MERCAR, - Associació Esclat
MERCAR, - Associació Esclat
MERCAR, - Associació Esclat
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
TEMA<br />
T Xavier Caballero<br />
Carretó d’anar a<br />
comprar amb motor<br />
Carrito a motor<br />
“Ja està! Per fi!”; aquestes són les expressions que vam dir<br />
quan vam tenir totalment finalitzat el primer carretó d’anar a<br />
comprar amb motor a sobre de la taula de muntatge.<br />
“¡Ya está! ¡Por fin!”; éstas son las expresiones que nos salieron cuando<br />
tuvimos totalmente finalizado el primer carrito a motor encima de la<br />
mesa de montaje.<br />
L’expressió de felicitat i d’haver-nos tret un pes de sobre<br />
es reflectia en el nostre rostre. Tots els nois i noies que<br />
estaven fent altres feines i muntatges es van girar amb un<br />
somriure als llavis, tots mirant el carretó. Per un instant<br />
vaig “viure” un moment en què, sense dir res, tots compartíem<br />
una mateixa sensació, un còctel de satisfacció,<br />
felicitat, alegria i, per damunt de tot, la satisfacció d’haver<br />
estat capaços de finalitzar aquest projecte. Un projecte<br />
en què molta gent ha posat tot l’enginy, el coneixement i<br />
molta, molta il·lusió.<br />
Ara que ja el tenim, no puc evitar el record de tant i tant de<br />
temps dedicat a aquest projecte i de totes les persones<br />
que s’hi han abocat per trobar les solucions als problemes<br />
tècnics que anaven sortint. Sembla mentida amb quina<br />
facilitat sorgeixen noves dificultats. Quan tot just acabes<br />
de solucionar-ne unes, en surten unes altres!<br />
La expresión de felicidad y de habernos sacado un peso<br />
de encima se reflejaba en nuestro rostro. Todos los chicos<br />
y chicas que estaban realizando otros trabajos y montajes<br />
se giraron con una sonrisa en los labios, mirando el carrito.<br />
Por un instante “viví” un momento en el que, sin decir nada,<br />
todos compartíamos una misma sensación, un cóctel de<br />
satisfacción, felicidad, alegría y, por encima de todo, la<br />
satisfacción de haber sido capaces de finalizar este proyecto.<br />
Un proyecto en el que mucha gente ha puesto todo el<br />
ingenio, el conocimiento y mucha, mucha ilusión.<br />
Ahora que ya lo tenemos, no puedo evitar el recuerdo de<br />
tanto y tanto tiempo dedicado a este proyecto y de todas<br />
las personas que se han abocado en él para encontrar<br />
las soluciones a los problemas técnicos que iban apareciendo.<br />
Parece mentira con qué facilidad surgen nuevas<br />
dificultades. Cuando apenas acabas de solucionar unas,<br />
¡salen otras!<br />
Molta gent ha fet un seguiment del nostre carretó des que<br />
en vam començar el primer disseny i plantejament, ara<br />
fa uns set anys. Al llarg d’aquest temps també ha calgut<br />
alternar aquest projecte amb molts d’altres, com ara el<br />
sistema de la bugaderia, la cadira triesfèrica, comunicadors<br />
de veu, etc., i sobretot la tasca amb els treballadors i<br />
treballadores per adaptar els seus llocs de treball a les diferents<br />
feines que han anat sortint per a altres empreses.<br />
Recordo que, de fet, la idea va sortir gairebé sense voler. I<br />
ara vull tenir un record per a Francesc Pinto, l’amic que ja<br />
no és entre nosaltres i que tan important ha estat per a la<br />
creació d’<strong>Esclat</strong>ec i per a aquest projecte en concret. Recordo<br />
que ens vam trobar en Pere Teixidor, antic enginyer<br />
del departament de R+D+i, en Francesc i jo mateix cercant<br />
un projecte que pogués ser interessant per desenvolupar<br />
i que no tingués uns costos de recerca massa elevats.<br />
Vam abocar moltes idees, i llavors un dia en Francesc va<br />
comentar que tenia la dona comprant al mercat del Guinardó<br />
i que per això ell no disposava del cotxe per tornar a<br />
casa. La dona d’en Francesc tenia problemes a les cames<br />
i a més el carrer era tot de pujada. Llavors jo vaig dir: “Per<br />
què no hi posem un motor, al carretó?”.<br />
Aquesta idea va ser ràpidament agafada pels meus companys<br />
i, com sempre, van començar a cercar solucions i a<br />
fer projectes. Haig de dir que aquesta és una característi-<br />
Mucha gente ha hecho un seguimiento de nuestro carrito<br />
desde que empezamos su primer diseño y planteamiento,<br />
unos siete años atrás. A lo largo de este tiempo también ha<br />
sido necesario alternar este proyecto con muchos otros,<br />
como por ejemplo el sistema de la lavandería, la silla triesférica,<br />
comunicadores de voz, etc., y ante todo la tarea con<br />
los trabajadores y trabajadoras para adaptar sus puestos<br />
de trabajo a los diferentes pedidos que han ido saliendo<br />
para otras empresas.<br />
Recuerdo que, de hecho, la idea salió casi sin querer. Y<br />
ahora quiero tener un recuerdo para Francesc Pinto, el<br />
amigo que ya no está entre nosotros y que tan importante<br />
ha sido para la creación de <strong>Esclat</strong>ec y para este proyecto<br />
en concreto. Recuerdo que nos encontramos Pere<br />
Teixidor, antiguo ingeniero del departamento de I+D+i,<br />
Francesc y yo mismo buscando un proyecto que pudiera<br />
ser interesante desarrollar y que no tuviera unos costes de<br />
investigación demasiado elevados. Pusimos sobre la mesa<br />
muchas ideas, y entonces un día Francesc comentó que<br />
su mujer estaba comprando en el mercado de El Guinardó<br />
y que por este motivo no disponía de coche para volver a<br />
casa. La mujer de Francesc tenía problemas en las piernas<br />
y además la calle donde vivían hacía subida. Entonces yo<br />
dije: “¿Por qué no ponemos un motor en el carrito?”.<br />
Esta idea fue rápidamente cogida al vuelo por mis compañeros<br />
y, como siempre, empezaron a buscar solucio-<br />
4 <strong>Esclat</strong> La Revista 5<br />
Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />
?<br />
Diferents models del Mercar.