Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 31
No cal dir que la paraula niancitsada no significa altra cosa qucM valor
del mancús, convertit en moneda de compte.
La paraula exai'achellos^ pel contingut del document en que 's troba,
sembla referirse a una moneda efectiva de plata aixis anomenada. Es possible
que no los aquest el verdader nom de la moneda, sinó solament un califica-
tiu popular a ella aplicat y la significació del qual avuy no entenem. De to-
tes maneres, ignorem quina moneda era l'anomenada exarachello.
En una escriptura del dia i de Janer del any 1000, que \s conservava al
arxiu del monastir de Montserrat *", s'evalúa '1 mancús en sis sous, sense
especificar, o al menvs no ho especifica En Salat, qu'es a qui 'n devem el
coneixement, si aquestos sous són de pes o si són de moneda corrent; però
dèu entendre's que són de moneda corrent, per que, pesant llavors els dinars
o mancusos poc menys de 4 grams y equivalent el pes del sou de plata a uns
18 grams, sis sous pesarien 108 grams pròximament, lo que 'ns donaria una
relació de i a 20 entre l'or y la plata; això, com se compendrà, es inadmisible.
Un altre document d'aquesta època, del any 10 14 ^'^\ dóna a conèixer el
nom d'un moneder, Guifret, qu' era probablement el del qui baté les monedes
barceloneses del comte Ramon.
Per fi, entre 'Is pergamins sense data del temps d'aquest comte que 's guarden
al Arxiu de la Corona d'Aragó, se 'n troba un que parla d'haverse em-
penyat, el comte Gelabert de Roselló y el seu fill Gautret, unes masies en
dit comtat per la quantitat de cent sous de rosclli^ çò es, de diners rossello-
neses, ab la condició de que si 's disminuïa '1 valor dels diners rossellone-
sos (ei si roselli afollai>evinl\ tornarien els cent sous en moneda que no Nal-
gués menys de la que rebien, çò es, a raò de quaranta quatre sous la lliura
de plata .
Aquest documentes molt important, per que 'ns dona a conèixer la talla
dels diners rossellonesos a principis del sigle x, que no devia ser molt dife-
rent de l'adoptada als comtats catalans, per més que la moneda del Rosselló
valgué sempre un xic menys que la dels dits altres comtats. També es im-
portant el document, per ser el primer que sapiguem en que 's parla de
moneda rossellonesa.
Bkrenguer RaiMÓn i. Entrà en possessió dels comtats de Barcelona, Ge-
rona y Ausona el 25 de Febrer del any 1018 y
(il Salat : p. 90.
(2) Arxiu Corona Aragó : pcrg. n. 107 de Ramon l^.orrcll.
(3) Apèndix; Document n. lli.
els governà fins a la seva