacitat de les tecnologies digitals per esprémer

l'ample de banda que es pot canalitzar per un fil de

coure. Amb gairebé dos centenars de milions de

clients en tot el món, l’ADSL és una tecnologia madura,

però no esgotada. En el curt termini les tecnologies

DSL seguiran sent una alternativa competitiva i

aportaran innovacions a la xarxa. Millorant els

algoritmes de compressió i l'electrònica per aconseguir

majors velocitats o servir en bucles més llargs (ADSL2,

ADSL2+), implantant-se amb amples de banda molt

majors en bucles mixtos fibra-coure (VDSL),

complementant-se amb terminals Wifi de tot tipus,

no únicament PC, que augmentin el nombre i la

varietat d'aplicacions d'usuari que es beneficiïn d'una

connexió ADSL. La telefonia sobre Internet o la

connexió directa a la xarxa d'equips de música, fixos

o portàtils, serien exemples en aquest sentit.

Cobertura del 90% a Espanya

Aquesta perspectiva tecnològica, malgrat el seu

interès, no és la més rellevant. Encara que la cobertura

T

ADSL de segona generació

ADSL de segona generació

A Espanya vam acabar de creuar, o estem a punt de fer-ho, un llindar cap a la societat de la informació.

Segons les enquestes, més de la meitat dels espanyols utilitzen ja Internet d'una manera regular.

Encara que no pot dir-se encara que la nostra societat s'hagi apuntat en massa a Internet, la qüestió

d'Internet ja no és només per a minories

de la banda ampla a Espanya supera el 90% de la

població, tot just un terç de les llars l'han contractat.

Fins a vuit milions més de llars podrien ser clients

d’ADSL, però no ho són (segons les enquestes)

fonamentalment perquè no els interessa, perquè no

en veuen la utilitat.

La clau perquè aquests ciutadans canviïn la seva

percepció no és la millora de les característiques

tècniques de l’ADSL, per molt que aquesta interessi

a una fracció dels usuaris actuals. La clau és aconseguir

incloure la utilitat de la banda ampla en els esquemes

Amb gairebé dos centenars de

milions de clients en tot el món,

l’ADSL és una tecnologia madura,

però no esgotada

mentals i de comportament de la societat, equiparantla

a l'electricitat, el telèfon mòbil o els mitjans de

transport. L’ADSL de nova generació serà el que

s'entengui, no per les seves característiques tècniques,

sinó per la varietat i intensitat dels seus usos. La seva

construcció serà doncs tant o més social que

tecnològica.

Se sap que la inserció social de les tecnologies no

segueix un procés lineal, sinó una successió d'etapes

qualitativament distintes. En una primera fase, els

pioners tecnològics generen productes avançats, però

encara no preparats (pel seu preu, la seva fiabilitat,

el seu empaquetament) per a un mercat massiu. Molts

no sobreviuen aquesta fase, i quan ho fan és per

introduir-se, moltes vegades de la mà d'un inversor

o un gestor extern, com ofertes d'alt valor afegit en

mercats especialitzats. L'expansió a un mercat massiu,

quan s’hi arriba, té lloc en una tercera fase, dominada

pel màrqueting i les estratègies comercials.

El lector pot reconstruir mentalment aquestes etapes

en la difusió de la telefonia mòbil: pensada inicialment

37


38

T

ADSL La de TDT segona i el pla generació ICT-Renove

adoptada avui per la pràctica totalitat de la població,

que l'ha incorporat a les seves pràctiques de vida

sense conèixer res de la tecnologia subjacent. Com a

mostra, per exemple, el fet que es reclami poder

utilitzar el mòbil a qualsevol lloc, però alhora estar

tot el lluny possible d'una antena.

A Espanya, pel que fa a la banda ampla i a l’ADSL,

estaríem encara en la meitat de la fase d'espe-

cialització. És encara massa freqüent trobar projectes

empresarials i programes de l'administració el disseny

de la qual no inclou l'ús de les TIC com un ingredient

imprescindible, sigui en l'eficiència, en la relació amb

els clients o en les garanties de qualitat i de servei.

Si es tracta de canviar els hàbits d'ús dels ciutadans,

s’haurà d’influir també en els mapes mentals de les

actuacions, públiques i privades, amb major incidència

social, la qual cosa exigeix que la comunitat tècnica

equilibri també el seu discurs habitual, centrat en la

tecnologia, amb un assentat en les percepcions i els

valors dels ciutadans, per impulsar així la banda ampla

de segona generació

Ricard Ruiz de Querol

Secretari del Consell de

Catalunya de Telefónica S.A.


40

Opinió

Introducció

Aquesta velocitat de canvi, genera "analfabets

digitals". Això provoca l’anomenada fractura digital.

La fractura digital es produeix en molts i entre molts

col·lectius. Aquests col·lectius poden ser del primer

món o entre el primer i el tercer món. Sisoscat és una

Fundació sense ànim de lucre, que pretén combatre

aquesta fractura recollint i condicionant aquests

ordinadors i equips per donar-los als col·lectius amb

risc d’exclusió social. A més pretén ajudar les ONG

que reben els equips informàtics, perquè formin als

seus col·lectius combatent d’aquesta forma

l’analfabetisme digital dels més desfavorits.

Estadístiques de la societat de la informació

La penetració de la societat de la informació es mesura

per diversos indicadors. Els més significatius són d’una

Objectius de la Fundació SISOSCAT

Com gestionem els residus electrònics?

Diàriament apareixen nous equips electrònics que fan obsolets els seus predecessors.

Els telèfons mòbils, els equips de transmissió i els ordinadors són els exemples més paradigmàtics.

El “cicle de vida” de tots aquests productes s’ha reduït de forma dràstica i en el cas de la informàtica

hem passat de 7/10 anys a 3 anys, degut fonamentalment a l’aparició

de nous programes. En el cas de la telefonia mòbil, estem renovant els telèfons pràcticament cada

any. Això, unit a l'increment important del seu ús en les societats industrials, genera una quantitat

de residus que està augmentant espectacularment.

Es per això que entitats com les

fundacions i en el nostre cas la

fundació SISOSCAT poden arribar

amb més facilitat i agilitat que

l’administració a duu a terme

aquestes funcions socials

Com gestionem els residus electrònics?

banda als que fan referència els usuaris, les connexions

i els mitjans|medis de connexió a Internet tan a les

llars com en les empreses, i per una altra els equips

utilitzats.

Quant als usuaris d’Internet cal dir que en l’actualitat

tenim al voltant de 1.100 milions d’usuaris d’Internet

a tot el món amb fractures molt importants. D’una

banda tenim els Estats Units amb una penetració del

voltant del 70% de penetració i l’Àfrica amb una

penetració que no arriba al 4%. D’altra banda tenim

Àsia amb una capacitat molt important de creixement.

No en va, més de la meitat de població mundial

resideix en aquest continent, amb dos països com són

l’Índia i la Xina, que estan tenint gran expansió. La

penetració d’Internet tanmateix és molt baixa en

ambdós països.

Si analitzem la distribució de PC d’acord amb les

dades de la consultora Gartner, l’any 2006 el nombre

de PC venuts a nivell mundial va ser d’entre 228,6

milions i 240 milions. Aquesta xifra inclou ordinadors

de sobretaula, portàtils i servidors. Si els poséssim un

darrere l’altre, podríem donar la volta al món per

l’equador entre dos i tres vegades.

Distribució de vendes mundials de PC (Font: Gartner)

Per veure fins on pot arribar l'increment d’aquest

tipus de residu, és necessari tenir en compte el nombre

d’usuaris potencials. Si fixéssim aquest nombre en el


50% de la humanitat, sense tenir en compte que,

com ocorre amb el nombre de receptors de televisió,

cada usuari pot tenir més d’un ordinador (a casa i a

l’oficina), tindríem 3.500 milions d’usuaris, és a dir

d’ordinadors, i si cada un d’ells canviés el seu ordinador

cada 4 anys, tindríem gairebé 900 milions d’ordinadors

que es rebutjarien cada any....

Generació de residus

El pes de cada ordinador oscil·la entre els 3 i els 20

quilos. Per tant si cada any es destrueixen el mateix

nombre d’ordinadors que es venen, és a dir, segons

hem vist, al voltant de 240 milions, cada any generem

en l’actualitat 2,400 milions de quilos de residus.

Aquestes xifres, com hem explicat, estan creixent a

mesura que incrementa el nombre d’usuaris que

utilitzen ordinadors.

A aquestes xifres hauríem d’afegir un altre aspecte.

Un estudi realitzat per la universitat de les nacions

unides UNU i l’investigador Rüdiger Kühr va arribar

a la conclusió que per fabricar un ordinador es

requerien 1,8 tones de productes. Un ordinador amb

una pantalla de 17" necessitava almenys 22 quilos

de productes químics i 1.500 quilos d’aigua.

Fractura digital

La fractura digital s’entén com la divisió entre les

persones que utilitzen les noves tecnologies i les que

no. Aquesta fractura es produeix per múltiples causes

però fonamentalment són de dos tipus: una de tipus

econòmic, social i cultural i l’altra generada per la

por de les noves tecnologies. Naturalment el resultat

en moltes ocasions és una barreja que és difícil de

separar.

Els col·lectius més sensibles a la fractura digital:

Col·lectius amb algun tipus de discapacitat

Col·lectius de major edat

Col·lectius marginats geogràficament

Col·lectius amb recursos més baixos econòmics

Col·lectius emigrants

Els efectes de la fractura digital s’afegeixen als efectes

de les fractures socials. Així els joves que no tenen

formació escolar tindran un problema addicional ja

que, generalment, no tindran tampoc accés a les

noves tecnologies. Això provocarà que sigui més

difícil el seu accés al mercat laboral. El mateix ocorrerà

al col·lectiu de discapacitats o a la gent més gran

(col·lectius de més de 50 anys). També ocorrerà amb

els habitants de les zones més allunyades dels nuclis

urbans.

Com gestionem els residus electrònics? Opinió

Per tant les conseqüències poden ser nefastes si no

fem accions tendents a combatre aquesta bretxa o

fractura digital dels que estan i els que no estan

acostumats a l’ús de les noves tecnologies.

Ens agradaria remarcar en aquest punt, que no sempre

les noves tecnologies produeixen fractura digital o

les afavoreixen sinó que en moltes ocasions ajuden

que no es produeixin i les impedeixen. Així per

exemple, eines com són la traducció simultània, eines

per fer els ordinadors accessibles, o sense anar més

SISOSCAT pot ajudar a vèncer

l’exclusió social i ajudar a la

sostenibilitat formant, alhora, a la

societat

lluny, la telefonia mòbil ajuden a combatre la fractura.

És molt difícil que un país del tercer món tingui diners

i pugui enterrar “literalment” tota la infraestructura

de telefonia fixa per proveir-se de telecomunicacions

de veu i de dades. Tanmateix a través de la telefonia

mòbil si és possible i a un cost molt més raonable i

assequible. Així iniciatives com GrameenTelecom està

donant telefonia a milions de persones a Bangla Desh.

Existeixen per tant una sèrie d’accions i recomanacions

a realitzar per combatre la fractura i que seran

diferents en funció del col·lectiu i el motiu de la

fractura digital.

Han d’existir una sèrie d’accions dirigides a tot els

col·lectius esmentats anteriorment:

41


42

Opinió

Com gestionem els residus electrònics?

Polítiques de formació per a col·lectius reglats i no

reglats

- Formació en l’àmbit de les escoles

- Formació en l’àmbit extraescolar per a altres

col·lectius

- Eines per a discapacitats

- Centres de formació totalment equipats

- Legislació del servei universal (Banda ampla si és

possible)

Creació de la Fundació SISOSCAT

Tot l’anterior està molt bé però l’administració no

arriba a tot arreu. Es per això que entitats com les

fundacions i en el nostre cas la fundació SISOSCAT

poden arribar amb més facilitat i agilitat que

l’administració a duu a terme aquestes funcions socials

esmentades anteriorment.

La FUNDACIÓ SISOSCAT (Fundació Privada Societat

de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya)

té com a objectiu principal promoure la Societat de

la Informació entre aquells col·lectius amb major risc

d’exclusió social i menys recursos econòmics,

combatent el desequilibri digital que pogués generarse

causa de les noves tecnologies. Per altra banda,

també és pretén que els fons públics tinguin un pes

petit tot i que constant, i que sigui a través de les

empreses (accions d'esponsorització o altres fórmules

de sosteniment) que s’assoleixi el major percentatge

d'autososteniment. És per aquest motiu, que la tasca

que realitza SISOSCAT requereix també que una

responsabilitat social i medioambiental per part de

les empreses.

Les actuacions realitzades han estat adreçades a la

creació d’eines que permetin coordinar i canalitzar

recursos sobrants a Catalunya en matèria d’equips

informàtics i de tecnologies de la informació i la

comunicació en general, per poder-los donar a entitats

que promouen la societat de la informació i combaten

l’anomenada fractura digital.

La FUNDACIÓ és va crear l’any 2002 amb la voluntat

per part de la Generalitat, a través de l’antic

Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la

Informació, de promoure la Societat de la Informació,

reutilitzant i allargant la vida útil dels equipaments.

La idea va sorgir a partir de la iniciativa de moltes

entitats amb l'interès de donar a conèixer les noves

tecnologies de la informació entre els seus col·lectius,

amb la intenció d’ajudar-los a integrar-se d’una forma

plena a la societat i en especial a la societat de

d’informació. El problema era que aquestes entitats

no tenien la capacitat econòmica per adquirir els

equips informàtics.

Conclusions

Encara queda un llarg camí, no obstant, considerem

que la fundació inclou el procés d’anar millorant dia

a dia, veient el que es pot modificar i aconseguint

les petites fites que van sorgint. A través de SISOSCAT

hem observat que les bones idees que podien ajudar

a enriquir la societat, han acabat sent més que

simples idees, convertint-se en realitats i en l'inici

de l’expansió de les noves tecnologies a aquells

sectors que pensàvem que per determinades

circumstàncies mai hi arribarien. Així SISOSCAT pot

ajudar a vèncer l’exclusió social i ajudar a la

sostenibilitat formant, alhora, a la societat. Entenem

que és important utilitzar el model d’organismes

mixtes públics- privats

Carles Martín Badell

Director de SISOSCAT


Coneixement com a variable competitiva

El coneixement neix, creix i s’aprofita en els entorns

on es fomenten les condicions adients perquè es

desenvolupin aquests processos. El que durant anys

hem interpretat en el nostre país com una condició

necessària per al desenvolupament, ara s’ha convertit

en un element imprescindible del que serem en un

proper futur. Hem de ser més ràpids i més decidits,

perquè hi ha cultures

empresarials i de política

pública que innoven més

ràpid que nosaltres i tenen

més capacitat de

transversalitat i coordinació.

Els centres geogràfics

del dinamisme

econòmic i la innovació

s’estan desplaçant a gran

velocitat en els darrers

anys.

El desenvolupament de

polítiques que actuïn

adequadament en els

punts clau de la cadena

de valor de la innovació

(Ciència-Tecnologia-

Empresa-Mercat) pot maximitzar els actius que tenim

com a país. Posar en valor l’estoc del coneixement

científic desenvolupat per les universitats i centres

de recerca, donar suport a estructures d’intermediació

que connectin ciència i empresa, dotar les empreses

de mitjans perquè puguin innovar i competir en

millors condicions i incorporar la demanda local

sofisticada com a variable competitiva del territori

són algunes de les accions a realitzar.

En aquest sentit, és important insistir en la necessitat

que tenim d’actuar en xarxa de col·laboració entre

institucions públiques i organitzacions privades i sota

una racionalitat de néixer i créixer amb mentalitat

global, seguint els models que s’expliquen en el

document que segueix a continuació. No ens podem

limitar a veure els nous centres com a competidors,

sinó també com a exemples i com a mercats potencials.

Els parcs científics i tecnològics, com a estructures

d’intermediació, són un bon exemple del que exposem

en aquesta introducció. A Catalunya, els parcs han

nascut amb una estratègia relacional internacional

Coneixement com a variable competitiva Opinió

El coneixement ha esdevingut el factor clau per al desenvolupament econòmic i social del món.

Aquells països que siguin capaços de fer una transformació cap a una economia basada en el

coneixement aprofitant l’allau creixent i sostingut d’innovacions tecnològiques tindran més i millors

possibilitats de ser més competitius en els mercats globals

encara que el seu impacte immediat sigui local. Els

diferents models que han aparegut es complementen

entre ells, disposant en el seu conjunt, i funcionant

com a xarxa catalana de parcs (XPCAT), de tots els

elements que necessita el sistema de recerca i innovació

—creació i ús del coneixement, infraestructures,

serveis, institucions, capital i mercat—. Aquesta estratègia

de xarxa local

projectada en el

pla global, aprofita

per altra part les

connexions establertes

els darrers

anys amb l’Associació

Internacional de

Parcs (IASP) o la mateixa

que funciona a

l’Estat (APTE). Els

Parcs i les seves xarxes

disposen d’una

gran capacitat de

transmetre la di-

mensió estratègica

de la política pública

d’I+D+i, de la creació

i creixement d’empreses

de base tecnològica, i de disposar de les infraestructures

i serveis que el sistema necessita per

posicionar-se en l’economia i la societat que marquen

el nostre futur. L’organització de la Conferència

Internacional de Parcs Científics i Tecnològics que se

celebrarà a Barcelona l’any vinent és una mostra de

la centralitat i referent internacional que el fenomen

dels Parcs a Catalunya ha aconseguit els darrers anys

i el seu potencial com a eina de futur

L’àrea del 22@ constituirà una de les més grans concentracions d’empreses de

Noves Tecnologies en el nostre país

Josep M. Piqué

Conseller delegat de 22@bcn

President XPCAT - Xarxa de Parcs

Científics i Tecnològics de Catalunya

Vice-Presidente APTE - Asociación

de Parques Científicos y

Tecnológicos de España

43


44

Opinió

Introducció a la problemàtica

Gestió urbanística i telecomunicacions

Gestió urbanística i telecomunicacions

Els municipis no han estat al marge del creixement econòmic dels darrers anys. El desenvolupament

urbanístic i les infraestructures realitzades han canviat la fesonomia de les nostres ciutats. Aquestes

actuacions s’han finançat pricipalment amb els recursos municipals procedents de la gestió urbanística.

Una part són ingressos tributaris, però fins ara, el pes més important ha caigut en el sistema de

cessions obligatòries de sòl a càrrec dels propietaris, i en el deure d’aquests de pagar la urbanització

i serveis etc. Tots ens adonem del canvi que hem tingut en les nostres transaccions i formes d’interacció.

Tradicional sistema d’infraestructura de telefonia fixa

La llei 2/2002 d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya

regula les competències urbanístiques municipals,

establint que els ajuntaments, mitjançant els

plans municipals d’ordenació urbanística o els programes

d’actuació municipal, podem fixar les cessions

obligatòries i gratuïtes dels propietaris de sòl urbà

i urbanitzable. Aquestes cessions són les següents:

Cessions de terrenys destinats a infraestructures de

comunicacions (vials i àrees d’aparcaments), a equipaments

(tant religiosos, com culturals, docents,

esportius i sanitaris) i a espais lliures (zones verdes,

així com parcs), cessió d’un deu per cent

d’aprofitament urbanístic, entès com el benefici que

obtenen els propietaris en ser modificats els usos del

sòl o en concedir-li més edificabilitat.

El destí dels recursos procedents de l’ordenació urbana

és el finançament de les obres d’urbanització

–conseqüència de la gestió urbanística-, el seu manteniment

i conservació i la construcció d’edificis i

instal·lacions per a la prestació de serveis públics

locals.

En concret, les cessions de terrenys per a infraestructures

s’incorporen a les obres d’urbanització, i llurs

despeses són sufragades pels propietaris del sòl. Amb

els ingressos de les vendes de les cessions

d’aprofitament es poden finançar el manteniment i

conservació del patrimoni municipal, o aplicar-se a la

Pel que respecta a les

infrasetructures de

telecomunicacions, tenim un repte

important quant al creixement

vegetatiu de les xarxes en entorns

municipals

construcció de nous equipaments. En aquest punt

tenim una curiosa praxis de l’operació i el manteniment

de les infraestructures de telecomunicacions

cedides al municipi, que moltes vegades romanen en

desús, i sovint no inventariades.

La demanda social infraestructures comporta que els

recursos públics obtinguts de les actuacions urbanístiques

no siguin suficients. Per incrementar-los, els

municipis recorren a la iniciativa privada, encarregantli

la seva construcció i explotació. Aquesta alternativa

a la gestió directa comporta la creació de societats


de capital públic o privat. Entitats urbanístiques o

concessionàries, a les quals l’Ajuntament aporta els

terrenys cedits pels propietaris i encarrega l’execució

de les obres d’urbanització i la construcció i gestió

d’equipaments a canvi del dret d’explotació posterior.

En conclusió, el sòl és l’element bàsic en l’ordenació

del territori, i una forma de distribuir entre la comunitat

les plusvàlues de les actuacions urbanístiques.

Els ingressos que se n’obtenen són un important

recurs per finançar infraestructures, però pel seu

caràcter extraordinari no hauria de ser l’únic.

Per optimitzar els rendiments del sòl, la gestió urbanística

ha de seguir criteris de planificació basats

en un model de ciutat prèviament definit amb criteris

de sostenibilitat social i econòmica, evitant les actua-

Queda clar que els ajuntaments

tenen competències que incideixen

directament sobre les

infraestructures de

telecomunicacions, en tot l’àmbit

del seu terme municipal

cions polítiques impulsives condicionades per la pressió

dels agents promotors o dels propietaris del sòl.

Les decisions sobre la construcció de noves infraestructures

han de considerar el seu cost inicial i els

costos de manteniment, i han de fugir de fórmules

imaginatives de finançament i gestió difícils d’encaixar

amb la legalitat, la transparència i l’eficiència, evitant

la proliferació d’ens instrumentals dispars que dificulten

la coherència i la eficàcia organitzativa.

Pel que respecta a les infraestructures de telecomunicacions,

tenim un repte important quant al creixement

vegetatiu de les xarxes en entorns municipals,

enllaçant les troncals municipals amb aquestes infraestructures

que es cedeixen al municipi en noves

zones d’actuació urbanística.

La necessitat d’una infraestructura compartida

Després de l’entrada en vigor de la Llei 11/1988 de

24 d’abril, General de Telecomunicacions (LGT), en

substitució de l’anterior Llei d’Ordenació de les Telecomunicacions

(LOT), s’estableix l’obligació per part

Gestió urbanística i telecomunicacions Opinió

de TdE de prestar el denominat Servei Universal de

Telecomunicacions.

Es tracta, essencialment, de garantir a tots els ciutadans

un servei bàsic a un preu assequible. Aquesta obligatorietat

comporta l’ocupació del domini públic per a

la realització infraestructures que permetin el desplegament

de les xarxes de telecomunicacions.

La LGT va establir el dret dels operadors que li són

aplicables de les obligacions de servei públic, a

l’ocupació del domini públic i en ocasions privat, dins

del marc d’ordenació urbanística vigent a cada municipi,

sempre subjecte a condicions transparents i no

discriminatòries.

Els ajuntaments, en virtut de les competències reconegudes

a la Llei 7/1985 de 2 d’abril, de Bases de

Règim Local, són competents en matèria d’urbanisme

i medi ambient. Això estableix que els ajuntaments

siguin els titulars del domini públic municipal i com

a tal, s’estableix que és de la seva plena competència

la concessió de llicències urbanístiques.

En conseqüència, queda clar que els ajuntaments

tenen competències que incideixen directament sobre

les infraestructures de telecomunicacions, en tot

l’àmbit del seu terme municipal.

En correspondència, s’estableix que els ajuntaments,

en l’exercici de les seves competències, hauran de

facilitar la realització de les infraestructures necessàries

La normativa espanyola de ICT evita des de l’any 1998 que els

nous habitatges presentin un eixam d’antenes i cables pers seus

terrats. Imatge procedent de la revista Amiitel

plantejades pels operadors que ho requereixin, sempre

en el marc de l’ordenació urbanística vigent en cada

cas.

El procés de liberalització de les telecomunicacions

ha comportat la coexistència de diversos operadors,

a més a més del considerat dominant Telefónica de

45


46

Opinió

Gestió urbanística i telecomunicacions

España (TdE), tots ells, amb drets sobre l’ocupació

sobre el domini públic municipal, a efectes de poder

desplegar les seves xarxes de telecomunicacions.

Aquest desplegament comporta necessàriament la

construcció d’infraestructures a l’espai de domini

públic. La concurrència en un mateix municipi de

diversos operadors, incloent a TdE, amb dret a construir

infraestructures subterrànies, fa que s’arribi a

situacions que en ocasions, per manca d’acord entre

els diversos operadors, es plantegi un ús no optimitzat

del domini públic. Aquesta manca d’acord es pot

donar a diversos àmbits, sent els més freqüents la

duplicitat infraestructures realitzades en via pública

(pels diversos operadors).

Això genera, per una part les constants molèsties als

ciutadans per la profusió d’obres que per la construcció

de canalitzacions són necessàries per als diversos

operadors, i per l’altra part, el constant deteriorament

de paviments en voreres o calçades, a causa de la

realització gradual d’obres infraestructures (rases i

pericons).

Alguns països subdesenvolupats –sense normativa que reguli les

Infraestructures Comunes de Telecomunicacions – presenten

aspectes tan lamentables com el que il·lustra la fotografia a

Damasco (Síria)

De totes maneres, la legislació al respecte, disposa

que “los operadores con licencia para instalar redes

públicas de telecomunicaciones que soliciten y obtengan

derecho de ocupación del dominio público

[...], podrán ser obligadas al uso compartido de las

instalaciones que se realicen sobre las propiedades

afectadas”.

Dintre de tots els tipus d’infraestructures existents,

ens centrarem en aquest treball a les infraestructures

d’accés que es desenvolupen a l’àmbit urbà, i que

per exigències de la normativa urbanística a cada cas

ha de ser canalitzat.

Una forma d’entendre el que hauria de ser una

utilització racional de les infraestructures d’accés és

a través d’un símil de gestió d’una xarxa de carreteres.

En aquest suposat, estarem ràpidament d’acord que

no és viable duplicar les carreteres per anar a un

mateix lloc. No té cap sentit la idea que de cada usuari

o grup d’usuaris es realitzin les seves pròpies carreteres

per realitzar els seus trajectes més habituals. La idea

que es pretén és la realització d’un únic accés i compartir

correctament el seu ús.

Actualment, s’observa en zones urbanes consolidades,

siguin residencials o industrials, una important dupli-

Actualment, s’observa en zones

urbanes consolidades, siguin

residencials o industrials,

una important duplicitat

d’infraestructures

citat d’infraestructures. Probablement, aquest sigui

un dels hándicaps més importants al que s’enfronta

el segon operador, ja que en la majoria dels casos,

en existir ja una infraestructura (propietat de

l’operador dominant), la nova infraestructura necessària

ha de ser sufragada per a la resta d’operadors.

Això representa un llast molt important per al seu

desenvolupament.

Per tant, en un entorn en el que es preveu imminent

la implantació de xarxes FTTX de cara a suportar

aplicacions com la televisió d’alta definició (HDTV),

la figura de l’enginyer o enginyer tècnic de telecomunicacions

serà de vital importància de forma de

projectista i consultor en l’àmbit de les infraestructures

en planta externa, conjugant les necessitats del sector

privat, d’acord a l’impuls i reglamentació del sector

públic

Nacho Aso

Eng. Tèc. Telecomunicacions

Key Account Manager

ONO


La contaminació acústica: un problema social Opinió

Contaminació acústica: un problema social

Cada cop més sovint es pot llegir en els diaris, sobretot a la secció de “cartes dels lectors”, ciutadans

que es queixen de l’excés de soroll existent a les nostres ciutats. També cada vegada més són notícia

informacions de sentències judicials a favor dels que patim o pateixen el soroll, amb indemnitzacions

econòmiques importants que han de pagar els causants de les molèsties o els ajuntaments com a

responsables finals de la gestió del soroll

Tot això indica que cada cop més som conscients que

en aquesta societat del “benestar” no només compten

les comoditats o els

avenços tecnològics, sinó

que dins d’aquesta paraula

màgica, “benestar”,

hi ha d’altres

factors menys materials,

i que ajuden a millorar

la qualitat de vida, com

és per exemple el gaudir

d’un passeig pel carrer

sense el soroll ensordidor

dels cotxes, poder

obrir les finestres de casa

i relaxar-se estirat al

sofà, o anar a dormir

sense haver d’escoltar el

camió de les escombraries.

Hem de ser conscients

del fet que si realment

desitgem tot això hem

de posar de la nostra

part. Tothom vol gaudir d’aire condicionat a l’estiu,

tothom vol tenir l’últim mòbil del mercat, tenir cotxe

per desplaçar-se, anar de vacances, gaudir d’un bon

“home cinema” a casa, anar a una terrassa a sopar

el divendres, etc, i en canvi no estem disposats a tenir

línies d’alta tensió o antenes de telefonia mòbil a

prop de casa, ni

tenir un restaurant

als

baixos del nostre

edifici.

És cert que en

aquesta situació

gran part

de responsabilitat

la tenen

els ajuntaments i l’Administració. Ells són els responsables

de la gestió del soroll. Primer redactant ordenances

i lleis; un exemple d’ineficàcia és l’esperat

Codi Tècnic de l’Edificació, que resoldria molts pro-

blemes que actualment pateixen els habitatges espanyols

per manca d’aïllament acústic a causa de la

normativa actual (NBE-

CA-88) que data de l’any

88. Segon, fent complir

la normativa de manera

ràpida i eficaç, no com

succeeix ara, on existeix

un cert immobilisme per

part de molts ajuntaments,

i ja no parlem de

com s’eternitza el problema

quan es condueix

el cas cap al món judicial.

Tercer, que s’apliquin

les accions sancionadores

que s’haurien

d’imposar i que moltes

vegades brillen per la

seva absència.

Tots plegats hem de

reflexionar i pensar que

nosaltres, amb la nostra

activitat diària, som

fonts generadores de soroll i per tant contribuïm als

nivells de contaminació acústica.

% de vivendes espanyoles amb problemes de soroll exteriors. Font INE 2001.

Mapa extret de www.ruidos.org

A part de les actuacions més generals que es puguin

portar a terme per part de l’Administració, regulant

el soroll i fent polítiques que ajudin a reduir els nivells

de contaminació acústica, tots nosaltres podem contribuir

amb actituds i comportaments molt més solidaris

envers la resta: no tocar el clàxon quan estem

en una cua, no posar la rentadora a partir de certes

hores, o no deixant els animals sols a casa. Aquestes

i d’altres accions no ens suposen

cap sacrifici i ajuden a ser més

respectuosos amb la resta de la

gent, complint amb la idea de

“pensa globalment, actua localment”

Eduard Puig

Responsable

d’Acústica Applus

47


48

Opinió

Equilibri entre vida laboral i personal

Guanyar menys per viure millor

Guanyar menys per millorar la qualitat de vida

Existeixen enquestes que confirmen que set de cada deu espanyols sí que ho farien. Entre els que

accedeixen al mercat laboral i els directius, la flexibilitat d’horari pesa més

que la retribució a l’hora d’acceptar un treball. És probable que la majoria d’ells, arribada l’oportunitat

i una vegada fets els comptes de la hipoteca, els col·legis i la resta de despeses,

no podrien renunciar a cap euro. Però la seva declaració d’intencions reflexa un fenomen que va mes

enllà: la importància del salari emocional

Nou de cada deu demanden un horari flexible que

els permeti millorar l’equilibri entre la seva vida

personal i laboral, i mes del 75% declaren estar

disposats a sacrificar entre el 10% i el 40% del seu

sou per millorar la seva qualitat de vida, segons dades

de l’últim estudi 2006 sobre satisfacció laboral per

Cátenon i Encuestafacil.com. Però aquest mateix

estudi també confirma que els factors mes valorats

a l’hora de canviar de lloc de treball o de quedar-se

segueixen sent la retribució econòmica i les possibilitats

de promoció, la qual cosa sembla contradictòria.

El que reflexa aquesta enquesta és una intenció clara

de viure millor, encara que es guanyi menys, però

que també les economies domèstiques estan molt

“apurades” i no estan per sacrificar sou. La compra

Nou de cada deu demanden un

horari flexible que els permeti

millorar l’equilibri entre la seva

vida personal i laboral, i mes del

75% declaren estar disposats a

sacrificar entre el 10% i el 40% del

seu sou per millorar la seva qualitat

de vida

de temps per salari és un tema que s’està plantejant;

el problema és si, una vegada cobertes les necessitats

de despeses, li queda amb què comprar temps d’oci,

i axò depèn moltes vegades del moment de la carrera

professional en què es troba.

Fracàs de les 35 hores a França

Un altre punt de vista apunta a què en general la

majoria de la gent no està disposada a rebaixar-se el

sou per treballar menys. Allò que volen és treballar

menys cobrant el mateix, la qual cosa no és possible

des del punt de vista empresarial. Això coincideix

amb els que justifiquen que el fracàs de la jornada

de 35 hores a França va ser a causa del fet que precisament

els segments més modestos i més nombrosos

de la població van veure reduïts els seus ingressos

per la limitació de les hores extres, de manera que

les seves aspiracions de millorar el seu benestar es

van veure perjudicades.

En aquest sentit, la majoria no pretén treballar menys,

sinó de diferent forma i amb millors horaris, i confirma

que la millora de qualitat de vida i la millor conciliació

entre treball i família és ja una constant i un factor

molt determinant per als joves. La gent jove li dóna

a l’oci i a la qualitat de vida un valor superior al de

les generacions anteriors, i està disposada a entrar al

mercat laboral amb d’altres preus a canvi d’altres

condicions horàries.

Gent jove amb idees clares

En aquest sentit també els joves directius que acaben

un màster per entrar a l’empresa es pregunten si

tenen possibilitats de formació contínua i el nivell de

qualitat de vida.


% DE SALARI AL QUE RENUNCIARIA PER

GUANYAR QUALITAT DE VIDA

% salari % enquestats

Res 30

Al 10% 35

Al 25% 28

Al 40% 4

A mes del 40% 3

Últimament, en tots els estudis sobre directius trobem

una constant: la disposició a rebaixar-se el sou fins

un 20% a canvi de flexibilitat.

També la retribució ja no és l’aspecte més valorat a

l’hora de canviar de treball. La gent es mou del seu

lloc de treball pel projecte i el seu cap, en el procés

del canvi, és quan gestiona el sou i la resta de condicions.

La majoria no pretén treballar

menys, sinó de diferent forma i amb

millors horaris

Els candidats a un lloc de treball que abans

s’interessaven per les possibilitats de promoció que

donava l’empresa, ara pregunten obertament per

les mesures de conciliació de vida personal i laboral

que existeixen i també per la distància que tindran

per desplaçar-se del seu domicili.

Horari flexible?

Actualment, trobar els millors per treballar exigeix

nous reptes, i una de les qüestions que més es demana

és la flexibilitat d’horari. Les llargues jornades laborals

han de passar de moda, perquè ja no són així a

d’altres països i les multinacionals estan introduint

les polítiques de treball per objectius que permeten

que cadascun organitzi la seva jornada com vulgui.

Encara estem lluny del plantejament europeu: seguim

pensant que la productivitat ve donada per les llargues

jornades de treball. Mentre que els horaris en tots

els països europeus s’estenen de mitja fins les 17,30h,

aquí segueix sent sorprenent que el treball et permeti

anar a casa abans de les 20h.

Envers el salari emocional

Les empreses no tenen més remei que començar a

preocupar-se pel denominat salari emocional i deixar

Guanyar menys per viure millor Opinió

de mesurar els seus empleats per les hores que passen

al lloc de treball i fer-ho per la seva eficiència. Abans

els fitxatges es feien a cop de talonari: et pagaven i

tu et dedicaves a treballar al màxim, les hores i en el

lloc que fes falta; avui la gent ja no està disposada

a fer-ho; encara que paguis no vol renunciar a la

família ni a l’oci.

Els horaris actuals generen malestar, i d’aquí les ganes

de treballar, no menys, sinó diferent. De fet, en les

empreses més actives en polítiques de conciliació de

vida personal i familiar han tingut més acceptació les

mesures de flexibilització d’horaris que les de reducció

de jornada i sou. En IBM, per exemple, la mesura més

ATRIBUTS MES VALORATS EN UN

CANVI DE TREBALL (EN %)

Retribució econòmica 91

Formació interna i externa 11

Responsabilitat i autonomia del lloc 38

Importància / prestigi de la empresa 14

Promoció i desenvolupament professional 53

Beneficis socials (cotxe d’empresa...) 7

Ubicació de la nova empresa 24

Flexibilitat en l’horari 30

Equip humà 26

Recursos per desenvolupar el seu treball 8

FACTORS QUE MES RETENEN

EN EL TREBALL (EN %)

Sentir-se ben pagat 41

Responsabilitat i autonomia del lloc 34

Reconeixement dintre de l’empresa 34

Importància / prestigi de l’empresa 21

Promoció i desenvolupament professional 25

Bon ambient laboral 62

Ubicació / distancia a la seva residencia 24

Flexibilitat en l’horari 29

Bona relació amb el seu cap 22

Recursos per desenvolupar el seu treball 9

Font: “Estudio 2006 de Satisfacción Laboral y Calidad de Vida”,

Cátenon y Encuestafacil.com

49


50

Opinió

Guanyar menys per viure millor

estesa és el teletreball, que permet que cadascun

s’organitzi la seva jornada d’acord amb el seu director

de departament i no implica cap retall salarial. La clau

d’aquesta política és que el personal no es valora per

Últimament, en tots els estudis

sobre directius trobem una

constant: la disposició a rebaixarse

el sou fins un 20% a canvi de

flexibilitat

les hores de presència a l’oficina, sinó pels resultats.

Allò important és que cada persona compleixi amb

els objectius marcats; a l’empresa tant li fa si és des

de l’oficina, des de casa del client o a casa seva el

divendres a la nit.

El fet de treballar a gust és una qüestió de respecte.

Les empreses que ho fomenten guanyen més. El 70%

dels treballadors – un 10% més que el darrer estudi

ATRIBUTS MES VALORATS EN UN CAP (EN %)

Capacitat de lideratge 39

Capacitat de delegar 31

Sentit del humor 16

Tolerància 20

Honrades / humilitat 36

Comunicació amb els subordinats 57

Coneixements 34

Experiència 27

Treball en equip 31

Esperit de sacrifici 8

ATRIBUTS MES DETESTATS EN UN CAP (EN %)

Abús d’autoritat 51

Exigir sense donar exemple 25

Falta de respecte i educació 62

No delegar 13

No complir els compromisos 31

No comunicar-se amb els subordinats 31

Prepotència 36

Falta de ètica professional 32

Falta d’experiència 12

Falta d’esperit de sacrifici 6

Font: “Estudio 2006 de Satisfacción Laboral y Calidad de Vida”,

Cátenon y Encuestafacil.com

– opinen que són tractats amb consideració en el seu

lloc de treball. Una altra qüestió és que el 87% considera

que en la seva empresa existeix igualtat

d’oportunitats entre homes i dones.

En aquestes empreses les persones confien en el seu

cap i existeix el respecte mutu, fet que converteix el

lloc de treball en un entorn segur i saludable. A més,

els treballadors senten que reben un tracte just. Les

persones estan orgulloses amb allò que fan i, per

tant, compromeses amb el seu treball. També existeix

la camaraderia, els companys s’ajuden i dóna la

sensació que tots estan al mateix vaixell.

L’ambient de treball

Es busquen caps que es comuniquin, sàpiguen liderar

i siguin honrats i humils; es detesten els caps que

falten al respecte, els maleducats,

els que abusen de la seva autoritat

i els prepotents

Àlex Pla

Enginyer Tècnic de

Telecomunicació

Vocal de la Junta Executiva

del COETTC


Canvi de feina: em sabré adaptar?

El comportament de l’ésser humà és producte de

diversos factors. Tradicionalment, els departaments

de RR.HH. de les empreses n’establien aquests:

- El temperament, o la forma espontània en què cada

individu reacciona davant dels estímuls del medi on

es desenvolupa.

- El caràcter, o el temperament modificat per la

intel·ligència i la voluntat.

- La personalitat, com a síntesi de tots els factors que

influeixen en la psicologia d’un individu, com ara el

caràcter (temperament, intel·ligència i voluntat), els

valors, els costums, el grau d’adaptació social, les

facultats, els objectius vitals, etc.

Canvi de feina: em sabré adaptar? Opinió

Existeixen enquestes que confirmen que set de cada deu espanyols sí que ho farien. Entre els que

accedeixen al mercat laboral i els directius, la flexibilitat d’horari pesa més que la

retribució a l’hora d’acceptar un treball. És probable que la majoria d’ells, arribada

l’oportunitat i una vegada fets els comptes de la hipoteca, els col·legis i la resta de despeses, no

podrien renunciar a cap euro. Però la seva declaració d’intencions reflexa un fenomen que va mes

enllà: la importància del salari emocional

Recentment es parla de la

intel·ligència emocional, entesa com

la capacitat de dirigir i autocontrolar

les emocions pròpies i alienes, a fi

de canalitzar els processos de

pensament i les conductes de la

manera més eficaç per produir

millors resultats

Més recentment s’ha afegit a aquests factors el de

la intel·ligència emocional, entesa com la capacitat

de dirigir i autocontrolar les emocions pròpies i

alienes, a fi i efecte de canalitzar els processos de

pensament i les conductes de la manera més eficaç

per produir millors resultats.

Sis factors de l’èxit professional

Avui en dia, l’èxit professional no resideix només en

demostrar com hem estat de valuosos en les nostres

feines anteriors, sinó en fer palesa la nostra capacitat

al canvi, a l’adaptació a la nova empresa i en continuar

essent una vàlua. Per això els factors més moderns

per avaluar el comportament humà a les empreses

se centren en la personalitat i analitzen:

- L’estabilitat emocional, la tendència d’una persona

a comportar-se de manera tranquil·la i segura de

mateixa, a controlar les pròpies emocions en situacions

estressants i a sentir-se optimista davant situacions

frustrants.

- L’extraversió, la tendència a comportar-se com una

persona dominant i assertiva, a prendre la iniciativa

en un grup i a sentir la necessitat d’influenciar i

motivar els altres.

- L’orientació al canvi, la tendència a tenir curiositat

per les noves idees, a tenir perspectives originals i

creatives i a tenir una actitud oberta cap a models,

teories i problemes complexos.

- L’altruisme, la tendència a comportar-se com una

persona cooperativa, afectuosa i agradable, a sentir

la necessitat d’estar en companyia i a buscar el

contacte social amb d’altres persones.

51


52

Opinió

Canvi de feina: em sabré adaptar?

- La responsabilitat, la tendència a comportar-se com

una persona responsable, objectiva i ordenada, que

demostri compromís amb les feines fins al final.

Consultores de RR.HH. de primera línia, com la Hudson

(http://es.hudson.com/), afegeixen a aquests cinc

factors un sisè, la professionalitat, entesa com

l’orientació al desenvolupament professional, l’interès

cap a la consecució d’objectius i com s’estableixen al

llarg del temps i la capacitat d’autonomia. Així,

Hudson ha desenvolupat una eina on-line anomenada

BAQ-Express (Business Attitude Questionnaire) que

permet avaluar aquests sis factors. Amb ell dóna un

perfil únic i individualitzat que indica els aspectes de

personalitat de l’individu i permet tant identificar

en quina mesura som les persones ideals per realitzar

una determinada funció professional com els processos

a posar en marxa per millorar en les nostres

àrees més febles. L’objectiu del qüestionari no és

treure les puntuacions màximes, sinó conèixer si la

nostra personalitat farà que ens adaptem bé a la

nova feina o si per a garantir l’adaptació caldrà

treballar aspectes concrets del nostre comportament.

El BAQ-Express ens pot ajudar a respondre’ns la

pregunta: em sabré adaptar?

Jaume Fortuny

Enginyer Tècnic de Telecomunicació

Director del Departament de TIC

Fundació Privada INFORM


Comencem pel paper que juguen els Fabricants de

Tecnologia. Els fabricants actuen com a facilitadors

de les eines que han de servir per incrementar la

productivitat empresarial. Una part important de la

seva activitat és, per tant, desenvolupar nous

productes i serveis que “teòricament” fan que els

processos productius de les empreses (ja estiguin

relacionats amb la fabricació, amb les vendes o amb

la gestió interna) siguin millors. Moltes vegades, però,

les empreses no veuen aquest profit imminent que

promouen els fabricants, ja sigui perquè la tecnologia

és massa complicada de posar en marxa o de fer

servir, perquè les empreses no disposen dels mitjans

adients per fer-ho, o simplement, perquè coneixen

algú del seu sector que s’ha llençat i no ha obtingut

els resultats que esperava. El repte dels fabricants,

aleshores, és fer que les TIC siguin realment útils i

fàcils d’implantar a les empreses.

Un altre dels actors és l’Administració. El seu paper

és el de promotor, tant dels mitjans que fomenten

la utilització de les TIC com de la disponibilitat de les

infraestructures de comunicacions necessàries per tal

que les empreses puguin accedir a les TIC. Dissortadament,

si una població no té les infraestructures

adients les empreses situades en aquesta població

no podran utilitzar les TIC per moltes ajudes que

puguin rebre de l’administració per fer-ho. Un exemple

d’aquest tipus d’actuació és el que va dur a terme

l’administració local de Bóly, una població del sud

d’Hongria amb poc més de 1200 llars, però amb un

parc industrial de 250 petites empreses. L’ajuntament

havia d’afrontar el fet que cada any es reduïa el

nombre de residents al municipi i, alhora, les empreses

marxaven a altres zones del país. Per canviar aquesta

tendència, van decidir reconvertir la xarxa de TV per

cable en una xarxa de fibra òptica municipal que

avui dia arriba a totes les empreses del parc industrial

(així com a totes les llars dels residents) i van tancar

acords amb operadors de telecomunicacions perquè

oferissin serveis de valor afegit a les empreses i als

habitants. Amb això Bóly es va convertir en una de

les poblacions més avançades tecnològicament del

país i ara no només les empreses no marxen, sinó

que els hi arriben empreses provinents d’altres zones

Empreses, productivitat i TIC Opinió

Empreses, productivitat i TIC

Que les empreses espanyoles no estan al capdavant de les empreses europees si

les mesurem en termes de productivitat és, malauradament, una realitat. El nivell actual

d’utilització de les TIC que fan les empreses, tot i haver millorat en els darrers anys,

és encara inferior al de la mitjana dels països desenvolupats

Fotografia presa d’Square D Company

d’Hongria on no disposen d’infraestructures de comunicacions.

El repte per l’Administració és, doncs,

que les empreses disposin de les infraestructures

adients per utilitzar les TIC i que allà on són, es faci

un ús intens de les mateixes.

Finalment, pel que fa a les Empreses, el seu és sens

dubte el paper principal i per tant el més important.

És per això que les animaria a tirar endavant iniciatives

relacionades amb les Tecnologies de la Informació i

Comunicacions que les ajudin a millorar la seva productivitat.

És clau que adoptin una actitud positiva

envers les TIC per donar una empenta definitiva a la

millora de la productivitat. Actualment, les TIC ja

formen part de la nostra vida quotidiana, i si

s’implanten amb rigor i professionalitat l’èxit està

garantit. El problema és que malauradament les males

experiències sempre són més conegudes que les bones,

però els hi ben asseguro a les

empreses que de bones experiències

hi ha moltes més que de

dolentes

Joaquim Ruíz

Key Account Sales Manager

Ericsson

53


54

Les causes

Opinió

Què està passant amb la ràdio digital?

Què està passant amb la ràdio digital?

La implantació de la Ràdio Digital (*DAB) a Espanya i Catalunya ha fracassat. No obstant això, estem

tots d'acord que el futur de la ràdio és digital. Aleshores, què ha passat? Quin ès el futur?

L’Administració seguirà controlant el mercat a través del procés concesional?

1. Operadors: En la concessions s'han introduït nous

operadors sense experiència en el sector, mentre que

als tradicionals se'ls ha esbiaixat la seva capacitat

d'influència. Resultat: ni els nous han pogut invertir

en condicions de mercat, en no haver receptors, ni

els “de sempre” han tingut interès en anar a una

situació en la qual la competència es multiplica.

Tinguem en compte sempre que el negoci de la ràdio

a Espanya té una rendibilitat molt per sota de la seva

penetració social, la qual cosa obliga les empreses a

un alt apalancament operatiu de difícil gestió en

temps de crisi. Així mateix, està subjecte a un sistema

de mesurament –com a mínim- arcaic i poc indicatiu

de la realitat.

2. Administració: l’èxit de la TDT s'ha basat en una

apagada tecnològica. En el DAB europeu s'ha pretès

que la Ràdio Digital coexistís amb l'analògica. Gran

error. Per a l'operador és més segura l'analògica

(menys actors, model de negoci implantat) i per al

consumidor més còmoda i barata (receptors econòmics

i amb major oferta).

3. Oferta: La digitalització de la música (MP3) i serveis

(Internet, 3G, telefonia, banda ampla) ha fet que els

valors afegits de la digitalització radiofònica hagin

estat superats en quantitat i –sobretot- en accessibilitat

i cost.

4. Proveïdors: derivat de la ràpida caducitat de l'oferta

i de la manca d'implicació de l'administració (carrega

tot el pes en l'operador) aquests no han mostrat

interès en trencar amb la tradicional venda de

receptors per l'incert i costós de la nova oferta.

Resultat

Sense voluntat política (costos a càrrec del sector i el

comprador, transició sense substitució, repartiment

de llicències en funció d'interessos polítics i no de

mercat), sense interès del sector (pervivència del

repartiment actual del pastís publicitari i del model

de negoci local/nacional) i sense valor afegit per al

consumidor (propostes de contingut desfasades); com

pretenem que el DAB s'implanti? Impossible.

Quin és el futur?

Està per definir en tot el món, però davant l'evidència

dels fets, aquest passaria perquè aquesta transició

sigui fàcil i poc costosa per al consumidor, és a dir, de

la mateixa manera que va passar amb el trànsit entre

AM i FM (va començar en els 60 i encara no ha acabat)

ha de ser un sistema que sigui compatible amb l'actual,

amb la qual cosa aconseguiríem: interès del proveïdor

(valor afegit en venda), de l'operador (no posa en

perill el model, en no obrir massa el sector) i de

l'administració (seguirà controlant el mercat a través

del procés concesional).

Més enllà… No hi ha futur

Jordi Casoliva

Director COPE i

Cadena 100 Catalunya


La matrícula a les escoles de telecomunicacions

Darrerament es parla força de la davallada de matricula d’algunes escoles i de la manca de vocació

dels alumnes per les enginyeries. Hi ha també qui amenaça amb tancar aquelles titulacions que no

compleixen certs requisits, especialment pel que fa al nombre d’estudiants matriculats. Recordeu

quan es parlava de tancar plantes de pediatria als hospitals perquè la natalitat no arrencava i ningú

ho havia previst el fenomen de la immigració?

Amplia oferta d´Escoles d´Enginyeria Tècnica de

Telecomunicacions

Crec que cal fugir de postures excessivament simples

i extremes que no tenen en compte els factors

estratègics i territorials ni els cicles als quals la societat

està sotmesa. Per posar un exemple proper, l’Escola

d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, va passar de 380

estudiants del curs 1982-83, a més de 3300 del curs

1996-97. Eren altres temps i es va encertar plenament

amb la implantació de la Enginyeria de

Telecomunicacions (1983) i la Informàtica de Gestió

(1989). En aquells moments no hi havia cap altre

centre públic a Catalunya que oferís estudis tècnics

de Telecomunicació i l’Escola de Vilanova va saber

trobar un forat en el mercat. Els estudiants venien

majoritàriament de Barcelona, però també d’altres

parts de l’Estat, com ara el País Basc o Mallorca. Eren

també temps de massificació en què jo mateix recordo

haver impartit classes amb l’ajut de micròfons i

altaveus, i veure com els estudiants feien corredisses

per trobar un lloc on seure o almenys una posició

estratègica que permetés visualitzar la pissarra.

El panorama actual a les enginyeries ha canviat

completament. D’una banda tenim una amplia oferta

d’estudis en diferents universitats (i també en diferents

Mon

U

l’Escola de Vilanova universitari

Escola Politècnica d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú

campus de la mateixa universitat). I d’altra banda,

les telecomunicacions (i en general totes les

enginyeries) han perdut l’atractiu i el prestigi social

que la professió tenia en altres temps.

El màrqueting s´aplica a la promoció de les Escoles

d´Enginyeria

Pel que fa al primer punt, ni tenia lògica el d’abans,

ni en té el d’ara. Ni era bona idea imposar que bascos

i mallorquins emigressin a Vilanova, ni és econòmicament

sostenible fer campus idèntics a 50 km un

de l’altre. Abans per massa poc i ara per massa. A

l’espera de què les institucions hi posin ordre (el mapa

de titulacions, si algú s’hi atreveix d’una vegada) els

diferents centres estem buscant un espai en la competència,

la singularitat en l’excel·lència, en fer-ho

millor que el veí, i a més que tothom ho sàpiga. Mireu

sinó com anem les universitats en temes de màrqueting

i de captació d’estudiants que mai ens havien

preocupat el més mínim.

Cal prestigiar la figura de l’enginyer

Els segon punt és de més difícil solució. No som un

país amb tradició d’enginyers i menys ara que

Alemanya sembla que ja tampoc ho és. Definitivament

55


56

U Mon

universitari

l’Escola de Vilanova

Einstein tenia raó quan deia que si tornés a començar

es faria lampista, que amb tots els respectes a la

professió, guanya més que un enginyer i no passa 5,

6 ó 7 anys de la seva vida estudiant transformades

de Fourier. I ja no parlem d’altres professions de

contingut econòmic, empresarial o social. Potser algú,

apart del mapa de titulacions, hauria de fer el mapa

del país més enllà del que dura una legislatura política.

Veure que realment ens cal i començar la reforma

per sota, per les ESO i el batxillerats. Al meu entendre

cal fomentar la vocacions en els primers cicles de

l’ensenyament i aconseguir que la societat valori

(econòmicament i en prestigi) la figura de l’enginyer.

L’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova

i la Geltrú, centre docent de la Universitat Politècnica

de Catalunya, és una institució centenària plenament

arrelada a la ciutat i al teixit empresarial de la comarca.

Les instal·lacions actuals inclouen edificis específics

per la recerca i la transferència de tecnologia (com

són Neapolis i el Centre Tecnològic de Vilanova i la

Geltrú), residència d’estudiants i biblioteca. L’edifici

principal està just davant de l’estació de RENFE i la

parada d’autobusos. A l’Escola s’imparteixen

titulacions de primer i segon cicle de Enginyeria

Industrial, Enginyeria de Telecomunicacions i

Informàtica que integrarem a l’Espai Europeu

d’Enseyament Superior. Podem oferir el tracte humà

i la qualitat d’una escola ben dimensionada, lluny de

les massificacions i la impersonalitat. Estem

experimentant en noves metodologies docents i el

curs vinent comencem a impartir un semestre integrament

en anglès. Estem en condicions d’oferir a

tots els nostres estudiants poder triar entre un

semestre en pràctiques a l’empresa o un semestre

cursat a l’estranger. Com a universitat pública tenim

la voluntat i el deure de servir a la societat de la

manera més eficaç possible i volem satisfer i superar

les expectatives dels nostres estudiants i estudiantes.

Hem triat, a més, fer-ho d’una manera sostenible i

respectuosa amb l’entorn

Enric Trullols i Farreny

Director de l’Escola Politècnica

Superior d’Enginyeria

de Vilanova i la Geltrú


La mobilitat funcional és una facultat

legal que té l'empresari per adaptar

temporalment les funcions dels treballadors

de la seva empresa a la

realitat organitzativa

de la mateixa. Tal

com estableix la

formativa (art. 39

de l’), no requereix

del consentiment

del treballador ja

que és una decisió

unilateral de l'empresari.

Tipus de mobilitat funcional:

Existeixen diverses classificacions

quant a la mobilitat

funcional, però la que veurem

en aquest article (per ser la

més general) és la referent a

la direcció del canvi de funcions

(vertical/horitzontal).

- Mobilitat vertical: Es parla

d'aquest tipus de mobilitat

quan al treballador se li encomanen funcions d'un

grup professional que no es corresponen amb el seu

(funcions de categoria superior o inferior). A manera

d'exemple suposem que el departament de vendes

està format per un cap de grup i tres teleoperadores

(cadascuna amb una zona geogràfica distinta). El cap

de grup marxa de l'empresa i mentre es resol la seva

successió en l'empresa, una de les teleoperadores ocupa

el càrrec de cap d'equip. En aquest cas estaríem davant

una mobilitat funcional vertical ascendent. En el mateix

supòsit anterior (un cap d'equip i tres teleoperadores)

si el que marxa de l'empresa és un teleoperador i el

cap d'equip s'encarrega de realitzar també les trucades

que realitzava el teleoperador estaríem davant la

mobilitat funcional vertical descendent.

Cal destacar que quan ens trobem davant una mobilitat

funcional vertical ascendent, una vegada transcorregut

el període legal, el treballador pot reclamar que se li

ascendeixi a la categoria superior.

- Mobilitat horitzontal: Ens trobem davant aquest

Juridic

Mobilitat funcional: avui aquí i demà...

Algú ha tingut alguna vegada que fer una funció que no li corresponia? Algú ha hagut de

substituir temporalment un company de categoria inferior en les seves funcions?

Algú s'ha plantejat alguna vegada la legalitat/il·legalitat d'aquestes situacions?

La mobilitat funcional és un element molt utilitzat pels empleadors, bé de forma directa

(establir un canvi de funcions en un empleat) o indirectament (quan l'empleat realitza funcions que

no li corresponen per la pròpia inèrcia del seu treball).

supòsit quan les noves funcions corresponen al mateix

grup professional del treballador. En el supòsit anterior

(un cap d'equip i tres teleoperadors ) si un teleoperador

abandona l'empresa i les seves funcions (en

comptes de realitzar-les el cap d'equip) les realitza

un altre dels teleoperadors. En aquest supòsit, les

funcions són del mateix grup professional però abans

solament realitzava les trucades d'una zona geogràfica

i ara són dues zones.

Limitis de la mobilitat funcional:

Tal com comentàvem al principi, la mobilitat funcional

pot ser decidida unilateralment per l'empresari. No

obstant això, per a evitar situacions d'abús, la normativa

ha volgut recollir unes limitacions a aquesta

facultat empresarial.

- Limitacions genèriques: Aplicables en qualsevol tipus

de mobilitat funcional:

o El dret a no ser discriminat i que es respecti en tot

moment la dignitat del treballador.

o A no sofrir un menyscapte quant al dret de formació

i promoció professionals.

- Limitacions econòmiques: Com a norma general, el

treballador afectat per una mobilitat funcional ha

de percebre la retribució de les funcions efectivament

realitzades. No obstant l'anterior, vam trobar que hi

ha una excepció ja que el treballador que sofreixi

una mobilitat funcional vertical descendent, tindrà

dret a mantenir la retribució d'origen.

-Limitacions quant a la titulació: quan es produeix

una mobilitat funcional vertical ascendent, el treballador

que realitza les funcions, ha d'estar en possessió

de la titulació i formació necessàries per al nou lloc.

Els convenis col·lectius poden, i

solen, regular el tema de la mobilitat

funcional, per la qual cosa,

i en cas de produir-se, no dubti

en acudir com a primera via d'informació

al conveni col·lectiu

aplicable en l'empresa

Ana María Gómez

Ibáñez & Almenara, S.L.

J

57


58

T

R RSC

Empreses amb cor: RSC a les Pymes

Programa “Empreses amb cor” de Càritas Diocesana de Barcelona

Pràcticament cada dia surten noves informacions

sobre la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o

Responsabilitat Social Empresarial (RSE) en els diferents

mitjans de comunicació.

Més enllà del que molts van considerar una “moda”,

el cert és que la RSC s’està consolidant en el nostre

país com un element identitari de moltes empreses.

Empreses que van més enllà de les pràctiques de

màrqueting amb causa, del patrocini o del mecenatge,

i que situen la RSC com un element consubstancial al

cor de l’empresa, en tant que organització social

responsable.

Ara bé, sovint s’associa la pràctica de la RSC a les

multinacionals, a les grans empreses, però el cert és

que per les petites i mitjanes empreses és una gran

oportunitat de futur. Les PIME, per la seva dimensió

i arrelament al territori, a la realitat social i cultural

més propera i quotidiana, poden ser un gran exemple

de corresponsabilitat social. És més, hi ha tot un seguit

de pràctiques en RSC que tenen molt més de sentit

des de les PIME que no pas des de les grans empreses.

RSC a les PIME

Hi ha moltes modalitats de suport d’una empresa que no passen necessàriament pel donatiu

Personal de Sony descarregant joguines per a la campanya de Reis

“una joguina per a cada infant”

Un projecte d’acompanyament a persones grans, la

dinamització d’un servei d’assessoria per a joves que

tenen dificultats d’inserció laboral, la recuperació

d’un espai verd en el municipi, el suport a antigues

tradicions que perviuen en pobles i llogarets de la

nostra geografia... són alguns exemples de com es

pot materialitzar una col·laboració entre l’empresa

i les organitzacions socials.

On rauen els hàndicaps? En primer lloc en el

desconeixement general de la RSC i les seves

Un projecte d’acompanyament a

persones grans, assessoria d’inserció

laboral per a joves , la recuperació

d’un espai verd en el municipi, el

suport a antigues tradicions ... són

alguns exemples de col·laboració de

l’empresa

pràctiques; en segon lloc en limitar la col·laboració

a l’aportació econòmica a un projecte. I és que hi ha

moltes modalitats de suport que no passen pel

donatiu: l’assessorament tècnic, el voluntariat

corporatiu, la prestació gratuïta de serveis, la donació

de productes, el facilitar el coneixement d’aquella

entitat local entre els treballadors i treballadores, la

implicació en una campanya puntual...

Hi ha tot un gran camí a recórrer. Tenim experiències

interessants, com ara el programa Empreses amb Cor

de Càritas Diocesana de Barcelona. Experiències que

han posat de manifest el desig compartit entre

empreses i entitats socials de treballar plegats per la

nostra comunitat, pel benestar de totes les persones

que fan els nostres pobles i ciutats, i que necessiten

del suport i dinamisme de les

PIME del nostre país

Luis M. Luna

Càritas Diocesana de Barcelona


Espanya necessitarà 30.000 titulats TIC els

propers cinc anys

El passat mes de març, el Col·legi va fer públic a

Santander un estudi que desvetlla que Espanya necessitarà

entre 20.000 i 30.000 llicenciats en aquesta

matèria en els propers cinc anys. Així ho va expressar

Ferran Amago, Degà del COITT, qui va presentar, al

costat del Secretari General del Col·legi, José Javier

Medina, i el rector de la UIMP, Salvador Ordóñez, el

Llibre Blanc-Guia Professional de les Telecomunicacions,

en el marc de la XXI Trobada de les Telecomunicacions

“Comença el futur”.

Actualment, la borsa d'ocupació està “buida a nivell

nacional”, quan el normal és que el Col·legi compti

amb 500 o 600 currículums. En opinió de Ferran

Amago, “si no cuidem les enginyeries, al final hipotecarem

el futur i no desenvoluparem el talent i

l'enginy de bona part dels enginyers del país”. Per

això, va apostar per fer “canvis estructurals dintre de

les pròpies enginyeries” i va mostrar el seu suport al

projecte de Bolonya, atès que oferirà grans oportunitats

als nostres professionals.

L'autor del Llibre Blanc, José Javier Medina, va explicar

que es va escriure amb el consens dels responsables

de les quaranta-dues escoles universitàries que imparteixen

aquesta enginyeria. Medina va assenyalar

la “crisi vocacional” de tots els estudis a Espanya, i

“en particular” de les enginyeries. No obstant això,

els estudis de Telecomunicació semblen escapar

d'aquesta regla general.

Així mateix, va recalcar que el sector de les TIC “tindrà

pocs titulats a Espanya en els propers anys”, un

desajustament que “cal preveure”. Va reclamar al

món universitari que “sigui conscient d'aquest

desfasament” i que prengui les mesures oportunes

en un moment tan crucial com l'actual, en el qual es

produiran grans canvis amb les noves titulacions.

El proper any se substituiran les actuals enginyeries

per l'enginyeria de grau únic. La de Telecomunicacions

abastarà continguts de Telemàtica, Audiovisual,

Electrònica i Xarxes de Comunicació. Finalitzats els

quatre anys d'estudi que es requereixen per a

l'obtenció del títol de Grau, l'estudiant podrà realitzar

un màster d'especialització tecnològica i finalment

Actualitat

del

COITT

A

un doctorat “al que cal donar la importància que té

per a la docència i la investigació”, va recalcar Medina.

A més de la presentació del Llibre Blanc – Guia Professional

de les Telecomunicacions, el Col·legi va

desplegar una gran activitat en la Comunitat de

Cantàbria. Ferran Amago, José Javier Medina, i Sixto

Domínguez, Tresorer del COITT, es van entrevistar

amb el President de la Comunitat Càntabra, Miguel

Ángel Revilla. En l'animada trobada es va expressar

la intenció del nostre col·lectiu de participar en activitats

conjuntes. També van tenir lloc sengles reunions

amb els rectors de les Universitats Internacional

Menéndez Pelayo, Salvador Ortega, i de Cantàbria,

Federico Gutiérrez, en les quals es van plantejar

qüestions importants relatives a l'ocupació dels titulats

i al progrés de les noves titulacions d'enginyeria dintre

del marc de Bolonya.

Trobada amb l’alcadessa de Marbella

El passat 10 de setembre una representació

d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació va ser rebuda

per l'alcaldessa de Marbella dintre de l'ampli pla

d'iniciatives que el nostre Col·legi està desplegant en

la Comunitat Andalusa. El COITT i les seves demarcacions

continuen amb el repte de desenvolupar projectes

innovadors en el sector amb l'objectiu d'obrir

àrees de participació sociolaboral en diferents disciplines

tecnològiques per als nostres enginyers. El

president de la nova Associació d'Enginyers Tècnics

de Telecomunicació a Andalusia, Andrés Mira, juntament

amb el representant dels nostres Enginyers i

Lliure Exercents a Marbella, Pedro Córdoba, van

mantenir una reunió de treball en el consistori de

Marbella, juntament amb el president de la AEITT,

José Javier Medina, l'alcaldessa, Ángeles Muñoz, i el

regidor de Noves Tecnologies, Félix Romero. L'objectiu

que es perseguia era definir vies de treball conjunt

en la tecnificación i la modernització del propi municipi

mitjançant la implantació de noves tecnologies

que acostin la Societat de la Informació als ciutadans.

Després de la fructífera trobada, el regidor i els nostres

representants van concedir una roda de premsa als

mitjans de comunicació andalusos, els quals van

destacar els possibles beneficis que poden reportar

per a la ciutadania andalusa els acords als que s’ha

arribat en tecnologies de telecomunicacions.

59


60

A Actualitat

del

COITT

IV Encuentro COITT “Telecomunicaciones y

Discapacidad”

El día 27 de septiembre de este año de 2007 tuvo

lugar, en el Palacio de Congresos de Feria de Barcelona,

la VI Diada de les Telecomunicacions en Catalunya,

organizada por el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics

de Telecomunicació de Catalunya (COETTC),

http://www.coettc.com .

El IV encuentro de TIC y Discapacidad, organizado

por http://www.coitt.es, fue incluido en la misma,

como un activo de la ingeniería técnica de telecomunicación,

en el propósito integrador y normalizador

asumida por esta de las telecomunicaciones pensadas

para todos.

Desde las 9,00 hasta las 20,00 horas, la Diada transcurrió

tal como estaba previsto, en torno a 17 mesas

redondas, que giraron alrededor de tres ejes temáticos:

Telecomunicaciones y Discapacidad, “el sector TIC y

sus profesionales”, y “la interactividad, un mundo de

nuevas oportunidades”. Un total de 90 ponencias,

con más de 2.700 asistentes acreditados, 20 stands

de diferentes empresas y 2 exposiciones, configuraron

el marco idóneo para que los profesionales y el público

interesado en los temas del sector pudieran participar

y compartir experiencias.

De entrada y analizados los resultados, podemos

concluir que la Diada de les Telecomunicacions, que

organiza el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de

Telecomunicació de Catalunya, se ha convertido en

una cita obligada en Cataluña y un referente en el

resto de España.

Encuentros como este de telecomunicaciones y discapacidad,

vinculando aspectos tan concretos, ya de

necesidades inducidas ya de necesidades emergidas

a raíz de la evolución técnica de los últimos años, no

son muy frecuentes.

Fue Telefónica quien los inició en Madrid en 1996,

continuando éstos en Hispanoamérica organizados

por AHCIET http://www.ahciet.net, hasta el año 2001,

con un vacío de dos años, para ser retomados de

nuevo en España por el COITT en el año 2003.

En agradecimiento y testimonio de estos antecedentes,

me permito transcribir mis propias palabras en el

pequeño acto de bienvenida del encuentro.

Discurso acto inaugural

“Este IV encuentro del COITT tiene lugar en Barcelona,

gracias a la amable invitación de nuestros compañeros

del Colegio Oficial de Ingenieros Técnicos de Cataluña.

En tres minutos quiero hablarles de mi propia experiencia

profesional, en el ámbito de la discapacidad,

por cuanto entiendo que es relevante en lo que se

refiere a los antecedentes de este encuentro.

He sido hasta mi prejubilación en Telefónica, hace

ahora justo tres años, gestor de proyectos sociales y

experto en TIC y Discapacidad.

Tuve la suerte de conocer el mundo de la discapacidad

en 1994. Por entonces, sólo Telefónica se ocupaba de

dar respuesta a las demandas de comunicación de las

personas con discapacidad, entre otras razones obvias

porque no había competencia.

Al principio fueron las cabinas adaptadas, a comienzos

de los sesenta. Luego fueron surgiendo adaptaciones

e incluso simplemente explicaciones de uso de los

teléfonos más polivalentes, ampliando el conocimiento

de su potencialidad a personas con dificultades de

audición o de visión. Pero habrían de transcurrir aún

unos años más, hasta que en 1994, Cándido Velázquez

Gaztelu, presidente de la compañía por entonces y

concernido en lo personal, tuviera la intuición de las

posibilidades de mercado de la discapacidad y de la

diversidad de situaciones a las que nos enfrentamos

las personas en nuestro día a día.

He vivido de manera apasionada el proceso de transformación

en materia de discapacidad de la sociedad

española en los últimos años. De los apenas 300 DTS

para sordos, incompatibles entre sí en 1994, a los

probablemente más de 15000 que existan en este

momento y a las decenas de miles de móviles de los

que hacen uso tanto las personas sordas como las

personas del entorno de estas. De los apenas existentes

servicios de telealarma y posteriormente servicios de

teleasistencia no normalizados, a los más de 170.000

sólo en el ámbito de la financiación de las diferentes

administraciones. De las personas gravemente inca-


pacitadas en la movilidad, sin apenas posibilidades

de comunicación, a ingeniosos sistemas de activación

vocal, visual o de soplido.

Todo esto ha sido posible por varias razones. En primer

lugar por el nivel de conciencia de todos; en segundo,

por el empuje impagable de las propias personas con

discapacidad.

De todo ello vamos a hablar en este encuentro.

Gracias a todos y bienvenidos”

1- Desarrollo del Encuentro

El encuentro se ajustó con bastante rigurosidad a la

agenda prevista. De los 19 ponentes, sólo uno de ellos

no pudo asistir por encontrarse indispuesto:

Las empresas y/o instituciones representadas fueron:

- Telefónica Móviles

- Vodafone España

- Orange

- Technosite

- Bioingeniería Aragonesa

- Indomo

- Inmomática

- Fiapas

- UPM

- UAB

- URJC

- Secretaría Telecomunicaciones Cataluña

- Fundación para la integración personas con discapacidad

- Instituto Biomecánica de Valencia

En el encuentro ha quedado de manifiesto que la

discapacidad se puede entender desde todo punto

de vista, incluido naturalmente el del mercado. ¿Cuantas

personas con discapacidad reconocida hay en

Europa? Tantas como para conformar un país de más

de cuarenta millones de habitantes. Sin embargo, no

es sólo eso. La discapacidad es una situación de diversidad,

de las muchas que conforman la vida de las

personas, en la que absolutamente todos nos podemos

ver implicados. Es por ello, entre otras razones, por

la que hay que tomar muy en serio la vinculación con

las nuevas técnicas de comunicación.

La discapacidad se puede agrupar desde el punto de

vista de las telecomunicaciones como:

- Discapacidad visual

- Discapacidad auditiva

- Discapacidad motriz

- Discapacidad cognitiva

- Personas de edad avanzada

Actualitat

del

COITT

A

En el año 2050 España será el país que tenga el mayor

número de personas mayores del mundo (36%), con

un 11% de personas mayores de 80 años. Empero

vejez no es sinónimo de discapacidad. Lo cierto es

que las personas vamos perdiendo capacidades según

envejecemos: perdida de audición, visión y movilidad

son prácticamente compañeras inseparables en nuestro

caminar diario.

No obstante, el acercamiento de las personas con

discapacidad y las personas mayores a las TICs es muy

diferente. Las personas con discapacidad jóvenes

aceptan la tecnología y la consideran como un factor

muy importante de promoción de su autonomía

personal. La aceptación de la tecnología por parte

de las personas mayores es mucho menor, esta menor

aceptación se achaca habitualmente a la dificultad

de uso y la resistencia al cambio, si bien pudiera haber

otros factores que juegan un papel de más importancia

como la adecuación del diseño a las expectativas

de este colectivo.

Sin embargo, uno de los tópicos es imaginar la discapacidad

como una falta de capacidad para hacer algo.

No es así. La capacidad tiene que ver con la voluntad

y el propósito. Los medios y los instrumentos son las

necesidades en función de la diversidad funcional de

las personas.

Empero, como en todo, tal vez haya un exceso de

novedades, simplemente por cuanto no hay sosiego

para su asimilación: alfombras inteligentes, sin pilas,

que detectan el estado de salud de las personas al

entrar al cuarto de baño; textiles en las paredes de

las casas que cambian de textura y de color en función

del ambiente; teléfonos hiperinteligentes que controlan

y supervisan nuestras constantes vitales, y

avisan, advierten e incluso toman decisiones.

61


62

A Actualitat

del

COITT

España está en todo. Tal vez se de un exceso de

autocrítica, pero lo cierto es que se está en todo lo

puntero y de manera determinante en ocasiones.

Probablemente el concepto que más haya calado y

que de manera progresiva va tomando mayor fuerza

es el de diseño para todos. Algo es accesible cuando

se puede llegar a ello, y esto como es natural nos

afecta a todos.

En España la penetración de la telefonía móvil es del

107%, y las líneas telefónicas móviles triplican a las

fijas. El móvil no nos da mayor movilidad, pero sí nos

da una mayor independencia. El móvil es justamente

en este momento el centro de todo cuanto afecta a

la diversidad funcional de las personas.

En el encuentro se ha puesto también de manifiesto

el empuje de Telefónica, Vodafone España y Orange

en este sentido, con ingeniosas soluciones para personas

mayores, niños, mujeres maltratadas, personas

con movilidad reducida...

En este encuentro se nos ha vuelto a recordar la

discapacidad tecnológica. En las empresas apenas se

puede hacer ya nada sin el becario de 22 a 25 años,

que hasta no hace mucho quedaba arrinconado

haciendo fotocopias o trayendo el café. Ahora es

imprescindible a la vez que objeto de deseo; un

ordenador, un programa que se resiste. El becario al

tiempo que escucha música, pone en marcha el programa

que se desconoce, configura una nueva cuenta

de correo, accede a la base de datos remota inaccesible

para el veterano, por lo que:

Precisamos formación permanente

Para subsanar esta dependencia entre otros precisamos

de formación permanente. El tiempo de formación

de una persona desde la niñez a la universidad

es de unas 60.000 horas, frente a las 1.500 que emplean

como promedio las empresas para formar a sus

empleados en toda la vida laboral de estos. Es imposible

por tanto mantener a un profesional competitivo

sin formación permanente. Conviene por tanto multiplicar

al menos por tres el tiempo de formación, e

incluir en ella la accesibilidad y el diseño para todos.

2 - Conclusiones

- Este es el primer encuentro en el que se pone de

manifiesto el interés mayoritario del profesional

de las telecomunicaciones en conocer el mundo de

la discapacidad. De las cuarenta a sesenta personas

como promedio de cada conferencia, poco más de

tres o cuatro eran personas con discapacidad.

La subtitulación, audiodescripción y nuevos servicios

de la nueva TDT, deben de darse en una mayor

proporción, de manera regulada y no quedar exclusivamente

a la libre y buena voluntad de las televisiones,

al menos en las de servicio público. Hay que

destacar, además, que la tecnología digital supone

una oportunidad de creación de nuevos servicios

destinados a las personas con discapacidad.

- Los lugares de concurrencia o donde el nivel de

ruido sea alto, las pantallas de información deben

de incluir avatares que incorporen signos e iconos

entendibles por todos.

- Debe de seguir incidiéndose en el diseño para todos.

3- Páginas web de las empresas e instituciones que

han participado en la Diada, “IV Encuentro TIC y

Discapacidad”

FUNDACIÓN ORANGE www.fundacionorange.es

STENOTYPE ESPAÑA www.stenotype-es.com

INDOMO http://www.indomo.es

INSTITUTO DE BIOMECÁNICA DE VALENCIA

http://www.ibv.org

FUNDACIÓN INTEGRACIÓN DISCAPACIDADES RED

http://www.integraciondiscapacidades.org/

CEAPAT http://www.ceapat.org

REAL PATRONATO SOBRE DISCAPACIDAD

http://www.rpd.es/

MOVISTAR http://www.movistar.es/accesible

TELEFÓNICA DE ESPAÑA

http://www.telefonica.es/accesible/

SABIA www.sabia.es

FIAPAS http://www.fiapas.es/FIAPAS/index.html

VODAFONE ESPAÑA http://vodafone.es/

TECHNOSITE http://www.technosite.es/

SECRETARIA TELECOMUNICACIONES GENERALITAT

CATALUÑA http://www.gencat.net/

UNIVERSIDAD REY JUAN CARLOS

http://www.urjc.es/

UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE BARCELONA

http://www.uab.es/

UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE MADRID

http://www.gatv.ssr.upm.es

INMOMÁTICA http://www.inmomatica.com

Francisco Limonche Valverde

Presidente Comisión Sociedad

y Medio Ambiente COITT

Coordinador 4º Encuentro

de Telecomunicaciones y Discapacidad


COETTC i Localret signen un conveni de col·laboració

El Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació

de Catalunya i Localret han signat un conveni

de col·laboració per dinamitzar i impulsar el sector

TIC a Catalunya.

En el marc d’aquest conveni, el COETTC realitzarà

informes tècnics a petició de Localret sobre temes TIC

per tal d’aprofundir el coneixement del sector

tecnològic.

Dins del marc del conveni de col·laboració, és palès

l’objectiu de fer arribar la TDT a la totalitat del territori

català i que el canvi des de la televisió analògica es

dugui a terme d’acord als terminis previstos. En aquest

sentit, es planificarà una jornada per part d’ambdues

institucions pel mes de febrer de l’any vinent per tal

d’analitzar la situació de la TDT.

Un altre exemple del compromís i de la importància

d’aquest camp el trobem a la Unió Europea. Gràcies

a la col·laboració de la Comissionada per a la Information

Society and Media, la Sra. Viviane Reding, al

sopar de cloenda de la 6a Diada de les Telecomunicacions

a Catalunya, s’ha comprovat que hi ha una clara

intenció per part d’aquesta institució pública

d’apropament als col·lectius líders del sector.

Un altre punt de l’acord és l’interès tant de Localret

com del COETTC per a la divulgació del coneixement

envers les telecomunicacions. Això es farà realitat

gràcies a la programació de jornades de formació

durant els propers mesos. D’aquesta manera es continua

exercint des del Col·legi el vessant de pedagogia

social en matèria de telecomunicacions.

FE D’ERRATES:

En el número anterior de Connectta’t, a la pàgina 18 apareix

signat l’article per la Sra. Sira Coll. En realitat hauria d’estar

signat per la Dra. Elisabet Golobardes, directora d’ETSEEI La

Salle i portaveu del Projecte DonaTic, a la qual correspon la

fotografia de l’esmentada pàgina.

Actualitat

A

Se celebren les Jornades de la Innovació a l’Edificació

El COETTC va participar a les jornades organitzades

per La Salle URL.

El COETTC ha participat en el cicle de jornades

d’innovació en l’edificació sobre “Llar Digital i

Eficiència Energètica”.

Salvador Ramon, Gerent del COETTC, va participar

com a moderador en la Jornada de la demarcació de

Barcelona.

Les jornades estan adreçades a promotors,

constructors, arquitectes, enginyers, instal·ladors,

empreses de serveis i usuaris finals. Els objectius de

la jornada eren la posada en escena dels avenços

aconseguits per les empreses en temes de llar digital

i eficiència energètica, i d’aquesta manera fer real

l’opció de estalvi energètic i el respecte al medi

ambient amb la gestió intel·ligent de l’energia.

Les jornades han comptat en total amb una àmplia

participació durant les cinc convocatòries a Madrid,

Bilbao, València, Màlaga i Barcelona.

El COETTC participa al Mobile World Congress com

a official supporter

El Col·legi estarà a la trobada més important a nivell

mundial de les tecnologies sense fils, abans anomenada

3GSM World Congress.

L’esdeveniment més important del sector de les

tecnologies mòbils aplega a Barcelona els principals

càrrecs de les organitzacions més importants d’arreu

del món. L’organització preveu superar els voltant

de 52.000 visitants de l’edició anterior. L’esdeveniment

tindrà lloc al recinte de Fira de Barcelona de l’11 al

14 de febrer d’enguany.

63


64

A Actualitat

Èxit de les IV Jornades de les Telecomunicacions a les

Administracions Locals organitzades pel COETTC i

l’ACM

El COETTC i l’ACM han organitzat conjuntament i amb

la col·laboració de Localret, la Diputació de Girona, la

de Lleida i Tarragona les IV Jornades de les Telecomunicacions

a les Administracions Locals.

Les jornades han comptat en total amb la participació

de més de dues-centes persones durant les quatre

convocatòries a les quatre demarcacions de Catalunya.

En el decurs d’aquesta jornada, Jordi Bosch, Secretari

de Telecomunicacions i Societat de la Informació de

la Generalitat de Catalunya, va afirmar que “és molt

important reivindicar el rol estratègic de les administracions

locals en termes de planificació” i ha qualificat

de “repte de present i de futur” extendre la política

d’infraestructures actual que mira d’assolir i consolidar

el “futur social, econòmic i polític” de Catalunya.

D’altra banda, Pere Navarro, president de Localret, va

declarar que la Administració pública “avui en dia no

té prou capacitats, però sí voluntat d’aplicar les noves

tecnologies a tots els territoris de Catalunya” en termes

de les TIC; i que “hi ha una ferma voluntat d’aproparse

als territoris d’acord amb els professionals de les

telecomunicacions, i en especial dels enginyers tècnics

de telecomunicació”. Apuntava també que, en termes

de telecomunicacions, “és molt important actuar arreu

de Catalunya per aconseguir un grau elevat de cohesió

a nivell territorial i ciutadà”.

Rafael de Yzaguirre, Secretari General Adjunt de l’ ACM,

va deixar constància de que “si fa 25 anys treballàvem

per a què tots els pobles i ciutats disposessin, per

exemple, d’equipaments públics per a tothom, ara

hem de garantir que tots els pobles i ciutats disposin

d’accés a Internet” i de que “les noves tecnologies no

han de configurar municipis de primera i segona divisió,

sinó tot el contrari: han d’enfortir i cohesionar el

municipalisme català. Les telecomunicacions ens han

de permetre superar la Catalunya de les dues velocitats

per assolir les 3 “C “: un municipalisme COHESIONAT,

CONNECTAT i CAPDAVANTER”.

Ferran Amago, Degà del COETTC, va afirmar que “la

jornada coorganitzada per l’ACM i el COETTC, amb la

col·laboració de Localret, ha estat un èxit tant de

participació com de conclusions i compromisos. Ha

quedat explícita la necessitat d’implementar la planificació

i gestió de les infraestructures de telecomunicació

en el dia a dia de les administracions locals”.

Les institucions organitzadores van planificar la sèrie

de jornades durant els mesos d’octubre i novembre a

les quatre demarcacions catalanes per tal d’apropar

arreu de Catalunya la realitat de l’aplicació de les noves

tecnologies i les TIC en general. Les dates i emplaçaments

d’enguany han estat els següents:

- 16 d’octubre a Barcelona, a l’Auditori FIATC (Av.

Diagonal, 648).

- 24 d’octubre a Lleida, a Municipàlia, Palau de Vidre.

- 30 d’octubre a Tarragona, al Palau de la Diputació

de Tarragona.

- 6 de novembre a Girona, al Centre Cultural de Girona.

ITF: Innovació, talent i recursos reunits a Barcelona

El COETTC va ser l’únic col·legi professional que va

col·laborar en les jornades organitzades per la Cambra

de Comerç de Barcelona i la American Chamber of

Commerce in Spain.

L’ITF ’07 s’ha celebrat el 28 i 29 de novembre a la Casa

Llotja de Mar (Pg. d’Isabel II, núm. 1, Barcelona),

magnífic escenari per presentar projectes innovadors

per tal de trobar capital risc a mercats estrangers.

L’ITF és l’esdeveniment de referència i de networking

per a executius internacionals de les indústries

tecnològiques i per a tots aquells interessats en aquest

fòrum d’intercanvi d’idees. Aquest està adreçat a

executius, empresaris, científics i enginyers, així com

a assessors legals, polítics, inversors i analistes.

És de vital importància la presència del COETTC, com

a col·legi professional capdavanter, a esdeveniments

com l’ITF.


Es constitueix el Comitè

Permanent d’Experts per a

l’elaboració del Pacte Nacional

per a la Recerca i la

Innovació

El Govern va aprovar el proppassat

6 de novembre la

constitució d'un Comitè

Permanent d'Experts per a

l'elaboració de les bases del

Pacte Nacional per a la Recerca

i la Innovació (PNRI) que

Miquel Teixidor,

director general de Genaker

s'encarregarà d'elaborar un Document de Bases per

al Pacte Nacional que tingui en compte tant el vessant

acadèmic com l'empresarial de la recerca i la innovació,

i basada en el rigor, l'expertesa i la independència.

El Comitè Permanent d'Experts estarà copresidit per

Lluís Arola - catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular,

exrector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

i director científic del Parc Tecnològic del Camp - i per

Ramon Ollé - president executiu de la Business Engineering

School La Salle i president de la Fundació

Epson-. Estarà integrat per Eva Bastida Tubau - directora

científica de l'empresa Grifols -, Joaquim Boixareu

Antolí - conseller delegat d'Irestal Group -, Ramon

Gomis de Barbarà - director de recerca de l'Hospital

Clínic -, Guillem López Casanovas - catedràtic

d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra -, Montse

Ollé Valls - professora de Política d'Empresa de l'Escola

de Negocis ESADE -, Miquel Àngel Pericàs i Brondo -

director de l'Institut Català d'Investigació Química -,

Lluís Rullán Colom - president executiu de Port Aventura

-, Josep Tarragó Colominas - director de l'Institut

de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries - IRTA -,

Miquel Teixidor Castey -director general de Genaker

-, Mireia de la Rubia Garrido - directora del

programa Innova de la UPC -, Salvador Barberà Sández

- catedràtic d'Economia de la UAB -, Xavier Cardona

Torrandell - president de Prysmian Cables & Systems -,

Josep Maria Pujol Artigas - president de Ficosa -.

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI)

El Govern ha decidit impulsar un acord d'ampli consens

social per posicionar la R+I com a elements claus per

al progrés de Catalunya, conscient que la recerca i la

innovació (R+I) són les arrels del nou model de desenvolupament

socioeconòmic en la societat del coneixement.

Aquest Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació

tindrà com a finalitats generals situar la R+I com una

prioritat estratègica en l'agenda política, social i

Actualitat

A

econòmica de Catalunya; generar una visió compartida

a llarg termini sobre els reptes, les estratègies

principals i els esforços necessaris en R+I i facilitar

una acció sinèrgica, eficaç i eficient de tots els agents

implicats en la R+I, basada en la confiança, la cooperació,

el compromís i el sentit de país.

L'abast del PNRI és força ampli i afecta a diferents

processos i polítiques en la cadena de valor

socioeconòmic del coneixement com la generació i

la transferència del coneixement; la política científica

i tecnològica; la innovació i la política industrial i de

serveis; els recursos humans, materials i econòmics;

el sistema de recerca i innovació i els seus processos

facilitadors.

L'assoliment del PNRI i el seu desplegament afecta

un ampli ventall d'agents com són les administracions,

els agents del coneixement, i els socioeconòmics.

També fomenta la participació de la societat civil,

que és vital per poder fer un salt qualitatiu en R+I.

El desplegament del PNRI és una missió compartida

pels agents socials que des del vessant d'impuls governamental

s'haurà de visualitzar, principalment,

en el proper Pla de Recerca i Innovació 2009-2012 i

en la legislació necessària per assentar jurídicament

les decisions preses.

El desplegament del PNRI haurà de permetre, en els

propers anys, tenir un posicionament estratègic en

R+I eficaç i fiable; desenvolupar un sistema de R+I

avançat, amb una governança intel·ligent i unes

interaccions sinèrgiques entre els seus integrants;

incrementar focalitzadament la inversió en R+I,

pública i privada; tenir polítiques en R+I estables a

llarg termini; alinear estratègicament i amb major

coherència les polítiques nacionals en R+I i les externes

(Estat i Europa) i valoritzar el rol social de R+I, dels

seus valors i dels seus agents entre les persones.

El COETTC, membre col·laborador de l’IP Cities

El proppassat 22 i 23 de novembre, el gerent del

Col·legi, Salvador Ramon, en representació del

COETTC va participar en el cicle de jornades IP Cities,

que van tenir lloc a Viladecans. Va participar com a

dinamitzador en la taula on també hi participaven

els senyors Kees Rovers, Paul Larsen i Mauro Soto.

En aquesta edició del IP Cities es van presentar alguns

models de ciutats més innovadors d’Europa i del món

que han consolidat infraestructures de telecomunicacions

de fibra òptica fins a la llar. Entre d’altres,

65


66

A Actualitat

el congrés va comptar amb la participació de

representants de Utah, Dubai, Nuenen (Holanda),

Suècia, Noruega, La Manche (Basse Normandie),

Ylistaro (Finlàndia) i Astúries.

IP Cities és una iniciativa de l’Ajuntament de Viladecans

i la Diputació de Barcelona que té com objectiu

fonamental impulsar a Catalunya i a la resta de l’Estat

el debat sobre les noves infraestructures de

telecomunicacions d’alta velocitat basades en xarxes

de fibra òptica (tecnologia FTTH, Fiber to the Home).

Congrés de Lliure Exercents 2007

El Col·legi va organitzar la trobada anual del Lliures

Exercents el passat dia 13 de desembre.

Com cada any, els Lliure Exercents s’han trobat sota

l’organització del Congrés de Lliure Exercents del

COETTC. Al Congrés va anar a càrrec del Sr. Alfons

Rodríguez, Vocal de Lliure Exercici del Col·legi.

Aquest important acte va reunir més de 50 col·legiats

i es van debatre temes d’actualitat i d’interès per als

assistents.

El títol de la jornada va ser “Diversificació professional:

més oportunitats per al nostre col·lectiu” i la celebració

va tenir lloc a l’hotel NH Pòdium (C/ Bailèn, 4-6,

Barcelona), de les 17:00 hores a les 20:30 hores, on

a continuació es va servir un còctel a tots els assistents.

El programa de l’acte va ser el següent:

Resum – conclusions de la reunió anual de lliure

exercents COITT

Balanç de situació de l’exercici 2007 pels lliure

exercents

Ponent: Alfons Rodríguez, vocal de lliure exercici del

COETTC.

GAP FILLERS, la solució per rebre la TDT.

Ponent: Juan Portela, Tredess.

CTE – HR. Noves necessitats a la construcció.

Ponent: Sergi Soler, representant de la comissió

d’acústica del COETTC.

Llei 3/2007: l’obra pública incorpora Infraestructures

de Telecomunicacions.

Ponent: Antoni Solé, Secretaria de Telecomunicacions

de la Generalitat de Catalunya.

Còctel - Networking

Posteriorment a les 21:00h i al mateix lloc es va

celebrar el Sopar de Nadal del COETTC.

Premi millor expedient Escola Politècnica Superior

d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú

El passat dia 25 d’octubre

es va lliurar el

premi al millor expedient

de la promoció

06-07 de l’Escola Politècnica

Superior d’Enginyeria

de Vilanova i

la Geltrú.

L’alumne guardonat va

ser Ibán Cerro Gálvez.

L’acte va estar emmarcat

en la inauguració

del curs acadèmic

07-08, que va ser inaugurat pel director de l’EPSEVG,

el Sr. Enric Trullols, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú,

el Sr. Joan Ignasi Elena i Garcia, i José Luis Andrés

Yebra, vicerector de la UPC. El Sr. Manel Durán, vocal

d’Universitats del COETTC, va ser l’encarregat de

lliurar el premi.


Premi millor expedient Escola Universitària Politècnica

de Mataró

El dia 26 d’octubre es

va celebrar el lliurament

del premi al

millor expedient de la

EUPMT, en el marc de

l’acte d’inauguració

oficial del curs 07/08.

L’acte va coincidir

amb la celebració del

25è aniversari de

l’escola i va tenir lloc

al Teatre Monumental

de Mataró.

L’alumne premiat va ser Jesús Rojano Montes. El

gerent del COETTC, el Sr. Salvador Ramon, va ser

l’encarregat de lliurar el premi.

Reunió anual de delegats d’escoles

L’objectiu és mostrar l’interès de la nostra institució

envers els estudiants, dinamitzar aquest col·lectiu dins

del COETTC i tenir una presència més activa i propera

a totes les universitats.

L’assistència va ser molt nombrosa i és una mostra

més de la rellevància del Col·legi dins de l’àmbit

estudiantil i universitària gràcies a la col·laboració

dels delegats de les escoles.

A la reunió es va difondre la informació relativa al

COETTC, les funcions que han de desenvolupar els

delegats, quines contraprestacions tenen, com ha de

ser la comunicació amb el Col·legi i quines accions

han de potenciar en les escoles.

D’altra banda, el Col·legi vol deixar l’empremta de

l’esperit dinàmic i jove als delegats perquè es transmeti

a la resta d’estudiants.

Sopar de Nadal del Col·legi

Actualitat

A

El proppassat 13 de desembre es va celebrar el tradicional

sopar de Nadal del COETT a l’hotel NH Pòdium.

Com cada any, es va retre homenatge als companys

que celebren els seus 25 anys a la professió: Joan

Samarra, Fernando Gómez-Raya i Salvador Ramon.

Gràcies a la col·laboració de la Caixa d’Enginyers, el

sopar va estar amenitzat per l’orquestra l’Habana, que

va delectar a tothom amb les seves magnífiques

interpretacions, així com l’intervenció d’uns còmics

que anticipadament van animar als assistents a celebrar

la fi de l’any.

Diverses empreses van cedir una serie d’obsequis per

sortejar entre el públic (DVD gravador Pioneer;

impressora Stylus Photo Epson; 2 Mòbils Orange 3G;

2 Mòbils McLaren Mercedes de Vodafone; Voice

Messenger iPaq 514 HP i 1 Llibre sobre Egipte cedit

per la Llibreria Mizar).

La Caixa va obsequiar a tots els assistents amb un

clauer per als homes i un marc de fotos per a les dones.

El govern andorrà rep una comitiva del COETTC

L’objecte de la visita és l’apropament del país andorrà

i el Col·legi en termes d’infraestructures de telecomunicacions.

L’Excel·lentíssim Sr. Xavier Jordana, Ministre

d’Urbanisme i Ordenances Territorial d’Andorra va

rebre una delegació del COETTC encapçalada pel

Vicedegà, Miguel E. Arredonda, el passat 19 d’octubre

a la seu del Govern Andorrà.

El motiu de la recepció va ser analitzar i aprofitar

l’experiència que té el govern andorrà en relació a

l’apagada analògica dels Canals de TV i l’activació de

la TDT a tot el territori. També es va comentar com

s’ha de planificar el desplegament de fibra que a finals

de l’any 2010 ha d’arribar a totes les llars andorranes.

67


68

Matins de TV3 - Salvador Ramon

21 d’agost 2007

Matins de TV3 - Salvador Ramon

21 d’agost 2007

Prat Ràdio

Col·laboració Ferran Amago

14/11/07

Catalunya Ràdio

Col·laboració Eusebi Gómez

07/11/07

COM Ràdio

Col·laboració Salvador Ramon

24/10/07

COM Ràdio

Entrevista Ferran Amago

27/09/07

Catalunya Ràdio

Entrevista Ferran Amago

27/09/07

Ona Catalana

Entrevista Ferran Amago

27/09/07

Localia TV

Entrevista Ferran Amago

27/09/07

Barcelona TV

Entrevista Salvador Ramon

27/09/07

EFE TV

Entrevista Ferran Amago

27/09/07

Món Empresarial

(Octubre 2007)

Món Empresarial

(Octubre 2007)

Expansión Catalunya

28 setembre 2007

AD

(Octubre 2007)


www.tecnonews.info

Expansión & Empleo

15 setembre 2007

La Nit al Dia de TV3 - Ferran Amago

29 setembre 2007

La Vanguardia

17 setembre 2007

La Nit al Dia de TV3 - Isabel Díaz

29 setembre 2007

expansionyempleo.com

17 setembre 2007

69


70

A

Agenda

Data Horari Nº insc. Títol Lloc

12, 19 i 26 gener 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Energia solar térmica Fundació UPC

2, 9 i 16 febrer 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Energia solar fotovoltaica Fundació UPC

2 i 9 febrer 10.00h a 14.00h 10/15 Curs: Lideratge i comunicació a la direcció d’equips Seu COETTC

16 i 23 febrer 10.00h a 14.00h 10/15 Curs: Lideratge i eficàcia a les presentacions en públic Seu COETTC

23 febrer, 1 i 8 març 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Wi-Fi als municipis Fundació UPC

1 i 8 març 10.00h a 14.00h 10/15 Curs: Eficàcia i rendibilitat a les conferències i declaracions a mitjans de comunicació Seu COETTC

4, 11 i 18 març A determinar 10/20 Curs: Disseny de distribució de senyals de radiotelevisió a edificis singulars Fte maximal

15, 22 i 29 març 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Peritatges a les telecomunicacions Fundació UPC

15 i 22 març 10.00h a 14.00h 10/15 Curs: La gestió del temps com a factor d’eficiència Seu COETTC

29 març i 5 abril 10.00h a 14.00h 10/15 Curs: eProductivitat: eines online de comunicació per a l’empresa Seu COETTC

12 i 19 abril 10.00h a 15.00h 10/20 Curs: Els nous mètodes de treball. Millora de la productivitat i noves tecnologies Seu COETTC

12,19 i 26 abril A determinar 10/20 Curs: Cablejat estructurat A determinar

26 abril i 10 maig 10.00h a 14.00h 10/20 Curs: Nocions de Comptabilitat per a no comptables Seu COETTC

10, 17 i 24 maig 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Aplicació del CTE-HR noves pràctiques de l’acústica en l’edificació Fundació UPC

31 maig, 7 i 14 juny 9.00h a 14.00h 10/20 Curs: Llicències d’activitat de telecomunicacions Fundació UPC

4, 11, 18 i 25 juny A determinar 10/20 Curs: Projectes ICT i certificació d’obra A determinar

A determinar A determinar 10/20 Curs: Avaluació de riscos i control de la radiació electromagnètica A determinar

A determinar A determinar 10/20 Curs: ICT acústica A determinar

A determinar A determinar 10/20 Curs: VoIp A determinar

SISTEMAS SCADA (2a edició)

Autor: A. Rodríguez Penin

Pàgines: 448

Editorial: Marcombo

Preu: 24 euros aprox.

YA SÉ QUIÉN TIENE TU QUESO

Autor: Dr. Montgomery Lee

Format: 214 x 140 mm

Editorial: Ediciones Granica

Preu: 14 euros

ENERGÍAS RENOVABLES

Autor: Antonio Creus Solé

Format: 296 x 211 mm

Pàgines: 402

Editorial: Ediciones Ceysa

Preu: 42 euros aprox.

Llibres

Els sistemes de Supervisió de Control i Adquisició de Dades (traducció de

SCADA, Supervisory Control and Data Acquisition) permeten la gestió i

control de qualsevol sistema local o remot gràcies a una interfície gràfica

que comunica l’usuari amb el sistema.

En aquesta segona edició s’ha fet un repàs general a tot el llibre, tot

ampliant principalment el capítol “Comunicacions industrials”, afegint-hi

gràfiques aclaratòries i realitzant petites correccions per intentar millorar

la comprensió del llibre.

Ya sé quién tiene tu queso vol reflexionar sobre com el mètode de treball

pot influir en els resultats obtinguts. El desenvolupament dels sistemes

d’informació és una activitat cada cop més complexa; no obstant això,

es tracta d’una activitat comparable a qualsevol altre quant al procés,

per la qual cosa una millora en el procés de desenvolupament pot

comportar un estalvi de cost i una millor qualitat. L’autor també analitza

el fenomen de la deslocalització, i pretén proporcionar claus i eines per

tal que el lector pugui treure profit de tots aquests fenòmens que s’estan

produint i que continuen evolucionant.

L’activitat humana consumeix molta energia, i la majoria de les energies

que s’utilitzen no són renovables (petroli, gas natural, etc), i a més a més

contaminen el medi ambient. En contrast, les energies renovables són

respectuoses amb el medi ambient, i es regeneren contínuament. El sol

és la principal font d’energia renovable, i a la seva vegada és l’origen

d’altres, com l’eòlica, l’hidroelèctrica i la biomasa.

Aquest llibre està adreçat a enginyers, instal·ladors, etc, que estiguin

interessats en el coneixement i l’aplicació d’aquestes energies.


SERVEIS BANCARIS

www.tecnocredit.com

www.caixa-enginyers.com

SERVEIS MÈDICS

www.fiatc.es

www.bbva.es

www.lacaixa.es

CENTRE DE IMPLANTOLOGIA

I ESTÈTICA DENTAL

www.mussap.es

SERVEIS CULTURALS

www.tnc.es

www.auditori.org

www.hna.es

www.mutua-enginyers.com

SERVEIS CULTURALS

www.hp.es

www.dir.es

www.unired.es

www.fila7.com

www.berlitz.es

ALTRES

www.ialmenara.com

www.penteo.com

www.telefonica.es

www.al-pi.com

www.formulaq.es

www.aenor.es

www.localret.net

www.mtr.es

www.spanto.com

Serveis Convenis

VIATGES

SOL HOTELES

www.vilavihotels.com

www.barcelo-viajes.es

www.elmuig.com

Nota: més informació sobre aquests serveis per als col·legiats els trobareu al web: www.coettc.com

(Serveis = Avantatges per col·legiats)

S

FORMACIÓ

www.fundacio.upc.edu

www.salleurl.edu

www.idec.upf.edu

www.vallnord.com

www.serradedalt.com

www.upcnet.es

www.vanasdive.com www.fghotels.com

www.cie.es

71


La vida es más intensa

en Alta Definición.

Nueva serie

Pure Vision HDTV.

¿Y si la realidad no fuese tal como la vemos? ¿Y si el mundo fuese mucho más preciso e intenso en matices? ¿Y si cada

imagen escondiera millones de imágenes? Entonces, tendríamos que inventar más nombres para los colores. Crear nuevos

apellidos para el negro: profundo, infinito… Y tendríamos que enseñar a nuestros ojos a ver con una definición absoluta.

Ya existe una forma total de ver el mundo. Con los nuevos Pioneer Pure Vision HDTVs, y una pantalla de 50 pulgadas que

eleva la Alta Definición (HD), a niveles máximos: 1080 p. Algo que tus ojos nunca habían experimentado.

¿Quieres saber más? www.pioneer.es

More magazines by this user
Similar magazines