Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Cacaianes i6i
1209}' 1213. Els lipus són copiats dels de la moneda reyal aragonesa, no
precisament dels usats a Aragó pel meteix rey, sinó dels qu'usaren en aquell
regne els seus predecessors. Coneixem aquesta moneda solament per la des-
cripci(') que 'n dóna En Campaner, ja que no 'ns ha sigut possible vèurela
ni sisquera saber ont ha anat a parar després de la mort de son posseïdor
En J. Armengol.
Les restants monedes comtals urgelleses se distingeixen per portar totes
un bàcul al revers, no obstant lo qual la llur classificació resulta patent per
tenir gravats el noms d'Aurembiaix , Grau, Ponç y fins Pere. Ademés,
llurs caràcters paleografies, junt ab les successives modificacions de l'emprempta
del revers, contribueixen a determinar a quin dels comtes anomenats
Armengol deuen atribuirse les que tenen gravat aqueix nom.
L'emprempta del revers presenta les següents modificacions a les peces
d'atribució certa : a les de Grau de Cabrera, l'extremitat inferior del bàcul
se bifurca apoyantse als pals inclinats d'una X qu'acaben retorçantse cap
enfora; a les de Dona Aurembiaix, el pal del bàcul se fica dintre la U sen-
se descansarhi, y aquesta lletra 's mostra molt oberta ab tots sos traços
rectilinis, com a la del comte Arinengul \'I1 o VIII; a les de Ponç de Cabre-
ra, el pal del bàcul es més llarc y la U se converteix en dues ratlles inclina-
des qu'arrenquen del peu del bàcul y acaben en tres punts o fulles.
A les monedes de Grau y de Ponç, el traçat de les lletres, en especial de
la E, es rectilini; a les de Dona Aurembiaix, el traçat de la E es curvilini,
ab tendència al caràcter gòtic.
Are bé, de les monedes que porten el nom d'Armengol, la descrita ab el
n. i2-f té igual estil paleogràllc que les de Grau y de Ponç y
el bàcul del
revers se bifurca en sa terminació apoyantse sobre 'Is pals inclinats d'una
V correctament grabada, semblantse, de consegüent, més al tipu de les de
Grau de Cabrera qu'a les de Ponç. Al contrari, les descrites ab els iis. /jo
y 75/ tenen les lletres C y E de forma gòtica, v al revers, el bàcul de peu
llarc, del que surten dues ratlles inclinades qu'acaben ab tres punts o fulles,
com al revers de les monedes de Ponç de Cabrera, a les que se semblen
ademés per tenir cantonada ab un punt en cada buyt la creu del anvers.
D'això 'n deduim que la moneda 7i. 1 24 es anterior o més antiga que la
de Ponç de Cabrera y'que les senyalades ab els ns. i -jo y / j/ són posteriors
a aquella y copia de les del comte Ponç.
La llegenda del diner n. 124 indica que la peça fou encunyada a Agramunt,
en qual vila no es probable que batessin els comtes d'Urgell llurs
monedes avants de sa repoblació en 11G3, y aixís sembla qu'ho justifiquen
Institut d'Estudis Catalans.
21