Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

io6
Joaquim Boici y Sisó
va ferse ab poc temps de diferencia. Ij^ual observació 's pot fer respecte de
les monedes
As. 6jj>- 64, que mostren al anvers un cap d'home, descobert y barbut,
cenyit el front ab una cinta o diadema, y qual revers es la llegenda geo-
gràfica GIRWXDA, escrita horitzontalment y tancada entre dos ílorons de
dibuix exactament igual al que presenten les monedes del tipu anterior. La
relació entre unesy altres y llur emissió immediata y successiva es, a nostre
parer, evident.
A's. 65, 66 y 67. En aqueixes monedes, que tenen al anvers un cap igual
a les dels ns. 6? v 64, el revers es el normal de quasi totes les monedes ge-
ronines que "ns han ocupat, això es, creu al camp y al entorn la llegenda
GIRX'NDA entre dos cercles de punts. Respecte al cap del anvers, es de notar
la particularitat d'ocupar tota l'aria de la moneda. Ab disposició semblant
sols coneixem alguns dels caps de sant Marlí qu'apareixen a les antigues
monedes de l'abadia de Sant Marti de Tours, entre les quals n'hi hàn qu'arriven
fins als derrers del sigle ix, y que prompte donaren origen al tipu
barbre conegut per chinonés *'\ En dites monedes, el cap de sant Martí no
porta nimbe, però una llegenda més o menys abreviada indica sa represen-
tació; a les gironines el cap figurat tampoc porta nimbe y no hi hà cap llegenda
qu'aclareixi sa representació. Debustesy caps de sants, reysy bisbes
se'n troben al numerari reyal y feudal des de llurs comencements, encara
que no ab abundància; al feudal predominen al principi els de sants, y
els de prínceps y magnats no fan llur aparició fins el sigle xu, apart de
molt rares excepcions, entre les que s' hi hà de comptar una moneda comtal
d' Empúries. Ens inclinem, de consegüent, a pensar que'l cap figurat en nos-
tres monedes es d' un sant, potser el del meteix sant Feliu de qu'hem parlat.
A''. 68. No tenim noticia d'altra moneda qual anvers sigui igual al de la
present; n'hi hà, principalment bizantines, que tenen alguna semblança,
però en cap el dibuix es en son conjunt tan ornamental ni l'emprempta
omple tota l'aria. El revers presenta la singularitat de tenir substituïda la
creu del camp per la lletra T, que tampoc coneixem més qu'en una moneda
comtal d' Urgell de començos del sigle xii, a la qual dita lletra va acompanyada
de les gregues alpha y omega com pera testificar que significa lo
meteix que la creu. Aquest significat li donaven els fidels durant els primers
sigles del cristianisme. Per son estil v fàbrica aqueixa moneda 'ns
sembla més antiga que la d'Urgell atribuida al comte Pere Ansúrez.
(i) Poey d'Avant : I, I, p. 220, 1. 31, n. i.