18.05.2013 Views

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

52 Joaquim Botct y Sisó<br />

cias cenluiu auri valeniicv de rovalls obtimo recipicnle aui solidos .cccl. de<br />

bona pla(a/i?ia.<br />

D'aquesta escriptura se 'n desprèn que l'unça d'or de rovalls equivalia<br />

a tres sous y mitj de plata fina, sous que no s'han de confondre ab els de<br />

moneda corrent. Més endevant trobarem altres equivalències que 'ns permetran<br />

precisar més el valor de la moneda d'or de Valencià coneguda ab<br />

el nom de Rovalles^ y sa relació ab l'or de lley y ab la demés moneda cor-<br />

rent.<br />

De les mencions de sous qu'hem apuntat, n"hi hà que 's refereixen a sous<br />

de la moneda corrent v que's refereixen a sous de plata /?;2a, bona. pura. ad<br />

pensuni y a penso legitimo de ferro v que son els meteixos sous de plata<br />

bona. fina de que tracta '1 document alusiu al valor del or de Valencià de<br />

rovalls de que acabem de parlar. Ignorem la talla del diner en aquest temps,<br />

que sabem era de dos per un en temps de Ramon Berenguer I; si aquesta<br />

no s'havia mudat, tindríem qu' un sou de plata fina equivalia a dos sous de<br />

moneda corrent.<br />

Els aureos. tal <strong>com</strong> veurem, volien dir lo meteix que moneda d'or. apli-<br />

cantse aquella paraula <strong>com</strong> un calificatiu a les peces d'or corrent: perxòals<br />

documents del sigle xii y següents s'usà la paraula aureo <strong>com</strong> a sinònima<br />

de la paraula morabaii. La paraula numus o nummus. creyem qu'equival<br />

a diner., y als documents citats indica '1 valor d'un diner d'or; més tart.<br />

s'usà en el sentit general qu'avuy se dóna a la paraula diner, ço es, <strong>com</strong> a<br />

sinònima de moneda^ y d'aquí vé l'expressió numerari "\<br />

Respecte a les unces d'or y als mancusos, donem per reproduït tot lo<br />

qu'havem anat dient, afeginthi no més que "1 document del any 1092 que<br />

parla de mancusos japJiarinos y ccplinos ho fa ab referència a temps passats,<br />

y lo meteix el del any 1091, que parla de mancusos de bono omine<br />

hebreo^ que fa relació al temps de Berenguer Ramon I. Els mancusos de<br />

Adalmuro no sabem a qui 's puguin referir. <strong>Les</strong> expressions auri vel penso<br />

indiquen mancusos; efectius o llur valor en moneda o en espècies, y ho con-<br />

firma '1 del any 1076, que diu mancusos auri vel penso aíque monete que<br />

hodie currit barchinona., sigui : «mancusos d'or o de pes o de la moneda<br />

qu'avuy corre a Barcelona.»<br />

Es de notar l'abundància de les transaccions qu'en aquest temps se feyen<br />

ab or de Valencià, al que 's dóna generalment el calificatiu de rrovalles o<br />

(1) Els bizantins anomenaren nummus l'unitat de més poch valor de totes llurs <strong>monedes</strong>.<br />

Segons les èpoques, ne digueren denarius o nummus. (Sabatieb : Descriplion généralc<br />

des monnaies by^antines; I, 67.)

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!