Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes
banda, y, per l'altra, la falta do camins que feya que sols els mercaders em-
prenguessin viatjes llarcs, eren les causes de que la gent dels pagos, y particularment
els qui acudien als mercats y als ports de comerç, necessitessin
tenir aprop una seca ont proveirse de moneda, element indispensable pera
!es llurs transaccions. D'aquí vé l'ineficacia de les disposicions dictades pera
disminuir el nombre de les seques, y la creació successiva de noves fàbri-
ques, favorescuda per les concessions fetes pels sobirans, principalment a
favor d'iglesies y monestirs.
El nombre excessiu de tallers monetaris, qu'hi havia als dominis reyals,
feya impossible la vigilància directa del poder sobre tots ells y afíivoría 'Is
moneders falsos, qui eren allavors moltissims. Pera acabar ab tants incon-
venients, fou encomanada als comtes la vigilància y l'administracicj de les
seques y
el compliment de les disposicions legals sobre moneda. Ells foren,
doncs, els representants del sobirà, en tot lo que feya referència a moneda,
constituint aquesta una de les atribucions administratives y judicials inhe-
rentes a llur càrrec. lli hà indicis pera sospitar qu'en pagament d'aytals
t^uncions cobraven alguna part del lucre de la fabricació, que pertocava al
Rey.
«Aíentres el poder reyal», diu Al. Prou, «fou lo suficient fort pera man-
«tenir els seus drets, els comtes no foren més que 'Is representants del rey
«a les províncies; tan bon punt els comtes se convertiren en hereditaris,
«usurparen les regalíes sobiranes v les exerciren en llur profit. La moneda
«fou una de les regalíes que caygueren a llurs mans. Desde llavors explotaren
«les seques pel llur compte, atribuintse les funcions reyals relatives a mone-
«da, apropriantse'n la fabricació y els beneficis que'n resultaven, íixantne
percibint les penyores que s'imposaven als falsadors.
«el títul y el pes, y
«La moneda continuava essent una part del comilalus, però aquest co;?n'tó-
«liis havia deixat de ser una delegació del poder reyal, pera convertirse en
«una proprietat dels comtes.» Tal es l'origen, segons .\L Prou, del mone-
datje senyorial "'.
Aquesta usurpació no començà tot d'un cop ni 's realisà al ensemps a
tot arreu. Principià, sens dubte, durant el regnat de Carles el Calvo, y als
primers anys del sigle x, la moneda, a la majoria de les ciutats, havia pas-
sat a ser proprietat del comte. Aixís, el consentiment o l'intervenció del
comte figura desde l'any 900 en quasi tots els diplomes re}'als referents a
concessions de drets sobre la moneda y la major part d'ells no són més
( I ) Les moniiaies caroliíifficnnes, Inlroduclion; p. LIII.
Institut d'Kstudis Catalans. 3
17