Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes i5q
tics y les noticies que 's desprenen de les peces novament aparescudes, seran
la basa del examen qu'anem a fer de les meteixes.
En nostre concepte, les qu'hem descrites ab els ns. 122 y 12^ formen
una agrupació distinta de les que comencen ab el ii. 1 24. Aqueixes derreres,
apart algunes diferencies de detall, mostren totes iguals tipus; la creu equi-
lateral, diversament cantonada al principi y després cantonada invariablement
ab un punt a cada buyt, en una de ses cares, y un bàcul demunt una
V, que degenera més tart en dos rams a l'altra. Tan sols la moneda del
rev Pere y les derreres encunyacions del comte del meteix nom. al sigle
XIV o principis del xv, s'aparten d'aqueixa regla. La moneda n. 12^ ens
diu ella meteixa que fou encunyada a Agramunt, y els documents que co-
neixem, des del any 11 74 ençà, califiquen d'agramuntesa la moneda encunyada
pels comtes d'Urgell. Les empremptes de les peces ns. 122 y i2j
són variades, y la del revers, completament distinta de la de les que les se-
gueixen en ordre, presenta majors caràcters d'antiguitat.
L'emprempta del revers de la n. 122 consisteix en una T, símbol de la
creu, acompanyada de les lletres alpha y omega., associació que s' usà en les
monedes des del començ de l'Edat mitjana. LaT formant emprempta y
substituint la creu, l'hem vista ja en monedes de Gerona del sigle xi. L'emprempta
dels revers de la n. 12^ consisteix en el monograma de Crist, ab
les lletres alpha y omega d'un dibuix exactament igual al que 's veu en di-
ners dels reys de Lleó y Castella Alfons VI (1073-1 109) y Alfons VII (i i2tj-
I iSy), dels quals es sens dubte imitació o, millor, copia *". D'això 'n deduim
qu'aqueixes dues monedes són anteriors a les d'Armengol VIII y sos suc-
cessors.
La llegenda de la moneda )i. 122 es PETRVS COMES y VRCELLODVS.
El Petrus Comes no més pot referirse al comte de Valladolid Pere Ansúrez,
per que cap Pere que fos comte d' Urgell trobem anterior a Armengol X'III.
Es veritat que '1 comte Pere Ansúrez no ho era d'Urgell; mes contra l'opi-
nió d' En Campaner, qui afirma 's limità a «defensar els drets y el patrimoni
de son descendent, sens atribuirse cap facultat directa sobre '1 senyoriu»,
direm que tingué de fet el govern del comtat d'Urgell des del any 1102 al
I 1 17 o I 119, usant durant aqueix temps de totes les facultats propries dels
comtes, fins al punt de fer convenis en son propri nom, com el realisat en
1 106 ab el comte de Barcelona Ramon Berenguer III sobre la ^uda de Ba-
laguer, y donacions, com les fetes a favor del rey d'Aragó de part de la
(i) IIeiss : t. I, I. ns. i, 2 y 3, y I. 2, n. 27.