Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

14
Joaquim Boiei y Sisó
nió citant un document, posterior gayrebé d'un sigle a l'encunyació de les
monedes de que parlem. Aquest document no pot ésser altre que la dispo-
sició testamentària del comte Seniofret de Cerdanya, en la que 's parla de
diners de Barcelona, Ausona y Gerona, que són, sense cap dubte, els en-
cunyats ja pels comtes o senyors d'aqueixes ciutats.
Nosaltres les crevem totes d'un meteix rey. car no sabem trobar diferencies
entre elles, y lesatribuim a Carles el Calvo, perquè la de Barcelona es evident
que no pogué ésser batuda avants del Octubre del any 8oi, quan aquesta
ciutat fou conquerida pels francs. Ara bé, si Barcelona, després de la con-
questa y avants deia mort de Carlesmany, es adir, al temps comprès entre'ls
anys 802 y 814. hagués batut moneda en nom d'aquèix, era natural que l'hi
hagués donat, en la moneda, el títul d'Emperador y no '1 de Rey, y per lo
meteix hauria adoptat les empremptes qu'en aquest temps usava Carlesmany
y no les qu'usava avants d'esser coronat emperador; sense qu'hi càpiga l'excusa
d'una tradició de taller, per que no's podia tractar d'una seca antiga,
sinó d'una que per necessitat havia d'esser nova. Encare més; consta pel
diploma del rey Lluis, de qu'hem parlat, que s'encunyà moneda a Barcelona
en temps de Carles el Calvo, y aquest monarca no fou coronat emperador
fins a les derreríes del Desembre del any 876, havent portat durant
35 anys el títul de Rey, qu'es el que li donen les monedes de que tractem.
Havem omès el diner de Carles el Calvo, que Colson publica ^'^ y des-
criu . M. Prou '4) l'atribueix també
a Talou, com iM. Poey d'Avant.
(i) Recherches siir Ics monnaies qui on! en cours en Roussillon; I. 7, n. 8. »
(2)
ídem; ps. 20 y 21.
(3) Monnaies féodales de la France; t. I, p. 32.
(4) Les monnaies carolingiennes; n. 396, 1. IX.