Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

52 Joaquim Botct y Sisó
cias cenluiu auri valeniicv de rovalls obtimo recipicnle aui solidos .cccl. de
bona pla(a/i?ia.
D'aquesta escriptura se 'n desprèn que l'unça d'or de rovalls equivalia
a tres sous y mitj de plata fina, sous que no s'han de confondre ab els de
moneda corrent. Més endevant trobarem altres equivalències que 'ns permetran
precisar més el valor de la moneda d'or de Valencià coneguda ab
el nom de Rovalles^ y sa relació ab l'or de lley y ab la demés moneda cor-
rent.
De les mencions de sous qu'hem apuntat, n"hi hà que 's refereixen a sous
de la moneda corrent v que's refereixen a sous de plata /?;2a, bona. pura. ad
pensuni y a penso legitimo de ferro v que son els meteixos sous de plata
bona. fina de que tracta '1 document alusiu al valor del or de Valencià de
rovalls de que acabem de parlar. Ignorem la talla del diner en aquest temps,
que sabem era de dos per un en temps de Ramon Berenguer I; si aquesta
no s'havia mudat, tindríem qu' un sou de plata fina equivalia a dos sous de
moneda corrent.
Els aureos. tal com veurem, volien dir lo meteix que moneda d'or. apli-
cantse aquella paraula com un calificatiu a les peces d'or corrent: perxòals
documents del sigle xii y següents s'usà la paraula aureo com a sinònima
de la paraula morabaii. La paraula numus o nummus. creyem qu'equival
a diner., y als documents citats indica '1 valor d'un diner d'or; més tart.
s'usà en el sentit general qu'avuy se dóna a la paraula diner, ço es, com a
sinònima de moneda^ y d'aquí vé l'expressió numerari "\
Respecte a les unces d'or y als mancusos, donem per reproduït tot lo
qu'havem anat dient, afeginthi no més que "1 document del any 1092 que
parla de mancusos japJiarinos y ccplinos ho fa ab referència a temps passats,
y lo meteix el del any 1091, que parla de mancusos de bono omine
hebreo^ que fa relació al temps de Berenguer Ramon I. Els mancusos de
Adalmuro no sabem a qui 's puguin referir. Les expressions auri vel penso
indiquen mancusos; efectius o llur valor en moneda o en espècies, y ho con-
firma '1 del any 1076, que diu mancusos auri vel penso aíque monete que
hodie currit barchinona., sigui : «mancusos d'or o de pes o de la moneda
qu'avuy corre a Barcelona.»
Es de notar l'abundància de les transaccions qu'en aquest temps se feyen
ab or de Valencià, al que 's dóna generalment el calificatiu de rrovalles o
(1) Els bizantins anomenaren nummus l'unitat de més poch valor de totes llurs monedes.
Segons les èpoques, ne digueren denarius o nummus. (Sabatieb : Descriplion généralc
des monnaies by^antines; I, 67.)