Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

20 Joaquim Bolet y Sisó
referintsea metall aniünedat estipulessin l'entrega a'aquèst a pes o en efec-
tes equivalents al valor que representaven les monedes ^'^
A mitjans del sigle xii, se parla ja del marc. Aquest fou una unitat de pes
que substituí a la lliura com basa pera la talla de les monedes, y. com la
lliura, era diferent d'un lloc al altre: el marc s'usà també en les transac-
cions com moneda imaginaria o de compte, però a Catalunya prevalgué
sempre la lliura sobre '1 marc. Per lo que toca a la fabricació de les monedes,
segons els pocs documents que 's conserven de l'època comtal que
tracten d'aquest punt, se feya per contracte entre '1 princep, o senyor, y els
particulars, qui tot sovint eren argenters dedicats a aquesta indústria, els
quals tenien de subjectarse en l'elaboració a les condicions de la contracta
}• a les disposicions vigents sobre moneda. Aquestos industrials eren coneguts
ab el nom de moneders. Els moneders prestaven jurament : de com-
plir llur ofici ab Ilealtat; de que no permetrien que 's fabriquessin peces de
mala lley o de pes inferior al legal o estipulat; de que no farien frau en la
purificació del metall que rebessin pera l'encunyació, ni tampoc en el cam-
bi d'aquèst ab la moneda encunyada, y, per fi, de passar comptes del metall
qu'ells haguessin encunyat, entregant els beneficis resultants de la fabri-
cació a qui pertoquessin. L'incompliment de qualsevol d'aquestes obliga-
cions era castigat ab les meteixes penes imposades als moneders falsos,
que, a la majoria dels territoris catalans, desde la redacció del Còdic dels
Usatges, eren la de quedar en persona y bens a la disposició del príncep ''^K
No sabem de quina manera intervenia '1 poder públic en aquest sistema de
fabricació tan exposat a abusos; un document del comte Ramon Beren-
guer indica l'existència d'inspectors o guardes de la moneda batuda per
aquest comte (3),
Finalment, són també molt escasses les disposicions de caràcter legal, dic-
tades pels comtes sobre moneda, qu'han arrivat a nostre coneixement. Al
(I ) «Sans deute il faut interprcter dans le sens d'un payement en nature les mols qui
suivcnt queique fois l'énoncé du pri.x : in rem valenlem.» Buutah-s : Etudes siir les popula-
tions rurales dit Roussillon au moyen àge; cap. IV, p. 45.
(2") L'usatjc Simili inodo, en la part que 's refereix a la moneda, diu textualment aixls
«Moneda axi de or com de argent axi diligentment sia servada, que en nenguna guisa cresca
«en aram, ni minue en or, ni en argent, ni encarc en pes. Qui iotes aquestes coses, o una
«de aquestes, ço es pau, e treva, emparament o moneda trencarà, corromprà, o falsara, per ço
«que tant gran mal es, e tal onta que negu noi pot redreçar o esmenar al Princep, en axi
«stablint manam que las personas de ells, ab tota llur honor, e haver vengan en ma del
«Princep a fer sa voluntat, segons consell e loament de la sua Cort, ctc.» Consíilucions y
y altres drets de Cathalunya.- Barcelona, 1704; lib. X, tit. 1, p. 466.
(3) Balari y Jovany : Origencs históricos de Cataliina. -Barcelona, uSqq; p. C61.