Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes
Gras (Desembre de 884 a Janer de 889) o bé a Carles el Senzill (Janer de 898
a Octubre de 929), sense qu'a tal atribució pugui ésser obstacle l'indepen-
dència dels comtes de Barcelona, per qu'ells meteixos reconeixen en documents
la sobirania dels reys francs, y existeixen, ademés, altres documents
posteriors a la suposada independència, en que 'Is reys francs obren com a
sobirans : tals són, per exemple, y 'ns concretem als que 's refereixen a mo-
neda, la concessió del terç de la moneda de Barcelona, feta per Lluis el
Tartamut al bisbe Frodoino, del que ja n'hem parlat, y la donació dels
drets que tenia '1 comte Wifret II per concessió reyal a la moneda de Vic,
feta a favor de l'iglesia de Sant Pere d'aquella ciutat pel dit comte en son
testament, en la qual se fa present la necessitat de qu'aquella iglesia solici-
tés y obtingués del Rey l'aprobació del donatiu, a la que també tenim feta
referència. El fet d'esser conegudes al menys tres varietats d'aquestes rarís-
simes monedes, ens fa creure que la llur encunyació duraria algún temps,
y 'ns porta a atribuiries a Carles el Senzill ab preferència a Carles el Gras,
qual regnat durà solament quatre anys. Es difícil determinar si foren ba-
tudes pels bisbes de Barcelona en virtut del privilegi esmentat de Lluis el
Tartamut, o pels comtes d'aquesta ciutat en virtut de l'infeudació de la
moneda feta a llur favor pels bisbes, de que 'ns dóna noticia el document
del comte Ramon Berenguer III del any 1 131, per que no sabem si a l'època
de llur batiment l'infeudació ja s'havia realisat. Però, tant en un cas com
en l'altre, aquestes monedes, propriament feudals, corresponen al temps
de les que de bon principi bateren els senyors més menys independents
posanthi '1 nom del Rey y ademés imitant les empremptes reyals.
Es nostre parer, doncs, que les monedes que 'ns ocupen foren batudes,
durant el primer terç del sigle x, pels bisbes de Barcelona o pels comtes
Wifret II o Sunyer, regnant a França Carles el Senzill.
N. ij. L'emprempta d'aquesta moneda també es carolíngia, fins al punt
de que, cambiades les llegendes, se confondría ab la moneda palatina encunyada
pel rey Ot ^'*.
Lo interessant d'aquesta moneda pera nosaltres són les llegendes. La del
anvers diu RALM^, qu'es sens dubte abreviatura o contracció del nom
Raymwidiis. La del revers diu BARCA y acaba ab un zig-zag molt semblant
a una N però de mida un xich més petita que la de les lletres que formen la
llegenda. En Salat, al manuscrit del volum III del seu llibre, observa que '1
nom de Barcelona a les monedes més antigues s'escrivia sempro Barcinona,
(i) Prou : p. 5 y I. I, 29.
79