Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les .Monedes Catalanes
no a bisbes. Se desprèn també dels documents cxtractats que les monedes
que s'encLinyaren al principi eren d'igual valor que les que s'encunyaven
a Barcelona y Ausona, y aixis sembla indicarho '1 testament del comte
Seniofret de Cerdanya del any 966; però més tart, a la primera meytat del
sigle XII, tenien una quarta part menys de valor per sou, puix 16 y no 12
equivalien a un sou.
Fora d'això, havem de fer observar solament que l'equivalència ab els
morabatins es la meteixa senyalada als documents més amunt estudiats, o
sigui, set sous geronins per morabatí àrab {ai>i)iaiar) v cinc sous geronins
per morabati mercader. La relació dels argenços ab els diners geronins,
5 : 12, a jutjar pel pes dels diners, ens dóna un argenç de poc menys d'un
gram, lo que prova que no 's tracta al document d'argenços de pes, sinó
d'argenços de moneda de compte. De totes maneres, devem fer present que
el pes de les monedes de Gerona conegudes es molt desigual y que, per
lo meteix, es molt aventurat fundarhi cap càlcul.
Les úniques monedes qu' en aqueixa època s'encunyaren a Gerona foren
els diners y llurs meytats òbols de plata fina. Aqueixes monedes roman-
gueren amagades y desconegudes fins fa pocs anys, quan se'n feren tres
troballes : la primera, prop de Figueres, l'any 1861 o 1862, contenia un reduït
nombre de peces, de les quals En Pedrals ne donàa conèixer tres exem-
plars ("; les altres dues se verificaren als voltants de Gerona, una al pla, a
ponent de ciutat, quan la construcció del ferrocarril internacional (si no
estem mal informats) y la derrera a la vessant sudoest de la montanya de
Montjuïc, a la primavera del any 1872. El nombre total dels exemplars tro-
bats passa de cent cinquanta. Sobre dinou dels que formaven part de la derrera
troballa, escrigué una memòria a principis del any següent, 1873, En
Joaquim Pujol y Santo, qui l'envià manuscrita a la Reyal Acadèmia de la
Historia (^\ y sobre '1 conjunt de les trobades preparava un estudi, com ja
hem manifestat. En Artur Pedrals, qui'n tenia gravades les làmines 's'. Finalment,
En Campaner les hi dedicà un paràgraf molt interessant en son
(0 Monedas acunadas en Gerona en los siglos X y Xí ; Memorial Xumismàtico Espaíiol ;
t. II, ps. 264-2'')8.
(2) Descripción de die^y nueve monedas condales de Gerona, de los siglos X y XI, en su
mayor nütnero inédilas. Una copia, també manuscrita, d'aquei.xa Memòria regalà En Pujol
y Santo a la Comissió provincial de Monuments Històrics y Artístics de Gerona.
(3) Deguérem, a l'amistat d'En Pedrals y Moliné, un exemplar de dites làmines. Les
monedes geronines en elles encloses foren més tart afegides a les ilustracions numismàtiques
de V Historia de Espana de Lafuente, editada a Barcelona pelsSrs. Montaner y Simón.
93